...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
T'has allò capficat en que ens has de posar el dia d'altres carnavals,
no per comparar, que això sempre és lleig,
sinó senzillament per tenir una cultura de carnaval més àmplia.
Avui ens proposes un carnaval absolutament diferent
al que ens vas ensenyar l'última sessió de Cultura Popular
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
que era el carnaval de Salvador de Bahia.
Avui ens desplaces fins a Terres Navarres.
Sí, perquè anem fent una mica...
L'altre dia estàvem amb el calor tropical, podem dir, no?
Avui estem amb el fred de les muntanyes.
Estem amb el fred de les muntanyes,
que és una de les coses característiques que també es veuen
no únicament en els carnavals de Navarra,
sinó en molts altres carnavals.
Per aquí, precisament, les zones muntanyenques
són de les que han tingut històricament
una tradició de carnaval molt important,
en moltes regions, en molts països,
i això podria, per sentar-nos en Europa,
podríem agafar des de les terres de l'Europa de l'Est
fins a les terres de l'antic regne de Lleó,
podríem trobar aquests carnavals de muntanya molt característics.
De fet, alguns dels personatges que avui parlarem aquí en aquest programa
veureu que anirem fent referències a altres cultures a banda de la navarresa
com a cultures molt properes amb característiques comunes
en aquesta línia de carnavals vinculats uns amb els altres.
Determina moltíssim aquests carnavals que parlaràs avui,
el paisatge, com bé deies, les muntanyes,
des de la manera d'avillar-se, de vestir-se,
fins a la manera d'entendre el sentit més tradicional de la festa.
Sí, de fet, el carnaval navarro
es rodeja de tota una sèrie de personatges
que formen part de la mitologia de les muntanyes.
I quan parlem de la mitologia de les muntanyes
parlem d'unes zones en què es pot considerar
que hi ha hagut com un oasi de supervivència,
de mitologies molt ancestrals,
algunes de les quals segurament remunten a temps anteriors
a la dominació romana, en alguns casos,
perquè de fet hi ha alguns personatges
que trobarem que es van reproduint.
Des d'èpoques molt, molt anteriors.
Per posar-ho de manera genèrica,
un dels personatges que ja en el segle IV,
els primers bisbes cristians,
prohibien en molts indrets d'Europa,
especialment en les zones muntanyoses,
és el personatge de la Filadora.
La Filadora és un personatge que avui,
per molta gent, fins i tot encara pot conservar
present en alguna narració popular
o fins i tot en els pessebres,
però antigament era una peça obligada,
tan obligada com el que gané.
I realment és un personatge que ens entronca
amb tot el món del travesti.
La Filadora.
La Filadora.
Un personatge que sortia en aquestes mascarades de Carnaval
que concretament en el que s'anomenava
a les mascarades del Carnaval,
perdó, de les Calendes Hibernals,
que eren l'antecenenal actual Carnaval.
Les Calendes Hibernals és el període que
aplega 24 dies, 24 nits,
aproximadament entre el 20 de desembre i el 12 de gener
i que passava moltes coses, entre altres,
que es predeien el temps de tot l'any.
Però en aquest cas,
doncs, un dels personatges que sortia transvestit
molt característic era la Filadora.
Aquesta Filadora és un clàssic, podríem dir,
de la mitologia europea,
perquè es troba des de les terres de Bulgària
fins a les terres de Portugal.
I l'anem trobant seguint, jo dic,
una pista de les muntanyes,
perquè només apareixen les muntanyes.
També sembla alguna illa, com a Sardenya,
que també apareix amb diferents noms, lògicament.
En alguns llocs, a Portugal és la Biela,
a les terres de Sardenya,
doncs, els sars l'anomenen Saphilonzana
o també, en algun cas, Saphilosa.
I el mateix passa també amb altres carnavals,
per exemple, les terres de Zamora, no?
La Filandorra.
Filandorra és una Filadora pobra.
És un personatge mític
que està en aquesta zona de muntanya
i que, doncs, es remunta, si més no,
al segle IV,
quan va ser prohibit i aleshores encara sobreviscut,
perquè precisament els soldats romans
que conquerien tot Europa,
en arribar a aquestes dates es disfassaven de tres vestits.
I un dels personatges tan vestits
que específicament el Julio Carabaroja
explica i determina és la Filadora, no?
Vull dir que hi ha tot un món...
Aquí, evidentment, hi ha una...
sota aquesta aparença,
hi ha la supervivència d'un mita encara més antic, no?
que és un mite que provindria, en general, del món grec,
tot i que a casa nostra va arribar a través dels romans,
sobretot, que és el mite de les moires,
les tres moires, no?
Que és el mite de les parques, en versió romana, no?
Les parques són tres filadores
que ens acompanyen durant tota la nostra vida, no?
De fet, els romans en tenien una,
que és la Filadora que portava el fil,
amb la seva filosa,
anava, doncs, teixint el fil de la vida, no?
Aquest símil, doncs, tan literari, no?
I, diguéssim, que cada persona sobrevivia
fins que la Filadora decidia tallar aquest fil, no?
La parca sempre relacionada amb la mort.
Exacte, sí, sí.
Però, bueno, la parca té el...
O sigui, els romans ho veien...
Després, quan...
O sigui, per analogia en el mite grec,
hi ha tres Filadores, realment.
Que és la primera Filadora,
que és la que fila la vida
i que és la que tens des del naixement,
i la última, la primera es diu Cloto,
i l'última és la última filadora,
que és la de la mort, realment.
Vull dir que potser ens ha quedat una mica
aquesta visió de la parca negativa,
de la parca de la mort per l'època medieval,
però en el seu origen...
La parca també és generadora de vida.
Exacte.
El mite romà, concretament, és molt clar, no?
No estem parlant del significat de la mort.
I en el mite grec hi ha...
També, els romans també utilitzen tres parques,
però originàriament les investigacions
sembla que parlen només
en el món romà d'una parca.
Que possiblement aquest sigui el motiu
que precisament aquestes terres tan àmplies
que van d'Europa a l'est fins a Portugal
hi hagi una filadora i no n'hi hagi en tres.
Això és una qüestió a tenir molt present.
Bé, en tot cas és un dels personatges
que apareix, no?
No l'hem trobat com a tal
en el carnaval que nosaltres avui portàvem preparats,
però sí que hem trobat altres personatges
que es remunten també a èpoques d'aquestes molt pretèrites
i que segurament es poden identificar
en d'altres moments, en d'altres passatges
que des de Caro Baroja fins a altres estudisos
han anat trobant, no?
Un dels personatges més coneguts
i utilitzaré estrictament les paraules basques
són els Yoel Dunac.
Els Yoel Dunac són uns personatges
que van coberts de tota una sèrie de pells.
Els pells de vens són de cabres,
són molt habituals en els carnavals de Navarra.
Són uns personatges consubstancials
que serveixen, a més a més,
amb aquestes indumentàries
per no passar tant de fred.
Els Yoel Dunac existeixen en moltes poblacions.
La seva funció bàsica és caminar d'un poble a l'altre
pel mig de les valls.
Estem parlant de carnavals molt rurals
que tenien la funció en el seu origen
de comunicar la festa no a nuclis urbans,
com és el cas de les comarques del Camp de Terranó al Penedès,
que són nuclis urbans.
El Navarra sabeu bé que la distribució...
Una societat molt rural.
Exacte, i que sí que hi ha nuclis poblacionals,
però que històricament la presència de masos aïllats
és molt més potent que aquí.
Per tant, en aquest cas,
els personatges caminaven entre les valls
anunciant el so, amb el seu so,
l'arribada de la festa.
Sobretot,
els Yoel Dunac es caracteritzen
per aquestes indumentàries
que els apropen a vegades
amb una mena d'animals
sobre dues potes,
animals que a vegades estan més a prop...
Els vestits, no només aquests personatges,
sinó en general tots els personatges d'aquests carnavals
estan molt relacionats també amb la terra,
ja sigui amb colors, amb textures,
amb molt la palla, la pell, dels animals,
aquest tipus de coses.
Exacte, i precisament com a elements característics que duen
hi ha els escallots.
Els escallots en algunes festes
que hem anat comentant a vegades apareixen,
són uns instruments sonors com a tals
que realment s'han de compassar
i s'han de fer sonar amb un ritme.
Per tant, el so dels escallots dels Yoel Dunac
és molt característic,
és un dels sons més característics
de tots els carnavals de Pirineu.
En aquest cas,
clar, perquè és molt espectacular
o perquè són tan coneguts,
són més coneguts que altres,
doncs perquè es tracta de grossos escallots,
normalment els d'aquests pobles
que retonen i sonen molt més.
Les dues poblacions més grans,
bé, més conegudes,
més que més grans,
les dues més conegudes
són Ituren i Zubieta.
Unes poblacions en què, precisament,
igual que a la teia parlàvem ja
de l'inici del carnaval de Salvador de Bahia,
ja haurà succeït el carnaval
perquè no coincideix en les nostres dates exactes,
sinó que sovint té lloc
en el trànsit del mes de gener-febrer.
Algunes vegades sí,
però ells sempre ho han deixat fixat
en aquestes dates.
Aquí també hi ha una certa economia de subsistència.
Per tant, aquí les coses de les quaresmes
i tot això no ho tenen tant en compte.
No, no ho tenen tant en compte.
Ni gens ni mica.
Ens remunta més amb aquestes calendes
i bernals que et deia de l'època romana.
Més a l'origen més primitiu de la festa
que no pas a l'origen més relacionat amb el catolicisme.
Exacte.
Aquí, de fet, no hi ha personatges,
clarament, que formen part del món cristià.
Aquests dos personatges,
en tot cas, han estat identificats
com el mal, sempre.
Diuen que sovint se'ls identifica amb els dimonis.
Depèn de les poblacions.
Segurament, si estéssim a l'Aïa de Sardenya,
ens trobaríem amb uns altres personatges molt semblants
que porten un complement, que són les màscares.
Són els mamutones.
Els mamutones, específicament,
la tradició els assigna el poder
de representants de dionís,
en aquest cas, una divinitat pagana,
i, per tant, la religió cristiana
els va assignar aquesta vinculació
clarament negativa.
En tot cas,
quan algú ha estat contraposat,
no és el cas de Navarra,
un dels sants més contraposats
com passa en alguna població de Sardenya,
de cuyo nombre, no recordo en aquest moment,
però que passa en alguna població,
doncs, el que hi ha és Sant Antoni,
com un dels personatges més oposats
en aquests homes dels escallots,
podríem dir.
Reben, és important remarcar
que aquí hi ha una posició molt clara,
sobretot que prové de la tendència
d'Itúren i de Zubieta.
Només enllà dels anys 70,
algunes persones van anomenar això
com el Zampanzar.
Avui en dia hi ha una oposició radical
en els municipis del País Basc,
que també en tenen,
i els municipis, sobretot, de Navarra,
que això s'utilitza per al Zampanzar,
que és una paraula inventada,
segurament, en algun estudi
pretèsament científic per identificar-los.
Els personatges aquests sempre s'han dit
jo el Donac, això el Donac,
però no tenen cap altra denominació
que puguem considerar com a vàlida.
He parlat d'aquestos dos pobles,
i Túren i Zubieta,
són els més importants.
De fet, un dia van dir Túren a Zubieta,
un altre dia de Zubieta i Túren.
Però hi ha d'altres poblacions
que segurament alguns oients,
per coneixement, poden tenir.
Però jo destacaria aquests.
Els escallots de tots aquests personatges
també se reproduiran en més o menys grau
en d'altres festes de les muntanyes.
Sobretot, si anem a Astúries,
algú pot conèixer els antrojos,
o per imitació una mica del gallec antroido,
que són les entrades de Carnaval,
que participen en aquest tipus de personatges,
sobretot a la zona nords,
en lloc de ser el nom de Joel Donac,
són els guirrios,
o, si baixem una miqueta més cap a baix,
cap a les terres de muntanya
de l'antic regne de Lió,
ja indant amb Galícia i Astúries,
doncs hi haurien els zamarrones.
O sigui, són paraules diferents
que es van trobant,
sobretot a muntanyes,
per identificar aquests personatges.
Algú senzillament li dirà,
a casa meva li diuen un dimoni,
perquè jo formo part de les comarques.
L'aspecte també s'assembla en conjunt.
Sí, és un aspecte,
però en cap cas els dimonis ens han quedat...
No, dic entre ells,
entre que comentaves a propers a Lleó,
a Galícia, a Astúries, a Navarra,
l'aspecte d'aquests personatges.
Són molt semblants,
perquè tenen aquestes característiques de muntanya,
el que passa és que hi ha alguns llocs
que per més o menys presència dels animals
han mantingut aquestes pells,
aquestes indumentàries protectores,
també, del fred,
perquè recorren els carrers, lògicament,
o no l'han mantingut.
També és curiós que, a banda dels escallots,
sovint són acompanyats per instruments
com els corns.
El cor més evolucionat és l'alboca.
L'alboca és un cor que,
qualsevol persona que hagi escoltat
alguns dels grups bascos més internacionals,
com en Quepa, Junquera,
de quan en quan apareix un alboca,
que és un instrument de gran tradició
en el País Basc,
en tota Euskal Herria,
que acompanya aquest tipus de representacions
del Carnaval i d'altres.
Però, vaja,
en tot cas seria un dels més coneguts.
No és l'únic.
A Navarra, potser,
el Carnaval més conegut,
o sigui, a més no més estudiat,
en Guany, per exemple,
s'ha produït una recerca,
bueno, en Guany,
el 2004 va haver-hi una recerca important
de fins i tot universitats americanes,
és d'un petit poble
que es tra les valls d'Anué i Uzzama,
que és molt a prop de Pamplona,
uns 20 quilòmetres de Pamplona,
aquesta zona.
És el Carnaval de Lanz.
Lanz és una vila
que el senyor Caro Baroja,
l'investigador Caro Baroja,
va definir com la que posseia
el Carnaval més ancestral,
podríem dir,
de tots els navarresos
i dels més...
ell fins i tot diu
de la resta de l'estat.
Hi ha un personatge
que és el carnestoltes més primitiu,
que és una mena de gegant
construït per uns arbres,
a partir d'un creuament
de dos arbres.
Aquest personatge
no s'anomena el carnestoltes,
sinó s'anomena el Miel O'Chin,
té un nom propi,
Miel O'Chin.
Aquesta és una tradició
que després ha derivat
en molts altres carnavals
i moltes altres festes
del País Basc i de Navarre.
És a dir, per exemple,
a Bilbao,
la Setmana Grande,
la protagonista
és Mari Haya,
han personificat
amb un nom propi
els personatges
que signifiquen
la festa,
que inverteixen
l'ordre normal
del temps
i el temps normal
de treball.
Tenen aquests noms propis.
Quines són les funcions
sobretot
d'aquest personatge?
Sobretot el dilluns
i dimarts de Carnaval,
per tant, també ens remuntem
a una filosofia
del Carnaval
molt ancestral,
molt primitiva,
perquè antigament
els tres dies forts
del Carnaval,
no a Navarra,
sinó en general
a l'Europa Occidental,
eren el diumenge,
dilluns i dimarts.
Avui en dia,
això sabeu que
s'estén...
Avui en dia fa molts segles
que es va estendre
entre el dijous gras
i el dimarts
i més modernament
encara s'estés més.
Però
els dos dies més
potents
són aquests.
A vegades els companys
desitges reivindiquen
que el seu Carnaval
és dels més fotents
perquè mantenen
una de les rues
més importants
de tot l'estat
al dimarts,
que és el dia
tradicionalment
de Carnaval.
Bé,
en tot cas,
Miel Ochin
passeja
pel poble
de Lanz
i va acompanyat
de tota una sèrie
de personatges
més o menys
extravagants.
I hi ha presència,
en aquest cas,
més que de les pells
dels animals,
de robes de sac,
robes de sac
que ens remunten
també a aquesta
economia agrícola
d'aquesta zona.
Dins de les robes
de sac,
acompanyant
aquest personatge,
aquest gegant
del Carnaval,
d'uns 3 metres
d'alçada,
hi ha uns personatges
molt característics
que és,
algú podria dir
que és l'home del sac.
L'home del sac
és un...
Va vestit de sac,
literalment.
Va vestit de sac,
realment.
A mi se me'n fa molta gràcia
aquesta frase,
perquè l'home del sac,
doncs moltes vegades,
qui diu
si aquest home del sac
realment no era
un personatge
d'aquest tipus,
més que un personatge
com el que ens ha arribat
als nens
que ens poguessin
posar dins d'un sac,
sinó que potser
l'home del sac
ja anava
ell posat
dins d'aquest sac.
En aquest cas,
en Lanz,
l'home del sac
concret es diu
el ciripot,
amb Zetam.
I és un personatge
que es fa una idea
que porta,
va tot vestit
amb sacs
i a més va embotit
d'una sèrie de materials
que li donen
un aspecte
molt més gros.
Quin problema té?
Doncs que li dificulta
la mobilitat
i en les diferents
accions que fan,
sobretot en una lluita
que manté ell constant
amb la resta de personatges,
doncs sovint
el tiren a terra,
no?
Llavors realment
és molt divertit.
Rodola i per aixecar-se
un altre cop.
Li costa molt aixecar-se
que és una de les gràcies
que té
i és una de les
coses més divertides
d'aquest carnaval.
Dóna la sensació
que ve,
òbviament,
al carnaval de Salvador de Bahia
que en vas parlar
res a veure
amb aquest,
però és que aquest
també diria jo
que res o poc a veure
amb el Mediterrani
i amb el nostre.
ara et diré
per exemple
un personatge
molt comú
a tot el Mediterrani
que té un nom
però l'estructura
de la festa
és molt diferent.
Sí,
no té res a veure,
és una festa
de muntanya
absolutament
i per tant,
tot i que realment
el Mielochín
fa exactament el mateix
que el nostre
Carnestoltes
que és
arriba al poble
i com veurem
l'última escena
és la crema
d'aquest Mielochín.
És a dir,
que realment
el Carnestoltes
l'estructura sí que la té,
és un personatge
mitològic
que apareix
en la festa
que regna uns dies
i que acaba cremat
en una foguera.
Això és exactament
el mateix
en la barra
que en els carnavals
urbans
del Mediterrani.
Un personatge
molt comú
és el Zaldico.
El Zaldico
és un cavallet
en forma
precisament
del Vall
de Turs
i Cavallets
de Tarragona
o dels Cavallets
de la Patum
de Berga.
Aquest personatge
que deies
que podria ser
una mica comú
amb nosaltres.
Sí,
és un personatge
absolutament comú
jo et diria
a tot arreu.
el Zaldico
és un dels personatges
que el podem veure
des de la Índia
fins a Amèrica.
No en el Carnaval
sinó en celebracions
festives diverses
i senzillament
evidentment
el que representa
és un home
que cavalca
aquest cavallet.
el cas dels Vascus
és un cavallet
molt molt més primitiu
molt poc
diguéssim
figuratiu
molt estilitzat
i
bàsicament
el que fa
és té
una especial
característica
d'element
d'ençat
a diferència
dels altres
que van
més o menys
avançant per allà
i va acompanyat
d'uns personatges
que es diuen
los herradores
els herradores
els ferrers
que s'encarreguen
de
teòricament
proveir
de
les ferradures
corresponent
el saldico
ara
els ferradors
navarresos
tenen molt a veure
amb el que s'ha anomenat
los caldereros
en general
que són uns personatges
molt típics
de tots els carnavals
de Navarra
que es caracteritzen
per anar proveïts
amb calderes
amb martells
amb ferradures
precisament
amb aquest objectiu
d'intentar
ferrar
el saldico
el cavallet
els ferradors
normalment
a diferència del saldico
que té una estètica
maca
i estilitzada
els ferradors
normalment
van més
recoberts
d'aquestes
robes d'arpillera
d'aquestes robes
de sac
que d'una manera
o altra
intenten
contrastar
els dos personatges
tot el carnaval
es basa
en aquest intent
continuat
dels ferradors
de ferrar
aquest saldico
és una mica
per això
a vegades
el carnaval
aquest de Navarra
o el de Lanz
s'ha caracteritzat
o s'ha anomenat
amb l'eslògan
igual que l'altre
dia
els de Salvador
de Bahia
doncs
parlaven
d'aquella idea
que exemplificaven
amb la presència
de dos personatges
un japonesa
i un de Salvador
de Bahia
en què
convergien
totes les forces
no allà
en aquest cas
és el carnaval
del cavall
que no es vol
deixar ferrar
és a dir que
d'una manera o altra
intenta mantenir
la seva llibertat extrema
fins i tot
en aquesta època
de carnaval
una mirada
ben diferent
en aquest període
hipotèticament
de transgressió
com és el carnaval
si tenen curiositat
i oportunitat
pel que explicava
el Jordi
en Guanya
no hi seran atents
a l'Ans
sí
a l'Ans
se celebra
els dies que toca
però aquests altres
com que ho fan
quan volen
doncs l'any que ve
poden gaudir-ne
dels dos
del Navarreix
i el d'aquí
i segurament
d'escallots
dels
Joaldunac
avui no portem
agenda
de calendari concret
però els escallots
dels Joaldunac
es poden veure
en d'altres poblacions
sens dubte
per exemple
Pamplona
és una de les poblacions
que amb més força
ha recuperat
aquest carnaval
Jordi
saps tu
que aquest tipus
d'imatge
dels escallots
és una imatge
típica i clàssica
en època de carnaval
per tancar
els telenotícies
de les diferents televisions
de l'estat
per tant
els veurem
ni que sigui
a la televisió
curiosament
fins i tot
en l'època
en què el Partit Popular
manava a televisió espanyola
és una cosa
que sempre m'ha sobtat
perquè evidentment
els carnavals
de Navarra
si tenen una cosa
és que són uns carnavals
marcadament
marcadament
de caràcter nacionalista
o més enllà
però potser
això no s'ha explicat
i s'ignorava
no ho sé
no ho sé
sí
no sé que d'anar
la imatge folklòrica
de fet és el que ens arriba
gairebé a tots
quan parlem
d'aquest tipus
de celebracions
el cavallet
el Zaldico
que no es deixa ferrar
té una simbologia
també nacional
important al darrere
Déu-n'hi-do
Jordi Bertrand
moltíssimes gràcies
ens retrobem
la propera setmana
i de mica en mica
ens n'anem acostant
al carnaval més nostre
més proper
que òbviament
la setmana de carnaval
tindrà l'autèntic protagonisme
d'aquest espai
de cultura popular
moltíssimes gràcies Jordi
adeu-siau