Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977 22 05 60.
La salut passa pel benestar psicològic.
La salut passa pel benestar psicològic.
Saludem ja Sònia Navarro. Bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Sònia Navarro, psicòloga clínica des del racó psicològic.
Cada setmana ens acosta a tota una sèrie de trastorns
que afecten una part important de la població.
És el cas del tema que vam iniciar la passada setmana
i que li hem donat continuïtat aquesta setmana
perquè és un tema prou important i transcendent.
Estem parlant de l'esquizofrènia.
Ja la setmana passada apuntàvem algunes dades importants.
què era, de quina manera es manifestava,
hi havia una part positiva, una altra negativa,
ho enteníem així, que hi havia uns síntomes negatius,
d'altres positius, d'altres que s'externalitzaven més,
d'altres que eren més de caràcter interior.
Bé, encara ens queda molt per donar a conèixer
i per parlar-ne, no?, de l'esquizofrènia.
El que sí que és important recordar primer que tot,
si et sembla, Sònia, és la incidència que té en la població,
que és important.
Sí, vam dir que la incidència era entre un 1 i un 3%,
i això ho vam comentar al final.
I a més a més vam comentar que era indistint en homes que en dones,
i el que sí que vam dir era que
en els homes normalment sol fer el primer brot a l'adolescència
i en les dones, la majoria, al voltant dels 30 anys.
O sigui que aquí sí que s'havien trobat diferències
en el moment del brot.
Però després, el que és el número d'homes, el número de dones,
realment és una malaltia per igual.
Llavors, sí que vam comentar això dels símptomes,
que la malaltia té uns símptomes positius i uns símptomes negatius.
Si recordes, faig un petit...
Sí, una prioritat de memòria.
Sí, els símptomes positius eren quan hi havia deliris i al·lucinacions,
trastorns del pensament o molta agitació,
i els símptomes negatius eren quan realment faltava energia,
faltava motivació, quan hi havia depressions,
quan hi havia molt retraïment a nivell social,
molt aplanament afectiu,
molta pobresa a l'hora de parlar,
que és el que s'anomena lògia.
És a dir, que els positius eren quan la persona està
amb símptomes que visualment es veuen molt
per la resta de persones,
i els negatius és quan visualment la resta de persones
no té una percepció tan dolenta de la persona,
precisament no perquè no ho estigui passant malament,
a vegades la persona ho passa pitjor en els negatius,
però perquè simplement són menys cridaners.
No s'externalitza tant, segurament.
Llavors, ens vam quedar una mica,
vam comentar que no se sabia molt bé la causa,
que hi havia diverses causes,
i que normalment es creia que podien estar totes barrejades.
Per com a hipòtesis, en molts casos, no?
Sí, perquè no se sap ben bé,
és una malaltia molt desconeguda en aquest aspecte.
Llavors, es creu que pot haver-hi una predisposició genètica,
que a vegades hi ha hagut lesions cerebrals
en el moment del naixement,
o quan hi ha hagut molt aïllament social
en els primers anys de vida.
I alguna vegada, Sònia, perdona,
he sentit que el consum de determinades substàncies estupefaents
de forma continuada podia desembocar
en algun episodi d'esquizofrènia?
És cert, que també s'apunta com una causa.
Sí, de fet està passant molt i cada vegada més,
i aquest tipus d'esquizofrènia cada vegada anirà més.
És a dir, hi ha un tipus de droga
que realment afecta tot el que és...
les drogues modernes, els éxtasis i les pastilles en general,
que poden produir símptomes positius.
Tot el que són les al·lucinacions, els deliris,
i llavors poden acabar fent un brot a nivell esquizofrènic.
De fet, crec que és la via per la que cada vegada anirà augmentant més.
Déu-n'hi-do.
Llavors, moltes vegades hem de saber distingir també molt bé,
abans de diagnosticar esquizofrènia,
que no hi hagi epilèpsia,
perquè a vegades ens podem confondre,
que no hi hagi consum de drogues,
perquè encara que puguem diagnosticar una esquizofrènia,
doncs que sapiguem que l'origen és aquest,
o que no hi hagi tumors cerebrals,
o que no hi hagi problemes amb les tiroides,
que a vegades també poden provocar...
També podrien provocar.
Podrien provocar alguns dels símptomes, eh?
Llavors, doncs que en algun moment
podríem confondre'ns amb el tema.
Es pot parlar de tipus d'esquizofrènia?
Sí, a veure, n'hi ha diversos tipus,
però bàsicament, a veure,
parlarem de l'esquizofrènia paranoide,
que és una miqueta quan hi ha moltes idees,
és la que té més símptomes positius, per dir-ho d'alguna manera, no?
És quan hi ha presència d'idees delirants i d'al·lucinacions,
ja siguin auditives o visuals,
i sobretot són idees al voltant de persecució, de grandesa,
és a dir, normalment van a...
i n'hi ha moltes diferents, però al voltant d'un tema concret.
Per exemple, la persona pot tenir al·lucinacions
i idees delirants sobre que el persegueixen
o sobre que algú li vol fer mal.
Si algú es pogués portar un gotet d'aigua,
ho agrairíem moltíssim, gràcies.
Llavors, un altre tipus és el tipus desorganitzat,
que són aquelles persones que tenen un tipus de llenguatge molt desorganitzat,
un comportament molt desorganitzat
i una efectivitat molt aplanada.
És a dir, és com si no tinguessin cap tipus de sentiment,
com si ni positiu ni negatiu.
Aquí predomina molt més els símptomes negatius de l'esquizofrènia.
Hi ha com una indiferència a tot allò que envolta la persona.
Sí, i a més estan cognitivament molt deteriorats,
com que els costa.
Per altra banda, hi ha el tipus catatònic,
que aquest sí que és quan hi ha molta dificultat a nivell,
o alteració a nivell motor, psicomotor, de fet,
però són persones que realment estan normalment amb moltes dificultats per moure's,
amb moltes dificultats per fer moviments normals,
hi ha molta immobilitat, molt negativisme, motisme, moltes vegades,
i el que fan moltes vegades és repetir de forma patològica paraules que diuen els altres
o fer moviments o gestos que fan els altres també,
però com si fos una obsessió, com una cosa molt repetitiva, molt mecànica.
Hi ha una imitació constant.
Imitació o de paraules o imitació de gestos del que tenen al seu voltant.
Aquest tipus d'esquizofrènia és que són símptomes molt negatius en general,
a més és molt difícil perquè la persona no respon,
està com autista, d'alguna manera.
I llavors parlaríem també de l'esquizofrènia a tipus residual,
que seria aquella quan hi ha hagut un brot,
però que després la persona es troba bastant bé.
Te'n recordes que vam comentar la setmana passada
que hi havia persones que tenen un brot i després se senten bé,
o que hi ha persones que van tenint diferents períodes,
que tenen un brot, fan una remissió, tornen a tenir un brot,
vull dir que hi havia diferents possibilitats.
Gent que va amb la malaltia a brots i remissió constantment,
i gent que potser té un brot en la seva vida i després es troba totalment bé.
Aquesta seria una mica el que anomenaríem el tipus de residual.
és una persona que ha tingut un brot puntual,
normalment hi ha hagut un ingrés, normalment hi ha tingut símptomes positius,
i després realment amb la medicació i la teràpia,
normalment la persona fa una vida absolutament normalitzada
i no hi ha cap problema.
Vull dir que no actua d'una manera absolutament normal i no torna a fer cap brot.
Doncs aquesta és una de les... hi ha altres tipus d'esquizofrènia,
podríem parlar d'altres tipus, però el que és important sobretot és parlar de prevenció.
Ja apuntaves fa uns moments que hi ha una...
el que afecta aproximadament entre un 1 i un 2% de la població en general.
Clar, tenint en compte que es pot manifestar a partir dels 30 anys en les dones,
algú pot pensar, a veure, no m'agradaria trobar-m'hi, evidentment,
a ningú li agradaria trobar-s'hi.
A vegades es pot fer algun tipus de prevenció, a vegades no.
En el cas de l'esquizofrènia?
A veure, és difícil fer una prevenció perquè, de fet,
no ens adonem que aquesta persona té... fins que no fa el brot, eh?
Moltes vegades anem veient que té símptomes raros.
Ja veiem que la persona és una mica especial.
L'únic que podem intentar és tractar els símptomes
abans que en un moment donat faci un brot
i mantenir molt controlats els brots.
Llavors, com a prevenció és difícil.
Com a tractament, haurà de tenir...
Pensem que l'esquizofrènia no és una malaltia que es curi,
és una malaltia que es compensa,
és a dir, que es manté en equilibri.
Per tant, la persona haurà de medicar-se...
Però pràcticament tota la vida.
Sí, sí. No, no, pràcticament no.
Tota la vida.
Com pot ser una persona diabètica, exactament igual.
És una malaltia crònica, d'alguna manera.
Llavors, ha de tenir la medicació, els antipsicòtics,
sempre, els ha d'aprendre.
Amb això, ha de ser molt conscient
que no els pot deixar.
Implica que la persona ha de tenir
una acceptació de la seva malaltia,
coneixement i acceptació de la seva malaltia,
perquè, si no, moltes vegades,
el que fan és que quan es troben una miqueta més bé,
deixen de prendre la medicació
i llavors generen, una altra vegada, un altre brot.
Això passa molt habitualment.
Llavors, hem de pensar que aquesta medicació
no és dolenta, és necessària
perquè la persona mantingui
les coses en equilibri.
Amb aquesta medicació, en general,
aquesta persona pot fer una vida normal.
Quan diem normal, diem
tenir una vida familiar convencional,
una feina,
un temps de lleure,
uns projectes de vida.
Sí, sobretot,
pot fer tota la vida normalitzada.
L'única cosa que ha de tenir en compte
és que al principi d'aprendre'ls
pot tenir algun efecte secundari.
Per exemple, es poden sentir com més adormilats.
A vegades tenim la idea
que els antipsicòtics els fan anar com mig adormits.
No és veritat, no és sempre.
Pot ser un efecte secundari
en els inicis d'aprendre la medicació.
Però si no l'aprenen,
realment,
clar, tots els símptomes positius es disparen.
Llavors hi ha al·lucinacions,
llavors hi ha idees delirants.
Clar, amb les al·lucinacions
i les idees delirants
és molt difícil que la persona
faci una vida mínimament normalitzada.
Això a nivell més farmacològic.
Aquí no ens podem oblidar.
Aquí s'ha de combinar la farmacologia
com la teràpia psicològica.
No, no hi ha opció.
La teràpia també és necessària
o pot ser una ajuda dins de l'esquizofènia?
És de molta ajuda, la teràpia,
perquè, primer,
el que ha de fer la teràpia és
que la persona accepti
que té una malaltia mental d'aquest tipus,
que entengui què és el que li passa
i que entengui, sobretot,
a discriminar,
per exemple,
quan té al·lucinacions i quan té deliris,
que aprengui a discriminar
quina és la part de la seva al·lucinació
i el seu deliri
i quina és la part de realitat.
És a dir,
aprendre a viure amb l'al·lucinació.
Sí, aprendre a viure amb...
Amb una vida en paral·lel
que saps que no és la real i l'autèntica.
Exacte.
Amb la malaltia, no?
I amb totes les idees que genera
o les al·lucinacions,
els deliris que genera aquesta malaltia.
Necessita d'un entrenament important, això, eh?
La persona per poder...
Sí, sí, però és molt important
perquè si no, no distingeixen
i llavors provoca tot un quadre d'ansietat,
de depressió, d'estrès important
perquè si no distingeixen,
ben bé es poden creure
totes aquestes idees i visions
que poden tenir en un moment donat.
Llavors això els pot portar
a realment una situació molt estressant, no?
Clar, llavors,
bàsicament a nivell de teràpia
s'ha de treballar això,
l'acceptació de la malaltia,
l'acceptació que tenen idees i pensaments
que no són reals,
el discriminar-los de la realitat
dels que ells tenen,
que no se n'oblidin
la importància de la medicació,
la pauta mèdica que no se l'oblidin,
que no...
Perquè, clar, si ells no són conscients
que la medicació,
encara que es trobin bé,
la medicació s'ha de prendre igual
en el moment que la deixen.
Per tant, han de saber tot això,
que el deixar la medicació sense control mèdic
realment pot provocar una altra vegada
començar amb el brot.
Clar, aquí hem passat d'una manera d'entendre
i tractar la malaltia mental tan diferent.
És fonamental la informació al pacient.
Per suposat.
Tot el que abans se li ocultava,
ara és tot el contrari.
Quanta més informació tingui el pacient
sobre la seva malaltia,
millor ell mateix podrà gestionar-la.
I tant, informació i acceptació,
perquè si no hi ha aquestes dues coses,
difícilment.
Això també li dona molta autonomia,
de pensar que ell ha de controlar
la seva malaltia, no els altres, segurament.
És que ell l'ha de controlar.
Se l'ajuda des de fora amb la medicació.
Tècnicament se li ajuda,
però la malaltia la gestiona a ell.
Però, evidentment, la persona
ha de saber gestionar.
I realment, quan la persona accepta la malaltia,
l'entén i tot,
ell sap ben bé
quan està a punt de tenir un brot
i és capaç de demanar ajuda.
O sap quan està tenint més idees,
delirants o al·lucinacions
de les que hauria de tenir,
llavors de seguida es consulta,
llavors de seguida es pot augmentar
o disminuir les dosis de medicació,
ajudar-nos des d'aquí
i ajudar que realment discrimini bé.
Si això ho té molt ben après,
ho sap fer.
Llavors demana ajuda
abans que faci un brot.
Això és molt important,
l'entorn de la persona
per fer aquest exercici d'acceptació.
La família també ha d'acceptar.
Moltes vegades és la família
la que no accepta
que la persona està malalta, no?
Moltes vegades.
La família, la parella,
la mare o els fills.
Vull dir, una miqueta en general.
Tothom ho ha d'acceptar.
Per tant, tothom ha de tenir informació.
Això és molt important.
També vull comentar
que moltes vegades tenim una idea
que això ens ho han vengut una mica
a les pel·lícules
de la persona esquizofrènica
com una persona agressiva.
Això no és veritat.
La persona esquizofrènica
podria haver-hi
persones esquizofrèniques agressives,
però perquè ja ho són
abans de tenir un brot.
No és esquizofrènica
sinó perquè són agressives.
Exacte, però igual que
una altra persona que és agressiva.
Sí que si la persona ja és agressiva
abans de tenir un brot esquizofrènic,
abans de diagnosticar la malaltia,
doncs és molt possible
que realment continuï
tenint algun episodi agressiu.
Però si la persona
no ho ha tingut abans,
no apareixerà
arrel del diagnòstic de la malaltia.
Una altra cosa també
és que tinguem en compte
que moltes persones
precisament perquè tenen
els primers brots
en l'adolescència
els hi falta
tenen, després dit,
moltes dificultats
perquè el nivell formatiu
sol ser molt baix
en aquells moments
perquè es perden molt
de continuar
tot el procés formatiu
doncs reglat
i que moltes vegades
després tenen molts problemes
a nivell laboral.
Llavors, des del principi
quan es diagnostiqui
també s'ha d'intentar
a nivell terapèutic
que la persona
continuï
fent el seu procés formatiu
el més normalitzat possible
perquè pugui realment
arribar a un àmbit laboral
el més normalitzat possible
perquè moltes vegades
el que passa
és que com que no hi ha formació
precisament per l'edat
en què es diagnostica
doncs clar, acaben realment
s'afegi al cap de la marginalitat
que aleshores ja és un desastre.
en una situació marginal
i no és per la malaltia
és perquè
les conseqüències de la malaltia
s'ha donat
en aquesta època
que és molt important
clar, això també s'ha de treballar
a nivell terapèutic
que la persona entengui
que ha de continuar
fent una vida
el més normalitzat
que no
quan tenim els brots
doncs evidentment
hi ha hagut un tall
en la vida normalitzada
però que hem d'intentar
per tant tenint en compte
que en bona part
de les primeres manifestacions
esquizofrèniques
es donen en edats
bastant primerenques
no sovint en l'edat adulta
val la pena
que la família sigui
ha de ser la més valenta
primer que tot
l'entorn
i després doncs
ajudar que
la persona que pati
l'esquizofrènica
doncs també ho sigui
i ho afronti
exactament igual
sí perquè és una malaltia
que li tenim molta por
el nom
només sentir el nom
però és una malaltia
que l'hem de viure
com una malaltia crònica
que en realitat
no té cura
però hi ha moltes malalties cròniques
que no tenen cura
però que es pot portar
una vida absolutament
normalitzada
si realment
fem totes
seguim totes les pautes
ens quedem
amb aquest últim missatge
probablement
el més positiu
de tot plegat
Sònia Navarro
psicòloga clínica
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i ens trobem
la propera setmana
vinga
fins la setmana que ve
sents que no pots
controlar els teus impulsos
ni la teva conducta
creus que tens pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps
si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer
Pau Casals
número 10
primer tercera
de Tarragona
o ve al telèfon
977
22
05 60
La salut passa pel benestar psicològic
un mé aconteceu
a gasfet
del busted
seráil
que Saul
twn
ensorgi
queeno
i
ballona
cap out
es
el
as
sp
Verse
dimensional
水
1200
6
8
10
13
14
10
19
20
ge
20
20
20
20
20
20
21