.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
una tertúlia que avui ja té els tres convidats a punt.
Amb ells comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Ens acompanya el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Doctor, bon dia.
Bon dia i fresquet.
Sí, i deu mirar.
El dia avui dia.
El dia fresquet, saps dubta.
També ens acompanya el responsable de Sistemes d'Informació
de la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Boi Santa Tegla,
Manel Sant Romà.
Manel, bon dia.
Bon dia.
Quin càrrec més llarg que tens, eh?
Sí.
És quasi un títol nobiliari.
De fet, quan has acabat de dir-ho ja s'ha acabat el dia.
En fi, ens acompanya també Francesc Roig, que acaba d'arribar.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Escriptor i inspector d'ensenyament, que reclama un got d'aigua.
Ara li farem arribar.
Els altres van en cafès avui, el doctor.
Café sol?
Nosaltres per despejar-s.
I el francès per aclarir les idees.
El francès ja ve amb les idees molt clares.
En fi, avui tornarem a parlar de la façana maríptima.
És un clàssic de les tertúlies.
Ara feia uns quants dies que no en parlàvem,
però com que avui és notícia, i és notícia a la premsa,
en primera pàgina dels diaris
i en la primera notícia dels informatius de ràdio,
la notícia és que l'informe tècnic encarregat per l'Ajuntament
diu que és viable i econòmicament assumible
fer passar les vies del tren per sota del riu.
Aquest és un dels elements informatius de la jornada.
I un altre, que el govern espanyol es compromet a entrar
i a participar en el finançament de la façana maríptima de Tarragona.
És a dir, que tenim aquests dos elements
que fan que avui la façana maríptima torni a ser notícia.
Doctor, els dos elements són bons per començar així a priori o no?
Jo el primer que tinc a dir és que jo crec que arreglar la façana maríptima
és important, molt important per la ciutat de Tarragona.
I d'alguna manera, el fet que el tren sigui la barrera
que separa la ciutat de la mar, no és bo.
Jo crec que no és bo.
A veure, ha estat així des que hi ha tren
i no ha passat res a la ciutat,
però home, jo crec que és interessant que això s'arregli.
Si les informacions que tenim són correctes,
correctes, doncs, escolti,
miri, perfecte, toca amb les campanes.
El problema és que jo no sé qui de nosaltres
veurà la façana maríptima acabada.
És el que estava pensant.
Doncs aquest és el problema.
El problema.
I a més dol, no?
Ja m'agradaria veure l'acabada.
Però bueno, ojalà sigui així,
perquè, a veure, evidentment,
el soterrament de la via del tren
és una despesa importantíssima.
Si no s'hi implica l'Estat
i altres organismes o entitats
oficials, per dir-ho d'alguna forma,
governamentals, per entendre'ns,
però serà difícil que la ciutat pugui assumir una cosa d'aquest tipus.
Manel.
Crec que és important el detall.
Tens ganes de veure-ho, o no, això?
Sí.
Segur que veurem abans el Nàstic a primera que això,
tot i que no puges aquest any, no?
Home, esclar, però jo trobo que aquest és un tema ja que...
No sé, que aquestes notícies ja no m'interessen.
A mi m'interessa quin dia comencen a fer-ho, no?
Perquè és un tema que...
Jo des que soc jovenet que se'm parla
i em sembla que també pot acabar passant
que d'aquí 20 o 25 anys,
quan comencin les obres,
doncs...
I ara què fem, no?
Perquè sembla que sigui el gran...
Per mi és un gran tema,
és un gran tema pendent de la ciutat,
però hauríem de pensar-me el dia després, també, no?
És a dir, que...
Perquè sembla que Tarragona va a la cua de Catalunya,
que va a la cua d'Espanya amb el tema d'infraestructures,
aquí ningú, el govern no gasta ni un duro,
el govern de Madrid, en refereixo,
i a Tarragona no gasta ni un duro
ni el govern de Madrid ni el govern de Barcelona,
amb la qual cosa anem absolutament a la cua.
I una de les zones d'Europa, diguem-ne,
amb més gent,
i amb més tràfeg,
i amb més vida,
doncs és una de les zones d'Europa,
d'Europa occidental, en refereixo,
més atrotinada amb el tema d'infraestructures.
I això de la via del tren
no és més que no la punta de l'Aisberg,
sinó la cua de tota aquesta manca d'inversions
en infraestructures que patim a Catalunya i a Tarragona.
Francesc?
Pràcticament jo diria que està tot dit.
Tu tens les idades molt clares, segons el doctor.
Doncs si està tot dit no digues res més.
Sí, a més a més he demanat l'aigua.
El mestre és el mestre.
Ara després parlarem del pacte per l'educació.
És una qüestió llargament esperada,
llargament desitjada i llargament complicada.
Però amb els elements que tenim avui,
tècnicament és viable,
financerament diu l'alcalde que es pot autofinançar,
i ara diu el govern central que sí que hi entra,
en aquesta mena de consorci o de comissió.
Els bons propòsits sempre es concreten
amb un bon pressupost i amb una aprovació.
Mentre no hi hagi un pressupost pactat i aprovat,
les paraules se les emporta el vent.
Les decisions polítiques sempre són això,
decisions polítiques perquè naveguen en funció d'uns resultats
i d'unes capacitats de negociació.
Sortosament hem vist acabar la Rambla per la banda de Ponent.
El que passa és que per la banda de Llevant,
Castellar la va definir d'entrada.
Doncs el balcó, el Mediterrani,
i estem parlant ja del segle XIX.
És molt bonica.
El tren ha estat una barrera gairebé infranquejable,
però també diria que en alguns aspectes
ens ha ajudat a no malmetre la resta del litoral, també.
El fet que passés la via del tren
ens ha permès que tot el sector de Llevant,
des de la platja llarga fins pràcticament al Miracle,
la costa quedés indirectament preservada.
El que passa és que, esclar,
la situació que quan tu guaites des del balcó
és bastant depriment,
tot i que hi hem posat una gespa magnífica,
uns escuts vegetals sota aquells pins,
i que a més a més sigui un element
diguem-ne obviable,
però vaja,
no deixa de ser un...
És a dir, no deixa de ser
una ensopegada abans d'arribar al mar.
Aquí el que cal, doncs, és que hi hagi diners, pressupostos.
Tenia raó jo? No, que té les idees clares.
Escolta, estic 100% d'acord amb el que acabes d'explicar.
I jo voldria afegir només dues coses.
La primera...
Bé, tres.
La primera és dir que el professor ha demostrat
que n'és i que té les idees clares.
No sé si interpretar-ho en sentit irònic.
No, no, absolutament.
De conya matinera o què?
No, en absolut, en absolut.
Ho dic amb tota sinceritat.
He demanat aigua avui, ja, només.
Perfecte.
Segon, abundant amb el que havia dit el Manel,
el fet que Tarragona sigui un centre importantíssim
pel que fa al turisme
i pel que fa a la indústria,
amb les mancances d'infraestructures,
aquí són molt més patents
i es noten molt més, evidentment.
Jo crec que això és un tema important.
I el tercer,
si les coses estan tan bé,
és a dir, si l'Ajuntament ho té clar,
l'alcalde té claríssim que el finançament és viable
i el govern de Madrid també ho té clar,
llavors el que hem de dir és que som-hi.
Som-hi.
No deixem-se de...
La veritat és que hi ha moltes paraules i poca feina.
Hi ha molt poca gent que s'hi dediqui a això.
Hi ha poques hores.
I si li dediques poques hores...
O sigui, tot això que el govern de Madrid està d'acord
segurament que és una conversa de cafè
entre l'alcalde i un ministre.
Això resulta és una proposició, no deia,
i presentada ahir en la Comissió d'Infraestructures
o en la Comissió de Foment del Congrés.
Qui està treballant?
Sí, si comencem per tenir...
El Bufill hi va treballar.
Sí, però comencem per tenir un Ajuntament
que si el coneixeu per dintre,
o sigui, respectant absolutament les persones,
l'Ajuntament que tenim nosaltres en aquests moments
com a màquina productiva
no està preparat per la ciutat del segle XXI.
O sigui, qui hi ha treballant amb això, l'Ajuntament?
Bueno, han encarregat el Bufill o això,
però on està l'equip que estigui darrere d'això,
de tècnics, de polítics, d'administradors?
Segur que no hi és,
perquè tenen altra feina,
perquè n'hi ha un munt dintre l'Ajuntament.
La ciutat de Tarragona en el segle XXI
necessita gent que s'hi dediqui,
començant pels polítics i acabant pels administratius
i pels tècnics municipals.
I no estem preparats per aquestes coses, insisteixo.
Crec que amb això se'n parla molt i s'hi treballa poc.
La Fonsana Marítima, la veritat és que ha estat durant molt de temps
fruit de baralles polítiques entre partits.
Ara hi ha una altra infraestructura per la qual digues, Francesc.
Jo només voldria afegir una cosa.
Amb això el Manel acaba de posar el punt de la cirereta del pastís.
A més a més de pressupost, com molt bé diria ell,
falta l'equip que ho porti a terme.
Però jo només afegiria que no necessàriament ara
algú se'ns despengi encarregant informes
per veure la qüestió.
No cal.
És una qüestió que ja està.
Jo faig una pregunta, Francesc.
Som-hi.
Jo faig una pregunta.
Hi ha algú que quan s'aixeca...
O sigui, amb un projecte tan important com és aquest,
amb una ciutat de 120.000 habitants,
un entorn de 250.000,
hi hauria d'haver-hi, sembla, almenys una persona
que la seva feina fos aquesta.
La meva pregunta és...
Exclusivament, no?
Sí.
La meva pregunta és,
hi ha algú que quan s'aixeca a les 8 del dematí,
doncs com ara nosaltres sabem després
el que hem d'anar a fer, la feina i tot això,
hi ha algú que quan s'aixeca a les 8 del dematí
està treballant amb aquest tema?
Estic segur que no.
I ho llenço aquí,
perquè si algú coneix amb aquest algú,
que m'ho digui,
perquè el aniré a saludar i aniré a parlar amb ell.
No hi és.
Són converses de cafè,
de polítics, diguem-ne,
que de tant en tant fan una trucada i tal.
no hi és.
I tot això,
doncs per omplir diaris està molt bé.
Però per què fa 25, 30, 40 anys
que estem amb aquest tema?
Doncs per què no s'hi posen?
Evidentment que fan falta calés.
Evidentment.
Però si a part de calés
no hi ha algú que s'hi dediqui,
els calés no surten així com així.
S'acabaran sortint
perquè a base de sumar converses de cafè
i hores durant...
dues o tres hores a la setmana,
durant molts anys,
sumarem la feina d'una persona,
d'un equip de persones que s'hi dediqués.
Però això no hi és.
És a dir, més diners,
i agilitat...
Bàsicament necessitem diners.
Això és el primer.
I si realment,
com dius tu,
això és dintre d'una proposició no de llei
que hi ha hagut aquest debat...
La comissió de foment del Congrés.
I en el Congrés el govern s'ha compromès,
aleshores el que toca és tirar endavant el projecte.
Però ja...
O posem-ho d'una altra...
Ja perquè és que si no,
amb el que tarda un projecte d'aquest tipus
ja haurà canviat el govern.
Estic segur que agafes una consultoria
d'arquitectes o d'enginyers i tal
i els dius, escolta,
no ho sé,
ara vaig d'una vegada...
L'1% del projecte,
si es aconsegueix,
l'1% o el 2%
és per vosaltres.
Jo segur que hi hauria alguna empresa d'aquestes
que diria,
vale, mio,
perquè s'hi guanyarien la vida.
I llavors hi dedicarien hores,
hi posarien lobby,
hi posarien gent a darrere,
hi posarien...
Això no hi és.
I tot el que hi ha són,
doncs això,
bla, bla, bla, bla...
I ara sí,
a mi em sembla que per aquí,
a mi em sembla que no hauria d'anar per aquí,
a mi em sembla...
Bueno, em sembla,
però, vale, d'acord,
on està el camí a seguir?
Jo ja et dic,
per omplir diari està molt bé.
Potser seria una idea interessant,
aquesta,
de proposar el senyor Rossell
perquè creï l'Associació Empresarial Catalana,
no?
Una mica desvinculada
de l'Espanyola.
En fi,
que s'ha de dir que treballar aquí.
Seria un bon projecte.
Hi ha moltes entitats
que ens hem de desvincular, eh?
Avui, com que no tenim empresaris,
teòricament a la taula
de la tertúlia,
no els hi plantejaré.
Ara, que si volen parlar,
podem parlar, evidentment,
de les relacions
entre l'empresariat català
i la cúpula
de l'empresariat espanyol
arran de les polèmiques
dels últims dies, no?
Jo anava a comentar abans
que, en fi,
el tema de la façana
ha estat motiu
de picar baralles polítiques
durant mesos i anys, fins i tot,
i ara s'apunta a un altre tema
d'infraestructures
i que ens afecta
a l'àrea del Camp de Tarragona,
on també pot haver-hi
una certa picar baralla,
que és això que s'anomena
popularment,
si és que, en fi,
molta gent el coneix,
com el trencamp, no?
El trenvia del Camp de Tarragona.
Justament els empresaris,
la patronal tarragonina
deia fa uns dies
que el projecte
és inviable econòmicament,
que això suposaria
unes despeses espectaculars
i que no aniria enlloc.
Ahir, l'alcalde de Tarragona
i president del Consorci del Camp
deia que no,
que el projecte
ha de tirar endavant
algunes altres veus,
la del conseller de Política Territorial
Joaquim Nadal,
que, per cert, ahir al vespre
estava en una conferència
al Castell de Mas Ricard,
a la Canonja,
en fi,
deia que és molt costós, realment.
És a dir,
aquí també tenim un altre debat
sobre, sembla,
un altre debat de comunicació
entre els municipis
i les ciutats del Camp de Tarragona,
Reus, Cambrils, Tarragona, Valls,
un projecte que
no ens posem d'acord
i tornem a tenir
una mena de picabaralla política, no?
Això és un clàssic de Tarragona,
jo crec que és un...
És a dir,
tornar a mà
s'ho pegem amb la mateixa pedra.
És una malaltia endèmica
de la nostra demarcació.
Això està clar.
Si fos una autopista,
és a dir,
asfalt
de peatge
i, a més,
de peatge,
diguem-ne,
que paguem tots
i després dels peatges
que es paguen
en altres llocs,
no seré jo qui digui
la famosa frase
del que va dir
el president Maragall,
ja l'estaríem fent.
Esclar,
com que és un tren,
fixa-t'hi,
si a l'AVE
encara no ha arribat
a Barcelona
i a Tarragona,
i el que tardarà
en arribar,
com que és un tren,
el tren
és obra pública,
pura i dura,
probablement no rentable,
però és que
què estem parlant aquí?
Que s'ha de fer negoci
amb el tram aquest?
Si s'ha de fer negoci amb el tram
no cal que en parlem,
perquè no hi ha negoci,
el tren és una infraestructura,
és un servei públic
per transportar gent,
per evitar
el moviment de cotxes,
per evitar la contaminació,
per aquestes coses.
Si no es posen
en aquests termes,
és clar que no,
és clar que no,
jo no he fet els números
però segur que no surten els números,
seguríssim que no surten.
Jo no tinc ni idea
de números i no...
Per tant,
el transport públic
no acostuma a ser rentable.
Però me sento molt
de lletres
i poc de ciència,
de ciències numèriques,
però són partidaris
d'un tren
que comuniqui
els municipis del camp?
Jo el que soc partidari
és que el camp de Tarragona
tingui comunicació
i bona,
la que sigui.
I aquesta és una idea
que a mi tampoc
no em sembla tan malament,
que vol que li digui.
I home,
doncs,
ets a parlar
i què va costar
el tram baix de Barcelona?
Una ruïna econòmica,
si no...
I quin benefici en treuen?
Zero.
Zero.
Excepte el benefici
pel que teòricament
es va fer,
que és el transport
de la gent.
És deficitari, eh?
Clar.
És clar que és deficitari.
Les empreses públiques
són públiques justament...
Clar,
però amb aquest...
Totes les empreses municipals
són deficitaris,
aquí hi ha tot arreu, no?
Els hi diem als avis
de bona vista
que s'espavilin
per baixar a la ciutat,
els hi diem a la senyora
que viu a Camp Clar
que el seu fill la baixi.
És que és evident
que és deficitari,
de què estem parlant?
Mira,
jo crec que una cosa,
Manel,
que jo no sé
si ve a torn
del que estem dient,
però jo crec que és important,
no?
És a dir,
si ara analitzem
la ciutat de Tarragona,
històricament,
capital de província,
mai ha tingut
una comarca pròpia.
Mai.
Mai.
Però ara hi ha fets
que comencen...
Sí, sí, perdona,
perdona que et corregeixi,
el camp de Tarragona
és comarca natural.
No, no, perdona,
em refereixo
comarca sentida
per la gent
i que la gent
tingui referent,
com a referent,
la ciutat de Tarragona,
com per exemple,
hi ha ciutats
capitals de província
molt més petites
que Tarragona
que tenen una vida
pròpia increïble
perquè la comarca
fa cap allí.
Aquí no ha estat així
i tots sabem el per què.
Això està
sofrint
una inversió,
està canviant.
I hi ha
aconteixements
recents
que poden canviar
molt més.
És a dir,
i no és una broma,
el que unàstic
jugui a primera divisió
i que a més a més
vingui
al Corte Inglés
de Tarragona
pot crear
una comarcalització
de la ciutat
importantíssima.
Això
significa
necessàriament
a banda ja
del tema
de la indústria
i del propi turisme
que també
ha de permetre
i facilitar
el transport
de la gent
de tot el territori
cap a la ciutat
que és on hi ha
el número
més important
o més gran
de ruïnes romanes
visitables.
Necessita
d'un transport públic
eficient.
Eficient.
Eficaç
i eficient.
Home,
aquesta és una idea
que jo crec
que és bona.
absolutament.
Aleshores,
si el que anem a buscar
és que algú
s'hi guanyi molt la vida
doncs no cal
que en parlem
efectivament.
No cal ni parlar-ne.
Jo crec que el benefici
que representa
per la societat
i per l'articulació
de tot el territori
de la segona zona
metropolitana
de Catalunya
és a dir,
govern de Catalunya
volem una Catalunya
només radial
al voltant de Barcelona
o volem
una Catalunya
amb xarxa
fa molts anys
és una pregunta política
fa molts anys
és que jo tinc
una teoria pròpia
i és que
s'està dissenyant
un nou país
que no serà
Catalunya
sinó que serà
Barcelona
és que
no, no
és que
a veure
és que
en la pràctica
s'estan prenent decisions
en aquest sentit
les corones
i de fet nosaltres
ja pràcticament
entrem
no sé si és a la quarta
o la cinquena corona
que és un model
però que ho diguin clarament
si és aquest el model
no cal que parlem
de transversalitat
que no facin l'eix transversal
que no el converteixin
en autopista
que de fet
és una carretera
de segona
i tal
i llavors és un model
i hi ha un altre model
que és el país
amb xarxa
amb nuclis
evidentment
el nucli més potent
gràcies a Déu que existeix
de Barcelona
però amb altres nuclis
i el segon nucli
més important de Catalunya
és evident
que és aquest d'aquí
es vol potenciar
o no es vol potenciar
aquesta és la pregunta
i el que més són
són tonteries
i parlar d'això
de que si és rentable o no
no l'haurien de dedicar
ni mitja pàgina
no, no serà rentable
i els transports metropolitans
de Barcelona
són rentables
perquè esclar
tanquem-los també
i convertim la ciutat
de Barcelona
en una trampa
totes manes
el criteri de l'empresariat
que va fer públic
la setmana passada
de la patronal
d'aquí
dient que això
no s'havia de fer
justament perquè
no era rentable
com ho interpreten
em sembla que
si ja ho he dit
moltes vegades
i aprofito una vez
per dir que tenim
un alcalde del segle XIX
tenim uns empresaris
del segle XVII
o sigui
clar
perquè primer
aquests senyors
no són ells
els que han de posar
els calés
sinó més aviat
se n'hauran de beneficiar
per tant
haurien d'estar
a favor
de què es fes
perquè se'n beneficiaran
moviment
com deia ell
moviment de gent
amunt i avall
jo no entenc res
francament
no entenc res
perdona Francesc
que anaves a dir
sí
precisament
en aquest tema
de mesurar tot
en funció del guany econòmic
només
perquè esclar
quan fem
quan surten els balanços
de final d'any
o de començament d'any
i surten
les grans empreses
sembla que hi hagi
una competició
constant
a veure
qui ha guanyat
més diners
i sorprenentment
els bancs
són els que
s'emporten
al rànquing
number one
amb uns rècords
i aleshores
et preguntes
com a ciutadà
normal
dius
si resulta que el banc
que hauria de ser una empresa
que a mi m'hauria de fer
rendir els meus diners
resulta que els meus
serveixen
per fer
més benefici
de la institució
que en teoria
hauria de ser la inversa
doncs bé
amb això
amb el transport públic
amb les infraestructures
públiques
és lògic
que l'empresa
que s'hi juga
als calés
en la part organitzativa
en la part
de muntatge
evidentment
fa una feina
que l'ha de tenir
compensada
però
com a
servei públic
vaja
hauria de ser
serà una empresa pública
hauria de ser
la constructora
que ho faci
es guanyarà la vida
per definició
si és servei públic
vol dir que és un servei
pel públic
no que se'n benefici
no no no
per això ho deia
perquè sembla estrany
com si ara
o surt
un lobby
capaç
de generar
és a dir
o ho veuen
com un
gran canal
de beneficis
econòmics
o això
no és viable
sembla que aquesta
sigui la lectura
tot a més
estic molt tranquil
perquè aquest tema
l'impulsarà
el consorci
del camp
i per tant
segur que
anirà endavant
en fi
aquí notem
una certa ironia
canvien de tema
si volen
ja que tenim avui
un inspector
d'ensenyament
i tenim dues persones
que segur que
al món de l'educació
com a tothom
els interessa
podem fer algun comentari
sobre això
que ha estat parlat
tant aquests dies
de la famosa
sisena hora
que s'instaurarà
finalment
a partir del setembre
a l'ensenyament
primari
tot això
a propòsit
del pacte nacional
per l'educació
el que han arribat ja
la conselleria
la generalitat
i gairebé
tots els agents
de la comunitat educativa
menys el principal
sindicat
de l'ensenyament públic
i també
el concertat
i el concertat
sí
francès
sisena hora
hora sisena
hora sisena
precisem-ho
hora sexta
perquè esclar
si hem de ser
precisos
en la terminologia
és l'hora sisena
ja fa temps
que se'n parla
i a més a més
aquesta és una
vella reivindicació
del sector
dels pares
a la conselleria
a través del pacte
nacional d'educació
aquest és un tema
que
llargament
ha anat elaborant
i aleshores
sembla que tot
s'hagi focalitzat
només en aquest aspecte
i n'hi ha d'altres
el pacte nacional
de l'educació
evidentment
inclou altres
necessitats
que els col·lectius
que els col·lectius
docents
també
llargament
han reivindicat
la qualitat
la reducció
de plantilles
la reducció
del nombre
d'alumnes
d'una
determinada aula
l'increment
de plantilles
etc.
Per tant
que evidentment
jo penso
que s'ha venut
o s'ha entès
malament
a través
dels mitjans
de comunicació
sigui perquè
s'ha transmès
o sigui perquè
s'ha
propagat
malament
l'hora
sisena
és a dir
aquesta hora
que els alumnes
podran tenir
de més
va a càrrec
d'un increment
de professorat
no d'un decrement
de treball
dels mestres
i professors
és a dir
les 37 hores i mitja
les fa tothom
i els mestres
continuaran fent
el mateix horari
que feien
simplement
que de manera
lectiva
com a docència
directa
amb alumnes
a l'aula
el curs que ven
tindran
una hora menys
però
això vol dir
ja ho heu dit
vosaltres
que
hi haurà
un increment
considerable
de 4.600
nous
contractats
mestres
en aquest cas
per tant
algú ha dit
que s'ha primat
la quantitat
per damunt
de la qualitat
podria ser
el que sí que
jo diria que no
perquè a veure
incrementar una hora
posant els mestres
adequats
vol dir
potenciar
l'atenció
d'aquests alumnes
en aquells aspectes
que més
ho necessiten
reforçant
aspectes
de continguts
o reforçant
aspectes
de metodologia
o simplement
d'aprenentatge
en l'estudi
o sistema
d'estudi
és cert
que
quan parlem
d'una
mala definició
de concepte
com és
fracàs escolar
jo
soc
contrari
totalment
a dir
fracàs escolar
el fracàs escolar
ha existit
sempre
si ho entenem així
no n'hi ha
fracàs escolar
hi ha
mals rendiments
acadèmics
i hi ha bons
rendiments
acadèmics
i això
ha estat
sempre així
abans
amb menys proporció
perquè també
estudiava
amb menys gent
i ara
amb molta més
proporció
perquè
allargar
els estudis
fins al 16
complica
aquesta
diguem-ne
aquesta
estadística
però
res més
què els sembla
jo soc d'acord
amb el que ha dit
ajudarà
això
a rebaixar
el que anomenem
com a fracàs escolar
això no ho sé
i m'atreviria a dir
que no
de més
jo crec que no
però a més
jo vull afegir
una cosa
que és important
perquè hi ha molta gent
i parlo de pares
de família
que confonen
l'escola
amb guarderia
permanent
com més hores
estiguin els nens
a l'escola
millor no?
Aquesta història
de conciliar
la vida laboral
amb l'escola
no l'he entès mai
aquí no s'ha de conciliar
res
els nens han d'estudiar
i han de dedicar
les hores que calgui
i els pares
s'ho han d'arreglar
com puguin
i així ha estat sempre
i així hauria de seguir sent
i segona
hi ha una qüestió
que és fonamental
des del meu punt de vista
i és que a l'escola
ensenyen
i els pares
eduquen
i aquí també
hem confós el terme
i a l'escola
se li atribueix tot
ha d'ensenyar
i ha d'educar
i els pares
no tenen cap responsabilitat
i això
jo crec que és molt important
que es digui
i que es digui
com ho estic dient jo ara
i que quedi clar
que els pares
tenen l'obligació
d'educar els seus fills
i que a l'escola
no se li ha de donar
o se li ha de demanar
aquella responsabilitat
que no li pertoca
l'escola ensenya
i forma
acadèmicament
però l'educació
l'ensenya al pare
perquè si a l'escola
li ensenyen una cosa
i a casa en veuen una altra
evidentment fan
la que veuen a casa
per tant
això són dades
que són importants
dir-les
i per tant
l'hora de més
l'hora sisena
a mi em sembla molt bé
perquè així
els nois
i noies
podran segurament
aprendre més
i formar-se millor
però això
no vol dir
que els pares
hagin de delegar
en el col·legi
o en els col·legis
una responsabilitat
que els doquen bé
Manel
no puc estar més d'acord
vull dir
jo crec que el fracàs escolar
és el fracàs de la societat
i el fracàs de la societat
comença
amb
no tenir clar
no tenir clar
aquests conceptes
estic totalment d'acord
l'escola ensenya
els pares eduquen
en tot cas
crec que l'estat
els governs
han d'afavorir
que els pares
puguin educar
i evidentment
encarregar-se de la seva feina
que és que els col·legis
puguin ensenyar
jo amb els col·legis
soc bastant victorià
francament
i penso que
hauríem de tornar allò
del trivium
el quadrículum
i el quadrículum
i el quadrículum
madriaval
és a dir
a la gent
el que s'ha de fer
és ensenyar-los
simplifico molt
matemàtiques
llengües
geografia
història
el que més
o sigui
xifres i lletres
matemàtiques
i llengües
com més millor
i temps
i espai
temps
la història
i espai
i la geografia
si m'indiguessin
una hora més
de matemàtiques
dues hores més
de llengua
dues hores més
d'història
una hora més
de geografia
diria
ara anem bé
l'hora més
l'hora menys
tot això
em sembla que és una mica
marejar la per diu
si no anem al fons
l'escola d'ensenyar
i ensenyar què?
ensenyar la cultura
de la humanitat
i els pares
han d'educar
i educar què?
doncs com puguis
perquè ningú
ensenya ser pare
i quan confonem això
i projectem
els problemes
de l'educació
sobre l'escola
és quan ens estem equivocant
i els estem passant
als mestres
una feina
que és nostra
per això dona la sensació
que això de la sisena hora
és com una sobrepressió
sobre els mestres
o més responsabilitat
sobre l'escola
ja ho estan prou
d'epressionats
tenen una feina
prou duríssima
la gent
no ha entrat a les aules
jo hi he entrat
com a pare
i com a conferenciant
he entrat
en aules d'instituts
i no de batxillerat
el batxillerat
diguem-ne
ja han superat
ja estan
han sobreviscut
els que han sobreviscut
a l'ESO
el pa que s'hi dona
que jo l'he viscut
com a conferenciant
el pa que s'hi dona
haurien d'entrar
o sigui allò
visita cultural
portes abiertes
no els diumenges
que no hi ha
no no no
anem entrant a les aules
a veure el pa que s'hi dona
i a veure
quines escoles
estem fent
perquè les escoles
les fem la societat
no les fan els mestres
i els alumnes
les fa la societat
tenim un greu problema
i un problema
un país que té problemes
o sigui la sanitat
més o menys
diguem-ne
en petits problemes
la tenim
o sigui
no ens morim
ens fem grans
i ens curen els metges
i això ho hem de tindre
clar
que ens hem de morir
més tard
el bàsic ho tenim cobert
però el segon
més important
que és l'educació
tenim un gravíssim problema
en aquest país
jo crec que
el metge
i l'ensenyant
són vides paral·leles
són
sí sí
a més
si tu mires
les enquestes de satisfacció
són les dues professions
més reconegudes
i alhora
les més agredides
també per la pròpia societat
que el reconeix
un gran mèrit
la cosa és impersemblable
les més combatudes
impersemblables
però en canvi
jo diria que
l'autoestima
dels metges
és alta
en canvi
l'autoestima
no?
no absolut
estem en una
ja et dic
que són vides paral·leles
perquè jo crec
que vivim
exactament
les mateixes situacions
exactament iguals
però
el que succeeix
és de veritat
és que la societat
és que la societat
segurament
amb aquests professionals
són els que té més
més a l'abast
els veu més
i els viu més
i per tant
els responsabilitza
directament
d'aquelles mancances
que el sistema
té en general
el sistema educatiu
el sistema de salut
i clar
aquests són els que paguen
el pato
d'allò que no els toca tindre
l'únic que no tenen
és la responsabilitat
que el sistema
tingui mancances
perquè
si ells poguessin
és a dir
no és que no tinguin
responsabilitat
sobre les mancances
és que
hi ha el que hi ha
mercés
a l'esforç
d'aquests professionals
perquè si no
les mancances
serien molt més grans
encara
10 segons
per acabar
Francesc
bé
tenim l'escola
i tenim els instituts
que tenim
en funció de la societat
que neix
que creix
i que a més a més viu
moltes vegades
lamentablement
ho he de dir
amb tota sinceritat
tenim un col·lectiu
afectat
diguem-ne
mediatitzat
no amb síndromes
de res
sinó simplement
com a reflex
del que la societat
és incapaç de fer
familiarment
vol que ho facin els altres
per així
millorar la consciència
no hi ha temps per més
acabem aquí
la tertúlia
Francesc Roig
Josep Maria Soler Poblet
Manel Sarromà
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els ulls de Tarragona Ràdio
i en fi
que vagi bé la jornada
fins la propera
bon dia
ja
tots
gràcies
gràcies
heig
gràcies
gràcies
tot
ben
gràcies
gràcies
frне
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
po
gràcies
gràcies
gràcies