Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
o el model 60 a partir d'aquests anys.
De fet, gran part del que ara coneixem
com el seguissi de tota la vida
es recupera, sobretot en el gruix aquest
de mitjans dels anys 80, finals 90, primers 90.
El 1986, per exemple, com a dades,
presenta públicament l'Àliga.
Hi ha hagut centatecles sense l'Àliga?
Sí, jo recordo...
Hi ha hagut centatecles sense res.
Sí, i recordo cercaviles amb molt poca gent
les escales, per exemple, les escales de la plaça de l'Escol
ara són un lloc molt preuat el dia del cercavile,
el dia de la processó,
i l'any 84, recordo, 85,
hi havia espai perquè quedava molta graderia buida, diguéssim.
A Carles Salara s'estava fullejant
al programa d'actes de l'any 1986?
Sí, s'estava fullejant al programa que ens heu facilitat
perquè jo no l'he portat.
Molt curiós, la festa ja tenia 10 dies
i tenia, si no m'he descomptat, 57 actes.
57 actes en 10 dies són menys actes que Sant Magí d'enguany,
per exemple, que en 4 dies vam fer 63 actes.
Vull dir, imagineu-vos l'avenç o el que significa això.
Però una vegada, com deia el Javier González,
una mica l'època aquesta de recuperació
de tota la part més tradicional de la festa.
encara hi ha coses per recuperar.
Si algú es vol entretenir, pot entrar a la web
ajuntament a SantaTecla.com.
Ara, SantaTecla.com, sembla que és.
Festa SantaTecla.com.
Alguna cosa similar, en tot cas amb el Google,
m'ajudo el Google, és fàcil arribar-hi.
SantaTecla.com.cat.
Sí.
Bé, és fàcil arribar-hi a la web institucional
i allí a la història es veu totes les qüestions
que encara es podrien arribar a recuperar
que, suposadament, o realment, en un moment determinat,
el ball o l'entravés o el bestiari
ha estat a la nostra festa major des del 1321.
I hi ha una qüestió important.
No només ha crescut en actes la festa major,
que a vegades es creix en actes
perquè també hi ha una demanda social
que te demana més activitats
perquè els espais cada cop estan més plans,
sinó que hi ha hagut, arrel d'això també,
una molt més alta participació en actes de tot tipus.
El Javier González feia una referència
a Cercavil amb molt poca gent,
a les escales de la plaça de les Cols.
Jo he viscut ja com a regidor de festes
el dia 23 al matí, a l'anada a ofici,
a agafar un any l'alcalde,
que no sabia gaire ben bé el recorregut,
i va dir, tirem recte, tirem escales en un recte,
saltant-se una mica el tros del carrer Marceria
i pares galeses, no?
I va tirar recte la bandera
i tota la corporació recte amunt.
La qual cosa va descol·locar una mica
tots els grups que estaven esperant-nos
a dalt a la plaça a la seu,
i fins i tot alguns d'ells, bastants,
es van enfadar perquè la ritualitat de l'acte
es va trencar, no?
Bé, ara seria impossible,
el dia 23 al matí,
que l'alcalde aquest o un altre
decidís tirar recte,
perquè tot i que hem avançat
l'hora d'anar a l'ofici,
perquè l'ofici també l'hem avançat,
perquè després tots els valls
doncs es poguessin estar a la plaça,
després es pogués fer amb una certa tranquil·litat
també l'actuació castellera,
que hi hagués suficient temps
perquè han crescut els valls,
un número de valls,
a representar després de l'ofici de festa major,
doncs ara seria totalment impossible,
perquè ja a aquella hora del matí,
que és a dos quarts de deu
quan sortim de la plaça de la Fons,
si no recordo malament,
per tant abans de les deu,
la plaça de l'escola,
sentia el rossinor,
les escales cap al pla de la seu
estan plenes de gom a gom, no?
Aleshores, crec que és un símbol
que també en els últims anys
la participació ha crescut
i que tot allò que apareix
al programa de Santa Tecla d'enguany
és garantia de qualitat
pràcticament pel ciutadà tarragoní.
I això ho saben les entitats,
les entitats que es mullen
a l'hora de programar qüestions
per Santa Tecla
saben que no poden programar qualsevol cosa,
no només per Santa Tecla,
també per Sant Magí.
Les entitats que entren en relació
amb la ciutat
a través del programa de festes
saben que el camp de programar
és una activitat que tingui qualitat,
que tingui acollida,
perquè la gent també,
el ciutadà s'ha tornat exigent
en que tot allò que hi ha
al programa de festes
vol que tingui un resultat
que sigui propi
del que es mereix una festa major
com la de Tarragona,
festa d'intreç nacional
i festa d'intreç turístic estatal.
Aquesta és una de les qüestions
que al llarg d'aquests 20 anys
crec que també m'ha anat guanyant.
Jaume,
l'any 1986
les Bar no feia el retaule encara.
No, no.
L'any 1991 el primer.
Sí, en Guany fa 15 anys.
Realment,
és que fa un moment que estàvem,
ahir vaig estar mirant
la primera estrena,
quan s'ho va estrenar,
perquè necessitava saber
quina gent hi havia,
i realment la gent era molt jove
i hi ha gent que encara fa 15 anys
que fa el retaule
i és una sorpresa agradable
veure que encara puguin fer el retaule.
però sí,
15 anys, 15 anys.
Abans,
abans comentava,
no,
els anys 80,
començaments dels anys 80,
la Cercavila
no estava plena de gom a gom,
no hi havia tant públic.
Què passava?
Que la gent,
els ciutadans,
no s'havien fet encara seva festa?
No s'havien fet seva,
la festa?
No,
és que de fet,
jo recordo que quan jo sortia
amb el Vall de Bastons
només hi havia els gegants,
la Colla de Castells
i el Vall de Bastons.
No hi havia ningú al carrer,
tothom marxava,
no hi havia ningú,
no era d'interès,
la festa de Santa Tecla.
el que s'ha fet és que
com que vam recuperar les coses,
vam crear un model diferent de festa
i realment
les recuperacions que s'han fet
s'han fet en dignitat
i jo crec que la gent
s'enlla del carrer
perquè l'oferta de Santa Tecla
també és molt diferent,
hi ha de tot, no?
Jo crec que a mi
que evoluciona Santa Tecla
surt més gent al carrer,
a vegades massa i tot, no?
Perquè a vegades
tu te sents agobiat al carrer, no?
Dels dos actes que has parlat,
jo els dos els recordo
perquè vaig estar a l'estrena,
el de l'Àliga
i era l'antic ajuntament
que no s'hi cabia,
perquè hi havia un interès,
el que passa com que no hi havia activitats
la gent no sortia,
però a poc a poc
se va anar com a duplicant, triplicant
i amb el retable el primer any
era lamentable
perquè, bé, clar,
si cabien mil persones
potser n'hi havia dos mil.
Sí, sí, va ser...
I va ser, clar,
era molt complicat,
a més, organitzativament
no estava estructurat com ara,
era molt voluntariat,
hi havia molt poca gent,
requèia molt amb les entitats
i, clar,
si la gent es disparava
no podies fer molta cosa.
És veritat
que abans el dia 23
la gent aprofitava
per anar-se'n a Barcelona?
Home, i el clàssic
d'anar a Reus,
que és lleig.
Això hauria de ser pecat.
Anar a comprar a Reus
el dia de Sant Magí
el dia de Sant Tècle
i això ho feia la gent.
Ara ja no ho fan.
Jo crec que ara també
estem en un pas ja més endavant
que és,
hi ha molta gent que s'agafa
el 23, lògicament és festa,
però hi ha gent que aprofita
de fer alguna part
de les seves vacances
el dia 22 o el dia 21
molt de gent.
I no només,
i no només,
Jaume,
la gent que està implicada
directament,
o sigui, no,
el Jaume és que gairebé
s'ha d'agafar part
de les seves vacances.
Jo crec que et podries
arribar a trobar
amb la història,
potser me toco més
dir-ho a mi això,
que ells,
en la història
del recent democràtic
de l'Ajuntament de Tarragona
o d'altres ajuntaments,
podríem arribar a trobar
algun regidor
que per festa major
potser estava comprant
el Corte Inglés a Barcelona.
I ho deixo aquí.
I ho deixo aquí.
Ara, com que tindrem
el Corte Inglés
d'aquí uns anys aquí...
Però tancarà, eh?
El farem tancar.
Doncs això,
ja no només s'agafa en vacances
la gent que està directament
implicada,
sinó que hi ha gent
que no està implicada
en cap entitat
que viu a la festa directament
i que s'agafa vacances
per viure a la festa.
És que realment,
Santa Tegla és dura, eh?
Si has de fer tot,
tu què hi ha?
I això també es nota,
perquè recordo els anys
que feia de regidora
dels espectacles al dematí,
que hi havia alguns espectacles
al carrer
perquè es converteixi
en plaça friki,
és que el públic
sempre era el mateix.
Vull dir que gairebé començàvem
ja està el Ferran Ventura,
el Javier Magro,
bueno, feies el repàs
perquè eren aquells,
ja està,
sempre hi havia la mateixa gent.
I això a poc a poc
és que s'ha anat,
s'ha transformat.
Abans la Sílvia deia
hi va haver-hi un moment
d'inflexió
que vaig veure
que Santa Tegla
anava en sèrio,
quin va ser?
Quan vaig veure
que algú portava
la samarreta de les festes
desitada pel Vall de Diablos
i no coneixia,
però és que això
era normal.
És com el dia 22
a la plaça Les Cols,
al Bermud,
que es fa,
el concert Bermud,
és com el moment
de la gent del Seguissi
que diuen
bueno,
ara ja anem a transformar
la ciutat.
I en aquell moment
totes les cares
érem conegudes,
no?
Perquè era una sèrie de gent.
Però aquesta gent
ha anat reproduint-se,
ha anat casant-se
i ha anat creixent
i això ara
ha transformat
en la marea
que hi ha ara.
En guany,
els diables
han fet vermella
la samarreta
perquè així
el partit del 23-24
al Camp del Nàstic
tothom pugui anar
amb la samarreta
de les festes
o amb la samarreta
del Nàstic.
Com surt, Xavi,
el tema aquest
de la samarreta?
El tema de la samarreta
surt,
home,
diguem que
el Ball de Diables
el 84
era un grup
on teníem
una edat bastant comuna,
gent molt jove,
entre els 18
i els 20 anys
podríem dir
i amb moltes ganes
de fer coses
i, home,
nosaltres teníem
la sort
que ens movíem
molt fora de Tarragona
perquè actuàvem molt fora,
els diables
sempre han tingut
aquesta sort
de poder actuar
molt fora
i sempre veies
que fora
hi havia aquest referent,
el tema de la samarreta
per exemple a Sant Fèlix
a molts pobles
i ciutats de Catalunya
hi havia aquest referent
i aquí no hi era
i un any
ens vam llançar
a l'aventura
de fer la samarreta
la samarreta
la primera
recordo
que se'n van editar
50 exemplars
que era blanca
i era el cap de l'àliga
amb color negre
que jo n'he vist
algun col·leccionista
suposo
és una peça
bastant buscada
50 samarreta
crec que potser
després vam fer
25 samarreta
més
però vaja
no vam arribar
a 100 samarreta
quan ara se n'editen
més de 2.000
4.000
és una altra mostra
i lògicament
per exemple
tampoc se'ns va acudir
fer-ho pels nens
perquè
és que no hi havia demanda
llavors
si només això
clar
s'ha agafat una volada
tot plegat
i ara a part de la samarreta
hi ha el mocador
hi ha el domàs
i a partir d'aquí
el merchandising
Carles Sala
s'ha expandit
d'una manera impressionant
s'ha expandit
i a més a més
al final tenim la samarreta
un moment determinat
parlant amb els diables
vam decidir
que també tingués
la imatge de la festa
jo crec que
era necessari
arribar a aquesta
a aquesta unitat d'imatge
del que fos
cada any
la festa de
de Santa Tecla
que també la samarreta
de les festes
no tingués una imatge
una imatge diferent
que la ciutat
estés de festa
i això significava
doncs també
que la samarreta oficial
doncs havia
de contenir
doncs
un sentit unitari
respecte
doncs a les banderoles
i aquest nou tipus
de difusió
que s'ha anat fent
o que s'ha anat inventant
en general
al voltant de la festa
i el merchandising
ha crescut moltíssim
jo recordo l'altre dia
que repassàvem l'any passat
i tan sols
a l'estant de les festes
que s'instal·la
a la Rambla Nova
a l'estant de les festes
l'any passat
es van bellugar
per les entitats
no per l'ajudació
directament per les entitats
40.000 euros
40.000 euros
a base de vendre
cosetes
o petites
doncs
idees
que les entitats
anant tenint
doncs
que van entre l'1
entre l'1 euro
i 10 euros
doncs
se venen moltíssimes coses
l'última
a més a més
ha sigut la dels
grellers
4 garrofers
amb una línia
que a mi
m'agrada moltíssim
que és que
hi ha un pudle
això va directe
a la canalla
és un pudle
de 25 peces
que a més a més
al darrere
és allò de la lletra petita
de les pòlisses
d'assegurança
al darrere
hi ha la lletra petita
important d'aquest pudle
que és l'explicació
en aquest cas
de la història
dels gegants moros
i en aquest sentit
doncs
tota la feina
que s'engegui
doncs
de cara
a donar-ne
difusió de la festa
és important
però a donar-ne
pedagogia
i a conèixer
que com
bé ha dit algú abans
hi ha hagut
santa tecles
on no hi havia
l'àliga
doncs això comença a ser
molt necessari
perquè doncs
cal saber
que fa 15 anys
o 16 anys
no hi havia retaula
fa falta saber
o fa falta
donar a conèixer
l'esforç
de centenars
de persones
d'entitats
de diferents entitats
en aconseguir
que la festa
arribi a ser
el que és en l'actualitat
ser una festa
de primera divisió
més coses en aquest sentit
l'any 1991
el mateix any
que s'estrena
el retaula
hi ha la primera
arrencada festiva
la primera arrencada
de gegants
una cosa
abans no hi era
hi ha el canya
el rol
també
el que després
ha evolucionat
cap al deó
l'any 93
es presenta el lleó
es presenta la vibra
l'any 94
es presenta la mamaderia
madeta
abans no hi havia
beguda de les festes
no
no no
doncs va a dir
el xertrés igual
el xertrés sí que era
el xertrés corria igual
era un component
indestriable
o sigui
les sobretaules
de festiva
sempre hi havia
la copa de xertrés
el que passa que
clar
amb la dimensió aquesta
de buscar-li
un nom determinat
i que tingui
una composició determinada
doncs no
no hi era
no hi era
com és que
al final
la ciutat s'ha blocat
amb això
i ara és
bé
a veure
evidentment
la beguda
aquesta
que això
aquesta beguda
això és com les paelles
que hi ha el paellador
i la paella ben feta
per tant és important
que la mamadeta
estigui feta
amb granitzat
de llimona
i amb xertrés
i amb xertrés
i les mesures correctes
de xertrés
ho dic perquè a vegades
ve gent de fora de ciutat
que li fan problema
amb madeta
i potser allà on van
la fan amb fanta
o amb una llimonada
qualsevol
i no és el mateix
realment
no compleix
el pitjor actiu
jo tampoc diria
evidentment
jo crec que hi ha hagut
la instauració
d'una sèrie
d'activitats
o de costums
que doncs han tingut
un èxit important
el cafè copa i pudro
per un dur
podria ser un altre
però jo a tots els menys
no definiria la festa de Tarragona
on doncs la beguda
o l'alcohol
fos allò
un aspecte determinant
o fos un aspecte
molt específic
jo crec que
la gent
això de la mamadeta
ho ha apreciat moltíssim
més en una línia
de record
el que ha significat
doncs la xertrés
pel llarg de tot el segle XX
en la nostra ciutat
jo crec que ja
jo crec que és important
no oblidar-se'n
de certes tradicions
recents
a vegades mirem
molt molt enlluny
molt en el passat
hi ha altres qüestions
que hem tingut
molt recent
i que han estat
molt apreciades
per els tarragonins
cal també recordar-ho
i jo crec que l'èxit
de la mamadeta
es basa sobretot
en això
no en el seu grau alcohòlic
no en el seu grau
que sigui una beguda
allò
sinó en el fet
que és una beguda
que tothom
ha identificat moltíssim
amb la ciutat
el model
de la mamadeta
també es va mirar
cap als moros i cristians
com que un any van venir
allí brenen
el licor cafè
corregiu-me si m'equivoco
i llavors
el que es va fer
va ser un tast
i el javi de caves i vins
ell llavors estava molt implicat
en el ball de diables
i ell estava molt entossudit
en transformar això
com que ja era vineter
i llavors ens van fer un tast
amb diverses possibilitats
granitzat de cafè
granitzat de llimona
amb no sé si coca-cola
no ho sé
i se n'anava combinat
i llavors va haver
una sèrie de gent
del ball de diables
que es van oferir
com a voluntaris
per a fer el tast
i es va arribar amb això
però va ser el javi
qui va trobar la proporció
que després es va inventar
el tema aquest del barrilet
i la empresa
Chartres Difusión
que tenen a la seu a Barcelona
que són els que importen
el Chartres per tot Espanya
la veritat és que
de sempre
es van implicar
i llavors
un dels punts àlgids
del Chartres va ser
quan es va fer
una exposició
al carrer Major
la primera
que també
recordo un pitote
allà al carrer Major
perquè donaven un got
i la gent
bueno
és que es tirava com a lleons
per aquell got
que també es va
desmarxar completamente
una organització
perquè la gent volia un got
no sé si era de plàstic o de vidre
però els pobres de Chartres
van quedar impressionats
i des de llavors
pobres són uns dels que
s'agafen vacances
per venir a gaudir
a Tarragona
és a dir
que tenim gent a fora
es posen la samarreta
el mocador
el barret
s'ho posen tot
i ho tornen per la ciutat
hi ha més coses
que han canviat
una cosa
que ja es mantenia
ja estava els programes
d'actes dels anys 80
era el que s'ha batejat
com l'Estracanada
la nit del 22 al 23
és una nit
però jo home
que ha canviat moltíssim
en tots aquests anys
home sí que ha canviat
òbviament
jo els primers anys
hi anava
ara ja no tinc
com era
quan tu anaves
a l'Estracanada
com era jo?
bueno m'havien de portar a casa
realment no
el que passa
que
un estafagrant
i òbviament no aguantem
llavors ja deixes els fills
que van
i ja no els veus
ara els veus
que els trobes a les matinades
i de les matinades
ja van a esmorzar
i ja s'han posat a l'Estracanada
i ja tornaven a sortir
a seguir
vull dir que és una cosa
que òbviament ha canviat
òbviament
jo diria que havia de canviar
entre altres coses
perquè segurament
la nit del 22 al 23
fa 20 anys
doncs era una d'aquelles nits
que segurament
te deixaven sortir
tota la nit
fins al dia següent
i allò empalmar
era penar
que empalmes a la vida
avui en dia
la gent que participava
en aquella edat
fa 20 anys
jo crec que tenen
moltes altres oportunitats
d'arribar tard a casa
per dir-ho així
o d'empalmar
o de no
o de connectar
fins al dia següent
jo crec que havia de canviar
perquè
ja no és un fet tan excepcional
o tan extraordinari
el fet de
de plegar tard
o que puguis tindre
l'oportunitat
de tenir festa
fins tard
jo recordo
fa 20 anys
que per si volies
plegar tard una nit
i volies estar a festa
doncs t'havies d'anar
segurament a Salou
com a prop
anar a Salou
per poder anar a fer unes copes
avui en dia això
unes copes
o doncs estar amb els amics
o el que sigui
avui en dia això
ja no es planteja
ja fa bastants anys
de cap manera
doncs a Tarragona
i per tant
la nit de l'Estaracanada
ha canviat
i jo crec que han canviat
més coses
a la festa major
ha anat evolucionant
deixa'm dir-me això
perquè he vist
amb l'Estaracanada
he vist coses
perdó
molt friquis
he vist toros
en el programa exacte
he vist toros mecànics
he vist fakirs
he vist circs
he vist
llegint el programa d'actes
anades a les 3 del matinada
a l'Ajuntament
no sé fer exactament
què és
què és feia
cinema
el Camp de Mar
per exemple
hi havia alguna peliculeta
doncs a vegades
pujada de tot
aconseguíssim d'anar per Pinyà
el que passa
jo crec que tenia una mica
acabuda tot això
es tractava
que fos una nit
esbojarrada
i el que crec que sí
que ha sigut un encert
és mantenir
el que són els espais festius
o sigui
la circulació
a aquesta plaça de la Font
Camp de Mar
que crec que això sí
que més o menor mesura
però jo crec que s'ha mantingut
molt
això és encertat
perquè d'alguna manera
també ho lligues
amb el que són
els espais festius
del dia abans
i el del dia després
el del dia de Santa Tecla
i això s'ha mantingut
però clar
el Camp de Mar
per exemple
jo recordo això que comentaves
que hi havia
a més
estava en diferents espais
hi havia un espai
potser hi havia un fakir
a l'altre hi havia
el cany en rol
a l'altre hi havia
un orquestre
i a dintre de l'auditori
hi havia una pel·lícula
o potser
recordo que en feien
5 o 6 pel·lícules
jo un any
vaig arribar a veure
les 4 seguides
i bueno
clar
i anys anteri
clar
i veient
que l'has vist
que la sessió
clar
la meva sessió de golf
va ser
tot sobre mi madre
era un tipus
però clar
anteriorment veies
la passió en turca
i anys anteri
veies porquis
clar
a les 5 de la matinada
del Camp de Mart
imaginem-nos
clar
jo m'havia esborrat
de la memòria
això del cine
però l'última sessió
quan ja hi treballava
a l'organització
és que era terrible
perquè clar
tothom anava molt desmarxat
i si posaves una
que era una mica així
alegre
però això ha canviat
ara estava comentant
amb el Javi
perquè no em venia
l'expressió
un espai chill out
fa 20 anys
jo crec que diria
el més proper
de ser el del fakir
el fakir
el fakir
era el més proper
de l'espai chill out
llavors clar
això ha canviat
les músiques electròniques
els muntatges audiovisuals
això ha canviat
i per tant
la festa s'ha anat
a la realitat
a aquestes tendències
perquè si s'hagués quedat
aïllada només
amb lo tradicional
els gralles
doncs s'hagués quedat
com a molt reduït
i quan han posat espai chill out
vol dir que la festa
es va transformant
i que té vida per anys
espais
parlem d'espais
abans dels macroconcerts
es feien
on es feien
Silvia?
Marquès de Montoliu
mític
Ràdio Futura
Tarragona
té un abans i un després
amb Ràdio Futura
és com el nàstic
un any va vindre
un any va vindre
una gorruxaga
un any va vindre
una gorruxaga
l'orquestra Montragón
que va arribar tard
i llavors anava pet
i van trigar
després va estar com a dues hores i pico
que no marxava
ni amb aigua calenta
i no sé si anava aquell senyor baixet
no?
no sé
una veïna
Popocho
sí
sí, sí
Popocho això
jo crec que una altra
abans ho deies tu
que els pets van actuar al cocodrulo
any 1988
durant un cop d'ull
els pets van actuar al cocodrulo
els pets actuaven sempre
i després has vist que cíclicament
han anat actuant a diferents jocs
i vaja
a mesura que el grup ha anat guanyant ràdio
després en sanal 92
actuen conjuntament amb Sangraït
ara clar
els pets actuen en solitària
allò on es proposin
un any van actuar al Parc de la Ciutat
i a la Rambla Nova
que no crec que hi anessin ni al programa
a Roger de Llúria
sí
que van fer després la baixada a l'àliga
una mica torta
el primer gran concert
que recordo
un gran concert
vull dir que estàs de punta a punta
crec
ara igual m'equivoco
però crec que era
Pets d'Arme
no
d'acord-ho pot ser?
sí Pets d'Arme
sí sí
però vam patir molt
no sé si ho ens han traït
i era allò
la plaça plena
que tampoc hi estàvem acostumats
diguem que els que anàvem sovint
a la plaça de la Font
que la plaça de la Font plena
per nosaltres era
diguem mitja plaça
mitja plaça
i un quart de plaça
molt apretadet
i l'altre quart
doncs bé
però clar
veure la plaça de la Font plena
de punta a punta
no era gens habitual
en els últims anys
Carles ha estat
em sembla
una de les constants
de l'Ajuntament
intentar doncs
mantenir aquest vessant
més tradicional
indispensable
la clau de l'ànima
de la festa
però també sense oblidar
els grans espectacles
no només concerts
sinó obres de teatre
he vist fins i tot
d'algun any va venir
Regina dos Santos
amb un espectacle
de Piri Cuixa
he vist un any
del Quim Amorós
recordo això
de la Regina dos Santos
podria ser
el Quim Amorós
ves que no fas una foto
ves que fins i tot
no el programés
en un espai
que no segi era
el més adequat
allà davant
al pla de Palau
eh que sí
de veritat que sí
recordo d'haver
una miqueta
sí perquè me'n recordo
que vau allà
a les barres d'ençà
allà també
va haver una polèmica
un canvi d'escenari
i va un poll
un poll important
a vegades deslaces
no no
la polèmica era
però no sé
la Regina va actual
al Camp de Mar
però és veritat
que van fer un cabaret
es va anunciar un cabaret
i es va programar
a Pla de Palau
com a espai
que pot tindre la seva gràcia
però no va funcionar
perquè alguns veïns
de la plaça
van dir que no era apropiat
i em sembla
que no es va arribar a fer
al final
no ho recordo
no ho recordo
no ho sé
però va haver presó
però evidentment
els grans espectacles
són importantíssims
jo sempre dic
i amb això
és molt reiteratiu
la màgia
del seguici
era màgia aquella
que tothom
espera
que es repeteix
cada any
i que omple
avui en dia
ja fa anys
places i carrers
i saps el que hi haurà
i saps el que veuràs
i això té la seva màgia
i és importantíssim
que és l'eix
de la festa
però evidentment això
si no n'és acompanyat
de tota una sèrie
d'espectacles
el que passa
és que
clar
cada vegada
també
s'ha diversificat
tant tot el món musical
fins al món teatral
que és difícil
poder complir
totes les expectatives
del que li agrada
la música més
de rock du
que li agrada
la música
de la lista 40
de turno
que li agrada
no sé què
les músiques
independents
per tant
és realment difícil
allò
contentar tothom
però crec que s'ha d'entendre
que el que busquem
especialment
en una festa major
no és la gran especialitat
sinó és buscar
el gran públic
hem sigut sempre
gent sectària
jo sempre dic
que nosaltres
he intentat
no ser mai
gent sectària
amb el tipus
d'espectacle
que hem portat
a la ciutat
i hem buscat
sempre
ser el màxim
d'heterogenis
amb allò
amb el ventall
d'edat
que volíem cobrir
amb els diferents
espectacles
el dijous
us presentem
Santa Tecla 2006
i crec que
torna a ser
un programa
realment
que ens ha quedat
prou equilibrat
a nivell musical
a nivell
teatral
i evidentment
a nivell tradicional
més coses
que han canviat
parlem
si et sembla
del Correfoc
Xavi
donant un cop
jo recordo
allò
en la meva tendra infància
demanar aigua
als balcons
després del Correfoc
ara això no es fa
però és que mirant el programa
diu
any 87
cant del passiu bé
de la xaranga
dels mussols
què era tot això Xavi?
sí
d'alguna manera
es tractava
d'allargar
fins i tot
o sigui
el Correfoc
és la Cluenda
ho ha estat sempre
des de l'any 84
Cluenda de Santa Tecla
i els primers anys
era molt habitual
el tema de l'aigua
l'aigua vol dir
que una vegada
acabava el Correfoc
a Roger de Llúria
l'alcohol mediterrani
la gent de les cases
tenia preparat
un arsenal
cada vegada
més tecnificat
a base de mànegues
galledes
i de més estris
que realment
era espectacular
no sé per què
però amb els anys
això ha anat a menys
però jo crec que no ha sigut
tampoc una cosa volguda
sinó que
no sé
i allò de la xaranga
els mussols
recordo
perquè a més a més
coneixia els components
de la xaranga
els mussols
va ser un intent
d'amenitzar
musicalment
aquest moment
de l'aigua
o sigui que d'alguna manera
he de dir
a veure si
després del foc
pot arribar a funcionar
aquest espai
amb l'aigua
i la música
que realment
no va acabar de quallar
una mica l'estilai
pobre de mi
de Sant Fermín
és la Tarragonina
jo crec que a més a més
encertadament
perquè el final
que tenim a la Rambla
que és un final
que el lloc
és espectacular
una vegada
acaben tots els
valls de Diables
i dracs
i de més bèsties
al final
aquell arroger de Llúria
amb el final aèri
aquell de pirotècnia
amb la traca
i el Glòria Santa Tecla
amb el cartellet aquell
la veritat és que
tampoc demana res més
vull dir que això
a mi personalment
em sembla que és un final
ja prou agraït
i després de tants dies de festa
jo crec que la gent
ja té ganes
que s'encengui el cartellet
i de recollir
els seus trastos
i anar-se'n cap a casa
que l'endemà
habitualment
és dia de treball
Aquestes coses
són importantíssimes
en la festa
vull dir que la gent
un determinat
hagi decidit tirar aigua
i després hagi deixat
de decidir-ho
perquè
ha sortit espontàniament
això
són coses que
quallen més o menys
i si quallen molt
i es repeteixen
i acaben portant
vuit anys fent-se
doncs ho acabes incorporant
al programa
això ha estat per exemple
la baixada de l'Àliga
també
que no és pas
una iniciativa municipal
sinó que és una iniciativa
dels portants
que tenien l'Àliga
on la tenien
a mi m'han dit
que la baixada
hi ha tanta gent
que ha fet la baixada
de l'Àliga
milers de persones
tot o mi era
la gent que hi era
diu
no no
aquell any
de primera baixada
de l'Àliga
era amb 15-20
i de absoluta
ja m'han explicat
300 persones
aquí hi ha alguna cosa
qui d'aquí va ser
en aquella primera baixada
hi ha una necessitat
una necessitat física
diguem que l'Àliga
es guardava
a l'Ajuntament
i alguna època
a l'antic Ajuntament
també
llavors
en aquella època
el Vall de Diables
tenia la seva seu social
a la plaça
de la Mitjalluna
on hi ha l'actual
hotel d'entitats
perdó
on hi ha l'actual
nivell d'empreses
a la tercera planta
que per cert
és on va néixer
Josep Maria Jujol
allí teníem nosaltres
el local
i teníem una necessitat
física
de baixar la peça
des de
des de la plaça
de la Fona
des de l'antic Ajuntament
a la plaça
de la Mitjalluna
llavors
com que l'endemà
era el dia 22
el dia 22
volíem pujar
amb la música
amb la banda
o amb la xaranga
que acompanyés l'àliga
des del nostre local
els Diables
i l'àliga
i pujàvem
fins a la plaça
de la Font
per sortir al Cercavila
l'havíem de baixar
i la baixada
no era res més
que es reclutaven
els portadors
i la gent de l'entitat
es deia
s'enviava una carta
i qui volia venir
a baixar-la
intentàvem fer-ho
d'una manera
d'una manera
més o menys distesa
recordo un any
que era
amb un radiocaset
a Piles
i llavors
jo recordo
baixades
baixades
baixades
que això no sortia
al programa
lògicament
més aviat teníem problemes
amb la Guàrdia Urbana
com que érem poca gent
quan acabi tot
baixem l'àliga
esperàvem que acabés
l'últim espectacle
estem parlant del dia 21
això
sí, el dia 21
que hi havia anys
que acabava
a les 12 de la nit
però hi havia anys
que acabava
a les 4 o les 5 del matí
que això significava
que tenies
més eufòria
i llavors
tiraves avall
recordo
un tècnic municipal
molt conegut
baixar l'àliga
pel carrer Major
i la va baixar
suposo que
havia pres espinaques
però anava
ràpid, ràpid
baixava
sí, no és fins que
això es comença
comença realment
a fer-se gran
amb el temps
no sabem per què
la gent va portant
va portant
coneguts
amics
i home
jo crec que la gran
la gran bomba
va ser
acompanyar-ho de música
i el problema
i el problema va ser
també
que llavors va haver
com una mica
rifirrafe
la gent
anàvem fent grans
i els àligues
van dir
ho baixem
amb una hora
raonable
i un any
ho van baixar
a 4 o 11 de la nit
i havia
a les barres d'en Saire
que estava actuar
a la plaça
a la Font
i clar
van passar pel mig
és una mica
al·lucinant
que tothom està allí
silenciós
mirant la cobla
com toca
i tot això
i passa l'àliga
per allí
que llavors
molta gent
de Tarragona
i els acompanyava
molt gent
de les colles castelleres
i de fet
doncs també
si vol volguer afegir
més gent
i d'alguna manera
allò va agafar
una dimensió
que realment necessitava
d'una organització
amb cara i ulls
i en aquest cas
l'organització
amb més cara i ulls
que hi havia lògicament
és l'organització municipal
i d'aquesta manera
se'ns facilitava
d'alguna manera
el recolzament
de la Guàrdia Urbana
el fet que durant el recorregut
no hi haguessin terrasses
no hi haguessin cotxes
i això
doncs ha esdevingut
en el fenomen que és ara
que crec que és un dels moments
que molta gent espera
per la festa major
i a nivell després
d'altres qüestions
de seguretat
de possibles conseqüències
clar
quan una activitat
d'aquestes es massifica
d'aquesta manera
hi ha d'haver un cert contracte
entre l'entitat
que ho organitza
i l'Ajuntament
per evitar possibles sorpreses
posteriors a vegades
que no sempre es queden
ben regularitzades
en un ambient de festa
on l'eufòria
com deia la Sílvia
doncs allò
ara treballar en aquest acte
és només pringat
jo tinc la sort
que fa anys
que em toca treballar
perquè treballant amb això
es pateix
es pateix molt
i si afegit una altra cosa
jo crec que
com deia abans la Sílvia
hi va un moment
que a Santa Tecla
tots érem coneguts
o sigui
les cares eren conegudes
o si més no
tenies controlat
jo crec que ara
Santa Tecla
és un pol d'atracció
sobretot pel camp de Tarragona
però també
per fora del camp de Tarragona
però per exemple
en nits així
veig moltes cares
de Torredambarra
de Reus
de Valls
moltes cares
de la comarca
i això realment
ha provocat que
el tema tampoc estigui
tan i tan controlat
com estava en un principi
jo conec gent
que si ha de convidar
algú de fora
per Santa Tecla
la convida a la nit del 21
i no a la nit del 22
és que és una nit màgica
i avui en dia
a la nit del 21
quan arribo al calendari
i mires
a veure què et toca
i veus que el dia següent
és laborable
dius
uf menys mal
perquè aquesta sensació
de tota aquesta gent
que a més a més
s'afegeix
a l'agenda
de la ciutat
dius
això ens acaba col·lapsant
l'acte d'aquests espais petits
i de fer un recorregut
més gran
es tracta d'això
es tracta d'intentar
mantenir
la identitat
de per on passen
aquesta entitat
que en el seu moment
va decidir baixar l'àliga
i no cal canviar
excessivament
ni recorreguts
ni espais
perquè simplement
hi capi més gent
això seria com canviar
la petum
per entendre'ns de verga
de plaça
perquè doncs
ja no hi sé cap
no té sentit
un moment
en què Santa Tecla
fa un salt qualitatiu
jo home
és quan s'implanta
la Santa Tecla Petita
sí
jo crec que
la Santa Tecla Petita
ens dona ales
a aquesta gent
que fa tants anys
que anem
recuperant coses
jo crec que l'important
és tindre aquesta
aquesta secció
d'aprenents
que és la Santa Tecla Petita
jo crec que la Santa Tecla Petita
sí que fa un salt qualitatiu
en el sentit
que
ja tenim el salt qualitatiu
amb els valls
perquè les recuperacions
són bones
en tinc la gran sort
que tenim una comissió
assessora
que ha batllat
perquè això sigui bo
per tant
quan arriba
la Santa Tecla Petita
ja neix
ja neix
organitzada
ja neix
en qualitat
perquè és idèntic
jo crec que
la Santa Tecla Petita
l'únic que hi veig
és que ja veurem
si podem aconseguir
al final de tot
fer tots
recuperar tots els valls
en petit
perquè és el que
més
més complicat
perquè realment
per exemple
els valencians
en guany
hem estat treballant
els valencians
però
és una cosa
que és complicada
a nivell
de gent petita
perquè s'ha de fer
s'ha de fer castells
i ara amb això del casco
i tot això
no sé què farem
no entrem amb el tema casco
que això
hem pensat
que potser el retable
treurem el casco
però hi aporten
aquella cosa
en el filà de tres
jo crec que
esclar
que hi ha coses complicades
per poder recuperar
però jo crec que
Santa Tecla Petita
a nosaltres
com a entitat
perquè tenim gent
petita
doncs
ens va bé
poder tindre
aquesta escola petita
de totes maneres
amb el patatuf
nosaltres ja
incitem la gent
a entrar a la festa major
llavors ja
patatufs
cercolets
va tirar endavant
ball de bastons
però llavors
si tens aquest pantall
d'altres balls
d'altres coses
per fer en petit
jo crec que
el que necessita
Santa Tecla
és aquest relleu
relleu de gent
i per qui ha de començar
efectivament
el ja m'ho diu molt bé
ara
hi ha tres qüestions indispensables
en què m'ho veu
una Santa Tecla
encara que no ho sabem
una és la Santa Tecla Petita
l'altra Santa Tecla
a les escoles
i l'altra
ho serà la casa de la festa
i són tres qüestions indispensables
primera
perquè les persones
que van estar recuperant la festa
doncs
la majoria
s'han anat fent
suficientment grans
com perquè
elles mateixes
comencin a pensar
en donar el relleu
però donar el relleu
necessites que n'hi hagi
i per altra banda
necessites cultivar
doncs
gent que entengui
que
l'eufòria inicial
que et comporta
recuperar
qüestions
que doncs
en aquell moment
no hi són
després
doncs
es pot matitzar
moltíssim
i pot donar
pas a una època
potser no tan brillant
i de més decadència
per tant
si bé
evidentment
la canalla
està emocionada
amb el seguici
quan aquesta canalla
passa a tenir
14, 15, 16 anys
si no s'ha cultivat
d'una altra manera
la seva emoció
pel seguici
per les festes
per les tradicions
podrien tranquil·lament
abandonar
i no sentir-se
directament implicats
amb el que és
el seguici popular
però
si tenim un seguici
petit
amb gent fent cua
i hi ha una participació
directa
és molt probable
que doncs
hi hagi
canalla
que segueixi enganxant
que quedin enganxats
i que
donin relleu
al seu ball
o la seva
part de la bèstia
doncs
ja d'adults
i que doncs
puguem
assegurar-nos
aquest relleu
Santa Tecla
a les escoles
és vital
per una qüestió
insisteixo
que tothom sàpiga
i conegui
d'on ve la festa
i l'esforç
que s'ha fet
de recuperació
de la festa
i crec que
la casa de la festa
com a t'ha de ser
a partir
de la seva inauguració
punt de referència
o punt neuràlgic
de la festa major
de la ciutat
podeu anar pensant
un moment
que hagueu viscut
en totes les Santa Tecla
us ho demanaré
d'aquí uns instants
per tancar
aquest espai
però abans
m'agradaria preguntar-vos
primer vosaltres
Xavi Sílvia
què li falta
o què li sobra
ara a Santa Tecla
cap a on ha d'anar
si és que ha d'anar
cap a algun lloc
a mi personalment
no m'hi sobra res
crec que
hi ha una tal varietat
d'actes
de tot tipus
que realment
jo crec que compleixen
l'expectativa
de molta gent
per tant no m'hi sobra res
i faltar
a mi
en principi
no m'hi falta res
el que sí que crec
que és important
és que Santa Tecla
mantingui aquesta capacitat
de transformació
és a dir
d'evolució
i no sigui una festa
que es quedi
en quilosada
que crec que no ho està
ni corre perill
que ho sigui
o sigui crec que si
manté viu aquest sentit
jo crec que tenim
una festa major
molt sana
i que pot tirar endavant
molts anys
amb aquest model
Sílvia
jo crec que
no s'ha de créixer
en actes
al contrari
s'ha de mantenir
virgencita
virgencita
que me quede
com estic
el que potser
s'ha de millorar
és a nivell intern
les infraestructures
jo crec que és
qüestió de millorar
si és que es pot millorar
i després
la gràcia de Santa Tecla
és que no ha tingut
públic
no sé com dir-ho
turista
sinó que ha tingut
visitants
i és important això
perquè quan una festa
se transforma
en algú
tipus
Falles
o Sant Fermín
en què la gent
no s'ho sent
com a propi
i els espectadors
que venen de fora
te la corrompeixen
i jo crec que està bé
perquè no s'ha fet
més difusió
perquè es podria vendre
millor
però que ja està bé
que es quedi així
Des de l'Ajuntament
què li falta
o què li sobra
Sobrar
m'hi sobra la pluja
no hi puc fer-hi res
no hi podem fer-hi res
Grans xàfecs
per Santa Tecla
Grans xàfecs
l'any passat per exemple
la traca que abans
parlàvem final
el Correfoc
m'hi sobra la pluja
i m'hi sobra
algun acte vandàlic
que també espero
que no vagi més
tot i que els últims anys
hem patit una miqueta
i faltar
doncs jo crec
que en aquest moment
a Santa Tecla
li falta una mica més
de pressupost
jo tinc l'impression
que si bé
el calendari festiu
de Tarragona
doncs
és envejable
perquè tenim
activitats
com és el concurs
de Castell de Focs
fora del marc
de qualsevol festa major
cosa que em sembla
que no passa
a cap altra ciutat
o cap altre indret
on se fa així
un concurs
de Castell de Focs
sempre es fa
dins del marc
de la festa major
doncs jo crec
que hi falta
una mica més
de pressupost
en aquell moment
perquè doncs
els catxers
dels grups
o alguns grups
doncs
han augmentat
moltíssim
suposo que
per compensar
doncs
la falta
de venda
de CDs
entre altres qüestions
i doncs
si vols portar
la qualitat
que pretens portar
en una ciutat
que tens garantit
l'èxit
perquè doncs
hi ha una autèntica bogeria
per la festa major
doncs
en aquell moment
fa falta més recursos
jo deia l'altre dia
que
per exemple
una altra festa
que s'ho mereix
absolutament
perquè doncs
si no
no tindria sentit
però millor
no promocionar
el patrimoni monumental
que tenim
la Tarracoviva
va començar
amb pessetes
parlo
amb 15 milions
de pessetes
per tant
el que ara serien
15 o 20 milions
120 mil euros
i ara està
als 400 mil euros
aproximadament
no 70 milions
de pessetes
per tant
està a 5 milions
de pessetes menys
que tan sols
en 30 mil euros
menys
que Santa Tegla
la cosa vol dir
que realment
des de l'Ajuntament
des de producció
difusió
i programació
a vegades
se fan miracles
per poder fer
una programació
de 10 dies
amb 300 escatges
espectacles
o activitats
ja per acabar
ara si us demano
un record
sé que és molt difícil
si en surten
un 2-2
o acceptem
però d'aquests 20 anys
o 25
de totes les Santa Tegles
que porteu a les espatlles
allò un moment
una nit
un record
Xavi per exemple
jo sempre el moment
que recordo més
sempre són els moments
de l'entrada
d'obres de Santa Tegla
no te'n podria
determinar un
però sí que jo crec
que és un moment
sobretot quan
hi estàs implicat
com actuant
és un moment
realment màgic
Carles se l'has emprenyat
perquè l'hi han tret
no, sí, sí
no, no, no
emprenyat
jo des de petit
que vaig a veure
la processó
el seguissi
com tot tarragoní
i la veritat
és que mai abans
de ser regidor
havia anat a veure
la processó
en aquest punt
que és l'entrada
del Bras de Santa Tegla
i per tant
jo recordo
primer any
que era regidor
no de festes
encara
l'any 91
doncs que
em vaig emocionar
absolutament
amb l'entrada
del Bras de Santa Tegla
i és un moment
de la festa major
que recordo
sense ser regidor
de festes
tot i que
tindríem molts bons records
com a regidor de festes
que en els moments
ja tindrem oportunitat
d'explicar
però l'entrada
del Bras de Santa Tegla
l'any 91
jo recordo
un moment molt especial
de la festa major
Jaume
jo el que recordo
més intens
i el revic cada any
és el retaula
l'estrener del retaula
per mi
jo estava cagat de por
òbviament
perquè era una cosa innovadora
jo també ho veia
que jo no ho entendria ningú
al final tothom ho va entendre
o no
i realment
és un dels moments emocionants
i cada any
m'emociona
a veure com s'aixeca la santa
i té aquell resplendor
darrere
allò te fa fotre
la pell de gallina
i fa 15 anys
i sé el que passarà
i el que ha de passar
i jo sempre cada any
tinc la pell de gallina
Sí, Bia
Jo en demano dos
professionalment
una imatge
que va ser
quan se va remodelar
la plaça del rei
jo no l'havia vist acabada
i pujar
quan hi havia una rebella
no recordo
si era en el Sírex
o el que hi havia
estava treballant
i de sobte veus
que és una ciutat transformada
a més tota la plaça
plena de gent
mirant-ho
i és allò que dius
hòstia
ha canviat
què ha passat
és una ciutat
és una festa diferent
i és una imatge
que em va quedar
i personalment
veure el meu fill
Fender Càngel
o veure com el meu home
pujava al pilar
del retaule
són dos moments
d'aquells
que et queden
doncs amb aquests records
ho tanquem
Carles Salar
regió de festes
moltes gràcies
Xavier González
Vall de Diablas
gràcies
Jaume Huaz
director de l'Esbar Santa Tecla
gràcies
i Sílvia Ferreras
tècnica de l'àrea cultura
també moltes gràcies
a vosaltres
viureu intensament
aquest Santa Tecla?
sí per suposat
molt intensament
i molt especialment
fins la propera