Fins demà!
Bon dia, benvinguda.
Laura Roman, bon dia.
Bon dia.
I avui tenim una cadira buida, un micròfon també buit.
Podria ser que sí, podria ser que no, que s'incorporés la quarta, de quatre bandes,
que és Laura Picó, per raons professionals inexcusables.
A més a més, probablement avui no arribi a compartir aquest temps d'entrevista.
L'esperem.
Comencem, com quan es fa l'arròs, diu, calla que començarem,
i quan arribi ja li posarem el plat.
Igualment comencem perquè tenim la nostra anfitriona, diria.
Jo no convidada, anfitriona, perquè la tenim aquí de cap de taula,
ja que utilitzem així aquests termes,
i és la soprano tarragonina Marta Mateu.
Marta, molt bon dia.
Bon dia.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Per què sabem que la gent que us dediqueu a la música i al cant,
volteu molt?
Perquè quan no teniu una beca, teniu un seminari i quan no una actuació.
I us agafem pels pèls aquí a Tarragona.
Sí.
I aprofitant que ets aquí, doncs, vam dir, calla,
que la Marta segur que té moltes coses a explicar i potser a cantar.
Ja veurem si va començar al final del programa.
Gràcies novament per acompanyar-nos avui.
I escolta, et deixo amb bones mans, eh?
Ja veuràs que...
Això de bones mans...
Bé, bé, no ho sé, no ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Bon dia, Marta.
Bon dia.
Ui, la Marta, a vosaltres no la veieu, però és molt joveneta.
El que passa és que, a pesar de la seva joventut, té una...
És molt alegre.
Des que ha arribat aquí, només riu.
Riu.
Mira.
I cara de felicitat i contenta.
Dóna gust parlar amb una persona així.
I a més, amb un riure contagiós, eh?
Musical.
Vés com acabarem, i musical.
Deia jo que, a pesar de la teva joventut,
tens una carrera professional ja molt dilatada.
la Yolanda feia referència, d'això en parlarem al llarg d'aquesta hora.
De tota manera, la primera pregunta la fem sempre una mica dedicada
a aquells primers anys, quan prens contacte amb la música,
en quin context ho fas, per què dirigeixes una mica la teva carrera
cap a la música, i que ens expliques una mica com ha començat tot.
Doncs jo vaig començar a fer classes de música als vuit anys,
però a casa ja hi havia l'ambient musical.
El meu avi cantava el cor, l'àncora.
El meu pare, de jove, també tocava
tocar per la guitarra,
tocava la bateria,
amb un grup de... amb allò que es reunien els amics,
i anaven a tocar temes dels Beatles,
que era el moment, no?
I aleshores, doncs clar, va ser
que vaig arribar jo, i mon pare de petitet
em va comprar un orga
als tres anys.
I aleshores, doncs, em sentava l'orga amb ell
i jo allà, amb el ditet, xip, xip, xip,
anava fent. I anava traient, doncs mira,
anava fent cosetes, anava traient malalties.
Tothom té un passat.
Si en el dius, digues,
los pajaritos de María Jesús y su acordeón, eh?
Però devia ser molt petita, eh, la Marta,
llavors, perquè...
No sé si comptava cinc o sis anys,
que un dia estava jo, doncs, com un dia una tarda,
m'asseia allà a l'orga,
i...
Ti, ti, ti, ti, ti, ti, ti, ti, ti, ti, ti.
Amb un dit. I mon pare, ai,
però si això són els pajaritos, jo, sí.
I jo, doncs, d'oïda de sentir les cançons,
quedant de petita, doncs, anava a treure el comballà.
També, i aleshores, doncs...
Un repertori allò popular, eh?
Ja diria...
Potent, potent.
Sí, llavors, doncs, mon pare va veure, va veure,
va dir, ostres, doncs, aquesta xiqueta,
per ser que serveixi per la música.
I als vuit anys em va apuntar a música,
vaig començar amb el piano, però era un terremoto.
La professora a mi no podia.
I poquet a poquet, doncs, vaig entrar a l'estudi de música,
allí, doncs, feia també cant coral, feia un solfeig.
I amb el cant coral, doncs, a més a més,
jo estava al col·legi,
estava a l'activitat extraescolar del cant coral.
I m'hi vaig apuntar,
que estava l'Isabel Bargalló,
que és professora al conservatari,
i vaig començar a cantar les cançonetes,
sortíem a cantar,
i, doncs, em deia, ai, ets molt afinada,
doncs, tens bona veu,
podries fer cant quan siguis més gran.
I pensava, jo, home, dic, jo ara estic estudiant piano,
però no em desagradava,
anava cantant a les coraletes, anava fent.
I quan va arribar a l'edat de 12 anys,
i seguíem el piano, i llavors vaig entrar al conservatori,
la Isabel em va dir, vine cap aquí.
I vam anar a la classe de cant,
amb la Teresa Català,
que va ser després la meva professora de cant al conservatori,
i em va fer una prova amb 12 anys.
I jo, ell, diu, va, què canta, què vols cantar?
I dic, home, dic, jo, doncs, en aquella época començava també
a fer casaments, acompanyar casaments,
a cantar algun casament dels amics,
i vaig dir, doncs, la ve Maria de Gonot.
I ell, cantant, i la Teresa va dir,
ai, doncs, tens molt bona veu,
vine dintre d'uns anys,
perquè, clar, ets massa jove.
I aleshores, doncs, jo segueixo amb el piano,
al conservatori, vaig fent.
I a l'edat de 17 anys,
la Isabel, una altra vegada,
o sigui, ella anava per darrere,
dient, què no t'apuntaràs a casa?
Ella anava vigilant, no?
I dic, què no t'apuntarà jo?
Ah, doncs, sí, i a casa també.
Doncs, vinga, va, apunta't,
i vaig fer les proves,
i vaig entrar.
I llavors, doncs, amb 17 anys vaig començar
a fer cant.
Al conservatori vaig estar fins fa 4 anys,
que aleshores vaig preparar-me
per les proves de superior a València,
i ara, doncs, estic a València,
i si tot va bé, doncs, ara el juny acabaré.
Déu-n'hi-do.
I per què a València?
Per la mestra,
per la professora,
l'Anna Luisa Choba,
que és una persona que
jo vaig,
a mida durant el curs,
quan jo anava fent cana amb la Maria Teresa,
un dia em va dir,
ai, per què no t'apuntes a un curs d'estiu?
Cursos d'estiu,
veus altra gent,
com canta,
perquè clar,
a Tarragona,
al conservatori,
casa,
casa al conservatori,
no veus,
no escoltes altres,
i veus,
ah, doncs, vinga, va.
Jo, com sóc una persona,
que amb el que em posi,
doncs, vinga, anem,
per provar, no?
O sigui, jo,
a vegades estic fent
una vocalització
amb la professora
i estem als aguts,
que vols provar una altra?
Vinga, va, som-hi.
Potser tinc, no sé,
tinc a...
Soy la reina de la noche
i no lo sé,
aquella que canta.
Dic, doncs, provem-ho, no?
I vaig anar al curs d'estiu
i vaig veure aquella dona
que és que era...
Jo em vaig quedar en badalida, no?
Perquè vaig fer la classe
i estava nerviosa,
em tremolava tot.
Jo comptava, doncs,
en 19 anys.
I clar,
tenia els seus alumnes
que ja estaven acabant,
que estaven fent carrons,
que molts d'ells
ara estan cantant al Liceu,
a Madrid,
a l'estranger,
o sigui, per tot arreu.
I jo estava a dir
que he d'anar a fer jo aquí
i ja la Teresa,
vinga, va, ves.
I vaig fer la classe
i molt bé una persona
amb un somriure
sempre a la cara, no?
I dir les coses
amb suavitat,
amb una dolcesa
que jo és que em vaig quedar.
I a més,
que feies les coses
i et donava resultat.
Perquè però et deia
prova això,
és aquí, allà, respira, pum.
I dius, ostres,
si la veus se m'ha multiplicat
per tres, com pot ser, no?
Com si fes màgia.
Allò que fes així, pam.
I va ser, doncs,
vaig acabar amb els estudis
amb la Teresa
i vaig dir,
em vaig cap a València,
provaré, a veure què.
I sí, sí.
I compaginava els estudis
normals, diguéssim,
amb els estudis de cant?
O t'era molt difícil?
M'era difícil
en el sentit
que quan, clar,
jo estava fent
el pop i el cou,
a més a més del conservatori,
des dels vuit anys
a casa,
sempre a la música
i el que era
l'ensenyament bàsic,
eren dues carreres
a l'hora,
mon pare em va dir...
Perquè, clar,
jo als tretze anys
vaig tenir una miqueta de crisi,
no?
És que,
a més,
el professor de piano
no m'acompanyava gaire.
Passa molt
als nois i noies
que estudien música
a tretze,
a quatorze anys
és el moment de la crisi
o ho deixen
o realment consoliden
aquest interès, no?
I aleshores jo ho vaig tenir
perquè el professor
és que no m'ajudava gens
i jo vaig dir,
mira,
tiro la tovallola
i mon pare va dir,
ah, no,
tu segueixes
perquè a casa
la música
és una assignatura més
junta amb el que estàs fent
tu del teu ensenyament
i jo, doncs,
bueno, va,
tira'm endavant
i després amb el cant
doncs ja va ser...
vaig seguir
i ara no ho deixaria
per res del món.
I ara que parlaves
de com vas començar
i tot això
i vull fer-te una pregunta
per què et sembla
perquè jo soc un desastre
jo no tinc ni uïda
ni tinc veu
ni tinc res
jo crec que per molt
que m'eduquin
tu tens la sensació
veu sí
la que tinc aquí
però ja
tu creus que si neix
ja amb certes aptituds
musicals d'uïda
o tot es pot educar?
Tot es pot educar
però jo crec que
per exemple
per ser cantant
has de tenir
pots tenir una naturalesa
en la...
una fisiologia natural
que a l'hora de cantar
et sigui natural
o sigui que et sigui fàcil
que és el cas que em passava a mi
que tenia una veu molt fàcil
molt natural
que de seguida
molt afinadet
hi ha gent que els hi costa
hi ha gent que potser
parlant en aspectes tècnics
la impostació
a l'hora de col·locar
això també es treballa
no?
és un treball
és un hàbit
igual com els jugadors
del nàstic
que si no...
eh Carme?
Sí, sí, sí
que si no abans de sortir al camp
no calenten una mica
es fan esguinços
igual que nosaltres
a l'hora de vocalitzar
i aleshores jo crec
que s'hi neix
però també
hi ha gent que potser
no té un bon instrument
però treballant
treballant
també ha fet carrera
la tècnica és imprescindible
però
que tinguis unes qualitats
naturals
per afrontar
una carrera professional
i tant
després ja per cantar a casa
si vols la tens
o no la tens
però per afrontar
una carrera professional
és molt difícil
i digues
una rosa i tal
no, i no és una vida
molt sacrificada
molt sacrificada
eh?
jo ho estic veient ara
que dius
dedicada al bel canto
sí, és molt sacrificat
perquè per exemple
jo la setmana passada
vaig estar a París cantant
i clar
has de marxar
els amics
que per un altre cantó
clar, trucant
escolta'm
què vols que quedem?
mira no puc
he de marxar
tinc concert
tinc assaig
ja quedarem més endavant
potser clar
jo he arribat a estar
aquí a Tarragona
a veure
tres mesos
que no he vist els amics
potser que sigui
per fer un cafè
o per veure'ns
és sacrificat
perquè la teva agenda
doncs Marta
t'obliga a despassar-te
molt sovint
cada setmana
has d'anar
normalment
jo ara estic
a Fincà de València
des de fa quatre anys
perquè com estic fent
els estudis allà
i vius allà
i vinc allà
durant la setmana
aleshores
si jo tinc
algun concert
per aquí a Tarragona
doncs vinc cap aquí
aprofites
llavors aprofito
veig la family
veig els amics
intento
menys quedar amb ells
i ara
doncs la agenda
se m'ha intensificat
una miqueta
perquè jo et deia
la setmana passada
vaig estar a París
aquesta setmana que ve
estic a Barcelona
cantant al Palau
la setmana següent
torno a venir a Tarragona
per cert
si puc fer propaganda
el dia 25
a les 8 del vespre
a l'església
de la Canonja
faig un concert
un concert benèfic
a favor de les obres
de la parròquia
i que fem un duo
d'arpa i cant
ara un arpista
acompanya meva
la Úrsula Sagarra
que és de València
i jo
farem un concert
de música antiga
d'àrees antigues
d'Escarlatti
Monteverdi
a l'església
a l'església
Clar, aquests concerts
et conviden
participes
però després
hi ha altres menes
de càstings
com coneixem
que aquí
vas a demanar
entre cometes
i tens una competència
impressionant
i diuen
les males llengües
que si a tot arreu
la competència
és dura
en el món del Belcanto
ganivetades traperes
Sí, sí, sí
a mi em fa molta gràcia
perquè jo per exemple
sóc una persona
que intento anar
molt a la meva
perquè si haguessis
de fer cas
del que diu un
del que diu l'altre
és un món tan competitiu
que és com aquell acudit
que diuen que fan tres sopranos
i una bombeta
diu
una l'està
dalt pujada
enroscant-la
i les altres dues
l'estan criticant
llavors
és que hi ha molts acudits
a soprano
sí, sí
ja no s'ha explicat uns quants
al final la farem cantant
jo de càstics
no sé un
però no
no és per la ràdio
o sigui
és un món que
jo alguna vegada
he anat a alguna audició
i
és que a mi
em fa tan poca gràcia
o sigui
jo prefereixo ara
anar fent
allò com
formigueta
anant recollint
pim pam
vaig fent
ara em cridem d'aquí
vaig cap aquí
petites cosetes
no s'ha de començar
a la casa per dalt
sinó per baix
però
alguna vegada
amb alguna audició
que s'ha audicionat
per algun paperet
o
o per fer
algun recital
doncs
tu has guanyat
alguns premis
no?
sí
i a més a més
bastantes beques
sí
bueno
l'últim que has guanyat ara
ara
l'últim
l'últim premi
que guanya
va ser el novembre passat
un premi
a nivell nacional
que ha sigut
el Premi de Joventuts
Musicals d'Espanya
Premi de Joves Intèrprets
i que ens presentàvem
doncs
era una fase
de música de cambra
de cant coral
i cant
en l'apartat de cant
érem 14 participants
només van passar 6 a la final
i 3
vam ser els guanyadors
però tot així
la cosa estava
i llavors això
què implica?
què implica?
el meu premi
comporta que jo
tinc una gira
per tot Espanya
de fer concert
o sigui
és una mica
el trampolí
per donar-te a conèixer
que bé
sí
sí
per donar-te a conèixer
tot arreu
ara em van trucar
fa poc
d'anar-me'n a Mallorca
i Menorca
a l'octubre
fer una petita gira
d'uns 10 concerts
quines són
les grans escoles
que hi ha
així
en matèria de cant
aquí a Espanya?
aquí a Espanya
l'escola de València
està fent
estragos
sí sí
està fent estragos
perquè
és que
jo el que veig
quan jo vaig començar
fa 4 anys
els companys
que havien acabat
ara estan al Liceu
estan a l'escola
de Milà i dius
surten ja
amb feina
o sigui
que ja vas
el mateix que em passa a mi
que jo des que vaig començar
al superior
he anat fent cosetes
un oratori
una petita producció d'òpera
vas fent poquet a poquet
llavors ja vas agafant contactes
i ja
vas
de mica en mica
ja s'omple la pica
i aleshores
clar
també a Madrid
també hi ha
hi ha escola
a Barcelona
que també al Conservatori
Liceu
doncs hi ha
Carme Bustamante
Raquel Pierotti
Enriqueta Terres
David Jiménez
Enric Serra
espero no deixar-me ningú
tota aquesta gent
que també
doncs
en les grans ciutats
potser a l'Andalusia
també està a Còrdoba
Sevilla
no ho sé
però el que sí
les grans
el que se sent més
anomenar
és València
Madrid
Barcelona
i llavors
què representa
portar l'instrument
al damunt teu
no?
Buf
vull dir
un que toca el piano
home no l'has de portar
sempre el piano al damunt
però doncs
no pesa
no pesa
però
vull dir llavors
és sacrificat
perquè jo per exemple
si els amics m'hi diuen
mira aquesta nit
sortim de festa
que vols venir
uu
els païs amb fum
jo que soc una esbojarrada
quan surto
amb els amics
o que estic
doncs clar
la mínima
ja se t'escapa
cantar
si això et passa a mi
cantar
i això
clar
i aleshores
doncs
intentes moderar-te
no?
i de dir
bueno
si he de sortir
doncs
intentar
però clar
si et vols fer un cubata
i has de
espero que hi hagi
algun pub
que no hagin deixat
fumar
per poder anar
quins són els hàbits
aquells
de cada dia?
els hàbits
doncs
intentar-se
cuidar
al màxim
perquè clar
si un dia ja t'aixeques
amb la gola
que raspa
dius
ai
potser no he dormit
ben
o potser és el vent
ja comences amb les manies
de cantant
clar
perquè per exemple
les hores que dorms
també poden influir
implica
implica
si jo dormo
per exemple
sis hores
jo
d'entrada
jo soc
dormilega
jo soc de dormir
jo si dormo
nou
millor que set
però això
a vegades ho notes
i si t'has d'aixecar molt aviat
i has de cantar aviat
més que res
és psicològic
què parlaves de sortir de nit
quina és la cançó més infama
que has cantat mai?
que t'avergonyeixes
d'haver-la entonat
alguna cosa?
no te la farem
no te la farem cantar
no te la farem cantar
tranquila
la barbacoa
de Jordi Dan
alguna d'aquestes
el Jordi Dan
el xiringuito
tinc molts bons records
de quan era petita
el xiringuito
i home
a mi el que em perd
una mica de més
si anem als karaoke
que és no
que comences a agafar el micro
i no el deixes
és un abús de poder
imagina't que vas un dia al karaoke
i te la trobes
i ja no la coneixes
jo ja em retiro
jo n'hi agafo el micro
si està ella
i de la Sarsuela
què en penses?
la Sarsuela
a veure
és un gènere
a mi m'agrada molt
però
crec que aquí a Espanya
està molt concentrat
a Madrid
perquè a veure
també tenien el teatre
de la Sarsuela
i crec que s'ha perdut una mica
a tot arreu
perquè per exemple
pel que m'explicava
el meu avi abans
aquí venien a fer
companyies de Sarsuela
venien a fer Sarsueles
i si no recordo malament
fa poc
fa dues temporades
no sé si al Metropol
van venir a fer
alguna Sarsuela
del mestre
aquest català
no me'n recordo ara
de Can Sola morir de guerra
sí
però hi ha el mestre
el mestre damunt
el mestre damunt
que tenia la companyia
i venien
ha vingut més d'una vegada
aquí a Tarragona
però jo recordo
pel que m'ha explicat
el meu avi
que això és abans
es feia
una temporada
igual que per exemple
l'òpera
que pel que he vist
aquesta de cap de setmana
vam fer
l'altre viata
el Metropol
crec que és una pena
que és un gènere
que
n'has cantat mai
no en producció sencera
però sí trossets
també
la Sarsuela
també és un dels meus punts febles
perquè a vegades
si em demanen
va canta alguna cosa
però l'humor se sabe
d'on està el fet
doncs jo necessito
necessito un vano
per cantar-me
que és el que més m'agrada
el Barberillo
de la Bavies
la canció de la Paloma
que jo agafo el vano
i no el deixo
aquest estiu
has de fer alguna cosa
de Sarsuela?
sí
explica-ho
sí
amb la banda
com sabeu
cada any
amb la banda
Unió de Tarragona
fan un tema
que ho porten
al festival d'estiu
l'any passat
va ser la comemoració
de mossèn Ricard i fa
els 50 anys
fa dos anys
em sembla
que va ser
bandes sonores
i aleshores
doncs cada any
fan un tema
i el director
el Joan Baptista
em va comentar
ja fa dos o tres anys
que ell tenia en ment
de fer una selecció
de Sarsuela
si més no
doncs amb algú altre
un baríton
o un tenor
o un quartet
a veure com
us podria mirar
de fer una selecció
i de portar
una altra vegada
a Tarragona
l'esperit
de la Sarsuela
per dir-ho d'alguna manera
llavors estem preparant
pel juliol
que és quan
normalment
la banda
va tocar
allà
al camp de Mart
una maqueta
de selecció
de Sarsuela
està encara el tema
estem acabant de mirar
a veure què és el que es podria fer
com ho podem enfocar
però que Sarsuela
n'hi haurà
jo crec que ja tinc la resposta
però quan parles de Sarsuela
d'operar
és important
a banda de la veu
la posada en escena
la significació
jo crec que tu això
ho fas molt bé
no sé per què
però jo també ho prepareu
hi ha assajos especials
per saber
com moure's
al conservatori
tenim dues assignatures
que són escena
tècnica corporal
i moviment
llavors el que allí
posem en pràctica
és la posta en escena
com moure't per l'escenari
com treballar
la dramaturgia
del personatge
que tu estàs treballant
i
exercicis
diversos
de com posar-se
en la pell del personatge
emocions internes
després crear-te
una partitura física
de com muntaries
tu una escena
si tu fossis
escenogra
director d'escena
com muntaries
l'escena
o l'àrea
que estàs
que estàs cantant
i jo crec que és una formació
avui dia
que en el món
que estem
que és tan competitiu
la gent es prepara
molt molt bé
jo
d'entrada
ja sóc una miqueta
farandolera
teatrera
i la roba
perquè això ha canviat
abans anaven molt
carrinclonetes
les sopranos
i ara aneu més modernes
no?
sí
sí
amb el
que et refereixes
a l'hora de
posar-se
a l'hora de cantar
sí
sí
depèn també dels directors
d'escena
perquè
bé
ara han sortit
els directors
jo per exemple
soc més aviat
clàssica
sí
jo no puc concebre
unes noces de Figaro
de Mozart
per exemple
sense
sense les perruques blanques
amb els rinxulets
i amb els corsets
i tot ben posat
ja et veiem
ja et veiem
ja et veiem
ja et veiem
ja et veiem
ja et veiem
ja et veiem
ja et veiem
ja et veiem
ja et veiem
ha fet un gest
molt eloquent
tot el seu poest
que no sé
posar-te una túnica
tota
o un disseny
un disseny així
molt modern
és que no sé
crec que surt fora de context
no?
a veure
estem al segle XXI
i la cosa
s'ha d'anar
modernitzant
no?
però jo crec que hi ha
una estructura
que ja
que ja
això ja està
estereotipida
a l'estereotip
a això
se mata
amb la lengua
aleshores
doncs que ja
has de
no sé
jo soc d'aquesta mena
que dius
una cosa moderna
jo per exemple
ara vaig anar a Bosec
vaig anar a veure Bosec
d'Alban Berg
la escenografia
em va agradar
però perquè també
la dramaturgia
que té
és dels principis
del segle XX
és una cosa així
molt
però és que no saps
de Figaro
anant al Figaro
per exemple
de paleta
doncs
no
és que no ho veig
aquests muntatges
d'òpera
que es fan
en òperes clàssiques
així molt contemporani
molt alternatiu
tots tenim al cap
determinades accions
que han anat a París
a Londres
que han estat un escàndol
no t'agraden a tu
a mi no m'agrada
a l'igual
com per exemple
aquest director d'escena
Calixto Vieito
com va al Liceu
aquestes em referia
precisament
triomfa
perquè jo
jo em vaig quedar
sobtada
quan vaig anar a veure
la pera de Bosec
que clar
a més
era tot just
la posada en escena
de Calixto Vieito
doncs al final de tot
jo no vaig entendre
van sortir com a 40 cossos
despullats
integralment
escena
sense dir res
com si fóssim fantasmes
doncs
l'obra durava poc
doncs va haver-hi
jo estava a platè
i va haver-hi gent
sobretot
persones d'edat avançada
que van marxar
dient
això no es pot concebre
això és
no us escatologia
són elements
que va introduint
a les seves òperes
i el que dius
entusiasme
o la gent
sora escandalitzada
i
a veure
i el públic
del Liceu
sí que el Liceu
vol apropar-se als joves
però
hi ha molta gent gran
i clar
a veure això
es van escandalitzar
i ho he pensat
mare
i professionalment
creus que es pot viure
del Belcanto?
jo porto des dels 17 anys
vivint-hi
sí?
sí
vaig
vaig treballant
jo vaig
a part de
començar
amb la carrera del cant
també dirigia corals
dirigia la coral
dels Pallaresos
a Valls
l'Aroma Vallenca
Altafulla
noves veus
d'Altafulla
si no m'equivoco
després
quin és?
quin altre coral?
ah sí
l'Esplai Sant Magí
també
de la Fundació La Caixa
també el vaig dirigir
llavors doncs
anava fent
vas fent
sí
pot anar vivint
sí
i a més
doncs ara
amb els recitals
i poquet a poquet
ja vas fent
més cosetes
doncs
bé
molt bé
sí sí
i Tarragona
amb l'àmbit cultural
com el veus?
i sobretot
amb el musical
i sobretot
amb el musical
crec que
en la música clàssica
crec que encara
s'hi ha de fer
s'hi ha de fer
molta més cosa
poquet a poquet
a veure
el Conservatori
ahir va fent
va fent paper
noves
part al Conservatori
com a entitat
després doncs
altres entitats
també
no?
que van
doncs no sé
les escoles de música
l'estudi de música
a l'escola municipal
que més
també
amb els petits
no?
fer audicions
perquè vagin
vagin treballant
i després
en l'apartat de concerts
doncs
en els grups
que hi ha aquí
per exemple
l'orquestra
el Camerata 21
que doncs
van fent concerts
la banda
però jo crec que
com a València
és que
jo a vegades
faig la comparació
potser és dolenta
no?
però
a veure
València també és més gran
però jo vaig al Palau de la Música
vaig a veure un concert
vaig anar a veure ara
el febrer
la Xetxilla Bartoli
que va estar aquí
de gira a Espanya
i jo vaig anar a veure
aquella dona
o sigui
estava
tot ple
a més
econòmicament
és molt més barat
i
què podia costar l'entrada
en aquest concert?
a mi em va costar l'entrada
30 euros
i la vaig veure
fantàsticament
o sigui
molt bé
i jo crec que
altres concerts
que venen gent
de
a veure
ella és de molt prestigi
però gent del seu nivell
o més
que o sigui
que puguis anar a veure
un concert
per 30
com a molt
40 euros
que dius
això
és barat
dins del que cap
quan véns aquí
i un
jo no sé
quan podria costar
l'altre dia
l'atreviata
per exemple
al Metropol
però
no sé
la condició
que allí
a València
la música
està molt més arraigada
la temporada
de música clàssica
s'ho treballen més
cosa que aquí
hem d'anar
demanant ajuda
a tot arreu
perquè puguis fer
un espectacle
com Déu mana
que no creus
que les escoles
continuïs sent
una Maria
encara
sí
i amb el pas
que anem
ni Maria
ni Maria
ni Maria
perquè és que
igual que
o sigui
jo crec que
almenys quan jo estudiava
la gimnàstica
la música
i la religió
eren les tres maries
a dir
els pares deien
bueno si no ho proves
no passa res
ja vas fent
però això no és
jo tenia
jo quan feia música
i anava a l'escola
que els meus companys
quan fèiem els exàmens
Marta
ets la pregunta 4
escolta'm
estudia
igual com estudies
les matemàtiques
o les ciències naturals
llavors dius
no
està
en declive
no
o sigui
s'hauria de treballar més
tu qui has cantat
al Palau de Congressos
sí
què?
i he de tornar a cantar
abans i després
de la reforma
abans i després de la reforma
vas notar el canvi?
sí
no he notat canvi
jo crec que el Palau de Congressos
la paret que
a més des de l'escenari
que es veu la paret
que tenim a mà dreta
pel públic amb esquerra
allò s'hauria de tapar
perquè és que
no és un centre
per fer-hi música
palau de congressos
el Palau de la Música
de València
es diu
Palau de la Música
i de Congressos
però
a veure
vas al Palau de la Música
i és que
és una sala
com Déu mana
però vens aquí
al Palau de Congressos
i és que
ella és una armatosta
ja
perdoneu-me
però és que
és el que sento
o sigui
que surts allà
i que intentes cantar
intentes fer música
i és que
la veu
no passa
de la cinquena fila
i aleshores
dius
quina cavitat té
1.200 seients
potser
dius
com pot ser
llavors
fan una reforma
i jo pensant
mira calla
potser t'aparan
la paret
posen amplificació
però a veure
l'amplificació
allà normalment
s'hi fan
espectacles
clàssics
quan ve l'OBC
que ve a l'hivern
a Palau de Congressos
si hi ha alguna coral
és que no tenim res més
on vols que vagi
jo
són pobrets
a Tarragona
i això s'ho trobo
una vergonya
o sigui
que tu estàs intentant
treballar
i tirar endavant
amb això
i que
no mira
ens hem gastat
240 milions
amb una amplificació
amb micros
que llavors veus
tots els micros
allà penjarets
i dius
i quan arriba
l'hora
de sentir
un piano
d'alguna ària
o d'alguna peça
o el que sigui
no sens res
i si ho sens
ho sens amplificat
dius
t'estan enganyant
t'estan prenent el pèl
jo
ho tiraria tot el terra
i tornaria a muntar-ho
quan parlaves
que no hi havia
una programació estable
tampoc no hi ha un espai
on es pugui fer
aquesta programació estable
per dir una cosa
s'acabarà el temps
després vindran
les preguntes del test
i com que l'enredarem
perquè ens canti
jo no sé si ara ha arribat
el moment d'enredar-la
i després continuem
l'entrevista
però jo li volia fer
una pregunteta
ella mentre es va mentalitzant
no però
és que si no
després no ens donarà
temps
que expliqui
algun acudit de sopranos
i que ens canti
una cançó de peta
a veure
la pregunta
és la que es fa
quasi sempre
tu
amb el teu cas
et sents profeta
a la teva terra?
que bonica
això
home sí
ja l'ha dit aquella
que diu
Nadia és profeta
en la sua tierra
dona
jo ho pensava
però
home
de l'any passat
cap aquí
estic cantant prou
a Tarragona
l'any passat
t'has sentit estimada
sí
i cada vegada
crec que més
perquè... I ara que l'hem portat
a Tarragona a ràdio encara més.
Encara més, i tant. No, però em refereixo
a vegades que hi ha gent que fora
del seu entorn, doncs, fantàstic
i llavors resulta que a la seva ciutat
o a casa seva o el que sigui... Home, sempre
hi ha preferències. I llavors
resulta que s'estimen més els de fora, no?
Que sembla que allò de fora sigui més bo
que allò de casa. Sí. Per això pregunto
amb el teu cas... Jo de moment ara no em puc queixar
perquè l'any passat vaig cantar
al Camp de Mart amb la Setmana Cantant
aquest any tornaré amb la banda
ara també cantaré a l'abril
un requiem de Mozart amb la Coral de la Universitat
que fa 15 anys
també doncs em demanen, no?
En Camerata 21, doncs també
suposo que també fèrem algun recital
que està encara pendent, però
que jo de moment no em puc queixar, no? I a veure, jo de
venir aquí a Tarragona i de
poder demostrar
el que jo he estat treballant fora
i el que he anat aprenent, doncs per mi això és un goig, no?
Molt bé.
Una peça.
A veure, apelo.
De quina temàtica?
A veure, aquí hi havia disparitat, eh? Perquè deia, la Rosa volia una cançó catalana. Nosaltres volíem una cosa així com més suggerida.
A mi és igual, a mi canti el que vulgui.
Habitualment, sentint cançó més formal, quan tu actues aquí a Tarragona, que et deia la Carme que actues sovint. Home, doncs jo em desmarcaria i faria una cosa més informal, que et sembla?
Si a tu t'agrada, eh? Si a tu t'agrada, eh? Si vols, sí.
A mi m'ha fet gràcia quan la Rosa m'ha preguntat allò de la Sarsuela. Llavors, clar, jo la peça que tinc...
Tu coneixes el Barberillo de la Papier, és la cançó de la Paloma. A mi, doncs, a veure, perquè cada vegada si pugui instalar una miqueta més la Sarsuela, doncs cantaré.
Molt bé.
Doncs, a veure, tema de micros, el Lluís, que afini molt ara, perquè quan comences a donar la veu de la Marta, això pot fer un boom, eh? Per tant, que necessites una mica d'aigua...
Ai, és que no he vocalitzat. Ah, ah.
Que consti que...
No he vocalitzat, no heu parlat.
Tothom ja sap que el tema de cantar per una soprano, hi ha una preparació prèvia, hi ha unes postures, hi ha un espai, per tant això té unes limitacions tremendes perquè ella pugui cantar, però és valenta, eh?
I dirà, calla, aquí, a pelo i improvisat, eh? No findreu pas un vano. Vols un llibre? Tinc un llibre, si et serveis per fer...
Sí, algú té un vano, ningú té un vano.
Si haguessis vingut a l'estiu, t'asseguro que totes portaríem a la bossa un vano, però avui, justament...
Doncs, Samy.
Cuánto volves?
Cómo nací en la calle de la paloma, ese nombre me dieron de niña en broma, y cómo vuelo alegre de calle en calle, el nombre de paloma sigue noidándome.
Aunque no tengo el cuello tornasolado, y siempre está mi cuello limpio y rizado, y aunque mi pobre cuello no tiene pluma, siempre está fresco y blanco como la espuma.
El olimpista, paloma soy, y salto y brinco por donde voy yo, mi nombre de paloma siempre fiel, ni tengo carras, ni tengo garras, ni tengo garras, ni tengo gel.
¡Magnífic, Marta!
Estem esborronades.
No, jo no vaig amb tu en karaoke, ho tinc claríssim.
A mi ni que m'arrastre.
No, no, no.
Oh, de veritat, eh?
La Rosa estava a punt d'arrencar-se, dic, calla que faran un dueto encara, eh?
Magnífic, Marta, i així de cop i volta és envejable, eh?
No, jo ja, mira, jo ja donaria per acabar tot, o li diria, canta més, canta més.
Acudits de soprano, ens has d'explicar algun acudit de soprano, eh?
Ai, acudits de soprano. Ui, n'hi ha un que...
Els nens encara estan a l'escola, no?
Sí, dones, sí.
Encara no els han posat això de la sisena hora, però deuen estar al menjador.
A veure si me'n recordo bé.
Diu, què fa una soprano quan es desperta al llit?
Diu, agafa les coses i se'n va cap a casa.
Clar, que s'ha quedat a dormir al teatre, no?
Clar, clar.
Que tenen fama de discoles, també, eh?
Sí? O era només la Maria Calas.
Ah, oh, no, no, no.
Jo crec que...
Sí?
Jo, veus, aquest és un tema que a mi això no m'agrada gaire,
perquè hi ha gent que...
És la realitat, hi ha molta gent que va a parlar pels diners, no?
I si fa falta, el gerent, el que sigui.
Hi ha molta gent que...
T'hi has triat alguna vegada.
No.
Però m'ho han explicat, no?
O sigui...
I llavors dius, ostres, com pot ser...
Ja han de treure-ho, no?
Hi ha de treure-ho, no?
Hi ha de treure-ho, no?
Hi ha de treure-ho, no?
Hi ha de treure-ho, no?
Hi ha de treure-ho, no?
I jo crec que sempre dic...
El món de l'artisteo, en general, no?
Clar.
Jo sempre penso, dic, a veure, has d'anar amb sinceritat, i tu has de guanyar pols, pel teu mèrit.
Si una cosa està bé, que t'ho reconeixin, i si no, escolta'm, treballeu més.
Però això del tant per cinc i la projecta de demagat, això ja és a tot arreu, eh?
Escolta, Marta, aquestes senyores de quatre bandes fan una sèrie de preguntetes breus, allò en preguntes-respostes, no té més, són inofensives,
i tu has de contestar, doncs, allò com vulguis. Són variadetes, són aquelles divertides, tipus test, tal com ràgia, com diu la Rosa.
I la primera sempre la fa la Carme, és un clàssic, poc original, però és un clàssic d'aquesta entrevista.
S'ha de fer.
I fa gràcia, fa gràcia, mira.
A veure, Carme, a veure, Carme, a què l'havies explicat abans?
Jo no l'hi he explicat.
Has vingut a mena i l'hi he explicat abans?
Sí, l'has avisat, l'has avisat, ets una traïdora.
Ja ho sap, no val això.
Et farem una penalització.
Jo no l'hi he explicat, però ella ha sigut la que m'ho ha dit a mi.
Tiu, m'ha d'hora de fer aquesta pregunta, suposo que és que potser la seva mare deu fer el programa.
Vinga, va, fes-li, fes-li, ja, a veure què contesta.
A veure, el que contesta, no ho sé, perquè ella m'ha dit, jo no sé què contestaré, perquè la mama em sent per la ràdio.
Jo te la fai.
La mama, no facis cap a les orelles.
Jo te la fai, tu contesta el que vulguis.
La mama que es tapi les orelles.
Has vist mai cap pel·lícula porno, sencera?
Sencera, no.
Bueno, has vist la meitat.
Con amigos.
Con amigos.
Ui, i amigues, i amigues.
No, en grup, i amb una festa, i només una escena.
Bé, tampoc no cal.
Tampoc, eh?
Instito básico.
Vale, vale, ben, eh?
Ui, que es porno, que està bé.
Bé, imagina't, imagina't.
Es porno, escolta.
Imagina't.
Què, jo?
Tres coses que li demanaries als reis.
Si fossin veritat, clar.
Si fossin veritat.
Qui, les coses o els reis.
Tot.
S'ho pensa, eh?
S'ho pensa, eh?
Que no hi haguessin armes.
Bé.
Que els presidents
tinguessin cor.
Teren freixures.
Sí.
I
que a Tarragona hi hagi més música clàssica.
A veure, no està malament.
No està gent malament.
A veure, Marta, triga'ns una obra, una peça, una obra musical, per cada estació de l'any.
Ai, pa, m'hi fem cantar.
A veure, ara que estem entrant a la primavera, seria, per exemple, Faust de Gonot.
A l'estiu, una cosa fresqueta, una sarsuela.
Quina?
Marina, per la cosa del mar.
Sí.
A mi m'agrada molt, cançó de morir de guerra, però clar, com estem al costat de l'aigua.
I la doña Francisquita.
A mi m'agrada...
La doña Francisquita del Ruiz Senyor.
No està malament, no està malament.
També, va, doña Francisquita.
Vinga, va, sí.
A la tardor, posaria...
Va, ja que estem a l'any Mozart.
M'agradaria, a la tardor que sonés, Don Giovanni.
I a l'hivern, una cosa més recollida, més d'estar a casa, la Luís de Charpentier.
Molt bé.
Ai.
Crea-te'n bien, això.
Crea-te'n bien, eh?
Sí.
A qui em toca-me o a tu?
A mi.
A tu.
En quin lloc t'agradaria poder actuar?
A l'iceu no ho puc dir perquè m'agradaria.
A veure, a l'iceu hi vaig anar però com a concurs.
I vaig aixafar l'escenari i allò va ser fantàstic.
però, clar, només vaig poder cantar una peça.
Però com a producció d'òpera, Barcelona no.
A mi m'agradaria l'escala de Milo.
A veure, els noms de dos cantants moderns i de dos grups que t'agradin de música.
que jo no sigui clàssica.
Jo no sigui clàssica.
Modern.
Home, jo sempre he sigut fan dels pets.
Un altre, un altre grup.
Moderns d'ara o de...
Ah, com volgui, és de música rock, eh?
Boniem.
I de grup...
De grups, de grups així, moderns...
No ho sé.
Jo el Boniem va.
El Boniem a mi m'ha arribat a l'ànima, eh?
El Bad of Rivers of Babylon i tot això.
Sí, jo t'imagino, eh?
És que m'agrada molt.
És que, no sé.
Ai, la Rafaela Carrà.
Explota, explota, explota.
És que la part que se l'hauria de veure, eh?
Els oients perden molt perquè no la veuen.
Jo crec que que s'ha de deixar el Belcanto.
Sí.
I, escolta, ja ho diu mon pare, que jo he nascut per la faràndula.
No, crec que sí.
Jo he deixat jo unes coses més preguntes.
Parlant de faràndula.
Si...
Si fas un portó, tu et presentaries
amb algun programa tipus Operación Triunfo?
Han estat a punt d'apuntar-me.
Però jo ho vaig enganxat i ell vaig dir,
noor!
Tants anys d'estudis musicals!
Tant d'esforç!
No.
No.
No, no, no.
No apuntaria.
És que...
Et sembla que ajuda aquest tipus de programes?
Ajuda en un principi quan no estàs començant,
però després veus a la gent
i, a veure, per posar un exemple,
el Bisbal com ha acabat,
la Rosa com ha acabat,
altres que ni se'n senten.
És que fins a quin punt són programes pensants
per donar difusió a la música i a les veus?
És que és pur màrqueting
i fer diner fàcil, jo crec.
Més preguntes?
Vinga, que al metge.
És que jo només tenia dues afrontades.
Però és igual, és igual.
Com que està encara a l'evita pel tema nàstic,
la Carme avui no està on ha d'estar, eh?
Està amb el nàstic encara.
No, no, és igual, a veure.
Aquesta pregunta no sé qui la fa les altres vegades,
la faré jo, que és la que se m'ocorreix.
Si anessis en un restaurant,
demana un primer plat, un segon plat
i unes postres.
Ah, i un vi o un cava.
Mmm!
A veure, un primer plat.
Home, és que a mi...
El tema...
Penso que li agrada bastant tot.
Sí, és que...
Menja dureta.
Sí, a mi m'agrada molt menjar.
I que em portin a menjar.
Home, un primer plat, un entrant.
Va, com estic a règim,
una amanida tèbia amb formatge de cabra.
També, no està malament.
De segon, el meu plat preferit,
entrecato el roquefort.
I postres...
Ara no hi estàs de règim, els postres.
No.
Profiterols.
Chocolate.
Tries un vi o un cava?
Un vi.
A mi m'agrada el vi d'agulla,
un blanc pescador.
Tot i que a mi allò de...
que per la carn negra i per la carn negra...
Jo això no m'ho miro.
Un blanc pescador...
la Laura...
La Laura, dic la Laura perquè això és sempre...
diu que et vol escoltar cantar cabaret.
Queden quatre minuts i mig per la una
i dic a veure si l'acabem d'enganyar la Marta.
I aquesta de regal, eh?
Perquè havíem pactat una peça,
ens has fet aquesta peça d'òpera,
però aquesta reproducció del cabaret
que vas cantar aquest estiu a Tarragona, a més a més.
A veure, i la interpretació no de veu,
sinó de gestos, fantàstica, eh?
Ah, sí, que la Carme hi era, és veritat.
Ell es va trobar com si estés dintre del...
El cabaret.
És el cabaret.
En quatre minuts podem fer-ho abans de les notícies.
Sí, dura molt poquet, dura molt poquet.
Doncs vinga, fem el cabaret.
Welcome and welcome, welcome.
Frim de, étranger, stranger.
Frim de, too, zi, je suis enchantée.
Glickly, suzy, and happy to have to stay.
Welcome and benvenue, welcome.
In cabaret, oh cabaret, in cabaret.
Benvinguts, senyores i senyors,
aquí a Tarragona Ràdio 96.7, la ràdio de la ciutat.
I ara mateix els hi deixem amb les notícies.
Déu-n'hi-do, cada dia, cada dia, aquí, Marta,
per favor, això és un luxe.
Magnífic, de veritat.
A banda de ser una gran cantant,
tenir un gran futur, és una dona molt generosa,
ho acaba de demostrar,
una estoneta que estava a Tarragona
ha acceptat la invitació d'aquest programa
i a més, escolta, tal com raja,
canta, canto.
Té el que té una gran cantant de diva,
ben poc en el sentit pejoratiu, eh, Marta?
Sí.
A mi tinc amiques a València que em diuen,
és que diva, a mi no em diuen, Marta,
diu, diva, anem on cap a si?
Dic, no, dic diva, no,
dic en tot cas viva hippie,
perquè jo diva encara no.
Marta Mateu,
segur que se'n recordarà de nosaltres
d'aquí un temps,
quan realment ja sigui famós en el món mundial.
Tindrà un pensament també per aquest programa.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Ha estat un plaer de veritat
i ha estat un plaer, com sempre,
compartir aquesta estona amb Laura Roman.
Gràcies, Laura.
Gràcies.
Carme Pedrol, desperta, desperta.
Que el gàstic està bastant.
Avui anirà primera.
El gàstic anirà primera.
Estic, estic...
Rosa Gairal, moltíssimes gràcies.
I cuida't, eh,
que estàs una miqueta tocadeta de la gola.
És que no té una edat
i el cap no en funciona.
No es pot anar de festa, eh, tan sovint.
Gràcies, Rosa.
I Laura Picó, excepcionalment,
i per raons estrictament professionals,
avui no ens ha acompanyat,
però la seva cadira i el seu micro
ha estat aquí com si estigués.
És pràcticament la una.
Jo no dono pas a les notícies,
que jo he fet la Marta,
i molt bé, a més a més.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
No one can tell me
There's no good in crying
What's the use in trying
All the need to carry on
Carry on, carry on
Love sweet sensation
Got a hold of me
Love sweet sensation
Got a hold of me
Love sweet sensation
Got a hold of me
Love sweet sensation
Love sweet sensation
Love sweet sensation
La sweet sensation
La sweet sensation
La sweet sensation
Show the guy, show the guy