Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
És que aquest home, de veritat, que ens fa perdre els papers i les formes.
Gràcies per prestar-nos aquests minuts que ets corresponien,
però ja sabem que te'ls cobraràs i que no faràs un quart,
sinó que aniràs una miqueta més enllà, segurament,
perquè has portat moltíssimes informacions, a banda de molts materials.
Si hem de llegir tot el llibre...
És un llibre, el cuido, que està absolutament nou.
És un llibre de debò, l'ha portat de debò.
Ha portat dues cançons, ha portat...
Espera, què més has portat avui?
Merchandising.
Merchandising, en aquest cas...
És molt catalana, la paraula.
Merchandising d'una cosa que, com que és europea,
és una web, que després explicarem.
He portat punts de llibre, posteletes, tercetetes,
perquè tothom sàpiga on és la web i la puguin trobar.
I també ha portat, lògicament, la pregunta aquella
que, si vostès responen correctament a la meitat de l'espai,
aproximadament, poden guanyar, poden aconseguir
la ràdio de la queta, la ràdio d'audiculars,
i, a més a més, també una queta per donar corda al català.
Tot això, si contesten correctament la qüestió,
la pregunta que plantejarà l'Enric Garriga d'aquí a una estona.
Comencem ja amb informacions diverses
relacionades amb l'actualitat de la llengua.
El nou document nacional d'identitat espanyol
només serà en castellà.
I el nou passaport podria ser bilingüe
a les comunitats autònomes oficialment bilingües.
Tot això s'ha d'explicar.
D'això, el bilingüe, on parlarem avui, després,
amb el llibre aquest que hem de comentar, també.
De l'aventura del català.
Sí, d'aquestes coses.
Bé, de...
Això, bàsicament, a veure...
Però ja estava clar, no?, que el DNI seria només en castellà.
Sí, però no.
Com tot en aquesta vida, és un sí, però no.
El sí, però no és perquè, de fet,
això se n'han estat fent proves del nou DNI,
un DNI electrònic.
Quan diem DNI vol dir documento nacional d'identitat,
perquè si només és en castellà l'haurem de dir així,
documento nacional d'identitat.
Doncs bé, després d'unes proves
i que en algunes ciutats ja s'han començat a expedir,
com ara Burgos,
doncs recordem que hi havia una campanya
de l'organització pel multilingüisme,
presidida d'aquesta entitat pel senyor Albert Branchadell,
del qual parlarem més tard, també.
Abans, o cosetes, només.
Que havien engegat una campanya...
Tenen una campanya genèrica que es diu documents plurals
que reclama el plurilingüisme de tots els documents oficials
que ens han d'identificar,
i això inclou el carnet d'identitat,
el passaport, el carnet de conduir, etcètera, etcètera, etcètera.
Bé...
Jo el de conduir, que l'he renovat fa poc, és en castellà.
Ara t'ho explicaré, això del carnet de conduir.
Pot ser bilingüe, eh?
Pot demanar bilingüe.
De fet, se suposa que els expedeixen bilingües.
Ara ho mirarem.
El tema del carnet d'identitat, concretament,
l'Organització pel Multilingüisme ha continuat
amb la seva tremesa de cartes.
De fet, és una...
Sí, continua amb la seva tremesa de cartes
que envien a autoritats institucionals
d'Espanya i de fora d'Espanya,
en què es demanen...
Aquesta carta s'exposa,
s'exposa el que diu la Carta Europea
sobre les llengües regionals o minoritàries,
Carta Europea, que l'Estat espanyol ha firmat
i ratificat en els últims anys,
i per tant, se suposa que l'aplica,
però en realitat no l'està aplicant.
I d'aquí ve que en aquesta carta s'insisteixi en aquest fet
i que es demani que se segueixin les recomanacions
d'aquesta Carta Europea,
en el sentit que la carta recomana al govern espanyol
que adopti mesures que mostrin a tots els ciutadans espanyols,
i molt especialment, i això textualment,
a aquells que viuen a les comunitats monolingües de llengua castellana,
que Espanya és un estat històricament i constitutivament multilingüe,
en el qual més del 40% de la població
viu en una comunitat autònoma en el català valencià,
el gallà i el basc, són oficials.
És a dir, que un 40% dels habitants de l'estat espanyol
tenen dues llengües oficials al territori on viuen.
Aquesta carta s'ha enviat a Espanya,
s'ha enviat al rei, al príncep de Girona,
al president del govern,
al president del Congrés dels Diputats,
al president del Senat,
al ministre de l'Interior,
al de les administracions públiques,
al d'industri, turisme i comerç,
al president de totes les comunitats autònomes
i al president de totes les cambres legislatives autonòmiques.
I, fora de l'estat espanyol,
s'han enviat als presidents i primers ministres
de tots els estats que tenen oficialitzats
el pol plurilingüisme,
com són Finlàndia, Bèlgica,
Canadà també, Suïssa
i uns quants organismes del Consell d'Europa,
etcètera, tot això.
Aquesta carta s'envia,
en la carta se documenten els precedents internacionals
dels documents d'identitat plurilingües.
El model que proposa l'Organització del Multilingüisme,
que també l'adjunta,
és copiat o inspirat en el model suís,
que inclou quatre llengües,
les quatre llengües oficials de Suïssa,
doncs el carnet d'identitat dels suïssos
i els quatre idiomes,
l'alemany, el francès, l'italià i els romanys,
i fins i tot l'anglès,
n'hi ha cinc a Suïssa.
I com és el carnet d'identitat dels suïssos de tamany, dic?
Com el nostre.
Però tot apratadet, no?
Sí, no, no, aquí hi ha la il·lustració.
Pratadet, eh?
Es pot veure, es pot veure.
Molt, molt apratadet, perquè, clar.
Ah, no, tampoc no...
Aquest és el de conduir.
Perdó, però el d'identitat és semblant, eh?
Aquest és el de conduir.
Ja que dius el que n'hi ha de conduir.
Jo tinc el de conduir aquí, mira.
Ah, aquest és nou.
Aquest és el nou.
Aquest no n'he vist.
Veus, et fa ràbia, eh, és de targeteta.
No, no, jo preferiré...
Si el que tinc ara és bilingüe i aquest no ho ha de ser...
No, no, és que és bilingüe.
No, no, mira, mira, és que és curiós.
Mira, Enric, aquí, a la plana on està la fotografia i la bandera europea, posa
Permiso, conducción, reino de España.
Les meves dades personals.
Gires la targeteta, és boníssim, eh?
És un color com a rosa.
Fixa't que una estrella d'aquestes de la Unió Europea m'ha tocat a la foto del nas.
Sembla que tingui una barruga.
Un teniu el nas estrellat.
Doncs gires el carnet i, aleshores, aquí on posa totes...
Apellidos, cognoms, fetge i lugar de nacimiento, data i lloc de naixement.
És a dir, la part bilingüe és el darrere, quan posa el que pertany a cadascuna dels còdics
que hi ha darrere.
Però el que és la presentació és permiso de conducció en reino d'Espanya, tota la primera
part en castellà i darrere sí que és bilingüe.
Doncs justament per això que acabem d'explicar amb proves fefaents en mà que tenim aquí
davant i les estem tocant, justament l'altra cosa que dèiem del carnet de conduir
i del passaport surt d'una proposició de llei que Convergència Unió i Iniciativa
per Catalunya i Iniciativa Verge han presentat, bueno, cadascuna una, cadascuna presentat
una proposició perquè els passaports i els carnet de conduir siguin redactats
íntegrament tant en llengües cooficials, català, òsquer i gallec, com en castellà i en
aquesta ordre.
És a dir, que primer la llengua pròpia del territori i segon el castellà.
en aquest sentit, pel que fa al carnet de conduir...
És com se'n deia abans allò de llengua pròpia, llengua vernàcula.
Sí, ui, d'això també en parlarem després, d'això també en parlarem després, de les
llengües vernàcula i quines ho són i quines no ho són, etcètera.
Perdona, parèntesi.
No, ja està bé, anem avançant coses del que s'ho dirà.
Justament, com que la part del davant, això només està en castellà, el que es demana
en aquesta proposició de llei, de moment les dues proposicions han estat
admeses a tràmit, al Congrés, amb l'habitual vot en contra del Partit Popular.
Però, doncs, el que es demana a l'espai del carnet és que, justament, això, que
a la part del davant també estigui, sigui bilingüe i no posi només Reino d'Espanya
per l'inici de conducció, sinó que també posi Reino d'Espanya per l'inici de
conduir, o per l'inici de conducció.
Sí, perquè si darrere ho han fet així, també és que no té sentit.
No té gaire lògica.
I això, doncs, vol dir que a cada comunitat que tingui dos idiomes, doncs el carnet
siguin dos idiomes.
El que es demana pel pressaport és una altra cosa.
I això sí que és totalment nou, que fins ara ningú havia demanat.
I demanar-ho tot el mateix per tot?
Sí, però com que cada cosa depèn d'un organisme diferent, a vegades, o està
regulat diferentment per la Unió Europea, perquè hi ha coses que són
internacionals, coses d'aquestes, que se'ns escapen una mica, però va per aquí
una mica les diferències.
En el cas del passaport, el que es demana és que els passaports siguin
realment plurilingües i que incloguin totes les llengües oferals de l'Estat, com
ja incloven els passaports, si en teniu a mà o n'heu vist, ja incloven un munt
d'idiomes europeus.
Doncs no vindria d'aquí incloure els que són propis d'aquí.
Per tant, que els passaports emessos a Espanya incloguessin les altres llengües
espanyoles.
Les altres llengües com la Constitució, sense especificar quines.
Ho dic així.
A veure, donem per acabat aquest tema, doncs parlem de Linguanet, un centre de
recursos multilingües per a l'aprenentatge de llengües.
Ja ho hem dit quasi tot.
Això és el merxandèiem que portava.
Es tracta, què és Linguanet Europa?
Linguanet Europa és un centre de recursos multilingües en línia per a l'aprenentatge
de les llengües.
Ofereix informació i enllaços de recursos a recursos de qualitat.
Per totes les llengües?
Ara explicarem quines.
Relacionats amb l'aprenentatge i l'ensenyament de les llengües.
L'objectiu és proporcionar als estudiants i professors de llengües la possibilitat
de cercar recursos rellevants en qualsevol de les llengües que pugui entendre i no
només aquelles que trobaria buscant únicament en la seva llengua materna.
Aquesta és una de les grans novetats.
Això és un projecte que hi han participat 20 països europeus i 24 organitzacions d'aquests
països que inicialment només anava adreçat als professionals de l'ensenyament,
però s'hi ha afegit i ha ampliat el suport institucional des de la Comissió Europea
i mitjançant el programa Sòcrates s'ha ampliat i per tant per això ara inclou també
els aprenents, no només els ensenyants sinó els aprenents, i amb la intenció d'ampliar
el nombre de llengües que s'inclouen en aquest projecte.
Ara diré quines hi ha ara mateix i també es pretén ampliar això.
augmentar el nombre de recursos, que ara estem parlant de 3.500 recursos en línia,
catalogats i organitzats per diferents tipus de marèries, etc.
i donar suport als aprenents adults de llengües.
En quines llengües es pot tenir accés a tot el lloc web?
Perquè ja sovint hi ha webs multilingües que tenen tot el web en un idioma
i algunes parts en altres idiomes.
No, no, en aquest cas estem parlant de...
Tots els llocs, tots els apartats del web són accessibles en els següents idiomes.
anglès, alemany, basc, búlgar, català, danès, espanyol, estonià, finès, francès,
gallec, grec, islandès, italià, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portugués i suec.
He perdut el compte.
És igual, hi ha tots aquests i encara n'hi haurà més.
Déu-n'hi-do.
Aleshores, l'adreça és important, diguem-la.
L'adreça és les3bebules.linguanet, tal com sona, guióal, Europa.
linguanetguioal, Europa.org
i això és la web principal on trobareu una imatge amb colorets,
els colors són...
És una cosa que els colors també s'hi juga bastant
per classificar les coses i tenir accessos visualment ràpids a les coses.
Hi ha el color blau fosc, el blau clar, el carabassa i el verd,
són els quatre colors que ens trobem a totes les webs
i a tots els apartats del web
i que en cada un conté un títol i unes explicacions, etcètera, etcètera.
Doncs bé, dit això,
això que explicava ara és el que s'explica a la part habitual
de què és linguanet Europa, allò que tots els webs expliquen,
qui som, què fem, doncs això.
I què s'hi pot fer aquí?
Pel que fa als aprenents de llengua,
hi ha quatre grans aportats.
Un, quin és el teu nivell en què et donen mitjans
per avaluar els teus coneixements
i saber què saps o no del teu idioma.
maneres d'aprendre.
Una cosa important, que són consells d'ajuda
sobretot pels estudiants adults
que volen començar a aprendre o estudiar idiomes
i que sovint es troben o ens trobem els adults
quan volem estudiar idiomes i per on començo,
què faig, com ho faig.
Doncs bé, aquí hi ha una sèrie de consells
i enllaços i coses per trobar un més,
per tenir un punt de partida més clar.
També hi ha un punt de trobada
que és com una espècie de lloc de trobada
de tota la gent que participi aquí,
es pot comunicar entre si a través d'aquest punt de trobada
que és com una sala d'estar, com un xat, si volguéssim,
i també hi ha la cerca de materials d'aprenentatge,
un tipus de cerca que permet trobar
tot el que hi ha, no només en el teu idioma,
sinó en altres idiomes, etc.
I després, pels ensenyaments,
també hi ha recursos per als professionals
implicats en els àmbits de l'ensenyament
i en aquest sentit estan agrupats
en diferents camps, com són el del desenvolupament professional,
un altre, el tema de la metodologia,
obres de referència de cerca,
organitzacions i proveïdors de serveis
o dades sobre política lingüística i planificació.
Anem avançant?
Sí, tot això, i més en aquest web
que recomanem intensament.
Doncs sí, val la pena entrar-hi, eh?
Val la pena entrar-hi.
I deixar-ho allà preferits.
I tenir-lo perquè, a banda que vulguem o no aprendre idiomes,
sabem que aquí hi ha 3.500 recursos, de moment,
catalogats, que sempre ens poden ser útils en qualsevol moment.
Parlem de celebracions, que sempre és bonic,
i concretament fem referència a la commemoració
del centenari del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
I això vol dir que si celebrem el centenari
vol dir que ara fa 100 anys, efectivament.
L'any 1906 es va fer el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
El primer.
El primer.
I per això ara se'n fa el centenari.
I la cosa curiosa és que, tot i que aquell Congrés
es va desenvolupar en diferents punts del territori
i del domini lingüístic,
i vam participar des de Balears, Valencians, Catalans, etc.
i també d'altres llocs d'Europa, sobretot.
Doncs, bé, aquest Congrés Internacional va ser important
perquè es considera que és un Congrés clau
en l'estudi de la història i el desenvolupament de la llengua catalana.
I a partir d'aquell moment es van prendre decisions
que fins llavors no s'havien pres.
El tema, doncs, en aquell moment encara estava pendent la normativització,
per exemple, no hi havia la normativa ortogràfica
i una sèrie de coses i es va, diguem,
va servir per crear una consciència lingüística
que dels segles anteriors estava una mica afablida
i que al final del XIX havia tornat a recréixer.
I això, aquí estic parlant ja una mica del que explica el llibre
que després comentarem.
Va avançant, avançant.
El contingut del llibre que recomanarà.
Total. Ara això es commemora.
I la cosa curiosa és que, de moment,
la commemoració comença d'una manera molt discreta
i només a les Illes Balears,
amb la inauguració d'una exposició commemorativa d'aquest centenari,
amb una sèrie de plafons,
de temàriques on s'expliquen els aspectes d'aquest congrés
que es va fer.
Es va fer a Barcelona a l'octubre de l'any 1906,
però, per exemple,
al Congrés el presidia el filòleg mallorquí,
Antoni Maria Alcobé,
un dels pares del Diccionari Català Valencià Balear,
i hi van haver tots els escriptors destacats de l'època,
balears, valencians i catalans,
hi van prendre part, etcètera, etcètera.
De tot això, 80 anys més tard, el 1986,
es va fer un segon congrés internacional de Catàlà.
El 1986?
Sí, el segon congrés internacional de Catàlà va ser el 1986,
i això jo ja ho he viscut en persona,
perquè jo hi vaig anar.
Es van fer sessions per tot Catalunya,
i aquí a Tarragona se m'han fet algunes,
i jo anava a l'institut,
i com que ja anava encarrilat cap a això de la filologia...
Tenia la vocació molt clara, no?
Doncs ja hi vaig anar,
ja vaig anar a algunes conferències d'aquestes.
Doncs bé, això ara ha començat amb aquesta exposició,
però el que és curiós és que comença d'una forma molt discreta,
només des de Mallorca,
encara que des de Catalunya s'hi col·labora,
i l'acte central d'aquest centenari serà el 16 d'octubre,
que és, no sé si és l'edat exacta,
però sí que l'octubre és el mes en què es va fer fa 100 anys aquell congrés,
i aquest acte central el convoca l'Institut d'Estudis Catalans.
Ja en parlarem quan arribi la data.
Després de l'estiu en parlarem.
T'estàs cobrant amb els creix els minuts que ens has prestat al començament,
però en fi, ho passarem per alt.
Sixte Moral, nou secretari de Política Lingüística.
Ja està.
Ja està, però després en Tia Doves, eh, en el tema.
Breu, doncs això, aquest senyor fins fa poc
era alcalde de Vilanova i la Geltrú,
i atès que la setmana passada ens vam quedar
sense secretari de Política Lingüística,
perquè el van cessar o va dimitir.
Doncs ara ja en tenim un altre.
Ja en hem demanat aquest, que és Sixte Moral,
que és del PSC, i que en principi,
doncs, la idea pel que he llegit jo,
només el nomenament, i en principi la seva idea
és continuar el que estava en marge,
com són les campanyes d'on acord el català,
i tot el que estava fent des de fa uns mesos
la secretaria de Política Lingüística.
Molt bé, Enric, has portat una mica de música,
penso que vols que escoltem ara una mica de música,
una altra mica al final,
però hem de fer la qüestió, la pregunta.
Vols fer-la ja, vols fer-la després?
La faig després de la pausa i de començar la música.
La música que posarem serà el Marc Parrot,
que el teníem pendent des de la setmana passada,
amb una cançó que es diu Els núvols,
que és com a vegades em quedo jo amb alguns d'aquests temes,
i perquè me l'ha demanat la meva filla,
que li agrada molt aquest disc, Els núvols.
Lluís, fes tu mateix.
Has oblidat el títol del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic en català?
T'has perdut el telèfon o l'adreça electrònica que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge a egarriga.org
o truca a l'Enric Garriga al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir, per correu o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català et respon.
Marc Parrot, amb aquest tema que tant li agrada a la filla de l'Enric,
serveix de fons perquè faci la pregunta.
La qüestió d'avui que s'hi contesten correctament
poden aconseguir la ràdio d'auriculars de la Queta.
Deixi'm dir allò que només la poden aconseguir aquí.
De les comarques tarragonines, més enllà, ja no ho sé, no puc parlar,
però del que són les comarques tarragonines,
la ràdio d'auriculars de la Queta,
només al matí de Tarragona Ràdio hi ha un quart de català.
I només per qui no estigui als núvols i s'hagi parat orella.
Pregunta.
La pregunta és, quan es va celebrar el segon congrés internacional del català?
Hi ha opcions?
Opcions, tres.
1992, 1986, 2006.
1992, 1986, 2006.
La ràdio d'auriculars de la Queta l'emporta un diumenge al nou estadi
per seguir tots els esdeveniments i el que fan els altres equips,
però amb la ràdio de la Queta...
I l'ocució de Tarragona Ràdio.
Exacte.
No està trebada la ràdio.
A banda d'escoltar Tarragona Ràdio poden escoltar altres emissores.
Som així de generosos.
Si truquen ara, aconsegueixen la ràdio.
I Quetas, tantes com a criatures tinguin a prop, però en moderació, sisplau.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Lluís Carreteró.
Què tal, Lluís?
Molt bé.
Lluís, perdona-me, m'has dit?
Lluís Carreteró.
Molt bé.
Saps la resposta?
L'any 86?
Sí, senyor.
L'any 86, efectivament.
Molt bé.
La pregunta tenia trampa, perquè jo he preguntat pel segon congrés
per veure si algun despistat em deia el 1906.
Però ja ho hem fet així, eh?
Molt bé.
Ai, quina molícia que et té.
No, no estava escoltant.
Molt, Lluís, escolta, ja tens la ràdio de la Queta.
No, no, que m'ha tocat.
No, no, que la tens ja, perquè nosaltres certificem que t'ha tocat,
que és teva i ningú te l'apendra i la pots venir a buscar aquí a l'Avinguda Roma.
Aniràs al Nàstic diumenge?
Doncs no, que tinc que treballar.
Doncs escolta la ràdio a l'orelleta de la Queta i anar escoltant.
Tens criatures a casa?
Sí.
Quants?
Bueno, ja són grandets, ja.
Bueno, però...
Ja van pel seu compte, ja.
Va, però vols dir que no els hi faria gràcia una Queta o dues?
Sí, però van al...
Sí, que els hi farà gràcia.
Que això ha de donar corda al català.
Si són grandets, si són adolescents, la campanya...
Tenen cotxe, tenen cotxe.
Sí.
Hem vist l'anunci aquest últim de l'acorda al català, pels joves.
Penso que sí.
Doncs ja està, els toca la boquera també.
Quants tens?
Quantes esquetes, no?
Doncs vinga, dues esquetes pel Lluís, la ràdio i el nostre agraïment.
Quin número és?
Vinga, de Roma, número?
Doncs mira, Rambla Nova, número 6.
Avinguda Roma.
Avinguda Roma, número 5.
Número 5, el segon pis.
Número 5, bé.
D'acord, Lluís?
D'acord.
Doncs vinga, gràcies, adéu-siau, bon dia.
Bé, doncs ens havies de recomanar un llibre.
Jo no sé si el podràs recomanar amb la intensitat que desitjaves.
Sí.
Sí?
Per temps, di per temps.
Recomano fervorosament i intensament un llibre que es diu
L'Aventura del català, de les homílies del Ganyal Nou Estatut.
L'editorial és Esfera de Llibres, ha sortit fa qüestió de poques setmanes,
menys d'un mes, i l'autor és Albert Branchadell,
que és el president de l'Organització pel Multilingüisme que tenia abans,
que és sociolingüista, professor de...
doctor en filologia d'ana i professor de la Universitat d'Autònoma,
i que, a part de fer això de l'Organització pel Multilingüisme,
doncs ha fet diversos treballs, el professor deien de coses d'aquestes,
i ha fet un llibre que és...
A tu un llibre t'ha agradat, pel contingut, per part...
Me l'he llegit sencer, de pe a pa, justament per poder-lo explicar amb coneixement de causa,
perquè, com que és un llibre que, en principi, apunta a certes polèmiques,
i en pot darà, doncs està bé.
Bàsicament és un llibre d'història de la llengua,
però és un llibre de 186 pàgines, no és un totxo.
No és el llibre d'història de la llengua del Nadal Prats,
que utilitzem els estudiants de filologia, que són tres volums,
que és un totxo que explica com es forma la llengua,
conceptes de gramàtica històrica, etcètera, etcètera.
No, aquí el que fa Albert Branchadell...
Perquè és un llibre divulgatiu.
Tot i que jo, que ja me l'he llegit, puc dir que,
si no saps una mica com va la història de la llengua,
moltes de les ironies que hi ha al llibre et passaran desabre sabudes,
i molts dels noms que hi ha per aquí no et sonaran gens, etcètera.
Però, vaja, tot i així,
per a la gent que sàpiga una mica la qüestió que estigui al cas
i li interessa la literatura i llegeixi tot això
i conegui una mica la història en general, eh, del Catalunya,
tot això, doncs li sonaran bastantes coses.
I està bé.
Bàsicament, la possible conflictivitat o crítica que pugui agossegar el llibre
és perquè dos dels objectius del llibre són refutar
dos dels tòpics que sempre s'han dit sobre la història del català.
Un és el d'un passat monolingüe català,
és com si en una època a Catalunya només s'hagués parlat català,
cosa que durant el llibre s'explica que mai ha sigut així.
i un altre és el tema aquell que el català està contemplat a mort
i que s'ha de morir.
I el llibre també fa un repàs al llarg de la història de la llengua,
la de vegades que ha semblat que això passaria i no ha passat.
Llavors, a mi m'ha agradat el llibre perquè explica la història de la llengua
d'una manera que jo, com a filòleg, no estava acostumat a que me l'expliquessin.
i és, bàsicament, explica la història de, per exemple,
quan i com es forma el català, però aporta sempre documents,
en quin moment es comença a anomenar això que parlem avui dia català,
que això fa pocs segles que se'n diu català,
i per tant, el debat que hi ha hagut allà de la història sobre el nom de la llengua
també fa una part de la història de l'expansió sociològica i geogràfica de la llengua,
és a dir, al llarg de la història, des dels nuclis inicials,
com es van expandint i com el segle XV era una llengua que es parlava a tota la Mediterrània,
al nord, al sud, a l'est i a l'oest,
com la llengua, també un altre dels aspectes que toca tot el llarg del llibre
és els diferents graus d'oficialitat o no oficialitat que ha tingut la llengua
a l'edat mitja, al segle XVII, al XVIII, al XIX, al XX, etc.
També els diferents graus de persecució o de prohibicions que ha tingut
tant per part del govern espanyol com del govern francès, per exemple,
o dels governs dels altres països on el català hi era
perquè en èpoques anteriors havia sigut colònies, etc.
També explica una altra cosa de la història de la llengua
que és la sociolingüística social,
és a dir, quins usos socials hi havia a l'edat mitja en el català,
si tothom parlava català, qui utilitzava el català,
qui utilitzava altres llengües,
com també dintre del que va ser l'antic regne d'Aragó,
com a mínim des que es va constituir el regne d'Aragó
era un estat bilingüe, oficialment bilingüe,
però que amb la connexió de València per conquesta i colonització,
aleshores a València es parlava àrab i, per tant,
durant uns quants segles hi havia com a mínim tres llengües
que eren l'aragonès, el català, el valencià,
no, perdó, l'àrab,
com es va expandir pel Mediterrani amb colònies
o amb estats o amb colonitzadors.
També, fins i tot, hi ha una part d'anècdotes de la història
com en diferents èpoques del segle XVIII,
grans moviments migratoris de catalans o de balears o de valencians
en diferents llocs d'estat d'Amèrica, del nord i del sud,
o de països europeus,
o després de cada gran guerra que han perdut els catalans,
podem ser que les han perdut totes i no en deuen haver guanyat quasi cap,
doncs des de quan han començat a perdre guerres,
que després de cada derrota hi ha hagut exiliats catalans,
a vegades amb milers, a vegades centenars de milers,
i com aquestes comunitats d'emigrants
han anat portant el català pel món, etcètera, etcètera.
Aquest tipus de coses són les que explica l'Hibre.
I una cosa, Enric, tot això molt lligat amb la vida de les persones,
pel que veig, eh?
Fa un paral·lelisme amb determinats aspectes de la vida quotidiana
que fan que sigui més propera.
Exacte, explica tot això que si estava prohibit
fer teatre en català a partir d'una certa època del segle XVIII o no,
la prohibició més al·lucinada,
que és quan es va prohibir parlar per telèfon en català,
el 1880 no sé quants,
i també desfà alguns tòpics de dir,
doncs, el tòpic de dir que les dictadures
sempre han intentat aniquilar el català,
no, les dictadures, explica,
les dictadures d'Espanya,
Catalunya dels últims dos o tres segles,
no han intentat liquidar el català,
sinó que han intentat reduir-lo
i arreconar-lo a la cosa domèstica,
però mai han intentat suprimir-lo del tot,
sinó que sempre ja els anava bé
que fos una cosa domèstica,
però que la vesta fos...
Totes aquestes coses, i més,
estan explicades en aquest llibre,
l'aventura del català.
L'aventura del català.
Acabem amb una altra cançó,
ni que sigui un fragment d'aquest altre títol
de Mar Parrot,
abans de conèixer aquesta proposta
que ens fan des de l'Associació de Malalts de Pàrkinson,
que ara al cap de setmana
parlava Jordi Sorinyà,
que ara podrem escoltar el resultat d'aquesta entrevista,
serà després d'acomiadar-nos
d'Enric Garriga
i que ens presenti aquesta cançó de Mar Parrot.
La cançó no és autocrítica,
es diu Mentider,
com molts indiscutats,
però és per contrastar
que tot el que jo he dit aquí és veritat.
Ha vingut amb un notari
que el té aquí a seguret al costat.
Enric, gràcies, bon dia.
Dimec, gràcies.
Adéu-siau.
Senzillament...