És un quart d'una del migdia, ja el tenim aquí a la Manyorat.
La passada setmana, per raons professionals,
no ens va poder acompanyar el David Serra
i avui sí, és entre nosaltres.
David, molt bon dia.
Molt bon dia.
A veure, és la nit de Sant Joan avui als cinemes,
com que afortunadament en aquesta vida hi ha gent per tot,
hi haurà gent per la revetlla, gent per la tele,
gent per quedar-se a casa i gent per anar a una sala de cinema.
Probablement sigui una bona nit per anar al cinema
per a aquelles persones que no els agraden les multituds.
Ja estarà la cosa més tranquil·la o no?
Sí, ja ho veurem.
Aquestes coses tampoc no es pot aventurar
en fer previsions ni pronòstics.
El cas és que s'estrenen quatre o cinc pel·lícules
que s'afegeixen a la cartellera juntament amb d'altres
que no vam comentar la passada setmana
i que si s'escau ja comentarem.
Sí, ja comentarem perquè, bueno, ara estàvem mirant
una miqueta comparant diaris les pel·lícules que he vist.
És curiós, però de les que he vist cap ni una n'ha estrenat.
Perquè la de Leonard Rowling, per exemple,
que jo pensava que l'estrenarien,
que és la de Mara Leche, no està estrenada,
per la meva sorpresa...
No és que sigui una gran pel·lícula, eh?
O sigui, no s'han perdut res.
Ja, ja.
Però, bueno, pel·lícules d'autor també,
que a vegades em fa gràcia poder escapar-me.
Vaig aprofitar precisament aquestes jornades professionals
per fer una mica d'escapisme
i em va vindre molt bé.
Però, bueno, per on vols que comencem?
Jo, després, perquè aquesta no s'estrena,
ja parlarem de Los Invasores,
Los Vecinos Invasores.
Jo no l'he vist, però fa molt bona pinta, no?
Home, jo et diré que després de haver vist...
És que la setmana passada vaig anar a veure
dues pel·lícules, principalment,
la de Vecinos Invasores,
que és una pel·lícula molt divertida.
Millor que Madagascar?
Home, francament millor.
És que Madagascar apuntava molt bé,
però era justeta, eh?
No té...
Sota el meu punt de vista,
i parlo no només del guió,
sinó de la pel·lícula, de l'animació,
penso que és un bon producte,
que a més fa tanta gràcia,
o més, als grans que als petits,
o sigui, es pot acompanyar perfectament als nens.
Aleshores ens ho passen molt bé.
O sigui, la meva constatació,
jo sempre faig la prova pilot,
de portar a les meves criatures,
i vam disfrutar molt tots,
i ja vam comentar,
i és una pel·lícula que potser el punt fluix,
per dir alguna cosa negativa,
però és molt petita,
és que la càrrega de mala llet,
que a vegades és molt d'agrair en els dibuixos animats,
està molt consensuada dins d'aquesta pel·lícula.
Ja, és molt correcteta.
Fins al punt que arriba un moment
que és per aquest sentit original,
de transgressors, s'acaba perdent.
Clar, t'ho preguntava,
perquè a mi, Madagascar,
quan vaig començar a veure-la,
apuntava unes perspectives magnífiques
que es van diluint
a mesura que avança la pel·lícula.
No sé si era el mateix cas, no?
Doncs sí, i és veritat que,
i una de les crítiques,
i estic d'acord,
de la pel·lícula,
és el tema, per exemple,
del doblatge de la pel·lícula.
S'ha parlat molt,
perquè, clar,
els protagonistes de la pel·lícula
estan doblats per actors americans.
Que pobre és Willy.
I aquesta queda una miqueta fluixeta,
fluixeta des del punt de vista del doblatge,
però un s'oblida ràpidament d'aquest tema.
O sigui, hem arribat a un punt
que estem tan acostumats als doblatges
que arriba un moment
que els gags destroyers de la pel·lícula
dels nostres veïns
acaben superant aquest entrebanc.
Bé, doncs,
pel·lícula que ja es va estrenar.
Parlem de les estrenes.
Si et sembla,
comencem parlant de la educació de les hades.
Doncs et diré que és una pel·lícula
que m'hagués agradat anar a la preestrena
i no em vaig assabentar,
perquè, clar,
tenim el Ricardo Darín,
que és un dels meus autors favorits,
però sobretot és el José Luis Cuerda.
No, i la cantant bé bé.
I la cantant bé bé.
I és una pel·lícula que pinta francament bé.
I José Luis Cuerda és un director notable,
estimable.
És un dels pocs directors que jo crec
que sap contar històries,
es mulla,
pot ser divertit,
pot ser destroyer,
té una certa poesia.
I penso que és una pel·lícula molt personal.
Aquest descobriment,
a través d'un personatge que és el de Bebé,
que és una hada de veritable,
però que els ulls del pare i dels nens
es transformen en aquesta hada dels contes infantils
en un recorregut,
diguem-ne,
per uns paisatges,
molt estimats,
molt altra banda,
pel José Luis Cuerda,
és una pel·lícula d'aquestes
que te la venen molt bé
i que penso
que l'experiència del cinèfil
o de la persona que és freqüentadora
de sales cinematogràfiques
fa que no tingui cap dubte en recomanar-la,
perquè sap que Cuerda
és un director acurat.
Això, el director Cuerda,
però Ricardo Darín
agrada moltíssim
al públic espanyol.
I un càsting molt bé escollit.
O sigui,
francament,
descobrir a Bebé com a actriu
doncs té el seu punt
però Darín garantitza moltes coses.
Bé,
aviam si mantenim aquest to,
que no sé si el podrem mantenir
tot l'espai avui, eh?
No.
Et veig molt tranquil
i molt com que t'agraden les coses
i no ho sé.
Segur que no.
Véns poc beligerant
però jo crec que aquesta actitud
anirà canviant.
Sí.
Scary Movie 4.
Doncs bueno,
a la vista
és d'aquelles pel·lícules
que si la veus és...
Ara ni la he vist
ni tampoc tinc intenció
d'anar-la a veure.
A veure,
i a més estem...
Amb aquesta pel·lícula
podríem parlar una miqueta
del gran conflicte
que ara mateix tenen
els cinemes espanyols
amb la Disney.
Amb la Disney, sí.
Per les seves pràctiques abusives
s'ha estrenat a Tarragona
però hi ha molts jocs
a Barcelona sobretot
que han vetat la pel·lícula
i que no l'estrenen de moment
per pràctiques abusives
que són clarament reals.
O sigui,
és el que hi ha.
Jo la pel·lícula
per parlar estrictament
del contingut
doncs bueno,
són bromes al voltant
del món del cinema fantàstic.
I no m'han fet gràcia
aquestes pel·lícules.
I jo cada vegada
em fan menys gràcia.
Com és aquell senyor
del cabell blanc
que fa totes aquestes pel·lis
des de fa 30 anys?
És que no em fa cap gràcia
aquella home a mi, eh?
Doncs aquesta...
No sé com m'has dit.
Aquesta,
doncs ara mateix
tampoc em veu el cap.
I a més les han passat
moltes vegades a la pel·lícula.
Sí,
és que a Niu Mui
és un producte
de blockbusters
si encara estiguessin.
Jo la veritat
és que la puc recomanar
els amants
d'aquest tipus de gènere
però jo no m'emociona
ni em diu res.
Mujeres infieles.
Doncs bueno,
Mujeres infieles
és una pel·lícula
que d'entrada
m'ha sorprès
quan la he vist.
Ves?
Rodrigo Artuzar.
És un director
que va debutar
en el 2004
i que suposo
que serà
una d'aquelles pel·lícules
sorpreses
de les que
no m'agrada parlar
si no les veig
perquè a vegades
són pel·lícules menors
però que tenen un...
Realment tenen
elements prou destacables.
Per tant,
et reservas l'opini
me l'he apuntat
quan tu m'has dit
que veia aquesta pel·lícula
me l'he apuntat
a la gent de petita
per dir-ho d'alguna manera
m'escaparé a veure-la
a descobrir-la
però no és un producte
del que pugui parlar
amb coneixement de causa
però sí que puc parlar
dels shooters
perquè vas veure a Sitges
i què tal el shooter?
Shooter és una pel·lícula...
Japonesa i de por?
Bé, més que japonesa
és oriental.
Ni japonesa ni de por?
És de por
i és clarament
és de tailandesa
és un subgènere
Tailanda fa un cinema...
Ara, el cinema asiàtic
el cinema asiàtic
alguns fan més por que d'altres
i aquesta pel·lícula
dels apareguts
en certa manera
d'històries
en les quals
un pot fotografiar
aquests fantasmes
del messenger
i que el fet de fotografiar-los
o d'apareixer
en un diari
doncs estàs condemnat a mor
perquè l'amor anirà per tu
i ni què pots fer
això és una mica
allò del ring
i del rang
van pel mateix
van per la mateixa línia
de totes maneres
et diré
dins d'aquesta pel·lícula
que té elements
prou destacables
per convidar
l'espectador a veure
no és la prototípica
té molts elements comuns
això no ens podem llorar
però és una pel·lícula
que té moments
francament
delirants
clar, jo no tinc
absolutament ni idea
d'aquest tema
i ja saps tu
que tothom
sent a càtedra
i tothom
ja entén molt
tothom és molt esperra
en això del cinema asiàtic
es fan anàlisi
des del punt de vista estètic
però també sociològic
etcètera
a mi les pel·lícules de poies
és que em costa molt veure-les
perquè jo les pateixo molt
doncs bé
jo era incapaç
de veure
que si el ring
la llamada
i quina és l'altra
aquella que surt
aquella dona
amb els cavallets
per la cara
aquesta és la
aquesta dels cavallets
per la cara
aquesta va ser la primera
del ring
la llamada perdida
totes aquestes
doncs m'hi vaig atrevir
David
m'hi vaig atrevir
i la veritat
a mi no em va fer por
per tant
hi ha molta mitologia
sí
jo he de reconèixer que és una mica
sortint-ne del
el que passa que
el cinema oriental
no n'hi ha per tant
a mi em va fer més por
l'exorcista
per exemple
perquè ens agafa més de prop
però el punt de partida
del cinema oriental
fantàstic
sense fer cap tecina
aquí en aquest moment
per això t'ho dic
que hi ha gent molt autoritzada
jo et parlo com a espectadora
que s'acosta una vegada
a aquestes pel·lícules
pensant que
ui
és reapropar el món dels fantasmes
al món
diguem-ne
tecnològic
hi va haver una dià
i que fins i tot
em vaig avorrir bastant
bueno és que són avorridetes
o sigui
majorment
el ritme que tenen aquesta gent
no és el nostre
llets dir-ho
perquè has de dir
que t'agraden molt
doncs escolta
no ho sé
si has de dir
que t'agraden molt
a mi
jo les vaig trobar
bastant avorrides
en general
aquesta shooter
la recomanes més o més
sí
jo aquesta la puc recomanar
perquè em va sorprendre
tot serà
que la gent
vagi a veure-la
i em digui
no
però escolta
aviam els crítics
que diguin el que vulguin
al final és l'espectador
el que dius m'agrada
o no m'agrada
i ja està
i fa fita
la pel·lícula fineta
la fineta
fineta una foqueta
la mar de salada
és un fet singular
perquè no sempre tenim
pel·lícules en català
cartellera
i en aquest cas
la podem veure en català
és la pel·lícula
d'animació
suposo que serà pàtria
la foqueta
mira
fineta una foqueta
la mar de salada
sí
doncs
mira
no sé
què dir-te
doncs
amb això
els veïns
jo pel que veig
és un tipus d'animació
una mica
saps que me'n recorda
a mi l'estètica
o citomixa
va per aquí
te recordes
de l'ocitomixa
i tant
jo li veig una estètica
jo era un fan
de l'ocitomixa
en el seu moment
jo era un fan
doncs jo sí
l'ocitomixa
jo és que era una cosita
m'agradaven los frutis
ostres los frutis
i los barbapapás
no t'agradaven los barbapapás
jo ja era gran
vols dir
vols dir
los barbapapás
no ho sé
tu los frutis
no t'agradaven
tenien un punt de lidant
també
no sé
jo ara me venen
al cap
hi havia una tomàquet
així andalusa
molt
potser perquè jo tenia
en aquella època
jo era amb el tema
de l'enciam
i tot això
jo tenia moltes manies
m'agradaven les verdures
i m'eran
clarament antipàtics
però bueno
de totes maneres
jo era del Mazinger Z
si vols que et diguin la veritat
jo era del Colli
Samuco
i la Sayaka
curiosament el Mazinger Z
que avui en dia
per mètodes que ja tothom coneix
són pel·lícules
que es poden recuperar
quan les enxampa
la canalla d'ara
de 8, 9, 10 anys
els agrada
els agrada
punyos fuera
ah bueno
sí clar
i los pechos
els punyos y los pechos
i allò és tremendo
tenien un punt
també tenien un punt molt especial
en fi
tanquem el moment nostàlgic
i aleshores no pot faltar
cada divendres
clar
i feia temps
que no sortia
el racó nostàlgic
i fem una mirada
algunes que ja estan
a la cartellera
doncs jo tinc que dir
que realment
estic molt espantat
de pel·lícules
com per exemple
aquesta de l'Ultravioleta
que sent jo
una amant dels còmics
com soc
una pel·lícula tan dolenta
tan dolenta
de què va
és
bueno
l'Ultravioleta
és un món tecnificat
en el qual
doncs hi ha
una qüestió
d'un virus
hi ha una societat
de vampirs
que són vampirs tecnològics
no tenen res a veure
és que hi ha l'argument
i que el còmic
jo tinc
alguns còmics
d'aquesta
de l'Ultravioleta
i el còmic
té certa gràcia
pels dibuixos
i tal
però
escolta
la pel·lícula
és ni de la Mira
Jojovits
ni res
és una pel·lícula
absurda
amb un guió
fluix
i visualment
doncs bueno
mira què vols que et digui
té moments atractius
visualment
tinc que dir
que hi ha una estètica
però és que és una estètica
que no serveix
per a res
perquè la història
és tan buida
i tan fluixa
que és que
desmereix totalment
l'estètica
i la currada
que han fet
a nivell d'animacions
jo és una pel·lícula
que em va deixar
bastant
fluixet
després vaig veure
la pel·lícula
dels animalets
m'ha agradat molt
i tinc que dir
que aquesta setmana
doncs jo recomanaria
això
el Código de Vinci
segueix tenint
un joc destacat
a la cartellera
i a la profecia
doncs està funcionant
està funcionant
agrada molt
el gènere aquest
doncs bueno
si no hem vist
l'antiga
que estava formidable
i encara millor
doncs bueno
tenim la còpia
la còpia descarada
i directa
de la profecia nova
i postmoderna
i que poca cosa més
trobarà en la carterera
doncs en tot cas
si ja hem vist
tot el que hi ha
ens decantaríem
per dos gèneres
molt diferents
en funció dels gustos
l'educació de les hades
recomanable
i bé en tot cas
el shooter
pels amants del gènere
exactament
i estava mirant
a veure si hi havia
alguna pel·lícula
d'aquestes
per recomanar
i no
d'aquestes que queden
una miqueta al marge
sincerament ja no
no recomanaré res més
i que ara l'estiu
d'aquelles que tu dius
que queden una miqueta
amagades
és difícil
són pel·lícules
més d'hivern
ara l'estiu
de la cosa fresca
exacte
ara aviat estrenaran
el superman
que arribarà aviat
els Pirates del Caribe
Pirates del Caribe 2
aquesta jo crec
que són milers
i milers
i milers
de persones
que tenim moltes ganes
de veure-la
jo ara mateix
en cartellera
Cars
la pel·lícula
de Pixar
i ara
Disney
i els senyors
de Pirates
són les perigües
que jo tinc
ara
són les parades
de Superman
no és que et digui
Superman tinc moltes ganes
jo tinc ganes
és una revisió
a més sent la persona
que va
però ja t'agradava
tu el Superman
abans
que si t'agradava
el Superman
d'abans
sembla que ja ho ha estat
molt bé
doncs David
gràcies
doncs això
bon cinema
bona nit
de Sant Joan
disfrutarem
i ens retrobem la propera setmana
i en ple estiu del tot
exactament
adeu-siau