Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tenim molts actes relacionats amb la proclamació de la Segona República i tenim molts títols, molts llibres damunt la taula. Farem una miqueta un tastet, no?, de tot plegat, perquè de tot no ho podem parlar, clar.
No, no ho podem parlar, o sigui que anem per feina. A la biblioteca estem preparant el tema del 75è aniversari de la Segona República. Cadascú des del seu vessant. Des de la secció de Tarragona es prepara una guia bibliogràfica de Tarragona i la Segona República.
Després de la secció d'audiovisuals i cinema es prepara també una petita ressenya del cinema i la Segona República.
I després nosaltres farem la presentació oficial del catàleg dels llibres del Servei de Biblioteques del Front, dels que Tarragona era subseu del Front d'Aragó.
Aquí es guardaven lots de llibres que es volien portar al front i alguns hi van anar amb el bibliobús.
D'altres, degut a la dificultat de transport que hi havia, a vegades s'aprofitaven camions per anar-hi, però els camions que anaven, però no sempre era possible,
en realitat van fer un servei més d'hospital, és a dir, de lectura per gent ferida a l'hospital.
Jo recordo que vam veure aquests llibres, vam anar a fer un reportatge.
Sí, els vam veure, se'n va començar a parlar ja i ara ja tenim el catàleg fet gràcies a una beca del sistema de lectura pública
i farem un pròleg explicant una mica la història del perquè tenim aquest fons, que és bastant important.
El composen més de mil volums, el que passa que al formar part de lots que anaven al front, molts dels títols estan repetits.
Per tant, hi ha un total d'uns 300 títols.
Podem saber que llegien els soldats ferits, eh?
Ho podem saber, de fet, era la literatura catalana dels autors catalans de l'època, no?
I també d'autors estrangers traduïts, o sigui que primer, tot xoca una mica que llegissin allò,
però intentant esbrinar una mica quins eren els autors de l'època, doncs és com...
És que no hi havia, era el que hi havia, aleshores, no?
Però hi havia tot, novel·la d'evasió, també hi havia alguna cosa, poesia,
i recordo que hi ha una primera edició del Salvat Papasei,
que ara han fet una reedició amb la mateixa portada d'aquest llibre, no?
Jo m'he xocat, això.
I el teniu d'aquella època, d'aquells moments, no?
Aquest és un exemplar únic, aquí sí que només hi ha un sol volum.
Doncs, iniciatives interessants, que caldrà...
Bé, ara una mica fas així una presentació genèrica,
però a mesura que es vagin fent les presentacions i tot plegat,
anirem parlant i dedicarem un programa, si cal, no?
O més d'un.
Com vulgueu.
Nosaltres tindrem aquest catàleg allí.
Suposo que farem una petita exposició d'aquests llibres
i que sempre estan a la disposició de qui els necessita per la biblioteca,
però bé, per un caràcter més d'investigació, no?
perquè el seu estat és una mica fràgil i s'han de conservar.
Home, però tenint el català aquí la referència pel gran poble,
ja en tenim prou, eh?
Sabent els títols que teniu.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Més coses, Cristina?
A veure, no em voldré...
Avui és un dia difícil, eh?
Perquè, clar, abans de Sant Jordi és l'últim programa
i en qui cites i en qui no cites, no?
Clar, dius, a veure, a la llista què farem, doncs?
Excusa'm-me pel davant, perquè no podrem dir...
Una amplia mirada, podríem dir.
Mira, he vist, fent una repassada de les novetats que se'n presenta,
hi ha un punt comú, jo diria, o el meu que m'ha cridat l'atenció,
i és la ciutat de Barcelona.
Hi ha molta novel·la sobre la ciutat de Barcelona,
de manera directa o indirecta.
El Premi Sant Jordi d'en Guany, que és Julià de Joder,
l'autor és Julià de Joder,
amb l'obra El metall impur,
amb aquesta novel·la tant que hi ha una trilogia,
i la sinopsi d'aquesta novel·la seria
la mort d'un treballador en un accident en una fàbrica de Barcelona.
I ens reflecteix, doncs, les tensions d'un món,
diuen que ha desaparegut,
de fàbriques n'hi continua ben,
però aquelles fàbriques amb aquell remor fabril,
aquella cosa tan...
Hi ha les afores de Barcelona,
una Barcelona molt desolada,
aquest món sí que ha desaparegut.
Aquest industrial gris, no?
Sí, aquesta imatge que tenim tots.
Encara que quan surts de Barcelona,
que te'n vas cap a Girona,
veus encara la grisó...
I els tiempos modernos de Chaplin, no?
Aquella imatge que tenim.
Sí, aquesta imatge és la que, a veure,
a Barcelona anant traient-se de sobre, no?
Gràcies, potser, a la modernització
i als diners que s'hi han abocat,
doncs, també després de la Barcelona Olímpica,
el motiu de la Barcelona Olímpica.
Però Julià de Joder ens retrata, doncs,
aquest món d'una manera realista,
però també té llembregades així com de somni, no?
És una novel·la amb molta qualitat literària
i també posa, en el seu discurs,
en el seu discurs, Julià de Joder
fa com una mena de judici moral
que posa a la picota tant la burguesia
que va viure en connivencia
amb un règim corrupte, no?
Barcelona de Fons.
Una altra Barcelona de Fons
és la que ja em sembla que n'hem parlat algun dia,
però és un llibre que realment apunta
cap a un best-seller, no?
El llibre de Fons of Falcones,
és l'Església del Mar, en català
i en castellà traduït com la Catedral del Mar.
Ja comença a ser un best-seller,
imaginat quan arribi Sant Jordi.
Referida a la construcció de Santa Maria del Mar.
L'altra anomenada com la Catedral del Mar.
Un prodigi de l'arquitectura gòtica,
ben cert, d'origen popular
i fet a pedra pels estibadors del port,
pràcticament pels esclaus de l'època,
una mica com a contesta
a la construcció de la real...
la catedral de Barcelona,
fet o doncs més amb els diners oficials, no?
A mi m'ha cridat l'atenció aquesta obra
perquè d'alguna manera ve a ser una mica
que Barcelona ja té els seus pilars de la terra.
Vaja, és el que s'està una miqueta reflectint en això.
És el que s'està reflectint.
Els pilars de la terra a Catalunya.
I és una obra escrita...
Recordant l'obra de Ken Folle, no?
Tan exitosa.
Jo crec que veient l'èxit que encara té
els pilars de la terra...
No sé per quina edició deuen anar-hi.
Aquest dels pilars de la terra
parla amb 800.000.
Encara se'ns demana moltíssim.
I la gent diuen que...
Bé, hi ha gent que diuen
això és com una droga.
Sí, sí, sí.
Bé, el tema és interessant.
Està escrit per un advocat,
Ildefonsa Falcone,
és una persona que no es dedica a aquestes coses,
que ha hagut d'esgarrapar el seu temps
per escriure aquesta novel·la
i per la qual s'ha documentat moltíssim.
Per tant, tenim un retrat
de la Barcelona del segle XIV.
Entre la documentació,
perquè és que això toca a la meva feina
i m'agrada,
ha consultat memòries històriques
sobre la marina, comercio i artes
de l'antigua ciutat de Barcelona,
de l'Antoni de Capmany de Montpelau.
Reconstrueix aquella Barcelona
d'aquella època?
Sí, sí, sí.
O sigui, no és només la construcció de la catedral,
sinó són els oficis d'aquella època,
molts d'ells ja no existeixen.
La línia d'aquestes novel·les
que agrada entenar, no?
Sí, en la línia d'aquestes novel·les,
però estem veient un paisatge pròxim,
uns personatges propers,
uns oficis que existien aquí,
és a dir, que són d'aquelles novel·les
que aprens,
que a mi m'agraden aquestes novel·les,
no sé si es nota.
No, pel mateix preu,
t'entretens i aprens coses.
T'entretens i aprens, exacte.
També he consultat el fons
del Museu d'Història de la Ciutat,
l'Institut Cartogràfic
li ha proporcionat els plànols del segle XIV,
després he consultat cròniques medievals
i els epistolaris de Bernat d'Esclot,
de Ramon Montaner,
de Francesi Ximenis
i de Pere III el Ceremoniós.
He consultat també els usatges,
un llibre molt important
pels costums de Barcelona,
i el Consolat de Mar,
que és el primer codi
de dret marí de Barcelona.
És a dir que penso
que és un bon llibre
per potser passar l'estiu.
Et veig una mica pitonissa,
jo crec que sí,
que serà d'aquells llibres
que quan vas a preguntar
els llibretes,
els llibres dels més venuts
dels autors d'aquí
i comencen a parlar
d'aquest tipus de...
En català es diu
l'Església de Mar
i en castellà
la Catedral de Mar,
però recordem
que la Catedral
és la Catedral.
Aquest parla
sobre la construcció
de Santa Maria del Mar.
Una altra,
de Barcelona,
més frívol.
La Barcelona frívola
de l'any 15,
de la mà de Màrius Carol,
es titula
Una ballada
a l'Excélsior
de Planeta.
Una francesa...
Previsible,
pel títol previsible,
tota ella, eh?
Doncs ja no hi entrem més.
Tenim Barcelona
anys 50-60,
Barcelona segle XIV,
Barcelona anys XV
i encara tenim
un altre títol,
n'han de pressot, eh?
De Barcelona,
que és la Barcelona
de 1714,
on Vicenç Villatoro
ens narra
la caiguda
de 1714,
també el barri
de la Ribera,
el mateix barri
de la Catedral.
De la Catedral.
És a dir,
que tenim dos llibres
sobre el barri
de la Ribera de Barcelona.
El llibre del Villatoro
es diu
La dona a la finestra,
el born,
10 de setembre
de 1714.
Imagina't,
llibres d'aquests
dels que sentirem a parlar,
ja fa dies, eh?
Que se'n parla
d'aquests llibres
perquè alguns d'ells
ja comencen a tenir
molta sortida
a les llibreries,
però bé,
que ara Sant Jordi
pot ser apoteósic.
Com diu la Cristina,
ha fet una tria
allà una miqueta
molt triada,
perquè hi ha
moltíssims llibres
i novel·les històriques
ja es poden imaginar
que moltíssimes
que ara aquest Sant Jordi.
A veure,
una del camp.
Fent esforços de triar,
fent esforços de triar,
que és difícil.
Terres de Lloguer.
Terres de Lloguer
és una al·legia
pels mesobers.
També ens relata
un món
que pràcticament
ja no existeix.
És una novel·la
sobre el drama
d'Alexo de Rosal
i l'extinció
del Mas en general.
Ens explica
l'últim tram de vida
de dos mesobers
destinats
que podien servir
com...
A veure,
de dos mesobers
que pleguen,
diguem-ne,
que són dos germans.
I és una mostra
del destí final
d'una època
i l'autor ho fa
amb molta convicció.
Terres de Lloguer,
doncs,
un altre de les novel·les.
Un que voldria parlar,
que m'agradaria
ressaltar
és el de Marta Passarrodona,
Donaces,
publicat per destino.
Un llibre on ens fa
les biografies
de dones
catalanes
i dels del segle...
Bueno,
escrit ara,
el segle XX,
però que venen dones
des de diferents èpoques.
Dones com
Dolors Montsardà,
que va ser
una burguesa catalana,
defensora
d'un feminisme catòlic,
va des d'aquesta autora
fins a Montserrat Roig
convertida, doncs,
com una mena d'icona
de la igualtat
de la dona
respecte a l'home,
ja dins del segle XX.
Biografies de dones
catalanes
de totes les èpoques.
Donaces,
de Marta Passarrodona.
D'aquest tipus
de llibres
no n'hi ha gaire,
encara.
En castellà
sé que hi ha
algunes biografies
de dones
així pareixi.
Sembla que tingui
un paral·lel
amb els homonots
del Josep Pla.
Però bé,
per això m'agrada
ressaltar-lo
perquè n'hi ha pocs.
Ja que parlem
de Josep Pla,
a veure,
Josep Pla
aquest any
per Sant Jordi,
penso que
per Sant Jordi
es comemora
els seus 25 anys
de la data
de la seva mort.
I també li farem
una taula
amb una exposició
de tota la seva obra
perquè tenim
l'obra completa.
Haurà d'ampliar
la taula aquella,
físicament.
No,
una mostra,
una petita mostra
perquè no ens hi cap.
Per això
són 50 o 60 volums.
Que poseu
una miqueta
un plegatí
per allà,
una taula de camping
o alguna cosa
allò suplementària
de mòbil auxiliar.
Un contenidor
d'aquests
que em veuen.
Doncs bé,
l'obra
Nocturn de Primavera
és una reedició
que està ara
a les llibreries.
No sé,
suposo que
amb motiu
dels 25 anys
han dit
quina reeditem.
Doncs aquesta
la podeu trobar
a les llibreries
i també
a la biblioteca.
Nocturn de Primavera
de Josep Pla.
I també posats
a esmentar
reedicions
també s'ha reeditat
A l'home
de Mercè Rodoreda.
Per qui li agradi
la novel·la
de Rodoreda
per fugir
només
de la plaça
del Diamant
o de Mirell Trencat.
A l'home
és una obra
molt bonica
i també
molt recomanable.
I a més a més
aquests dies
al Club de Lectors
n'hem parlat
de l'home.
Ha sortit
a l'home
per diferents bandes
i ens fa com a gràcia
també dir-ho
que s'ha reeditat.
Amb tapa dura
amb la lletra
més grossa
és a dir que
En condicions.
En condicions, sí.
De literatura
en castellà
n'hem parlat
ja aquests dies passats
però José Luis San Pedro
treu
La senda
del Drago
que el Drago
és aquest
arbre mil·lenari
que hi és
a les Canaries
suposo que és en molts llocs
però el de les Canaries
és un arbre mil·lenari.
És la postal típica.
Que és la història
d'una transformació
personal
cap a la lucidesa
i l'amor.
És a dir,
aquest jo el veig
una mica allò
per la gent
ja gran
una mica d'edat
aquesta
molta filosofia
ben entesa
molt planera
és aquella
una mirada a la vida
que és el que normalment
fa aquest llibre sensat
exacte
de sentit comú
amb molt de sentit comú
d'Eduardo Mendoza
Mauricio
Las elecciones primarias
aquest també s'està parlant
publicat per Seix Barral
també un home sensat
que moltes vegades
escriu amb clau d'humor
i més a vegades
no ho sembla
enganya aquest senyor
perquè a més sembla molt sèrio
sí, sí
sembla molt sèrio
és que pot ser molt sèrio
i tenir sentit de l'humor
però sembla que a vegades
hagis d'anar
sembla que no estic
aquella frase tòpica
que les coses realment importants
s'han de tractar
amb sentit de l'humor
no?
doncs
això és el que fa
el que passa
aquella vegada
se n'enriu
fins i tot
del tracte
que se li dona
a les pròpies obres
perquè ara
Eduard Mendoza
ha passat a ser
un dels autors
que inclús llegeixen
els estudiants
fan llegir
el misterio
a la crub tan brujada
per parlar
també de Barcelona
i ell se n'enriu
de vegades
que els professors
volen treure
conclusions i coses
que ell ni s'ha plantejat mai
per exemple
ells que vagin analitzant
jo no tenia intenció
de fer un llibre d'anàlisi
ni d'estudi
però mira
a veure
què més?
de la Carme Riera
la Carme Riera
aquest any
ens sorprèn
amb una noveleta
molt curteta
l'anterior també
era bastant curteta
sí
aquesta encara ho és més
més encara
l'estiu de l'anglès
i és una novel·la
d'intriga
és una de les aventures
de Laura
que és una executiva
d'una immobiliària
que se'n va passar
un mes d'agost
a una casa
al camp anglès
ja veus
i per fer una immersió
lingüística
però és veure
en aquella casa
li passa una sèrie
de fets fortuits
que van anant
així com una mena
de taranyina
al voltant d'ella
i ve a ser un llibre
doncs
amb una mica d'intriga
i un toc de terror
ja
bé
el tema de la taranyina
em va fer gràcia
l'altre dia
però no sé si era
un locutor de ràdio
no sé
que va dir
taranyina és una paraula
que no s'ha perdut
que s'utilitza molt
però que taranyines
pràcticament ja no en veiem
i em va fer moltes gràcia
i em va fer moltes gràcia
però home
la imatge metafòrica
que dona
aquesta paraula
em penso que era
Jordi Cervera
Jordi
aquí va dir això
de Jordi Cervera
ha tret
aquest any
les mosques
i ha tret també
el Triangle Abadal
que el presentarà
aquí a Tarragona
publicat per Cosetània
doncs
si el presentarà
el presentarà aquí a Tarragona
i en parlarem
Autors locals
Miquel López Crespí
ha tret
les ciutats imaginades
que també suposo
que també parlareu
m'assembla
després
tenim el llibre
d'Albert Manent
La guerra civil
i la repressió
del 1939
a 62 pobles
al camp de Tarragona
en va venir
l'altre dia
també al matí
de Tarragona Ràdio
vam tenir l'oportunitat
i el privilegi
de parlar amb ell
i ens va explicar
tot el treball de recerca
que havia fet
per fer un inventari
un trist i dolorós inventari
que era el de les víctimes
aquest tipus de llibres
sobre història
o d'assaig local
tenen molta sortida
per Sant Jordi
hi ha gent que
els llibres sempre ho diuen
que els temes
de col·lecció local
potser no és el que més
però
tenen força sortida
per Sant Jordi
després hi ha
el nouè premi
de narrativa curta
d'internet
que es titula
Dos germans asimètrics
i l'autor
a veure si el tenim
aquí
tenim per aquí
totes les xuletes
perquè un compendran
de memòria
de Lluís Olivant
Jaume Calatayut
Concepció Montserrat Jiménez
i altres autors
i el llibre
de Gòria Ganga
també el podríem ressaltar
és Íntima paradoxa
publicat per Silva
i també el de Francesc
a les Puertes
Sense demensa
també publicat
poesia
dos dos de poesia
i bé
tenim un de poesia
de gran poesia
jo diria
que és el de Pere Gimferrer
a més a més
té una anècdota
així de
gairebé de
premsa rosa
Pere Gimferrer
acaba de publicar
Interlúdio Azul
que és un llibre
de relats
on relata
una passió amorosa
amb la seva
dona actual
que és una mena de passió
gairebé legendària
de la manera que ho descriu
narrada en dos temps
l'any 69
quan va començar
i el 2004
que és quan s'hi casa
o sigui
ell es va enamorar
d'una senyora
l'any 69
es va enamorar
i es va casar fa dos anys
sí
però entre mig
es va casar
ell se va casar
va tenir la seva dona
sí
la Maria Rosa Caminals
es va morir
i ara ell
s'ha casat
amb aquella mort
amb aquella mort
de joventut
que és la Cuca de Comingles
és bonic
això és bonic
i després ha tret
això mateix
amb poesia
és a dir
li ha dedicat a la Cuca
un relat
de prosa
i un llibre
de poesia
Amor en Vilo
on ha transformat
aquest món
amor
en una mena de
poemes torrencials
la crítica
el deixa a dalt de tot
és a dir
que poca broma
amb la senyora Cuca
una mica per broma
perquè ha sortit a la premsa
aquesta boda
es van casar al pavelló
i es van derroir a Barcelona
fa res
un mes
cada dia hi ha més paral·lelismes
entre un món i l'altre
és a dir
que tanca el cercle
de retornar al primer amor
i a més a més
li dedica dos llibres
d'alta poesia amorosa
que no és una cosa
que sigui massa freqüent
en els nostres dies
vull dir que
hi ha molts autors
que no parlen d'uïda
que realment experimenten
aquesta passió amorosa
i són capaços
d'utilitzar-les
com a font d'inspiració
a l'hora de crear
els seus poemes
no, a vegades
a més a més
la musa no hi és mai
doncs aquí la musa hi és
hi era, hi era la musa
és la cosa xocada
a més de carn i ossos
sí, sí
molt bé
és una senyora
normaleta
home, ja m'ho penso
ja m'ho penso
que és una senyora normaleta
però dius
que ho tenia aquesta senyora
però no, no
aparentment no li veus res
però ell se la mira
als seus ulls
sota els seus ulls
és la mirada del poeta
és la mirada del poeta
a veure que
ni tu ni jo li veurem
el que veu ell
és lògic i normal
en fi
nosaltres ens quedarem
amb la poesia
de Pere Gimferrer
perquè si la crítica
ho posa també
això s'ha de dir
sí, la crítica
tant al llibre de prosa
però especialment
els de poesia
que es titula
Amor en Vilo
ahi el titulià
ja és prou bonic
sí
la crítica
el deixa molt molt bé
molt bé
el llegirem
tens molts més llibres
no sé si tindrem temps
de dir-los tots
un altre podem afegir
que et sembla
acabem
tenim un altre llibre
d'autor de Tarragoni
que ens el descuidà
tenim molts
sí, en tenim moltíssims
Dios y los periódicos
de l'Antoni Coll
publicat per Planeta
i prologat
pel Pedro J. Ramírez
suposo que també
és dels llibres
que ha de sortir
per Sant Jordi
també en parlarem
aquí al matí
de Tarragoni
i també voldria
esmentar el llibre
d'Emili Teixidor
Laura Sants
que narra la història
d'un
aquesta vegada
sortim de l'ambient
de pa negre
ens situem una mica
en el mateix entorn geogràfic
però és una història
contemporània
sí
història d'amor
amb rememences
de Laura
a la ciutat dels Sants
és a dir
que tornem
també a obres
ja editades
i una feliç coincidència
pel llibre infantil
per qui no sàpiga
què comprar
de llibre infantil
es celebren
els 40 anys
de la publicació
en català
del Zoo d'on Pitus
de Sebastià Sorribes
que és una història
sobre la solidaritat
i l'amistat
i és
fins ara
fins ara
el tercer llibre
amb més vendes
en català
ah sí
sí
al llarg de la història
el Zoo d'on Pitus
i també
40 anys
de la Casa de Sota la Sorra
de Joaquim Carbó
amb un altre habitual
a la literatura infantil
que no l'abandona
ell sempre deia
que ho volia deixar
ho volia deixar
per a la meva manera
doncs mira
aquesta feliç coincidència
dels 40 anys
de dos autors
de literatura infantil
i juvenil
després hi ha
tots els títols
que arriben
de fora
traduïts
tots els autors
diguem-ne
habituals
que aquests ja
porten la publicitat
implícita
perquè estan
amb les grans editorials
i tot plegat
diem
que també els tens
per aquí per la taula
tens algun títol
però vaja
tenim el darrer títol
de Paul Auster
que sempre l'ha precedit
bastant
la bona acceptació
del públic
tot i que en aquest
ja ho veurem
ja ho veurem
i també tenim
el de Rosa Montero
el rei transparente
que no és nou
però aquest no és novetat
aquest ja fa temps
però la revista
que l'er
li ha donat
el premi
dels lectors
premien
a l'obra
que més els ha agradat
i li han donat
durant aquest any
li han donat
el premi
a la Rosa Montero
amb el rei transparente
és una novel·la distreta
sobretot molt entretinguda
molt distreta
diria aquell
molt bé Cristina
et veig
allò
absolutament
abrumada
i que ens disculpi
aquí no haguem esmentat
però no
no podem
hi haurà més dies
més espais
i més moments
per anar
elaborant
aquesta llista
de llibres
que estaran
als aparadors
de les llibreries
i bona part
d'aquests llibres
com que ja
demanda dels lectors
també entren
a formar part
del fons de la biblioteca
molt bé
aquesta és la idea
gràcies Cristina
bon Sant Jordi
igualment
adeu-siau