Mig minut, iniciem el temps de la tertúlia
al matí de Tarragona Ràdio, que avui compartim
amb Teresa León. Bon dia, Teresa.
Benvinguda. Nani Rodríguez, bon dia.
Bon dia, Benara. Teresa Valls, bon dia.
Bon dia. Dia magnífic, amb un cap de setmana.
Una calor. Calor, calor, eh?
No som aquí per parlar del temps, que ningú s'enganyi.
Ni de bon tros, perquè avui, com sempre,
l'actualitat ens aporta moltíssimes informacions
i informacions objecte de comentari.
Podem entrar des de l'àmbit més local,
si voleu parlem de carreteres de la part alta
d'aquesta ordenació del trànsit.
Tu que ets veïna de la part alta, Teresa,
no sé com estàs visquent...
Jo encara no l'he demanat. Jo no és que sigui veïna,
soc usuària perquè treballo per...
Ets usuària, efectivament.
Llavors, com que per la...
Tu tindràs un passi particular d'aquests de comerciants.
Això mateix. Avui sentia el president de l'Associació de Veïns
que comentava això que potser és massa precipitat
perquè han anunciat que a partir de la setmana que ve
ja començaran a controlar el trànsit i tot això.
I sí que és cert que jo, quan ho vaig intentar demanar,
hi havia bastanta cua, hi havia bastanta gent
que vaig pensar que normalment tenim
o haurien de tenir prioritat la gent que hi viu allà
perquè ho necessita, evidentment.
I els que treballem.
I els que treballem també, però potser vaig pensar
ja ho faré, no? Allò típic que dius.
I ara, si ho comencen a fer, a veure, no és el meu cas,
potser el teu sí perquè tu hi vas molt més.
I jo hi puc...
O sigui, gairebé sempre hi vaig caminant, no?
Però ara sí que hi ha d'agafar el coset
o qualsevol cosa.
Jo també, jo també.
I llavors, doncs sí que m'hi fotaria bastant.
Jo tinc una curiositat que hi ha controvèrsies.
L'altre dia vam anar a fer un cafè
amb els companys de facultat i uns deien que sí
i uns altres deien que no, a veure si tu ho saps.
El xou de les...
Jo també soc mamà, eh?
Vull dir, no ho dic amb to...
Despectiu, no?
Sí, despectiu, ni amb ànimo de menysprear ningú.
Però el xou de les mamàs
que porten els nens al col·legi de l'ensenyança,
nens de 10, 12, 14 anys,
que es paren allà amb tota la patxorra del món,
que el nen baixa, agafa la cartera, agafa l'abric,
mama un petó,
i això reiterativament,
això se solucionarà o no?
Segurament, això no,
perquè sempre fa la vista gorda.
Jo ahir mateix vaig passar,
perquè a vegades passo per la rotonda que hi ha del Sant Pau
i em fa la mateixa impressió, no?
Allò que vas de pressa,
i que veus que...
Això passa a totes les escoles.
A totes les escoles, a totes les entrades d'escola.
És un tema d'aquells poc...
Sí, però és que allà queda tan paralitzat...
Has posat un tema d'aquesta a Tarragona?
Passa.
Has posat un tema d'aquesta a la taula?
Jo passo caminant, eh?
O l'Estanislau Figueres, a 3, 4, 9.
Que és poc popular, però que s'ha de parlar.
Estanislau Figueres.
És tremendo.
És un dels punts importants de Tarragona.
A les 9 del matí i a les 5 de la tarda...
És horrible.
Sant Pau, Estanislau Figueres.
Ha vingut a Marquès de Montoliu
per el tema del Sagrat Corbó.
Les entrades a les escoles es col·lapsen
d'una manera extraordinària amb els cotxes.
En triple fila i a més és el que dius,
que una cosa és...
Per obeixar la criatura...
És petit, ja ho veus, i prens paciència.
I la cosa és que...
A veure, nosaltres...
Jo procuro que quan vaig al col·le
i vaig amb el cotxe i tot això,
procuro uns aparcar bé,
encara que ja he de caminar una mica.
Gairebé sempre anem caminant.
Ho he de reconèixer, no?
Perquè potser tinc la sort
de viure més a prop del col·le.
Això ja no m'hi poso.
Però el que sí que és cert
és que ja mai tenen guàrdia urbana
al col·les, els meus fills.
Però la resta de col·les,
de tots aquests que n'han anomenat,
sempre hi ha una parella de la guàrdia urbana.
Hi ha una mica més i xoco
contra un vehicle
que se'm va tirar al damunt
i la guàrdia urbana estava allà impassible.
Però és que és igual, eh?
És igual, jo penso que no és un problema
de la guàrdia urbana.
És un problema de consciència cívica
de les senyores o els senyors.
És que hi ha coses
que no cal que te les diguin,
que són de calaix.
Home, vull dir,
deixa-l'una cantora.
Però Nani,
a veure...
Jo no vull dir Virgil cada dia,
a peu.
Però una temporada
vaig haver de baixar en cotxe
perquè no podia caminar.
Era horrible.
Havia de sortir de casa
una cosa que la faig en 10 minuts.
A més, surts amb bon ànimo.
En mitja hora.
Com a mínim.
I a part allò el pujant.
Sí, Nani,
però amb això de la guàrdia urbana,
i és que no m'hi vull fotre
amb la seva feina.
Però escolta,
jo a mi m'ha passat
d'anar a la part alta
amb el meu cotxe
per descarregar alguna cosa
al meu establiment
i ha vingut als 5 minuts
una perillada a la guàrdia urbana
i m'ha dit de tot menys bonita.
Jo que dius,
escolta,
estic fent això
i encara has de...
Perquè te posa la multa.
Encara has de parlamentar.
I llavors te trobes
que fan la vista grossa
amb això de les escoles.
Vull dir que no denuncio
el fet que...
De totes maneres,
això de les escoles,
i jo no...
Vaja,
primer que no soc ningú
per treure ni posar raó,
però el tema de les escoles
és curiós
perquè tu veus perfectament
aquella persona
que realment té
un nen petit,
una urgència,
una necessitat
i deixa el cotxe com pot.
Ho veus
perquè tu estàs darrere
en el teu cotxe.
I amb els mateixos ulls
que veus aquella persona
que està apurada,
veus aquella persona
que passa absolutament de tot
i li és igual
el pollastre
que està muntant el carrer.
I muntar el pollastre.
És a dir,
que aquell que diu,
escolta,
és que jo tinc un problema X,
la persona que té el problema
ja ho veus,
però a la mateixa vegada
veus aquelles altres persones
que dius,
bé,
això no és el teu cotxe.
Això no és el teu cotxe,
fins a la porta de la porta de la porta.
O sigui,
no entran dintre
perquè hi ha escales.
Però els cotxes entrarien dintre.
És això.
A veure,
jo és que entenc que,
sí,
la zona del...
Jo he vist,
ara ho he vingut a Catalunya,
he vist molt a prop
d'aquella zona,
el col·legi Sant Domènec,
el de les Carmelitas.
És que és una zona difícil
i jo entenc que hi hagi gent
que pugui viure a Boscos
o el que sigui.
Però, vull dir,
hi ha potser altres carrers més amples
o si m'apures
si hi ha el pàrtin
de l'Avinguda de Catalunya.
Jo penso...
Clar,
no entran dintre
perquè hi ha l'escala.
Però és que,
veus que estan parades
al semàforo
amb el nen darrere
i penses,
ja veuràs aquesta
o aquest,
és igual,
això és igual.
Per la raó que sigui,
el percentatge
són més mames,
sí.
I es posa el semàforo obert
i la senyora continua
i es para
cinc metres més enllà
del semàforo
i gira
i dona el tomb
i obre la porta
i veus que baixa un criu
de 10 anys
que dius,
home,
aquest nen
pot anar a aquest trosset.
Home,
corra i saltar,
no fotem.
Capítol trànsit,
el tanquem amb un altre
afegit,
si us sembla.
Carre gasòmetre
treuen una part
per aparcament,
però és igual
perquè el carre gasòmetre
s'ha convertit
en un carrer
amb només un carril.
Per què?
Perquè els cotxes
continuen aparcant,
aparcant,
aparcant.
Bé,
doncs traiem...
La Guàrdia Urbana,
tot el que vulguis,
Teresa,
però no podem posar
un urbano parcà de condut,
pot ser impossible.
La cosa és que són de civisme,
vull dir,
si hi ha una ratlla
grana,
quan es pot aparcar?
Si no pots,
no pots,
perquè hi ha molta gent
en aquesta ciutat
que ens gastem un dineral
en pàrquings.
I tant,
i quan no et trobes,
perquè el de la piscina a terra
quan les 9 o menys
fins al domatí,
completo.
No sé quina hora has d'anar
per trobar un pàrquing allà,
eh?
Jo a vegades
hi ha hagut d'anar
a aparcar allà baix
al carrer dels músics
i anar caminant.
Jo l'altre dia
i blem el cotxe
i vaig anar cap als músics
i vaig acabar la rebessada
amb tots els cotxes al darrere
buscant lloc.
Caminar saludable,
n'aniria.
Si el problema era el pes,
no?
Caminar,
però sí,
però bé.
Bé,
ja ens hem escalfat,
és el preescalfament.
El tema del trànsit
sempre és un bon recurs
allò per anar creant ambient
i fent amics,
sobretot.
I bueno,
ja estan obertes les rotondes,
menys mal,
no?
Perquè això també era un cau,
que Déu-n'hi do,
que no vull parlar-ne,
però el temps que hem estat,
que primer havia de ser un mes
i després no sé quants mesos.
Tres mesos hi han sigut set
i argumenten
que s'ha allargat l'obra
perquè si tancaven radicalment
aviam el caos circulatori
i hagués estat
pràcticament impracticable
la carretera
i que diuen que s'ha allargat
precisament
perquè s'han anat fent
de maneres laonada,
ara obro,
ara tanco,
en fi.
No he passat,
doncs ja,
avui hi passaré.
No has estrenat encara?
No, no,
l'última vegada que vaig,
ja va ser dimarts.
A tu que t'agrada
gaudir de totes les coses noves
que hi ha a la ciutat.
No, és a dir,
dimecres que estava tancant,
un caos total
per anar a la carretera de València
que està aquí davant.
No, no,
aviam,
tema de carreteres
i perquè no entrem a les autopistes
i això sempre serà un tema
subjecte a la tertúlia.
Avui és el dia de la salut laboral,
avui llegim moltes informacions
a la premsa,
tota la setmana de fet
hem estat llegint informacions
que tenen a veure
amb l'àmbit laboral,
tema d'accidentalitat,
el tema del risc,
avui per exemple
llegim que
aquestes enquestes
que dius,
ai,
les enquestes
sempre s'han de mirar
amb una lupa.
Interessant,
un 15% dels homes
i un 22% de les dones
se senten angoixats
per la feina.
També llegíem ahir
que el 15%
de les dones d'aquest país
denunciaven
que patien assetjament sexual
al lloc de treball.
Després hi havia
qui interpretava l'enquest
i diia,
a veure què és assetjament sexual.
Perquè les dones
que realment
pateixen assetjament sexual
ho passen molt malament,
no és allò
que hi hagi un individu
impresentable
i tu li plantis cara,
a veure,
distingim exactament
a fer tota una suma.
Jo vaig sentir dimarts,
em sembla,
que una de cada quatre,
jo vaig pensar
que una de cada quatre
és mentida.
Jo fa 20 anys
que treballo
i jo no n'hi visc cap
de cas d'assetjament,
afortunadament,
mira,
vol dir que he treballat
en bons llocs,
però vull dir
una de cada quatre
no pot ser
perquè llavors
me falla l'estadística,
no hi ha manera.
Llavors vaig començar
a llegir les explicacions aquestes
i es considera
com un element
per assetjament sexual
a la feina
a l'explicatxistes
pujats de to.
o a que diguin
que ho apastes avui.
No, home,
però hi ha un xiste
pujant de to de pendre
si el xiste es vols dolent,
què vols que t'hi digui?
En tot cas,
si l'acudit és dolent,
aquella persona
és una impresentable,
però en tot cas
no és un assetjador.
No, no té cap gràcia.
S'ha de puntualitzar.
És ordinària,
pot ser magistra
i pot ser no sé què.
Són els grans temes mediàtics
aquells que diuen
la notícia
o escandalitzar
i llavors puntualitza.
Però és que això
desvirtua la notícia.
Però ens maleduquen
com a societat.
Ens maleduquen
com a societat,
perquè de seguida
ja li posem etiqueta
allò que probablement
és una anècdota
i allò que realment
és important
no li donem
la importància que té.
Et pots trobar
en un cas
d'assetjament real
que com que es desvirtua,
com diu la Teresa,
doncs aquella persona
que ho està patint
no se li dona el valor.
És que no és el mateix
que hi hagi un company
que tots tenim companys
d'aquells que sempre
expliquen els xistes
pujats de to
i el 90% de vegades
i companyes,
i companyes,
de tot companyes
que també expliquen
xistes pujats de to.
I depèn de si t'agrada
o no t'agrada
del dia que tens
o no del dia que tens.
No és el mateix
que el cap,
el teu cap
t'expliqui un xiste
amb un passadís
que ningú l'escolta
i retenint-te contra la paret
o d'alguna manera
et sents pressionada
no perquè el xistit
ni sigui bon
ni sigui dolent
sinó perquè és el teu cap
i li has de riure les gràcies.
És diferent.
Però posar-ho tot
al mateix sac
i parlar
d'aquests percentatges
és que llavors
quan hi ha un cas
de debò
és que se n'en foten
i és que amb tota la raó
i em sembla que això és
falta de professionalitat
que vols que et digui
aquestes enquestes
s'haurien de mirar molt bé.
Ara tothom fa enquestes
Sí, sí, és veritat
jo estava pensant
en això últimament
però li faré les enquestes
i llavors aquests grans titulars
que dius
a veure si la lletra petita
i que fa molt de mal
és el que comentava
però és que en totes les feines
hi ha el que explica xistes
i penses
quina poca gràcia
però
i està
i d'acabar
a la gent
jo m'en enric
depèn
és molt personal
no ho sé
molt gràcia
generalment no m'enfant
però bueno
a les feines
hi ha persones
de tota manera
i el sopar de Nadal
no te digo nada
el que sale allí
doctor Jekyll i Mr. High
surten tots per Nadal
que dius
quan veus que es posen
la corbata al front ja
hombre
lo que hace una copa
bien tomada
quan es posen la corbata
al cap
sí o no
això
jo la primera vegada
que vaig viure
a Londres
que vaig anar
és allò
la imatge aquella
de veure tots els executius
que tothom que ha viatjat
ho ha vist
seriosos
amb el seu malet
i tal
llavors a la nit
els pubs
abans de tancar
veia els cambrers
dient
basta'ls go home
insultant a sac
perquè és que si no
no marxen
i estan desprevats
i dius bueno
és això
és mister
però al lloc de treball
mantenen el comportament
impecable
és aquella concrecia
si es creen un espai
de lleure
per desfogar-se
sense molestar ningú
a veure
jo recordo
que vam anar a fer
una fira
fa molts anys
per això ho explico
perquè ja estan
bueno
estem tots
amb l'espai
una fira
de promoció
a Bèrgamó
que hi havia
un conveni
de col·laboració
amb Bèrgamó
i vam anar a Bèrgamó
i portàvem
productes d'aquí
i vam portar
per fer una fira
que va ser tot un xoc
que ens deixessin passar el pell
bueno una història
i el sopar de gala
el gran sopar de gala
vam portar
xartrés
xartrés verd
i xartrés groc
que dolcet
que dolcet
i tira
però no sabien
que allò era
un licor
que es bevia
amb potets
amb potets
petitonets
no
vam posar amb copa de cava
al final
allà érem germans
del bisbe de Bèrgamó
tots per allà
què dius mare de Déu
clar
amb una copa de cava
el xartrés
anaves fent
ara que parlem del xartrés
la farem
l'alvella te ficaré
no que
el xartrés
molts germanaments
d'aquestos de ciutat
surten d'un xartrés
si potser haurem de portar
l'ampolla de xartrés
amb tots els convenis
i tots els projectis
i totes les coses
que volíem fer
ara
és a dir
què voleu dir
que a partir d'ara
decidim on va
l'escola oficial
d'idiomes
que fem amb això
amb una ampolleta
de xartrés
jo ho reivindico
aquí
per cert
sap algú
què ha passat
amb això
no
encara estem igual
jo vaig sentir
que abans li comentava
a la tertulia
a l'Anna
i el Bargalló
que a l'entrevista
que l'heu fet
a Tarragona
a ràdio
i deia una cosa
que trobo
que tenia molta raó
que és que
a veure
que ells
o des de la Generalitat
troba molt bé
que sí que es faci
un centre
d'arts escèniques
a Tarragona
i que s'ho mereix
però que es demani
com un projecte
de veritat
vull dir
no a nivell provincial
sinó
vull dir
en certa manera
que s'impliquin
totes les autoritats
i que s'impliqui tothom
no només
que ho demanin quatre
jo li estan demanant
a ell
que s'impliqui ell
a veure
jo dic perquè
em consta
que eren
els usuaris
d'aquest possible centre
els que demanaven
i els que van recollir
signatures
no
en certa manera
deia que
a veure
que de projectes
a nivell de ciutats
de qualsevol ciutat
de Catalunya
n'en teníem molt
però projectes
que es consolidés
com a ciutat
no només de ciutat
de Tarragona
sinó de tota la província
de gran projecte
amb una implicació total
i ben treballat
com un centre de referència
no n'hi havia
i això
no s'està apostant
s'està parlant molt
com
una mica
el que es du a terme
arreus
amb el teatre
el centre d'art escèniques
és el CAER
és arreus
és arreus
l'aposta ha sigut arreus
volia
mira tu com vulguis
si hi ha un recolzament
malament
m'ho miro malament
però és així
i el dineral
i l'accelerada
que va per arreus
no n'hi ha
per desdoblar-lo
un altre
a 13 quilòmetres
és que no té
massa sentit
penso que
si hi ha aquesta plataforma
que allò
s'ha de fer un bon projecte
i s'ha de pensar
i no es pot anar
dient així
alegrament
allà volem un centre
no no
és que s'ha de pujar
i s'ha de fer bé
i s'ha de treballar
i s'ha de treballar a fons
i llavors
si tenim altres referents
a mi em fa molta ràbia
jo m'estimo molt
la meva ciutat
i em fa molta ràbia
que passin aquestes coses
però jo l'exemple
que estic veient
és que Reus
està treballant
i està apostant
i està aconseguint
i d'una manera immediata
no en 4 dies
i estic parlant
no només
dels centres d'arts escèniques
estic parlant
dels centres d'imatge
que també aniré a Reus
i d'una segona cosa
és que s'estan movent
també faltarà veure
aquests centres d'arts escèniques
doncs
realment
jo pregunto
a veure
no és qüestió
com en altres coses
es van encomunar
serveis aquesta gran expressió
que s'ha dit tantes vegades
també fer-ho
una política cultural
comuna del camp de Tarragona
si per diferents arts
i decisions polítiques
el centre d'arts escèniques
ha anat a parar a Reus
potser es poden plantejar
que el centre d'arts plàstiques
es quedaria a Tarragona
però com
doni cobertura
a tot el que és el camp de Tarragona
no als localismes
aquells Reus, Tarragona
abans
no, no
obrir-se
el centre d'arts escèniques
es devien anar a Tarragona
primera perquè s'ho deuen veure treballat
i segona perquè a Reus
hi ha teatres
i bueno
aquí
d'entrada un centre d'arts escèniques
necessita teatre
és que
comencem per aquí
i bueno
però jo penso que és una aposta
és el que parlàvem abans
a veure
què ha passat amb el REC
amb el REC
durant uns anys
no es li ha donat
un suport institucional
no s'ha apostat
i s'ha
a veure
dient les coses clares
i s'ha apostat
per una altra gent
que estava treballant de fora
que venia de fora
a nivell econòmic
i què ha passat
ara ho reconeixen
ara perquè el REC
s'ha consolidat
però també podria
afortunament no tenim que és un gran festival
ho dic
evidentment que és un gran festival
i que s'ha treballat
però que és que
això també podia estar
en una altra ciutat
si no hagués funcionat
perquè hi ha gent
que ha apostat
i que ha estat treballant de valent
i s'ha consolidat
i ha durat
perquè s'ha consolidat
però no per l'ajut institucional
i pel suport econòmic
que s'ha donat
perquè jo sé
els números que estem parlant
perquè hem estat treballant
i ho he vist
llavors
a veure
com això
i en altres coses
llavors
a veure
s'hauria de fer
un clam
per dir
a veure
si volem
no només una plataforma
que treballi
sinó
volem un suport
al darrere
d'aquesta plataforma
perquè si no
aquesta plataforma
només faran soroll
i faran reivindicacions
que està molt bé
i s'han de continuar fent
evidentment
però també cal alguna cosa més
llavors jo penso
que l'escola d'idiomes
no acabo
segur eh
vull dir
jo poso per endavant
segur que jo no entenc massa bé
el que esteu dient
però jo no estic parlant
d'un centre de referència
d'arts escèniques
amb tots els atziuts
jo penso que
el que és imprescindible
per qualsevol ciutat
i a la ciutat
no la del costat
ni que estigui a 5 quilòmetres
perquè suposa
un moviment
és un lloc
on se puguin fer coses
això és tant
demanar
vull dir
no un centre de referència
amb cursets
i amb unes escalacions magnífiques
sinó una sala grossa
on se puguin anar a fer coses
un concert
una
no no
és que t'ho posin fàcil
és que és igual
que sigui la Gertresca
que sigui el Metropòl
que sigui el Tarragona
és igual
una nau del Serrallo
és igual
un lloc on la gent
que fa activitats artístiques
pugui anar
que pugui anar caminant
que pugui anar
que tingui un lloc
per fer coses
que no els hi posin
difícil per fer coses
perquè el problema
que hi ha aquí
és que tu ara dius
ara jo muntaré un concert
és a dir
on te'l fai
començar
a veure que necessitem piano
on hi ha pianos a Tarragona
comencem per aquí
no?
bueno el podem portar
bueno ja val un dineral
això
bueno ja val un cèntims
que és el que val
no estic dient que sigui car
transportar el piano
però que allò ja té una despesa
vull dir
si no ho aneu a veure
però al metropol està saturat
el piano del metropol
es pot fer servir
al metropol hi ha dos pianos
un està al bar
fent malbé
i no el fan arreglar
i està allà mort
si sí descaradament
hi ha dos pianos de cua
un a l'escenari
i l'altre està al bar
el bar que no funciona
dius per què deuen tenir un piano al bar trencat
per aquella cançó
per aquella cançó del piano
l'hombre del piano
sí
però es passarà per això
per altra cosa
ho van sentir
van dir calla
ho posem aquí
si no és això
què?
al magatzem hi ha un piano
tenim la gran sort
que al magatzem tenim un piano
però aquest sona bé
però no és un piano excel·lent
és un piano que ha sortit molt bo
però això no és teu
que el cuideu molt
el cuideu molt
a mi meu
d'aquella manera
no
el cuideu molt
perquè quan en tenim
doncs
és el que tenim
és com un fill únic
clar
és fill únic total
però clar
vull dir
li dic un concert
no us veuen o no
el Palau de Congressos
ostres
és massa gran
segons per què
això és què val
el Palau de Congressos
mira les llistes de preus
la cosa és aquesta
Tarragona té una
és que és això
és que no ho entenc
per què?
per fer un concert
que hi hagi participació ciutadana
que és important
que els nens toquin música
o els grans
o qui sigui
vull dir que és important
apostar per aquest camí
i dius
i no
com no m'hi posi
en mig de la rambla
per exemple
fer una cosa de teatre
et complica molt més la història
clar
o de dança
que necessites un terra de terminat
aquesta història m'avorreix molt
a vegades quan parlem
perquè dius
és que fa tants anys
fa quins anys
que en parlem
és igual
però és com una gota malaia
i els músics
que reivindica
i fa anys
que lluiten
i fan coses
i tenen iniciativa
i dius
hi ha acadèmies
per totes parts
i en associacions
aquest discurs
fa tants anys
que no t'enganxes
i hi ha
gent que fa el contemporani
que reivindica
que no tot sigui pedra
que està molt bé
l'arqueològic
però que també s'aposti
perquè hi ha un munt de gent
que ha hagut d'anar fora
i se l'ha reconegut
perquè a casa seva no
i dius
ningú és profeta de la seva terra
és cert
però conya
fa 15 anys
que en parlem
o 20 anys
de gent
que té una iniciativa
que fa coses
que dius
és que són magnífiques
és el que en deien a la nani
a nivell de la universitat
i en projectes
o sigui
se treballa
i en ganes
a nivell teatral
hi ha el Joan Pasqual
hi ha el Magatzem
hi ha el Trono
hi ha un munt de gent
que està fent coses
i que només demana
coses simples
que t'ho posin fàcil
no només demanes
que t'ho posin fàcil
tan difícil
que t'ho posin fàcil
per una cosa
com Déu mana
i per això deia jo
que em deia
el centre d'arts
de Sàniques
Estarreus
aquí hem d'apostar
per una cosa
més
supramunicipal
jo ja m'he conformat
amb una cosa
municipal
i de barris
i molt m'apures
o de l'escala
més igual
però allò
com puguis anar
és que és veritat
és un problema
és un problema
però és
que a vegades
ens perdem
en grans projectes
doncs demanem
una cosa més petitona
ens perdem
en els grans projectes
i els altres
més de dia a dia
jo el que vaig entendre
la barragada
jo com dient
és que aquest projecte
està molt bé
però si realment
voleu que us facin cas
l'heu de fer
amb suport
i un gran projecte
perquè qualsevol projecte
de ciutat o de poble
n'hi ha molts
i no us faran cas
però després
ja la segona part
jo estic amb la Nani
en aquest gran projecte
qui intervé
qui en gaudeix
aquelles persones
que volen fer
una representació teatral
persones amateurs
sigui quina sigui
la disciplina
la música
el teatre
o només grans professionals
qui ha d'intervenir
i qui en farà ús
d'aquest gran projecte
perquè quan posem
lletres majúscules
i allò
llums de neó
vull dir això
talla molt
el que pugui accedir
gent amater
no professional
és que dius
a mi em sembla molt bé
jo no ho vaig entendre
aquesta manera
jo ho vaig entendre
d'una altra manera
jo un problema
de pressupostos
que dius
tampoc costa tant
d'habilitar un espai
gran
gran
a disposició
pública
que qui ho demani
a veure
limitant
tu no pots dir
doncs calla
que ara ho demanaré
jo tres mesos
perquè vull fer un curset
no
però a veure
amb un calendari
amb un raonament
amb una llògica
amb una mica de seny
un lloc ample
on qui vulgui
qui tingui iniciatives
culturals
pugui anar allà
no hagi de pagar
que tingui llum
que tingui un piano
i que tingui espai
no necessites
gaire cosa més
i això no necessita
d'un gran projecte
gens
no cal ni tapadores
fantàstiques
i meravelloses
ni clar
home
és que dius
a mi em sembla molt bé
que aprofitin
aquell mamotret
no però si es vol fer
un gran centre
d'arts contemporànies
o com si vulgui dir
de plàstiques
que no es quedi només
en un projecte
que doni cabuda
a quatre artistes
de Tarragona
sinó que
però és que això
és una altra cosa
jo diria que són
dues coses diferents
perquè si no
estàs només limitant
a professionals
entre cometes
vull dir
és una ciutat
que hi ha moltes entitats
que hi ha moltíssima inquietud
sobretot
tanta gent jove
que fa moltíssimes coses
i que es troben limitats
justament per aquesta falta
d'espais
i que sí Teresa
con una nave pelada
ja ens conformem
ja és un discurs
que l'han fet
durant tant de temps
que s'ha de fer de gota
de gota
de gota
si ens rendim
naltros què
no no hi ha
però
cansa
jo confio que hi hagi
algú a l'altra banda
d'aquest cable
i que hi hagi
alguna vegada
ho hagi pres
o pugui prendre
alguna decisió
i diguin
doncs calla
potser sí
que els hi donen
aquell espai
però la ciutat de cent i pico
mils habitants com som
necessitaríem un espai
on la gent pogués fer
portar a terme
les seves iniciatives
més professionals i menys
però la xarxa és tan maca
té aquell pati
té els espais grans
no costaria tant
és una mà de pintura
vols dir que no
no cal fer amb vans
ni fer compartits
Naní vols dir que és una mà de pintura
només
jo no sé si una mà de pintura
no
intueixo que no
no hi ha entrat
però no intueixo
una mica més
que no
perquè fa molt
quant anys fa que està tancada
no sé uns quants
es va obrir per l'exposició
aquella de tot és química
una part
unes sales
però clar
per tornar a entrar allà dintre
per tornar a fer coses
allà s'ha de arreglar
no
el 99 no
va ser fa 3 anys
va ser 4
3 o 4 anys
el primer any
de la facultat de comunicació
perquè van anar els alumnes
perquè van fer un programa
en directe des d'allà
jo recordo
va ser
sí
fa 3 o 4 anys
2002
però després la part del pati
per algun d'aquests pessebres
que fa la brigada
sí
el pati
i les sales
doncs aquesta de la planta baixa
segons entra a l'esquerra
la resta no estava
no estava
clar
els edificis tancats
s'han d'arreglar
i tots aquells espais
com si ara
s'ha de treballar
la Guàrdia Urbana
i la Guàrdia Civil
i el Band d'Espanya
no ho sé
és una cosa tècnica
però jo pregunto
aquests espais
de la subdelegació
per posar oficines
per posar oficines
i la facultat
que ja estan fent obres
i que
per què serà
per l'Ajuntament
no?
també
si la facultat
ja també hi ha
també
la facultat
em penso que tot té
nòvia
local
és privat
tot té nòvio
tot té nòvio
i no podem
demanar cap més
també tenim barris
barris de ponent
barris de llevant
jo no sé com està
jo
els espais
el nàstic
segur ja
no ho sé
jo vaig disposant
allà hi ha un trosset
calla
aquí poso el camp de futbol
aquí poso
aquí deixo de posar
a la xarxa és els artistes
al camp clar
al camp de futbol
i on va a l'escola oficial
d'idiomes
milers i milers de persones
allà a la Rambla
els alumnes
estan encantats
mira que es maco aquell edifici
davant d'Espanya
no m'estranya que li surtin nòvies
també
però sí que cada vegada
tenim més
més serveis
que depenen de la Generalitat
i no depenen de Madrid
per què voldran a Madrid
tantes oficines
perquè clar
només per la cua
d'aquí
per posar la gent a la cua
estaran a la cua igual
estaran a la Rambla igual
no els deixaran entrar
no m'explico per què volen
a la millor per unificar
carreteres
no ho sé
no tinc ni idea
però em sembla
no ho sé
jo és que no
tu espera't que a veure
què passa amb l'Estatut
del 18 de juny
si s'aprova no s'aprova
si hi ha més competències
menys
ja sé que no parlem mai
de política
però em sembla ja
patètic
i de tot
mira que jo sempre defenso
que es vagi a votar
encara que posi
aquesta tertúria
no hem parlat encara
de l'Estatut
no
l'hem posposat
un any
ens han de donar un premi
fa dos anys
i de lo mateix
que parlaven
que estaven avorrides
de segons quins temes
d'aquest
en concret
encara que no hàgim parlat
estem avorrides
de tot el que
estem escoltant
va passar
diferent
però també va haver
una cosa
parlo d'aquesta tertúria
quan es votava
o s'havia de votar
millor dit
la Constitució Europea
us en recordeu?
que també s'anava
posant el tema
i amb el tema
de l'Estatut
costa pronunciar-se
no
no
jo penso que
costa posar-lo
és que va tot una mica
lligat
els bisbes han donat llibertat
els fidels catalans
que votin allò
que vulguin
en consciència
no no
t'ho dic en el sentit
que tothom
va així com una miqueta
amb pinces
amb pinces
sí sí
però jo diria
que va tot una mica lligat
el que parlàvem
al començament
de la mama
que porta el nen
allò dels riscos laborals
tot és una mica
d'esperit civic
i de participació
vull dir
que la gent
ens pensem
que tots ens ho han de donar fet
i que no ens agrada
com ens ho donen
no m'agrada
sí però diuen
que els nens
se'ls educa amb l'exemple
a la ciutadania
també els estem donant
un exemple
no no
però dic que a la ciutadania
també se'ns ha d'educar
amb l'exemple
no però jo vull sentir
això que fan
les jornades aquestes
del medi ambient
no sé quina cosa
es fan
el mes de maig
aquesta cosa
aquesta cosa
bueno no ho sé ben bé
què és
ho he sentit
que ho dèieu
hi ha uns dies
que tal
i que hi ha un passe de modelos
i no sé què
no sé quant
avui és
i penso
ostres està bé
però llavors penso
que trist que ens ho hagin de dir
això no
vull dir
per un cantó penso
que bé
que s'ensenya
que s'ensenya a la gent
a reciclar
que amb la roba
que no sé què
però penso
tant
i per què no els hi diuen
a Aircross
que reciclin
i no vagin deixant
la merdeta al riu
vull dir
que allà sortirien
un munt de coses
d'aquell fangueti
clar
però vull dir
ens han de dir això
i en canvi
estem contents
perquè fan una festa
no sé què
no sé quant
i ens han de dir
que hem de guardar la roba
no l'hem de llançar
i no sé què
vull dir
que trist
tot sabem fer draps
amb camises brutes
draps i altres coses
això és més bé
que la tothom
me'n diguin ara
draps i altres coses
però no ho sé
jo em sembla
que l'any passat
també em vaig parlar d'això
més bona que ja ho vaig explicar
però jo estic d'acord amb tu
perquè això és política
de parador
puro i duro
clar
jo quan era petita
a casa meva
venia el drapaire
em sembla que vaig explicar
això del drapaire
que m'agrada molt explicar-ho
doncs venia el drapaire
i ens donava uns sacs
i al cap de no sé quants dies
els venia a buscar
i omplíem de cartrons
de la botiga que tenia
i per un altre cantó
prenia ampolles
o el vidre
perquè venien colònies
les de cava
i les de cava
també us en recordeu
que es venia
el cartró era per un cantó
i aquest senyor venia
ho prenia
i pagava
no res
una cosa molt barata
no me'n recordo quan
però una cosa molt sedà
i marxava
i tornava a deixar uns altres sacs
i el cap de no sé quan
tornava a passar
un bon dia
els senyors drapaire
van desaparèixer
no sé com ni per què
van desaparèixer
i després ens van dir
que havíem de reciclar
tu
ja hem reciclat
tota la vida
i clar
ara reciclem
i llavors reciclem
i tenim aquells grans contenidors
allà al mig
posats
com un mamutre tu
que si no en tens una a prop
has de fer l'excursió
o la fas
o no la fas
i
clar
ara surten
amb què reciclar la roba
tu
jo m'he quedat com a parada
això de reciclar la roba
com que això de les vetes i fils
ho tinc molt a dintre
doncs
és que hi ha coses
que històricament
les havíem fet
i les hem de deixar de fer
ara precisament
aquesta reflexió
que ha fet Teresa
no no
però és que jo pensava
ves tu
jo
ho trobo divertidíssim
la roba
que no et poses
i tal
vull dir que tothom
o la dona
o la llença
o en el millor dels casos
la dona amb una altra
que se la posi
aquest és el millor
que pot passar
però molta gent
la deu llençar
o jo què sé
no sé
i en les famílies
es passa de cosins
però la roba
si està reciclat
o la portes a la parròquia
o la passes als germans
però això és en el millor
dels casos
llavors clar
també penses
que el preu que va a la roba
si t'has de canviar
la cremallera
amb un pantaló
que a més a més
no la sé canviar
l'haig de portar a canviar
em costa un ronyó
i val més el pantaló
val més canviar la cremallera
que comprar-me un pantaló nou
no?
llavors
clar
i ara surt
vull dir
és que no
saps no em quadren les coses
t'expliquem com si
estiguéssim descobrint
la sopa d'all
i t'estan donant lliçons
a tu
dius
miri escolti'm
jo a veure
jo he resgat tota la vida
sí
però potser que
aprenguem la cosina cremallera
que serà més fàcil
que fer tota aquesta història
sí
sí
però ens han de culpabilitzar
naltros
sempre estem igual
sempre tenim la culpa
de tot
és terrible
en fi
què hi farem
quin cap de setmana
més llarguet
que tenim pel davant
amb el dàstic
sabia que la nani
no acabaria la tertúlia
amb el dàstic
és que jo volia marxar els dos dies
i me quedo
per solidaritat
n'estic era
que m'ha de tenir en compte
és que aquest cap de setmana
Déu-n'hi-do
com estarà el camp
com estarà
bé
com estan les darreres jornades
Déu-n'hi-do
guanyarà
Teresa Nani
Teresa León
Nani Rodríguez
Teresa Valls
moltíssimes gràcies
bon cap de setmana
fins la propera tertúlia
gràcies