Música
Saludem ja a Nabel Lambea. Bon dia, Nabel.
Bon dia, Nabel. Benvinguda i bon any, eh? Bon any, perquè tot i que, aviam, l'any ja fa nou dies que va, eh?
Però és un dia en què tothom es retroba perquè hi ha qui ha tingut la fortuna de fer vacances.
Per tant, també és que cortesia obliga de desitjar bon any i fer una salutació allò de retrobament.
I retrobament amb llibres amb molta activitat, com sempre, a la biblioteca.
Ens has portat quatre llibres materialment que pesen, tenen un pes considerable.
I, a més a més, també ens has portat, doncs, les activitats que teniu previstes.
No, activitats del mes, que això suposo que ja devia parlar la Cristina la setmana passada.
Per tant, jo el que porto és el calendari de tallers d'informàtica que comença l'inscripció avui fins al dia 21.
recordar això, que hi ha aquest període d'inscripcions...
Que les places són limitades, eh?
Que les places són molt limitades perquè no tenim gaire infraestructura per fer...
No tenim aules, per tant es fa i en un espai de la biblioteca, amb sis ordinadors...
De totes formes, són tallers adreçats a gent gran o a gent que no té l'oportunitat de fer un curs...
llarg.
Més que res per una presa de contacte, familiaritzar-se amb el món dels ordinadors.
Sí, sí, nosaltres ho diem, no és un curs, és un taller.
És un taller per perdre-li por a l'ordinador, que hi ha gent que li sembla que només de tocar-lo l'espatllarà.
Un contacte, un contacte previ, que després poden anar avançant,
tant el que és el propi ordinador, molt bàsic, o internet.
Gent que ja sap una mica però que encara no controla com moure's per internet, no?
Llavors, fem cinc cursos diferents, o tallers.
No, aquesta vegada fem set.
Hem afegit...
Clar, perquè la demanda, hi ha llista d'espera, persones que han quedat fora d'anteriors tallers, també, no?
Sí, el que passa que... A veure, d'edicions de tallers fem molts,
però el que és introducció a la informàtica, que és el nivell més baix de tot, no?
Jo hi ha gent que no he tocat un ordinador en la meva vida, no sé què és un ratolí, no?
Aquest nivell, d'aquest nivell, per exemple, fem quatre edicions, quatre tallers.
Durant tot el curs, podríem dir.
Sí, ara fem els sis primers mesos, o sigui, això són els tallers que farem fins al juny.
A l'estiu descansem de tallers i tornem a fer cursos a partir del setembre.
Però aquestes inscripcions són pels cursos que farem fins al juny.
Ara, d'aquest, d'introducció a la informàtica, en fem quatre tallers diferents, quatre edicions diferents.
El següent pas, que és una introducció a la informàtica, però hi ha una miqueta més.
O introducció a internet, navegar per internet.
Llavors hem afegit un, que és internet, recursos per a pares, que era una demanda que ens feien...
Sí, que aquestes festes a Nadal n'heu fet algun amb molt d'èxit.
També molta gent es va quedar fora, no? Hi havia molta demanda.
I això que eren dates una mica dolentes, perquè hi havia molta gent interessada,
però, ostres, aquest dia no puc...
Va coincidir amb festivals de les escoles de...
De Nadal.
I clar, jo, clar, no podem competir, no?
Amb la coral de la nena...
Això mateix. No té competència, això.
No, clar, evidentment.
Fem també una edició de correu electrònic, que l'havíem fet al principi,
ara el vam deixar de fer i ara el tornem a fer,
perquè hi ha gent...
Clar, hi ha l'oportunitat de tenir un correu electrònic gratuït,
hi ha molta gent que té familiars a fora
i no es veuen amb corda d'obrir-se una conta de correu i utilitzar-lo, no?
Si fa molta gràcia, és un taller que després xalen,
perquè els fem enviar correus d'un a l'altre i postals de Nadal...
Doncs mira, doncs no és tan complicat, no?
No, és que és això, realment no és tan complicat, no?
Però, clar, es veu en un món una mica...
Sí, però si no t'ho expliquen, òbviament és molt complicat.
Fins que t'ho expliquen i dius, home, doncs era senzill,
però algú m'ho ha d'explicar.
Per si ens infusa que deia aquell, no entra res, no?
Jo, tots els que fem, els dic el mateix.
Això és com una caixa d'eines,
que jo a mi me l'obren i s'hi identifico un martell,
quatre coses, però en realitat allò t'han de dir
per què serveix cada cosa.
I ahí, finalment, un nou que fem,
que és de processadors de textos.
O sigui, introduir una mica,
probablement utilitzem el Word en català,
una mica perquè comencin a escriure ja.
Ho hem dit abans, són places limitades,
recordem que tots són de caràcter gratuït,
per tant, doncs la demanda és molt àmplia,
l'oferta, doncs per una raó d'espai fonamentalment
i d'infraestructura no pot ser més àmplia,
però en fi, que el que han de fer és anar a la biblioteca.
Si no són socis, es fan el carnet, que és gratuït també,
s'apunten i per rigorós ordre d'inscripció...
No, no es fa per ordre d'inscripció.
Quina és el criteri que se segueix?
Fem omplir una sol·licitud
en la que preguntem diverses coses,
per exemple, si ja s'havien apuntat en edicions anteriors.
Preferència té qui en altres edicions ha volgut fer un curs
i no l'hem agafat per problema de places o per algun motiu.
O sigui, la gent que ha quedat fora en altres edicions
és la gent que té preferència.
Però que s'havia apuntat prèviament té preferència, molt bé.
Llavors, intentem fer un grup una mica uniforme,
perquè si no, realment no avances.
Gent d'edat o de coneixements, el que preguntem és
quin ús fan de l'ordinador, si el coneixen o no,
i per què utilitzen l'ordinador.
Amb quatre preguntes intentem fer un grup una mica,
llavors no és per ordre d'inscripció,
vol dir, és igual apuntar-se'l avui, dia 9, que el dia 21,
nosaltres el que fem després és fer un estudi
de totes aquestes sol·licituds i intentar fer grups una mica homogenis.
Molt bé.
Doncs, dit això, la Biblioteca Pública ja saben que resta oberta
i la inscripció la poden fer allà al taulell d'atenció al públic.
Molt bé.
Parlem de llibres, l'Anabel ens ha portat quatre curiositats,
jo m'atreviria a dir-ho així, perquè, aviam,
dels llibres que també en parlem de les novel·les,
de les novetats editorials, quan n'hi ha de determinats fons de la biblioteca,
però a l'Anabel de tant en tant li agrada remenar els prestatges
i portar llibres que són singulars, no?,
i que potser mai pararia amb compte.
A mi d'entrada el primer títol, no sé si és una novetat o no,
m'ha cridat molt l'atenció, ja no sabem què inventar
per posar nom i definició i batejar determinades actituds socials, no?
Sí.
El que has de posar-hi nom a tot,
i a mi m'ha cridat moltíssim l'atenció el títol i el subtítol d'aquest llibre.
Sí, parlem de l'ecologia emocional.
Que jo no ho havia sentit mai, això.
No, primer vam començar...
La intel·ligència emocional, però clar, l'ecologia emocional...
Han fet una barreja, no?
Es pensa en verd o què? No ho sé, no ho sé.
No, tenim el concepte d'ecologia ja,
que va ser una cosa nova en el seu moment, no?,
el concepte de...
I després el concepte de la intel·ligència emocional,
han fet una barreja i parlem de l'ecologia emocional, no?
Per tant, és una manera de cuidar emocionalment el...
En aquest cas la parella, perquè parlem de parella,
sinó també pots fer ecologia emocional amb tu mateix.
Però fixa't que mai havíem estat tan grillats tots
i mai s'havien fet tants llibres d'aquestes coses.
Això és una resposta a la demanda de la gent.
O sigui, realment és una cosa que ha funcionat,
és el que hem comentat algunes vegades amb els llibres,
la quantitat de llibres immensa que ha sortit sobre el tema
Guerra Civil, Segona República, perquè ha sigut un moment...
Hi havia una demanda, clar.
Que s'han començat a comprar molts, per tant,
hi ha molta gent que s'ha apuntat al carro,
o el que va passar amb el Codi de Vinci
i tota la quantitat de novel·les...
Vinga, la Magdalena i Jesús Cris, vinga, va.
O sigui, això és un filó i bum.
Ara vindrà Mozart, eh?
Ara vindrà Mozart, ja en parlarem.
Però ja no crec que sigui, ja no és un fenomen...
Sortiran, evidentment, ja estan sortits.
Ja el desembre ja es notava que el gener començava...
El que menjava Mozart, la cuina en temps de Mozart,
el paisatge en temps de Mozart...
El que ha passat amb el Quixot,
realment ha sortit una quantitat de llibres
que nosaltres al final ja no donàvem a la base.
Però hem sobreviscut a tot plegat, Anabel,
hem sobreviscut, i també sobreviurem a aquesta plega.
De totes formes, jo he agafat aquest llibre
perquè dintre de tot aquest lio que hi ha
amb els llibres d'autoajuda,
que realment arriba a ser un...
Crec que més que mai te'ls has de mirar amb lupa...
Sí, perquè no tot és fiable.
El fet que estigui publicat i aquest dat
no vol dir que sigui un llibre ferm.
N'hi ha en que sí, n'hi ha en que no.
No, no, no. Realment te'ls has de mirar molt bé.
Has de saber què t'estan dient.
Els has de disseccionar gairebé, no?
Sí. I ara més, perquè hi ha moltíssims.
Hi ha moltíssims.
I hi ha alguns que, de veritat, és allò de...
Bueno, he retallat quatre papers,
els he posat quatre dibuixets i he fet un llibre.
Hi ha alguns...
Que són preses de pèl, eh?
He dit una forma planera.
Que no tenen paraules, no?
Però, en aquest cas,
l'he trobat curiós perquè parla...
El llibre es diu Juntos, però no atados.
Llavors, clar, és de la família obligada
a la família escogida.
Clar, i és un...
Per mi, em va cridar l'atenció
el concepte de...
que la parella...
En realitat és...
Deixes una mica una família
que, a vegades, jo no, és obligada...
T'ha tocat.
T'ha tocat.
I és com la loteria.
Et pot tocar la grossa o no?
Exacte.
En canvi, la parella, realment,
és una família...
I també pot tocar la grossa o no?
Exacte.
Però, en principi, és una elecció.
Traiem fora aquelles...
Equivocada o no, però és una elecció.
Aquells matrimonis, aquelles cultures
que els matrimonis són pactats, etcètera, etcètera.
Però, des del punt de vista de la nostra cultura
i des d'una visió occidental,
realment, la parella...
Pots triar lliurement la parella.
És una elecció lliure.
Entre cometes, com sempre, com tot,
però és una elecció lliure.
I comença a ser la teva nova família.
Per tant, passem d'una família obligada
a una manera de funcionar,
amb una família escollida
que té, evidentment,
la seva manera de funcionar.
Molt diferent.
Llavors, parla de moltes famílies,
de moltes maneres de funcionar
amb família, amb parella.
Quan parla de la família escollida, no?
Per exemple,
el tractament de què vol dir
parelles obertes, no?
Fins a quin punt això es pot...
És lògic, és normal,
és habitual,
és aconsellable...
Llavors, clar,
per valorar aquests tipus de llibres,
el que fas és buscar aquells puntets
que podrien ser una mica perillosos, no?
Clar, si diuen, mira,
les parelles obertes no existeixen, no?
Dius, aquest llibre, fora.
existeixen, n'hi ha poques,
existeixen, però
és una manera, no?,
de veure un llibre d'ètica,
miraràs què diu de l'amor,
què diu de l'eutanàsia,
què diu de l'avortament,
per saber...
Diferents maneres d'entendre la família.
...quins punt de vista té.
Per tant, és un llibre,
sí,
que...
no passa de ser un llibre
que vol ser d'autoajuda,
per tant, d'ajudar-te
a arreglar conflictes
que poden sortir amb la teva parella,
perquè, evidentment,
et diu que tothom té conflictes
amb la seva parella,
per molt que l'hagis escollit,
però intenta donar-li normalitat
a aquests conflictes,
normalitat a les crisis,
normalitat al cansament
de determinades coses.
Crec que la gràcia d'aquest llibre
és precisament que li dona normalitat
amb...
Ah, m'hi trenca amb els tòpics
d'allò de la història feliç,
de la cosa...
Exacte.
És el punt bo que li trobo a aquest llibre.
És Juntos, però no atados.
Ah, doncs mira, ben curiós.
També parla molt de mantenir
la individualitat de la persona,
perquè, evidentment,
per molt que sigui la teva família escollida,
tu no ets el teu pare,
tampoc ets...
No deixes de ser qui ets tu.
A part de ser...
resulta que passes a ser la parella de...
és una cosa més,
però no deixes de ser tu,
i això és important que ho mantinguis, no?
I aquest llibre intenta donar aquesta visió, no?
Tu no deixes de ser tu,
per molt que hagis escollit
una manera diferent de viure,
una parella i una família nova.
I això ho amarca dins d'un concepte
d'ecologia emocional, eh?
Exacte.
Molt bé.
Per no desgastar-se.
O sigui, diu, clar, evidentment,
la vida en parella desgasta.
Que es vagi regenerant, no?
Exacte.
Tota aquella cosa.
Desgasta, per tant...
Desgasta, per tant...
Piano, eh?
Unes emocions,
utilitzant una altra paraula,
la ota d'aquelles tòpiques,
unes emocions sostenibles.
Exacte.
Què diríem?
Jo crec que aquí el que ven,
el que ven en aquest moment,
això és la pareja emocionalment ecològica.
Això és el que ara,
aquest llibre fa 10 anys,
no hagués posat la pareja emocionalment ecològica.
No, s'hagués definit d'una altra manera
amb el mateix contingut, segurament.
Molt bé.
Què més tenim aquí, Anna?
Molt bé.
Aquest no és novetat, novetat,
és un llibre del 2004,
però és una recopilació
de nova narrativa portuguesa.
La narrativa portuguesa,
a Espanya no ha estat gaire coneguda.
En general, la literatura portuguesa
sembla mentida,
la proximitat geogràfica
i la gran desconeguda que és, no?
Sí, sí, sí.
La veritat és que sí.
Per tant, ens anava bé
una literatura que no ens és molt coneguda,
doncs va molt bé aquest tipus de recopilació.
perquè d'aquesta manera et fas una idea
de si aquell tipus de literatura
et pot agradar o no.
És una pressa de contacte, trobo.
A mi m'agraden aquestes recopilacions
perquè gent que potser un autor
no el coneix de res
no se l'agafaria mai.
D'aquesta manera pot ser que
són autors molt diferents,
són 16 autors diferents,
joves,
autors que tots estan publicant
a Portugal força,
vull dir,
no és el primer llibre,
no tenen,
tots tenen ja una,
uns quants llibres publicats,
aquí són molt, molt, molt, molt,
molt desconeguts
i a més,
és narrativa breu,
que és una altra manera,
hi ha molta gent que li agrada molt
llegir narrativa breu.
És com la gent que li agraden
les biografies o la gent...
Sí, dona aquesta cosa d'immediatesa,
que dius, calla,
només tinc un momentet,
avui no sé fins quan podré
tornar a llegir,
doncs llegeix un relat breu.
Sí,
és una narrativa curta,
nosaltres,
a veure,
aquí surt molt la narrativa curta,
a veure,
el Quim Monçó,
per exemple,
tenim,
nosaltres tenim llarga trajectòria
de narrativa breu.
I són majoritàriament
autors joves,
o recents,
com a mínim.
No joves en quant edat,
però que siguin contemporanis.
Sí, sí, sí,
és tot contemporani,
és narrativa portuguesa
actual,
nova,
realment.
Els temes són molt diversos,
no hi ha una temàtica
concreta,
el fil que els uneix
és que són tots
portuguesos,
i ja està,
però és una visió
de la literatura
que actualment
s'està fent
a Portugal.
Autors
en aquest moment
que estan publicant
i que ja tenen
coses publicades
a Portugal
i que realment,
a veure,
jo et dic,
fa un any
jo veig aquests noms,
no coneixia ningú,
conec algun,
curiosament,
perquè vaig estar a Portugal
fa no res,
però és veritat,
clar,
jo m'amiro molt
les llibreries
allà on vaig,
és una cosa
que em miro,
no?
A veure què venen,
a veure com distribueixen,
a veure què hi ha
de diferent,
no?
I jo,
hi ha tres en concret,
que recordo
haver vist llibres
d'ells
allà publicats
i allò com a novetat,
no?
Vull dir,
i et dic,
un any enrere,
possiblement,
crec que coneixia un.
Ja, ja.
Alta Velocidad,
és el títol.
Alta Velocidad,
nova narrativa portuguesa.
Per aproximar-se
a la manera de fer
dels autors
i autors portuguesos
i has portat un llibre
sobre Caravaggio.
Sí.
Això és una biografia,
el llibre es diu
M,
M,
l'enigma de Caravaggio.
És una biografia
densa,
potent.
No és una biografia novel·lada,
és una biografia biogràfica.
És una biografia.
Hi ha moltíssims col·laboradors,
hi ha una cerca documental
d'anys
perquè
ell explica
que hi ha moltes dades,
és molt difícil
seguir-li,
seguir la pista
de Caravaggio.
Hi ha moltes dades contradictòries
al voltant de la seva vida.
Ell li diu M
perquè l'únic que saben
és que realment
es deia Miquel Àngelo o Merici,
però Miquel Àngelo,
saben el nom.
De Merici,
ja que ho posen dubte.
El cognom ja
vaia molt.
O sigui,
realment,
ja amb el cognom
han trobat 16
noms diferents,
versions diferents
del cognom
i comprovat
que és la mateixa persona.
O, per exemple,
a l'edat.
L'edat,
ell diu que
quan va anar a Roma
no saben primer
ni on va néixer.
Se suposa que a Milán
però no ho saben ben bé.
Realment,
ell li diu
a Caravaggio
pel poble,
hi ha un poble
que es diu Caravaggio
i quan es comença
a parlar d'ell
com que no tenen clar
ni com se diu
ni el cognom ni res,
li comencen a dir
pel poble
d'on venia.
Però saben
que no va néixer
allà.
Però va viure
tota la infància
en aquell poble.
L'edat
tampoc la saben ben bé
perquè sembla
que quan va anar
cap a Roma
ell mateix
es va treure uns anys
perquè era
més prestigiós
ser jove.
Per tant,
es va treure
dos o tres anys.
O sigui,
és tot
realment
un gran cacao.
Per reconstruir
la vida
d'aquest home,
Déu-n'hi-do.
Sí,
llavors va morir
molt jove,
no es va trobar
mai al cos,
amb circumstàncies
molt estranyes,
sembla que
el van acusar
de molts crims.
És una figura
molt
curiosa,
molt estranya.
Segons l'autor,
diu que
bé,
ell
no acaba
de dir
exactament
què va passar
perquè és impossible,
però sí que
hi ha moltes
col·laboracions,
hi ha moltes
correcció
de dades
que fins ara
s'havien donat
per correctes
i ara
s'ha comprovat
que no ho són.
I després
hi ha una cosa
molt bona
amb aquesta biografia
que comenta
moltes obres d'ell.
Si a tu t'agrada
Caravaggio,
hi ha moltes obres
supercomentades,
molt posades
en el seu moment,
i una mirada
diferent
d'unes obres
molt concretes.
De fet,
l'ordre va una mica
en funció
de cada obra.
Doncs es titula
Emma,
l'autor?
Peter Robb.
Peter Robb
i és una biografia
de Caravaggio.
El darrer llibre
que ens ha portat
l'Anabel
és un llibre
d'aquells
que a banda
del contingut
com a objecte
és molt atractiu
perquè és una novel·la
però amb dibuixos,
és una mena de còmic
però no acaba
de ser un còmic,
és un llibre ben curiós.
Sí, és un llibre
entre mig,
no és un còmic,
no té el format
de còmic,
ho veus
que és gran,
és un format
d'àlbum
de còmic,
o sigui,
no té el format
del llibre,
de la novel·la,
però
la manera
de narrar
no és
la narrativa
de còmic,
no és amb vinyetes,
no és amb
bafarades,
està novel·lat.
En realitat
que han fet
el personatge,
el llibre es diu
Electra i l'Obezno,
Electra és un personatge
de còmic,
potser aquí no és gaire
coneguda,
però és com si fos ara
Batman,
per exemple,
és un personatge
que surt del còmic,
que ha fet aquest autor,
Greke Ruka,
ha fet
d'un personatge
de còmic
que ha escrit
una novel·la
i li ha demanat
a un japonès
que l'il·lustri
l'àlbum.
Per tant,
no és un còmic,
no és ben bé
una novel·la,
pot agradar
a la gent
que és molt
lectora de còmic,
és un pas més
després del còmic,
no?
La il·lustració...
El llibre és preciós,
eh?
Com a llibre
és una preciositat.
El llibre és maquíssim.
Ja només
per les il·lustracions,
jo la història
no sé què deu explicar,
però les il·lustracions,
que és el primer
que t'arriba
a la vista,
són extraordinàries.
A veure,
la història
és molt de còmic,
és un personatge
de còmic,
és un...
A veure,
l'Electra
és una mercenària,
una assassina...
És un personatge
de còmic.
Sí, sí.
I el format,
ja et dic,
ja ho veus,
és de còmic total.
Ara,
el que ha canviat
és la manera
de narrar-lo.
L'ha fet molt més
escrit,
molt més novel·lat,
molt més narrat,
no hi ha
pràcticament...
Pràcticament no hi ha
cap vinyeta.
Déu no.
llavors s'il·lustrat
com els còmics
i jo el trobo
molt curiós,
molt maco.
La història
és una altra cosa.
Per lectors,
més aviat,
modernets.
Sí.
Més aviat modernets,
les coses com s'hi deien.
Sí, sí.
Recordem el títol,
l'Anabel?
Es diu
Electra
i l'Obecino.
Aquesta dona
no trobi a la biblioteca,
em penso que no ho troba ningú.
Quatre títols ben diferents,
quatre llibres
que segur que troben
el seu lector
o lectora
ideal
i avui ens els ha comentat
aquí l'Anabel Lambea
que li agraïm molt,
com sempre,
a la seva companyia.
Anabel,
gràcies
i fins la propera.
Fins la propera.
Adeu-siau.
Adeu.