.
Temps de tertúlia ja al matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar l'actualitat del dia d'aquest dijous.
Avui tenim tres regidors de l'Ajuntament de Tarragona
i un advocat per comentar l'actualitat del dia.
Avui tenim Alejandro Fernández,
regidor del Partit Popular a l'Ajuntament.
Alejandro, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat s'acaba de situar,
perquè acaba d'arribar l'últim, Carles Sala,
regidor de Convergència i Unió.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
Em sembla que també vols reclamar la seva condició d'advocat.
Evidentment.
També tenim Sergi de los Rios,
regidor d'Esquerra Republicana d'Ajuntament i Diputat del Parlament.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'advocat, Javier Soler Polet,
advocat i encara no regidor.
De moment, i per molts anys...
Advocat.
Advocat.
Javier, també, gràcies i bon dia.
He vingut a posar ordre, ja ho has vist.
Molt bé.
La llei a l'ordre.
Amb aquests quatre contartulis comentarem l'actualitat del dia,
parlarem de la campanya.
De fet, al llarg de tota la setmana,
les tartuleres estem dient que, en fi,
l'activitat política dels partits en campanya
està deixant molt en segon pla l'actualitat local,
el dia a dia de les notícies i del debat,
en fi, de l'actualitat local tarragonina.
Però avui tenim una notícia, en fi,
que intervé de ple en el debat de la ciutat de Tarragona.
Una notícia que, això sí, arriba de Madrid,
perquè ahir feia unes declaracions al Senat, Pedro Solves,
el vicepresident econòmic del Govern Central,
en el que, en resposta a una pregunta
del senador de Convergència, Junot Lluís Badia,
deia que el Govern Central està disposat a negociar
la titularitat de l'edifici del Banc d'Espanya
amb l'Ajuntament o amb la Generalitat,
és a dir, amb una altra institució.
Pedro Solves ha recordat que hi ha una societat estatal,
que és la propietària d'aquest edifici,
d'aquest immoble del Banc d'Espanya,
i, en fi, ve a dir que es podrien obrir
aquestes negociacions si reben una proposta atractiva
per part de l'Ajuntament o la Generalitat,
una oferta atractiva sobre la compra d'aquest immoble.
D'alguna manera, Solves obre una nova etapa
en la llarga història del Banc d'Espanya.
Recordem que la subdelegació del Govern
té la intenció de fer-hi oficines administratives
en aquell edifici, però amb aquestes paraules
del vicepresident econòmic, sembla que l'Estat,
el Govern central, estigui disposat a negociar
el canvi de titularitat de l'edifici.
En fi, què els sembla? Qui comença? Alejandro.
Bé, aviam, jo, amb totes les reserves,
s'esperarà el que avui passar, no?,
però sóc una mica escèptic perquè ahir al Pedro Solves
em sembla que li demanaves en matrimoni
i et deia que sí, no?
Estava de bon rotllo al Congrés i això ho dic bàsicament
perquè no es correspon en absolut amb el que ha estat
la trajectòria del Govern central en els darrers anys
des del que es va començar el procés
per part de l'Ajuntament de Tarragona
demanant la cessió d'aquest equipament.
Jo recordo la contundència, que no vehemència,
però sí la contundència amb la qual el subdelegat del Govern,
el senyor Belló, va deixar clar que aquest equipament
continuaria sent propietat de la subdelegació del Govern,
que el farien servir pel que fos.
i, per tant, clar, una pregunta parlamentària
amb l'actual conjuntura política,
el Solves la respon, per mi, amb ambigüitat.
Una altra cosa és que tothom es faci ressò
amb moltíssimes il·lusions, però insisteixo
que amb esceticisme.
Jo no he vist cap compromís clar,
més que si podria és com quan es parla
del nou model de finançament i es diu
no, pel 2009, però si potser pel 2009 senyors
vostès ja no governen, vés a saber.
Vull dir, estan prometent coses de cara
a llarg termini i així estan, amb aquesta línia.
Més opinions. Carles.
Bé, a mi el que em sap greu és que l'oferta
que demanin allò de l'atractiva sigui econòmica, no?
Clar, el que caldria és veure si l'edifici,
un edifici singular, com és l'Ordalanc d'Espanya,
es pot dedicar a equipament cultural
en un punt tan cèntric de la ciutat.
Només tan sols aquesta oferta és molt més atractiva
que la de desplaçar-ho als oficines
de la subdelegació del govern actual a la plaça Imperial Tàrraco
al vell mig de la Rambla.
Per tant, jo crec que si l'oferta atractiva
no era econòmica, sinó que és del destí
al qual s'ha de dedicar a l'edifici,
en aquest sentit ho tenim guanyat.
Si és de caràcter econòmic...
Perdona, estava feta ja.
L'oferta en el sentit social ja estava feta de fa anys.
Si és de sensibilitat econòmica, ja ho veurem,
però crec que en aquest cas
el que hauria de demanar-se és una mica de sensibilitat
al govern central, al PSOE en aquest sentit,
de cara a que vegin la necessitat de la possibilitat
i que veiessin, trepitjant una mica el territori,
o que els que estan aquí al territori els expliquessin,
la possibilitat de favorir Tarragona
amb un equipament cultural en la ubicació
amb un edifici tan singular com és el Banc d'Espanya.
Una altra cosa diferent és que l'actual subdelegació
del govern, com altres delegacions territorials
dels ministeris, doncs els hi falti gent.
Jo crec que no és un problema d'espai,
sinó que els hi falta gent,
perquè les cues que hi ha actualment
a la subdelegació del govern cada dia
són similars a les que hi ha a l'edifici del costat
per treure's o renovar-se el carnet de conduir.
I el que això cal és evitar-ho posant-hi més gent.
Que els hi falta espai, doncs,
a lo millor, no sé si ja ho han tret o no ho han tret,
però hi havia una tercera planta
a la subdelegació del govern que es dedicava
o tenia un destí determinat,
que era l'habitatge, un habitatge enorme
pel subdelegat del govern,
doncs, com a lo millor, es podria dedicar també a oficines.
I sí que demano un tracte digne
per totes les persones, per tots els ciutadans,
que tota una sèrie de tràmits administratius
encara no es poden fer a través de la xarxa,
o que això es poden fer,
potser no tenen la formació suficient com per a fer-la,
i, per tant, que cal sobretot evitar
en aquestes oficines de l'Estat
a les províncies en general,
mentre encara existeixin,
doncs, és evitar aquestes cues terribles
que veiem cada dia, no?
Sergi.
Sí, no, de fet,
en boca del senyor Solves,
ahir, doncs, hi ha un canvi de criteri,
hi ha un canvi de pare
del que havia estat fins ara
el pare del Partit Socialista,
en aquest cas, Partit Socialista Obre Espanyol,
en el sentit que
no volia cedir aquestes instal·lacions
a l'Ajuntament de Tarragona,
i, de fet, si passem per davant
de l'edifici del Banc d'Espanya,
doncs, podem veure un rètol
d'aquells d'obres d'inversió,
amb el nombre de la inversió que serà
i per què serà destinat allò.
Per tant, aquí hi ha un canvi d'opinió,
un canvi d'opinió
que crec que és important
per tots aquells que fa temps
que hem defensat
que aquest edifici passés a ser titularitat
de l'Ajuntament de Tarragona
i, de fet, recordo una moció
a l'Ajuntament de Tarragona
de fa pocs mesos
que, com a mínim,
els partits que estem aquí representats
en aquesta tertúlia
hi van votar favorablement,
si més no, els tres que som càrrecs electes.
Si més no, els tres que som càrrecs electes.
Ara poder el Partit Socialista de Tarragona,
com el PSOE ha canviat d'opinió,
ara, diguéssim,
amb el seu esperit sucursalista,
ara canviarà d'opinió
el Partit Socialista de Tarragona,
que també, doncs,
agraïm la...
o agraïm, o allò benvinguts al club.
Això, per una banda.
Per una altra banda,
hi ha projecte,
del que volem fer allí,
si volem que sigui
de l'Ajuntament de Tarragona?
Això seria el debat posterior.
Clar, no hi ha projecte.
No hi ha projecte.
Doncs, ràpid,
aprofitem,
que el Solves està de bon rotllo,
com diu.
Sí, no, però és que el projecte ja està.
És el que tu has descrit a les obres.
No, el projecte...
No, el projecte...
El projecte de l'Ajuntament.
De l'Ajuntament.
Ja ho sé.
Però com és possible
que estigui encara
en procés d'obres
un equipament
dient la destinació
i el tipus d'equipament
que acabarà sent
i a la vegada es digui
que es pot canviar
i es pot passar?
És que jo,
per mi,
és una incoherència.
Per mi es va treure el tema de sobre.
Ja sé que és una mica
semblar aquí d'aguafiestes,
però per mi es va treure el tema de sobre.
Sí, però si això volem
que sigui de propietat municipal
o que sigui cedit
a l'Ajuntament,
que tots estem d'acord,
o la majoria estem d'acord,
i ara fins i tot
hi ha qui ha canviat d'opinió
i també està d'acord
després del que ha dit
el senyor Solves,
doncs, escolteu,
anem-hi,
anem-hi,
anem-hi a fer el projecte
perquè realment
crec que les seves paraules
eren
si hi havia un projecte
encara hi ha ulls,
aleshores es podria
tirar endavant la sessió.
Doncs vinga,
anem a fer un projecte
en cap i unes.
A veure,
jo he sentit
tot el que s'ha dit aquí.
Jo, a veure,
el que crec que és el següent,
el Banc d'Espanya
té que ser per la ciutat.
És la meva opinió.
Té que ser per la ciutat.
Que fins ara
hi havia uns entrebancs,
rectificar és de savis.
Aquest senyor,
el govern central,
ha rectificat,
sembla ser
que si hi ha un projecte
atractiu
amb una finalitat
escaient,
que engresqui la ciutadania
que tindrem això i tal,
i ha dit que
entrem en unes negociacions,
s'ha canviat de criteri
i estiren davant el tema,
jo trec
clau
molt positives
per la ciutat
aquest canvi,
aquest canvi
de criteri.
Però s'ha de pagar?
La ciutat ha de pagar?
Perquè segurament aquí
tothom estaria d'acord
en que la ciutat,
l'Ajuntament,
tingui la titularitat
d'aquest edifici,
però en fi,
el que pot venir
en el debat posterior és,
i Solves com a vicepresident econòmic,
el que parles
és que hi hagi diners
pel mig.
Bé, jo crec que aquest
és un altre tema
i el primer que ha dit
el senyor Solves
és de parlar.
De parlar.
No parlar,
de dir i volem tant
o demanarem tant
o això s'ha de...
La contraprestació
ha de ser econòmica.
Això no ho he dit.
La contraprestació
pot ser de 50.000 maneres.
De 50.000 maneres
i no forçosament
ha de ser l'econòmica.
Per tant,
si està obert el diàleg,
que això és l'important,
això és la primera vegada
que es produeix el fet,
aprofitem-lo
i dicem-se
de punyetes
que si abans deien això
si ara es diu l'altre,
que si s'ha canviat de criteri,
escolti,
quantes vegades
s'ha canviat de criteri
un govern
o un ajuntament
ha canviat de criteri
sobre un immoble
o sobre qualsevol cosa.
Escolti,
tothom té dret
a canviar
de dir,
bueno,
doncs ara potser sí
que és veritat
el que diuen
i que és més convenient
que això sigui per la ciutat.
El lloc on està
i tal,
oficines administratives,
no crec que siguin
només escaient,
que pot tindre
una altra utilitat,
és un lloc cèntric.
El problema serà,
el problema vindrà
quan es tingui
que decidir
a què hi té que anar allí,
perquè allà hi ha 50.000 criteris
de què es pot aplicar
i es tindrà que buscar
el que sigui
més beneficiós
per la ciutat,
més atractiu
per la ciutat
i que al mateix temps
justifiqui
tot això,
té que justificar
aquests fets
que obligui
a complir
la seva paraula
el senyor Solves
que s'ha compromès
i a més
no s'ha compromès
a qualsevol lloc,
s'ha compromès
amb un lloc públic
molt important
de la representació popular.
A veure,
més opinions sobre el tema?
Més que comprometres...
Sí, molt breu.
Més que comprometres
el que ha fet
és obrir una porta
que de moment
ens havien estampat els nassos.
És molt important.
És molt important.
Per cert,
s'havia obert
a l'època del Caruana
com a governador
del Banco d'Espanya
amb l'època del Partit Popular
que això tampoc no es diu
i és la veritat.
Jo espero que d'aquí 15 dies
no diguin
no, no, no m'heu entès bé
parlava de diners
i tornin a estampar-nos
la porta als nassos,
però sobre la porta,
Escolti,
li agafo la paraula ara mateix.
Agafem la paraula.
Oferta cultural,
claríssima,
biblioteca,
equipament cultural
d'un altre tipus.
Espai museístic,
això s'ha de definir.
Definir-ho immediatament,
però ja posar-ho damunt
de la taula
i que responguin.
Que l'Ajuntament
s'ha de fer càrrec
de l'acomodació interior
o la rehabilitació interior
de l'edifici
i la cessió de l'estat
de l'edifici
pot ser 50, 100 o 200 anys.
Doncs hi ha fórmula.
A partir d'aquí hi ha fórmula.
Si alguna cosa
ha demostrat l'Ajuntament
en els darrers anys
és que quan havia de negociar
amb administracions,
amb d'altres administracions,
espais,
ha fet servir
la fórmula del conveni
en moltíssimes ocasions.
Avui, per exemple,
tenim una notícia relacionada
amb el tema
de la facultat de lletres.
Moltes vegades,
fins i tot,
amb generositat
des del punt de vista
crematístic,
si es vol,
de les superfícies
i crec que aquesta fórmula
seria perfectament aplicable
en aquest cas.
No deixar-ho tot
en tema de diners
sinó buscar altres alternatives
per arribar a l'acord.
Ara que citava
l'Alejandro
el tema de la facultat de lletres,
és una altra notícia
destacada a la jornada.
És un altre equipament
important,
l'acord,
el conveni signat ahir
entre el rector
i l'Ajuntament,
en fi,
el trasllat ja definitiu
de lletres
i d'infermeria
al campus
entre l'Avinguda Catalunya.
Segurament,
pensant en el futur,
perquè el trasllat
ja està lligat
amb l'avançament
dels diners
per part de l'Ajuntament,
com s'ha explicat
en reitradament,
ara,
pensant en el futur,
el que cal
és veure
com l'Ajuntament
segurament disposarà
l'any 2008
de tota la finca
de la plaça Imperial Tàrregó
i quin destí
li donem,
que aquí,
en fi,
això potser és massa futur
o massa ciència-ficció,
però posats a demanar
o posats a dir,
Javier,
per exemple,
què creus
que hi hauria d'anar
quan la universitat
abandoni
els edificis
de la plaça Imperial Tàrregó?
És que hi poden anar
tantes coses,
és que Tarragona
està mancada
de moltes coses,
d'equipaments culturals
com Déu mana,
per exemple,
no ho sé,
per dir una...
per començar a parlar,
no?
Doncs,
per exemple,
jo crec que la biblioteca
que hi ha
al carrer Fortuny,
doncs,
amb el cantonà
d'en casòmetre,
doncs,
jo crec que és una biblioteca
que està obsoleta,
que és petita
i que a Tarragona
es mereix
una biblioteca pública
però posada al dia
amb tot l'equipament important,
per exemple,
no?
Doncs,
qui diu una biblioteca
diu 50.000 coses,
per exemple,
doncs,
jo crec
que hi pot anar
allà dintre,
doncs,
allà hi pot anar
moltes coses
perquè la finca
és enorna
i grandiosa.
Jo crec que aquí
s'han fet,
per exemple,
dos teatres
que no,
des del meu punt de vista
i amb tots els respectes
a l'Ajuntament
i als regidors
i els que hagin decidit,
per mi són dos sales
parroquials.
Aquí a Tarragona
es necessita
un teatre,
per exemple,
com Déu mana,
però un teatre
no de 400
o 500 persones,
sinó un teatre
que es puguin fer
espectacles
que...
Està parlant d'un auditori
més que un teatre.
Bueno,
un auditori,
el que sigui,
no, no,
i que també es pugui fer teatre,
etcètera,
tot,
tot,
concerts que fan,
no ho sé,
que jo un trobo a faltar,
vull dir,
aquí ve un...
al Palau de Congressos
s'ha intentat
i s'han fet concerts
i tal,
hi havia problemes
que si l'audició
no era bona i tal...
Bueno,
es pot comprar una campana
per solucionar
aquests problemes.
Agosti,
no ho sé,
hi ha 50.000 coses,
és un lloc
centric
que té un pàrquing
al costat,
doncs allí poden...
És que,
a més,
la finca aquesta
admet 50.000 coses
allí dintre,
no solament una,
és que es poden fer
quatre o cinc edificis
allí dintre.
Més opinió,
Sergi?
Sí,
jo ara estava pensant,
dic que és que
és aquesta finca,
però és que també tenim
la tabacalera,
que també en breu
ja passarà a ser
de propietat municipal
i, clar,
estem parlant
de molts,
de que amb una perspectiva
de cinc anys,
com a molt,
pot recuperar
molts edificis
i molt importants,
i a sobre,
amb el Banc d'Espanya,
doncs,
si s'acaba de confirmar
tot això que s'apuntava
amb la primera part
de la tertúlia,
jo crec que,
a més de començar
a fer un debat,
doncs,
jo posaria això aquí
o això allà
o això allà,
jo crec que ha de sortir
d'un consens
de tothom,
perquè,
diguéssim,
és una oportunitat
històrica
que ho puguem fer
molt bé
el que posem
al Banc d'Espanya,
ho puguem fer molt bé
el que posarem
a la tabacalera
i ho fem molt bé
el que posarem
a l'edifici actual
de Lletres,
capaç a ser
propietat municipal.
jo crec que passa
per un consens
pràcticament
de tothom
i no només parlo
de grups polítics
o de grups municipals
o d'estrictament
d'Ajuntament,
parlo d'un consens
que agafi també
ciutadà
i crec que si això
ho fem bé
i a més a més
hi afegim
la Sabinosa
que me la deixava
i a més a més
afegim la Sabinosa
que me la deixava
jo crec que podem fer
tancar-se el cercle
i si realment
tanquem el cercle
amb aquests quatre espais
que molts d'ells
estarem d'acord
que tindran alguna cosa
a veure
amb l'àmbit cultural
jo crec que
el que és
la candidatura
a Tarragona
a Capital Cultural Europea
el 2016
realment agafaria
una embranzida
important
i realment
aniria
el projecte
de la candidatura
de Tarragona
2016
a Capital Cultural Europea
el projecte
de la candidatura
ser realment
creïble
i aniríem a totes
Carles
a mi m'agrada moltíssim
parlar de consens
i com a president
del Consens Comarcal
això del consens
m'agrada molt
però
escolta home
el consens
no s'ha aplicat
per exemple
a l'hora de parlar
de la Xertres
la Xertres
era
el tema de la boca
la Xertres
era un edifici emblemàtic
que l'Ajuntament
està intentant
recuperar des de fa
no sé quan
que a més a més
la Generalitat
diguem que
també en el seu moment
va dir paraules similars
a les que del Sol
vés ahir al Senat
i que després
al final
sense gaire consens
entre Esquerra Republicana
i Partit Socialista
ja n'han taforat
o ja n'han ficat
a l'Escola d'Idiomes
que veurem
quin any
al final estarà feta
perquè sembla ser
que tot el tema
del projecte
de rehabilitació
és més bé
complicat
efectivament
hi ha molts espais
benvingudes
siguin aquests
cans de sirenes
del consens
però que s'apliqui
s'apliqui
en el cas
de qualsevol
titularitat
de la qual sigui
l'edifici
en el qual
nosaltres
pretenem
com a tarragonins
instal·lar-hi un equipament
sigui de caràcter cultural
sigui en tot cas
com algú ha dit aquí
i apuntat
doncs directament
un servei
a aplicar directament
al ciutadà
i per tant
si des d'aquí
les diferents forces polítiques
no surten en consens
per reclamar
el titular propietari
de l'edifici
el que és el que hi volem
doncs segurament
potser poca feina
hi farem
hi ha altres ciutats
que això no passa
Alejandro
sí, jo anava a dir
exactament el mateix
sobre el tema
de la chartres
és a dir
clar
resulta que nosaltres
com m'ha dit el Sergi
i puc estar d'acord
evidentment faltaria més
amb la necessitat
de consens
i amb la necessitat
de contemplar
el conjunt d'equipaments
no de manera aïllada
sinó
intentant cobrir
les diverses necessitats
en aquest sentit
per nosaltres
com a responsables
de la promoció de Tarragona
entenem que sí
que s'hauria de contemplar
aquesta promoció
aquest model de ciutat
que es projecta al món
com a
aquest com prioritari
absolutament prioritari
quan parlem de la
tabacalera
entendre que és necessari
revitalitzar
tot el que és
el recorregut
el patrimonial
de la zona sud
de la ciutat
que és una de les assignatures
pendents que tenim
i de la mateixa manera
amb aquesta línia
podria anar a la chartres
però és que finalment
no se sap bé bé
què passarà
i a més com sempre
es diu
no
l'any 2010
l'any 2010
com s'acostuma a dir
tots calos
projectes una mica més
més consistents
i una mica més clars
és a dir
no s'acaba de veure clar
corta'mel
corta'mel
fiaix
vinga
Sergi
què més
jo només
parlant d'això
de llocs
per equipaments
i tal
només
que jo hi passo cada dia
i cada vegada
que el vei
no acabo d'entendre
què és el que passa allí
a la via Augusta
donant a la via Augusta
hi ha un terreny
de la mateixa titularitat
que la Sabinosa
allò
és un bosc
per dalt es veuen cotxes aparcats
i és una zona enorme
que va de la via Augusta
i és de titularitat pública
a la residència
a la part de sota
de la residència
exacte
tot allò d'allí
a veure
home
no tot
tenen que ser edificis
i a Tarragona
hi ha una cosa
de la qual està mancada
per exemple
d'un jardí
com Déu mana
un jardí maco
on la gent
s'hi pugui passejar
jo crec que en falten
de jardins
llocs públics
perquè hi pugui anar
la gent
i grans
i s'hi puguin fer
doncs concerts
etcètera
doncs podria ser
un lloc adient
concerts de la residència
de la Mercè
pobres avis
no
bueno clar
no home
concerts de
doncs
no ho sé
d'una banda
sense ser
sense fer soroll
per entendre's
sense fer massa soroll
però vull dir
és un terreny
que està completament perdut
que està allí
abandonat
la sensació que dona
és d'un abandonó
total i absolut
doncs
aquell terreny
també
se'n pot beneficiar
la ciutat
encara que sé
que els ajuntaments
normalment viuen
de les requalificacions
de terrenys
per construir
tal i qual
doncs potser allí al mig
posar hi ha alguna cosa
perquè allò se li ha que donar
entenc que se li ha que donar
alguna sortida
alguna viabilitat
però per dir
la titularitat
no deu ser de l'Ajuntament
no és de la Diputació
és exactament igual
de la Sabinosa
exactament igual
que la Sabinosa
tanquem aquest recorregut
per la ciutat
perquè sembla que estiguem
fent un mapa
d'equipaments
i d'edificis
i de solars
Sergi
acabem amb tu
i parlem una mica
de la campanya
referent al tema
de l'ATX3
i del tema
del consens
que apelava el Carles
anem a veure
perquè hi hagi consens
ha d'haver-hi
una condició prèvia
que és que
tots els que han de consensuar
vulguin parlar
i en el cas
i en el cas
de l'Escola Oficial
d'Idiomes de Tarragona
la nova Escola Oficial
d'Idiomes de Tarragona
hi ha hagut una part
que no ha volgut parlar
i m'estic referent
a l'alcalde Nadal
fa més de 12 anys
que la Generalitat
li està demanant
2.500 metres quadrats
que el cedeixi
l'Ajuntament
perquè això funciona
d'aquesta manera
és com fer una escola
l'Ajuntament cedeix
la norma general
a tots els municipis
del país
els Ajuntaments
cedeixen el terreny
i la Generalitat edifica
d'acord?
doncs l'Escola Oficial
la nova Escola Oficial
d'Idiomes
era que l'Ajuntament
cedís un terreny
i la Generalitat edificava
estaven parlant
de 2.500 metres quadrats
12 anys
sense haver trobat
2.500 metres quadrats
això vol dir
manca de voluntat política
del senyor Nadal
de voler fer
una nova Escola Oficial
d'Idiomes
què passa
quan et trobes
amb aquesta situació
que aleshores
la Generalitat
va dir
bé
si l'Ajuntament
porta 12 anys
i 12 anys
no només vol dir
el darrer govern
de la Generalitat
m'estic referint
a molts governs
que precisament
eren del mateix color polític
que el de l'Ajuntament
de Tarragona
què fa la Generalitat?
quina part
de la Generalitat?
quina part
i en aquest cas
la conselleria
la consellera Marta Cid
si no em cedeixen
si no em cedeixen
els 2.500 metres quadrats
hauré de fer
l'Escola Oficial d'Idiomes
en un immoble
de la ciutat
que sigui propietat
de la Generalitat
i l'únic immoble
de la propietat
de la Generalitat
era l'ATXAR 3
per tant
es va a l'ATXAR 3
per eliminació
es va a l'ATXAR 3
per eliminació
perquè no hi havia
manca de voluntat política
durant 3 anys
durant 3 anys
durant 3 anys
s'han obert
durant els darrers 3 anys
amb la consellera Marta Cid
s'han obert
23 noves escoles
oficials d'Idiomes
a tot el país
i Tarragona
a la cua
i a més a més
qui primer parla
de la possibilitat
de l'ATXAR 3
perquè es va a trobar
amb la mateixa situació
i qui primer fa un projecte
de dir
posem l'Escola Oficial d'Idiomes
a l'ATXAR 3
sabeu què va ser?
la consellera d'Educació
Carme Laura Gil
us sona
de Convergència i Unió
Carles
molt breu
sí, molt breu
jo pensava
quan havia dit vostè
que una part
d'una de les parts
no havia volgut parlar
amb la gent
per on ubicar
no sé què
doncs es referia a vostès
quan no van voler parlar
amb les entitats
que volien ubicar
un equipament cultural
i volien gestionar
un equipament cultural
a l'ATXAR 3
i la falta de voluntat
no és cert
perquè per exemple
la llibreria de la Generalitat
està jo diria
en el millor indret
és la millor llibreria
de la Generalitat
que actualment
de les que s'ha obert
a Catalunya
els darrers anys
i a l'ATXAR 3
i a l'Escola Oficial d'Idiomes
vostè sap
que s'han ofert
diferents equipaments
i vostè sap també
diferents solars
i vostè sap també
que el grup socialista
el Partit Socialista
no estava gens d'acord
però gens d'acord
en ubicar l'Escola Oficial d'Idiomes
a l'ATXAR 3
i ubicar al final
un equipament
per eliminació
en un espai
ja m'indica
que al moment
no és la millor solució
senyors
deixi'm reservar
els últims sis minuts
de la tertúlia
per comentar una mica
l'ambient de campanya
sobretot perquè aquesta setmana
com que hem tingut
en fi a Madrid
el tema
també amb Pedro Solves
com a protagonista
acabarem la tertúlia
igual que començàvem
amb el vicepresident econòmic
com a protagonista
amb el canvi d'opinió
d'última hora de convergència
i unió
sobre els pressupostos
generals de l'Estat
sembla que això pot influir
i bastant
en els propers dies
en aquesta campanya
i en les eleccions
Javier
com veus la campanya
tu una mica
que estàs a la barrera
no del tot
però més a la barrera
que els altres tres
contartulis
què et sembla
tot plegat
doncs francament
vull dir
jo crec que
la gent
tampoc està vivint
una campanya
com
com
no
no
la gent no està
no la veus tensionada
no és
a veure
el que la veiem
segons quins aspectes
és
i això sí que em sap greu
és que hi ha una mica
de
que estem reflectint
aquí
el que passa
a 600 quilòmetres
d'aquí
que hi ha
una violència
dialèctica
amb una falta
d'educació
amb una falta
d'urbanitat
que jo crec
que s'està
segons en aquells moments
s'està
sortint aquí
que no la trobo
positiva
què ho dius
per l'autobús nostre
que ens van destrossar
ahir
ho trobo malament
ho trobo malament
vull dir
perquè també s'ha de recordar
i no m'agrada
fer-me la víctima
però s'ha de recordar
i de rucs
i de rucs
consideren doncs
per tant
seguint el fet
del que diu el Javier
que la campanya
té un to dialèctic
molt
una mica agra
per exemple
doncs
no ho sé
el que es llegeix
pels diaris
el que se sent
no ho pots dir
la dona del senyor
Carot Rovira
que ahir va dir
que els del PP
som uns fills de puta
ho va dir
a l'avantguàrdia
a més de dir
més paraulotes
que demostren
que la senyora
no és molt ben parlada
però bueno
això és un tema
d'educació
jo crec que això
té un context
que ja
ja podrà sortir
molt breu
però de totes maneres
per exemple
el de la senyora
el de la senyora Carot
ho trobo
francament
fora de lloc
i que
s'ho podia haver
evitat
això està claríssim
l'ú del
preservatiu
d'iniciativa
home
jo crec que pot ser
una cosa
me la vull prendre
una miqueta
és una manera
decent de fer política
com diu el Saura
dir folla't a la dreta
és el que diu
l'enganxina
és molt decent això
no jo no dic
que sigui decent
però pot ser una miqueta
dit o fet
una miqueta lúdic
per treure una mica
de distració
és com diu el Saura
una forma intel·ligent
i decent de tot
de totes maneres
de totes maneres
jo crec
i això
públicament ho demano
demano
dos coses
tots els que es dediquen
a fer
mitins
i a parlar
i a la política
i tot això
els demano dos coses
n'hi ha una
que és una paraula
que encara que està
al diccionari
la gent ja no se'n recorda
que existeix
que és urbanitat
que la majoria
no saben el que és
i segon
educació
i jo crec
que això
és una manca
tremenda
i que als ciutadans
no els agrada
la manca d'educació
i la manca d'urbanitat
però el fotut
és que la paraula
urbanitat
ja no saben
ni el que és
a veure
que ens queden pocs minuts
Sergi
referent a les paraules
de la senyora
Josep Lluís Carot Rovira
evidentment
estava reflectint
un moment
que estem parlant
de quan
va haver-hi
un mitjà de comunicació
molt a fi
al PP
que deia
que el Carot Rovira
no es deia Carot Rovira
sinó que es deia Pérez
i en recordar-vos
estem parlant
dels inicis del 2004
quan els últims
setmanes
que el senyor Aznar
era president
del govern espanyol
i l'assetjament
i criminalització
de Josep Lluís Carot Rovira
era pràcticament
inaguantable
i estem parlant
de com ho va viure
en aquells moments
la dona
de qui estava rebent
aquests atacs
i m'estic referint
a finals de l'any 2004
que realment
no se li desitgen
a ningú
el que va haver de passar
des d'un punt de vista
de pressió psicològica
a aquesta persona
i evidentment
la dona
que era la que estava
al costat
doncs està descrivint
el que va viure
en aquells moments
d'aquesta manera
Molt breu
Sergi
En quant a l'atac
de l'autobús
del Partit Popular
doncs
evidentment
totalment
condemnable
de la mateixa manera
doncs que
ahir a la Universitat
de Barcelona
un grup de feixistes
es cridessava
a Carot Rovira
i encara esperem
doncs que
Josep Lluís Carot Rovira
que encara no pot fer
conferències fora de Catalunya
estic dient a Espanya
algun dia
algun dia el senyor
el senyor Aceves
i el senyor Rajoy
també doncs
condemnin
el per què
el senyor Carot Rovira
no pot fer conferències
Alejandro
que per cert
sí que es va condemnar
recordo perfectament
quan algú va penjar
un cartell
que deia
Carot del Paredón
això es va condemnar
i a més
es va retirar
la pancarta
amb una manifestació
molt ràpidament
referir-se
de manera retrospectiva
amb una cosa
que va passar
fa dos anys
bé
ho vam passar
molt malament
segur que sí
no dic que no
però referir-se
en aquella època
i insistir
dir
los del PP
son unos hijos de puta
home
no em sembla
el més correcte
perquè és una qüestió
com deia
abans el senyor Soler
era una qüestió
d'educació
i d'urbanitat
Carles
30 segons
Buf
jo crec que
en tot cas
li dono la rola
al senyor Soler
jo detecto
quan vas pels pobles
que no hi ha
aquesta tensió
a nivell de ciutadania
que en aquest moment
estem tenint
els polítics
a través
aquests debats
i aquests
diàlegs
mediàtics
que estan
excessivament
pujats de tot
jo estic convençut
que a partir del dia
2 de novembre
el diàleg
retornarà
d'una manera
molt més pausada
entre les diferents
forces polítiques
això ho he dit
davant de notari
això ho puc dir
davant de notari
cap problema
heu perdut
credibilitat
no, perdó
la credibilitat
l'ha perdut
el tripartit
al llarg d'aquests
tres anys de govern
no s'equivoqui
i el que convé
és que les aigües
tornin
i que s'estan reproduint
aquí certes accions
que són més pròpies
de la política
de Madrid
en aquell moment
nosaltres
vau pactar
sense notari
i es pot fer
sense cap problema
haurem
haurem d'esperar
el 2 de novembre
doncs
en fi
acabem aquí
la tertúlia
Sergi de los Ríos
Alejandro Fernández
Carles Sala
Javier Solé Poblet
a tots quatre
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
bon dia
una propera
a tots quatre
a tots quatre
a tots
a t
csch
tot