Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a l'agenda apuntat. Tu ho tens a l'agenda.
A més que bé, perquè és llarguíssima.
Per tant, què diuen?
Que l'Espárraus és mort? No.
No ho sé. A més el que m'han dit,
però no m'ho crec. Ja ho veurem.
No pot morir. No pot morir.
Home, no, per favor. Això deu ser
un fake d'aquestes feines. Jo crec que sí, és un rumor.
Segurament. No pot morir.
No pot morir. Em rebel·lo amb aquesta idea.
Ja arribaran els Pirates del Carip.
De moment ha arribat una pel·lícula...
Bueno, a veure...
Nosaltres hem mostrat una mica d'antipatia,
però com que són tan rancis, tampoc mai
no ens agrada res.
És el punt aquest de pel·lícula...
Jo penso que és el vehicle de lluïment, no?
Bandides.
Bandides. Realment, amb la Penélope Cruz...
El que passa és que he estat vivint el trailer.
M'han martiritzat amb aquest trailer.
Jo és que el trailer el veig tan...
Tan poca cosa. Sí, amb la Salma Hayek i la Penélope Cruz.
O sigui, jo d'entrada és d'aquestes pel·lícules
que, clar, no fugiré perquè és de les...
Per dir-ho d'alguna manera...
Però d'entrada t'has resistit a anar a la preestrena.
Sí, no, i de totes maneres em fa gràcia
perquè fixa't que fins i tot
sent una de les pel·lícules destacades
tampoc ha cobrat un...
A mi m'agraden els comentaristes de cinema
amb perjudicis, perquè diuen el que pensen.
Exactament.
Jo, d'entrada, jo l'aniré a veure en un moment donat,
durant aquesta setmana,
perquè, bueno,
de totes maneres és una pel·lícula
clarament familiar,
és una paròdia directament
de les pel·lícules tipus Germans d'Alto...
Sí, però saps a mi que parlo sense saber-ne,
per tant em podrien dir
doncs no parli si no tens ni idea.
Clar, jo quan parlo,
quan sents històries de bandits, així mítics,
clar, a mi em ve al cap
Los dos hombres i un destino,
Robert Redford, Paul Newman,
i penses en aquestes bandides
i dius...
Home, mira,
hi ha un detall,
jo no ho tenia clar
perquè pensava que era un rumor.
Quan a Calamidad,
tot aquest tipus de pel·lis tan xules, no?
I llavors aquestes noies
que van així molt de...
El que passa és que...
Molt de disseny, o no?
És la...
Mira, jo t'ho diré clarament.
Si fossin així com a més d'estralaera, saps?
Res, res, res.
O sigui,
agafen precisament el costat
d'aquest bonic i fashion,
entre cometes,
i que directament està darrere...
El Calamity Jane,
tu te'n recordes?
Sí, que me'n recordo
perquè són els clàssics,
però evidentment és una pel·lícula
que no està feta per la nostàlgia.
Aquesta directament va a...
Sorgeis
de tota l'estrala de pel·lícules
tipus el zorro amb el Banderas,
o sigui,
amb aquesta línia,
i jo l'únic que demanaria
és que el Luc Besson,
que és una persona que és molt gesta
i que sap treballar molt bé
amb els americans
i que li mengen la mà,
doncs, bueno,
que si no he fet una pel·lícula entretinguda,
tot i que, bueno...
La gent s'ho passarà molt bé,
però vaig estar d'agradar el tema aquest
i t'han d'agradar les actrius,
perquè són les que estan
en primer plano
tota la pel·lícula.
El guió directament
ja sé que no serà una gran cosa.
A mi és que no m'agrada
cap de les dues.
No, però bueno,
tenim alternatives potents.
Tenim aquesta Creixi,
que és una pel·lícula...
Diuen que és de les milloretes
que s'han fet últimament, no?
Sí, és una pel·lícula canadenca
i a més que ha sortit precisament
del seu director del No Res
i pot ser una de les apostes
interessants de la setmana,
perquè precisament
al llarg de tres dècades
ens fa un anàlisi
tant de la música,
de l'evolució d'un jove,
de l'homosexualitat...
És una d'aquestes pel·lícules,
si més no curioses.
Però no és espessa, tinc entès, eh?
No, no, no, al contrari.
És molt dinàmica i...
És una d'aquestes pel·lícules
que jo directament et diria
que esperaré el dilluns o el dimarts,
que són dies d'aquests
que puc fer com una escapadeta,
a les quatre de la tarda
per anar a veure-la,
perquè pot ser una sorpresa
molt gratificant.
Tenim pel·li de dibuixos animats,
Jorge el Curioso.
Mira, d'aquesta pel·lícula
et diré que em va sorprendre
que estava darrere el Ron Howard,
el director del Willow,
que és una pel·lícula
de dibuixos animats
que d'entrada
sé més aviat poqueta cosa,
que parla de la trobada
d'un home d'un museu
que per salvar aquest museu
va buscar l'origen d'un ídol
i el troben aquest mico tan simpàtic,
que és el Jorge el Curioso,
i que és d'aquestes pel·lícules
de dibuixos animats
que d'entrada et diria
que perquè no tinc gaire referències
em fa més aviat por
que ganes d'anar a veure-ho.
És un dibuix allò,
una animació una mica sentimentària, no?
Sí, jo vaig sorprenent-me,
o sigui, des que he deixat
de llegir els fotogrames
per descontaminar-me,
doncs a vegades
quan vaig al cinema
encara me trobo coses com crazy
i vaig sense cap tipus de prejudici
però a vegades me trobo
que desconec cintes
que en teoria
tindrien que circular molt més
i que penso
que és una estrenada
d'aquestes en tapallitó.
Mira,
l'Augidos
sí que la tinc que parlar
perquè és una pel·lícula...
Aquesta l'has vist?
A veure, aquesta l'he vist...
Totes aquestes les veules
del gènere que...
Darrere està el Wes Cravel
evidentment és remake
directament d'aquests Augidos,
famosa pel·lícula
de Clan Delicántropos
i que evidentment va tindre...
És que estem de remakes totals,
o sigui,
i és el que parlàvem la setmana passada.
Sí, sí, totes repeteixen pel·lícules.
O sigui, s'estan repetint
moltes pel·lícules
i d'entrada,
doncs, bueno,
diguem-ne que...
La sorpresa és que
no supera el precedent
però, bueno,
tot el tema
d'efectes especials
els supleix
a la tecnologia
i que des del punt de vista
dels efectes especials
està molt millor.
A Urius és una pel·lícula
que no deixarà indiferent.
Si els hi fan por els gossos
no vagin a veure-ho.
Exactament.
Sobretot, de veritat.
No, no, és que...
Per les persones
que tenen una certa temor als gossos
que no hi vagin.
Està claríssim, està claríssim.
Perquè la cosa va d'això, no?
Sí.
Més o menys.
Més o menys.
Més o menys.
Comença...
Bueno, és una pel·lícula d'aquestes
que, de totes maneres,
t'hi diré una cosa,
o sigui, no és una pel·lícula
de gran terror, eh?
O sigui, no pensis...
De tensió, més aviat.
Exactament.
Però bé.
Bé, està bé.
Aquesta del Retorno
de los Yamaquasi.
Jo me'n recordava jo
de la primera pel·lícula.
A tu et deu agradar
perquè és d'arts marcials, no?
Oriografia, acròbates,
són uns acròmates francesos.
A veure, són d'aquelles pel·lícules
que jo penso que si no fos
per l'estiu no s'estrenarien mai.
Clar.
Directament.
I després hi ha dues pel·lícules més
que són el Marchando,
una pel·lícula que tinc curiositat de veure
que precisament l'estava llegint ara
la Sinopsis
i que torna a ser aquest tipus d'estrenes
que segurament durarà una setmana
i que parlen de...
Són pel·lícules que poden ser sorprenents,
fetes en quatre duros
i que estan fetes sobretot
amb el talent d'un guió
i amb molta voluntat.
I aquest verano en Berlín
que és la pel·lícula romàntica de la setmana
que a mi jo penso que
sis pel·lícules, no, set pel·lícules...
Però són molt variades, veus?
Està molt equilibrada la cartellera.
Les bandides, allò, acció, diversió, el crazy.
Directament.
Bé, però per pensar una miqueta.
Els dibuixos animats, una mica de por.
La de pensar arts marcials
i acabem amb la comèdia romàntica.
No està malament.
O sigui, és com una amanida d'estiu.
És cosa estiuenca, estiuenca.
Curiosa.
Molt bé.
Parlem del que hem vist.
Vam dir la setmana passada del Poseidon.
Efectivament, el Poseidon ha culpat
el primer lloc.
Sí, però jo...
Van coincidir la setmana passada.
Al contrari del que parlàvem
de la primera pel·lícula,
l'aventura del Poseidon,
que hi ha personatges...
Aquí són nombres de personatges.
Jo sí que tinc...
L'he vist dues vegades.
O sigui, ara ja puc parlar claríssimament.
Els actors no donen detalla, vols dir?
Més que els actors,
són els papers que els donen els actors.
Perquè a veure, la setmana passada
no em recordava,
estava així puntuant...
El Richard Dreyfuss,
que és l'altre gran aposta de la...
És un personatge que has pogut donar
molt més de sí
i es queda la cosa fluixeta.
El Silent Hill,
la pel·lícula dels videojocs
que jo encara no havia vist...
Home, tinc que dir
que era del director
del Pacto de los Lobos,
el Gans.
Diguem-ne que és una pel·lícula
ben dirigida,
pren bastant bé el pols al videojoc,
que és un videojoc molt atmosfèric,
a més, amb un guió bastant ferm,
però el videojoc és superior.
A la pel·lícula.
Sí, sí, sí, en aquest sentit.
I després diria que l'altra pel·lícula
que t'ha ocupat el punt fort
és precisament aquesta
de La Sombra d'una Duda.
Curiosament,
el Michael Douglas
ha quedat tirada.
És l'altra pel·lícula
més vista de la setmana.
Tot i que, bueno,
que no és una pel·lícula.
Però sabia jo
que tingués tanta atracció.
Sí, sí, a mi m'ha sorprès,
m'ha sorprès,
directament.
Jo penso que és que
tampoc la cartellera és...
Però Superman Returns,
que penso que és una bona pel·lícula,
doncs jo penso que la gent
esperava més acció.
Al Superman.
Al Superman.
I calla,
jo diré la veritat,
jo penso que té l'acció justa,
que és una pel·lícula
que realment es pren seriosament
el personatge,
un superheroi,
i es el pren seriosament
des del punt de vista
de construir una història.
jo penso que la cartera,
com bé has dit,
és una cartera
prou variada.
I el Código de Vinci
que encara dura.
I el que durarà.
I el que durarà.
Pel que diuen.
I mira que jo no he vist
pel·lícula més...
que més s'hagi encarregat
els crítics,
no crítics,
és a dir,
pel·lícula més...
És clarament sorprenent, eh?
I continua allà...
Bé, escolta,
a veure,
són els espectadors
els que tenen l'última paraula,
que al final
són els que paguen l'entrada.
Doncs, en el fin.
Molt bé, David,
doncs esperarem
a John Sparrow,
a veure si ja arriba
la propera setmana.
Jo tinc necessitat
perquè necessito
una miqueta més
de frapa
d'aquestes pel·lícules divertides
i clarament
estigüenques, estigüenques.
David Serra,
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.
Bon cinema.
Adéu-siau.