Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Canvis importants!
Des del punt de vista dels advocats joves quan tu a més ostentaves la presidència es parlava que hi hagués un canvi perquè posaven desvantatge al fet que els joves no podien accedir amb llibertat a la professió.
Sobretot va haver-hi un canvi arrel de l'entrada en Espanya,
com en molts altres temes, a la Unió Europea.
Efectivament, si fèiem un estudi del que eren els estudis de dret
o estudis jurídics, el llicenciat en dret de la resta de països europeus
no únic i exclusivament era llicenciat en dret,
sinó que també hi havia estat dirigit cap a la funció d'advocat
des d'un pla d'estudis determinat.
Això en el nostre país no existia, perquè quan aquí et llicencies
per molt que hi ha ara un pla nou que potser sí que t'intenta particularitzar
una mica més, però no existia en el nostre país,
perquè realment tu sorties de la universitat amb el títol de llicenciat en dret,
no amb el títol de llicenciat en advocat o en advocacia.
És a dir, amb el títol de llicenciat en dret, amb el que tu surts de la facultat,
pot ser o pots fer, si et col·legies amb un col·legi d'advocats,
advocat, pots fer-te procurador dels tribunals,
pots, si aproves les suposicions amb el requisit del títol de llicenciat en dret,
ser jutge, ser fiscal, ser secretari judicial o ser registrador de la propietat
i, com no, si tens capacitat, notari.
O sigui, donava aquest ampli ventall de possibilitats.
El que succeeix concretament amb la professió d'advocat i procurador
i més concretament a l'advocat és que, efectivament,
per accedir a la professió ara aquí única i exclusivament
és demanar pagar uns diners, uns diners de col·legiació en el col·legi d'advocats.
Molts diners?
Home, sí, és una primera quantitat important.
No més altra que altres professions, ens hem adonat.
Sé que també donen bastantes possibilitats a l'advocat jove que vol col·legiar-se
i després, doncs, es ha de pagar unes quotes, unes quotes on no més ve inclosa
el que és la quantitat econòmica per al teu col·legi,
sinó coses més importants com són les assegurances professionals
i de més garanties que has de portar quan portes clients.
Doncs és l'únic que et demanaven, tu en aquell moment podies obrir un despatx
i si et queia un assumpte d'un assassinat en què es demanaven 20 anys,
doncs perfectament el podries portar.
Sense cap experiència de res?
Ni cap experiència, ni cap altre judici, ni cap altre directiu, ni assessorament, ni res.
Clar, no era l'habitual que es podia produir,
però sí que comparant-ho a nivell europeu,
doncs es va veure que potser era massa agosserat.
D'això que es creessin fa uns anys les famoses escoles de pràctica jurídica,
que hem parlat aquí moltes vegades,
una sèrie d'exàmens a l'hora de poder avaluar,
no per el que era l'accés a la professió,
però sí, per exemple, a un servei que donen els col·legis d'advocats,
el Ministeri de Justícia o el Departament de Justícia,
que és el torno d'ofici, etcètera, etcètera.
Ha arribat un punt que aquesta situació va fer-se resó en els diferents estaments públics
i mitjançant el Consejo General de l'Abogacía
i el Consejo General dels Procuradors Espanyols,
així com el Ministeri de Justícia i diferents àmbits universitaris,
van creure el necessari de regular-ho
i posar uns requisits per accedir a ser advocat,
com gairebé hi ha altres professions,
tipus metge, amb els MIRs, tipus enginyeries, etcètera, etcètera,
que se demana aquesta capacitació professional
per poder, al cap d'aquí temps,
i complint uns requisits, que després explicarem,
doncs poder obrir un despatx
o formar part d'un despatx d'advocats i exercir com a advocat.
I ara com quedarà la cosa?
A veure...
D'entrada, perdona, que això t'ho volia...
Disculpa, Javi, t'ho volia preguntar.
No ha estat fàcil posar d'acord totes les parts implicades, eh?
No, perquè hi ha hagut molts interessos,
molts interessos de les diferents entitats involucrades, no?
Efectivament, sembla ser que en un principi
l'entitat màxima que podia certificar que una persona era advocat
era un col·legi d'advocat i tota l'estructura col·legial,
ja sigui, doncs, autonòmica, o bé de l'Estat,
o bé inclús el Ministeri de Justícia,
que és el garant de totes aquestes institucions.
Però què succeeix?
Que el món universitari,
i des d'aquí, doncs, demano perdó,
o tot el respecte per als diferents interlocutors universitaris,
perquè ells també, doncs, tenen el seu parer
i ben treballat i ben opinat en aquest aspecte,
han vist que ells, doncs,
també tenien que dir la seva.
Efectivament, si són ells els que formen universitàriament,
doncs, per què no tenien que incloure
dintre del seu pla d'estudis
una llicenciatura que, efectivament,
doncs, certifiqui que aquella persona
surt com a advocat amb totes les garanties.
Això, l'institució col·legial per antonomàcia del nostre país,
que és el Consejo General d'Abogacia,
es va oposar,
considera que no és el mateix
el que són els estudis universitaris
del que és l'exercici professional,
encara el pla d'estudis,
per molt que s'ha millorat,
no dona aquesta circumstància,
i, efectivament,
el que és el dia a dia de l'advocat
davant d'un jutjat, davant d'uns clients,
és molt difícil
per al tipus d'aules, classes,
crèdits i, a més,
doncs, infraestructura pròpia universitària,
doncs, que es pugui donar
amb una persona aquesta característica.
Bé, la qüestió és que la discussió ha sigut tan forta,
perquè ha sigut molt forta,
i així ho tinc que dir,
que en aquesta llei
que s'ha aprovat pel Congrés de Diputats,
l'Estat espanyol,
el Ministeri de Justícia,
el Ministeri d'Educació,
han tingut que mediar,
han tingut que mediar molt
per poder arribar a un punt intermig,
un punt intermig
que els advocats,
l'organització col·legial,
l'advocada d'aquest país,
no és que estigui totalment d'acord,
però ja dona per vàlida,
i les universitats,
tampoc és que estiguin molt d'acord,
inclús jo penso que menys d'acord
del que en un principi volien,
però que també s'ha arribat a un punt mig.
llavors, com queda la situació?
La situació bàsica era
que la universitat demanava
que com ella és competent
per organitzar
una sèrie de cursos
que els dona
un ventall important econòmic,
com són els graus i els postgraus,
i els màsters famosos,
doncs intentar,
perquè hi havia,
que és una altra llei paral·lela,
també crear les famoses
escoles de pràctica jurídica.
Les escoles de pràctica jurídica,
l'examen que fas
i el diploma que et donen,
és un dels requisits
per exercir com a advocat.
Fins ara, únicament i exclusivament,
eren els col·legis d'advocats
que podien muntar, formar
i donar aquest títol.
La universitat, en aquest aspecte,
doncs quedava una mica
en una situació menor,
no podia donar-lo.
I el que tenia que fer és
buscar-se un col·legi d'advocats,
o a la inversa també es podria dir,
i en aquesta, doncs,
cohabitació, doncs,
els seus alumnes
poder cursar els cursos
en el col·legi d'advocats.
El col·legi d'advocats
també els obligaven,
en certa manera,
a tindre una mena de raspall,
una mena de...
d'homologació universitària, no?
Fins ara estàvem així.
Bé, doncs,
aquesta situació,
diguéssim que continuarà igual.
Però les universitats
podran crear les seves escoles
en certa mida.
Però dependran
del col·legi d'advocats.
No donaran elles el diploma,
no donaran elles la titulació...
Però si es poden ocupar
de la formació...
Però podran constituir
les seves aules universitàries
com a escoles de pràctica jurídica.
Ara bé, sempre...
Però hi ha de ser màsters
o coses així, o...?
Jo entenc,
desconec exactament
com ho mecanitzaran tot això,
però jo entenc que vindrà...
Però en principi
podran dedicar-se a aquesta formació.
Podran fer-ho,
podran ofertar-ho.
Això sí,
que tinguen en compte
que no seran
uns estudis vàlids
oficialment,
sinó que tenen
una mena d'obligació
assignatura
del col·legi d'advocats
corresponent
del Consejo General
del Consejo General
del Bago de Cia
o del Consell
d'Illustres Col·legis
d'Advocats
de Catalunya.
Per tant,
un estudiant
que fa tots els cicles
que requereix
la carrera d'advocat,
un picte té el títol
com a tal
ha de fer després...
Ha de fer,
si vol exercir
com a advocat.
Com a advocat.
Com a advocat,
una altra cosa
és que vulgui ser jutge,
fiscal...
Aleshores ja
entren altres circuits,
eh?
Però si vol com a exercici,
tindrà que passar
aquests anys
d'escola de pràctica jurídica,
fer l'examen
corresponent
que s'habiliti
en aquella escola
i a partir de llavors
doncs amb aquella titulació
podrà
instal·lar-se
i col·legiar-se
i tindrà la consideració
plena
amb tots els drets
i obligacions
com a advocat.
Per tant,
seria el que tu deies
una mica l'equivalència
perquè això ho coneixem tots,
ho tenim més per la mà
del MIR,
dels metges.
Sí, sí.
El MIR a més a més
és una prova
que convoc el Ministeri d'Educació.
Aquí no són unes proves
que convoquen
el Ministeri de Justícia
encara que
la s'observa.
S'allarga el període
de formació.
Exactament.
Exactament.
Que tinguin en compte això
els alumnes que es matriculen
en una facultat
de dret
que ho tinguin prensent.
Aquesta llei
no s'aplicarà
fins dintre de 5 anys.
S'ha donat
un abecat i olegis
que diem
perquè precisament
aquestes persones
que tenien
aquesta perspectiva
doncs ho tinguin en compte
però a partir de 5 anys
ja que sàpiguen
que no s'acabarà
amb els seus estudis universitaris
si volen ser advocats.
Si volen ser advocats
tindran que cursar
obligatòriament
aquests cursos
que els cursos
la durada
poden ser depèn
de les escoles
i després dels col·legis
i de les universitats
si són intensius
les classes
els horaris
en dos anys
com a màxim
perquè s'ha establert
en dos anys
o en un any
o sigui depenirà
del que s'ofereixi
de l'oferta
i a partir de llavors
ja podran exercir.
Bé
aquesta circumstància pròpia
que afectarà
també ve farcida
d'altres elements
que aquesta llei d'accés
doncs també pretenia.
Aquesta llei d'accés
per exemple
pretenia també
per altra banda
crear una mena
de situació mixta
que no era ni un advocat
ni un assessor
com legal
que es deia
l'informador legal.
Un informador legal
era aquella persona
que sense tindre
una llicenciatura
d'endret concreta
doncs a lo millor
fent determinats cursos
màsters
aplicats
concrets
i determinats
se li podia donar
una titulació
d'informador legal
i en aquest aspecte
poder exercir
en la defensa
de determinades qüestions.
Això de base
va ser introduït
per la universitat.
Això de base
nosaltres ho vam atacar
directament
i podem dir
a la resta
d'estudiants
que volin ser dret
que no tindran
aquest informador legal
perquè pensàvem
que era un intrusisme
directe
en la nostra població
sense cap mena
de garantia.
Hi ha diferents
qüestions més
que s'han anat perfilant
però que en tot moment
que pensin
que per ser advocats
dintre de 5 anys
les persones
que ho tinguin en ment
aquestos encara
que estan fent
la selectivitat
avui
no es trobaran
en aquesta situació
s'ha trobaran
amb una concreta
i és que
tindran que fer
a l'escola
de pràctica jurídica
si volen accedir
al torn d'ofici
això sí
si volen ser advocats
de torn d'ofici
però de moment no
i bé
en aquests dos estrets
no s'ho tindran
que tindran
en el cas dels procuradors
és exactament igual.
Sí, en el cas dels procuradors
és exactament igual
el mateix col·legi d'advocats
pot tindre un conveni
amb els procuradors
de tribunals
procuradors de tribunals
perquè no ho sàpiga
se'ns dirigeix
els estudiants
suposo que ho sabran
però bé
és com una mena de gestor
per dir-ho d'alguna manera
que a més a més
ostenta
una qüestió molt important
dintre del que és
el món jurídic
que és la representació
dels clients
dels nostres representats
en l'administració de justícia
i mitjançant ell
es vehiculitza
totes les qüestions
del procés
de les notificacions
de les comunicacions
està a l'aguai
de qualsevol incidència
que pot succeir
per tant
ha de tindre
un grau de coneixement jurídic
important
que també
entenem
que ha de passar
per una escola
de pràctica jurídica
aviam
en definitiva
i sempre
comparant-ho així
d'una manera
molt global
és el que s'està
aplicant
a altres titulacions
que és una
que és una
un allargament
dels estudis universitaris
sí
també
també hi ha
una altra intenció
que a vegades
em sembla
que hem comentat
aquest programa
potser una mica
amagada
o que molta gent
o molts col·lectius
han volgut dir
de restringir
sí
el parc
efectivament
licenciats
en drets
sortien molts
i bé
doncs
era evident
que en un mercat
on no demanaven res
per obrir un despatx
posar-te una placa
i atendre els clients
doncs bé
era molt temptador
realment
estàvem
en un nivell
de garantia
una mica difícil
nosaltres
com a col·legi d'advocats
rebem
les queixes
de molts ciutadans
saber que hi hagi
un nivell d'exigència
per una cosa
tan important
llavors
doncs bé
tampoc és que fos alarmant
no vull dir
que tot el col·lectiu
d'advocats
no sigui digne
ni d'això
no és alarmant
però això
a vegades va més
cada vegada
són més importants
doncs les normatives
que exigeixen
un bon tracte
un bon servei
jurídic
i bé
doncs
això ha d'estar
en certa manida
garantit
jo el que també
volia dir
en la meva
anterior etapa
de president
de joves advocats
de Catalunya
és que també
d'acord
que es faci
d'aquesta manera
mai
podreu posar
perquè els nivells
d'exigència
en els estudiants
siguin els més alts possibles
i que després
quan vulguin exercir
doncs
ho demostrin
però també
el que s'ha de
això de comportar
és
una qualitat
dels cursos
pràctics
importants
aquesta llei
té una cosa negativa
amb la que hem lluitat
nosaltres molt
sobretot els joves advocats
i és que
s'ha encarregat
en certa mida
i perdó per l'expressió
la passantia
la passantia
està afectada
no única i exclusivament
per aquesta llei d'accés
sinó també
per una altra llei
que desapareix
desapareix com està
entesa ara
el que
realment
s'habilita
és
les pràctiques
externes
que no és el mateix
no és el mateix
joves advocats
de Catalunya
el grup d'advocats
joves de Tarragona
sempre havia apostat
per una via
que era magnífica
i que enteníem
que és la que realment
ensenya a ser advocat
que és
la passantia
remuneritzada
o sigui
en tot moment
era la d'això
que passa
ara ha sortit
una llei paral·lela
aquesta
que és la llei
de la relació
laboral especial
de l'advocat
que
juntament
amb la llei
d'accés
s'ha encarregat
aquesta institució
una institució
que també
portava
molta explotació
ara contempla
alguna mena
de contracte
en pràctiques
alguna cosa així
no només això
no només els contractes
en pràctica
sinó que obliguen
a tota persona
que està treballant
en un despatx
a tindre l'assegurat
conforme a qualsevol altre treballador
això estava molt bé
això estava molt bé
una cosa que nosaltres
sempre havíem volgut
però
amb un contracte titulat
contracte de passantia
no contracte
amb relació laboral especial
sinó contracte
amb passantia
amb una sèrie de garanties
amb una sèrie
de flexibilitats
i totes les garanties
cobertes
estic dient
sobretot socials
però amb una mena
de flexibilitat
també
per
el despatx
el despatx
que et pogués agafar
perquè té un cos social
important
en el que també
està formant
llavors això
s'ha de aconsellar
en certa mida
en aquesta relació laboral
especial
això ho trobem
una mica alluniat
i que produïa
un ampli abast
de coneixements
i d'experiència
ara ho volen
vincular tot
a les escoles
de pràctica jurídica
i allà
jo entenc
que és molt difícil
agafar
aquesta virtut
si se'm permet dir
que molts advocats
hem agafat
i que hem començat
i que hem adquirit
però bueno
jo suposo que
amb un reglament
jo suposo
que amb una sèrie
de normatives
això ho podrem arribar
a equilibrar bastant bé
ja ho veurem
en fi
els que avui
s'estan examinant
de les proves
d'accés a la universitat
i que volen estudiar
dret
com deia el Javi
no es trobaran
encara pels pèls?
pels pèls
pels pèls
si van aprovant
regularment
si com es carreguin
el concurs
els trobaran
amb aquesta nova
normativa
amb aquest projecte
de lleig
aprovat ja
pel Congrés
dels Diputats
i que ara
ha de rebre
el vistiplau
del Senat
Xavier Terres
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
que lluny que queden
aquests temps
de la selectivitat
la veritat
sí
recordem
amb molts nervis
com hem llegit
a la premsa
avui en dia
però bueno
es passa
i endavant
és com un xarampió
passa
i després
un se'n recorda
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu-siau