Ara són dos quarts de 10 del matí i un minut.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Avui amb la mirada que compartim amb Jordi Salvador.
Jordi, bon dia.
El Jordi Salvador és antropòleg,
que és professor de la Universitat Rovira i Virgili.
Si fan una mica de memòria recordaran que fa un quant temps ja ens va acompanyar,
però venia, diguem-ne, com a autor d'una tesi doctoral,
de la qual se'n va parlar molt,
i jo diria que és un referent perquè les ciències socials,
molt de cas no han fet el futbol en aquest país.
Jo imagino que amb la força i l'empenta que té probablement sortim més estudis.
L'estudi del Jordi se'n recorda que es titulava
Futbol metàfora d'una guerra freda, un estudi antropològic del Barça.
Tesi doctoral, però llibre, en definitiva,
i un llibre, diguem-ne, que és molt assequible,
perquè, clar, quan ens trobem davant d'un treball acadèmic, Jordi,
potser pensem, ui, això és pels prestatges de la universitat,
i no és un treball molt assequible,
que, home, desperta molt d'entusiasme, no?
Jo estic content perquè és un tema que ha tocat fibra
i s'està venent molt bé el llibre, la veritat.
Fixat, eh?
És un tema, perquè una mica està a l'abast de tothom, no?
És un llibre que no parla de futbol com a fenomen social,
i el fenomen social, comentàvem abans,
que ens pot agradar o no ens pot agradar,
però és omnipresent en la societat actual.
Llavors, crec que he tingut sort amb el tema, també.
Doncs la veritat que és que sí,
i abans precisament també comentàvem
que el futbol fa uns quants anys era cosa, diguem-ne, del poble, eh?
I, aviam, les persones que tenien un cert nivell
i que s'anomenaven o autoanomenaven intel·lectuals, això del futbol, no?
Perquè era poc elevat, diguem-ne, pels seus esperits.
Ara és tot el contrari.
Sí, ara...
No ets ningú si no saps una miqueta o si no et sents atret, no?
Sí, una mica per modes...
Fem una caricatura i una exageració, eh?
No, no, però no és tanta exageració.
Abans, des de la intel·lectualitat,
la paraula per mi horrorosa, també, per altra banda...
També, també, vaig a dir autodir-se a intel·lectuals, que és terrible.
És molt pretensiós, no?
Perquè qui no és intel·lectual, tothom no és.
I, bueno, llavors, anant al tema, no?
Que abans sí, abans el tema del país circ
i el tema de l'opi del poble
funcionava com l'única explicació que hi havia...
Però això no ha sigut així.
I a més, tots els autors que van...
tots els autors que s'anomenen intel·lectuals
que van preveure que...
o que deien, o volien dir que el futbol s'acabaria en Franco,
però, per exemple, aquesta bogeria del Barça,
el Barça sigui un club normal,
doncs han fracassat, no?
Llavors, com a teoria explicativa,
el marxisme, que per altres bandes té molta...
Encara serveix, però moltes altres coses,
com a marc teòric per interpretar el futbol
i els fenòmens socials, no ha tingut molt d'èxit, de veritat.
No, no, clar que no.
I, a més, no només no va desaparèixer,
sinó que l'entusiasme, el seguiment,
la inversió material i, diguem-ne, emocional,
ha anat en augment.
Sí, hi ha més socis que mai,
hi ha més penyes que mai,
hi ha més programes de ràdio que mai,
hi ha més programes de televisió que mai.
Comentàvem també que avui dia, per exemple,
el diari més venut a l'estat espanyol
no és ni l'Avantguàrdia, ni el País, ni el periòdic,
és justament el Marca, no?
A més, li treu dos milions de lectors al següent.
Així que, a mi, qualsevol és un fenomen realment brutal.
Clar, tot això ens dona a peu a pensar
si els diaris més venuts són els esportius,
els programes de televisió que més es veuen
són aquells que tenen a veure amb el món de les persones populars
o els reality shows i tot això,
ja caiem en el tòpic de sempre
que només ens agraden aquest tipus de coses.
I bé, no passa res, no?
Sembla que...
És que hi ha una tendència a criminalitzar,
a criticar molt aquest tipus de coses.
Sí, perquè això també encara és una mica
d'allò de la distinció.
Hi ha molta gent que no li agrada ser massa.
Llavors hi ha un efecte de voler-se distingir
del que el fa el poble.
Llavors, clar, un llibre, quan és ja molt comercial,
ja sembla que...
Sí, li treus valor.
Li treus valor.
I una pel·lícula passa igual.
Mentre és una cosa d'uns quants,
ja sé que lliure més d'uns quants,
és un producte molt valuós.
Però quan és una cosa popular,
doncs ja no ho és tant.
I hi ha gent que necessita distingir-se.
I a vegades busca productes més aviat
pel seu gust o pel que sigui,
sinó més aviat per intentar distingir-se.
I el cas del futbol no aconsegueixes
distingir-te de res.
però d'altra banda compleix unes funcions
a la persona i inclús a la societat fonamentals.
La prova estada és el seu èxit,
no és un èxit gratuït.
La gent disfruta en el futbol
i la gent troba plena en el futbol
perquè és un espectacle possiblement únic.
Exacte, això que dius és ben curiós.
No ho havia pensat allò de dir
no, no, jo llegeixo aquest llibre
que potser és un llibre insuportable
i que s'han venut deu exemplars
per això, perquè et dona aquesta marca.
Sembla que et dona un plus.
però ser d'un equip de futbol
que potser és molt petitet
d'aquells de tercera regional o territorial,
és a dir, no et dona un plus seu
d'un equip o d'un altre.
El cas és que siguis d'un equip.
Tu pots ser del Barça, del Bilbao o del Madrid
i crearàs aquell ambient i aquella cosa,
però diguem que ni et dona ni et treu.
Probablement tingui també aquesta cosa...
Sí, és un motiu de sociabilitat.
És com parlar del temps,
hi ha una sèrie de temes que et permeten
crear llaços amb gent que...
per parlar a l'ascensor,
o per parlar als bars,
o amb gent que no tens
un grau de confiança tan gran,
el futbol dona...
és un espai de comunicació...
Són espais comuns, no?
Dues persones que no tenen res a veure
però que són del mateix equip
i han vist del mateix partit,
poden perfectament entendre's
i després passa a un altre tipus de relació.
Això passa, per exemple,
quan surts, quan vas a l'estranger,
per exemple,
el Barça acostuma a ser
el primer motiu que surt,
quan t'identifiques d'aquell lloc que és.
el primer tema de contacte
acostuma a ser al futbol, no?
Si a Barcelona ja ràpidament
hi ha enllaces amb un equip
i a partir d'aquí
ja comença una sinergia.
Jo deia,
tant se val de quin equip siguis,
però ser del Barça aquí a Catalunya
sí que et dona un plus.
Sí, sí, aviam,
no es pot explicar el fenomen de...
Mira la cosa del Barça i l'Espanyol,
i amb tot el carinyo del món
als periquitos,
que a vegades, déu-n'hi-do.
No, és injust, si vols,
però és així,
és una realitat, no?
que un país com Catalunya
hauria de tindre equips més...
no només tindria de tindre
un equip poderós com és el Barça.
De fet,
és l'única ciutat important europea
que només té un equip important.
La diferència entre el Barça i l'Espanyol
és massa gran
com per explicar-se
només des del punt de vista
futbolístic o esportiu, no?
Llavors, aquí,
per raons històriques
o per raons que és difícil d'explicar
en pocs minuts,
segons el Barça ha guanyat un plus, no?
Igual que a Tarragona,
Tarragona,
el Nàstic també.
El Nàstic és un símbol,
diguem, de la ciutat, no?
També, Déu-n'hi-do,
l'increment de l'interès
que hi ha hagut amb la Censa Primera.
Home, l'eslògan aquest
és, fixa't-hi,
que és dir,
som de primera,
totes les ciutats som de primera, no?
I ara s'aplica a tots els àmbits,
a l'urbanisme,
a la cultura, no?
És que és una metàfora molt potent,
no?
Ser de primera.
Inclús diria que a vegades
per existir al món
estic d'un equip de futbol.
És el que et deia,
si no ets d'un equip,
no ets ningú.
A Barcelona, per exemple,
el gran boom del turisme de Barcelona
ve de l'Olimpiada, no?
Sí.
Va situar un esdeveniment esportiu
va situar a Barcelona
a primera línia mundial
i encara vivim de renda d'això, no?
I el Nàstic,
possiblement,
a la ciutat de Tarragona
és més coneguda ara
que fa un temps.
Arrel de l'ascens,
doncs,
ja ràpidament es busca
la reacció del sector hoteler,
de quan vinguin els equips de fora,
de les botigues,
actor comercial,
turístic,
clar, és una...
I no saben això?
Hi ha una part també sentimental
que és l'orgull de ciutat, no?
Per molta gent el Nàstic comporta
també un plus d'orgull de ciutat.
És a dir, ja som de primera, no?
Fins ara no...
Havia una mica de complex, no?
I això, Jordi,
no creus que fa restar una mica
l'esperit crític en un sentit positiu, eh?
Aviam, aquesta cosa de sentir...
Aquest sentiment que tu deies
no ens acerda una miqueta
la mesura de les coses
i ser poc autocrítics?
Sí, és que els saps humans
no són massa autocrítics.
Sempre busquem explicacions de tot,
encara que sigui mentida.
I no, és evidentment
en el futbol hi ha molt de sentimental
i molt de passió
i molta càrrega visceral,
però és que així som els humans, eh?
I és potser per això
aquest èxit al futbol, no?
Perquè és un espectacle,
doncs això, és interactiu,
és un espectacle en el qual
és un espai de permissivitat,
la gent insulta,
la gent diu coses
que a la vida quotidiana no diria.
Bé, és a dir,
moltes emocions
que estan reprimides
al dia a dia
allà al futbol
poden sortir.
I s'admet, s'admet aquesta actitud, no?
I s'admet, i s'admet.
I jo crec que inclús es sap,
perquè al final cap també,
també comentàvem abans
que el tema d'associar
violència a futbol
també és un tema molt gratuït, no?
Evidentment, sí que lamentablement
hi ha alguns episodis...
Però són episodis molt concrets,
per això són notícia.
Molt concrets.
I jo diria inclús
que la gent que els practica
són gent que està una mica
fora del tema de l'esport, no?
Tindrien aquest comportament
en qualsevol altre escenari, no?
Exacte, exacte.
De fet, comentàvem també
que a la Festa Santa Tegla
també, a qualsevol festa major
acostuma a haver
algun acte de violència.
Però sí que hi ha gent
que en un moment
de descontrol emocional,
descontrol aparent,
perquè hi ha molt de control emocional,
en el fons, no?
És un espai clarament acotat
i allà pots fer allò,
però quan surtis aquí
tens de tornar a la normalitat.
Tothom ho sap.
Un partit acabat,
també han acabat
qui és banquer
torna al seu rol de banquer,
qui és mestre
torna al seu rol de mestre,
l'estudiant torna al seu rol d'estudiant
i allà en aquell moment
es difumina tot això, no?
Però la gent sap molt bé
que és un joc, no?
No, no, i no tothom
perd els papers.
Hi ha gent que es posa,
bueno, que dius
que porten una ambulància
perquè li donaran un atac
a aquesta persona
de l'estat de nervis.
Hi ha altres persones
que mantenen la calma
i disfruten i bé
i no passa res, no?
Sí, però tothom va a buscar allò.
Hi ha gent que justament
que va a buscar aquesta...
Això que diuen que, per exemple,
és un altre tòpic, no?
Que és una bàbola d'escapament.
Molta gent amb el tema futbol
acaba més cansat,
es dedica més diners,
s'acaba més emprenyat
o acaba més content.
Exactament, el que anem a buscar
és emocions, justament.
Les nostres vides
són tan sedentàries a vegades
i tan passives
que a vegades necessitem espais
com les festes o...
La proximitat del grup, també.
Sí, el fet de sentir-se al grup
i compartir la felicitat,
la tristesa, el patiment, no?
Deies, és allò,
un reflex del que és
tot el mapa social
o tot l'arc social.
Déu-n'hi-do,
una època de campanya electoral
és un escenari,
un aparador perfecte
pels polítics, no?
És magnífic,
un estadi de futbol
amb un derbi
com el d'aquest cap de setmana,
per exemple, no?
Però també té un risc, eh?
És a dir, que els polítics,
aviam,
mai són tan fràgils els polítics
com quan estan davant de la massa
sense ret,
o sense xarxa, perdó, no?
Perquè, aviam, també es poden xublar.
Sí, també té res.
És d'aquells llocs
en els quals, com hi ha un espai de...
Han d'assumir un risc.
Hi ha un risc.
I, en certa manera, han d'anar,
perquè és una capsa de renaissance
i, a més, anar, per exemple,
a una llotja del Barça
s'afegeix que hi ha un encadenament simbòlic
que tu, aviam,
hi ha una transfusió simbòlica
a qui va a la llotja del Barça
i a qui s'escriu uns colors, no?
I, llavors, ja intenta manipular aquest tema, no?
Però, d'altra banda, també és un risc, no?
Perquè els polítics són tremendament fràgils.
I, en el fons, el poble allà
exerceix una democràcia directa
perquè pot treure mocadors, també.
El president, l'ex-president Aznar,
per exemple, no es va atrevir mai
a anar al camp del Barça.
No, és veritat.
I, inclús, quan estava a la cimera de Barcelona
que jugava un Barça a Madrid,
ell va valorar el fet d'anar a la llotja
o no anar-hi
i va decidir no anar-hi.
El sabia que la imatge que projectaria
probablement era negativa per ell.
I el president Zapatero, però no, al contrari,
sent un col·leco més,
tampoc s'atreveix en el camp del Barça
per la por que té
que justament aquesta inscripció
a un club que s'autonomia més que a un club
li pugui fer perdre punts
davant de certs sectors espanyolistes, per exemple.
Clar.
Llavors, que els polítics,
sí que és veritat que van a capsa de ressonància,
però també és veritat
que el poble allà es manifesta molt lliurement
i potser més lliurement a vegades que a les eleccions,
perquè un estadi sencer...
Mira que és a cara descoberta.
Sí, a cara descoberta.
És que un estadi descoberta,
si els resultats van malament,
l'endemà treuen els mocadors
i trontolla l'entrenador.
Però és que el següent que ve és el president.
És a dir, allà de la democràcia és directe.
És una mica com el circo.
Però també és un món de poques leialtats.
Sí.
Ho dic en el sentit que,
com a observadora de fora, no?
Avui tinc un jugador
que em deixaria la vida per aquella persona,
perquè hi ha gent que arriba amb una admiració
i una mitomania exagerada.
No són sants, són semideus.
Com demà aquest semideu,
li donin més quartets, més euros,
un altre equip s'enballar
i el deixo d'estimar.
Això no és leialtat, Jordi.
Això no és leialtat.
Normalment hi ha més lleialtat
per part de l'aficionat
que per part del jugador.
Jo jugo un partit que és professional.
No, no, dic el públic.
El públic.
Sí, però el públic passa de ser el sant
al saltaridó, no?
Perquè, en el fons...
Si el Ronaldinho se'n va a un altre equip
que no vull esmentar...
De totes maneres...
Vols dir que seguiran allò
Ronaldinho, Ronaldinho?
No, no, d'un dia per l'altre
cau al mite.
És que, en el fons,
al futbol també hi ha una batalla ritualitzada.
Si féssim un anàlisi de tot el camp semàntic
bèl·lit que hi ha,
és enorme, no?
Des dels himnes a les banderes,
al llenguatge que utilitzen els periodistes,
que sigui el killer, no?
O si ho afusa allà.
A anar a muntar...
A fusa allà.
A un diccionari.
Periodisme esportiu, periodisme, periodisme esportiu.
El camp de joc és molt semblant
un camp de batalla.
També s'ha de lluitar
i un es pot guanyar un
i l'altre perd, com a les guerres.
O sigui, hi ha tot un camp semàntic
molt relacionat amb...
Això s'explica que sigui majoritàriament masculí,
tot i que les dones s'han incorporat amb molta força.
Sí, aviam, al principi era...
És que tu com a antropòleg,
això segur que tens una mirada.
Jo diria que és un reflex de la societat.
És a dir, aviam,
el futbol està deixant de ser més masculí,
sobretot en el tema dels pactadors,
com la societat també que la dona té més presència social,
però en canvi és veritat
que encara és un dels cotos masculins importants.
Els grans càrrecs són masculins.
Encara és com l'església o altres institucions.
Sí, però els propis jugadors,
jo no hi entenc gaire,
però jo sento a parlar de persones
que els agrada molt el futbol,
no el món que envolta el futbol,
el futbol,
que diuen que hi ha partits d'equips femenins
que són en quant a tècnica,
en quant a pulcritut,
en quant a allò de xalar mirant un partit,
els femeniques,
està molt bé.
Jo m'atreviria a gosar de dir,
el dia que això estigui normalitzat,
el tema de...
que el gènere ja no sigui important
tan bé en l'esport,
i també en el futbol,
aquell dia veurem dones a primera divisió
amb equips mistes,
perquè no hi ha raons,
és una cosa que he estudiat també amb el temps,
no hi ha raons físiques
perquè una dona no pugui jugar a primera divisió.
Sí, perquè el futbol no només és potència i força.
Exacte, hi ha tot el tema de tècnica,
tot el tema del ritme,
que en altres esports les dones destacen,
el tema de velocitat,
hi ha dones que corren 100 metres
molt més ràpides que molts jugadors,
hi ha jugadors molt petits,
com Bebeto,
com si a Romario,
per exemple,
hi ha moltes dones que físicament són més potents.
És simplement allò que dèiem,
que culturalment el futbol encara és un esport masculí a aquest país.
Cada vegada menys,
però encara estem anys junts,
perquè podem dir que aviat veurem una dona a primera divisió,
però el dia que veiem això serà el dia que s'ha normalitzat.
Tu veus equips mixtes?
I perdona una altra cosa,
a Estats Units, per exemple,
el futbol és un esport femení,
perquè així és com la cultura,
depèn de quin lloc,
canvia, no?
És a dir, els homes no juguen a futbol,
el soc cert que és una cosa femenina, no?
I jugar a futbol té unes connotacions femenines.
Sí, però no té la transcendència social que té la lligada de béisbol.
No, no, però és curiós veure com el mateix esport, no?
El mateix esport té una visió en un lloc
i té una visió en un altre.
Això què vol dir que les visions poden canviar?
Si no, no és una cosa genètica, no?
I en aquest sentit podria ser,
si hagués, a veure, en falta de temps,
però si la gent comences a jugar amb equips mixtes des de petit
i si hi hagués una cultura d'entrenament,
és a dir, si no fos vist com una cosa d'homes,
el dia que això es tragui al cap
i des de petit comencen a jugar,
és molt possible que podria ser que...
Igual que les dones han arribat a la Fórmula 1,
han arribat a altres esports,
al tenis, per exemple, està jugant molt bé,
en el futbol podria inclús anar-se'n a un lloc
en què una dona podria ser en un any jugada a la futbol.
És una cosa que jo faig una premonició
que potser serà molts anys vista
i potser no ho veuré,
però és possible o ho és?
Però és curiós, ara que deies això,
l'altre dia mirant la televisió,
en un telenotícies als esports,
donaven proves de trial, em penso que era,
i sortia una dona com extraordinària,
però era un breuet dins del conjunt d'informació
del món del motor que donaven,
i no parlo dels Fernandos Alonso,
sinó també d'altres proves de motociclisme de trial,
era no re un segon, un impacte a la pantalla,
quan realment aquella dona es veu que,
no em preguntis què, perquè no ho sé,
però havia fet una bona marca.
I d'altra banda, això que dius de la canalla,
a les escoles, estem generalitzant,
que hi ha excepcions,
els nens fan futbol i les nenes fan bàsquet.
Algun nen se'n va cap al bàsquet
fins a una determinada edat
que permeten que siguin els equips mixtes,
i després, a l'hora del pati,
resulta que bona part de les nenes
els encanta jugar a futbol.
Però regladament, en la lligueta escolar,
no juguen a futbol, però juguen al pati.
Són bones jugadores, diuen.
Els crios, quan comenten,
diuen que les nenes juguen molt bé a futbol.
Jo que heu de classes també de futbol
amb nens i nenes,
i hi ha nenes que fins a cinquè, sisè de primària,
són més bons que molts nens.
Després ja no, perquè després entran...
No, però és que hi ha molta pressió social.
Per això ho dir, després entran uns circuits
ja femenins o masculins...
És un tema clarament cultural,
és un tema que, inclús des de petit,
si un nen saltés a la comba,
ràpidament tindria la pressió del grup,
diria, què estàs fent,
no estàs fent una cosa de nenes, no?
Tret que es volgués dedicar a la boxa.
Sí, exacte.
Aleshores sí que salvi en matria.
Sí, però llavors seria un altre tipus de comba.
No saltaríem aquella cançoneta ridícula
que es canten encara.
Ridícula per mi, eh?
Que es canta aquella...
Seria un altre tema, no?
Seria un altre tema.
Però sí que és veritat que és un tema clarament cultural
i no es pot explicar des del punt de vista físic.
Fa molts anys tenen que una dona
no podia competir en el tema del motor.
Tu m'has donat l'exemple del trial,
però també una dona va guanyant la peristaca.
Així m'entens?
És que, en canvi, encara el tòpic ridícul
de que les dones condueixen malament, etcètera, etcètera.
Que li preguntin als estudis del RAC, no?
Exacte, exacte.
Que tenim nivells de...
I, doncs, bueno, jo crec que el dia que...
És una cosa cultural, però pot...
El dia que la gran revolució
serà el dia que juguin la dona a primera divisió.
A mi m'agrada aquesta imatge que dius
un equip mixte a primera divisió, allà al camp...
No, és que ja t'ho dic,
és una cosa que ara a l'agul·li pot semblar sense ficció.
Ui, tantes coses fa 20 anys
que ens semblaven impossibles.
Exacte.
Hi ha estudis mèdics que diuen que les dones
no estaven preparades per fer maratons,
les dones no tenen un cos per fer això,
i tot això ha tingut.
I crec que aquest serà un tòpic també
que els que courà, potser, dintre 20, no sé quants anys.
Parlàvem aquests dies de campanyes polítiques,
mirant les agendes de campanya,
a banda de presentar les propostes
de cadascun dels partits.
Clar, no podem deslligar el teu perfil professional
com a antropòleg,
per tant, se'ns venen al cap temes
que crec que és interessant sentir la teva opinió.
veus que tots els grups polítics,
sense excepció,
s'adrecen,
a banda de presentar les propostes generals,
cap a aquells col·lectius,
en principi,
i socialment,
i segurament equivocadament,
es creu que són més vulnerables.
Es presenten propostes
als col·lectius de gais, lesbianes i transsexuals,
es presenten propostes
a les associacions de famílies
que tenen persones amb discapacitats,
es presenten propostes,
algunes molt controvertides,
com les que vam sentir ahir
al col·lectiu d'immigrants,
per voler agradar sobretot a l'electorat,
perquè els immigrants no voten,
esclar, no?
Vull dir,
és una època en què dius,
ai, ai, ai,
que aquí fa un sorollet estrany, no?
Allò no només ens en recordem
de Santa Bàrbara Guantrona.
Però una vegada més,
el poble és savi, no?
I el primer que hem de pensar als polítics
és que hi ha una dada fonamental,
que és l'enorme extensió
que cada vegada s'està demostrant més
en les comissies electorals
i en els referèndums.
Això vol dir que, ja,
estan tractant la política
com una mercaderia
i la gent potser no compra.
I si no compra,
hauríem d'analitzar
perquè no es compra.
I vol dir que, aviam,
aquí també la gent...
I per l'altre,
d'això,
una mica criticant els polítics,
però també criticant,
ara criticaré una mica
a l'altre costat, no?
També que jo soc dels que penso
que cada societat té el que es mereix.
És a dir, aviam,
jo soc un ferm defensor
del ser humà
com un ser polític,
per actiu o per passiva.
Sí, sí.
I els que no fan res
per canviar el seu entorn,
el seu barri
o participen en els sindicats
o en els partits polítics,
si no els agrada que els canviïn,
si no que en formin uns altres,
doncs, en certa manera,
també són responsables.
Perquè és molt fàcil criticar.
I qui no fa res,
no s'equivoca, no?
Però sí que és veritat
que hi ha un abisme
entre la classe política
que es diu
i el poble també que es diu.
Però, en el fons,
els dos són responsables.
Uns per no canviar-ho
i, a més, en una democràcia,
encara l'excusa és més difícil d'aguantar
i els altres perquè, clar,
no estan connectant amb molta gent.
Clar, hi ha coses
que tenen un efecte,
a vegades,
el tema aquest de la immigració,
allò de Convergència i Unió,
en un dels seus actes públics,
el seu líder, Artur Mas,
argumentava que,
en el quart dia de campanya,
la proposava
fer com una mena
de cartilla voluntària
en la qual, doncs,
s'anés afegint, doncs,
diferents signes de catalanitat
per part d'aquella persona.
I, en funció dels punts,
a mi em recorda
les llibretes aquelles de l'ESPAR.
No sé si, per edat,
tu ho recordes?
Jo, quan era petita,
ania el dia
que anaves posant-segell
i et donaven una carmanyola
o vés a saber.
Doncs, a mesura que tinguin punts,
tindran accessos
a determinats serveis
sense especificar quins.
Això es veu molt
com una cosa de campanya
i no sé a qui pot satisfer.
d'aquelles persones
que tenen un pensament
políticament correcte
es deuen escandalitzar.
D'altres que no veuen
el fenomen de la immigració
amb bons ulls,
doncs, deuen dir,
doncs, mira, potser...
Ui, són temes molt...
Diguem-ne, molt perillosos
segons el tractament que es donen,
en un sentit i un altre, potser.
A veure...
Evidentment, el tema de la immigració
a uns grups de persones
provoca por
i a vegades des dels mitjans
o des dels polítics
estem reforçant aquest imatge de por.
Quan, aviam,
el tema s'ha de relativitzar molt més.
Concretament, aquest tema
donar punts de catalanitat,
tot això a mi em sembla...
No voldria caure aquí en partidisme,
però em sembla aberrant,
la veritat,
perquè jo crec que qualsevol mesura
que es faci
s'ha d'aplicar a tota la població.
No ha d'haver uns
més diferents que els altres,
perquè potser aquest mateix carnet
de punts de catalanitat
o per punts per estar integrats,
si els apliquéssim als qui som d'aquí,
potser algú s'ho suspendria.
Tots a fer el nivell sec,
ràpidament.
Exacte.
Llavors, a mi em sembla que és un tema
que dius, aviam,
no és així això, no?
Aviam, aquí ho important,
hi ha una cosa que és fonamental,
hi ha unes lleis,
i les lleis s'han de complir
i si no funcionen s'han de canviar.
I les lleis les han de complir tothom.
Sí, i sí,
llavors hauria obligat-nos
de l'origen de la gent.
És com el tema del gènere, no?
Aquesta gent està treballant aquí,
ha vingut aquí,
i hauria de tindre els mateixos drets,
els mateixos deures que tothom.
Llavors no cal diferenciar aquest tema.
I el segon tema
és el tema dels drets humans.
Jo crec que hi ha dues cartes
que són fonamentals
i jo crec que no és tan complicat.
Els drets humans s'han de complir
i els drets i les lleis d'un país
s'han de complir.
Llavors oblidem-nos de si són immigrants,
o no són immigrants.
Això són en les dues direccions, eh?
D'una banda allò tant
de com que és immigrant
i l'altra diu
com que soc immigrant...
No, no, és el que tu dius.
Les normes són per tothom igual.
És que d'entrada és un tema que s'ha...
Això m'ho dius perquè soc immigrant, no?
Sí.
Com de l'altra banda es pot dir allò altre.
Aquestes classificacions de la gent
sempre són perigosos, no?
És com la classificació
que comentàvem abans d'home o dona, no?
Cada vegada més
hauria de ser menys important
el fet que no sigui home o sigui dona.
Quan se parla tant d'home o dona
és que n'hi anem malament.
Quan se'n dona importància al gènere.
ho parlàvem del tema dels homosexuals
o heterosexuals.
Això és una pràctica
i només no cal dir si és aquest homosexual.
I fer programes específics.
I fer programes específics.
I el tema dels immigrants
passa una mica el mateix, no?
Hi ha immigrants que tenen problemes a l'escola
i hi ha altres immigrants que no en tenen.
I hi ha gent...
Hi ha xavals que tenen problemes a l'escola
i no són immigrants.
I hi ha gent que ve dintre
del mateix estat espanyol
que porta problemes
i gent que...
Llavors s'han d'anar molt al tanto
perquè sempre s'està fent un...
Sempre s'està fent una associació
entre immigrant i problema.
que és molt greu
perquè al mateix temps
estem veient un fenomen
que al contrari
que és l'augment dels partits
racistes i xenovos
a tot Europa.
I a França.
I a França.
M'estan endurint totes les...
I a Irmània i a Dinamarca
i a Holanda
i a Bèlgica.
És a dir que...
És un fenomen.
Llavors s'han d'anar molt al tanto
perquè això, la història
ens ensenya coses, no?
I això és un problema
que pot arribar a ser greu.
Saps un dels temes
que aquests darrers dies...
Bé, aquests darrers temps
però no sé per quina raó
o sí que ho sé
però és igual.
Surt molt als diaris
i sembla que està acabant
amb la presumpta innocència
que podem tenir els ciutadans.
El tema immobiliari
i tots aquests casos
que s'estan destapant
arreu de l'estat espanyol
de fraus,
d'implicacions polítiques
de tots els colors,
de tots els partits,
aquestes coses...
zones naturals
que vinga,
50.000 habitatges
i després vèiem en paral·lel
el preu mitjà
dels habitatges.
Barcelona, tinc entès
que és la segona ciutat
més cara en habitatge.
Clar, això vols dir
que encara teníem
una certa innocència
pensant que això
només passava
en temps pretèrits?
Aquí torna a explicar
una mica
perquè hi ha una dicotomia
o aquesta trencadissa
entre polítics
i ciutadans.
El problema,
un dels problemes
més importants dels ciutadans,
deixem-nos de banda,
és la part de la immigració
que no és un problema
del terrorisme.
A vegades hi ha coses
que estan a les primeres pàgines
però si ho analitzem fredament
tampoc no ens afecten
tan directament com altres.
Aquí sí,
ens està afectant directament.
Hi ha dos problemes
que ens afecten molt directament
a la majoria dels ciutadans
que és el tema
de la precarietat
i el tema dels gos baixos,
el tema dels miliuristes.
No és broma,
no és broma.
I això lligat
al tema de l'habitatge
que tampoc és broma
sinó que és un drama,
no tinc drama,
que hi ha moltíssima gent
d'aquí i de fora d'aquí,
de tot arreu,
que no poden accedir
al més i mínim
perquè una persona
pugui viure dignament
que és un habitatge.
Perquè l'habitatge ho és tot.
És la llar,
és la família,
és el lloc on se fa el sexe,
és el lloc on es refugia,
és el lloc on ha de viure, tu.
Quan tanques la porta
el món és més amable.
La paraula és la vivenda,
de viure, no?
Llavors, clar,
quan no en una societat com aquesta
hi ha un problema amb la vivenda
estem tenint un problema
molt important.
I aquest problema molt important
s'ha de...
Aviam,
ara hi ha aquestes plataformes
que protesten a la vivenda
i que la qual felicito
perquè crec que estan fent
una feina
que no haurien de fer ells,
que haurien de fer els polítics
i la gent que hauria d'implicar-se.
Que han de defensar
els drets dels ciutadans
davant d'aquests abusos.
I evidentment que això
sí que és important.
Llavors, la gent potser
no ha d'escoltar tant
els discursos
i ha de mirar les pràctiques
que fan els partits polítics
i analitzar les pràctiques
que fan
i qui són...
Perquè no tots són iguals,
tampoc.
Tots els partits
no són iguals en aquest tema,
no tots han tingut
la mateixa responsabilitat.
La gent ha de mirar
els actes.
Què fan?
I qui són els que estan implicats?
I de quin color són?
I abans d'actuar també, no?
I si els partits,
tothom ho diu mateix,
si els partits no arreden,
s'han de canviar aquests partits.
S'han de canviar aquests partits.
I si no arreden...
I si no es poden canviar els de dintre,
doncs abans s'han de crear de nous.
Perquè aquí és un problema
massa seriós
perquè no es posi
una voluntat política
molt important.
Té conseqüències sociològiques
importantíssimes
aquesta precarietat de l'habitatge.
Perquè algú pot pensar
fer una lectura molt superficial.
Aquell joga que no es pot independitzar.
Clar, estem parlant de famílies
que cada cop es fan més grans
i han de conviure en un mateix espai,
amb tot el que implica de convivència.
Persones que han treballat
tota la seva vida,
que els fills ja haurien de fer la seva,
creen un perfil social
també molt dependent dels pares,
independentment de l'edat.
Per tant, no estem parlant
del fet que algú trobi pis o no trobi pis,
sinó que parlem d'un fenomen social
que tindrà conseqüències
a mig i llarg termini.
Ja està tenint.
I estem parlant de joves,
però és que aquest tema de joves
ja portem 5, 6, 10 anys...
Ja no són tan joves.
Ja no són tan joves.
I el problema, aviam,
amb aquest tipus de salaris
que estem tenint,
perquè aviam 5 hem passat
d'una dècada dels anys 80
en què no hi havia atur,
però hem passat d'una altra...
Ara començo més del 21,
que el tema és la precaritat
i la temporalitat
i el tema dels salaris...
Es treballa, però en quines condicions, no?
Exacte.
Llavors, aquests són els dos grans problemes.
Aquests realment
són els que s'afecten a tothom.
El tema del treball
i el tema de la temporalitat
i la precaritat
que no et permet compartir la vivenda,
això és fonamental.
Jo crec que la majoria de la ciutadania
comparteix aquesta opinió,
que és el més important.
I jo crec que sí.
I aquí és on realment
se'ls ha de preguntar
a les polítiques
vostès en el programa
que estan fent l'electoral
i no faig volar Coloms,
què farà?
Què farà?
I per què no ho ha fet?
Quan han estat?
Perquè ara hi ha més partits
que han estat al poder,
ja no és el mateix.
Aquí han estat
tant a Espanya com a Catalunya.
Doncs pràcticament
tots han tocat
i una mica de poder.
I si vostès què han fet,
per què no ho han fet?
I què faran diferent
quan ho feien abans, no?
Tant als 23 anys, diguem,
de convergència
com als dos anys i mig
de tripartit.
Es pot preguntar.
I és una pregunta
que el ciutadà ha de fer
i hi ha d'haver respostes.
Si no hi ha respostes,
aquesta gent s'ha de canviar.
Ja veuen,
perquè després diguin
que el futbol és superficial.
Hem començat parlant de futbol
i estem parlant de l'habitatge.
No, ho hem lligat tot.
I ho hem lligat tot.
I home,
ja que has vingut,
has tingut l'amabilitat de venir,
jo et cedeixo dos minuts
a parlar del partit
d'aquest cap de setmana.
Fas un pronòstic
a Madrid-Barça?
A veure, aquí em...
Sense xuleries, eh?
No, no xuleries, no.
Però, evidentment,
com és el futbol,
és una cosa que no és...
Com que el Barça del Chelsea
ha vingut tan de caigut,
però ara es remuntaran, no?
Però bueno,
jo com sóc xuler,
i ara sóc religiosament xuler,
és una de les noves parts
d'irracionalitat,
penso que guanyarem,
i que malgrat que els resultats
no s'han acompanyat
tant d'aquest últim partit
i algun altre,
penso que seguim tenint
un molt bon equip.
Madrid va molt ofenós,
amb això de la Champions
de l'altre dia.
Aviam.
Li baixarem els foms, o què?
Bé, les coses
s'han de demostrar al camp, no?
O sigui, o sigui,
serà un partit,
espero que sigui una mica
un partit més emocionant
que els últims,
i ho dic pels maderistes, no?
Perquè els últims
no han sigut massa emocionants
per part seva, no?
Saps, a mi,
que m'horroritza,
jo que no tinc ni idea,
i no en sé,
els partits avorrits,
perquè a vegades
allò que em poso davant
de la televisió
a veure un partit,
i ni que no entenguis gaire,
dius,
això és bonic de veure,
mira com corren,
en quin ritme,
que no sé...
Ara hi ha alguns
que jo no sé,
que els aguanteu,
pel que tu dius,
per ritual
i per devoci,
per fer.
Sí, per fer, per fer.
Perquè per diversió no, eh?
Puc assegurar que cap Barça...
Aquest serà divertit?
Cap Barça a Madrid...
No, aquests no són avorrits.
Pels fidels,
pels fidels, diguem,
no són mai avorrits.
Inclús en el pitjor partit
futbolísticament
hi ha sempre la incertesa
del resultat,
la por, l'humiliació,
el que et diran els dilluns
quan vagis a la feina.
Aviam,
hi ha moltes coses en joc aquí
i tothom pateix molt.
Veuràs tu dilluns,
no se'n parlarà
d'una altra cosa.
Ja portem dies parlant
i llavors venem uns quants dies després.
Ei, no ho oblidem, eh?
Sevilla, nàstic.
Aquest cap de setmana
estarem tots pendents
de la pilota.
Sí, bueno,
això és un premi també.
Poder jugar aquests partits.
Jordi i Salvador,
de veritat que ha estat un plaer,
no esperàvem menys.
Recordem que el Jordi
és professor de la URB,
antropòleg.
Moltíssimes gràcies per venir
i continuarem abusant
de la teva companyia.
Molt bé.
Gràcies, bon dia.