...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Continuem parlant de la Setmana Santa,
que es va acostant en aquest final del mes de març.
Mira quants refranys tinc.
Mira.
No vols mirar, et fa ràbia.
10 a 0.
Però és que...
10 a 0.
Mira, només del març tinc com a 50 refranys,
però no amenaço amb dir-los tots.
10 a 0.
Estàs enfadat amb mi?
Iolanda, 10...
Estàs enfadat amb mi perquè l'he preparat un punt de refranys.
Ara em frustraré i no te'ls diré.
Però vinga, va.
Marc Marcador, que de nit fa fred i de dia calor.
És que és el que està passant avui, eh?
Sí o no?
S'acaba el març ja.
Però tinc d'abril també.
Els tinc preparats.
En tenia més a sota.
Mira, abril plujós, maig ventós, abril...
No, però del març.
Mira, diu, pel març qui no té sabates ja pot anar descans.
Aquest d'aquí.
Un altre.
De març.
El sol de març es nota 7 anys a la cara.
El sol de març...
Mira que bé.
Aquest està bé perquè no ens posem ja...
Ala, posar-nos morenos.
No, no s'ha d'anar en compte.
Diu, el sol de març porta refredats.
La lluna vella de març no marxa sense glaç.
Març marsot, Dani fa fred i de dia calor.
Aquest te l'havia dit ja.
Març, falsa primavera que enganya el bestiar.
Març, marçàs de l'ovella en fas pedaç.
Març, març és un mentider.
Tinc més de 50, eh?
Ens hi podem passar tot el programa.
No, no t'interessa això.
Vostès no saben que en aquest moment
ha entrat un senyor del rècord Guinness
per aixecar acte
que la Jolana García és la periodista
que ha batut el rècord mundial
de refranys al mes de març
fins a directe per l'antena.
En tinc més, en tinc més.
Diu, pel març corre el diable per totes parts.
I pel març els almetllers en flors
i els jovenen en amor.
Ep, que bé.
Eh, que bonic.
Va, parlem de la Setmana Santa al Baix Aragó,
que és el tema que vau ens ocupar.
Al Baix Aragó, més que parlar de la gent,
el que fa és parlar a través d'instruments.
Aragó, més que parlar de la gent.
Bé, el tòpic ens fa dir,
mira, els tambors de Calanda,
però bé, la veritat és que al Baix Aragó
hi ha moltes localitats,
molts timbals i probablement no siguin d'allà.
No són els de Calanda.
Però no, no, però el que em vinc a referir
és que tenim tendència, quan sentim això,
en temes de cultura popular ens passa a tots, no?
De generalitzar, sempre.
Sí, aquí el que bàsicament avui veurem
és una ruta.
Jo m'he centrat avui en la segona part
de la Setmana Santa.
Baixem una mica, no?
Quasi.
L'altre dia vam fer, per exemple,
el diumenge de rams i dilluns a Sevilla
i avui se n'anem del divendres cap endavant
al Baix Aragó.
Realment dius que és un tòpic
perquè la Setmana Santa al Baix Aragó
la integren diferents poblacions,
Urrea de Gaén, Sant Per de Calanda,
el Canyit, el Corissa, Andorra,
la Puebla d'Ijar, el Balate de l'Arzobispo,
Calanda, o bé, com aquests timbals que se senten
que són el romper l'hora a la plaça porticada d'Ijar, no?
Que és una de les poblacions on, precisament,
la ruta del tambor té més importància.
Jo he triat alguns moments de la...
Més que explicar la història dels timbals o coses de aquest tipus,
avui hem triat alguns moments destacats
de la ruta del tambor d'aquestes poblacions,
sobretot més de cap de setmana, no?
I, perdona, Jordi, si Sevilla per Setmana Santa
es posa així de gent,
aquesta ruta també es posa intransitable, no?
Sí, però hi ha diferents nivells.
Evidentment, jo els hi diré en algun moment,
quan arribem allà, aquest moment és intransitable,
però, per exemple, aquest moment que estem escoltant ara,
que és el romper l'hora, és a dir,
romper l'hora en llenguatge del Baix Aragó
vol dir que en aquell moment esclaten de sobte tots els timbals,
de tots els timbals i bombos,
que són els dos elements que normalment es diu,
realment hi ha caixes, timbals i bombos,
que formen part d'aquesta ruta del tambor i del bombo,
i en aquest moment a Ihar,
que és un dels moments més sentits de tota la ruta,
doncs hi ha una gran aglomeració,
però no pateixin perquè es pot assistir en aquest moment,
i després el moment continua hores,
és a dir, jo desmitificaria una mica aquestes idees de massificació,
pràcticament només els diré un moment supermassificat,
perquè la resta són moments molt viscuts,
molt intensament,
però que crec que es poden gaudir i tal.
Sobretot estem ara treballant dels cap de setmana,
i per tant és un moment molt intens,
però de diumenge de rams a dimecres,
en el Baix Aragó,
hi ha una normalitat, jo diria, impressionant,
és a dir, avui no farem aquesta ruta,
perquè si no recordo malament fa un parell d'anys la vam fer,
farem aquesta altra.
Aíjar concretament és una de les poblacions més interessants,
es diu que aquest so de diumals que sentíem
és dels més seriots, dels més solemnes,
dels més rituals que hi ha en tota la setmana del Baix Aragó,
tota la setmana santa del Baix Aragó.
Per què?
Doncs perquè s'ha anat guardant generació,
generació, generació,
tota una sèrie de tics,
tota una sèrie de moments,
de tocs,
de maneres de fer,
que li han donat una solemnitat especial a aquest moment.
És a dir, es passa del no res,
és a dir, del silenci absolut,
amb aquest esclat impressionant,
doncs que trenca la nit,
perquè això és just a les 12 de la nit,
pensin que, tot i que estarem amb l'abril,
alguns dels refranys de l'abril i del mar
serveixen també per l'abril,
i és una època una mica complexa,
és a dir, la setmana santa del Baix Aragó
es caracteritza a les nits s'ha d'anar tapadet,
perquè si no es pot passar una miqueta de fred.
Com a coses curioses d'aquesta setmana santa d'Ihar,
d'aquest dijous a la nit,
a les 12 de la nit a Ihar,
doncs la uniformitat de totes les túniques,
és a dir, totes negres,
una característica essencial,
i que realment imposa molt.
Jo diria que és dels moments, diguéssim,
més austers i alhora més esplèndids
que hi ha a la setmana santa de les poblacions aquestes.
Nosaltres hem sentit un toc propi d'aquesta població,
registrat per una col·lecció,
que és l'Arxiu de Tradició Noral de Tambores de Bajo Aragón,
uns llibres luxuosíssims, podríem dir,
en quant a presentació, no en quant a preu,
que són relativament assequibles,
acompanyats de disco,
i que recull, ens permetrà fer el programa,
perquè recull moltes d'aquestes tocs i tonades,
que hi ha en aquesta zona.
En tot cas, insisteixo,
Íhar realment és dels que jo diria que són ineludibles
en aquesta setmana santa.
Però, com tot és molt a prop,
poden anar d'un lloc a l'altre,
hi ha una altra població
que al cap de dues hores,
i relativament a prop d'Íhar,
que és Andorra.
Andorra, no d'Andorra.
Andorra de Terol.
Exacte, no?
Aquí a Andorra hi ha una de les coses més interessants,
també, que passen en tota la matinada
del dijous al divendres sant.
Això comença aproximadament a les dues de la matinada,
i és la processió a Sant Macario,
en què podem dir que és una de les concentracions
més massives que hi ha en la Setmana Santa del Bajo Aragón.
Sona molt diferent a l'anterior, eh?
Sí, mirin, la situació de quan vens d'Íhar,
que vens d'una austeritat absoluta,
en la qual s'ha trencat aquest silenci,
han començat les quadries a repartir-se pel poble,
però d'una manera encara prou austera,
arribes a Andorra i és tot el contrari.
Veus milers de persones tocant el timbal, el bombo,
molts d'ells preparant-se davant dels bars,
però amb un cert nivell de preparació contundent,
i jo diria que és un...
sense en voler més tenir-ho,
doncs és una...
se repotencia més a l'aspecte més festiu,
més nocturn, gairebé d'aquesta processó,
que Sant Macario és una ermita,
podem dir que existeix en una muntanya,
que es processona fins a dalt,
i llavors es baixa,
és a dir, es puja i es baixa, no?
Això, per tant, dura durant tota la nit, no?
Jo crec que és de les coses que impressionen també més
en aquesta Setmana Santa.
Bàsicament, una, per les hores que es desenvolupa,
és a dir, estem parlant d'un acte recomanable,
sobretot de matinada,
d'aquestos que la gent ha de saber on va,
però en el que participen, per exemple,
moltíssims nens, no?
És una de les coses també més característiques, no?
Aquesta suma de confraries que hi ha a Andorra
tenen un patronatge especial,
que, evidentment, és el Cristo de los Tambores,
que és una mica el protagonista
d'aquestes pujades i baixades
que es fan cap a aquesta ermita de Sant Macario.
Estimals tant al cas d'Ijar com al d'Andorra,
no és que només surtin a aquesta hora,
jo estic donant moments determinats i especials
que es produeixen, no?
En aquest cas, hem sentit un toque, no?
Doncs molt més accelerat que els que hem escoltat abans, no?
És a dir, això anirà passant, doncs,
en cada una de les poblacions que visitem, no?
Després, lògicament, entre les dues,
això pot continuar,
i després és recomanable anar-se'n a dormir.
Nosaltres sempre fem una ruta una mica light,
a vegades, quan després parlo amb gent així una mica,
d'aquestes que són molt fasteros
i que volen aprofitar fins a l'últim minut,
algú em pot dir,
és que t'has deixat entre les quatre de la matinada
i a l'hora que diràs t'has deixat actes molt importants.
Però bé, normalment la gent vol dormir...
Vol dormir ni que sigui una miqueta, no?
Exacte, no?
I, bé, doncs, en tot cas,
un dels altres moments, evidentment, essencials
en la Setmana Santa del Bajo Aragón
és el que, doncs, ha quedat més immortalitzat
per al Buñuel i més immortalitzat també
per tot el tema televisiu, no?
Que és aquesta sinfonia de timbals, no?
que és Calanda, no?
Mm-hm.
Vol dirà!
És el que et deia, tòpicament o no,
el que més coneixem tots són els tambors de Calanda.
Sí, a veure, aquí, com en totes les festes
que han tingut la sort de ser immortalitzades pel cinema
o per sort o desgràcia, algú dirà.
Per altres...
Aquest és un moment molt curiós, no?
És a dir, nosaltres no estem escoltant ben bé una gravació en directe,
com si escoltàvem l'Udeijar,
que era una gravació en directe feta a la plaça d'Iijar,
on està l'Ajuntament en el moment just.
Això és el que estem escoltant ara,
és una seqüència de ritmes tradicionals,
que, en aquest cas, una quadrilla de 17 timbals i 5 bombos
van interpretar per fer aquesta gravació.
Aquí, per exemple, estem sentint coses que són molt característiques,
és a dir, per exemple, un ritme que es diu Quatrero,
un altre que es diu el Tio Juanete,
la Palillera de l'Antonico,
la Correata, el Ravalera,
el de Brumos, la Tuna, el Redoble Corto,
la Cavalleria, la Palillera, la Loca...
Aquests noms, en alguns casos, els han posat quadrilles específiques,
és a dir, els timbals no tot el rato van centenars de persones alhora,
sinó que es distribueixen per petites agrupacions,
per petites colles que després recorren les poblacions.
En aquest cas, aquests noms,
Antonico, Juanete, Ravalera,
demostren una mica qui va ser l'inventor,
la quadrilla, el personatge més emblemàtic que el va fer.
Jo, com a més enllà del tòpic,
evidentment, aquí a Calanda,
el que és horrible, podríem dir,
és aconseguir, per exemple, després d'anar a Calanda.
Això és una cosa gairebé epopeica.
Però realment és un dels moments
que són més impressionants d'aquesta Setmana Santa,
on, curiosament, es barreja el turista
amb l'investigador,
el devot amb la persona que fa...
Jo sí que cada any només ve a Calanda en aquells dies.
Bé, no ho sé, és una cosa curiosa.
Jo, des d'un dels llocs que,
en la meva particular greia de tarragonins,
visitants de festes,
he vist més tarragonins en aquell moment.
suposo per tota aquesta fama que tenen.
Posteriorment...
Sí, però jo tinc entès que tarragonins,
de festa en festa, n'has vist a tot arreu.
Sí, bueno, n'hi ha alguns, sí, n'hi ha.
No direm noms, però n'has vist a tot arreu.
Sí, sí, sí, això és veritat.
El tema d'aquesta Setmana Santa es veuen,
suposo que en els llocs es pot combinar tot,
però hi ha llocs que són especialment curiosos.
A mi em va sobtar la vegada que vaig anar a Calanda
aquesta presència.
En tot cas, això és el més tòpic.
Després, a quarts de quatre,
hi ha una altra processó que es diu la processó del pregon.
És una processó molt curiosa.
Jo diria que ja es perd una mica la massificació,
aquesta enorme de les dotze,
tot i que hi ha molta gent.
I és molt interessant perquè surten
tota una sèrie de personatges bíblics molt curiosos
en aquesta Setmana Santa que no són especialment habituals.
Jo els hi recomanaria perquè en les Setmanes Santes
alguna vegada haurem de fer un programa sobre les Setmanes Santes
amb personatges bíblics en altres zones de l'Estat,
però aquesta és una de les més curioses i més interessants.
És la processó del pregon que recorre els carrers de Calanda
a primera hora de la tarda.
És curiós perquè els tocs que fan el toc de pregó
és un toc que té una cadència, un ritme, una cantarella
molt semblant amb altres tocs que, per exemple,
es podran veure, no aquest divendres,
sinó l'altre divendres que ve, el divendres de Dolors,
amb processons, per exemple, com a zona catalana,
processons de Dolors com poden ser, per exemple,
la petita població de Mieres, a la Garrotxa,
o també amb altres poblacions com poden ser Besalú o Banyoles.
És el moment que es pregona que realment Jesús
és condemnat a mort.
I manté una cadència de veu molt curiosa i molt significativa.
És un dels altres moments, jo diria, importants.
A partir d'aquí, si volen prescindir d'aquesta processó
del pregon de Calanda, poden anar,
perquè les dues coses sí que és difícil d'assistir,
a les cinc de la tarda es pot assistir a una de les passions vivents
més interessants de tot l'estat espanyol,
que és el drama d'Alcorissa.
El drama d'Alcorissa té uns passatges naturals impressionants.
Aquí l'important no són els timbals,
sinó aquesta representació de teatre popular.
Que són com les passions d'aquí, de Catalunya, més o menys.
Sí, el que s'assembla més...
Sí, però el carrer.
El que s'assembla més és allò que alguna vegada hem recomanat
com a passions de carrer,
que també n'hem parlat d'algunes de Catalunya,
però no en aquestes que tu comentaves, que són d'escenaris.
D'escenaris, sí, sí.
Aquestes estem parlant de passions que tenen un entorn natural important.
Llavors, jo crec que aquí és on...
Més tipus pessebre vivent, com si diguéssim,
però situat en aquest moment cronològic de...
Sí, salvant les distàncies.
Però, per exemple, la passió, per posar-la més clàssica,
de Verges, és una de les més antigues,
la gent coneix la dansa de l'amor,
però això realment hi ha una passió al carrer, en plaça pública.
Sí, sí, i tant.
Doncs això s'assemblaria una mica,
però en lloc de ser en plaça pública,
és en un escenari natural.
Hi ha d'altres, que n'hem parlat d'una altra vegada aquí,
però aquest seria una de les coses.
I després, com una processó, jo diria,
de les més significatives del divendres Sant a la nit,
com a processó entesa de manera general,
és a dir, una mica més el que estaríem entenent aquí
a la ciutat de Tarragona,
com una processó general es refereix
a on desfilen tots els misteris de la Setmana Santa.
Sens dubte, una de les més interessants
i de la qual també es conserven documents cinematogràfics
prou importants dels anys 10, 20, 30,
són cinematogràfics i fotogràfics,
en dels dos casos.
és la d'Ijar.
La processó d'Ijar a la nit
és una de les més interessants.
Aquí sempre hi ha una cosa que s'ha de dir,
és a dir, alerta, no confonguin,
que hi ha dues poblacions molt diferents,
que són Ijar i la Puebla d'Ijar.
Jo els recomano, especialment,
que en aquest cas seria la segona recomanació
que els fem d'Ijar,
romper l'hora i després aquestes processons
del Santo Entierro,
que tenen un...
En el cas d'Ijar tenen una cosa molt important,
que és que hi ha un calvari
en el qual pugen i baixen els passos
moltes vegades durant la Setmana Santa,
però és un dels epicentres més interessants
i més bonics per seguir,
no aquest acte,
sinó el conjunt de la Setmana Santa d'Ijar.
Jo diria que pel conjunt de la processó
i salvant les distàncies,
pensin que a la Baja Aragona
els passos són tots molt més petits,
no estem parlant dels trones monumentals
que vam parlar l'altre dia
quan parlàvem de Sevilla
en els dos programes,
o ni tan sols dels passos de Tarragona,
Tarragona...
Són més portables,
com si diguéssim.
Són passos molt més petits,
molt més...
Lleugers, per tant.
Lleugers, d'una altra història.
És a dir, aquí el protagonisme,
tot i que hi ha alguns passos
de gran qualitat artística,
no seria aquest, diguéssim,
la cosa més essencial.
Això seria el que podria completar
una visita del divendres a això.
Jo el dissabte els recomanaria
que s'ho prenguessin amb més calma.
Hi ha dos actes importants
que són dos recomanacions interessants,
que són, per una banda,
la processó del Canyiz
de dissabte a la tarda,
a les 4 de la tarda.
És una processó...
Canyiz és una població que no...
A les 4 de la tarda, Jordi.
Sí, sí.
I passa una cosa,
de sobte,
doncs molt...
que s'assembla molt a romper l'hora,
però no ho és ben bé el mateix.
Aquest so no és gratuït,
té una imatge incorporada, no, Jordi?
Sí, això és el moment
en què, després de la processó,
s'agella el Sant Sepulcre,
que és un dels moments,
fixeu-vos que en aquest cas el so,
no hi hagi un diàleg,
sinó que hi ha un redoblar continuat i intens,
que és aquest moment en què...
És tancar el misteri.
Exacte, és un dels moments més curiosos que hi ha
dins de la Setmana Santa del Baix d'Aragó
i es concentra en la plaça
on hi ha l'Ajuntament, l'Església,
té una atenció molt potent,
és un d'aquells actes que realment és curt,
però hi ha molta intensitat,
hi ha un nivell de devoció, jo diria,
dels més alts que he vist en tot el Baix d'Aragó.
Potser és un aspecte molt seriós
dels moments més emotius que hi ha.
Després hi hauria una segona recomanació,
que també és molt interessant,
que és en una de les petites poblacions
que tenen a la ruta del Baix d'Aragó,
que és Sánper de Calanda.
Sánper de Calanda té una imatge molt curiosa,
perquè té una imatge i un pas,
un misteri dels més curiosos.
És el Cristo de la cama,
que li diuen al Cristo del llit o de la llitera,
potser seria més correcte dir-ne aquí,
que és una escultura articulada
que es va forjar, diu la llegenda,
a partir de la fusta d'un vell xiprer
que, espitjat pel vent,
enterrocat pel vent,
va servir per forjar,
per tallar aquesta imatge de Crist.
Aquesta imatge articulada
ens permet veure un davallament.
Un davallament és un moment
en què Crist està crevat a la creu
i se'l baixa,
ja sigui primer cap a una llitera
o després cap a la sepultura,
però és aquest moment del descendiment,
no del davallament.
Això és un moment teatral molt històric,
segurament de les representacions
de la Setmana Santa
de tot Europa,
els davallaments és de les més antigues
que es conserven,
per davant fins i tot del conjunt
del que podríem dir la passió.
El davallament és una d'aquelles coses
que queda molt documentada,
hi ha molts davallaments
o davallaments importants
a la Setmana Santa mallorquina
i en aquest cas,
jo diria,
em sembla que és l'únic que hi ha
al Bajo Aragón,
en tot cas és el més important
i el més sentit.
Això passar dins de l'església,
la qual cosa li dona un valor afegit
i és a quarts de set de la tarda.
I si vol anar a Ruda Unida,
si encara no he tingut prou,
jo els recomanaria
que acabessin aquesta ruta
en dos moments breus,
un visitant Urrea de Gaén,
Urrea de Gaén
és una petita població
on hi ha precisament
el sabor dels petits pobles
i és amb la tonada que sentirà.
I si no en tenen prou
el dia següent
encara en poden anar a veure
la resurrecció significada
en la processió de les palometes,
que són un enlairament de coloms
que es fa al Canyiz.
Però en tot cas,
Urrea de Gaén
té aquest sentit també
de petita població
que explica molt
la Setmana Santa
al Bajo Aragón.
Pràcticament acabem amb un so similar
del que ens donava inici
al temps de cultura popular.
En Jordi Bertran,
aquest mes de març
estem repassant...
Estic furgant tots els pecats
de carnaval, eh, jo?
Trobo que sí, eh?
Trobo que sí.
No sé què faries a aquest carnaval
que t'has de fer
per donar tantes coses.
En fi, no res, Jordi,
que vagi bé
i apudar, eh?
Perquè ja ho diu el refrany,
si no podes pel març
no farà res.
Gràcies.
Adéu a ser.
La setmana que ve, adéu si ja ho.