Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977 22 05 60.
La salut passa pel benestar psicològic.
Saludem ja Sònia Navarro, la nostra psicòloga clínica,
bé, la nostra i la de moltes persones,
només faltaria des del racó psicològic.
Continuem parlant dels trastorns de personalitat.
Sònia, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Trastorns de personalitat que ja ens ocupen per tercera setmana,
perquè és un territori molt ampli
i es presenta sota diferents formes,
sota diferents noms
i té diferents tractaments i diferents abordatges,
tota aquesta problemàtica dels trastorns de la personalitat.
Bé, és que ja vam comentar que hi havia 10 tipus diferents
de trastorns de personalitat,
llavors, realment, és un territori molt ampli.
Quan parlem de trastorns de personalitat així,
tan ampli, no sabem exactament de què parlem.
Avui farem referència al segon grup,
que presenta quatre tipus diferents,
l'histriònic, el narcisista,
l'antisocial i el límit.
Exacte.
Era el segon grup que vam comentar
que eren aquelles persones
que tenien més inclinació al dramatisme,
que eren molt emotives
i que els costava molt, en general,
controlar els seus impulsos,
amb molta inestabilitat a nivell emocional.
Ho hem dit a cadascun dels programes,
però jo crec que no està malament repetir-ho i recordar-ho.
També pot ser que alguna persona
s'incorpori de nou a aquest espai.
I és que, aviam, tots tenim tendència,
quan sentim parlant d'aquests temes,
en aquest camí de l'equilibri que tots busquem,
de sentir-nos identificats
amb allò que explica l'experta en aquest cas,
a la psicològica, doncs calla, que això a mi em passa,
doncs calla, que jo tinc això.
Ull, no ens autodiagnostiquem
i el fet que determinats aspectes
que poden pertanyar al nostre caràcter
els identifiquem a determinades característiques,
no vol dir que tinguem un trastorn de personalitat.
O quina obvietat també...
Bé, pot ser una obvietat,
però no ens autodiagnostiquem
i no ens alarmem
perquè creiem que alguna de les coses que digui la Sònia
té a veure amb nosaltres.
Tots tenim un punt de narcisisme,
tots tenim un punt d'antisocials,
antisistemes imapures
i tots tenim una certa tendència a la tragèdia.
Això no vol dir que tinguem aquests problemes.
No, vam comentar el primer,
si te'n recordes,
i si per algú ens escolta avui
sense haver escoltat la setmana passada i l'anterior,
que el trastorn de personalitat
era una conducta constant,
és a dir, que la persona té un patró de conducta
que és inadequat,
però que ell el viu com l'adequat,
perquè és la seva conducta habitual.
i que òbviament no és conscient.
Per suposat.
I que en moltes de les...
de la simptomatologia que diem de cada trastorn,
les persones poden tenir en un moment donat
una conducta semblant
o algun tipus de tendència
que no vol dir que tinguin el trastorn de personalitat.
Vaig dir també que era un trastorn difícil de diagnosticar,
que no es pot diagnosticar molt a la lleugera
perquè s'ha de tenir molt en compte
i que era una cosa que no es podia fer,
el mateix, com acabes de dir ara.
És que en temes de salut física i salut emocional
tenim tots molta tendència.
Se'n diuen, calla, doncs això és el que té el meu fill
o el meu cunyat o el meu marit o la meva dona.
No, no, no.
Compte que estem parlant de coses serioses,
importants i molt delicades.
Entrem fet aquest aclariment en els diferents tipus d'avui?
Sí, comencem pel trastorn de personalitat histriònic,
que la persona que pateix el trastorn de personalitat histriònic
és aquella persona que té molta emotivitat
a l'hora de parlar,
que busca constantment una recerca d'atenció
per part dels altres.
Com sempre, comença a l'inici de l'edat adulta,
com tots els trastorns de personalitat,
a principis, a finals de adolescència,
a principis d'edat adulta,
és cap aquí quan les comença a detectar
que aquesta persona té un patró de conducta
una mica diferent
a el que seria adequat en aquell moment,
són persones en les que realment
tenen una interacció amb els altres
moltes vegades lligada
a l'atracció sexual o el coqueteig.
És a dir, que busquen la recerca d'atenció
moltes vegades a través del coqueteig
o a través d'un input una mica sexual
o d'atracció de parella.
Normalment utilitzen tot l'aspecte físic,
i això no vol dir que siguin persones
excessivament cuidades,
ni que siguin...
Atractives, des del punt de vista estètic...
Ni que siguin persones que estiguin mirant-se
sempre al mirall,
que això ja seria més el narcisista,
sinó que realment utilitzen el físic
com una forma d'atraure els altres.
Té una conducta molt dramàtica, molt teatral,
és a dir, realment a vegades sembla que estan fent teatre
perquè són com molt exagerats a l'hora de...
Però molt.
Molt, molt, molt, molt, moltíssim.
Tenen molta facilitat per canviar d'un tema a l'altre,
els costa molt a vegades seguir un fil argumental,
se'n van d'un tema a l'altre d'una forma molt constant,
són molt suggestionables en el fons,
i moltes vegades ells parteixen de la idea
que les relacions que tenen són molt més íntimes
de lo que en realitat són.
És a dir, que quan ells te les expliquen,
sembla que tinguin relacions molt més properes
i molt més importants
de lo que a l'hora de la veritat són a l'altra persona.
Lligat amb aquell primer aspecte que has comentat,
també, amb aquesta necessitat de fer-se notar
a través del seu suposadament atractiu sexual o físic.
Sí, lligat.
Bé, és que va tot molt lligat.
Llavors, són persones molt vulnerables
a l'angoixa de separació.
És a dir, per exemple, moltes vegades
és un tipus de...
Difícilment et ve perquè se sent malament
pel trastorn de personalitat histriònic,
sinó que moltes vegades venen fent consultes
de separació.
És a dir, que hi ha problemes amb la parella
o la parella els ha proposat una separació.
I llavors, a partir d'aquí,
això no ho poden tolerar,
perquè és com perdre part,
perquè tot el seu joc vital
està en relació a l'atractiu que tenen
i a l'acceptació dels altres.
A la font sexual, no?
A l'atracció sexual que estan cap a l'altre.
Llavors, això els costa molt d'assumir
i moltes vegades la consulta inicial
ve més aviat per la por que tenen
a que se'ls abandoni.
O sigui, arrel d'algun tema de problema de parella.
Es barreja normalment molt amb trastorns d'angoixa,
en general, amb agorafòbia, sense agorafòbia,
inclús amb persones que acaben sent,
moltes vegades acaben sent addictes
a algun tipus de substància tòxica.
Una mica buscant eliminar aquesta angoixa.
Exacte.
No és que sempre vagi lligat,
però que es dona moltes vegades.
Hi ha casos que es pot donar.
Hi ha hagut una mena d'incorporació molt ràpida de la Sònia,
no li ha donat temps de tancar el mòbil.
Amb tota la confiança,
si en un moment determinat ho necessites, Sònia,
no patiràs ara,
no t'agafarà un atac d'angoixa
i allò d'haver-te de tractar a tu mateixa.
Llavors, bueno,
què vol dir?
Sobretot això,
que no perquè hi hagi trastorn de personalitat histriònic
hi ha consum de substàncies tòxiques.
Però es pot donar el cas.
Però que moltes vegades es dona
com una recerca de trobar-se millor.
solen ser persones que d'entrada
et semblen molt càlides,
molt encantadores,
molt seductores,
però hi ha alguna cosa que no t'acaba de quadrar
sempre en el seu comportament
i és aquesta exageració,
aquesta teatralitat.
És a dir,
és un tipus de persona que,
per exemple,
en la primera o segona trobada,
al principi de conèixer-les,
et semblen absolutament encantadores.
i dius,
que macos,
o que maco,
que maca,
no?
Despleguen tot el seu encant,
segurament,
no?
Exacte.
Clar, no,
és que ho posen tot en marxa,
però sí que és veritat
que hi ha un punt
en què alguna cosa no t'acaba de quadrar.
I és precisament aquest comportament
tan exagerat,
tan teatral,
no?
Que dius,
no sé què,
però no...
I moltes vegades
les persones que estan fora,
sí,
no la persona que ho pateix,
sinó el seu entorn,
ben bé no sap què,
però no acaba de quadrar-li.
Saben que alguna cosa anava bé.
Llavors això
és moltes vegades
el que produeix
que des de fora
l'entorn
una mica el rebutgi.
Que això és una miqueta
el que vam dir el primer dia
quan parlàvem una mica
que era el trastorn de personalitat
en general,
que moltes vegades
fan consultes
no tant perquè ells
pensin que la seva conducta
no és adequada,
sinó perquè veuen
que l'entorn
no els hi respon.
Sí,
perquè també vas comentar
que la persona que pateix
aquest trastorn
responsabilitza
l'entorn dels seus problemes.
No és que aquella persona
tingui un problema
sinó que és l'entorn
que és responsable
de qui ell se senti malament
o ella.
Pensa que aquestes persones
amb trastorn histriònic
sempre
tenen una sèrie de frases
allò de
tot em passa a mi,
per què em passa a mi,
sempre m'ha de passar.
És com si
tot anés cap a elles.
Llavors,
clar,
poder arriben
perquè se senten malament
perquè tothom va com
senten,
com si tothom
anés en contra.
Precisament perquè
no són conscients
que poder la seva conducta
és excessivament exagerada.
Inclús són persones
que solen tenir
molts intents de suïcidi
que en realitat
no són,
saben,
controlen molt bé
que no hi hagi un perill
respecte a la seva vida,
sinó que estan fent
crides d'atenció.
És un jugar
amb el xantatge emocional
molt important.
Aquest perfil
en dedica pràcticament
la seva vida
en cridar l'atenció
dels altres.
Tot.
Pel que expliques,
no?
Tot.
És que basa
la seva autoestima
en com els altres
el veuen.
L'opinió que tenen
els altres d'aquesta persona.
Absolutament, no?
Per això
ha de ser tan teatral,
per això ha d'exagerar,
per això ha de cridar
l'atenció.
Clar, llavors aquí
s'ha de treballar molt
que no facin generalitzacions
perquè són persones
que de qualsevol coseta
de res
fan una generalització
que va tot contra elles,
no?
Llavors,
és que puguin analitzar,
puguin aprendre
a analitzar les coses
en mesures petites,
no?
És a dir,
que frase a frase
a vegades
o situació a situació,
no?
Conducte a conducta.
És difícil
perquè els costa molt
tenir un fil argumental.
És a dir,
desmuntar
tot aquest funcionament
en vital
a una persona
quan decideix
anar a la consulta
del psicòleg
és una feina llarga,
no?
Home,
tot...
És desmuntar
peça a peça, eh?
Els trastorns de personalitat,
tots,
és una feina llarga.
Perquè primer és a desmuntar
aquesta personalitat
construïda prèviament
i deixar que construeixi
una de nova
sobre uns fonaments nous,
a més a més,
no?
pensa, a més a més,
que amb el trastorn
de personalitat
gairebé sempre,
sigui el tipus
que sigui,
va associat
a algun altre tipus
de trastorn,
més del tipus
trastorn d'angoixa,
trastorn depressiu,
temes d'autoestima
i normalment
van associats,
primer s'han de treballar
aquests
i després tenir en compte
que aquests
moltes vegades
venen provocats
per tot el tema
del patró de conducta
i llavors treballar
tot el patró
de conducta
habitual
que tenen.
Tenim més coses
sobre l'histriònic?
No, ho deixem aquí.
Esperem que no
perquè si no,
déu-n'hi-do
quina càrrega
que porta la persona
que pateix.
Comentaré una coseta.
Aquest és un trastorn
que es dona molt més
amb les dones
que amb els homes.
Sí.
Molt més.
Amb bastanta diferència.
I és un de tots
els que s'han anat explicant
és dels més habituals?
Bueno, entre un 2 i un 3%
de població en general
que és important.
És molt, Sònia.
2 i 3% de població
que pateixi
un trastorn d'aquest tipus,
vaja,
és molt.
És molt.
Jo també penso que és molt.
Ens és molt inevitable
allò que dèiem
de la tendència a l'autodiagnòstic,
també de mirar al nostre voltant.
Anaves explicant
i segur que tots hem fet
l'exercici mental
d'imaginar
determinades persones
que coneixem
i que hem identificat
o hem cregut identificar
amb aquest perfil
que anaves dibuixant.
Déu-n'hi-do.
Parlem del narcisista?
Sí.
El trastorn de personalitat
narcisista
és la persona
que té com a patró de conducta
una necessitat
que l'admirin
constantment
i una falta d'empatia
importantíssima.
És a dir,
perquè tot va
cap a ell mateix.
Té un sentit
que ell
és molt important,
que està
per sobre
dels altres,
que necessita
ser reconegut.
És a dir,
moltes vegades
vol que se li facin
una sèrie de favors
o pensa
que se'ls han de fer
una sèrie de favors
precisament
perquè ell
és com ell
i perquè
té una sèrie
de característiques
que tota la resta
de les persones
han de
voler tenir
o...
És una persona
amb una necessitat
d'èxit
i de poder
molt important,
d'èxit,
poder,
bellesa,
vull dir,
tot el que
en aquesta societat
s'entén per èxit,
exigeix
que els altres
l'admirin.
De fet,
són persones
que,
si no són
al centre d'atenció
en el grup,
probablement
marxaran
a un altre grup
i probablement dirà
és que aquell grup
no val la pena
o aquelles persones
no són
el suficientment
adequades.
És a dir,
mai hi haurà
una reflexió
de què passa
que necessito
sempre ser
al centre d'atenció
o què passa
si algú no em fa cas.
Tal com soc jo,
no?
Que m'ho mereixo tot.
exacte.
Mare,
llavors,
per aquí no...
Moltes vegades
intenta treure profit
a través dels altres,
és a dir,
moltes vegades
utilitza els altres
com a canals
per treure
algun profit personal.
Estàs parlant
de personatges
que jo no sé
si són malalts
o que són realment,
perquè personatges
d'aquests
jo crec que tots
tenim en el cap
algú
o no hem conegut,
ja sigui personalment
o tenim alguna figura
pública.
que...
Sí,
però és que,
a veure,
són malalts
en el sentit
que el tenir
carència
d'empatia
absoluta
i el tenir
aquest patró
de conducta
habitual
no se n'adonen
que realment
són ells
els que no
estan integrats
dintre de la societat,
sinó que realment
pensen
i es creuen
que estan
per damunt
de la societat,
per damunt
de la resta
de persones,
que són diferents,
són especials
en el sentit
més àmpli
de la paraula,
no?
Llavors,
normalment creuen
que els altres
l'envegen,
moltes vegades
és una qüestió
que ell
enveja
altres situacions
però ho col·loca
sempre cap a l'altre
cantó,
no?
Els altres
m'envegen,
per això a vegades
no encaixo.
Igual que l'anterior
pensava que tot
el que li passava
pensa que té
dret a tot allò
de bo que té
la vida,
no?
Per sobre
dels altres,
segurament.
Exacte.
Llavors,
moltes vegades
pot tenir alguna
conducta una mica
situació que no surti
com ell vol
perquè no ho acaba
d'entendre
i són persones
que, per exemple,
tot el tema
de l'autoexaltació
i la competitivitat
la tenen molt
desenvolupada
i, en canvi,
no tenen gens
desenvolupades,
per exemple,
el que és compartir
amb altres persones
o identificar-se
com a part
d'un grup
perquè sempre estan
fora,
és ell
i la resta,
no?
Vull dir que
llavors,
a vegades són persones
que tenen
moltes relacions
d'amistats,
de parelles,
de...
Una vida social
àmplia.
Molt àmplies,
però sí que és veritat
que són relacions
que duren molt poc
en el temps.
És a dir,
perquè la que deixen
de ser el centre
d'atenció
o ells no se senten
en el centre d'atenció.
S'encancen,
busquen un altre públic,
com si diguéssim.
Llavors,
tenen l'encant
inicial
de poder
treure
i de poder
relacionar-se
amb molta facilitat,
però...
L'auditori s'encansa
en un moment determinat,
però les perden
ràpidament.
Vull dir,
entra dintre...
És que en el fons
hi ha coses similars,
no?,
entre els dos trastors.
Per això són aquests
que, bueno,
són molt emotius,
molt exagerats,
molt...
Tots dos,
no?
Un ho enfoca més
cap a...
Necessito que els altres...
Necessito utilitzar
el meu poder
físic i sexual
perquè els altres
m'estimin
i aquest és...
Jo soc millor,
no?
Però sí que,
en realitat,
tots dos són molt insegurs,
tots dos pateixen molt,
tots tenen una emotivitat
excessiva, no?
Perquè ho demostren d'una manera
o d'una altra,
però en tots dos trastors
hi ha aquest component.
Costa d'entendre
que la persona
que pateix un trastort
de personalitat
narcisista
realment s'adoni
que té un trastort
de personalitat.
Tots,
però aquest en particular,
no?
Perquè en principi
aquesta sobrevaloració
que fa d'ella mateixa
aquesta persona
doncs fa que realment
no pensi en cap moment
que pugui tenir un trastorn.
És que,
com he dit,
gairebé tots els trastorns
no et venen
per trastorns de personalitat
sinó per altres coses.
I en aquest cas
és, per exemple,
perquè hi ha hagut
problemes laborals,
perquè hi ha problemes
de parella,
perquè té problemes
amb amics
i al final
doncs algú no acaba.
I la consulta
només és per aquest cantó
i després pots detectar
que realment
què passa
amb aquest problema,
no?
Que hi ha un patró
de conducta molt especial
darrere, no?
Pensa que
aquestes persones,
un de les persones
que poden fer,
que tenen més probabilitats
de fer moving
a les empreses,
la majoria de persones
que són
els que fan el moving,
els que...
Sí,
els que l'assetgen
a un altre.
Sí,
moltes tenen
trastorns
de personalitat paranoide.
Del tipus
narcisista.
Perdona,
narcisista.
També molts
paranoides,
però aquest
és un dels que
realment moltes vegades
i l'antisocial
que en parlem
després també.
Moltes vegades
darrere d'un assetjador
a nivell laboral
pot haver-hi
un trastorn
de personalitat
paranoide,
narcisista
o antisocial.
Déu-n'hi-do.
Per això t'ho dic
que no són
persones malaltes
que hi ha una medicació
i una teràpia,
sinó que són persones
que conviuen
amb altres
que en principi
no tenen cap trastorn.
per tant,
no sempre
per la convivència
es pot fer difícil.
Té una incidència
important
aquest també?
Si mirarà l'anterior.
Un 1%,
una miqueta menys.
Més baixa
que l'histriònic.
Millor, eh?
Ja diria que sí.
A veure si
anem rebaixant
el llistó.
Passem a l'antisocial.
Jo crec que ens donarà
temps de fer referència
a l'antisocial.
Mira,
el trastorn
de personalitat
antisocial
és aquella persona
que aquí
encara a vegades
sol començar
inclús abans.
Ja a partir dels 15 anys
ja podem començar
a veure
persones que ja
poden acabar
patint aquest tipus
de trastorn.
Clar,
però aquí jo no sé
fins a quin punt
ara ho explicaràs
tu que per això ets
l'experta
es pot confondre
amb una certa
rebeldia pròpia
de l'edat.
Perquè clar,
quan dius als 15 anys
i antisocial dic
ui,
aquí sí que deu haver
una certa dificultat
en confondre-ho
amb el que és
una actitud natural,
raonable i desitjable
en determinades edats,
no?
Aquesta resposta.
No,
no perquè difícilment
ho diagnosticaràs
amb 15 anys.
És a dir,
que comencem a veure
aquest tipus de conductes
a partir,
al voltant
dels inicis
de l'adolescència
i 15 anys
que poden ser 14,
poden ser 16 o 17.
Vull dir,
al voltant dels inicis
de l'adolescència.
I a més a més
no estem parlant
d'una rebeldia
amb els pares puntual
o amb el col·legi
o amb els amics,
sinó que estem parlant
de persones
que comencen ja
a fer actes
delinquents.
Sí,
delinquents.
Llavors,
doncs,
són persones
que ràpidament
es fiquen
en un món
una mica
entre els límits
de la societat.
De les normes,
clar.
Per suposar.
Clar,
aquí moltes vegades
és veritat
que és tot
un aprenentatge
en funció
del tipus
de família
en què
hagin conviscut.
És a dir,
no deixa de ser,
com vam dir,
un trastorn de personalitat,
una conducta estable.
No vol dir
que tots els delinquents
tinguin un trastorn
de personalitat, eh?
Tampoc.
Tampoc és això.
Tampoc.
Però que moltes vegades
sí que hi ha tot
un aprenentatge,
doncs,
perquè, bueno,
s'ha conviscut
en alguna família
que ja ve
de viure
en els límits
de la societat,
no?
Però sí que són
persones que tenen
un fracàs
per adaptar-se
a les normes socials,
que són deshonestos,
que menteixen
molt habitualment
per un tema
o per un altre,
no?
Que estafen
els altres,
que són molt impulsius
i tenen molta incapacitat
per planificar
ni a curt temps,
és a dir,
pensen en el que fa
i ara,
soc incapaç
de planificar
el que faré
la setmana que ve,
absolutament.
Som una mica
irritables,
agressius,
tenen moltes baralles.
Això estàs dissenyant
el prototip
del que nosaltres
coneixem
com un perfil delictiu,
no?
Bueno,
és els inicis
d'un...
Pot ser,
pot ser,
no sempre,
no tots els delinqüents
tenen un trastorn
de personalitat,
però sí que és veritat
que moltes persones
que tenen un trastorn
de personalitat
antisocial
acaben en la delinqüència.
És a dir,
és veure-ho.
Està tot una mica
lligat precisament
perquè és un patró
de conducta
tan estable,
al llarg del temps
i tan continuat
que a vegades
és difícil de...
Tenen molta irresponsabilitat
i, sobretot,
no tenen remordiments.
Pensa que quan jo et deia
que comença
l'inici de l'adolescència,
els trastorns
de personalitat
no es poden diagnosticar
fins que la persona
no té 18 anys.
Tots, eh?
O sigui,
no es poden diagnosticar
previ als 18 anys
per una raó,
perquè ha d'haver passat
que no es confongui
amb que l'adolescència
rebel en un moment donat.
Però sí que és veritat
que ja quan es pot diagnosticar
a partir d'aquest moment
es consolideri
que la persona
ja és una adulta,
sí que veiem
tota una progressió
que ha iniciat
moltes vegades
ja en l'adolescència.
És a dir,
que llavors
no tenen gens
d'empatia,
solen ser bastant
insensibles
i cínics
normalment
són testaruts
bastant fanfarrons
en el sentit
d'allò de
que parlant
com si no els hi anés
mai a passar res.
I inclús
poden ser persones
que en un inici
igual que el narcisista
o l'histriònic
doncs
tenen l'àvia,
tenen una capacitat
de parlar
important
i fins i tot
doncs
que en un inici
caiguin bé,
i després és quan ja
vas veient
que les coses
no t'acaben de quadrar
però sí que tenen tots
aquest encant
inicial,
allò que dius
que pot agradar
en un inici,
no vol dir que agradi
a tothom
però que tenen
un encant.
Tenen aquell punt,
aquell punt canalla
que moltes vegades
es diu, no?
Sí, exacte.
Llavors
són persones
que
moltes vegades
són més propenses
a fer
conductes
de suïcidi
o
inclús
moltes vegades
poden morir
més joves
per homicidis
i perquè s'han ficat
en lius
bastant
importants, no?
I
en general
també
arriben,
aquest és gairebé
impossible
que arribi
a consultar
perquè sí,
a més
més aviat
arribarà
per un judici
i llavors
hi haurà...
Que hi hagi un paritatge
psicològic
i aleshores
pugui sortir
però no pas
per puntat pròpia.
Més que una demanda
pròpia
personal, no?
de la persona
perquè es van ficant
sempre en el límit
de la societat
llavors és més aviat
que arribin
amb un professional
de la psicologia
o de la psiquiatria
perquè estan
en temes de judicis
o en presons
o altres
altres vies
no per una
conscienciació
quina incidència
pot tenir
aquest tipus?
Doncs aquí
entre
un 3%
entre un 1
i un 3%
és important
és important
aquest es dona
més a homes
que en dones
però bé
tot el tema
de la delinqüència
es dona encara
més a homes
jo crec que això
s'igualarà
però
entre un 1
i un 3
que és una
població
important
doncs ens has alegrat
el dia
Soni
perdona que t'ho digui
avui hem parlat
de coses bastant
ens queda un quart tipus
dins d'aquest segon grup
que és
límit
en tot cas
és prou important
com per no
passar-ho molt ràpidament
si et sembla
no
m'agradaria
més treballar-ho
perquè a més
és el que et vaig dir
que es coneixia
una mica més
perquè en aquest moment
hi ha associacions
de famílies
i de pares
i de famílies
en general
de persones
amb trastorn límit
de la personalitat
que era aquell
que vam comentar
que millor no
i que era també
també es deia
el trastorn
borderline
que no s'havia de confondre
amb aquesta capacitat
intel·lectual
que poden tenir
determinades persones
potser que ho parlem
la setmana que ve
val la pena reservar
tot un espai
per parlar-ne
moltíssimes gràcies
Sònia Navarro
si no hi ha novetat
ens retrobem el proper dijous
molt bé
fins dijous que ve
sents que no pots controlar
els teus impulsos
ni la teva conducta
creus que tens pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps
si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera de Tarragona
o ve al telèfon
977-22-05-60
la salut passa
pel benestar psicològic