Un minut i serà un quart d'una del migdia a quatre bandes,
com cada dilluns aquí al matí de Tarragona Ràdio,
un temps d'entrevistes que es realitzen.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Rosa Gairal, molt bon dia.
Bon dia.
Carme Pedrol, benvinguda.
Bon dia.
Laura Roman, què tal?
Molt bé.
Passadetes per aigua avui, no?
Una miqueta, però bueno, ja està bé.
Saludem la convidada d'avui, Pilar Sada,
directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Pilar, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir.
A vosaltres per convidar-me.
Si estàs liada amb la cornisa del museu encara i tot plegat.
Això és, pegata minuta, per tota la problemàtica que tenim al museu.
Déu-n'hi-do. Tot fos com això, no?
Tot fos com això.
El que passa és que, bueno, s'ha d'intentar evitar aquestes coses.
Estamos en ello.
I en aquest tema, concretament, ja s'han posat els passos per solucionar el tema
que és un tema de manteniment de l'edifici.
Parlarem del museu, segur que sí,
però també jo imagino que aquestes quatre entrevistadores
et preguntaran per altres coses, elles mateixes.
No sé, tota vostra.
Espero que no sigui un tercer grau, eh?
A mi m'agradaria començar per la cornisa,
però efectivament és una anècdota
i penso que més val començar per altres qüestions.
Hi ha una que sempre ens fem.
Bé, primer, jo crec que per un nom de totes estem contentes
perquè tenir una dona davant nostre
amb un càrrec de responsabilitat tampoc no és sempre fàcil,
no és habitual, fins ara hem tingut possiblement
més o més que dones amb càrrecs.
Un hem barrejat.
Sí, per tant, en fi, estem molt contentes.
I després volia preguntar-te perquè, bueno,
sabem que ets llicenciada en Arqueologia
i que has tingut una carrera llarga.
Sí, soc llicenciada en Història de l'Art.
En Història de l'Art.
Sí, la meva llicenciatura, la meva formació
és en Història de l'Art,
malgrat que vaig fer Història de l'Art i també Arqueologia,
i que el meu contacte professional
va ser al Museu de Badalona,
on vaig començar l'any 73 a treballar-hi
com a col·laboradora en l'àrea d'Arqueologia.
Per tant, la meva formació ha estat a cavall
entre l'Art i l'Arqueologia, les dues coses.
Professionalment, per tant, potser més Arqueologia?
Sí, professionalment, jo, si algun es pot declarar alguna cosa
quan em pregunten a què em dedico,
doncs jo diria la meva formació en Museologia.
És a dir, jo m'he dedicat fonamentalment
al tema dels museus, fonamentalment,
i dels museus, sobretot a l'àrea del que diríem
la difusió i l'educació,
és a dir, la didàctica del patrimoni global.
És una mica la meva àrea de treball,
la meva àrea professional i d'estudi, fonamentalment.
Perfecte, doncs ja ens ha quedat molt clar.
De tota manera, jo...
Sí, no, no, no.
Jo volia preguntar-te com una noieta amb 17-18 anys decideix,
jo em remonto ja quasi al final de l'adolescència,
com decideix estudiar, en aquest cas, història,
i després com es produeix aquesta incursió
en el món professional,
que després ja ha seguit al llarg de tota la teva carrera.
Sí, jo soc d'origen d'una ciutat
amb una llarga tradició d'història
i concretament d'arqueologia,
que és Caia Saragosta, Saragossa.
Jo soc d'origen d'allà...
He marxat d'uns Pilar.
Jo dic sempre que soc l'única de la família
que em dic Pilar i som molts.
Però bé, jo crec que com que soc l'última
em va tocar a mi dir-me Pilar
perquè no es digués que no érem d'origen aragonès
i no portàvem el nom, no?
Bé, jo soc d'una ciutat d'origen
romà, que és Saragosta,
i per tant ja per la meva família
i per els meus orígens
on ja havia tingut contacte
amb el tema de la història
i amb el tema de l'arqueologia,
però vaig anar a parar
i va ser tota la meva infància
i l'adolescència,
que és quan et formes
i quan decideixes cap a on anar,
vaig anar a parar en una ciutat
amb una també llarga tradició arqueològica
que és Badalona, Baetula.
I per tant una ciutat romana
que en la qual jo molt a prop de casa
tenia el Museu de Badalona,
un museu nascut amb aquest marc
que va néixer una gran part
dels museus locals del nostre país,
que eren dels aficionats,
dels erudits locals,
de la gent que estimava el seu poble
i que volia recollir la història del seu poble.
I aquest museu,
que va tenir aquests orígens,
l'agrupació excursionista,
gent que realment volia
que no es perdessin les arrels
i que treballava pel patrimoni,
va néixer aquest museu,
un museu local que realment
en els anys en els que jo vaig viure
a la meva infantesa,
que eren els anys 60
i sobretot els de la meva formació,
els anys 70,
era una de les institucions
de la ciutat més potents,
que tenia una gran vitalitat
tant en l'àrea d'arqueologia
com en l'àrea de l'art,
com en altres àrees,
perquè tocava àrees molt diverses,
des de l'ornitologia
fins a l'astronomia,
vull dir,
era una mica l'aixopluc
de tota la gent
que estava interessada
per temes culturals,
per temes molt diversos.
I jo vaig anar per allà,
vaig tenir la fortuna
d'anar per allà,
amb 17 anys,
com tu dius,
de tocar la porta
i trobar-me amb una persona
que precisament també està a Tarragona ara,
que és el Josep Guitart,
que era en aquell moment
el director de l'ICAC,
que era en aquell moment
director del Museu de Badalona,
i dir,
mira,
jo soc una estudiant
de primer de carrera
i m'agradaria venir
a col·laborar en aquest museu.
I em van obrir les portes
com obrien les portes a tothom
i va ser una mica
el meu inici en aquest camp.
I com vas fer cap a Tarragona?
Per mediació de...
No, no, no,
per temes personals absolutament.
És a dir,
amb la persona amb la que convivia,
amb el meu marit
va venir traslladat a Tarragona.
Abans vam anar a Càceres
i vam anar a Tarragona
per motius professionals
de la persona
amb la que compartia la vida, no?
I, bueno,
això em va fer
entrar també en temes de Tarragona.
Quan deia abans
que jo m'he dedicat fonamentalment
a coses de museus
i treballat en moltes altres coses també
relacionades sempre
amb temes culturals,
temes patrimonials,
temes urbanístics,
però hi treballa també
amb coses molt diverses.
El meu inici va ser aquest,
el Museu de Badalona,
una mica aquest contacte
amb l'arqueologia,
vaig començar a treballar
amb el grup d'arqueologia
que són els que feien
les campanyes d'excavacions
de la ciutat
i que també s'encarregaven
de temes de difusió del museu
i una mica
a través d'aquí
doncs vaig començar
a definir cap a on
decantar-me professionalment.
I quan vas arribar aquí,
tu ara ets directora
del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona.
Quan vas arribar aquí,
on vas començar a treballar?
Al mateix museu?
No, no, no.
Jo quan vaig arribar aquí,
jo venia
d'unes experiències professionals
quan vaig acabar la carrera
que em van portar
a treballar
durant un cert temps
en una galeria d'art.
Jo vaig començar
professionalment,
allò,
remunerada...
De gran, de gran.
De gran,
en una galeria d'art,
la Galeria d'Art Adrià,
a Barcelona,
que va ser
doncs, bueno,
una oportunitat
d'una noia
que va just acabar
la carrera
amb 22 anys
doncs posar-me
a conèixer
el món de l'art català
de primera mà,
tenir contacte
amb el Josep Guinovar,
el Rafós Casamada,
la Maria Girona,
l'Artigau,
tots els hiperrealistes.
Una sort,
una sort.
Treballar amb gent
tan interessant
com el Ches Barceló,
que a més a més
havia estat molt
aquí a Tarragona,
havia tingut el Bar La Giganta
i en aquell moment
era el director
de la Galeria d'Adrià.
Jo crec que la vida
són allò,
moltes casualitats
que fan conèixer
gent molt interessant
que per mi han sigut
molt enriquidores,
i en aquest cas
a la Galeria d'Adrià.
I després
em vaig anar de cantant
per temes més concretament
de difusió del patrimoni.
Vaig treballar
durant bastant de temps
com a freelance,
és a dir,
com a professional liberal,
muntant exposicions,
fonamentalment,
exposicions d'història
a Madrid,
a Barcelona,
a Anglaterra,
a altres llocs.
I quan vaig venir
aquí a Tarragona,
una de les primeres propostes
que vaig tenir de feina,
la primera va ser
en el món de l'ensenyament,
que també he tocat una mica,
a l'escola PACS,
que vaig començar
a treballar
fent substitucions
de gent,
de mestres,
que en un moment determinat
no sabien
que tenien baixes
o el que sigui.
Vaig començar
a anar allà
i va ser el meu primer contacte
amb la ciutat
en l'àmbit de l'ensenyament.
I després,
la primera oferta
que vaig tenir de feina
va ser
col·laborar,
muntar
l'exposició
que va commemorar
el 50 aniversari
de la Segona República.
Es va fer
un congrés
internacional
aquí a la universitat
sobre el 50 aniversari
de la Segona República
Espanyola
i amb motiu
d'aquell congrés
que van venir
gent molt interessant
com Malefakis,
Tunyón de l'Ara,
ara no recordaré
tots els noms,
però tota la gent
que ha estat en relació
amb els estudis
de la República
Espanyola,
es va muntar
una exposició
a la universitat,
a la facultat
d'aquí de la plaça
Imperial Tàrraco,
que es deia
Catalunya
durant la Segona República.
Que era Universitat
de Barcelona,
aleshores.
I va ser el primer contacte
que vaig tenir
així també professional
i durant bastants de temps
vaig estar fent
feines molt diverses,
fonamentalment
com a freelance.
Vaig treballar
a les biblioteques
de la Caixa també,
vaig treure una plaça
de biblioteques
de la Caixa,
vaig estar per tota la província
voltant fent temes
de biblioteca
i vaig treballar
en un projecte
molt interessant
i que a mi m'enriqui molt
i em va ensenyar
molt de la ciutat
i potser va ser
aquest contacte
amb Tarragona
més directe
que va ser
la revisió
del pla general
que es va fer
els anys 80
dirigit per l'arquitecte
Lluís Cantallops
i concretament
el pla especial
de la part alta,
aquell famós Pepa
que no s'ha portat mai
a terme,
però en el que
vam posar
moltíssima gent
molt d'interès
perquè semblava
que era
una de les vies
per millorar
la ciutat
que era
recuperar
el casc antic.
L'única raó
per la qual
no s'ha portat
a terme
ha estat política
o no?
Bé,
s'han fet
algunes coses
però en principi
aquest pla
va costar
moltíssim
aprovar-ho
ha tingut
moltes dificultats
i jo crec
que com estava pensat
com havent pensat
el pla
jo era
doncs
jo estava
dintre de l'equip
com a historiadora
precisament
i fèiem
tota la part
de les fitxes
històriques
de tots els edificis
de la part alta
va ser un treball
extensíssim
però que ens va permetre
conèixer molt de primera mà
com estava
l'apart alta
el casc antic
des de tots els punts de vista
des del punt de vista
arqueològic
des del punt de vista
històric
des del punt de vista
estructural
i des del punt de vista
social
que realment
va ser per mi
una experiència
brutal de coneixement
de com era la ciutat
i en aquest cas
d'un barri molt concret
i jo crec
que es va perdre
una oportunitat
molt important
de portar a terme
un pla
que era molt ambiciós
perquè volia realment
recuperar
la part alta
amb tot el seu
amb totes les seves vicios
des del punt de vista
arqueològic
patrimonial
històric
estructural
i social
que era molt important
però potser era molt problemàtic
sí
però jo penso que
que els problemes
s'han d'agafar
i ara després de tants anys
es podria aplicar
tal qual
o s'haurien de fer
jo m'imagino
que s'hauria de revisar
perquè també ha canviat
han anat canviant les coses
a la part alta
de quan nosaltres
vam començar
a anar-hi
ara
doncs han instal·lat
tota una sèrie
d'infraestructures
que havien de generar
infraestructures públiques
o
semipúbliques
no sé
el col·legi d'arquitectes
el consell comarcal
altres accions
que s'han fet
fins i tot
a nivell privat
de regeneració
d'algun sector del barri
i jo penso que ara
les circumstàncies
eren molt diferents
jo recordo
quan entravem
perquè es va fer un treball
exhaustiu
en aquell pla
entravem
casa per casa
a fer
tot
l'estudi
de l'edifici
des del punt de vista social
és a dir
quina problemàtica
hi havia
en cada una
de les cases
des del punt de vista
infraestructural
com estava
des del punt de vista
històric
què era aquell edifici
què significava
pel conjunt
i des del punt de vista
arqueològic
perquè era un dels temes
també importantíssims
en aquesta ciutat
veure
doncs quina problemàtica
arqueològica
es podia trobar
en el moment
que es neix a fer
una remodelació
era un estudi
molt profund
que hi havia
darrere un pla econòmic
hi havia
un pla legal
vull dir
era un estudi
molt aprofundit
i jo penso
que ara
en aquests moments
m'imagino
que s'hauria de revisar
perquè la composició
social també
ha d'anar canviant
en aquests moments
encara que jo crec
que queden
perquè sou
cursuària
setmanal
o molt
primer
per veïnatge
una de les seus
del museu
estan a l'apartalta
que és el museu arqueològic
i després
personalment
perquè hi vaig a comprar
el mercat
de la plaça del fòrum
i penso
que socialment
ha anat canviant
però que és un barri
que encara té
una problemàtica
molt concreta
també
el que passa
és que és llàstima
perquè fent un estudi
tal com l'estàs dient
que havia de ser
una passada
de temps
i de dedicació
i de tot
i que no s'hagués
pogut aprofitar
s'han fet algunes coses
un dels temes
que hi havia
era el de
esponjar el barri
obrir-ho
guanyar places
per fer-ho
perquè una de les coses
que hi havia
era una condensació
d'habitatge tremenda
que s'havia fet
en un moment terminat
amb unes condicions
deplorables
i això s'ha anat fent
recuperant alguna cosa
però a veure
jo no he seguit
exactament
com s'ha anat aplicant
però algunes coses
que veig
jo crec que hi ha
algunes coses positives
que s'han fet al barri
i jo crec que queda encara
moltes coses per fer
que quedaria moltes coses
per fer
per recuperar
el casc antic
amb tots els seus elements
jo a vegades passejo per allà
amb els nens
o amb la família
i hi ha cases
que jo miro
les portes tancades
miro pels foradets
i està de rugis
però amb unes arcades
uns patis interiors
i està tirat a terra
em sap moltíssim greu
la veritat és que
en el moment que ho vam fer
és quan dic
a veure
jo estava
des del punt de vista
del coneixement històric
però clar
anàvem tots junts
jo
haig de dir
que per mi va ser una experiència
brutal
perquè vaig aprendre
moltíssimes coses
i perquè a més a més
em va donar
una informació
molt d'una part de la ciutat
una part de la ciutat
que a més a més a mi
m'implica moltíssim
i m'interessava molt
però des del punt de vista social
perquè clar
anàvem tots junts
anàvem la sociòloga
que feia l'estudi sociològic
del barri
anàvem l'arquitecte
que feia els aixecaments
dels planos
anàvem l'arqueòloga
anàvem l'historiadora
anàvem tots junts
més una guàrdia urbana
que ens acompanyava
per poder entrar a una de les cases
vull dir que era un conjunt
de gent molt diversa
i la veritat és que socialment
era un barri
amb molts problemes
molt, molt
tant una àrea
com l'altra
vull dir que
hi havia sonificacions
de la problemàtica
però era un barri
molt complicat
Llavors com vas anar
a parar al museu?
Al museu vaig anar a parar
en un determinat
quan es va haver de cobrir
una plaça
de tècnic
per un tema molt concret
que era
la realització
del nou projecte
del nou museu arqueològic
aquell que estem tots
reivindicant
des de fa tants anys
es va crear una plaça
una plaça nova de tècnic
i vaig optar
en aquesta plaça
i bueno
sortosament
doncs vaig
treure
aquesta plaça
i després
bueno
es va consolidar
amb una suposició
etcètera
i porto ja un temps
però vaig entrar
fonamentalment
en un moment
molt determinat
del museu
que és que
s'havia de
fer
un nou projecte
un nou museu
i llavors es va dotar
de més personal tècnic
per poder fer
aquesta feina
i vaig anar parant allà
ara ja fa
gairebé
20 anys
15 anys
no diguis
diguis
i com tenim
el tema
del museu
del nou museu
bé
doncs jo penso
que aquest estiu
va quedar bastant clarificat
quines serien les línies
en les que s'està treballant
i són en les que estem treballant
en la compareixença
que va haver
de la consellera de Cultura
i del director general
de Belles Arts
del Ministeri
en el qual es van definir
molt clars
quines són les línies
que estem treballant
el museu
Nascena d'Arqueològic de Tarraona
és un museu
per al segle XXI
és a dir
és un museu
amb un nou concepte
de museu
que evidentment
no hi havia
en el segle
en què el museu
es va crear
hem de pensar
que és un museu
del segle XIX
és un museu
que té més de 150 anys
i per tant
arrastra també
molts problemes
des d'aquesta història
d'aquest museu
però ha de ser un museu
pel segle XXI
és un museu
en el qual estem treballant
des de fa molts anys
amb un concepte
de museu territorial
és a dir
no és un museu
edifici
contenidor
amb unes parets
que tanquen
un patrimoni
sinó que ha de ser
un museu obert
i això
ho defineix
la mateixa composició
del museu
el Museu Nacional
de Arqueològic de Tarragona
és la seu de la plaça del rei
però és la necròpolis
paleocristiana
és la vila romana
dels Monts Altafulla
és la vila romana
de Centselles
a Constantí
i des d'aquest any
és també
el futur
teatre
la recuperació
del teatre romà
la torre dels Seixipions
i l'art de Barà
perquè està dintre
de l'organigrama
del museu
per tant
és un museu territorial
és un museu
amb diferents seus
i això és el fonamental
és un museu
que ha de sumar
el que és
el contenidor
amb el seu context
i això
jo crec que és bàsic
és importantíssim
tenir aquesta vinculació
de l'entorn
tant
de l'entorn
patrimonial
i arqueològic
com de l'entorn social
és a dir
de l'entorn
on s'insereix
el museu
i amb aquestes línies
estem treballant
amb dues qüestions
claríssimes
i fonamentals
una
la connectivitat
és a dir
la ubicació del museu
és bàsica
perquè el museu
desenvolupi la tasca
que ha de ser
que és una mica
el cor central
d'aquest sentiment
de coneixement
de Tàrraco
i per altra banda
del lligam territorial
que tingui
amb totes aquestes seus
jo crec que són
les dues línies
que van quedar
molt definides
amb aquesta compareixència
a quines línies
estàvem treballant
tu et sembla
que els polítics
no els professionals
els polítics
tracten a Tarragona
tal com sabreix
per la riquesa
que arriba a tindre
arqueològicament
jo crec que
és claríssim
que
Tarragona
des de fa molts anys
té uns dèficits
d'infraestructures
i de
començar
a
fer projectes
sobre el patrimoni
que han estat
aturats
és a dir
que no s'ha invertit
a Tarragona
a nivell
arqueològic
i a nivell patrimonial
allò que s'hauria
d'haver invertit
i que altres ciutats
sí que ho han fet
és a dir
jo ho comparo
amb altres ciutats
amb menys coses
Tarragona
jo ja no vull dir
amb menys coses
perquè clar
jo estic pensant
des del meu punt de vista
i penso que té una riquesa
impressionant
i ho veig des del meu punt de vista
i potser una altra persona
no sé
a Saragossa
que s'ha invertit molt
i que és la ciutat
dels meus orígens
i que s'ha invertit molt
en aquesta darrera etapa
doncs poden dir
bueno vosaltres podeu dir
el que voleu de Tàrraco
però Saragossa
però és cert
que Tàrraco
jo penso que és una de les ciutats
que s'hauria d'haver reivindicat més
amb el tema del patrimoni arqueològic
i fonamentalment del patrimoni romà
que és
una de les essències
d'aquesta ciutat
no?
sense descartar altres patrimonis
perquè penso que el medieval
és molt interessant
el contemporani
és interessantíssim
tot el modernisme
jo crec que també
s'hauria de reivindicar
vull dir que hi ha
moltes altres coses
que s'haurien de reivindicar
però des del punt de vista
de la inversió
que s'ha fet en el patrimoni
jo penso
que realment
s'ha fet molt poca inversió
i que s'ha de redreçar
perquè és molt necessari
crear infraestructures potents
que realment facilitin
serveis que han de tenir
perquè la gent
que ve fins a Tarragona
realment s'emporti
una idea
del que és aquest patrimoni
tu ets partidària
del Museu Obert
llavors de cara
als nens i nenes
s'han fet coses
pedagògicament
com les plantegeu?
hi ha resposta
de les escoles?
moltíssima
moltíssima
jo vinc d'aquesta àrea
jo fonamentalment
sóc de l'àrea
de la difusió
del patrimoni
i penso que
a veure
no per posar flors
en el museu
però ho haig de dir
i ho dic
amb tota la humilitat
perquè no som
l'únic museu
que ha treballat
amb aquesta idea
però sí que és cert
que en el programa
educatiu
del museu
Museu Nacional
d'Arqueològica
de Tarragona
un viatge
a la cultura romana
ens van donar
l'any 2004
el primer premi
nova
per als serveis
dirigits
al món
de l'educació
és a dir
no ho dic
per posar-me floretes
ho dic perquè jo penso
que és
un logro
una
una
una tasca
de tots
vull dir
perquè no hem fet
només anar al museu
perquè ha sigut
fruit de la tasca
que hem fet al museu
però evidentment
dels usuaris
d'aquesta
d'aquesta oferta
i a més a més
de molta gent implicada
en el tema
de l'educació
mestres
tu ho saps
perquè hem compartit
a vegades
escoles d'estiu
i moltes altres coses
que realment
ha sigut una tasca
suma de moltes coses
però sí que és veritat
que és una de les tasques
en què el museu
ha centrat molt
una de les seves funcions
que és l'educativa
que jo crec que és fonamental
per un museu
del segle XXI
i el museu què teniu a dins
algun equip
pedagògic
que prepara
en el museu
treballem des de l'àrea tècnica
i tenim una persona
que porta aquesta àrea
fins abans
de portar la direcció
de tocar-me
portar la direcció
aquesta àrea
era de la meva responsabilitat
però a part
de l'equip inter
del museu
que està format
per uns tècnics
a més a més
treballem
amb dos equips externs
amb dues empreses externes
que són
Códol i Còdex
dues empreses
tant una
treballant
en l'àmbit
de l'arqueologia
estrictament
una altra
treballant
en l'àmbit
de la pedagogia
que hem conformat
un equip
que ens funciona molt bé
i amb aquest equip
doncs fem
una definició
dels programes
i després
unes propostes
demà mateix
i em sembla
que haureu rebut
la convocatòria
demà mateix
s'inicia
es posa en marxa
la nova proposta
una de les noves propostes
que hem ofert
per aquest any
que té un títol
un taller
que es diu
de què en parles
posat
en format SMS
dqm
en parles
voxpublic.com
que és
un nou taller
que posem
a l'abast
tant dels escolars
com dels grups
que vulguin fer activitats
entorn al patrimoni
i que va de la comunicació
precisament
va del tema
de la comunicació
un tema
de moltíssima actualitat
bé doncs
ho fem
amb aquests equips
i formalitzem propostes
i després
les provem
les discutim
amb la gent
que són
els usuaris
i a través d'aquí
anem formalitzant
el nostre projecte educatiu
deixeu-me fer
una pregunta
molt breu
és que
m'interessa molt
l'opinió
de la Pilar
que parlava
de tota la seva trajectòria
sobretot
i la teva especialització
en temes
de difusió
últimament
se'm parla molt
es critica
aquest cert clientelisme
que hi ha als museus
és a dir
de comptabilitzar
la importància
d'un museu
en funció
del nombre
de visitants
avui llegíem
les xifres
de la quantitat
de persones
que han visitat
l'exposició
de Carabatjo
Pilar
realment
els visitants
dels museus
els hem de comptar
a pes
jo crec que
els hem de comptar
hem de saber
no se'n estem equivocant
des d'aquest punt de vista
jo sempre ho he dit
jo crec que hem de comptar
la gent
perquè hem de comptar
i hem de saber
la qualitat
del que s'emporten
és a dir
les dues coses
jo crec que
hem de comptabilitzar
a nivell
de números
però també
a nivell
de qualitat
de les experiències
jo crec que són
dues coses bàsiques
només fixant-se
en el número
jo penso que és
absolutament erroni
vas a un museu i hi ha gent que deambula
deambula per aquell museu
tot atapaït
ningú es pot moure
i dius
bé si tens interès
en veure aquella col·lecció
no ho pots fer tampoc
perquè hi ha tantíssimes persones
que deambulen
fan l'itinerari
marxen i entren
no sé fins a quin punt
si jo haig de dir
una cosa
que és que
normalment nosaltres
quan enviem les memòries
que ara estem
acabant la memòria
del 2005
per trametre-la
a la institució
que està per damunt nostre
que és la Direcció General
del Patrimoni
el que fem
és un indicador
d'usos
del museu
és a dir
hi ha quantitat
però també
intentem veure la qualitat
és a dir
què és el que s'ha fet servir
per què
com
quina incidència ha tingut
i això vol dir
activitats
tallers
conferències
cicles de seminaris
etcètera
això
jo penso que és
tan important només
que la quantificació
de dir
que nosaltres aquest any
hem augmentat de públic
i és veritat
hem passat per primera vegada
a l'asseu del Museu Arqueològic
de 90.000 visitants
que és un aconteixement
bastant important
en el museu
estem
a 130.000 visitants
140 en total
que és una cosa
que és molt important
també
però a mi
m'interessa més
m'interessa saber
que hi ha molta gent
perquè això vol dir
que s'interessen
però el que m'interessa més
és com se'n van del museu
és a dir
si realment
en tenen
una experiència positiva
si s'emporten
més informació
i no informació
sinó una experiència
que els serveixi personalment
per la seva vida
és a dir
si això
els ha donat
una qualitat
més important
de coneixement
d'interessos
d'obrir-s'hi
la seva ment
cap a altres coses
això és el que em sembla
que és important
i jo crec que s'han de
sumar les dues coses
només fixar-se en les xifres
jo penso que és un error
i això ho hem dit sempre
tots els tècnics que treballem
i no per cobrir-se les esquenes
si no ens ve públic
sinó realment
perquè penso
que s'ha de reivindicar
la feina que s'hi fa
en els museus
jo tenia una curiositat
i és que abans parlaves
d'aquesta tasca
que feu de difusió
cara als nens
a les escoles
sé que també teniu
algun programa
em sembla
dedicat a les famílies
la meva pregunta era
els pares i les mares
de Tarragonins
ens dediquen prou
en aquesta tasca
d'educar els nostres fills
o és una funció
que deixem més a l'escola
tots els nostres nens
a l'escola
han fet visites
als museus
els pares i mares
també
jo veig que cada vegada més
de veritat
jo ho he de dir
de veritat
no sé si és un percentatge
molt gran
però cada vegada més
tenim a més a més
desiderates
és a dir
ens venen
amb coses concretes
i dir
escolta
hem fet aquest programa
fareu més coses a tal data
fareu una cosa
sobre tal tema
vull dir que sí
que és veritat
jo no dic si
no vull generalitzar
perquè evidentment
nosaltres tenim
les dades
de la gent que hi ve
i normalment
passem un qüestionari
per veure
nivells de satisfacció
problemàtica
que s'han trobat
que ens indiquin
que millorarien
és a dir
nosaltres fem un qüestionari
d'avaluació
de les activitats
i sabem
el que ens respon
la gent que ve
no sabem
la gent que no ve
que també jo crec
que és molt útil
saber-ho
perquè no hi ve
la gent que no hi ve
aquests són estudis
més aprofundits
que jo crec que s'haurien de fer
alguns se n'ha fet
als museus
per saber
el públic que no ve
el no públic
per què no ve
però sí que és veritat
que jo penso
que hi ha cada vegada
més interès
i no només pels pares
sinó pels pares
i per la gran família
perquè ara intervenen
els àvis
per exemple
per Nadal
us faríeu
creus de sapiguer
la quantitat
d'avis i àvies
que s'acosten al museu
per veure
quines activitats
hi ha previstes
per Nadal
que feien de cangur
volen saber
si els poden apuntar
amb alguna cosa
i això són molts àvis
que venen a preguntar
també
hem de pensar
en unes famílies
que es conformen
amb molts elements
monoparentals
amb avis
amb oncles
amb coses molt diverses
Pilar
tu ets com a directora
d'un museu nacional
estàs en una situació
preeminent
en el món cultural
com valores
l'augment de la dona
en el món de la política
ara la presidenta de Xile
que la tenim present estrenada
etcètera
jo ho valoro molt bé
evidentment
és a dir
jo sempre dic
que vaig tenir la sort
d'estar
amb una família
i això
no els agrairé
mai prou
als meus pares
però és veritat
a veure
amb una educació
segurament conservadora
en molts aspectes
que vaig rebre
per l'època
que em va tocar viure
però que sí
que vaig rebre
una educació
en què nosaltres
érem quatre germans
dos noixos i dos noies
i no vam fer diferències
és a dir
ens van deixar
total llibertat
per poder escollir
el que volíem fer a la vida
en el sentit
que nosaltres
havíem de participar
en la vida
és a dir
no érem un carro
que arrastraven
sinó que nosaltres
havíem de arrastrar
el nostre propi carro
i trobo que
el fet que la dona
s'hagi posat
s'hagi pogut posar
en la vida social
i decidir
cap a on
vol dirigir
la seva vida
i participar molt activament
i en el cas
de la gent
que estan a la política
i trobo que fa molt bé
a tot
fa molt bé a la dona
però fa molt bé a la societat
jo penso que és importantíssim
jo aquest matí
m'hi he aixecat
i quan he sentit
que la Michelle Bachelet
havia guanyat
les eleccions
doncs la veritat
és que per mi
ha sigut una gran alegria
jo l'únic que conec
d'aquesta dona
és que la vaig sentir
en una entrevista
que li van fer
a TV3
em va semblar
una persona
de molta qualitat personal
i a més a més
amb unes idees
molt interessants
no sé el que podrà fer
ni el que farà
però jo penso que és
una porta oberta
cap a una nova forma
segurament
de veure la política
i jo penso
que està molt bé
que s'incorpori la dona
a tot arreu
jo penso que no ha de tenir límits
sents una vida professional
molt plena
molt
tens temps lliure
en aquests moments
si
tinc
o allò que diurà
que dedicar el temps libre
a la Pilar
li agrada molt
rebre gent a casa
i organitzar coses
sí
bé
tota la vida
té molt mèrit
tota la vida
perquè hem sigut
també molta gent a casa
sempre
sempre hem tingut
la casa plena
jo és a dir
que continuo
tenint
molts interessos
i en aquests moments
poques aficions
realitzades
és a dir
en aquest moment
tinc el temps molt apretat
intento buscar el temps
perquè penso que això
és un problema
d'organització
i a vegades
és més problema nostre
de buscar el temps
i l'articulació
que que la feina
ens agòbia molt
jo crec que és una qüestió personal
vull dir
de buscar el temps
però sí que és veritat
que actualment
puc dedicar
poc temps
a les coses
que m'interessen
intento buscar-les
m'interessen moltes coses
vull dir
m'interessa el cine
el teatre
la música
m'interessa això
una bona conversa
amb els amics
reunions
a casa
m'interessa
passejar
m'agrada la natura
i ara
doncs
estic en una època
que ho tinc una mica
apretadet
però sí que intento
buscar el temps lliure
perquè també
estàs amb la meva família
que és fonamental
els fills que tens
són ja una mica grans
adolescents
estic en una època
febida
estàs entretinguda
però quan érem més petits
com conciliaves
la vida familiar
amb la vida
doncs com
com podia
compartint
algunes coses
compartint-les
amb l'altra persona
compartint coses
això
fonamental
i després
doncs bueno
amb ajuda externa
també
és a dir
doncs si fas una feina
vol dir que no pots
fer una altra
i llavors intentant
doncs solventar
les qüestions
que es poden
encarregar
amb altres persones
doncs fer-ho
i assumint
les que et toca
a tu més directament
però intentar
compaginar-la
i intentar compartint-lo
amb l'altra persona
evidentment no
perquè si no és difícil
i per seguir
una mica
amb el tema
de la dona
i el treball
o la professió
tu
amb la llarga carrera
i variada carrera
perquè has fet
una mica de tot
has trobat mai
que la teva condició
de dona
t'hagi
ha sigut un obstacle
algunes vegades
sí
però evident
o d'una forma
variada
alguna vegada
molt evident
el que passa
que aquestes coses
jo penso que
s'han de viure
per saber-les
una vegada
em vaig trobar
amb un problema
doncs
amb un contracte
concret
i això ho explico
perquè ho he explicat
sempre
amb un contracte
concret
que en un moment
determinat
em van comentar
bueno
així en plan de broma
espero
que no es quedi embarassada
i jo
que feia
això ho he de dir
perquè em vaig trobar
amb aquest tema
i sempre ho he dit
perquè penso
que és molt significatiu
perquè d'entrada
et crea
com un
com un
on estic
qui se li ha acudit
dir-me això
si és una cosa
si és una cosa
de la meva vida privada
com em poden dir
una cosa
com aquesta
i jo
que feia
bastant de temps
que estava casada
que tenia
una parella estable
etcètera
aquell any
precisament
em vaig quedar embarassada
no ho vas fer
expressament
no ho vas pensar
no
jo crec que no
va ser expressament
però va ser curiós
i una de les coses
que sempre dic
és que
el fet d'estar embarassada
i de tenir una filla
la meva primera filla
no va ser cap impediment
evidentment
per fer la meva feina
però van haver-hi conseqüències
en aquest cas
no no no
al contrari
va haver-hi una vergonya absoluta
per part de la persona
que se li havia acudit
dir-me això
en el moment
de formalitzar el contracte
una vergonya absoluta
i això és una de les coses
que sempre ho he explicat
perquè t'hi pots trobar
en una situació d'aquestes
i trobo que és molt lamentable
però hi ha gent
perquè jo ho sé també
que sí que s'han trobat
professionalment
amb què els han tallat el camí
per un tema d'aquests
i jo crec que amb això
sí que s'ha de lluitar
i penso que
si hi ha més dones
en llocs de decisió
doncs és probable
que això ho diguin
ho sàpiguen
i la sensibilitat sigui diferent
el qual no vol dir
que no hi hagi homes
i jo amb això
estic convençudíssima
que hi ha homes
que també ho tenen clar
que això
no ha de ser
no només un impediment
sinó que ha de ser
un bé social
i que ha d'estar contemplat
per la societat en general
però que
durant una època
això ha sigut realment així
i encara ara
hi ha dones
que s'hi troben
amb problemes greus
per la seva condició de dona
i amb això s'ha de lluitar
tu o jo
i per tant
imagino que estàs d'acord
o que comparteixi la idea
que la carrera d'una dona
sempre és més costosa
o acostuma
no sempre
però acostuma a ser més costosa
i potser implica més renúncies
que és d'un home
o no
sí a veure
m'imagino que
a veure
no sé ara
jo això m'ho hauria de pensar molt bé
m'agradaria
que a vegades
quan dius
respostes d'aquestes
així a bote prento
jo que tinc un cert pudor
sobretot quan s'expressa
a nivell públic
perquè mira
en una conversa
de cafè
pots dir el que vulguis
però a vegades
dius segons quina cosa
i dius
fixa't que ha dit aquesta
o fixa't quina postura té
i jo
soc
bastant de bote pronta
però també soc molt reflexiva
i m'agrada pensar molt les coses
i
jo no
no sé
si
jo penso que en el global
sí que una dona
ha tingut
sobretot
en un moment terminat
de la història
ha tingut
moltes dificultats
en aquests moments
encara penso
que restrem
una
una educació
que ens fa renunciar
no que ens obligui
però que
que ja assumim
que renunciar
no és un problema
eh
i això jo crec que és un problema educatiu
és a dir
perquè sí
no
perquè doncs
ho hem vist a casa nostra
que la nostra mare
encara que tenia
a lo millor
una formació professional
ho ha deixat
per cuidar-nos
a nosaltres
ho hem vist
de les nostres sàvies
ja no diguem
no
i jo espero i confio
que els nostres fills
tant siguin nois com noies
no
homes com dones
aquesta
aquesta situació
no la tingui tan evident
i per tant
tant un com altre
si ha de renunciar
pel motiu que sigui
personal
ho facin
amb motiu
doncs personal
no per la seva condició
d'una cosa
o d'altra
jo confio
però no sé si encara
n'estem en aquest moment
Carme arriba a l'hora del recreo
corteta aquesta
a l'hora del recreo
són les preguntetes
aquelles al final
les dones
que tenen un cert càrrec polític
important
agafen una miqueta
potser el rol masculí
jo crec que hi ha de tot
abans
a Microtancat
ho comentàvem
jo penso
que hi ha
dones
que per caràcter
tenen
doncs
una manera de ser
que
això
en global
o fent estereotips
diem
que són més masculines
i homes
en canvi
també
que per caràcter
i formació
i també
per desenvolupament personal
tenen
unes connotacions
d'aquestes més estereotipades
que diem femenines
i no sé si és bo o dolent
encasillant-se tant
jo crec que hi ha de tot
jo crec que
hi ha de tot
que depèn molt
de la teva vida
personal
que depèn molt
de la tria que has fet
depèn molt del caràcter
jo penso que el caràcter
també influeix molt
i depèn molt també
de l'entorn que tens
jo crec que
que no hi ha
un sol tipus
de dona
normalment
l'home
quan arriba
amb un cert càrrec
no se li pregunta
si té família
si té fills
quina vida porta
no sé què
hi ha una dona
surt
el dia següent tot
soltera
divorciada
separada
amb fills
sense fills
ha renunciat a això
ha renunciat a allò altre
i dius
bueno escolti
m'esperi
que la meva vida personal
és la meva vida personal
i la meva vida professional
vostès me la jutgin
per la meva vida professional
jo crec que hi ha
encara una certa càrrega
carregar més les tintes
del que hem de carregar
crec
Pilar
les preguntes
que et faran ara
no discriminen sexe
són preguntes
que fan els homes
i les dones
que passen per aquest programa
són preguntes breus
amb respostes relativament
breus
que comencen
quan vosaltres vulgueu
i sempre és la Carme
i amb una pregunta
que li encanta fer-la
allò que diu
al revés te lo digo
para que m'entiendes
quina por
has vist mai alguna pel·lícula porno?
sencera no
bueno és que anava a dir
a més a més t'anava a dir
això sencera
no
perquè tothom
he vist algun fragment
d'alguna cosa
una estoneta
i ja
sí però sencera no
com que al final
diuen que ella
sempre és el mateix
no?
no al final no es casa
tres coses
que demanaries
als Reis Mags
encara que hagin passat ara
tres coses
que demanaria
als Reis Mags
demanaria
una societat
més solidària
si pogués ser
demanaria
doncs
més
més salut
allà on
on hi manca
és a dir
més recursos
per als països
que tenen més problemes
a nivell
que provoca
un dels temes fonamentals
que és la salut
i si em deixeu demanar
una cosa més personal
i penso que no només personal
però demanaria
que el projecte
del no mosarqueològic
es fes realitat
els següents personatges
de la vida política
defineix-los
un adjectiu
o dos
o dos
o te pots explicar fins i tot
el senyor Rajoy
Gallec
zapatero
il·lusionador
i en aquest moment incògnita
el senyor Mas
ai
anava a dir una cosa
però no
no l'he dit
ai
no
no
massa posat
senyor Maragall
personal
el senyor Ballesteros
conegut
company i amic
i el nostre alcalde
de la ciutat de Tarragona
impetuós
tornem amb els personatges
però aquesta vegada
els coneguts a Tarragona
els públics de Tarragona
entre tots ells
aquí t'enduries
amb una boda
aquí t'enduries
amb una illa de certa
i aquí t'enduries
amb una mani
això és per nota
dels personatges
de persones conegudes
de Tarragona
per l'activitat que sigui
a veure
de persones de Tarragona
per l'activitat que sigui
polítics
del món cultural
o per situació
social
artístic
ui
complicat
complicat
complicat
a veure
si vols ho acotem
per si ho deixem
els polítics
ho t'hi dones més difícil
encara
poseu
a veure
amb una
amb una boda
amb una illa de certa
i amb una mani
i amb una mani
a veure
una boda per l'iglesia
un que vagi
un que vagi ben mudat
habitualment
busca la imatge
busca la imatge
ja està
jo amb una boda
m'emportaria algú
que vagi bé
perquè a mi em passaria bé
no sé
si hi ha ball
i ara no se m'acudirà
si hi ha ball
algú que sàpiga ballar
algú que sàpiga ballar
però que és que no se m'acudeix ara aquí
és igual
a veure
a una illa
a una illa de certa
algú distret
algú distret
és el que anava a dir
mira
perquè hem tingut una relació
fa poc
que va venir al museu
i és una persona
que sempre que he tingut
algun contacte
i a més a més
perquè és molt públic
l'Oriol Grau
em sembla una persona
molt entretinguda
i que podia
però no només amb ell
jo per exemple
puc portar-me dos
m'emportaria
ja no seria deserta
ja no seria deserta
em portaria l'Oriol Grau
i després m'emportaria
una persona
amb la que tinc moltes afinitats
i m'ho passo molt bé
cada vegada que en parlem
que és la Chantal Grande
que sempre hem tingut moltes
i que mira
acabo de parlar
abans de venir
per altres temes
i penso que ens ho passaríem
molt divertit
amb una illa de certa
i de mani
de mani
de mani
de mani
home de mani
jo m'emportaria
el francès
que s'ha enquinat
sempre a les manis
i que segur que compartiríem
moltes coses
el francès és el meu marit
molt bé
tres museus
de Catalunya
per visitar
que ens aconseguis
que us aconseguis
tres museus
de Catalunya
per visitar
que m'interessin
home jo us diria
que anéssiu a visitar
el de Badalona
perquè és el meu poble
on he viscut sempre
i a més a més
és un museu molt interessant
que fa coses
molt interessants
però després
tres museus
que pensi
que s'han de visitar
o llocs que s'han de visitar
així diversos
penso
que un museu
que ningú
hauria de deixar de visitar
és el Museu Nacional
d'Art de Catalunya
penso que en aquests moments
és un museu
que s'ha de visitar
i s'ha de conèixer
i tothom de Catalunya
hauria de passar per allà
i després
un altre museu
que em sembla
més que un museu
una ruta de museus
que em sembla
molt interessant
per visitar
són els que formen part
del Museu de la Ciència
i de la Tècnica
perquè penso
que és un projecte
de museu
molt interessant
pel segle XXI
que primer
és un museu
que no està a Barcelona
que està a Terrassa
que trobo que això està molt bé
haver escollit la seu
del museu fora de Barcelona
i després
perquè és un museu
que ha implicat
la recuperació
de molt patrimoni
i d'un patrimoni
en alguns casos
bastant recent
d'aquell patrimoni
que no donàvem importància
que és el patrimoni
tecnològic
el patrimoni
de l'artesanat
el patrimoni
de la indústria
i penso que està molt bé
jo faria aquests tres
un d'arqueològic
un d'art
i un de...
A quin personatge
mític femení
t'identificaries?
Ai, personatge mític femení
jo sóc poc mitòmana
ho haig de dir ja d'entrada
no tinc masses mites
i sóc bastant
de peus a terra
m'agrada més
la gent que tinc per a prop
i per dir-ho d'alguna manera
m'ha...
m'ha influenciat més
la vida
per exemple
de la meva mare
i en dius femení
i he tingut més contacte
que no pensar
en un gran mite
de totes maneres
a veure
així en mites
deixa'm pensar
perquè alguna vegada
ja ho he hagut de respondre això
alguna vegada
ho he hagut de repensar
de gent que m'hagi
que m'hagi interessat
m'interessa més la gent
de feina
més interna
no sé
una
Madame Curie
no?
que fa
feina d'investigació
o una escriptora
no?
que fa també una tasca
de
de
més introspectiva
que no tan pública
no?
prefereixo personatges
d'aquest tipus
i un llibre per recomanar
de lectura pels joves
i un en general
que t'hagi agradat
a veure
jo ara estic llegint
un llibre
que va precisament
d'adolescents
i no sé
si ho acabaré
recomanant als joves
o no
que és l'últim llibre
de l'Almodena Grandes
que és
Estaciones de Passo
em sembla que es diu
i bueno
que parla precisament
d'adolescents
i penso que
bueno
planteja
aquesta etapa de la vida
en un moment
crucial
que és el de decidir coses
i que t'arriben
situacions
a vegades que et depassen
no?
igual potser
seria un llibre
jo me'l vaig comprar
precisament
per llegir-lo
i per
igual
com a llibre d'autoajuda
quasi
no
i també
possiblement
per recomanar-lo
als meus fills
i em deies
un llibre
que m'hagi agradat
sí
allò que la gent diu
el llibre de la meva vida
m'encanta
llegeix-te'l
jo és que soc de moltes coses
i reconec que em costa molt decidir-me
de ser indecissa
però jo dels últims llibres
que he llegit
i que recomanaria
i que em sembla que alguna vegada
ja ho he fet
recomanaria
Una dona difícil
del John Irving
que va ser un llibre
que em va agradar molt
i recomanaria també
Plenir unió
de l'Antonio Muñoz Molina
que em sembla
que és un llibre
molt interessant
sobre
sobre
les raons humanes
sobre les relacions
i sobre
la manera de ser
I finalment
ja Pilar
com t'has trobat entre nosaltres?
Has estat a gust?
Jo
T'esperaves això
o una cosa diferent?
Encantada
la veritat és que
jo ho sap
la Yolanda
que tinc una
no por
però sí
un cert respecte
pels mitjans de comunicació
sempre
que no
que no em nego
a participar
mai
però que sí
tinc un cert pudor
perquè penso que
jo puc parlar
dels temes
que
puc parlar una mica
dels temes
que més o menys
conec
però jo
quan s'enceta
una taula
com aquesta
que pots parlar
del bien i del mal
i del sexo
de Los Ángeles
i de tot
en certa manera
m'ho prenc
amb una mica
de respecte
perquè diuen
qui soc jo
per venir aquí
i tenir un micro
i començar a parlar
de tot això
la veritat és que
com era previsible
amb la gent
que hi ha a la taula
el tracte fantàstic
i a més a més
és molt interessant
no sé si m'hi estigui un més
i m'hagués agradat
molt més
escoltar-vos a vosaltres
que no parlar jo
tan nova
tothom tinguéssim
el mateix respecte
Pilar
precisament
perquè sabem
que sempre
que se't truca
per un tema
professional
sempre respons
però per aquests temes
diguem-ne
més personals
tot i que
com veus
hi ha hagut
una gran delicadesa
en aquest aspecte
t'agraïm moltíssim
que hagis vingut
per sortir una miqueta
del que és el dia a dia
de la feina
i el contacte
que pel teu càrrec
doncs has de tenir
amb els mitjans
de comunicació
moltíssimes gràcies
que va al contrari
us agraeixo a vosaltres
i escolta
posem el Carlos Gardel
a tu t'agrada
molt tipus de música
també
com la literatura
però sabem
que el tango
el tango
et té el cor robat
sóc apassionada
què vols fer dir
doncs això és bo
això és un valor afegit
Pilar
moltes gràcies
fins a sempre
i moltíssimes gràcies
Laura Román
Carme Podrol
Rosa Gairal
Laura Picó
fins la propera setmana
fins una altra
tot l'altre
a dir
cerina
Me encontraba en el culín
Has querido consolarme
Con tu voz enronquecida
Y tus notas doloridas
Aumentó mi ver de ti
Cuando unió
Porque ves que estoy triste
Y cantar ya no puedo
Vos sabés
Que yo semo en el alma
Marca un dolor