.
Dos minuts a un quart d'una.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic, en David Serra.
Amb ell comentarem algunes de les pel·lícules que s'estrenen avui
a les sales de la ciutat de Tarragona.
David, bon dia.
Bon dia.
Comencem pel que no t'agrada?
Sí, com vulguis.
Ho dic perquè tens el cor dividit per dues pel·lícules
que, segons tu, no saps quina és pitjor, no?
Exactament.
Allò, comences l'espai animadet.
Molt bé, molt animat i una mica crepusculant, eh?
Comencem, per exemple, per Underworld Evolution,
que dius que és infumable.
Doncs mira, la veritat és que jo tenia molt clar
que la segona part d'aquesta pel·lícula,
o bé, canviaven moltes coses de la primera,
o la pel·lícula tenia molt poc futur.
I la veritat és que ens trobem una altra vegada
amb el mateix que tenia la primera part.
La primera part era una pel·lícula que era molt efectista,
que a més tocava un tema que tu a mi,
tu ja m'has sentit parlar molt bé d'ell,
que és el tema dels vampirs.
Que t'agrada molt, i els licàntrops i tot això, no?
Efectivament.
I aquesta pel·lícula, doncs, tenia un toc futurista molt de còmic,
que li anava força bé a la primera part,
però que amb el seu guió no acabava de resoldre problemes
veritablement terribles, o sigui,
de coherència de personatges, de treballar l'acció
d'una forma ben diferent del que és habitual al cinema,
és a dir, les seqüeles i preseqüeles dels màtrics
i de les pel·lícules de terror gòtic.
Llavors, a partir d'aquí, una segona part que vol millorar
el que hi havia a la primera part és impossible.
La pel·lícula, una altra vegada, es beneficia de l'actriu protagonista,
d'aquest toc gòtic crepuscular,
d'aquesta legenda, d'aquest futur amb vampirs helicàntrops
que volen dilucidar una batalla per la supernogacia
de les seves rares respectives en el món,
però que en cap moment es resolen d'una forma satisfactòria.
Al contrari, o sigui, la pel·lícula és una altra vegada
un territori ja vist, mil vegades en el còmic, molt millor,
i que a la veritat tampoc entusiasme les amants del gènere.
Perquè tot i que el look és molt modern,
és una modernitat absolutament buida.
Per tant, prescindible aquesta, segons tu.
Jo penso que sí. Ara bé, la segona lectura que sempre faig és
vols passar una estona de més o menys entretenguda?
Val, d'acord, aquesta no és tan entretenguda
com potser hi ha de desitjar.
Sobretot perquè moltes vegades la pel·lícula
ha de tornar al passat, a recordar-nos coses de la primera part,
és a dir, a nivell de metratge,
recorden masses vegades el que ja havíem vist a la primera part...
Escolta, de totes maneres, la profunditat argumental
de la primera part tampoc no cal molt de recordatori, m'entens?
No, en absolut, no era per tu de coets,
però clar, tu vols veure una pel·lícula nova,
no que constantment t'estic recordant el que va passar a la primera part.
Allà una mica curter i pegar.
Sí, la veritat és que em permeteu aquest toc
que no m'acaba de quadrar.
I jo fins i tot et diré que vaig ser
una de les pel·lícules que em vaig agafar en DVD.
Però bueno, que d'entrada és una pel·lícula
que és dolenta i punto.
Va, és una pel·lícula que s'emmarca
dins del que s'anomena el cinema d'acció.
L'altra que dius que fatal,
aquestes de terror, i mira que a tu t'agraden les de terror,
La semilla del mal.
I és oriental.
T'agraden de terror i orientals,
i aquesta no t'agrada?
No, no, a veure, és una pel·lícula,
crec, mira, no em vull equivocar,
però parlant de memòria,
penso que és tailandesa.
Sí.
Això d'entrada no vol dir res.
És una pel·lícula que podria estar molt bé,
però que en realitat és un catàleg
del pitjor de les pel·lícules orientals.
Home, l'argument és bastant...
bastant elemental.
A veure, l'argument,
més senyor de l'argument,
jo penso que la pel·lícula ens parla de...
A més, es parla de la sexualitat vista
des del punt de vista del món oriental,
sobretot de la prostitució,
i que en cap moment aprofundeix
en el que seria de desitjar,
que és precisament la denúncia d'aquesta prostitució,
que podria estar perfectament emmarcada
en un relació fantàstic,
però és que no fa ni por.
O sigui, vull dir,
que per un costat t'estan venent
com una vena de catàleg turístic
del que és Tailàndia,
la pel·lícula s'ha aburrida,
i per un altre costat no aporta res al gènere.
I màgia i esperits i coses així una mica...
Mira, Jolanda, de veritat...
O sigui, arriba un punt
en què tot és correcte en aquest tipus de cinema,
i ja ho hem parlat moltes vegades.
O sigui, el cinema oriental,
el món cinema oriental,
són quadre pel·lícules.
I ara mateix s'estan perpetuant
els vicis d'aquest cinema.
I qualsevol cosa que fan,
qualsevol cosa que fan,
te la porten cap aquí
i te la venen com si fos una meravella.
Fins que surti una altra moda,
o una altra tendència.
Sí, no sé, un cinema, jo què sé,
hindú fantàstic o australià.
No, australià no.
Seria aborigen, en tot cas.
Bé, guardarem una altra nota d'indignitat
que vols deixar palès en el programa d'avui pel final,
perquè ara parlem d'una de les pel·lícules
que més s'han publicitat en els últims dies,
perquè, clar, és un personatge d'aquells
que formen part del mite,
de la història de la música moderna,
del country concretament,
en la cuerda floja,
que ve a explicar-nos aquesta vida turmentosa
de Johnny Cash.
I, clarament,
s'inscriveix en aquesta moda
que té el cinema nord-americà.
Ara, a vegada,
cada, cada any,
tenim una pel·lícula dedicada a un músic.
L'any passat, què va ser?
Rachel's?
El Rachel's, correcte.
Fa dos anys, el Rachel's, sí.
A veure, jo no tinc res en contra, eh?
D'entrada, tinc que dir
que la pel·lícula de Rachel's
m'ha semblat una pel·lícula molt ben construïda.
no era per tirar coets,
però ja estava bé,
complia perfectament el seu compromís
de cara a l'audiència.
I aquesta pel·lícula,
doncs, tinc moltes ganes de veure-la
perquè, evidentment, ja...
Aquesta no l'has vista encara?
No, no, no.
Aquesta, de moment,
m'he de conformar
amb els petits trailers
i la petita informació que m'ha arribat.
I que, la veritat,
és una pel·lícula que, honestament,
tinc ganes de veure.
O sigui, a mi el country
no és que sigui el meu gènere favorit,
però el personatge de Johnny Cash
penso que és un personatge
clarament cinematogràfic.
Home, imagino que el que treu molt
també és l'actor que l'interpreta,
que és un actor que té molts seguidors.
Efectivament.
I que, a més,
bueno, de totes maneres,
t'he dit que la canada dels Oscars
no sé en què està millor situat.
La seva companya,
que ara mateix no em ve el nom
i és el que estava apuntant
en mirant a veure si trobava...
La Reese Weithers...
Sí, senyor.
Doncs aquesta dona
és la candidata absoluta
a l'Òscar a la secundària.
Ja en parlarem dels Oscars.
Ja en parlarem.
A veure, què més, què més...
Home,
tenim una pel·lícula
de Manuel Gutiérrez Aragón
avui dia,
sona una mica estrany,
no feia molt de temps que no...
Sí,
i Manuel Gutiérrez Aragón
una rosa de Francia.
És un director
que a mi personalment
m'agrada molt,
tot i que, evidentment,
no tenim l'oportunitat
de veure molt de cinema seu,
per circumstàncies, suposo.
I en aquest cas,
la pel·lícula, doncs,
s'emmarca precisament
en un dels seus temes favorits,
que és precisament
el món cubà.
i a més,
es parla precisament
del que és,
bueno,
els personatges,
una miqueta foscos,
de la prostitució,
del contrabandisme
i a més,
amb un actor fetitxe,
que és el Jorge Perugoria.
Que a tu t'agrada molt.
Que m'agrada molt.
i que és una de les pel·lícules
que tinc ara mateix
en l'agenda,
precisament,
per veure-la
i disfrutar-la.
Perquè jo penso
que en el moment
que ho té a Saragón,
tot el que ha fet,
ho ha fet bé.
És un director artesà,
és un director
amb molta sensibilitat
a l'hora de treballar
en les seves històries.
És un director-director.
Aquell és amb solera.
És una gran guionista,
que ha treballat
amb els millors directors
latinoamericans.
I aquesta pot ser
una pel·lícula interessant
per descobrir
un món cubà
que és molt poc conegut.
Escolta una cosa,
David,
tu i jo com que som uns esnobs,
ja hem decidit
que no anirem a veure
Bambi 2.
Ah, no, no,
això ho tinc claríssim.
Estem indignadíssims, no?
No, no, no.
La veritat és que
aquest giro que va fer dramàtic
la Disney,
precisament per intentar
rescatar
pel·lícules clàssiques
i fer les segones versions,
a mi em sembla
que és catastròfic.
A més,
agafa la pel·li
des que la mare de Bambi
l'agafen els caçadors.
Sí, sí.
És que veient
que ens volen turmentar
amb més drames.
No, no,
aquest que és molt de Disney
entre nosaltres,
però que, bueno,
que en certa manera
Bambi era una obra,
a veure,
que ja per si mateix
es tancava.
Jo me'n recordo,
a veure,
l'avís,
tots hem plorat en Bambi,
no ens enganyem,
que és una de les pel·lícules
que més ha marcat
a la infantesa
i que jo realment
considero que
els dibuixos de Bambi
són insuperables.
Però escolta, David,
i aquí obrim
aquell parèntesi nostàlgic.
Aviam,
era bo que ens marqués
d'aquesta manera?
Perquè els tirs de plorar
que s'han fet
les criatures d'aquest món
en Bambi...
Jo, mira,
t'ho diré la veritat.
Jo soc d'aquests
que estic una miqueta
amb els antropòlegs
amb el tema
dels contes de fades,
que en realitat
a vegades
aquests plors
són catarsis.
Però mira,
per exemple,
la Ventafox 2 de Disney,
un desastre.
Sí.
La Pocahontas 2
encara s'aguantava una mica.
La 3,
impresentable.
Sí.
El Rei León 2,
què dir del Rei León 2?
No, no, no.
Que és que, clar...
Sí o no?
Les segones tas de Disney
són terribles.
A veure,
la única pel·lícula
que es mantenia...
Sort que no va fer
la Blancaneu 2, eh?
No, no, no.
Si no això hi hagués estat.
No, no, no.
Però és que segur, eh?
Tranquil·la,
que hi ha temps.
De totes maneres
te'n tinc que dir una cosa.
Hi havia una segona part,
que era la pel·lícula
Toy Story 2.
Aquesta estava bé.
Que estava molt bé.
Aquesta sí.
Veus?
Perquè la gent no es pensi
que critiquen per criticar.
Però és que no la feia Disney.
La feien els de Pixar Studios
que fan un cinema
d'animació intel·ligent,
sensible.
I precisament,
en aquest cas,
el que et puc dir
és que Disney
s'ha adonat de la seva
errada monumental.
A la vora
es distancien
de la companyia,
Pixar,
i ara l'han comprat.
Però tu has vist
la venda a Fox 2?
És que no m'ho trec del cap, ara.
Hem encetat un tema...
Jo la tinc censurada
a casa meva.
És terrible.
Jo vaig caure en el parany
perquè anava una mica
amb el lliri a la mà
i diguem-ne mai més.
Aquí el problema
és que tothom,
bueno,
els que som pares
hem caigut en aquest parany
que és terrible.
Tenim una cultura cinematogràfica
infantil molt extensa.
Bé, doncs prescindim
de Bambi 2.
En fi, cadascú que faci
el que vulgui
només faltaria,
però nosaltres
no anirem a l'hora.
Acabem amb una altra pel·lícula
que s'estrena avui,
una comèdia,
Secretos Compartidos,
de Ben Llonger.
Bueno, jo tinc ganes
de veure-la,
sobretot per...
Les dues actrius, no?
Les grans actrius
que hi ha,
la Marilyn Strip, no?
Sí.
I l'Oma Turban.
Efectivament.
I amb un argument
que és molt divertit,
o sigui,
és la història d'una teva peuta
que en un moment durat
convence la seva pacient
que tinguin davant
una relació sentimental
sense adonar-se
que la relació sentimental
d'aquest pacient
és el seu propi fill.
Llavors,
això dona peu a una comèdia.
Aquí també hem de parlar
d'oïdes,
però m'han dit
que el treball
de les actrius
és esplèndid
i més enllà
el treball de les actrius
el guió es manté
molt bé
fins i tot
al final de la pel·lícula.
O sigui,
que arriba fins al final
mantingut un to
d'humor
molt lleuger,
intel·ligent fins i tot
i que penso
que pot ser
una comèdia
a descobrir.
Doncs aquí està també
la podem apuntar
com a possible pel·lícula
de la que podem gaudir
aquest cap de setmanada.
El que encara tenim
a la cartellera
hi ha un altre
que vols advertir
al públic
que sisplau
no hi vagi.
Així de duets, no?
A veure,
jo d'entrada
la pel·lícula aquesta
d'Esta vuela
és un peligro
era també euroà
perquè no em creia
que tothom
anés
que paralitzessin
les taquilles del cinema.
Perquè és una pel·lícula
que està rebent
moltíssims
els espectadors, no?
Sí, sí, no, no,
és terrible, és terrible.
O sigui,
és una pel·lícula
que ara mateix
està en segon joc
per darrere
de Memories de la Geisa
que també és una pel·lícula
a veure,
és,
si em permés l'expressió,
és un trullo
molt ben vestit.
O sigui,
és una pel·lícula
i, a veure,
sabant les distàncies
de les que hem comentat abans,
jo penso
que és el gran
luf de la temporada.
O sigui,
és una pel·lícula
cara,
és una pel·lícula
feta amb molts de mitjans,
amb unes actrius
orientals collonudes,
però és una pel·lícula
que és tot decoració,
tot decorat.
De totes maneres,
tu com a pitonisso
no et guanyaries gaire la vida,
ja t'ho dic ara, eh?
No, no.
Perquè des de les memòries
d'una Geisa
hi estan arrasant.
No, no.
La vuela és un pel·ligro
i està arrasant.
Exactament,
no, no,
la meva opinió
aquí no compta bé.
Jo com a crític de cinema
et respecto molt,
però com a pitonisso
t'asseguro que...
No, no, no,
està claríssim.
Però no puc evitar.
Ara,
estic content
que la pel·lícula
de l'Spielberg
doncs tingui...
Bueno,
a pesar de la premsa,
la mala premsa
que ha tingut,
el Múnich
estigui en un tercer joc
i, bueno,
el Brooklyn Mountain
es manté
en un quart joc
que també està bé.
O sigui,
són dues pel·lícules
que jo la recomano
per la banda de les Geises
i d'aquestes pel·lícules
que se diuen pel·lícules
però per mi
no fan una banca de respecte
i que són pel·lícules
que realment
fan pensar,
fan reflexionar
i estan ben fetes,
ben escrites
i ben desenvolupades.
Una pregunta,
David,
tu que controles la cartellera,
la vida secreta de les Palabres
havia marxat
i ara torna pel tema del Goya
o encara hi era?
No, no, claríssim.
Ah, perquè dic,
home, si fa molt de temps
que es va estrenar
amb estrenyament
el que es manté.
No, no, però sempre se fa,
eh,
s'aprofita una pel·lícula
que ha obtingut...
Doncs en tot cas recordem
que es torna a projectar
aquí a Tarragona
la vida secreta de les Palabres,
no?
I és una vingutatge
per a aquella gent
que es va quedar...
Molta gent que es va quedar
sense poder veure aquesta pel·lícula
i està molt bé.
Bé, doncs mira,
no està malament, eh?
Potser ha passat avui més
la cosa crítica.
Mira,
la gent té dies de tot,
però alguna pel·lícula
és salvat.
Exacte.
Alguna és salvat
i podem anar al cinema.
David Serra,
moltíssimes gràcies.
Cuida't aquest refredat.
Sí, sí.
I ens retrobem
la propera setmana.
Al cinema el cuidaré.
Adéu-siau,
molt bon dia.
Molt cinema.
I acabem justament
amb música de cinema
amb la veu de Johnny Cash.