La Ràdio
La imatge ens ha faltat perquè veiessin vostès les cares d'aquests nois i noies de tercera primària del col·legi L'Estonac.
Dic les cares perquè d'entrada tots estaven rient i estaven fins i tot ballant aquesta cinturia de l'aventura de la vida.
Jo m'atreviria a dir que amb l'energia que porten són capaços de ballar qualsevol cosa.
Avui parlarem de temes molt seriosos, molt importants amb aquests joves alumnes que representen la totalitat dels nois i noies de tercera primària del col·legi L'Estonac.
L'Estonac des d'aquí ja els saludem perquè sabem que ens escolten des de l'aula però els que tenim aquí a la ràdio els volem saludar també de bon començament.
És la Joana, el Pau Rius, l'Eduard, la Maria, l'Alba, l'Albert, el Gerard, el Pau Tomàs, la Berta, l'Anna i el Jaume que té una miqueta més de tant, només una miqueta.
Jaume, bon dia.
És el professor que els acompanya, que ja comença a ser un veterà també de l'aventura de la vida, ja ens vas acompanyar l'any passat.
Tu ara els hi deies, no passa res, no passa res, perquè clar, tu jugues amb vantatge que tu ja has estat.
Sí, bé, ja tenim una mica d'experiència tant de vindre a la ràdio com de fer aquest programa que es diu l'aventura de la vida, ja que és molt interessant, molt interessant.
Però a vegades, a més de fer pels nens, també convindria per fer els grans perquè ja han de ser l'exemple dels petits.
Una mica ells ens fan això, no? Ens alliçonen bastant. Tot el tema que tracteu, per exemple, a l'aventura de la vida, després ho apliquen quan parlen amb els pares.
Sí, es fixen molt i sobretot el que els diu el professor. Llavors, és una teoria, però esclar, quan arriben a casa, quan van al carrer, també l'han de veure que els seus pares, els avis, els amics, les persones grans, també ho segueixen perquè imiten el que fan els altres.
Abans els dius, això no es fa, llavors veuen que ho fan els altres, bé, què em quedo? Amb el que en diuen o amb el que fa la gent?
Això ho hem observat i fins i tot ho hem fet molts, no?, d'estar al típic, un cas molt típic, si vols, el semàfor vermell, els diem, no heu de passar mai amb el semàfor vermell, però anem amb la criatura i dic, mama, està vermell, és igual, és igual, que tenim pressa, vas amb la mama, que la mama ja controla això, aviam, és un exemple així molt elemental, però això ho fem tots, no?
Se fa moltes vegades i no només amb aquesta, sinó amb altres coses de la vida, llavors, clar, nosaltres els diem el camí que és correcte o més o menys correcte, llavors diem, decidiu vosaltres el moment que es trobeu, vull dir, no pel que fan els altres ho hem de fer, si tu consideres que allò està mal fet, no ho hem de fer, però que la gent gran hauria de prendre consciència que petites coses dia a dia, ells s'hi fixen molt, els creen molts dubtes i acabem fent el que es fa a tothom, que normalment anem bastant malament pel carrer.
Doncs aquí els tenim, i nosaltres disposadíssims, que ens donin una lliçó, en el millor sentit de la paraula, aquests nois i noies de l'estona, que m'han dit que hi ha moltes persones, a banda dels companys de l'escola, que els estan escoltant,
hi ha algú que fins i tot la mare s'ha endut la ràdio a la perruqueria, em penso, no? Algú m'ho ha dit, i l'altre a la feina, i hi ha avis que avui han deixat de fer tot per escoltar la ràdio.
De totes maneres, ens agrada recordar-ho també per organitzar-nos una mica, que demà a les 10 del matí, al matí de Tarragona Ràdio Edició, cap de setmana,
hi haurà la possibilitat de tornar a escoltar el programa que ara estem fent en rigorós, en directe, a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Avui, com deia, parlarem de coses que ens trobem en la nostra vida quotidiana, volem trobar les preguntes, però també les respostes.
En tot cas, l'Albert, que ens faci una miqueta de presentació, perquè els oients sàpiguen quin tema i quin conte,
perquè avui tornem a recuperar els contes de l'aventura de la vida en aquest espai.
Albert, quan vulguis.
Bon dia a tots els que ens escolten. Som un grup de nens i nenes de tercer de primària de col·legi l'estona de l'ensenyant-se.
Hem treballat un conte que es titula Un bon remei. Aquest conte forma part de l'aventura de la vida,
que ens ajuda a viure cada dia la nostra vida amb més il·lusió i d'una manera millor.
Sol·lidem els companys i companyes de classe que també els hauria agradat estar aquí, a la ràdio.
Ells ens han ajudat a buscar bons remeis per cada moment, tal com diu el conte.
Doncs vosaltres el conte el coneixeu i l'heu treballat, però les persones que ens escolten segurament no.
Com que és així, és breu? Us sembla que l'escoltem i després en parlem?
Doncs vinga, escoltem aquest conte que es titula, com deia l'Albert, Un bon remei.
Hola, em dic Hèctor, i és possible que us hagi passat una cosa com la que em va passar a mi.
Poseu-hi molta atenció.
Diu l'aventura de la vida.
Un bon remei.
La meva amiga Marta fa uns dies va tenir una grip terrible.
Tossia com un gos.
I el pitjor de tot era que em tossia a sobre.
Sentia que milers de milions de bacteris m'atacaven.
Si no hi feia alguna cosa, acabaria estès al llit.
Aixecaré una paret entre la seva taula i la meva.
No!
Li diré que es canviï d'allò?
Tampoc!
Li diré que es quedi a casa fins que li passi la tos?
Encara menys!
Doncs li prohibiré que tossi prou.
Cada vegada que la Marta tossia, el virus guanyava terreny.
I em veia amb el nas vermell, els ulls vermells, la tos de gos i la candela raig.
Aleshores, vaig agafar aire i vaig deixar estar les vaginades.
I vaig dir a la Marta el que havia de fer.
Marta, podries girar la cara cap a un altre costat quan estiguis a punt de tossir?
Ho estàs fent a sobre meu.
Perdona'm, Héctor. No me n'havia adonat.
Un bon remei.
Amb unes paraules n'hi va haver prou per curar-me.
Era més senzill del que m'imaginava.
Aquesta solució va ser com un bàsquet de 3 punts.
Et felicito, Héctor.
Un bon remei és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre. Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Bé, què tal, Héctor? Què us ha semblat?
Com ha actuat el Héctor? Bé?
Molt bé, molt bé.
A veure, amb la mà al cor, vosaltres haguéssiu fet el mateix?
Escolta, ja n'hi ha prou de tossir a sobre meu.
Com hagués anat la cosa?
Home, ha dit-li bé.
Sí, no?
Sí.
Segur l'hauríem dit bé des del primer moment, segur que sí.
Jo sé que a classe heu treballat i heu plantejat diferents situacions
que fan que reaccionem d'una manera a una altra.
us sembla que les expliquem?
Voleu que diem una amb una i la comentem o les diem totes?
Com preferiu treballar?
Fem d'una amb una?
Sí? D'una amb una i així ens organitzem millor?
A veure, les diferents situacions que es proposen,
podem buscar matisos, eh?
I buscar després com es la trobaríem nosaltres a la nostra vida.
aneu pel carrer i un senyor que camina al vostre costat
de cop i volta llença un paper a terra.
Què fem?
Quantes mans s'aixequen alhora?
Vinga, comencem per aquí anem fent la ronda, Joana.
Doncs dir-li una mica exageradament que li ha caigut aquell paper.
Li ha caigut, no, que ho ha llançat, no?
Ai, que diplomàtica que és la Joana, molt bé.
I que l'hi donem perquè el llenci a la paperera o...
O a la butxaca.
O a la butxaca, escolta.
Ai, sembla que li ha caigut aquest paper, no?
Tu no li diries, escolti, senyor, que ha llançat un paper, no?
Li diries, li ha caigut, molt diplomàtica.
A l'Eduard, què faria?
Li diria que llençar un paper a terra és de mala educació
i que la té que tirar a la paperera.
Tu més directa.
Però tu saps que dir això pot tenir conseqüències,
que es poden passar, com a mínim, dues coses.
Una que ho faci i una altra que...
Se n'adoni.
O que et digui, escolta, nen, deixa'm tranquil, per dir-ho finament.
Tu ja saps que poden passar aquestes dues coses, no?
Sí.
Quan li dius ja estàs preparat a que es puguin crear aquestes dues situacions?
Més o menys.
Més o menys.
Ja continuarem parlant.
Més opcions, Maria.
Dir-li que no es poden tirar papers a terra, que és de mala educació.
T'ha passat mai, això?
Ho has fet mai?
No.
O no t'hi has trobat?
No.
Per aquí tenim més...
Per aquí, per aquí, el Gerard.
Doncs que si tu l'intentes de dir aquí, senyor,
que no el llanci i no te vol fer cas,
el replegues tu i el llances a la brossa.
Ja passarà prou vergonya de veure's que no ha fet el que havia de fer.
Pau Tomàs, digues, què faries tu?
Doncs jo li diria que, escolti, senyor, que ja ha caigut aquest paper a terra
i que el llances a la papelera.
Molt bé, tu en la línia de la Joana, la cosa diplomàtica, no tan directa.
Però bé, tenen utilitat, eh?, les dues opcions.
Anna.
Doncs dir-li que se li ha caigut
i que, si us plau, que el tiri a la papelera
i, si no et fa cas, doncs agafar-lo i tirar-lo.
I tirar-lo. Tu què hi farem, no?
Tampoc no crearem un gran conflicte.
Com a mínim, jo crec que si li diem a aquell senyor
una miqueta incòmode, s'ha de sentir.
Que en penseu?
Sí.
Perquè les persones que són més grans que vosaltres,
us veieu amb cor de rectificar-los
o de dir-los quan fan alguna cosa malament, Berta?
Sí, perquè potser així se n'adona,
diu, m'està dient un nen.
Per no tallar una mica, allò, perquè mires cap amunt i diu, ui, no?
Tu, Anna?
Sí, perquè, com?
Perquè si no, perquè si els tenen fills,
doncs els donaran un mal exemple als seus fills.
Clar. Tu, Gerard, què en penses?
Et veus amb cor de dir-li a una persona gran
que s'està equivocant i que fa una cosa malament?
Sí, perquè si representa que els pares
és quins tenen que donar l'educació,
doncs ell veurà que un nen
li pot donar l'educació amb ell
i ho reconeixerà.
Ser gran no vol dir que ho facin tot bé, no?
Ah, clar, és que això és el primer que...
L'Albert em penso que volia intervenir ara o després?
Sí, digues, Albert.
Jo trobo que també està bé
perquè, doncs, encara que sigui
una persona, un adult,
doncs igualment tu li pots dir
perquè així ho corretgeix
i ja se n'adona i ja no ho farà tant,
ja no ho farà més, i així.
Joana?
Doncs sí, perquè a tu també t'ajuda
perquè quan siguis gran,
si tens algun fill,
saber-li ensenyar sense tenir...
Doncs, bueno, perquè ell també ens sàpiga
quan sigui gran.
Bé, ja tenim aquest senyor
que és dedicar a llançar papers,
ja veurem què fa en un futur,
esperem que li hagi servit de lliçó,
i ara resulta que tenim una veïna.
Tenim una veïna,
tots tenim una veïna, com a mínim, no?
El que no sé és si tots tenim una veïna amb gos.
Jo, sí, sí, sí.
Sí?
Teniu veïnes amb gos?
Sí, sí, jo també.
Aleshores, resulta que el gos de la veïna,
aquell dia, mira, va just al pobre
i es fa caca davant de la porta de casa vostra.
Què fem ara?
Ai, ai, quin moment.
Obres la porta per anar al col i dius...
Ai, ai, ai, què fem aquí?
Què fem, Joana, què fem?
Doncs anar a casa de la mú
i dir-li que per a mi les molèsties,
però que el seu gos,
cada dia,
ens deixa un regalet de davant de la porta
i que si ho pot recollir.
I aleshores,
és el mateix que li deia abans a l'Eduard,
poden passar dues coses.
La veïna sigui una persona en condicions,
i diu, escolta, que se m'escapa i li grava la teva porta
i vagi, ho arreplegui, ho netegi i es disculpi
o que no faci ni cas, no?
Ho dic perquè sempre que fem això
tenim aquestes dues possibilitats,
però bé, ja hi comptem, no?
Eduard, què fem?
Amb aquesta veïna i amb aquest gos?
Doncs jo li diria que quan...
que el seu gos, moltes vegades,
fa caca davant de la nostra porta
i si pogués ser que la recollís
perquè als que estan en aquella casa li molesten.
Pau, rius, que tenim dos paus avui.
Pau, tu què faries?
Jo li diria que ho recollís
perquè no és de bon gust
que trobís un regalet
davant de la porta de la casa.
Home, això no li agrada a ningú.
Però clar, d'entrada,
però que ho recolli ella, no?
Perquè si és el seu gos qui ho ha fet,
és just que ho recolli ella.
No recollir el gos.
Clar, el gos no, ni tu tampoc.
És una de les coses responsables de tenir gos.
Ah, clar, quan es té un gos ja sabem el que...
Però no només li hem de dir que puntualment
en aquell moment es replegui el regalet,
com diu el Pau,
sinó dir, escolti, senyora,
estigui més pendent del seu gos, no, Maria?
Com ho faries tu?
No només aquell que es puntual,
escolti, que el gos cada dia del món, eh?
Dir-li que reculli cada dia que se li faci una cagrada a la caca.
És a dir, que li ensenyi,
que li ensenyi a fer un altre lloc, no?
I que després allà vagi i ho reculli,
que és el que han de fer.
Digues, Alba.
Doncs que jo seria més educat
i vigilaria més el gos
i no m'entretindria per la casa.
Ja, ja, ja, ja, clar.
Tu tires una mica per un camí diferent, Albert.
Doncs jo el que faria és dir-li
que si té un gos
és perquè ell el vol tindre
i té que ser responsable del gos,
doncs que no faci coses mal fetes,
perquè si no l'altra gent, clar,
llavors ho té que dir,
però encara que ho digui,
potser si la veïna que tens no ho entén,
doncs llavors
tu igualment li tens que dir
perquè per arreglar aquest problema
i clar, si tu no li dius
li tens que dir bé
perquè si no li dius bé
llavors ella directament,
encara que sigui bona persona,
et dirà que no
perquè si li dius d'aquella manera...
Però i si no ho fa?
Vosaltres us heu plantejat
que pot passar que no us faci cas?
És que clar, no tot és perfecte, ja ho sabem.
Gerard?
Doncs que si el veï o la veïna
veu que el gos no es pot aguantar,
que el tregui una miqueta abans
i que se la faci pel carrer,
no davant de la porta.
Pau Tomàs, què en penses?
Doncs jo li diria que...
que si...
que la...
que la...
que t'ho reculli, no?
Sí, que ho reculli.
I si diria que no és culpa meva,
li diria que no és culpa del seu gos
perquè la tens a recollir tu, la caca.
Clar.
I tu, Berta, què en penses?
Doncs que si no et fa cas,
i se torna a cagar allí,
agafes la caca,
l'emboliques
i llavors li dius
mira, tingui un regal.
Un regalet.
Això seu, em penso que s'ho ha deixat, no?
Sí.
Anna.
Doncs dir-li
que està bé fer regalets
però que tampoc no es passi
deixar-lo cada dia.
Clar, que els regalets per Nadal
i coses més boniques.
Escolteu, que teniu gos?
No.
Jo no.
Cap de gos.
Tu sí?
I què fas, Pau?
El has de treure?
Sí.
Bueno, jo...
I els meus pares, no?
Clar.
Els meus pares agafen un paper
i ho recullen.
I ara ens ho recullen.
Però això, clar, ja sabem que és una feinada
i és una responsabilitat, no?
Tenir gos.
Jo tinc un hàmster.
Tu tens un hàmster?
Tu també tens un hàmster?
Teniu més mascotes a casa?
Jo sí.
Jo tinc des d'uncell i un gat.
A veure, tu tens un hàmster i un gat?
No, a casa meva havia un gat
i a casa meva, esti, ets un gos.
Molt bé, és a dir, que tens varietat.
Maria, què tens tu?
Jo tinc peixos.
Peixos.
I sempre tenen la peixera plena de caca.
Ah, però peixos de peixera,
no a la nevera per allò, llús, això no.
Peixos de...
Tu què tens, Berta?
Jo no tinc res, però vaig tenir un conillet d'índies.
Ah, no et preguntaré què li va passar perquè no volem drames.
Anna.
Jo, primer de tot, vaig tindre unes tortugues.
Jo en tinc una tortuga.
Dues tortugues.
després, deu peixos i després els hàmsters.
Vas tenir, és a dir, que ara hi ha ningú?
No, sí.
Encara, encara.
I tu, Pau, tu tens un gos, com deies?
Jo tinc un gos, dos...
una tortuga i dos ocells.
Déu-n'hi-do també.
D'aquestes d'aigua, la tortuga?
Sí, i els ocells sempre s'acaguen.
I les tortugues a l'hivern semblen que no estiguin, no?
Sí.
Aquestes sí que no donen feina.
Gerard, tu?
Doncs abans, a casa dels meus avis, tenia quatre periquitos.
Ah, i què tal, bé?
Sí, però ara ja se n'han anat a l'altre barri.
Ah, clar, escolta, és que tot té un límit en aquesta vida
i els periquitos tenen una vida més curta, també.
Passem a un altre cas, ja parlarem de...
Albert, volies comentar alguna cosa d'algun animalet?
Una veïna de la meva àvia, doncs, té un periquito,
bé, no sé si té un ocell,
i llavors té un problema perquè, no sé,
un dia es veu que surt de la casa,
quan obren la porta surt de casa l'ocell dels veïns.
i llavors, clar, si un dia passa una persona,
com, per exemple, algun nen,
va per l'escala i es troba aquell ocell,
doncs llavors li pot fer mal.
Però escolta, és un periquito molt independent,
pel que expliques, que li agrada molt fer la seva.
Llavors li obren la porta, vinga, pim-pam,
fa el seu tomet i cap a la gàbia un altre cop.
És molt independent, què hi farem?
Parlem d'un altre cas d'aquests.
Oi, us agrada fer cua?
No.
Home, no.
Depèn de pel que sigui.
Home, si s'ha de fer cua, en fem,
però si no, no.
Però millor arribar i entrar als puestos, no?
Sí.
O arribar i que ens despatxin immediatament.
Home, no.
No? A qui li agrada fer cua?
A mi no.
Ah, per això ho deia, eh?
Que cua en pes no li agrada fer ni res.
A mi depèn de per quines coses.
Si trobes una cua per una cosa
que no es cabalgui molt la pena,
doncs dius que te'n vas.
Però si és una cosa que sí que val la pena,
doncs t'hi tens que quedar.
Clar, les cua s'han de respectar,
és el que tenen, eh?
Que no ens podem colar.
Home, fer cua a la pelucaria a mi no m'agrada,
perquè no m'agrada pegar-me el cabell.
Vosaltres us heu colat mai?
Ei, fem un exercici de sinceritat tots plegats.
I no s'hagi colat mai que llancen la primera pedra.
A veure, a veure, vinga.
Anem a fer una confessió pública
d'alguna vegada que ens hem colat.
Joana, tu t'has colat alguna vegada?
Al col·le moltes vegades.
Tu, Pau Rius, t'has colat?
Sí, moltes vegades.
On t'has colat? Confessions? T'has colat.
Eduard?
Al col·legi.
Al col·legi a la fila.
Tu, Maria, t'has colat alguna vegada?
També.
També.
Al col·legi?
A l'escola ha estat?
Tu, Alba, t'has colat?
A la pelu.
No, a la pelu no.
M'he colat al col·le i també m'ho vaig colar
a l'acabar al calde de reix,
perquè ningú em deixava.
Doncs això, més que colar,
és que si hi ha gent molt gran davant
i no pots veure, és raonable que et posis davant.
Això no considerem colar-se, val?
Vinga, va.
Albert.
Home, jo sí que m'he colat algun cop,
perquè, doncs mira, quan diu,
bueno, ara que hi ha una mica la fila,
doncs m'ho poso al col·le.
Colla, colla, va-txampant.
És fàcil colar-se, per això?
Home, depèn, si t'enxampes...
Sí, sí que ho és.
Si et fiques el mic, ja hi ha un espai.
Ui, et veig molt experta, Joana.
Gerard, t'has colat mai?
Sí, al col·legi em barallo,
quan s'acaba la baralla em fico de seguida primer i ja està.
Ja està, és una manera molt ràpida
i molt contundent de colar-se.
Pau?
Jo també, al col·legi.
Tu també.
Berta?
Jo cada dia...
Cada dia et coles.
Ui, aquí tenim una professional de la cosa.
Escolta, quan vagi a llocs on hi hagi cues,
jo vull que vinguis amb mi, que m'ensenyis, eh?
Jo em sembla que també cada dia...
I tu, Anna?
Al col·le, a la fila quan hem d'anar a classe
i a casa, com em fa de ma germana,
quan estem fent fila per anar al lavabo,
doncs m'acaba.
També et coles.
Ui, una cua per anar al lavabo a casa teva,
deu ser mú, quina jantada.
Però, escolteu una cosa,
com és que us coleu per entrar a classe?
Sí que us agraden a classe que us coleu i tot
per arribar als fills.
També menjador, eh?
També menjador.
Arribarem tots junts a classe.
És que em penso que el profe no marxarà, eh?
Ni començarà abans la classe.
Al final, tant de col·lar-nos, tant de col·lar-nos,
tant de col·lar-nos que arribarem tan aviat
que arribarem a la una de la matinada.
Jaume, quins estudiants més bons
que volen arribar els primers,
seure la primera fila,
arribar els primers a classe, eh?
Quina meravella, que fins i tot es cola.
Això de ser el primer,
d'arribar al primer,
i el que deia, penso que era el Gerard,
diu, si tots arribarem a l'hora,
vull dir, no cal tenir presa,
tots començarem a l'hora.
I tots teniu el puesto més que reservat.
El menjador no.
Doncs, el menjador no.
El menjador no.
El menjador no.
El menjador no.
El menjador no.
Des de P5 no.
Bé.
Escolta, parlem de les cues, doncs, eh?
Vosaltres us heu colat,
però suposo que no us agrada que es coli ningú.
No.
Per tant, parlem d'aquest cas,
que esteu fent fila per comprar en una botiga,
en una cafeteria, fa una hora, eh?
Que esteu, bueno, mitja horeta,
no siguem exagerats,
que esteu esperant i esperant que us toqui,
i quan ja veieu que us queda poquet,
plam, es plantifica algú davant.
Què fem?
Eduard.
Doncs, li diria,
perdoni senyor, però aquest era el meu lloc.
I què farà?
Deixarà a dir,
ai, ai, ho sento molt,
no l'he vist,
i s'anirà cap al darrere o què?
Sí, dissimulant.
Dissimulant.
Sí?
Ai, ai, que optimista.
Pau.
Dir-li que fa molta estona que estem esperant
per comprar el peix o el que sigui,
i que, si us plau,
que se'n vagi al darrere.
Vosaltres us heu trobat, no, vosaltres,
allò, si acompanyeu el pare o la mare a comprar
algun lloc que s'hagi colat algú davant vostre?
Sí.
Sí, Joana, ens expliques el teu cas.
Doncs, jo li diria que no sé si ho havia vist,
però fa estona que nosaltres estem esperant
i ell acaba d'arribar.
I què ha passat en aquest cas?
Ha dit, vai, vai,
o ha continuat allò colada?
Doncs, ha dit que no m'havia vist.
Ah, clar.
L'excusa.
Podria ser, l'excusa, diu.
Podria ser, podria ser.
Maria, què fem si ens colen?
Digue, que t'has colat.
Eh, però si no t'has adonat, eh, t'acabes de colar, no?
Sí.
I?
I què fem després?
Ens posem davant d'aquesta persona?
Ens posem davant.
Alba, què fem?
Doncs, que jo li diria,
perdoni, senyor, s'ha colat,
però jo estic fent cua per comprar salsitxa per la meva mare.
A tu t'ha passat això?
Sí.
I t'han fet cas?
Sí.
Bé, doncs.
A mi també em va passar.
A tu també et va passar, Maria?
Explica'ns, explica'ns, sí?
La Maria i tot que sigui de lloncis.
Al meu poble em deixen anar a comprar a mi,
perquè vivim a la plaça,
on hi ha totes les botigues,
i sempre m'escola tothom,
i diuen,
ai, és que no t'he vist.
Ai, mira, clar,
no t'he vist, no t'he vist,
però ja m'he colat, no?
I tu què fas, Maria?
Els hi crides l'atenció o t'aguantes?
I jo em poso al davant.
Clar.
I em va i em poso al davant.
Ai, dius, no, no, que em toca a mi,
que si no m'ha vist, escolti, que jo se'n veu, eh?
A més, amb el guapa que és la Maria,
és impossible no veure-la.
Albert.
Doncs jo el que faria és dir-li, no?
Dir-li bé que t'has colat.
I llavors, si no em fa cas,
doncs jo dic,
doncs mira, ja em poso jo al davant,
perquè jo ja fa estona que m'espero,
i tu, en canvi,
te'l poses ara i no està bé això.
I em posaria al davant.
Tu, contundència.
Albert, Gerard, què fem?
Quasi el mateix de l'Albert.
Si s'acolen i no te fan cas,
doncs te fiques tu davant.
I si encara no te fa cas,
doncs te coles davant d'ell
i el renyes,
com si fossis un gran.
Sí, però hem de mesurar les conseqüències, eh?
T'has passat.
Que no sabem què pot passar.
Berta.
A mi m'ha passat un cas...
Aquesta és la professional, eh?
De colar-se.
Digues, Berta, és broma.
Allí a les pistes,
l'ou es va parar
i llavors hi havia molta cua,
molta cua,
i hi havia gent que s'anava colant
i el meu pare
i una altra que estaven allà
i van començar a cridar
que no es culeu,
i això a mi em feia una mica de vergonya
i llavors
amb la filla d'aquell senyor i jo
li dient-los que paressin.
Clar, a vegades s'ha de posar un molt seriós, no?
Perquè a vegades si no poses seriós
o sembla que no et facin cas.
Digues, Anna.
Doncs que si no t'han vist,
doncs si no t'han vist,
doncs et coles tu al davant
perquè com que no t'han vist,
doncs si et coles tampoc no et veuran.
Clar, però no us ha passat a vegades
que arribes i dius tal
i et diu algú
escolti que vaig jo primer
i dius realment no has vist aquella persona
i dius perdoni no ho sento,
no l'he vista
i et retires, no?
I aleshores quan t'adones
que realment aquella persona
no s'ha donat
i que no actuava de mala fer
per aprofitar-se.
Tenim més casos,
anem avançant
perquè ja el cas,
aquest cas és complicat, eh?
Anem a l'autobús,
estem asseguts,
al costat hi ha una senyora,
escolta,
devia passar una nit fatal,
se'ns ha quedat adormida
i flop,
posa el cap a la nostra espatlla.
Oh!
Ai,
quina situació més compromesa,
Maria.
No, no,
ja li pots dir
que està adormida, eh?
i senyora,
sisplau,
tragui el cap,
està adormida.
Què fem?
Dix,
treure-la una mica
i anar-nos
amb un altre seient.
És una solució també.
En la línia de la Joana,
de la diplomàcia,
clar que si tu, Joana,
faries el mateix que la Maria?
No,
jo el que faria
és despertar-la
i...
Ui,
com tingui un mal despertar.
I dir-li
que es podia passar de parada
i...
i que em digués
quina parada va,
llavors,
si es torna a dormir,
que la despertés.
Joana,
jo no sé què vols ser de gran,
però jo crec que tu
la carrera diplomàtica
faries,
tindries èxit.
Clar,
tu no li dius senyora,
sisplau,
que s'ha adormit.
Senyora,
perdoni,
se li passarà la parada.
És que,
clar,
poca broma, eh?
Ojo,
la Joana
és la diplomàcia personificada.
Eduard,
què fem
amb aquesta senyora
que se'ns ha adormit?
Me despertaria
i li diria
que perdoni,
però...
que perdoni,
però
em s'havia apujat
al meu ombro
i llavors,
que potser
se podia passar de parada
i que me la digués
per si es tornava a dormir.
Clar,
i escolti,
quina parada
l'aviso
per despertar-la.
El Pau Rius
també em penso
que sap
quina estratègia
seguiria, no?
Despertar-la
i dir-li
que es podria
passar de parada
i també
que
si es torna a dormir
que
s'apogui
cap a l'altra banda.
Fem una altra d'autobús
i després
canviem de tema,
Alba?
Val.
I què faries tu
en aquest cas
a l'autobús
i plantegem
altres situacions?
Jo li treuria el cap
i la despertaria, no?
Ja, directament, senyora,
per favor, eh?
Sí.
I llavors,
li diria
es pot ficar
una mica més
cap allà
i si em feies cas,
doncs millor.
Clar,
aquesta senyora
no la coneixem de res.
No.
Som educats.
Senyora, sisplau,
que es passarà de parada,
pim-pam,
no s'adormi damunt meu.
No la coneixem de res,
potser no la tornarem a veure.
però què passa
quan els conflictes
sorgeixen
amb persones
que tenim molt properes?
Com per exemple,
el professor.
Resulta que aquell dia,
escolta,
això passa amb dit
que ser gran
no vol dir ser perfecte
i no equivocar-se.
Un dia,
el professor
està alterat
per una sèrie de raons.
Està molt nerviós
i en un moment determinat
us crida
i us diu
que sembla mentida,
com sou,
pam-pam-pam.
Us esbronca.
Què fem?
És el professor.
És el professor.
Albert,
què fem?
Aquí la diplomàcia,
no sé què faríem,
eh, Joana?
Albert.
Jo el que faria és,
si per exemple,
estem xerrant
i ens renyem per això,
doncs jo callaria
o faria
el possible
perquè no ens renyés
el professor.
Home,
d'entrada us ha renyat,
potser us ho mereixíeu,
però el tot no era la dient
perquè aquell dia
aquella persona
té una sèrie de circumstàncies
que una miqueta
perta els nervis, eh?
Jo crec que
està bé
que ens renyi
perquè així
ens adonem
de les coses
que fem, no?
Però no cridant.
No, però llavors
jo el que faria...
Tu renyes normal, Albert,
no?
Que ho rectifiqui
determinades comportaments
que no heu de tenir,
això és lògic.
Si fes una cosa malament,
doncs si el professor
en renya
és perquè ho fem malament.
Llavors ja ens adonem
i doncs jo callaria
o faria...
Jo em quedaria...
Tu per si de cas
dius,
jo callo,
no dic res
i escolta,
ja li passarà,
no?
Aquesta és una mica
l'actitud que tindries tu.
El Gerard,
què faria?
Doncs jo,
si el professor
em renyés
i no sigui
el que parles més,
li diria,
vale,
jo trobo normal
que em renyis a mi,
però com és
que no renyes
els altres de la classe?
És a dir,
et sentiries
tractat injustament,
que potser no n'hi ha
per tant i tu,
Pau,
tu vas...
Doncs jo li diria
que ja no tornaré
a fer més
això de cridar.
Berta?
Jo li disculparia
i reconeixeria
que estava parlant fort.
No, no,
però és ell, eh,
qui us està cridant.
Sí.
És ell.
Sí?
Anna?
Doncs jo,
li diria
que, sisplau,
que no em renyés
sola a mi
i després,
doncs,
callaria
perquè no em tornés
a renyar,
veus.
Joana?
Doncs jo diria
que em sap molt greu
i que m'anem...
Bueno,
i notar
que és culpa meva
una mica
també
i llavors callar.
Què passa
si el problema
el teniu
amb una mica
un company de classe?
Plantegem
una última situació,
eh?
Que també heu treballat
a l'escola.
En aquella fila
que teòricament
ens colem tots,
quan anem cap a classe
resulta que
davant o darrere
tenim un company
de classe
que per circumstàncies
que ara no ve
n'anàtom
doncs té un problema
d'olor corporal.
Té una olor
molt particular,
una olor
que us molesta.
I no em diu,
jo li diria
que es dutxi.
No,
no és tan fàcil
com això, eh?
Si hem una miqueta
reflexionem
perquè, ah, mira
que bé.
No, Joana.
Jo li diria
que ja sé
que no li ha agradat
dutxar-se
però que no és còmodo
sent que tens
un company al costat
que no fa bona olor.
Mira, vinga, va,
teatralitzem.
Jo estic a la fila amb tu
i jo faig mala olor.
Doncs...
Jo estic al teu costat.
Imagina't,
estem a la fila.
Va.
Doncs que...
Hola, Iolanda,
hola.
Va, fem...
A veure si és tan fàcil.
Ui, doncs jo diria...
No, no, digues, digues,
digue-m'ho.
Doncs que ja sé
que no t'agrada dutxar-te.
No, no gens,
no m'agrada dutxar-me.
Però és que no és còmodo
sentir que
una persona la tens al costat
i fa mala olor.
Ah, doncs mira,
vés-te'n a un altre lloc.
Què fem, Joana,
si te responen així?
Doncs que no és culpa meva
que a tu no t'agradi dutxar-te.
I aleshores jo
m'apartaria una miqueta.
Ara, sempre ben dit, no?
Pau Rius,
què farem?
Que a mi tampoc
no m'agrada dutxar-me
però que em dutxo.
Va, però li diies,
escolta, a mi tampoc
m'agrada dutxar-me
i em dutxo.
Dic, vale,
doncs molt bé,
me n'alegro que et dutxi.
I què?
Què fem després?
Bueno, pues...
Pensem, pensem
què podem fer.
Per exemple, Eduard,
tu tens clar
com resolries
aquesta situació?
Doncs jo li diria
que
també hi ha molta gent
que no li agrada dutxar-se
però se té que dutxar un dia,
se té que dutxar cada dia
perquè si no
els que estan al seu voltant
li fan osa.
Albert?
Doncs jo el que faria
és dir-li primer
que ben dit
doncs que
si fas mala olor
doncs almenys
o dutxar-te
o rondar-te una mica
abans de sortir als llocs
i
llavors
si ell no vol
si no
si ell no ho vol
doncs m'apartaria jo.
Ja, tu li dius
i si no
doncs mira me'n vaig a un altre lloc.
Pau, Gerard,
Gerard, què faries?
Doncs jo li dic
si no hi ha dutxar-se
li dic
dutxa't
i si no vol
doncs abans de sortir de casa
fica't colònia o alguna cosa.
Home, no sé
no sé què dir-te, Gerard, eh?
La barreja pot ser explosiva.
Els teus
conspans
no tenen
la culpa
que tu feixis pudor
i no te volguis dutxar.
Però aquí jo veig
una actitud
una miqueta contundent, eh?
No sé si li caurà molt bé
que li diguis així.
Potser li hem de dir
amb més suavitat
potser què et sembla?
Sí?
Pau Tomàs.
Doncs jo li diria
que els dutxers
uns tres dies
per almenys a la setmana.
Com a mínim tres dies
i a l'estiu una mica més potser, no?
I si fem esport també, no?
Sí.
Berta.
També li diria
que els dutxers
perquè així
a part d'estar net
també et relaxes més
a l'hora de fer
si et dutxes
abans de fer els deures
doncs estàs més concentrat
perquè ja t'has dutxat.
Estàs més relaxat, clar, que sí.
Anna, tu què faries?
Doncs que si no li agrada dutxar-se
doncs que es dutxi com a mínim
un dia a la setmana
o dos
perquè si no
doncs si li agrada tindre amics
que es dutxi
perquè si no
ningú se li acostarà
perquè ningú li agrada
que algú faci mala olor
i està al seu costat.
Escolteu, de tot això
que heu treballat a classe
i que avui hem estat comentant aquí
i hem conegut les vostres opinions
quina conclusió en traieu?
Què penseu de tot això?
Eduard?
És un bon remei per a cada cosa.
Sempre.
Cada problema té una solució
i com hem d'arreglar les coses?
Enfadats i amb indirectes?
Parlant directament?
Amb contundència?
Amablement?
No sé.
Joana?
Doncs també diria
que és un bon remei que has fet
i que està molt ben fet
haver-ho dit bé
i no cridant.
De cridar sempre estem a temps, no?
Segurament ja quan arribem a aquest punt
és que tenim poca cosa a fer
però d'entrada
aquesta actitud de parlar les coses.
Anna?
Quina conclusió?
Què és el que has après
amb aquest episodi de l'Aventura de la vida?
Doncs que està bé
expressar-ho, dir-ho
perquè així et sents millor
no se't queda a dins
i no ho penses tant
i després no ho penses
i què faré si li dic
i si s'enfada amb mi
i després ja no és el meu amic
què passaria?
I tant se val que siguin persones adultes
que siguin germans
que siguin amics, veïns
sempre o podem dir les coses
i podem parlar-ne, Berta?
A veure, si és simpàtic
doncs potser t'atreviries més
però si vols que mai no et saluda
ni res
doncs potser ja diries
m'acallo
I ja està, en Gerard?
Doncs, igual que la Berta
depèn perquè
si és una persona que coneixes
tu poder saps que és amable
coses d'aquests
però si és una persona que no coneixes
i té una pinta molt estranya
doncs jo millor me callaria
Però dius, mira, deixa'm-ho córrer
perquè no tinc res a fer, Albert
Jo si és algú que conec
i és amic meu
llavors ja li dic bé
o si no, dic, bueno, ho deixo estar
i que ell es quedi
per exemple, si jo anava primer
i ell se cola
dic, bueno, si és molt amic meu
doncs dic, bueno, deixa
li deixo passar
però si és una altra persona
que jo no conec
doncs el que faria
és dir-li bé
i si no em fa cas
també ho deixaria
Clar, Maria, què fem?
Què hem après amb tot això?
Que és millor dir les coses bé
que no pas cridant
Però de totes maneres
els senyors i les senyores
que compren a Cornudella
facin el favor
si veuen a la Maria
de no colar-se
que tot es pot dir
però per favor no es colin més
Pau
Dir-li simuladament
no dir-li cridant
Escolteu una cosa
ja pràcticament hem d'acabar
Jo sé que per aquí
hi ha com una afició al nàstic
una cosa mai no vista
Ja sabia jo
que esteu molt al dia
amb qui juga al nàstic
és que jo em despisto
Amb el l'anestic de Ferrol
Ah, i on juguen aquí?
No, a Ferrol
Ah, i tu Alba
però què passa
que hi ha aquest enrenó del nàstic?
Què li passa al nàstic?
Doncs que està a punt de pujar a primera
Ah, sí, Joana?
Sí
Sí, hi ha bones scents
Sí?
Sí
Quins jugadors us agraden més del nàstic?
A mi Pinilla
El Diego Torres
A veure, a veure
Pinilla
Tu Pau
Tu no ets futbolero
Tu no ets futbolero
És una excepció
T'agrada jugar
T'agrada jugar
però no seguir el futbol
Eduard
El Diego Torres
Diego Torres
Tu Maria
a la línia del Pau
tampoc no els coneixes
Alba
El Marco
El Marco
El Cuéllar
Cuéllar
Diego Reyes
Diego Torres
Diego Torres
Diego Torres
I què farà el nàstic
aquest cap de setmana?
Ui
Quan arà?
Quan arà?
Jo dic que quedarà 5 a 0
5 a 0?
Sí
Sí
0 a 5
Ja no ho sé
a conèixer les filles
Sí
Sí
Fixa
A veure
5 a 0
Jo que guanyarà
Jo 0 a 5
Ferrol 1
Nàstic 2
1 a 2
Alba
Jo em sembla que aniran bé
perquè ara estan molt bé
Però aquest partit pinta complicat, eh?
Sí
Ja ho sabeu que aquest partit és d'urillo, eh?
El primer ha de ser complicat
Eduard, quin resultat?
3-1 a favor del Nàstic
Més resultats per aquí, per acabar?
Jo com a mínim que facin un gol
i l'altre que perdi
I ja està
0-1
0-1
0-1
Tu, Anna?
5-2 a favor del Nàstic
2-5
Tu, Albert?
Jo encara que crec que no marcaran 5 gols
però jo dic 0-5 a favor del Nàstic
0-5
Tu allò per militància, per passió i tot
Jo crec que 2-1
2-1
Hi ha algun resultat més?
No
A l'Anna
Tu què dius?
Pausa, però si tu t'es igual
4-0
Tu jugaràs a futbol, tu aquest cap de setmana?
No ho saps
Molt bé, nois i noies, ho deixem aquí
Joana, Pau, Rius, Eduard, Maria, Alba, Albert, Gerard, Pau, Tomàs, en Berta, Anna i Jaume
Moltes gràcies per acompanyar-nos
i ens retrobem en un altre moment, qui sap, en un altre episodi de l'Aventura de la Vida
Moltes gràcies
Fem un aplaudiment als companys del col·le que us escolten
Vinga, va, tots aplaudiu els companys de tercer
Adéu-sia, bon dia, fins la propera
Recomeixen!
Adéu-sia!
Adéu!
Adéu!
Gràcies.