Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català, saludem ja Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Doncs bon dia, bon dia a tothom.
Queden dos programes per acabar la temporada.
I el d'avui tres.
I el d'avui tres.
I la setmana vinent serà un programa especial.
La setmana que ve, Festa Grossa, programa número 200.
Festa Grossa vol dir que no vindràs, o...?
Ah, no, no, és veritat.
No, sí que vindré.
Vindràs, però farem festa.
Però farem un programa especial, una mica especial,
que és el número 200.
Contractat mariatges i tot, no?
No.
No, no, no, no.
Ves que no posi alguna antiguitat discogràfica.
No estaria gens malament.
Alguna cosa antiga significativa.
No desballarem res, però sí que és el penúltim programa
que fem concurs i que hi ha premi.
Regalem la ràdio de la queta amb els escapularis, amb lesquetes.
Quantes?
Depèn.
Vostès, quan arribi el moment de participar,
truquin si contesten correctament.
Ja veurem si els regalem una o dues ràdios.
Ja veurem com va la cosa.
La setmana vinent serà l'últim concurs que farem aquesta temporada d'un quart de català.
Jo no ho sé, no es pensin, però l'Enric ens ha promès que regalarem alguna cosa especial.
Anirem més enllà de la ràdio i regalarem alguna cosa molt i molt especial.
Ja en parlarem.
I exclusiva.
I exclusiva també.
I dificilíssima de trobar i d'aconseguir.
Però no de contestar la pregunta, o sigui.
La pregunta també la faré igualment dificilíssima.
Perquè està comprovat que si les fem fàcils no truquen.
Doncs la farem al nivell del difícil que m'ha estat d'aconseguir el regal.
És el cotxe?
No.
De la queta?
No, tant com...
És el cotxe de la queta?
El cotxe no.
O l'apartament de la queta, on viu la queta, no sé.
La queta i el queto.
No, no, però serà un regalet ben maco.
Poca broma, que les ràdios d'auriculars estan molt bé.
No sé com que estem tan concurseros últimament.
En fi, posem-nos una miqueta més seriosos
i parlem de les informacions diverses.
Repassem l'actualitat de la llengua.
Mots amb arrels a l'antiga audiència fins al 30 de juny.
Doncs sí, es tracta d'una exposició
que es va estrenar divendres, divendres 3 de juny,
i com que encara no estava muntant el dia vist, no em vaig avisar.
Podia haver explicat dimecres passat que s'estava a punt d'estrenar,
però he preferit esperar que estigui estrenant.
I com que tenim tot el mes,
a més a més me l'he estat mirant
i l'he estat comprovant i provant,
perquè, per exemple, és una exposició
sobre toponímia, en vots amb arrels.
És una exposició que la portem a Tarragona
des del Centre de Normalització Lingüística
i l'Ajuntament, allí al Centre Cultural del Pallol,
que ara en diuen així, de l'antiga audiència.
Centre Cultural del Pallol.
Ah, es diu així, Centre Cultural del Pallol.
Ara ens constarà treure'ns allò de l'antiga audiència.
No, això és com l'Avinguda Navarra.
Sí, ara diem estar-hi l'Aufi.
Els que tenim una certa antiguitat...
Però el Conde Vallellano encara diem, eh?
Exacte, els que tenim una certa antiguitat cronològica,
continuarem dient tota la vida l'antiga audiència.
I els que són nous i que no saben ni on és l'antiga audiència,
ni on és el Passa del Pallol, ni l'est,
doncs aprendran que allò és el Centre Cultural del Pallol
i que hi ha el Centre de Normalització Lingüística.
És qüestió del pas generacional, eh?
Els nostres alumnes, els nostres alumnes...
Ja diuen Centre Cultural del Pallol.
No, ells van al Centre de Normalització Lingüística.
Ni a l'antiga audiència van.
No saben on és, no ho saben.
Però aquestes coses, total, el Centre Cultural del Pallol...
Parlant de tu ponent ja, a més a més, eh?
L'exposició la portem allí, al Centre de Normalització Lingüística,
per això estem vivint allí, com si diguéssim,
i l'Ajuntament, perquè és el que organitza les exposicions que es fan allí.
I qui ha organitzat, fet, escrit, redactat, muntat, pagat, etcètera,
tota aquesta exposició, que és bastant en volum,
és la Fundació Caixa Sabadell i la Comissió de Toponímia de Catalunya,
que és un organisme de la Generalitat, eh?
Què és aquesta mostra?
És una mostra a base de plafons,
en què s'explica, per una banda, què és la toponímia.
Toponímia, diguem-ho, és la ciència que estudia els noms dels llocs, eh?
Dels llocs geogràfics.
Igual que hi ha l'antroponímia, que és la que estudia els noms de les persones.
Doncs bé, la toponímia estudia els noms dels llocs.
En aquest cas, parlem dels noms, com que és la Comissió de Toponímia de Catalunya,
parlem dels noms de llocs de Catalunya.
Val a dir que des de fa uns quants anys,
des de l'Institut d'Estudis Catalans
i des dels centres i els consorci,
el Consorci de la Nomenalització Lingüística,
els centres de nomenalització lingüística,
s'està treballant en el que és el nomenclàtur oficial de Catalunya.
De fet, ja es va publicar, ja no m'ha parlat de on va sortir.
Doncs bé, aquell llibre, que és el nomenclàtur oficial de Catalunya,
és una de les coses que es pot veure en aquesta exposició,
i amb motiu de, o lligat amb això,
que l'existència d'aquest nomenclàtur oficial i tal,
que ara s'està revisant algunes coses,
però ja existeix oficialment i ja hi ha això tal i qual,
doncs hi ha aquesta exposició per difondre tot el que és la toponímia.
L'exposició és bastant visual, bastant gràfica,
sí que tractant-se d'una cosa que és de noms de lloc,
doncs evidentment hi ha d'haver moltes explicacions dels noms de lloc,
però està feta d'una manera senzilla,
amb explicacions sucoses o que t'atrauen per les coses que dius,
no hauria dit mai que això vingués d'aquí,
o que aquella cosa que ens agrada a tots de dir,
ostres, mira, el nom d'aquell poble resulta que vol dir això.
A quina gràcia, a quina gràcia.
Que no és que sigui, el nom d'alta fulla no ve de que sigui una fulla alta,
sinó que ve d'una altra cosa,
em sembla que si no recordo malament ho vaig llegir,
que ve de l'àrab.
I no m'ho facis dir com és en àrab, però ve d'aquí.
No té res a veure amb que sigui una fulla alta.
És pura coincidència.
És pura coincidència.
Hi ha un grup de música d'allà que es diu High Leaf,
que és la traducció literal d'alta fulla a l'anglès.
Però no és fidel a l'origen toponímic del nom.
Bé, hi ha uns plafons que expliquen què és la toponímia,
d'on ve la toponímia, els tipus de topònims,
és a dir, hi ha noms que tenim noms de llocs que venen del llatí,
que és la majoria,
però com que abans del llatí aquí hi havia altres llengües
i paral·lelament també al català hi ha hagut sempre altres llengües,
doncs hi ha topònims que ens venen del substrat preromà,
o sigui, basat en llengües ibèriques,
o tenim els noms, en tenim molts,
i aquí a la nostra zona n'hi ha bastants d'origen àrab,
del substrat àrab, tots els noms que comencen per alt,
i al País Valencià n'hi ha moltíssims.
Estic pensant, hem dit aquí el ta fulla,
però també tenim el Barca,
i cap a la zona de l'Ebre n'hi ha bastants de noms d'origen àrab,
també tenim els noms d'origen germànic,
també tenim els noms...
al Pirineu hi ha els noms d'origen basc,
perquè tota la zona del Pirineu abans de la derivada dels romans
es parlava basc, etcètera.
Tot això està explicat en uns plafons generals,
i després també hi ha un altre tipus de plafons
que expliquen això que estava dient ara,
i de què vénen els noms i què volen dir.
Llavors, a sota el lema de...
Els topònims ens parlen de...
Hi ha una sèrie de temes que ens parlen.
Llavors els topònims ens parlen de l'aigua,
i aquí explica una sèrie de topònims relacionats amb l'aigua.
La mar, la vegetació, muntanyes i roques,
valls i planes, animals, panoràmiques...
Saps el riu de canyes, no?, tot aquest tipus de coses.
Exacte, la defensa i la guaita,
doncs els castells vells, aquest tipus de noms i així,
panoràmiques i col·lores, els animals,
Vallfogona de riu Corp, no ho sé, penso,
riu Corp és riu, és animal, etcètera.
Les persones, els poders i privilegis,
topònims que venen de qüestions religioses i les creences.
El tema dels països i els conreus, cases i viles.
De Masdeu, per exemple.
Per exemple.
Aquest tipus de Masdeu, no, seria d'antroponi.
Exacte, seria d'antroponi.
Parlem dels noms de llocs, no seria d'antroponi.
Doncs de cada un d'aquests temes,
doncs allí hi ha unes quantes fotos de llocs
amb noms que venen d'aquest tipus.
És curiós, algú pot pensar que és una exposició d'allò molt erudita,
però no és una exposició molt...
No, no, és una exposició entretinguda.
A més a més, com que l'espai és el que és,
no hem pogut posar tots els parafons,
perquè hi ha una selecció, però de totes maneres
hi ha també un ordinador que qualsevol persona pot utilitzar
on hi ha tot el contingut de l'exposició,
fins i tot el que no tenim allí físicament
perquè no ens digui a veure.
Llavors hi ha tots els parafons que allí no hi són,
a l'ordinador hi són, però no només això,
sinó que també hi ha un catàleg en forma de llibre
que es pot consultar a l'exposició
i suposo que ara que està a punt d'obrir
la llibreria de la Generalitat,
el carrer major es podrà comprar allí també.
I encara una altra cosa,
hi ha una pàgina web on també es pot veure
tot aquest contingut.
i per tant, a qui li faci mandra els més dropos,
no cal que vingui a la teva audiència,
es poden quedar a casa amb l'ordinador mirant-ho
des de la tauleta per la pantalla.
L'adreça és senzilla,
oh, ara me l'ha deixat, és igual, la tenia.
La deixem pendent i...
La tenia, però no, és molt fàcil,
només cal anar a la web de llengua de la Generalitat,
al web gencat.net llengua catalana
i allí hi ha un dels enllaços principals,
és Mots de Marràs,
i ens porta directament a l'exposició.
I allí hi ha tots aquests continguts,
entre els quals hi ha també un joc de preguntes,
perquè a més de quan ja has mirat tot allò,
puguis tenir-te un rato, una estona,
pensant en una sèrie de preguntes
sobre topònims de les diferents comarques.
I això està pensat una mica perquè sigui útil
als centres educatius, etcètera,
pensant en el nivell d'ESO i tot això.
Fem referència a altres actes recents i propers del centre?
Sí, el mes de juny és un mes de cloenda de moltes coses
i d'entregues de premis.
El dia 25 de maig vam donar el Premi
a la Normalització Lingüística 2005,
aquí a Tarragona, a Mobles Vila Vella,
i pocs dies després, el dia 27,
que em sembla que era dissabte,
es va fer el mateix
amb el Premi a la Normalització Lingüística
de Valls, de la Conca de Barberà,
que li ha tocat enguany
un establiment com a segres Fruita Fresca,
el vuitè Premi a la Normalització Lingüística
a l'àmbit socioeconòmic de l'Alcama.
Això se li va fer lliurement el dia 27,
a la nit de Premis de Valls,
que es va fer al Centre Cultural de Valls,
on hi ha no només aquest premi,
sinó altres premis de diferents entitats
de la zona de l'Alcama.
I l'establiment Fruita Fresca
és el que ha guanyat el vuitè Premi,
que consta d'un diploma
i una escultura de ferro de l'artista ballenca
Mercè Mòdul.
Això per una banda,
i per l'altra banda,
altres actes que tenim aquests dies
són aquesta setmana mateix.
Divendres tenim dos actes de clausura
de final de temporada
de voluntaris per la llengua,
per una banda el de Constantí,
que van per la tercera edició
i que també seran...
Aquí hi ha hagut 118 participants,
Déu-n'hi-do,
és dels pobles,
que és un petitet i tal,
que no tenim tants voluntaris,
és un dels que hi ha més moviment,
en aquest sentit.
I bé,
això es junta també
amb el final de curs
dels 14 cursos
que s'han organitzat
en guany de català
pel municipi.
Tot això,
el divendres,
a la tarda,
a les 7 de la tarda
al Centre Cultural de Constantí
i també a la mateixa hora,
però a Vendrell,
al Centre Cívic,
l'estació,
es fa la cloenda
de la quarta edició
de Voluntaris per la Llengua
al Vendrell.
Tot això,
i després vindran els d'equip de Ragón,
etcètera.
Aquest mes estem així
de cloenda,
de les hores i finals.
Parin atenció,
perquè el tema que ve ara
té a veure
amb la pregunta
que farem després.
Ja sé que no ho podia dir,
però ja està dit.
Sí,
perquè la pregunta
serà molt difícil.
Doncs parin atenció.
Més estudis
d'etiquetatge
de la plataforma
per la llengua.
Etiquetatge
d'aigües envasades.
Sí,
a veure,
diguem dues coses
abans de parlar
de l'aigua.
La setmana passada
ja vam parlar d'aquest tema,
però és que
mentre estàvem parlant
d'aquest tema,
ells,
els de la plataforma,
van parlar
de la plataforma
en general
d'altres estudis
que han fet,
em sembla que van parlar
dels vins i caves
i de la denúncia,
tot això,
i té a veure
en què?
Per exemple,
aquesta setmana,
aquest divendres,
hi ha la tercera jornada
sobre etiquetatge
de vins i caves,
d'etiquetatge en quedada
de vins i caves,
que es fa sense dormir
de noia,
molt adequat,
denominació d'origen,
etcètera,
i té a veure
perquè també
la plataforma,
el mateix dia
que nosaltres
parlàvem d'això,
dels vins i caves,
i tot això,
estàvem fent
la presentació
d'aquest estudi
sobre l'ediquetatge
de les aigües envasades,
i no només això,
sinó que ara
que parlem de toponímia,
un dels estudis
que vam presentar
no fa massa,
justament l'anterior,
el penúltim estudi
que havíem presentat,
em sembla que era
el penúltim estudi
que havia presentat,
era precisament
un que es diu
estudis sobre
la retolació
dels topònims
a les carreteres catalanes,
aquest estudi
l'havíem presentat
al març,
és el penúltim estudi
que havíem presentat,
altres estudis
que han fet
des de la plataforma
per la llengua,
una de les coses
que es fan
és això,
dedicar-se
a fer estudis
sobre a veure
si s'aplica
o no s'aplica,
la llei de política
lingüística,
si es compleix o no,
el tema d'etiquetatge,
moltes coses,
per exemple,
estudis que han fet,
el primer que van fer
va ser etiquetatge
de vins i caves,
després van fer el català
als supermercats,
estic parlant
de l'any 2002,
en subten a dos o tres
estudis per any.
Una altra,
algunes dades
dels usuaris
sobre l'ús del català,
un estudi
sobre el català
als telèfons mòbils,
d'això que sovint
hem anat parlant aquí
de noves marques
que posen menús en català,
doncs bé,
a la plataforma
des del 2003
tenen un estudi fet
sobre telefonia mòbil
i català
que van actualitzant
de tant en tant.
Una altra,
el català
i la immigració,
en general,
perquè més endavant
hi ha hagut una altra
que era l'alumnat
no vingut i el català,
un estudi transversal,
alumnat,
allò com afecta
el sistema educatiu,
tot aquest tipus de coses.
Una altra,
l'etiquetatge en català
amb vins i caves
de denominació d'origen,
allà que deiem del Penedès,
això que s'estudiarà
el dia i vindres allà
sense dormir.
Una altra,
un estudi sobre cinema
i llengua catalana,
percentatges,
doblatges,
còpies,
sales,
espectadors,
aquest tipus de coses.
Una altra,
l'estudi,
les llengües d'ús
en l'etiquetatge
dels productes de marca blanca
dels supermercats
i hipermercats,
la marca pròpia,
com etiqueten
en català o no,
etcètera.
Una altra,
l'alumnat no vingut
i el català,
per es patir és una sal,
ja hem dit una altra,
la compliment de la llei
de política lingüística
en el sector de vins i caves,
aquest és dels últims
de l'any passat
i és el que després d'això
ara hem presentat
aquella denúncia
contra algunes empreses
que no compleixen
la llei de política lingüística
i els dos últims
que són aquests que dèiem ara,
estudi sobre la retolació
de topònims
a les carreteres catalanes
i aquest que es va presentar
dimecres passat,
estudi sobre la llengua
en l'etiquetatge
d'aigües envasades.
El resultat d'això
és que del total
de les aigües envasades
als mercats
n'hi ha un 20%
que de tots els productes observats
en els 10 grans grups
distribuïdors
etiquetats en català,
només un 20%.
Si busquem la dada optimista,
resulta que
de les aigües
que s'envasen
al Principat a Catalunya
sí que n'hi ha un 55%
que apareixen etiquetades.
Però en conjunt,
només hi ha un 20%
d'aigua etiquetada
en català
de la que es distribueix
als grans grups
de supermercats
i hipermercats.
En qualsevol cas,
el tema
de tots aquests estudis
es poden veure
a la web.
Allí són
complets.
L'adreça
és
les3bw.plataforma.guio.llengua.cat
I aquí,
a l'entrada,
hi ha un menú
per estudis
i pots trobar-hi
tots aquests estudis.
Abans d'incidir
un altre cop
en aquest tema,
a la qüestió
apuntem breument
que Antoni Mir
continua al capdavant
de la Casa de les Llengües.
Sí,
i això és l'excusa
que em serveix
per parlar una mica
d'aquest tema,
que és un tema
que n'hem parlat
a vegades.
La Casa de les Llengües
és una cosa
que va sortir
a partir del Fòrum
de les Cultures 2004,
es va decidir crear
això a Barcelona
amb la idea
de promoure
la preservació,
ús i desenvolupament
de les llengües
com a vehicle
de comunicació,
patrimoni cultural
de la humanitat
i dret de persones
i comunitats.
I a més a més
amb la intenció
es fa a Barcelona
perquè es vol projectar
internacionalment
l'experiència catalana
en la gestió
de la universitat lingüística
que aquí estem acostumats
a viure en més
d'una llengua
i tot això.
Bé,
aquest organisme
que no se'n parla gaire
però van sortir cosetes.
Per exemple,
els últims mesos
jo he recollit cosetes.
Resulta que aquest organisme
va començar,
es va inaugurar
la seu de la Casa
de les Llengües
es va inaugurar
i va començar
a funcionar
de facto ja
aproximadament
a finals d'abril.
El mes de maig
quan hi va haver
la crisi de govern
Antoni Mir
que era director
de la Casa
de les Llengües
per decisió
d'Esquerra Republicana
no ho ha sortit
i per tant
continua sent
de moment el director
i està fent negociacions
amb les Balears
perquè s'hi afegyeixen
etcètera.
Sabem també
que tenen un pressupost
de 2,4 milions d'euros
és el pressupost anual
de la Casa de les Llengües
etcètera.
Qui vulgui saber
què estan fent
i com funciona
ara ja existeix
perquè jo fa mesos
que l'estava buscant
i ara ja ha aparegut
una web
la web de la Casa
de les Llengües
és molt senzilla
3B dobles punt
lingua món punt
cap
i aquí ja s'explica
tot el que fan
i està bé
és interessant.
Doncs ara fem
una petita pausa
i de tornada
plantegem ja
la qüestió d'avui.
Has oblidat
el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
la web on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a
e-garriga
arroba
c-p-n-l
punt o-r-g
o truca
a l'Enric Garriga
al 977-24-35-27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
Un moment per plantejar
la qüestió
amb un fons musical
que com és habitual
en els darrers espais
tria el mateix
Enric Garriga
que ens posa al dia
en tota la producció
musical catalana.
Avui ha triat
un grup
que em penso
que ens agrada a tots.
Sí,
per això he triat
una cançó
que no és tan coneguda.
Es tracta d'Antoni Afon
del seu últim disc
el Batiscafocatius
que és que ha sortit
fa pocs mesos
per no dir
no gaires setmanes
i he triat
una cançó
de les meves preferides
que és darrere una revista
que no és
de les més típiques
no és la que sempre
surt a la ràdio
no és ni la que surt
sempre a la ràdio
ni la del videoclip
és aquesta.
Darrere una revista.
Doncs vinga,
ara amb aquest fons musical
plantegem la qüestió.
Si saben les respostes
ens han de trucar
però ho han de fer ara
al 977-24-47-67
tenim unes ràdios
de la queta
uns escapularis
unes aquestes
la ràdio
d'auriculars
aquella que hem anat regalant
al llarg de tota la temporada
són les últimes
que regalarem avui
són les ràdios
que només es poden aconseguir
participant
en aquest concurs.
Enric,
fes els honors
planteges la pregunta?
Sí,
una pregunta
no massa fàcil
ni massa difícil
perquè a veure si truquen.
A part de l'etiquetatge
de les aigües envasades
quins altres estudis
ha fet la plataforma
per la llengua?
No cal que diguin
el títol sencer
demano només
que diguin dos estudis
tipus del tema
del tipus del tema
per exemple
les etiquetes de les aigües
doncs dos més d'aquest
no cal que ningú
se sàpiga cap títol sencer
de cap d'aquests documents
sobre aquest tema
sobre aquest altre
un parell de temes
dels que han estudiat
els de la plataforma
per la llengua
doncs jo em penso
que tenim ja
una trucada
a l'altre costat
del fil telefònic
bon dia
hola
hola
hola
amb qui parlem?
amb el Jordi
Jordi què més?
Jordi Beltrán
què tal Jordi?
bé
bé, saps la resposta?
home, l'he estat sentint
però...
vinga, a veure
provem, provem
un parell de temes
d'aquests que han estudiat
estudis sobre les aures
repinyaires
no, que diguis la temàtica
sí, ja no
la temàtica
crec que han parlat també
alguna cosa sobre el cava
i els vins
molt bé, una altra
i...
l'aigua
no, l'aigua
que ja l'heu dit
i...
la veritat és que...
van bé, van bé
aquesta persona
que t'apunta
va bé, va bé
alguna cosa del supermercat
sí
sí, sí
ai, quina desconfiança
mira, escolta
com que...
em penso que hi ha algú que t'ha ajudat
jo crec que has de partir el premi
partir una ràdio és una mica salomònic
per tant l'Enric
que aquí on el veieu no ho sembla
però és una persona generosa
perquè sí
us en regala dues de ràdios
ah, doncs moltes gràcies
una per cadascú
una per cadascú, què et sembla?
perfecte
dues ràdios, Jordi
dos escapulares
i dues ketes
i dues ketes
home, és que l'apuntador s'ho mereix
perquè a més no li has...
quan deia supermercats
i tu no li feies cas, eh?
doncs se la mereix, eh?
molt bé
molt bé, Jordi
gràcies per trucar-nos
i teniu, doncs, les ràdios
i l'escapulari i les ketes
aquí a l'Avinguda Roma
d'acord?
molt bé, moltes gràcies
a tu per participar
i a l'apuntador
adeu
adeu-siau, bon dia
saps que m'ha fet gràcia
que li deia supermercat
i ell no el creia
i ell no li feia cas
no li feia cas
encara sap que hem dit
fes cas al teu apuntador
home, que sortireu guanyant molt bé
moltíssimes gràcies
de veritat
que participeu en aquest espai
un quart de...
potser a la próxima temporada
haurem de fer la qüestió
per equips
per equips, exacte
s'ha de participar amb equip
i l'apuntador
doncs sempre rebrà també
un premi
en aquest cas
el mateix premi
que l'interlocutor
del concurs
la qüestió
després escoltarem
una altra de les cançons
que ens proposa l'Enric
d'aquest disc
d'Antoni Afon
però
com a proposta
de novetat editorial
informàtica
aviam
el que ens ha portat avui
està perfectament en sintonia
amb l'actualitat
Es miri per on es miri
és un diccionari en línia
del futbol
just a la fusta
es diu còrner?
doncs no ho sé
es diu pènel?
l'haurem de consultar
l'haurem de consultar
però sí que és cert
que com ja no és
la primera vegada
que ho dic
jo vull dir
que a mi el futbol
no em preocupa
ni m'interessa
però
doncs
què menys
que parlar avui
d'això
ja que
per l'actualitat
immediata
de l'ascens del nàstic
tot el tema
del nàstic
i la cosa
que el mundial
em sembla
comença demà
o passat demà
un dia
aquesta setmana
segur
no sé si demà
o passat demà
tot això
els del Tancat
que són sensibles
també a l'actualitat
ho han fet
de consti que aquest diccionari
l'han fet més pensant
en el mundial
no pas en l'ascens del nàstic
però doncs
benvingut sigui
benvingut sigui
descombrem-ho cap a casa
de fet
el motiu és això
que comença el mundial
llavors
els del Tancat
han decidit
posar ja en línia
aquest diccionari
de futbol
què vol dir en línia
que el podem consultar
per internet
i per què només en línia
i no en paper
doncs perquè
aquesta part del futbol
forma part del conjunt global
del diccionari general
de l'esport
que estan preparant
del qual ja n'hem fet
altres vegades
algun estat
que ha sortit també
l'èxics d'aquests
no fa massa
en vam parlar d'un altre
aquest diccionari
ha de sortir l'any 2007
i tindrà 13.000 termes
però mentrestant
hi ha algunes parts
estan completes
per exemple
i permeten
que es facin
aquestes publicacions
parcials
o en línia
com és el diccionari
del futbol
que conté
uns 400 termes
procedit
d'aquell diccionari
i com sempre
en aquests lèxics
i vocabularis
a més
consultar-lo en línia
vol dir
amb l'ordinador
i amb un cop de ratolí
tenir moltes coses
que es pot consultar
tant des de la paraula catalana
com des de la castellana
de la versió
equivalent al frances
o a l'anglès
que hi ha també
la definició
que es permet
que es pot consultar
des de l'índex
de qualsevol de les llengües
que es pot fer una recerca
amb un quadre de diàleg
etc.
i això
català, castellà,
anglès i francès
i
doncs apareixen
algunes de les paraules
que hi ha aquí
són paraules
que és el TNCAT
qui les ha normalitzat
perquè no existien en català
o se'n utilitzaven
de mal traduïs
etc.
com per exemple
paraules normalitzades
des del TNCAT
són
àrbitre
masculí
i femení
àrbitre
assistent
àrbitre assistent
amb B i amb A
perquè pot ser un home
pot ser una dona
que el futbol
és un esport d'aquells
que en principi
és molt masculí
però que potser
cada vegada més
hi entran les dones
i per tant
hi ha àrbitres
amb A
hi ha senyores
és un esport d'àrbitre
assistent
també
blocar
servei inicial
sistema
catenacció
no sé si
aquesta catenacció
ho hem de dir
així
o és l'italenisme
del catenaccio
no ho sé
és igual
si està en català
hem de suposar
que això és sistema
catenacció
i altres termes
que ja existeixen
i són coneguts
com la xilena
la vaselina
la bicicleta
o la fina
etc.
o
El gol fantasma
El gol fantasma
Què és això?
Busqueu al diccionari
en línia
que jo no ho sé
No, ni jo tampoc
El que sí sabem
és la cançó
amb la que acomiadem
avui un quart de català
és una altra
dels temes
d'Antònia Font
El presentes, Enric?
Sí, aquest
no és tan literari
perquè al darrere una revista
hi havia una novel·la
sencera dins
d'aquella cançó
que és allò del dinosaure
aquella novel·la
del Monte Rosso
que és una sola línia
que apareix
a la cançó
de la revista
quan va despertar
el dinosaure
no sé què
Aquesta no
aquesta és més senzilla
Bambú
Bambú
Doncs amb aquest Bambú
ens acomiadem
Gràcies Enric
fins la propera setmana
Dimecres més
Dimecres més
Comen els pastadors, blanquets la platja fritana i un tauronat petit, n'è d'am sa taurona mare.
Mama, avui m'he clavat un fil de coco dins un ui.
Mama, qui som? El papa diu que som el seu tigreton.
Bambú, ets tu. Aigua de fruites, tiramisú. Bambú, ets tu.
Criden els pastadors, rotgets la platja fritana i un tauronat petit, sopen son pare i sa mare.
Mama, avui m'he clavat un fil de coco dins un ui.
Mama, de nou, el papa diu que som el seu argamboy.
Bambú, ets tu. Tanya de sucre, mus de llavor. Bambú, ets tu.
Bambú, ets tu. Aigua de fruites, tiramisú. Bambú, ets tu.
Bambú, ets tu.