Fins demà!
que tanca la temporada d'aquesta iniciativa
que començàvem aquesta temporada
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
i que hem compartit amb molt de gust
amb quatre conegudes ja d'anteriors programes
del matí de Tarragona Ràdio
i com és el temps de la tertúlia.
Carme Pedrol, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Laura Roman, bon dia.
Bon dia.
Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem començat com començàvem gairebé cada dilluns
que el Lluís ens obria el micro
després de dir vinga va que comencem,
vinga va que comencem perquè sempre hem tingut totes cinc.
una incontinència verbal notable
que es notava ja abans de començar l'entrevista
que el convidat o convidada ja començàvem aquí a...
A mi m'ha costat una miqueta, eh?
M'aguantava, m'aguantava i deia...
Sí, sí, ha costat, sí.
Ni respirava, eh?
Tenia com una cosa a la gol i fesca.
Tanta rata sense parlar, tanta rata sense parlar...
Però avui ja l'invita la Carme a dir
Carme, no parlem fins que no comenci l'espai.
També t'ha costat avui, eh?
Molt, molt, molt.
És molt meritori.
Això que has fet avui és molt meritori
perquè a més teníem doncs aquestes 3 o 4 setmanes
que hem hagut d'ajornar l'espai d'acomiad
quan no era el Nasti que era un plenari
i quan no un altre plenari
i avui finalment podem fer aquest espai d'acomiad, eh?
Jo quasi he plorat d'enyorament.
És que sí.
Home, jo ja et veia cada dilluns aquí a la porta.
Què puc venir avui? Avui no, Rosa.
Avui ja n'estic.
Què puc venir? Avui no, Rosa.
Hi ha plenari.
És que això enganxa, eh?
Això enganxa.
Està fent ulleres, no?
Sí, fan mala cara.
Sí, sí, l'enyorament.
Què vol dir?
Què vol dir que fan mala cara?
Com sona.
Perquè està molt bé.
L'envidia de molt mala.
Està en l'altre usat de la taula, Laura.
A veure, a banda de fer una mica de tertúlia
que sempre és bonic,
clar que sí, fer-ho el que els proposem avui
és recuperar alguns moments,
alguns fragments d'algunes converses
que hem mantingut
amb personatges, homes i dones
que hem passat per aquests micròfons.
El criteri de selecció
de les diferents persones que hem passat
no era un criteri, diguem-ne,
molt fix.
En principi, el que buscàvem
era persones que per la seva dimensió pública,
pel motiu que fos,
tinguessin coses per explicar.
I n'hem trobat una bona colla.
Han vingut des de polítics,
representants institucionals,
però persones que probablement
no són conegudes per al gran públic,
però que creiem
que la seva dimensió humana
era extraordinària.
Un d'aquests casos
és el de la Núria Meronyo,
a més una vella,
en el bon sentit de la paraula
coneguda de la Rosa,
la Núria,
missionera,
d'una persona
que porta molts anys
treballant
amb els col·lectius
més desfavorits,
no només des del Tercer Món,
que sembla que això
queda molt lluny,
sinó una persona
que el seu treball
pels més desfavorits
ja el feia
aquí a la ciutat
de Tarragona.
concretament,
ella pràcticament
vivia i treballava
molt de prop
amb les persones
que vivien
al desaparegut
barri de l'Esperança,
els que tenen
una miqueta,
només una miqueta d'edat
recordaran aquest barri,
els més joves segur
que ni el recorden
perquè va ser un barri
que per diferents motius
que ara no explicarem,
doncs,
ja es va bé
d'enderrocar.
Doncs,
la Núria Meronyo
parlava de les seves
experiències
al barri de l'Esperança
però també
a països
com a Venezuela
o la seva experiència
a Sucre.
L'escoltem,
Núria Meronyo.
Una àvia
que m'agrada dir-ho aquí
que es deia Agustina
que jo crec que tenia
d'ella
diré
vuit nets
per dir un número
però que cada dia
la cebolla
em menjaven vint
perquè hi anava tothom.
O sigui,
tot això
et fa
que la misèria
a mi, per exemple,
no m'angoixia
perquè veia
també tot això.
Aquestes mateixes situacions
són les que també
vas viure, per exemple,
a Venezuela?
Sí.
Perquè al final
diuen que tots som iguals,
eh?
Sí.
No, no, no.
És cert, això, eh?
És cert.
A Venezuela jo vaig estar...
Bé, jo he estat a Venezuela
i a Puerto Rico
i a altres llocs,
no?
També a Colòmbia
i he estat a Cuba
i a més llocs encara,
no?
Però a Venezuela
va ser molt bonic
perquè vaig estar...
Vaig anar
a el que seria
a viure
just on comencen
els ranxos,
no?
On comencen els ranxos.
I he estat en el temps,
doncs,
de tota la vaga
que es va fer
contra Chaves
i tot allò,
no?
Ho vaig viure
molt de prop.
A la nit
se'm posaven
els pèls de punta
quan senties...
A les 8
feien
la picada
de casseroles
per l'oposició,
eh?
I llavors
tot era
des del cerro
cap a baix.
Catacric,
catacrac,
catacrac,
totes les casserolades.
Molt bé.
I a les 10
la feien
els xavistes
i que era tot el cerro.
Llavors a les 10
aquells cerros
s'anaven a baix
i se posaven
els pèls de punta,
no?
Perquè allà
hi havia
tota la força,
no?
i en aquest cerro
hi havia
una escola pública
bolivariana.
Molt,
molt bé.
I quan hi vaig anar,
les hermanes mateixes
em van dir
Núria,
em sembla
que a tu
t'agradarà
anar a aquesta escola.
I vaig dir
molt,
sí,
sí,
sí,
sí.
I vaig anar
i llavors
em vaig presentar
a l'escola
i vaig dir
mira,
sóc una mestra,
vinc d'Espanya,
a veure si em voldríeu
per ajudar-vos
i ens van dir
sí,
sí,
sí,
sí,
em van obrir
les portes
i llavors
em van dir
què fas?
Dic,
mira,
jo també sóc mestra
d'Educació Especial,
si voleu
puc agafar els nens
que els costa més.
Doncs molt bé,
molt bé,
molt bé.
I em van posar
una classe allà
petiteta
i amb nens.
Obertura total,
una preciositat
de gent,
no?
I després
vaig tenir
una altra experiència
molt bonica
que va ser
que me'n vaig anar
a l'Estado Sucre
amb un poble
que només
viuen
del pescar,
del que pescaven,
no?
Guaca,
es diu aquell
Guaca.
I allà
tenim una comunitat
i la feina
que em van
encarregar
va ser
a mi de Núria.
Doncs tu
pots sortir
i llavors
aquí a Guaca
hi ha molta gent gran
i molta gent malalta,
però com que no tenen
diners,
doncs no poden anar
al metge
ni ningú
que els vagi
seguint.
A més,
a més,
allà pots comprar-te
una pastilla
només,
no?
Una pastilla
si et trobes malament,
però a vegades
no es poden comprar
ni una pastilla.
I aleshores
serà qüestió
d'anar visitant,
saber on hi ha
malalts,
anar-los a veure
i jo recordo
que vaig arribar
allà
i l'endemà al matí
em penjo la motxilla
em vaig comprar
encara me'n recordo
uns pantalons
d'aquests com
de curts
de pirata
de marinero
perquè allà
tothom era marinero
vaig dir,
bueno,
uns pirates
la motxilla
a dintre
l'aparell
de prendre la pressió
i em vaig tirar
al carrer
i anava saludant
la gent
i anaven dient
què?
Ah,
mira,
aquí sóc
una hermana
què?
Aquí hi ha
algú malalt
i ells mateixos
m'anaven dient
mire entre el siti
hi ha un viajecito
del siti
hi ha una viajecita
que iràs a ver-la
sí
llavors entrava
i clar,
era bonic,
bonic
perquè
si tenien el que tinguessin
t'ho compartien
Núria Meronya
ara està
al barri
Sant Josep Pobre
de Reus
no?
No Sant Josep Pobre
al Montserrat
al Montserrat
ara sí
al barri
Montserrat
continua a fer
la mateixa fenya
perquè està amb els emigrants
tenen un parell
de pisos
amablats
amb coses
que els donen
sostre
i continua
treballant
al peu
al canyó
jo escoltant
abans
quan feies la introducció
i l'Anna
tu deies que
han passat per aquí
molta gent
i molts convidats
que han vingut
se'ls coneix
per la seva vessant
més pública
i jo crec
que aquest és el contrast
jo crec que la Núria
té una vida interior
planíssima
té una vida interior
completa
i possiblement
és veritat
que cara al públic
general
no és tan coneguda
però jo crec
que tot això
compensa de sobres
amb aquesta
segurament
quan parlem
de persones
importants
per nosaltres
les persones
importants
són aquestes
segurament
a mi va ser
també una persona
que em va
marcar molt
perquè la veia
a més
en aquella alegria
que explicava les coses
sempre la veies rient
de tot
de treure coses
positives
vull dir
em va causar
una impressió
que és el que deia
ara la Laura
que no cal ser
famós
entre cometes
de vistes
que han fora
que són aquesta gent
que no se sap
qui són
i en canvi
la feia que fan
és una feia
fabulosa
i ell ho ha demostrat
el que volia dir
és que
a banda d'aquest programa
també ha ajudat
que una mica
estraiem de sobre
una mica els estereotips
quan sentia ara
que deia
era una monja
no sé si ho han dit
però és una monja
no anava
anava amb els pirates
amb la motxilla
i a intentar
guarir gent
en aquest sentit
també ens ha acompanyat
i va acceptar
la nostra invitació
molt amablement
tot i que sabia
el que li esperava
l'arcabisbe
de Tarragona
Jaume Pujol Balcells
i ja saben vostès
que en aquestes
a quatre bandes
sempre hi havia
una bateria final
de preguntes
sempre eren les mateixes
els convidats
que havien de contestar
d'una forma
més o menys breu
aquest detall
que ve ara
és un palet llarg
però era difícil
allò tallar-lo
perquè es perdés la perspectiva
no volem que quedi
les frases fora de context
intentem que
que doni una imatge
de la línia
que portava la conversa
i així acabava
més o menys
la conversa
amb l'arcabisbe de Tarragona
una ciutat
una ciutat
una pel·lícula
i una cançó
una ciutat
Tarragona
Tarragona
és molt difícil
això perquè
també hauria de dir Reus
la veritat
i Montblanc
però és la capital
o el Pradell
no
de veritat
una ciutat
una pel·lícula
una pel·lícula
ai Déu meu
això és molt difícil
ja
es dirà
les sandàlies
del pescador
no
per favor
no he sigut
mal aficionat
aquestes pel·lícules
i una cançó
a mi
What's the Story
per exemple
em va empresonar molt
a mi aquelles
van ser les pel·lícules
que em van quedar
quan era jove
li agraden els musicals
i una cançó
una cançó
ara que tinc 20 anys
la vaig cantar
tantes vegades
quan jo era jove
m'agradava molt
tres coses
que demanaria
el rei Max
tres coses
què?
demanaria
la carta amb el rei
jo demanaria
que el Nàstic
fos la primera
Carme estarà contenta
exactament
que el Nàstic
fos la primera
voldria la pau
realment la pau
la pau en primer lloc
de les consciències
no sols la pau exterior
perquè la pau exterior
és sempre
fruit de la lluita interior
i això em sembla
que és molt important
i després voldria
realment
vocacions de sacerdoci
també
perquè tinguéssim
preveres joves
que poguessin ajudar
els joves precisament
a encaminar la seva vida
a donar-los objectius
ideals
a posar en el cor
dels joves
el foc
de l'amor de Déu
quin ha estat
el llibre de la seva vida?
el llibre
de la seva vida?
el llibre de la meva vida
jo crec que
em va agradar molt
no sé
bueno
la bíblia ha sigut per mi
el llibre
un llibre d'això
però això ja
sembla
el senyor dels anells
per mi va ser
la trilogia aquella
em va
pregunar molt
el llibre de la pel·lícula?
sí
sí
hi ha vist les pel·lícules
hi ha vist
però millor el llibre
sempre
com normalment es diu
sí
bueno
el millor llibre
millor el llibre que la pel·lícula
com generalment es diu
per vostè
però em va agradar molt
la pel·lícula
sobretot l'última
la tercera
ara em va semblar grandiosa
allò
és realment
i quin llibre té
a la toleta de nit?
en tinc molts
ara en aquest moment
en tinc molts
perquè
potser m'han regalat
300 o 400 llibres
ara tenia
un de
estic llegint
el de Miquel Melendres
que va sortir l'altre dia
les poesies
són impressionants
són precioses
aquelles poesies
posar l'objectiu
en aquests quatre personatges
Joan Pau
ai
perdó
Joan XXIII
Joan XXIII
un objectiu
un objectiu
un objectiu
el papa bo
jo el vaig conèixer
personalment
Joan Pau I
Joan Pau I
un somriure
un somriure
Joan Pau II
Joan Pau II
és el meu pare
és el que em va anomenar
arquebisc
i
benedic
setze
setze
benedic
setze
una esperança
per l'església
i pel món
a veure
si hagués de fer
un reces
en quin lloc
de tots aquests
aniria
Montserrat
Poblet
Torre Ciutat
Santes Creus
o Vallbona
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat, des de molt petit
tenia molta devoció, la Mareu de Montserrat
i ens hi portava els pares sempre
ens hi portàvem molt, tots els anys
hem celebrat allí els grans aconteciments familiars
50 anys dels pares
de la boda, etc.
Una excursió per anar amb tota la família
per anar al Montsant
al Montsant
el Montsant és molt gran
no es pot perdre
l'oclidat de preguntes d'aquestes i no li hem preguntat per les aficions
ni per això a l'última
pel Montsant
aniria al Montsant o a una muntanya
o sinó a la Vall d'Aran
jo coneixo molt bé la Vall d'Aran
és on vaig a descansar els estius
passava uns dies
I l'última com s'ha trobat entre nosaltres?
Perfectament
He de dir que em trobo bé sempre
on estic, us agraeixo
de totes maneres
tot el que m'heu preguntat
i espero que us hagi contestat
Vinga va Rosa, capritxosa aquesta dona
Sabia fer les truites
i poca cosa més
però sí, he cuinat
Un plat preferit?
I els espaguetis
I l'arròs
Vi blanc, negre, cava o aigua?
El cava
Bé, el senyor Arcavís va deia
que havia estat molt a gust
que s'havia sentit molt bé entre nosaltres
aquesta diguem-ne que va ser la cara
va ser molt amable tota l'entrevista
per part d'ell, per part nostra
però van haver-hi moments
en què també se li van plantejar
qüestions de principis
que aplica l'Església
entre la seva comunitat
i que té a veure
amb diferents temes socials
moments que no s'hi va trobar molt còmode
però que molt amablement
es va mullar
com es diu col·loquialment
i que en cap moment
va fugir d'estudi
quan se li van plantejar
preguntes que entenem
que no eren còmodes
però que també entenem
que s'havien de plantejar
Algun comentari
respecte al moment arcavís
a quatre bandes?
A mi em va encantar
La Carme va estar molt bé
La Carme sempre milita
de catòlica practicant
i va estar molt bé
en aquest sentit
A què anava a dir la Laura?
No, que a mi m'agradava molt
quan va dir
que un dels 10 lliures preferits
era el senyor de Sanillo
I et va sorprendre
Em va sorprendre
I us va sorprendre
allò de website story també
Sí, el website story
A veure, jo
ja ho havíem dit abans aquí
que va ser
o sigui que vindre
que ell vindre aquí
i que li féssim una entrevista
una entrevista
a quatre persones
que no és lo nostre
I sense saber
què se li anava a preguntar
No, és de molt agrair
És de molt agrair
perquè segurament
que potser
altres persones
no haguessin vingut
Va quasi tot arreu
Ja, però
Per què?
Sí, però
era un moment
una mica complicat
Jo ho dic perquè
al cap de dues o tres setmanes
el vam tenir a Ràdio Falcet
Però era el moment
que s'estava qüestionant
tot el tema
de l'ensenyament de la religió
s'estava gestionant la nova llei
Però a Ràdio Falcet
ell no sabia
qui hi havia tampoc
i et va trobar
Jo hi era
però hi havia altra gent
Van a Ràdio Falcet
tres setmanes després
i et va trobar
Va anar a fer un acte
a una escola de Tarragona
i es va trobar
amb la Laura Picó
que la va reconèixer
també entre el públic
i va dir
vostè és el de l'entrevista
No, però vull dir
que és valent
perquè ella a Ràdio Falcet
tampoc sabia qui hi havia
A marge d'allò
hi havia altra gent
I van ser preguntes
Anem avançant
A veure, si la Núria Meroño
es va caracteritzar
per la seva humanitat
per la seva dedicació
als altres
vam tenir una convidada
que es va caracteritzar
per la seva alegria
la seva simpatia
Ens referim a la Marta Mateu
Como nací en la calle de la paloma
Ese nombre me dieron de niña en broma
Y como vuelo alegre de calle en calle
El nombre de paloma sigue noidándome
Aunque no tengo el cuello tornasolado
Y siempre está mi cuello limpio y rizado
Y aunque mi pobre cuello no tiene pluma
Siempre está fresco y blanco como la espuma
El olimpista paloma soy
Y salto y brinco por donde voy yo
Mi nombre de paloma siempre fiel
Ni tengo carras, ni tengo garras
Ni tengo garras, ni tengo gel
Magnífico Marta
Estem esborronades
No, jo no vaig amb tu en karaoke
Ho tinc claríssim
A mi ni que me rastre
No, no, no
Oh, de veritat
La Rosa estava a punt d'arrencar-se
Dic, calla que faran un dueto encara
Magnífico Marta
I així de cop i volta és envejable
No, jo ja donaria per acabar tot
O li diria canta més, canta més
Acudits de soprano
Ens has d'explicar algun acudit de soprano
Ai, acudits de soprano
Oi, n'hi ha un que...
Els nens encara estan a l'escola
Sí, dones
Sí, encara no els han posat això de la sisena hora
Però deuen estar al menjador
Diu, a veure si me'n recordo bé
Diu, què fa una soprano
Quan es desperta el llit
Diu, agafa les coses i se'n va cap a casa
La Marta Mateo
Magnífica veu
Magnífica persona
Un encant de dona
I a més a més amb un sentit de l'humor extraordinari
Us en recordeu que a més va explicar
Que a banda de les cançons pròpies
De la seva professió
D'aquests estudis que ha fet amb molt d'esforç
Li agradava molt Bonnie M
I aquest tipus de grups
I es va arrencar també cantant
The Rivers of Babylon i tot allò
Vull dir que Déu-n'hi-do
Quina dona més magnífica
Que també ens va acompanyar
Aquesta noia era ben bé jo
Alegria de vivir
Una noia encantadora
Un comana tot
Amb una energia
Per alegria la del Napi
Que sembla que no
Però Déu-n'hi-do
Vam convidar a quatre bandes
Dos dels ninotaires
Més populars i coneguts de casa nostra
D'una banda l'Andro Faró
I el Napi que en la bateria final de preguntes
Explicava un acudit relacionat amb les pel·lícules porno
Que és aquella pregunta que normalment
Sempre encetava la Carme
Has vist mai una pel·lícula porno?
I el Napi responia d'aquesta manera
A veure, Manolo
Has vist cap pel·lícula porno?
Sí, sí
Recientment?
Sí
I t'agraden?
I també has fet, dius
Sí
De aquestes que van per internet
No, i el altre dia fui al medico
Porque se me puso el asunto color naranja
El honor ganó
Y el medico me dijo que no sabía
Dice
Pero bueno, usted ve pel·lículas porno?
Y le digo
Ah, sí, sí
Dice
Mi pel·lícula porno de los viernes
Y mi bolsa de ganchitos
No me los quita nadie
Esto lo dijo el médico
O tú se lo dijiste a él
Al ver la cosa naranja
Claro, dijo
Se extrañó muchísimo
Sí, sí
Lo has entendido
Ah, sí, sí
Perdón, perdón
Ja lo vas a entender
És que els ganchitos
No els podien ampliar
El Carme
He dit que les respostes
Se podien ampliar
Però això no contemplava
Explicar-los a poder
Però els ganchitos
A on he pensat
Queden tarotxes
Bé
En el món dels snacks
Carme, ganchitos
Patates
Fritos
Jo se li dic que no el vaig entendre
No el vas entendre de veritat
D'entrada no
Després quan la Laura
Quasi que em va pagar
Vaig pensar
Ara t'has de fer una pregunta
Molt important
Has vist mai una pel·lícula porno
Sencera?
No, no
No, no
Perquè és la pregunta
Amb la qual has martiritzat
Els culinats
Exactament
Però de veritat
Que aquesta altra vegada
Em vaig sentir com a tonta
De dir
Ves a veure
No entenc aquest xistre
Que t'havia sentit innocent
Innocent
No, no, innocent no
Tonta, tonta
No, no
Innocent no
De bona fe
Aviam
La conversa amb el Napi
Va tenir tants moments estelars
Com aquests
Moltíssims
Però mira
Hem triat aquest
Perquè la situació
Era molt divertida
Però va ser realment
Un programa divertidíssim
Vam riure molt
Amb el Napi
Una persona també encantadora
És que ens ha vingut a veure
Molt bona gent
Aquí a aquest programa
Ens ho hem passat molt bé
I hem après moltes coses
Jo crec que sí
Que tots plegats
Hem après moltíssim
Hi ha un altre personatge
Que ens va acompanyar
Manolo
Allué
Laura
Com el podíem definir?
Artista, pintor, restaurador
Amant de l'art
Ciutadà
Polifacètic
És una persona
I a més una persona molt culta
Molt crítica
En el bon sentit de la paraula
D'aquelles persones capaces
De fer crítica constructiva
Que se'n parla molt
Però no tothom és capaç
Una persona molt preparada
Molt culta
Amb una gran estimació
Per la ciutat
La qual cosa el fa ser
Molt crític
Va parlar de moltíssimes coses
Però tall d'anècdota
Nosaltres hem triat un tall
En el qual explicava
De com quan se'n va anar a estudiar
A Barcelona
En la seva joventut
Va compartir pis
Amb l'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
Tinc entès que vas compartir pis
Amb l'alcalde Joan Miquel Nadal
En les èpoques de estudiar
Jo soc petit
Sí, això va ser també
Una casualitat
Perquè teníem uns amics comuns
I vam compartir un pis
Al darrere on està el Corte Inglés
Ara
A la plaça Comas
A les Corts
Un pis
Bé
És poc company
És entrecedet
Molt, molt, molt
Bueno
Excessivament
M'has volgut
Aquests de la tele
M'has volgut
Crec recordar
Que hi havia una
La nevera hi havia com una cosa molt compartimentada
Em sembla que sopàvem junts
Dinàvem amb els menjadors del seu
I pujàvem amb el seu cotxe
Per 10 passetes
No, 35
I ja tenia aspiracions polítiques en aquells moments?
Sí, sí, sí
Ja era actiu
A mi em sorprenia
Perquè la meva família
No eren catalans
El meu pare havia vingut a l'any 47
Però jo era el primer català de la família
I aleshores
En aquella època
Els sentiments nacionalistes
Eren absolutament febles
Vull dir
No sabia de què parlàvem
Jo estava més interessat per John Lennon
Que per
Que per
El president Macià
I l'Albert
Que pràcticament no sabia qui era
El Joan Miquel es feia un mítin
Cada
Cada nit
I me'n recordo
Una cosa que em va sorprendre molt
Perquè va dir que ell
El que faria per començar
Era pintar
Me'n recordo perfectament
Perquè
Era l'època del fos part
Molt nostrat
Artista per dins
Això l'any 69 o 70
O 70
No, no
Era mi dinero
I a més
Molt
Me'n assabentava
És una mica més assabent que jo
De coses
Que no tenia ni idea
A més políticament
En aquella època
Estàvem molt confusos
Almenys jo
I
I efectivament
M'interessava més
El rock
O
El pop art
Que no pas la política
Que dos coneixia molt
Llavors estàs un flà
De fer exposicions
Per part de l'Ajuntament
No
Encara que jo no vagi
S'ha d'explotar i ràpid
Encara que jo no vaig assabentar
Una relació excel·lent
Amb la Diputació de Tarragona
No pas amb l'Ajuntament
Per casualitat
Espero
No em criden mai
No va haver cap cosa
En aquella època de convivència
Que et fes pensar
Que després no
Al contrari
Vull dir
Penso que ens apreciem molt
Senyor alcalde
Però també es redillo
Que no t'hagin imaginat
Bueno
Suposo que
També és el típic
Com que ha estat fora
I
Allò de Manolo
Anem a pintar els taxis
De Tarragona
Per exemple
No ho ha fet
Malament
Que són banys
No ho ha fet
No però és veritat
A més ho he explicat moltes vegades
Igual ell no se'n recorda
Però
Però era una bona
Proposta
Em semblava
Estupenda
Potser el Manolo
Es va menjar els ogurs
Dels companys de pis
I per això no
No el criden ara
No?
Per fer cap cosa
També vam
Aquí vam aprendre moltíssim
També
Amb el
Amb el Manolo Allo
I a més jo diria
Que a banda de ser polifacètic
És una persona que ets capaç d'explicar
Gran conversador
Sí
Gran conversador
I a més jo diria que discret
Fixa't
La manera d'explicar les coses
I
Una persona discreta
Pots parlar de tot
Però no te vas a la llengua
Perquè quan se li va preguntar
Cos sobre Tarragona
Sobre la gent de tota la vida de Tarragona
Ell ho va explicar
Però vam parlar de les jerarquies
Que continuen
Cosa que t'ha dit
Un tot crític
Però molt
Molt en el seu lloc
Però no ha sigut
Crític
Però sense malícia
Vull dir
Amb molta
Ens va acompanyar un altre
Manel
En aquest cas
No Manolo
Sinó Manel
Manel
Sant Romà
Dies abans
Un parell de dies abans
Que s'anés a veure
L'eclipsi
On anava?
A Líbia
Si no recordo malament
Es va mostrar
Com un gran aficionat
Tot el tema relacionat amb Egipte
Estròleg
Estrònom
No estròleg
Déu-n'hi-do si em sent
I naturalment ja sabem
Quin és el seu paper
I la seva dimensió relacionada
Amb les noves tecnologies
Hem triat un tall
En el qual
Explica l'anècdota
Quan es va trobar
A la vall dels reis egiptes
Amb el que és la icona
De l'egiptologia
I explicava
Que es va sentir
I va actuar
Com un afant
D'un grup de roca
Qualsevol
L'escoltem
Vaig a Egipte
La primera vegada
El 10 de setembre del 2001
Si recordes que va passar l'11
Jo estava l'11 de setembre famós
Sí
I aquell
L'endemà de l'11 de setembre
Jo vaig anar a la vall dels reis
Per primera vegada
Jo
Quan vaig entrar a la vall dels reis
Encara recordo ara
Em ho poso la vell de gallina
Jo em vaig emocionar
Em caien les llàgrimes
Perquè per mi allò era
I a més era millor
Del que m'havia imaginat
Perquè a vegades dius
No serà tan bonic
Com t'imagines
Però és que a més d'això
Quan vam entrar a la vall dels reis
Amb tot el grup de turistes
I d'això
Venga, per aquí
I va, per aquí
A la porta
De la tomba
Nombro 5
De la vall dels reis
Que, bueno
Això potser
Per la majoria
Dels que ens escolten
No diu res
Però la tomba
Nombro 5
De la vall dels reis
És una tomba
Retrobada
L'any 1995
És la tomba
Del fills de Ramcès II
I és la major tomba
Que s'ha trobat
A la vall dels reis
Fa 10 anys que l'estan excavant
Encara l'estan excavant
A la porta
Hi havia
L'arqueòleg
Que la va descobrir
Que és
És l'egiptòleg
Més important del moment
Clar
Els que passaven per allà
No el coneixien
Però per mi era
Era Paul McCartney
Més Mike Jagger
Més Paul Metten
Més tota la gent
Que jo admiro
La Sara Montiel
I el cuple
És aquest senyor
I l'arqueologia
I aleshores
Jo crec que l'habitava
Perquè
Hi havia un basco
Que anava fent fotos
Perquè veia que passava
Algo sensacional
I la meva dona deia
Va vine
Jo li deia
Calla ja
I el guia
El guia egipci
Em mirava amb mala cara
Perquè deia
Què fa aquest cony de turista
Retressant-se
I jo tremolava
I me'n vaig anar directe amb ell
No sé què va
Al meu voltant
Sentia veus
Va venga
I jo li vaig dir
Dic
Perdoni
Vostè és Ken Wix?
Diu
Sí, què passa?
Perquè era l'endemà
I estaven a la porta
Suposo parlant de l'11 de setembre
Perquè havia passat
El dia abans
Era les torres
I potser es pensava
Que jo li anava a donar
Alguna notícia
I llavors li vaig dir
El que es diu no
Sempre he admirat el seu treball
I porto un llibre seu
Perquè a més portava un llibre d'ell
I llavors es va relaxar molt
I tal
Vam estar xerrant
Li vaig explicar la meva petita història
D'egiptola frustrat
Tot això en cinc minuts
I sentint crits
Que dèiem
Ah, què t'esperem?
I tal
Jo calla
El Basco fent-me fotos
I tinc les fotos del Basco
En la qual no l'habito
Però gairebé
Amb l'egiptòleg aquest
Que em va firmar un llibre
Que guardo
Doncs com pots imaginar
En el millor lloc de la casa
I bueno
Doncs aquesta és la meva experiència
Mitomania
Que amb un egiptòleg
I l'egiptòleg
Estava allà per casualitat
O perquè estaven
Estaven tancant la
Estaven
Perdó
Estaven obrint la tomba
Perquè això era el setembre
I estaven preparant la tomba
Per tornar-la a excavar
Perquè ells típicament
Escaven entre el desembre i el març
Perquè fora d'allí
No es pot treballar
És horrorós el calor que fa
En fi
Ara ho dèiem
Comentàveu
Que amb el Sant Romà
No descobrim presidim
Que és un personatge mediàtic
Que es diu
Sí, sí
A més que amb la manera de parlar
Primer el que explica
Però la manera de parlar
És un showman
Enganxa, enganxa
Va venir també
Santi Castellà
Al degà de la Facultat
De Ciències Jurídiques
De la Universitat
La Laura Romana
El coneix per motius professionals
Treballa amb ell
Perquè és professora
Perquè és professora d'aquesta facultat
A banda de parlar-nos
De la seva feina
De la seva joventut
De la seva militància política
I el seu gran amor
Per la poesia de Jaime
Hilde Vietma
Ens va dir que era
Massó
I que a més formava part
De la jerarquia
De massons
Al nostre país
La qual cosa
Ens va deixar
Una mica sorpreses
Efectivament
Soc seraníssim
Gran mestre
De la Gran Loja
Sembla que d'Espanya
A veure, torno a dir
Torno a dir
Torno a dir
Torno a dir
Jo m'he quedat amb seraníssim
Seraníssim
El títol és molt maco
Que vol dir
Com a president adjunct
Que és seraníssim
Gran mestre
Llavors
La masoneria
És molt difícil d'explicar
Per això el teu que és secret
No és secret
Perquè es vulgui guardar un secret
Sinó perquè és una experiència
Molt vivencial
La masoneria
És una escola
De fer iniciàtica
Una escola de pensament
Que més o menys
És una proposta
Perquè
Que la persona
Reflexioni
Sobre quin és
El seu sentit profund
I això
Que era molt habitual
Durant l'edat mitja
I al principi
De l'edat moderna
Ara és una cosa
Una mica descontextualitzada
Que costa més d'explicar
Però
Es tracta de tenir
Una institució
Que es dediqui
Que ofereix
A les persones
La possibilitat
De pensar
Sobre si mateixes
I de voler
Construir-se
No des d'uns dogmes
No des d'unes realitats
Revelades
Sinó simplement
Del que ja coneixen
De si mateixos
Descobrir l'home
Des de l'home
És com si un grup de gent
Ens reuníssim
Per parlar del sentit
De la vida
De la nostra vida
Podria ser-ho
Podria ser-ho
Simplement que
Que es fa
D'acord
Amb uns rituals
I unes tradicions
Que tenen molt de segles
Que algunes són molt antigues
Una mica com la religió catòlica
Exacte
I la gent es disfraça
Era una de les coses
Que quina relació
Hi pot haver
Amb el cristianisme
O amb la religió catòlica
Que amb la maçoneria
Però me'n fa la feixa
Que no gaire
Mentre t'anaves parlant
Jo la tenia apuntada
La pregunta
Però me sembla
Una relació complicada
Però bueno
Acabant
El que em deies Laura
El que es fa
És com una mena
De psicodrama
O sigui
Tu amb uns disfraços
Hi ha ritualitat
Hi ha molta ritualitat
Tu vas amb un mandil
Amb uns guans
Amb uns càrrecs
La loixa
O el taller
Que és l'espai
O el raoneix
Està molt decorat
Imitant el temple
De Salomó
I tot
Hi ha moltíssims elements simbòlics
Que reconstrueixen
La metàfora
De la construcció
D'un temple
De la construcció
Del temple del Salomón
I s'intenta
Que tu trenquis
En l'espai temps habitual
I estiguis
En una mentalitat
Constructora
De voler construir-te a ti
I al mateix temps
El que diem és
Quan construeixes
El teu temple personal
Estàs construint
Un temple
Capaz de donar
Xupluc a tothom
Però quan esteu allà
Què feu?
Doncs
Parleu
Seguint un ritual
Es parla d'uns temes
I normalment
Les obediències
Liberals
Europees
Tenen dos temes
De debat
Un que és sempre
Tema maçònic
Que és parlar
Sobre la pròpia institució
Interpretació dels símbols
La història de la maçonaria
I tal
I un altre tema
Que és un tema
De tipus social
Per exemple
En la meva loja
Actualment
Aquest tema
És
Les implicacions ètiques
De l'estat del benestar
No sé si us heu apuntat
A la maçoneria
Jo crec que no
No
No
Com deies tu
Ens queda malament el davantal
No ens veiem
Com a maçons
Algun comentari més a fer
O ja passem al següent
Volem escoltar
Alguns més
Doncs mira
Per exemple
Podem anar una miqueta
A la línia argumental
De l'inici
De l'esfai d'avui
Quan es va acompanyar
Francesca Mar
Aprofitant
Que havia tornat
De Sud-amèrica
Ja fa
Un poc més
D'un mes
Que està
Aquí a Tarragona
I vam aprofitar
També la seva visita
Per explicar
Que ens expliqués
Una miqueta
El seu tarannà
I entre altres coses
Com veu el món actual
Amb la perspectiva
Que pot tenir una persona
Que ha passat bona part
De la seva vida
A països amb vies
De desenvolupament
Com es diu
Eufemísticament parlant
Escoltem-ho
Sí
Perquè vull dir
En el nostre país
No hi ha solidaritat
Ni amb la gent
Que ve de fora
Dels immigrants
Ni molt menys
Naturalment
Amb els que viuen
Molt més lluny
De nosaltres
Jo diria
Que ni tan sols
Els polítics
Són responsables
Bé
Potser
Això m'està fent pensar
Moltes coses
Curiós la visió
Que imagino
Que és
Quan un està
En un país
Del tercer món
Perquè és veritat
Que aquí
No sé si per la proliferació
De moviments
O d'organitzacions
D'aquest tipus solidari
Jo no sé si tothom
Però jo crec
Que hi ha bona part
De la població
Que sí que té
Un sentiment
Que fa alguna cosa
Que participa
D'altra manera
No sé si és una mica
D'autocompleença
O de pensar
O de deixar
No sé si és una mica
Jo crec que hi ha
Minories excel·lents
Minories excel·lents
Minories excel·lents
Com he trobat jo
Minories excel·lents
Estats Units
Però Estats Units
Com a societat
És una societat
Que no té massa sentit
Ells no saben
El que passa
Fora de les seves
Propes fronteres
Però hi ha grups
Molt solidaris
Estats Units
Ho dic perquè
És un país del primer món
I aquí també
Som un país del primer món
I per tant
Hi ha gent
Molt escollida
Molt selecta
Vull dir
En aquest sentit
Chapó
Diguem-li
En aquest sentit
De voler conscienciar
Les demés
De treballar
En projectes
De desenvolupament
Etc
Però jo
Quan us parlava abans
Em referia una mica
A la globalitat
De la situació
Avui dir
Hi ha molta gent
Que està
Agafada pel consumisme
I realment
L'únic que pensa
És els seus propis interessos
I us deia
Que jo crec
Que ni tan sols
Els polítics
Poden canviar les coses
Per mi
Els polítics
El que poden fer
És parar els cops
Poso un exemple
Molt clar
Aquí a Espanya
El que podem parar els cops
És
Diguem-li
Dels immigrants
Que ens venen
Amb les pateres
Però
Solventar els problemes
El govern nostre
És incapaç
Jo crec
Que el problema
És
Que els que manen
No són els polítics
Els que manen
Són els economistes
L'economia
Ni tan sols els economistes
Són els multinacionals
Vull dir
Aquests que
Que no dona la cara
Vull dir
Que
Mangonegen
I dirigeixen
Els diners
Cap on ells volen
I on hi ha diners
Hi ha prosperitat econòmica
O on els diners
Desapareixen
Allò queda a la misèria
I aquí estem en aquest moment
Que ni nosaltres com a ciutadans
Podem fer gran cosa
Jo crec que
El que ens toca fer
És
Viure amb dignitat
I el que tenim que defensar
És viure
Defensar la nostra
La nostra pròpia dignitat
Aquella frase
D'aquell polític
Que vau sentir
Fa molts anys
Almenys
Vosaltres
És millor
Morir
Dret
Que no
Viure
De genolls
Però bé
Jo crec que
D'alguna forma
Es pot retocar
Aquesta frase
Però és la situació
Que jo
Expreso
En moltes ocasions
Quan em pregunta
Què fas tu
Jo intento
Viure amb dignitat
Que aquest viure amb dignitat
Ens suposarà ajudar
Molt als de més o poc
Això ja no ho sé
Perquè les forces
Diguem-li
Que estan dominant
Són forces molt poderoses
I molt ben estructurades
De veritat
És molt difícil
Canviar l'estructura
Que està dominant
Tot els interessos
Econòmics
Del món sencer
Hem d'apostar
Pels gestos
De la societat civil
Petits gestos
Que al final sumats
Poden ser grans
El tema
De la gran economia
Probablement
Tots aquesta gran economia
Se sustenta
En els petits consumidors
Que som tots nosaltres
Exacte
Exacte
Tens tota raó
Iolanda
Però el passa
Que els petits consumidors
No són d'anar en compte
De veritat
I van potenciant
Van ajudant
Van donant vida
A els grans
Interessos econòmics
De les transnacionals
Diríem que
Aquesta conversa
Són d'aquelles presències
I converses necessàries
Que no s'obindegen
Als mitjans de comunicació
Perquè tot el que diuen
No és el que
S'espera
Escoltar
Perquè tots esperem
Sempre una visió
Correcta
I amable
I positiva
I són presències
Que no s'obindegen
Però que són necessàries
Ens va acompanyant
No sé si va ser
Al darrer programa
O gairebé
Dels darrers
Jordi Albiol
Eh Carme
El darrer
Pescador
Ens va agradar molt
Ens va agradar molt
Una persona magnífica
Jo no sé si ell
Després et va fer
Algun comentari
Si s'hi va trobar
A gust
Que s'hi va trobar
Molt bé
Va ser
Una meravella
Va explicar
Tantes coses
Amb la terminologia
De la mar
Que era una cosa
D'una frescura
Magnífica

La recordava
Estava així de bé

Deu anys

Vaig dir davant
D'ell
Diu així endavant
Ja se la diré
Ja se la diré
Que espero



Va ser un moment
Encantador


Val la pena
Cómo habla
Cómo entrena
Ahora le cae la baba
A él
De qué més vols
Tanto elogio
Tanto elogio
Me voy a poder colorado
Tienes un sex appeal
Bueno
Bueno
Mira es que
Luis
No la verdad
No te digo una cosa
Perdona un momentito Luis
Te han preguntado
Muchas veces de fútbol
Déjanos un poquitín
Hablar en terreno personal
Y no tanto de fútbol
Que debes estar
Hasta las narices
Sin problema
Soy muy hábil
Para escurrirme
Puedes preguntarme
Lo que quieras
Que no tengo problema
A ver
Jo ara he de dir una cosa
I vosaltres ho testimoniareu
Amb el sex appeal aquest
Luis César
Que els nostres companys
D'esports ho saben millor
Que l'han seguit
Tota la temporada
Que és allò
Que manté aquella plomo
Que sembla que
Eh
Jo el vaig veure
Una mica apurat
Davant d'aquest
D'aquesta cosa
De la Carme
El vaig veure
Una falsificitat
Va ser una falsificitat
Aquesta declaració
Sí, sí
No, no
Adolescent no
Et vaig veure
Quan passes
Ja una edat
I et veu
Tota la lletat
Ja passa això
Ja passa això
Però Carme
Va ser l'emoció del moment
O realment
És que van veure
Que te sorties
No, no, no
És que
És el que penso
Encara queda un any
Sí, sí
És a dir
Podem continuar
Conreant aquest sexe
Lluís César
A veure, ara
No es perdin
Que dins d'aquella bateria
De preguntes
Que fem al final
Laura Picó
Li va fer que
Combinés el seu coneixement
Dels personatges mediàtics
Amb el seu coneixement
Del futbol
I mirin quina alineació
Va fer
Lluís César
Aquí a quatre bandes
Te doy 11 personatges públicos
Y un 12 lesionado
Y haces una alineación
Muy bien
Zapatero
Rajoy
Maragall
Más
Carol Rovira
Que es el lesionado
Pobret
Nadal
Ballesteros
Marujita Díaz
Jesulín
Yola Berrocal
Tuquesa de Alba
Y la alcaldesa de Marbella
Uy quina a ti
Más o menos
Más o menos
Yo creo que portero
Zapatero
Sí
Portero Zapatero
La alcaldesa de Marbella
Robar balones
Defender
La delantera está clara
Marujita Díaz
Yola Berrocal
Yo creo que sería imparable
La experiencia
Y la otra
La pasión
Los centrales
Yo creo que entre Maragall
Y Rajoy
Se complementaría muy bien
Y los organizadores
Está claro
Nadal y Ballesteros
Los pivotes
Jesulín de extremo
Y bueno
¿Qué más?
Bueno
Carol estaría
Lesionado
Y más
Pues de extremo
También izquierdo
Vale
Muy bien
Muy bien
Igual ganaríamos algo
Sí
Yo creo que sería
Una alineación
Bastante equilibrada
Ya veurem
Quina alineación
Quin equip quedarà
Eh Carme
Aquesta setmana
S'han de decidir
Moltes coses
En fi
Podríem haver triat
Moltíssimes més
Moltíssimes més veus
Però hem fet una tria
Així una mica aleatòria
No sé si voleu afegir
Alguna cosa més
Us veig així com a desinflades
Estan tristes
Estan tristes
Desinflades no
Estan tristes
Escolteu com diu
La cançó
La cançó no és una déu
Per sempre
Hombre
Però
És una déu
Per un instant
O per un instant llarg
No sé que ja ho sabem
Un instant indefinit
Em sembla
I clar
Jo m'ho he passat molt bé
Ja penso que us podem fer la maleta
Per anar a casa
Bé
Però ens ho hem passat molt bé
Estic presentant la dimissió
I després jo he dit una cosa
Jo ho he dit altres vegades
I sembla com a tonto
Però és veritat
A mi molta gent del carrer m'ho han dit
Que s'escolta
I que els agrada
A més diuen
Jo escolto allò d'aquelles quatre senyores
No ho sé
Però a mi m'ha passat
A la ràdio
Així com a la tele es visualitza la cara
I els noms queden
A la ràdio sí
Aquell xic
Aquelles quatre senyores
Vull dir
La gent no discrimina
Aquestes setmanes
Que no hi hem estat
He trobat almenys
Tres o quatre persones
Pel carrer
Que m'han dit
Què feu ara?
Que no feu ràdio ara?
Què passa?
El tio és un xou
Mira que t'agrada
Que t'ho digui
De veritat
A mi el que m'ha agradat
És conèixer gent
Que no havia sentit mai
I que potser no tenen
Una dimensió pública
Especialment coneguda
Però que
Són gent que ens han ensenyat
Moltes coses
M'ho he passat molt bé
Anònima
I en canvi
M'he après molt
Molt, molt
Laura
Que et veig també molt meditativa
No, que ens ho hem passat molt bé
Jo crec que sobretot
Ens ho hem passat molt bé
I després jo crec que hem anat guanyant seguretat
Sí
I possiblement amb una miqueta de cara dura
Al llarg que avançava el programa
I al final està massa confiadeta
Això
Sí, perquè tot el que li va arribar dint aquell entrenador
Això sí, Carme
Però aquí
Sobretot la Carme
Tu vas oblidar-te que estaves un mitjà
I et vas deixar anar
Que això sempre és positiu
De l'abundància del corazón
Habla a la boca
Sí, però la frescura
La frescura
Has vist?
Has sentit la frase
Jo crec que aquesta frase
Ara, quan ens acomiadem
I ens fem petons i abraçades
En el minut que queda
L'hauries de tornar a repetir
Com a frase
L'epidària
Per tancar
Aquest programa
Però no l'epidària
No, no l'epidària
Com a final del programa
No, no
Quina sustentabilitat
Té el valor de les paraules
Com el pes que aquesta dona
Rosa Gairal
Bon estiu al Pradell
Gràcies
Espero que el pujeu a veure
I tant
Laura Picó
Laura Román
Bona feina
Bones vacances
Bons nens
Bons nens
Ens ho anava a dir ara
Les babes no es poseu nervioses
Avui es feixava molt a la casa
Carme, gràcies
Igualment
Per la passió
Per tot i pel que convingui
I et deixem aquests 40 segons
Per aquesta frase
Que a mi m'ha encantat
A més diu molt d'aquest espai
De l'abundància del corazón
Habla la boca
Molt bé
Adeu, senyora
És una abraçada ben forta
Bona feina
Bona feina
Bona feina
Bona feina
Bona feina
Bona feina
Bona feina
Bona feina