.
Obrim el temps que dediquem setmanalment
a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Com cada dilluns, avui deixem de banda els llibres.
Estem tots, no direm patxats,
perquè de llegir mai un no s'empatxa,
però no volem afegir encara més títols
als que segur tenen vostès ballant pel cap
després de la celebració de Sant Jordi.
Avui centrem la nostra atenció en aquelles activitats
que en paral·lel fa la Biblioteca Pública de Tarragona.
Per això ens acompanya la seva directora, Rosel Ozzano.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Parlem del que es farà,
però també no està malament fer una referència
a tot el que s'ha fet, perquè la Biblioteca Pública
també s'ha afegit a tot el seguit de celebracions
i actes commemoratius de la commemoració
del 75è aniversari de la Segona República.
Sí, a més són activitats que de poques que hagin passat,
simplement s'han encetat la setmana passada,
en què el boom era Sant Jordi,
però això quasi no hi havia manera de posar-s'hi.
Recordem que de fet l'aniversari va ser el 14,
que va ser el divendres sant, de fet.
I aleshores són tot activitats que queden obertes,
una mica, al voltant de la Segona República,
ho diem una mica perquè la gent tingui clar
el que pot trobar a la Biblioteca de Tarragona,
hem fet una guia que es diu
la Segona República de Tarragona, premsa i història,
i és una guia bibliogràfica,
però que es van reseguint
tots els esdeveniments més importants,
quotidians més importants,
durant el temps de la República,
a través de la premsa.
de la premsa que conservem
a la Biblioteca Pública de Tarragona de l'època,
i hem extret les notícies
i les hem reflectit amb els petits articles,
és una visió quotidiana.
Aquesta guia la tenen impresa
a la Biblioteca Pública de Tarragona,
estaran prestec, etcètera, etcètera,
i també d'aquí un parell de dies,
el dimecres, la tindran accessible a través de la web.
Ah, i la pròpia guia amb els articles, també.
Sí, sí, tota, tota, sincera.
La penjarem en PDF,
la web de la Biblioteca Pública de Tarragona,
i a qui li interessa, i no tingui temps,
que per això ho fem, no?,
de penjar tota la web de la Biblioteca,
qui no tingui temps d'anar a la Biblioteca de Tarragona,
doncs, evidentment, pot anar a la web,
des de casa, 24 hores que està oberta.
I per curiositat, no,
ho necessito per fer alguna activitat, no, no,
per curiositat.
Per curiositat, no, és, home,
és molt interessant, no?,
perquè va resseguir tots aquells anys, no?,
amb els esdeveniments a casa nostra,
a través de la premsa, com el reflectia,
i penso que és, bueno, està molt bé,
i és una activitat que es va presentar el dimarts 18,
però que està oberta i que continua oberta, estarà allà.
No menja pa, que deia aquell, no?,
està allà posada i es compta.
Sí, exacte, continu i tal.
I coincidint també amb aquest aniversari,
també es va presentar,
i també quedarà obert durant almenys dues setmanes,
una exposició que hem titulat
Lectura a les Trinxeres,
i és una exposició de tot el fons bibliogràfic,
amb un catàleg inclòs,
dels llibres que van formar part
del servei del front de guerra.
No sé si la gent sap que durant la Guerra Civil
la Segona República va crear un servei de biblioteques
que anava a les Trinxeres,
als hospitals, itinerants, no?
Llavors està molt bé perquè aquí van haver dos centrals importants,
una que estava Cervera i l'altra a Tarragona,
el front nord i el front sud,
que es veu que es va partir,
i llavors, com a la Biblioteca a Tarragona,
va ser receptora de tot aquest fons,
que va tenir una ordre d'expurgació,
o això ja ho vam dir,
recordo que vam parlar en el seu moment.
Sí, vam anar a fer un reportatge,
a més a més a tocar,
no en el sentit literal,
les llibres,
perquè s'han d'anar molt de compte,
perquè són llibres molt delicats,
han estat molt traginats,
a més a més.
I aleshores,
és un fons que havia d'haver-se depurat
per la llei,
però que en aquell moment
hi havia un director
que era un republicà convençut,
exiliat des de Madrid aquí,
que era el senyor Domingo de Perdona,
doncs que els va enviar...
El van enviar a províncies,
que es deia...
Sí, el van enviar a províncies,
però totes, totes,
un expurgo realment,
després de la Guerra Civil,
i ell ho va i mig amagar
i el vam retrobar aquest fons
barrejat amb altres fons
que estaven sense classificar.
De memòria recordes
quants exemplars pot haver-hi?
Uns 300 i pico tenim ara,
cosa que està bastant bé,
són 300 i pico títols,
i volums són molts més,
perquè de cada títol,
clar, hi havia molts volums
que anaven.
Tenim el catàleg original,
a més,
de totes les obres que ho composaven.
Llavors és una petita exposició,
però que sí que els deixarem tocar
a les persones.
Els que es puguin,
alguns,
perquè hi ha d'altres
que tinc entès
que estan una miqueta malament.
Els tenim a la vitrina
i llavors amb el carnet de la biblioteca
o un carnet d'identificació,
perquè penso que les persones igual
es poden retrobar
amb algunes lectures
de la seva època, no?
A més,
pensar que aquells llibres
han passat per les mans
dels soldats
que lluitaven al front
d'aquest vessant romàntic,
dramàtic alhora, no?
Sí, sí.
Però romàntic també de...
Sí.
Perquè siguin els mateixos llibres.
Sí, sí, sí.
Després, com a...
També afegidament,
ja no te parlo del que hem passat
i del que la gent no pot trobar,
sinó del que, evidentment,
podrà trobar,
hem titulat també
amb el racó del cinema,
que és un racó
que presentem mensualment
una sèrie de pel·lícules
en qualitat
que recomana la biblioteca.
Aleshores,
l'hem titulat
La república en pantalla.
I la gent trobarà també
una selecció
de pel·lícules
i de llibres
al voltant
de la Guerra Civil
i de la República.
És a les recomanacions
fetes per la biblioteca
i que tindran també
una fitxa,
una fitxa bibliogràfica
on s'explica
tot l'argument
de la pel·lícula i tal.
Que està a l'aparador
a aquest temps,
però que després romandrà
al fons de la biblioteca
i en qualsevol moment
lògicament es pot consultar tot.
Ara el que ho tindran
ho tindran separadament
i de cada títol
n'hi ha molts exemplars
per poder-se prestar,
amb la qual cosa...
Bueno,
és un monogràfic especial
que fem al voltant
de la República.
Amb això és una mica
el que va al voltant
de la República,
que és el que queda obert
i el que les persones
poden trobar
d'aquí unes setmanes
encara oberta
la biblioteca.
Després,
la setmana passada
es va presentar
tot un altre
gruix d'activitats
que és la col·laboració
que fem
amb el Teatre Magatzem.
És el segon any
que ho fem,
és un cicle
que es diu
Literatura Escena
i es tracta una mica
de trobar sinergies
amb les altres institucions.
Això ho hem fet
diverses vegades
a la biblioteca
i amb un Museu Nacional
Arqueològic
ho vam fer
i ara amb el Teatre
nosaltres pensàvem
que hi havia,
o sigui,
els clubs de lectura
de la biblioteca
que el que es toca
són unes obres,
a vegades ha vingut
la Cristina
que és la coordinadora
dels clubs de lectura
i ha explicat una mica
la dinàmica i tal,
es toca l'obra
d'un autor,
es tracta l'obra,
la crítica
i hem pensat sempre
que afegir
la representació
d'aquella obra
pot donar
una mica
un plus,
veure la visió
crítica
dels lectors
al voltant d'una obra
i després veure
la representada
formalment
en teatre.
I al teatre
també li interessava
perquè d'alguna manera
era introduir-se
en un text
que de vegades
no té per què ser teatre,
pot ser també
una novel·la
que es pot realment representar.
que es pugui posar en escena
amb una selecció
de febrers.
Llavors és una col·laboració
del Teatre Magatzem
amb la Biblioteca Pública,
és el segon any ja
que ho fem
i pensem que pot donar
molt bons resultats.
Fem un cicle,
és el cicle de primavera
i és el cicle de tardor.
Són dos cicles
separats.
Al cicle de primavera
treballem
la Mercè Rodoreda
i el Harold Pinter.
Físicament on es farà
el Teatre Magatzem?
Barrejat.
Per exemple,
el dia 2 de maig
i el dia 4 de maig
hi haurà
el Club de Lectura,
per si algú
encara es vol apuntar,
que treballarà
l'obra
Viatges
de la Mercè Rodoreda.
És un títol
que és
Viatges i flors
que l'any passat
es va tocar
la part de flors
i aquest any
es toca la part de viatges
i després hi haurà
aquesta representació
al Teatre Magatzem
el 18 de maig.
Segons sembla,
és una obra
en què la Mercè Rodoreda
deixa bastant
plasmada
la seva personalitat
en aquesta obra.
És una obra
realment
molt característica
per conèixer-la
com a persona,
diguéssim,
la seva personalitat.
Després,
el juny,
es toca el Harold Pinter,
que va ser
Premi Nobel
de l'any passat,
amb una xerrada
al Teatre Magatzem
el dia 13 de juny
a les 7 de la tarda
amb el Joan Cavallé,
que realment
és un especialista,
encara que a ell
no li agrada
que li diguin així,
però realment
ha tocat molt
aquest autor
i ens fa el gran favor
i el gran honor
d'estar entre nosaltres,
està superocupat
i li hem tingut
quasi que pregar
que vingui,
però li he encantat
de la vida
de col·laborar.
i es farà
una xerrada
sobre Harold Pinter
amb aquesta persona
i després,
el dia 15 de juny,
a les 20 hores,
es farà la representació
al Teatre Magatzem
del Montaplats.
En aquesta representació
estarà lliure,
completament d'entrada
gratuïta i lliure
per a tots els que formen
part del Club de Lectura,
com és evident,
i a més a més
tindrem una sèrie
d'invitacions
que les anirem repartint
als usuaris
una mica més fidels
i que més lectors,
més lectures fan
el que és la biblioteca.
Una col·laboració
ja absolutament consolidada
amb el Teatre Magatzem.
Jo espero que sí.
Jo crec que són línies
de col·laboració
que a nosaltres
ens interessa molt
perquè jo penso
que els serveis públics
tenim una obligació
que no és únicament
donar aquell servei,
sinó mirar també
la manera de buscar sinèrgies
amb altres serveis
de la ciutat
per optimitzar
tots els serveis
al ciutadà.
És a dir,
la recerca de sinèrgies
per a mi és allò,
si jo dono dos
i l'altre pot donar dos,
que el resultat d'això
sigui cinc.
O sigui,
que d'alguna manera
augmentem una mica
el que pots donar.
Nosaltres amb els clubs
de lectura
havíem tocat sostre,
sabíem el que podíem donar
i el Teatre Magatzem
de la seva part
també donava el que donava.
Si ens unim,
donem alguna cosa
realment
molt més profitosa.
a perdre la identitat
i el treball
que fa cadascuna
de les entitats
es poden afegir-ne
d'altres.
Hi ha més projectes
i l'agenda
de la biblioteca
està plena
d'activitats paral·lels.
Està molt plena.
Jo recordo
que tenim,
evidentment,
contínuament,
tenim ara
les novetats
també de Sant Jordi,
que la gent pensi
que des del dissabte
estan totes
les novetats
de Sant Jordi,
que les poden anar a buscar.
Moltes estan ja prestades,
però ja sabem
on va.
Moltes ja no s'esperen
els 15 dies de rigor
si no hi ha pròrroga.
Exacte.
Però bé,
que ja estan
totes les novetats
de Sant Jordi
i que tenen
un calendari,
que això és molt important,
trimestral,
que publica la biblioteca,
que és completament gratuït
i que el poden passar
a recollir a la biblioteca
en què està
totes les activitats
de la biblioteca.
Bé,
és quadrimestral,
estem tota la part de primavera
que va fins al mes de juny.
I després ja sortirà
l'estiu.
Exacte.
Dia per dia
està detallat exactament
cada una de les activitats
que hi ha
a la biblioteca.
Per exemple,
a través del calendari
es poden saber
totes les activitats
de sala infantil,
comptes,
clubs de lectura,
etcètera.
Una mica
el que després aquí
es va presentant
cada setmana,
les persones
es poden fer una idea
ja cada quatre mesos
de tot allò
que la biblioteca
té preparat.
I a tot plegat
com estem d'espai?
Perquè clar,
vosaltres aneu fent,
aneu fent,
però arriba un moment
que fins i tot
hi ha de terminar
de les activitats
que...
Has tocat el punt clau.
Jo l'Handa m'ho sabia.
No,
és que no es poden
encabillar més activitats.
No, realment estem...
Hem tocat sostre
des de fa molts anys.
Però no només activitats,
sinó el que és,
diguem-ne,
original de la biblioteca,
que és el trànsit de persones,
de préstec,
de consulta...
Aquesta funció
cada cop també costa més.
És més complicada.
Tenim pràcticament
que pensar
cada vegada
que introduïm un llibre
on el posem,
perquè els metres
es compten
per metres lineals.
És un trasseurometre lineal
lliure a la biblioteca, no?
Hem arribat sostre,
hem tocat sostre
ja des de fa anys.
Ara ja realment
és un problema.
Jo espero
i continuo demanant
i estic convençuda
que l'Ajuntament
s'hi posarà
i s'hi posarà en sèrio,
perquè penso
que està interessat.
Jo crec que
visc que la biblioteca
és un servei bàsic
al ciutadà
i que és un servei
que aprofitant
que tenim ja
aquest creixement
i aquest hàbit
fet dins
dels ciutadans
de Tarragona
és el moment
també de tirar
cap endavant
el que és
una col·laboració
i una implicació
més directa
de l'Ajuntament.
Recordem que
aquesta biblioteca
de moment
a l'Ajuntament
no té cap implicació,
que és una biblioteca
que és de titularitat estatal,
és a dir,
del Ministeri de Cultura
de gestió autonòmica,
gestionada
per la Generalitat
de Catalunya.
O sigui,
que de moment
l'Ajuntament
no posa ni un duro,
sincerament,
o sigui,
encara que està utilitzada
pel 80% dels ciutadans,
la gestió
és completament autonòmica,
jo penso que això
és evident
que ha de canviar,
que l'Ajuntament
s'ha d'implicar
no únicament
en aquesta biblioteca,
sinó en una xarxa
de biblioteques urbanes
a la ciutat
en què equilibri
una mica
l'oferta cultural
que hi ha
entre el que és
el centre de ciutat
i barris
i que tot això
estem treballant,
estem parlant
i que és el que
és el necessari
i el bàsic
actualment
per la ciutat
endavant cap aquí.
Les altres institucions
implicades
ja com a titulars
o bé sigui
com a entitats
en gestores
o institucions
gestores en aquest cas
la Generalitat
són conscients
d'aquesta falta d'espai
que teniu?
Sí,
això és un tema
conscient des de fa anys.
És que no és
una evidència.
La primera vegada
que vaig presentar
hi ha un informe
data de l'any 92.
Normalment
a l'administració
va així.
O sigui,
la gent que treballem
a l'administració
hem de treballar
amb una capacitat
i una paciència.
Som al 2006, no?
Sí,
però és així.
Els plaços
a l'administració són així.
Sí, sí.
O sigui,
res és
quan toca
sinó quan
les circumstàncies
fan que toqui.
Des de l'any 92
en què es van començar
a parlar
que estava lliure
el garatge
Sagar
del costat
i tal,
jo ja
tinc ja fet
el primer informe
que manca d'espai,
que necessitem
espai per el futur
i tal,
però sempre
hi ha altres prioritats.
A l'administració
les coses
no funcionen
com un vol
sinó com es poden,
no?
I quan
hi ha altres prioritats
hi havia les prioritats
de la Biblioteca Provincial
de Barcelona
que després
també s'ha quedat
molt estancat
i autonòmicament
no vam ser prioritat
pel que sigui,
perquè hi ha també
uns temes polítics
que a vegades
passen davant
i punt, no?
És que clar,
quan organitzeu
activitats
que implica
la presència
de moltes persones,
les sales
no donen a l'abast,
sempre es pot dir
doncs escolti
vagi a un teatre
a fer-ho
perquè això és una biblioteca
però quan ja parlem
de problemes
d'espai
per encabir
els llibres
els llibres
pròpiament, sí.
I aquí
no volem dir
baixem vostè
a deixar-los
a la veïna.
Tenim un problema greu
i a vegades
és allò de dir
mira,
podríem fer un reportatge
com tenim
els espais interns
de la biblioteca
que la gent
desconeix, no?
O sigui,
tenim per exemple
una escala interior
completa amb taponada
per caixes
de llibres, no?
I jo sé que l'Ajuntament
té ganes de posar-s'hi
sincerament
i tinc aquesta confiança
perquè sé
que ja
que s'està posant
el que passa
que el tema
de l'espai
és complicat, no?
A Tarragona
tampoc és fàcil, eh?
No ho al·lucionar-ho
però ens hem de posar.
Digue-ho als artistes
digue-ho a l'escola
a l'Idiom
Sí, sí, sí.
A tanta sentit.
També he de dir
que l'Ajuntament
tampoc ha tingut
de moment
la pilota
a la seva taulada
perquè el tema
d'aquesta biblioteca
era un tema
de competència
generalitat
també s'ha de dir
fins a aquest moment
no se l'ha donat
tampoc
l'oportunitat
és la primera vegada
que s'ha contactat
amb l'Ajuntament
per...
Algo podria dir
que sigui el titular
de l'espai
o que sigui el gestor
de l'espai
qui se n'ocupiva.
El que sí que és cert
és que és un servei bàsic
que es dona
a la ciutat de Tarragona
i que d'alguna manera
o l'altra
l'Ajuntament s'ha d'implicar.
I l'Ajuntament
a més havia promès
una biblioteca
també, eh?
Que és la famosa biblioteca
que quedava pendent
que van tancada la caixa
amb la qual cosa
la voluntat política
sé que hi és
l'interès també sé que hi és
per part nostra
també hi ha un interès
i sé que per part
de la Generalitat
també hi ha un interès
amb la qual cosa
penso
que de tot aquest interès
i aquesta voluntat comuna
per part de tots
ha de sortir
alguna cosa
per la ciutat.
Esperem.
De totes maneres
sempre que calgui
doncs ja
continuarem
incidint
des d'aquí estem parlant
d'un servei
que recordem
utilitzen milers
i milers
de persones
en aquesta ciutat
i se'ns omple
la boca de milers
perquè les xifres
sí, doncs
d'usuaris
més de 400.000 a l'any
préstecs 300.000 a l'any
és a dir
són unes quantitats macros
per un espai tan reduït
i quan presenteu
aquestes xifres
se'n fer
la demanda
de més espai
i més mitjans
sí, sí
no, això
de l'any 92
comprendràs
que els meus informes
no són mai entelequies
són sempre informes
com a molt documentats
en fi
en Roser Lozano
que continuï l'activitat
com ho està fent
fins ara
esperem
bé
no serà la propera vegada
perquè ens veurem
molt abans
però si cal
doncs ja continuarem
incidint
en aquesta necessitat
de moment
bona voluntat
esperem que es transformi
en fets
Roser, gràcies
esperem tots
vinga moltes gràcies
adéu