Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Jo no sé si els nostres vients, bona part segur que sí,
es van deixar caure per aquesta magnífica exposició
que va haver-hi al Museu d'Art Modern de la Ben Plantada.
Si ho van fer, segur que es van familiaritzar o van recuperar
o alguns van descobrir la figura de genius, Eugeni d'Ors, no?
Sí.
I aquest és un personatge que no havíem parlat encara
i mira, ens ve molt bé el fet que s'hagi celebrat recentment aquesta exposició per parlar-ne, no?
Sí, un personatge potent, molt potent i des del punt de vista intel·lectual
i també molt polèmic des del punt de vista personal i polític, de la figura.
Qui era aquest home?
Bueno, aquest gran artista, aquest gran pensador,
em pensava que he començat jo d'una manera així massa planera i tot, eh?
Sí, doncs dit és fonamentalment un intel·lectual, bàsicament un intel·lectual.
Que ens va dedicar a escriure, com és lògic, en la majoria dels intel·lectuals,
i que va, d'alguna manera, ser l'inspirador i l'il·luminador intel·lectual
d'un dels moviments més considerats en la història de la cultura catalana,
que és el noucentisme.
És un moviment que va, doncs, a partir de 1906.
És el que ara diríem un activista cultural, mediàtic fins i tot, seria ara, no?
Bé, una figura, una figura reconeguda, respectada i amb una influència extraordinària.
Entre altres coses perquè el noucentisme va gaudir d'un suport explícit
per part del govern de l'època que era la Mancomunitat de Catalunya
i del partit hegemònic en aquell moment a Catalunya, que era la Lliga Regionalista.
I, doncs, bé, allò que deia el Xenius era paraula de Déu.
Clar, perquè el Xenius corresponia a un pseudònim.
Sí, ell es diu Eugènia d'Or, sí.
Sí, aleshores, sota aquest pseudònim, doncs, escrivia els seus articles,
feia les seves cròniques.
Sí, de fet, el tret de sortida pel reconeixement social
va ser en el moment en què va començar a escriure a la veu de Catalunya.
Ell havia estudiat dret, havia estudiat...
És un home molt, molt, culturalment, molt bo informat, eh?
Pensa que és doctor en dret, és doctor en filosofia i lletres.
Va estar també després a París com a corresponsal de la veu de Catalunya, del diari,
i també allí va continuar estudiant.
Després va tenir càrrecs a l'amant comunitat,
va ser director de biblioteques, en fi,
va ocupar llocs de rellevància, no?
Però el tret de sortida el va donar la publicació dels seus articles a la veu de Catalunya.
Però també es va ser Eugènia d'Or, d'Or.
Després, després, ja he dit abans que era una figura molt polèmica.
Durant molt de temps va ser un home respectadíssim
i l'administrador de la cultura, aquí, en realitat,
i l'inspirador de les línies mestres de la cultura de la política de l'amant comunitat.
Això ja ha estat dit, és veritat.
El que passa és que les coses canvien, els temps canvien,
i quan va morir Prat de la Riba i la va succeir, doncs, el Puig i Cadafalc,
no es van entendre.
No es van entendre.
Va haver-hi unes relacions molt tibans i molt dolentes,
i el resultat va ser un desastre.
un desastre perquè el van destituir dels seus càrrecs,
el van fins i tot acusar de malversació de fons públics,
es van barallar com a gatigós,
i llavors Eugènia d'Or es va ofendre i se'n va anar a Madrid
i va escriure ja tot el que li quedava de vida en castellà.
Quan va arribar la guerra, el 36, es va posar al costat de Burgos,
al costat de Franco,
va després ocupar càrrecs, ja durant el franquisme,
va ocupar càrrecs públics culturals del franquisme.
És a dir, personalment és una figura molt controvertida.
Encara ho és.
Sí, sí, encara ho és.
A nosaltres, però, ens interessa ara la figura del greuix, del Xènia.
És el que t'anava a dir, perquè, clar,
difícilment aquests grans personatges, aquests grans intel·lectuals,
pots deslligar la seva trajectòria personal i ideològica
de la seva trajectòria, en aquest cas, literària o periodística,
com a articulista.
No es pot deslligar, perquè una va en part amb l'altra,
però sí que intentarem destriar aquesta part més personal
i el que tu dius, no?,
mirar una miqueta com era Xènius a l'hora de posar-se a escriure
i què deia i què explicava.
Sí, ens interessa aquesta figura.
I per això cal explicar, ni que sigui allò,
amb un titular que era el nou santisme.
Què va suposar?
Perquè va ser un canvi de pensament i de manera de fer
en tot el que era l'expressió artística,
entre altres coses, al país important.
Sí, el nou santisme, que és un moviment que es posa en marxa
a partir de l'any 1906, aproximadament,
i que va fins als anys 20, més o menys,
sempre fins al 23, vaja,
fins a la dictadura Primo Rivera, més o menys.
És un moviment d'arrel clàssica, d'una banda,
molt mediterrani,
amb un ideal de bellesa també,
de factura greco-llatina,
amb un amor extraordinari per la feina ben feta,
per la feina pacient de laboratori,
per la dedicació pacient que obté fruits,
i naturalment aquesta mentalitat
va donar una gran obra
en quant a obres d'infraestructures,
és a dir, de biblioteques, d'acadèmies, museus,
una obra ingent
en dintre del programa cultural català.
Estèticament, doncs, és de factura clàssica, ja ho he dit.
Un moviment burges, òbviament.
Sí, sí, naturalment, i molt lligat al poder,
que aquesta és una altra de les característiques,
perquè el moviment precedent, que havia estat el modernisme,
havia estat un moviment
al marge dels corrents econòmics i polítics,
i, per tant, la seva capacitat de projecció
és una capacitat exclusivament artística,
més reconeguda en l'època posterior
que no pas en el seu mateix moment.
En canvi, el noucentisme va gaudir
des del primer moment d'un suport polític important
i, per tant, de pressupost.
Allò que volien fer es podia fer, no?
Jo crec que és un període importantíssim
pel que fa a la renovació cultural
i de creixi d'infraestructures del país.
Des del punt de vista estètic,
què suposa? Quines aportacions fa el modernisme?
Després parlem de literatura, en tot cas.
Sí, el modernisme,
el modernisme, per entendre's, és Santiago Rosseñol.
Ah, el noucentisme.
Si el modernisme és Santiago Rosseñol,
per agafar-ne un que sonarà molt,
doncs, esclar, allò és una mica el món encara romàntic,
és un romanticisme del segle XX, per entendre's,
però, doncs, heterodox, impulsiu, imaginatiu, apassionat,
que busca el contrast.
En canvi, el noucentisme és un moviment ordenat,
un moviment harmoniós, molt formalista, més conservador.
Viaixant a literatura, doncs, té una canxa en la literatura
per desenvolupar aquest model.
Xenius és l'home que el formula, deia,
a partir del moment en què comença a escriure
aquests petits articles al diari, a la Veu de Catalunya,
perquè, d'una banda, això responia a la necessitat
de professionalització en el periodisme del mateix Xenius,
del mateix Eugenidorn,
però, de l'altra, també de crear opinió.
És a dir, per primera vegada algú decideix
que ha de crear opinió
i ha de formular una sèrie d'idees
per tal de convèncer d'elles a la societat
a través dels mitjans de comunicació,
a través del diari.
Això ho fa ell.
I aquestes glosses que després es reuneixen en volum
i són el glosari,
i que són l'obra més important.
No és ben bé una obra literària,
el que passa és que és d'un gust extraordinari,
molt, molt, molt ben escrit,
que abraça qualsevol tema de la vida cultural
i quotidiana, també.
És a dir, Xenius posava davant del món
des de la seva finestreta de la Veu de Catalunya
i el començava a jutjar
i començava llavors a crear idees,
ideari, a crear ideologia
a l'entorn de com ha de ser.
Imprescindible per entendre
aquell període de la història de Catalunya,
la lectura del glosari.
Sí, en aquest sentit és importantíssim,
el seu llegat.
Des del punt de vista literari,
a més a més del glosari,
Xenius va escriure una mica de tot,
va escriure teatre, molt poquet,
però també en va escriure,
va escriure alguna cosa de poesia,
però bé, on...
i després va escriure també,
no cal ni dir-ho,
molta crítica literària
i molt d'assatge,
especialment de pintura
i també de filosofia.
Però allò que ens interessa més
que és el tema literari,
es destaca normalment dos textos,
un és La ben plantada,
que és el que dona títol
a l'exposició que ja ha estat a Tarragona,
exposició molt ben feta, per cert,
i l'altra és
la Gualva la de les Mil Veus.
Bé, La ben plantada
és allò que avui en diríem,
no sé si podríem dir-ho així,
que és una antinovel·la,
és una antinovel·la,
perquè un està acostumat
a que una novel·la sigui això,
és a dir,
la successió d'uns fets
en un espai,
un temps...
És una història
que t'explica en uns personatges.
En canvi,
la ben plantada
és una excusa
per a través d'un ideal
de bellesa femenina,
de la Teresa,
del personatge
que és la ben plantada,
en realitat,
aproximar-nos
a un programa estètic
i ciutadà de Catalunya.
De manera que
llegida avui
té molt d'interès històric
i sobretot
per entendre
la mentalitat
dels nocentistes
i d'aixanius en concret,
però novelísticament
és una mica justa
perquè
no és ben bé
una novel·la,
no passa gairebé res.
És un manual,
gairebé d'urbanisme,
una miqueta de broma.
Exagerant.
Exagerant,
exagerant.
Exagerant podem dir que sí.
I l'altre,
que és la Gualva de les Mil Veus,
és un relat romàntic
a l'entorn,
és més novel·la,
és un relat romàntic
a l'entorn
d'una temàtica incestuosa
i molt exagerada
i molt barroca.
De fet,
es destaquen aquestes dues.
En va escriure més,
va escriure el sonografia del Teddy,
Tina i la guerra gran,
en fi.
Novel·les,
en aquest cas.
Sí.
I a partir d'un moment determinat,
en castellà.
Cartes a Tina,
la verdadera història
de Lídia Cadaqués,
Glossario,
en fi,
a partir del moment
en què es va barallar aquí.
A més,
és d'aquells personatges
que,
ara que parlaves
de crear opinió
i mitjans de comunicació
que aquests
tertulianos
i tertulianes il·lustres
de tant en tant
deixen anar
alguna frase
d'aquelles lapidàries
de les quals
van ser creador
Eugeni Dors.
De fet,
de la mateixa manera
que aquí parlem
d'Eugeni Dors
i del noucentisme,
en la literatura espanyola
poden parlar
de novecentisme
gràcies a Eugeni Dors.
No,
no s'ho van portar cap allà.
és a dir,
allò que havia fet aquí...
Va marxar amb l'equipatge.
Sí, sí,
allò que havia fet aquí
amb èxit,
doncs quan se'n va anar a Madrid
enfadat,
doncs s'ho van portar cap allà.
No,
es van portar,
es van portar les idees
i la manera de fer
i efectivament
allí també
no va tenir
l'impacte
que havia tingut a Catalunya
perquè aquí
amb el suport
de Prat de la Riba
naturalment
doncs havia estat
un home
que havia marcat
la política cultural
de Catalunya.
A Madrid no,
és obvi,
però també va ser
una persona molt respectada
i adquirida
pel règim
després,
fins i tot
pel de Franco.
Jo no sé si
Eugeni Dors
és d'aquells personatges
que com que
la seva presència
als llibres
de text
ha estat sempre
fixa,
podríem dir,
ha creat
un cert rebuig
a la lectura
per plaer
entre els lectors.
Perquè saps tu
que passa molt
que quan de jovenet
et fan llegir
o et fan referència
a determinats autors
sembla que els vols oblidar
i el que et perds
moltes vegades.
No sé si ens perdem
molt o poc
des de la perspectiva
d'ara
d'algú que volgués
acostar-se
a l'obra
d'Eugeni Dors.
Més enllà
d'una inquietud
cultural.
No,
és que jo penso,
ara jo seré
molt sincer aquí,
és que jo crec
que Eugeni Dors
un només s'hi pot
acostar
des de la perspectiva
de conèixer
la cultura
i la història
de la cultura.
No des del punt
de vista de...
I curiositat
per aquella època,
no?
En els manuals
que tu feies referència
efectivament
Eugeni Dors
hi és sempre
en català i en castellà,
però hi és sempre
dintre d'allò
que en diem
la literatura d'idees.
Sí.
O sigui,
en el cas del català
es parla d'Eugeni Dors
i se'n parla
quan es parla
de l'eusentisme
i la literatura d'idees
com del Fuster
també se'n parla
quan es parla
de literatura d'idees
o moltes coses
del Gasiéu,
etcètera,
periodisme d'idees.
En aquest terreny ambigú
no ben bé
ni estrictament
de literatura de creació
tot i que
molt pròxim.
amb un lector d'avui
tant el Glossari
com la benplantada
o la Walba
o qualsevol dels llibres
si els agafa
en el sentit
de dir
bé,
avui vaig llegir
una novel·la
doncs el decebran
tots
perquè no ho som
ben bé.
Ara vull conèixer
com es vivia
i com es pensava
en l'època.
I després
si a la gent
que li agrada
gaudir
de la prosa
de la música
de la prosa
de la llengua
de com s'expliquen
les coses
ho trobarà
els textos
molt i molt ben escrets.
Per tant,
Glossari
seria la primera hora
que ho hauríem d'abordar
o et sembla
que l'havíem plantada
a Glossari directament?
No, no, jo l'havíem plantada
sense cap mena de discussió
perquè l'havíem plantada
vol ser una història
que esclar
acaba avorrint bastant
amb tota sinceritat
o almenys a mi
almenys a mi, eh
perdonem-me
però almenys a mi
perquè esclar
veus un personatge
en un món
en el qual ara
va a casa d'aquest
ara surt l'altre
no passa res
ni té cap conflicte important
i esclar
doncs
novel·la com de costums
va passar
no ni això
ni això
va passar en pàgines
i dius
això pot durar
mil anys
que no canviarà
a mi
m'avorreix una mica
en canvi
el Glossari
té l'avantatge
que és
primer que són
proses molt curtes
recordem que
el Glossari
és la recopilació
d'articles de diari
de petits articles de diari
d'això que hem dit
periodisme d'idees
o que avui
podíem anomenar
l'assaig breu
un foli
que avui en dia
es porta moltíssim
això de publicar
llibres d'articles
periodístics
reculls
és això
i són proses
d'una pàgina
i aborden
absolutament tot
des d'una exposició
la presentació
d'un llibre
les obres
d'un carrer
absolutament tot
ell es posa
des de l'Observatori
de la Veu de Catalunya
a mirar
Catalunya
Barcelona
perquè aquesta és una altra
de les edats modernistes
la Catalunya ciutat
de qui tothom és urbà
que vol dir urbà
educat
moderat
en fi
el que vulgueu
la crem de la crem
sí
un país de xauxa
un país que no va existir mai
però que ells se'l van imaginar
un país molt idealitzat
on tothom és molt feliç
i molt civilitzat
bé doncs
es col·loca en aquest observatori
i va mirant el seu entorn
i va mirant tot el que hi ha
tot el que hi ha
i ho va
disseccionant
sobre el que veu
i com ho vol veure
i va donant models
de com ha de ser la societat
en tots els seus terrenys
i és clar
les proses són molt curtes
permeten una lectura
molt pausada
i molt segmentada
de dir doncs avui llegeixo una
demà llegeixo dos
demà llegeixo tres
aquesta me la salto
perquè no m'agrada
perquè no hi ha cap continuïtat
d'argumentals
i no pots agafar el llibre
per l'última pàgina
el pots agafar pel mig
i pots agafar per on vulguis
i llavors doncs
com que va parlant
de temes molt variats
doncs home
això sí que t'acosta
a un moment determinat
de la història del país
amb una prosa
molt brillant
molt ben explicat
en fi
ja mirarem
d'apuntar-lo a la llista
de tots aquests suggeriments
es troba a les llibreries
sense cap tipus de problema
aquest ni l'hem d'encarregar
ni res
el tenen en existència
es reedita constantment
dins dels programes
de batxillerat
ha desaparegut
pot haver-hi alguna nota
amb algun llibre de text
de quart d'ESO
amb aquests resumets
que hi ha llibres d'ESO
ara de literatura
hi ha tres línies
dedicats a la gent
no dic jo que sigui
aquest el cas
però el que no va poder
la censura
ho està aconseguint
l'Occe
de fer desaparèixer
autors
dels manuals
de literatura
i alguns d'història
en fi
ho recordarem
de tant en tant
s'havia llegit
ara fa molts anys
molts i molts anys
des que va desaparèixer
el cou
i abans
els últims anys de cou
que el genidors
no apareixia
com a lectures
de literatura
del batxillerat
però havia estat
el BUP sortia
havies de prendre
quatre notes
biogràfiques
però com a llegir
algun glosari
o alguna d'aquestes
no, això no
llegir o no
però a tercer de batxillerat
de l'antic BUP
sí que hi entrava
i després
a la literatura de cou
algun any
s'havia fet llegir
la ben plantada
no gaire
perquè
costava bastant
en fi
Jordi Tinyena
moltíssimes gràcies
em penso que fas pont
sí, gràcies
només faltaria
només faltaria
que a sobre
no poguessis fer pont
per tant ens retrobarem
d'aquí un parell de setmanes
gràcies de veritat
adeu-siau