Doncs ja la tenim entre nosaltres, Cristina Barber.
No es pensin, eh, la sintonia ha sonat,
perquè fins que ha tret tot aquest BDDU de llibres de les bosses
els ha portat físicament.
Cristina Barber, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A mi m'agrada molt destacar aquest aspecte,
perquè a vegades diuen com que a la ràdio no es veu,
escolta, fan comèdia i fan veure, no.
De veure, res.
Jo els convido, si passen per l'Avinguda Roma,
que pugin i mirin la quantitat de llibres i bosses
que ha portat la Cristina.
Podem fer la...
Que senti el soroll?
Senta, els ha portat tots.
Ja es veu que no són pedres, eh, que són llibres.
I a més una tria d'allò més buscada
i de moltíssima actualitat.
Si et sembla, comencem per aquest que és absoluta actualitat,
que és actualitat fosca, actualitat molt negativa,
perquè tots sabem de l'assassinat de la periodista Anna Politops
que ja en les últimes hores,
recordem que aquesta periodista ha estat assassinada literalment.
Prèviament tot apunta que fins i tot ha patit tortura
perquè era una...
Precisament avui una publicació en visitmanal de Russà
havia de publicar tot un reportatge
amb testimonis i amb proves
de la pràctica de la tortura a Txetxènia.
Aquesta dona ha estat assassinada,
una dona que havia estat amenaçada
moltes vegades i que, en fi,
la realitat és que és una víctima més
a l'antiga Unió Soviètica Rússia
dels periodistes que són assassinats,
que perden la vida
i que, a més a més, anys després
no s'ha esbrinat en res
de les circumstàncies i de les causes
perquè sempre han quedat en delictes
sense trobar, entre cometes, el culpable.
És un nom més que s'ha sumat
a aquesta manca de llibertat d'expressió
que arriba als límits de l'assassinat.
La Cristina ens ha portat
un dels llibres d'aquesta periodista,
d'aquells que la van ajudar en vida,
podríem dir, a crear-se enemics,
tot i que els enemics es creaven sols
perquè se sentien retratats.
És un llibre que es titula
La Rússia de Putin
i bé, una mica el que va explicant
és tot aquest procés que s'ha donat
d'obertura al liberalisme més radical.
Sí, és el darrer llibre
que ha arribat a la biblioteca
d'aquesta autora.
Encara el tenim a catalogar,
però la informació d'ahir
farà que avui mateix estigui disponible al públic.
Com tu dius, és un llibre
de l'Anna Polikotskaya,
es titula La Rússia de Putin
i és de l'editorial Debate.
I bé, ja és un llibre de denúncia
de l'actual estat soviètic,
governat pel Vladimir Putin.
Segons aquest llibre,
és un llibre de denúncia
i en aquest llibre acaba analitzant
dos exemples de mala gestió
i negligència de Putin.
Un és el segrest massiu del teatre Dubrovka,
on l'autora va ser mitjancera,
més a més,
i la tragèdia del col·legi de Besland.
Aquest llibre, a més a més,
també denuncia que després de la caiguda
del mur de Berlín,
el tema de Chechenya
era l'enemic necessari
després de la Guerra Freda.
I pel que sembla,
l'informe aquest pel qual
sembla que l'han assassinada,
perquè estava a punt de publicar-se,
també tenia relació amb Chechenya.
Un informe que de moment no es publicarà,
perquè de fet la policia russa
el primer que va fer va ser incautar
sota un secret,
anava a dir de sumari,
però no crec que sigui així,
tot aquest material.
48 anys,
una periodista realment voluntariosa,
valenta,
però que ella no ocultava
els seus amics més propers,
que realment estava espantada
i que tenia por.
Es reclama des de la Unió Europea
i des de diferents estaments
que es faci una investigació en regla,
però els mateixos estaments,
sobretot les associacions de periodistes,
insisteixen que hi ha hagut altres periodistes
que han resultat assassinats
a l'antiga Unió Soviètica,
a la Rússia actual,
i que no s'ha sabut res,
mai més res.
Ni s'han trobat els culpables,
ni hi ha hagut judici,
ni res.
Esperem que aquest cas no sigui similar
als anteriors.
Realment lamentable
i com a mínim,
conèixer tota la tasca
que va fer aquesta dona de denúncia.
Sí, perquè potser per algú
és coneguda pels mitjans,
però a la millor llibres escrits per ella
no és tan fàcil d'arribar-hi.
Bé, aquest llibre estarà disponible
a la Biblioteca
a partir de demà mateix.
Molt bé, doncs demà ja,
a qui estigui interessat...
El llibre d'Anna Poli,
tots calla.
L'actualitat del món del llibre,
però té una altra cara,
infinitament més amable,
la Fira de Frankfurt,
que ahir tancava les seves portes,
la cultura catalana.
Ahir era?
o és avui?
Sí, sí.
No, ahir i ahir.
Ahir també.
Comencen.
Comencen, efectivament.
No tancava, sinó que començava.
I aleshores ja sabem
que la propera edició
de la cultura catalana
serà la convidada
l'any 2007
i aquest any ha estat
la cultura hindú
o serà la cultura hindú.
I hem pensat
de fer un repàs
amb alguns autors hindús.
Alguns, eh?
Perquè en teniu moltíssims
a la biblioteca.
hindús o alguns
són una mica
mastissos, eh?
Perquè el Premi Nobel
de Literatura
al Naipaul
és un mastís.
Però bé,
tenim llibres
del B.S. Naipaul,
que es coneix així,
i voldria destacar
també uns llibres
que darrerament
tenen molta tirada
que són els de Vic Kramset,
que és l'autor
d'Un bon partit,
un llibre
de més d'un miler de pàgines
que no l'hem dut
perquè...
passava força.
No ja seria massa, eh?
I que ara, darrerament,
també ha publicat
Dues vides,
que també arriba
al miler de pàgines,
i és un llibre biogràfic,
basant-se en la biografia
del seu besonclar
i anant baixant, no?,
sobre els seus ascendents.
Jo no sé si que tot i que són...
I és un autor hindú
de qui voldríem destacar,
doncs,
que té i me té
alguns llibres
com Des del llac del cel,
que són uns viatges
pel Xinjiang i el Tíbet,
un llibre d'escripcions i viatges,
i també és l'autor
d'una música constant.
És a dir,
que és un autor
que és força ja conegut aquí
perquè està traduit
tant al català
com al castellà.
De totes maneres,
el que deia,
que la tradició,
jo no sé si és cosa
de la tradició hindú,
però tenen tendència
a fer llibres gruixudets,
els autors hindús,
en general.
Parles del miler de pàgines,
Déu-n'hi-do,
la majoria que trobem
són grossets.
Aleshores,
també hi ha els llibres
d'ambientats
en la cultura hindú,
que aquests sí que sembla
que estiguin força de moda,
no?
Sembla que estiguin
de la mà de Javier Moro
amb Passió Índia,
que és un llibre
que està tenint
molta acceptació.
Justet, eh?
Bé,
però ell ha estat
a la Índia moltes vegades
i des dels 17 anys
i ha fet molts viatges.
No, justet no.
Diguem-ne que
és una novel·la rosa.
Bé, és clar,
és una altra racista.
Bonica, però no és...
Explica una novel·la...
Explica una història
basada,
una història sentimental,
no?
Però ell,
la primera vegada que...
Et puja la sucre
que no...
Quan la llegeix...
Bé, dona...
Hi ha diferents registres
en literatura.
Jo t'estic dient
que és un autor
que s'està llegint força
i molt pesant
busca la història
de la...
de la...
Malaguènia, era?
Sí, la Malaguènia Carmen
o no és que me'n recordo
com es deia.
Bé, una espanyola
que es va casar
amb un...
La novel·la
és absolutament
entretinguda.
Doncs això és molt pesant.
És una novel·la rosa.
Pensa que molts lectors
busquen això.
Efectivament,
i quan busques això,
si jo el que no estic d'acord
és quan la venen.
Si aquesta novel·la
te la venen,
com és que és fantàstic,
però que te la venguin
com un estudi sociològic
de la Índia,
de no sé què,
és quan dius
no m'enganyeu,
jo...
Això és una novel·la
i com a novel·la
és entretinguda,
però entretinguda,
novel·la rosa
amb una descripció
que fa dels paisatges
i dels costums.
Però l'autòbaga
ha de documentar-se força
i ha anat força
a vegades a la Índia.
Sí, jo no t'ho anego,
però és una novel·la rosa.
No s'ho inventa.
I la protagonista,
què vols que et digui?
I això ho he parlat
amb altres lectors,
eh?
No cau gaire simpàtica.
Home,
ha de ser una miqueta especial.
Sí.
Una senyora de Màlaga
que se'n vagi cap allà
i es quedi la Índia
a viure com la Marahá.
Sí.
És una mica...
Ja t'ho dic,
faran la pel·lícula, eh?
A veure,
també tenim un altre
ambientat a Bombay
i és del
Rohington Mistri
i és
Afers de Família.
I aquest llibre
també el tenim posat
dins de la literatura hindú.
Sí,
i és hindú-hindú,
sí, sí,
pel tipus de relat que fa.
A veure,
la Anita Nair,
Un hombre mejor,
publicat per el Fawara.
És hindú,
aquesta senyora?
Aquesta autora,
jo és que no la conec
per si et ho pregunto.
Hem de fer
algunes comprovacions,
però jo he posat
a la literatura.
Se marca dins
de la literatura hindú.
Sí,
el que passa
que dic
que és una cultura
que hi ha
barreges de procedències
i aleshores
pot ser que una persona
no tingui els noms.
Sí,
perquè són persones
que resideixen
en segona generació,
a Gran Bretanya,
als Estats Units,
però que continuen
mantenint aquesta tradició.
És una cultura molt vasta,
molt extensa,
i suposo que aquí
a la fira es veurà.
Després hem portat un
que va tenir
un cert èxit
publicat per Empúries
que es titula
Els romàntics,
de Panjag Mishra.
Aquest ja ho sembla més,
hindú,
pels seus noms,
i molts estan traduïts
de l'anglès
perquè han publicat
en anglès directament.
Aquest llibre està
publicat per Empúries
en català i en castellà,
Els romàntics.
I amig de tot plegat,
tens algun altre
d'autor hindú?
T'ho dic perquè també
has portat una novetat
molt curiosa, no?
Sí,
també la tenim per catalogar,
és a dir que pot sortir
a partir de demà,
però és una novetat
que ens va...
ens en va parlar
el Màrio Serra
el dia que va venir
el dia del club,
el dia que el vam tenir
a la sessió
amb els lectors.
Penso que aquestes sessions
són enriquidores
perquè l'autor
ens parla sobretot d'ell,
perquè li preguntem
sobre la novel·la
que hem llegit,
que vam llegir farsa.
Però també ens enriquim
perquè gairebé
tots els autors
enciten altres autors
que per ells són referents
o coses que...
Els ha cridat l'atenció.
Els ha cridat l'atenció.
Màrio Serra
és una persona
que està molt al dia
amb les noves tecnologies,
de fet ara ens va informar
que ara ja ens enviarà
properament
un tros
d'una novel·la
que pot anar directament
als mòbils,
és a dir,
que és una persona
que tot el que és
les noves tecnologies
ho dominen.
I està a tot arreu, eh?
I està a tot arreu.
Poses una ràdio,
ja sigui aquí a Catalunya,
Flora de Catalunya,
surmàrius Serra,
obres una revista,
et surten un mot
encreuat de Màrio Serra.
Home, i a internet,
ell té els seus propis
els propis blocs
i tot això.
i després ens va parlar
d'aquest llibre, no?
Llavors ens ha cridat
l'atenció perquè diu
si el Màrio Serra
hi ha posat l'ull
deu ser per alguna cosa, no?
I té molt bona cara.
L'autor es diu
Faisa Guéné
i es titula
Demà si no fa fum
i és un magnífic retrat
d'una jove francesa
dels suburbis.
És un llibre curtet,
té un format així
com de llibre
fins i tot de regal,
no et sembla?
Sí, és molt bonic.
És un llibre que sembla
així amable
i simpàtic, no?
Sí, no?
Ja crida l'atenció.
I ell el va recomanar
perquè ell va dir
que tenia un espai
de recomanar.
És un èxit a França, no?
Sí.
Superbendes.
Ha estat un llibre
molt bonot a França
i bé,
ara ens arriba aquí
a nosaltres.
Molt bé.
Portem un llibre també
del conegudíssim
José Antonio Marina
que sembla un senyor
que ens faci doctrina
però bé, cau bé,
cau simpàtic.
No, cau bé, cau bé
i escolta, es llegeixen els llibres?
Aprender a convivir.
Però vosaltres ho sabeu
a la biblioteca
quan algú va buscar
algun llibre de José Antonio Marina
perquè l'ha sentit a la ràdio
o a la televisió
gairebé sempre els teniu
la majoria
sobretot els últims
en préstec.
Vull dir que és una persona
molt llegida.
Sí.
A més, tenim el darrer d'ell
abans que aquest
és el de la màgia de llegir
que també el vam llegir
amb els lectors al club
i escolta, va ser un llibre
que va donar molt de sí
a l'hora de l'intercanvi d'opinions.
Que era aquest llibre
que anava sobre les motivacions, no?
Les motivacions de llegir
perquè llegim
i una mica...
El que ens aporta,
el que ens dona...
I el plantejament
que fa de l'escriptura
com un codi encriptat
doncs que els que sabem llegir
i interpretar
doncs tens les claus
d'aquest codi, no?
Tu ven una mica així
com si...
Com si tu fossis
una cosa especial
com si fossis el Harry Potter.
Exacte.
Si pel fet de llegir
pertanyessis a un món diferent.
Bé, doncs el Màrius Serra
també va dir alguna cosa
en aquest sentit, no?
Tens les claus
i la gent que domina
més idiomes
doncs té més claus
i la gent que domina
noves tecnologies
continua tenint més claus.
És a dir que
per la gent
que té dificultat
de lectores
quan gent que venen
gent immigrada
que arriba ara
gent que venen
d'altres alfabets
fins i tot
es noten
realment perduts
perquè
degut a les grans diferències
i una gran diferència
és no conèixer prou
la llengua
i ja no dic
els que no coneixen
l'alfabet, no?
És a dir que
hem tret
coses enriquidores
d'aquestes trobades
i aprendre a conviure
doncs bé
és un llibre d'aquests
tan ben estructurats
que fa ell
tan clar
ser una persona
que vol ser així
molt transparent
molt didàctica
i que a vegades
doncs va bé
és un dels personatges
aquí tens un altre
un per les mares
per les mares
aquí tenim una secció
de
les que ja són mares
o les que ho han de ser
perquè això
clar
a vegades
quan hi ha tants llibres
de preparació
hi ha les de pre
diguem-ne
que això és la secció
pre, post
i més post
encara
les de quan acabes
de tenir la criatura
i després
doncs
les diferents edats
llibres de cura
dels nens més petits
i llibres de cura
d'adolescents
de cura o descura
ja no sé com dir-los
sinó de
de salve ser quien pueda
aquest no
aquest és de quan
encara els tens a casa
i els controles
i els domines
l'autora es diu
Maria Lluïsa Ferrarós
de quan donen feina
i no donen problemes
exacte
i et penses
que tens molts problemes
i després dius
no allò no eren problemes
perquè no era molta feina
allò era una mica de feina
i prou
i es titula
Sí, mare
les millors solucions
perquè els teus fills
es portin bé
de la infància
a l'adolescència
i aquí s'atura
no s'atreveix
amb l'adolescència
l'autora
s'atura aquí
no perquè aquest necessitaria
un altre llibre
és de l'editorial
Columna
de la col·lecció
Pràctics
i bé
està dins
a la secció
de pares i fills
d'autoajuda
i és una secció
que les mares
sembla que l'estiguin
descobrint ara
és a dir que
sembla que vinguin
a buscar algun llibre
que reflecteixi
una mica
els problemes
que tenen
si el nen menja
si no menja
jo m'imagino
que el que li passa
a tothom
ara
i també pares
és allò que
intuïtivament
tu saps
però que necessites
que t'ho confirmi
algun expert
al final
vens a fer
el mateix
que et diu
el sentit comú
la intuïció
però que si ho veus
així escrit
o reflectit
en un llibre
sembla que et dona
com a més confiança
del que estàs fent
sí perquè a vegades
no diuen coses
massa originals
però bé
que sàpiguen
que hi ha
aquesta secció
de pares i fills
i llavors
he volgut portar
un llibre
no t'estàs de res
avui
no és que sigui
molta novetat
però ho he volgut portar
perquè són molt útils
i els nens
que fan
treballs escolars
ens ho demanes molt
són els atles bàsics
de música
de l'editorial
per Ramon
hi ha gairebé
un atles bàsic
per cadascun
dels temes
que us podeu imaginar
abans els atles
només eren
de geografia
i els més novedosos
d'anatomia
doncs ara no
ara hi ha atles
per tot
aquest és l'atles
bàsic
de música
i com que progressivament
l'assignatura de música
anant adquirint terreny
en l'activitat docent
moltes vegades
ens trobàvem
una mica perduts
en aquest
falta de recursos pedagogis
trobàvem llibres
que ens parlaven
dels grans compositors
però si ens venien
a buscar informació
sobre el llenguatge musical
els instruments
la veu
les formacions musicals
els elements de l'orquestra
tot això
ens faltava tenir-ho
d'una manera didàctica
fins que hem trobat
aquests atles
del Parramont
n'hem comprat
uns quants
segons de cada tema
per posar-los tant
a la sala infantil
i juvenil
com a la sala
d'adults
perquè són d'aquest tipus
de llibres
que ajuden
a entendre bé
una matèria
i serveixen
però no només per persones
que estudien música
Cristina
perquè jo pel que veig
és aquella persona
que li agrada la música
i vol anar als concerts
i vol preparar-se
una miqueta
en el bon sentit
al concert
doncs el que tu deies
saber que és una sinfònica
que és una filarmònica
que és un quartet
que és un quintet
la corda
el vent
tot això
doncs és interessant
conèixer-ho
abans d'anar
a un concert de música
per exemple
aquest és el nivell
que intentem
incorporar a la biblioteca
quan detectem
que a la millor
d'una matèria
tot allò que tenim
pertany a un nivell
diguem-ne que
universitari
llavors això
no es correspon
a la realitat
de qualsevol matèria
hi ha qui s'hi vol
aproximar
des d'un nivell bàsic
i anar pujant
nivell mitjà
i arribarem
a l'universitari
i aquests atles
van així
van increixent
és a dir
comencen amb una noció bàsica
o el que són
són temàtics
en principi
aquests són temàtics
i hem portat el de música
perquè és una cosa
que força
que sí
hi havia aquesta mancança
però vas passant les pàgines
i veig que hi ha absolutament tot
que és un tenor
que és un verit
un als trios
molt bé
jo he dit bàsic
perquè està
que està molt
amb dibuixos
i deu la sensació
que sigui adreçat
a un públic
més juvenil
però no no
en tot cas és entenedor
per a tothom sembla
sobretot els treballs
de l'evolució
de l'orquestra
tot això
els hi fan fer molt
els components
de l'orquestra
i bé
Sant Google
a Sant Google
hi és tot
diem-ne
però bé
que a vegades
els professors
demanen també
referències bibliogràficas
i a vegades
a Sant Google
t'hi pots estar
perquè té tantes entrades
que fins que trobes
la que busques
també
tret que tinguis
una adreça
que t'hagin facilitat
amb certesa
que trobaràs allò
i que és bo
que també vegin
que existeixen els llibres
que no se n'acabin
d'oblidar
molt bé
nosaltres no ens oblidarem
ja se n'ocupen
des de la biblioteca pública
quan ens acompanyen
cada dilluns
i naturalment
també amb tot un seguit
d'activitats
que recordin
que organitzen
els clubs de lectors
les visites d'escriptors
l'altre dia
vau tenir
la Isabel Clara Simó
el darrer dijous
dijous passat
el dia 5
va venir l'Isabel Clara Simó
a parlar-nos
de la Déu Suau
que és l'obra
que vam comentar
ens va produir
una satisfacció
poder parlar amb ella
és una dona
molt preparada
tot i que no vam parlar
únicament de l'obra
vam parlar una mica
de la seva trajectòria
i és una persona
que es va trobar
força burs entre nosaltres
alguna persona
que no era del club
també es va interessar
per venir
i li vam dir que sí
mentre siguin poquets
mentre siguin
no hi ha cap inconvenient
el tema és tema
de capacitat
perquè per la resta
la biblioteca
tota l'activitat
que desenvolupa
és absolutament lliure
oberta
i gratuïta
vull dir que
tothom té que budar
sempre i quan hi hagi espai
és un tema d'espai
què esteu fent ara
al Club de Lectors
Cristina?
i ara ens atarem
el cicle
de col·laboració
amb el Teatre al Magatzem
que l'anomenem
literatura escena
i on llegirem
uns textos
de Pedro Ló
uns textos
obligatoris
diem-ne
que anirem
a veure després
els representats
al Teatre al Magatzem
molt bé
ja us anirem
anant anunciant
primer ens reunim
un dia
amb els del grup
per parlar
de Pedro Ló
una mica
una persona
que té
el Premi d'Honor
de les Lletres Catalanes
que es va llegir
moltíssim
amb que han uscrit
a l'adolescència
sobretot
i després
no, però es llegia molt
fa uns 15 anys
potser
entre 15 i 20 anys
es llegia moltíssim
Pedro Ló
i després
es continua llegint
moltíssim
el Macano Escrit
que em sembla
que és de les obres
més venudes en català
si no la que més
bé
el fem llegir
als escolars
però poc més se sap
és una persona
que s'ha oblidat
una mica
llavors llegirem
alguna cosa de Pedro Ló
que anirem a veure
representat al Magatzem
i també llegirem
uns textos de Brec
que també anirem a veure
com els representen
gent del club
al Magatzem
ah, molt bé
serà un muntatge
popular
sobre Brec
si l'any passat
apostàveu
per la història romana
enguanyes el teatre
i més el teatre contemporani
o els textos contemporanis
els textos contemporanis
el que passa
que no hi ha molta lectura
o sigui
fem lectura obligada
poqueta
només els textos
que anirem a veure representats
per tal
que qui vulgui més
doncs
qui vulgui més
llegir Pedro Ló
doncs
lectura lliure de Pedro Ló
o de Brec
o si volen descansar
i fer un parèntesis
i altres coses
com esteu d'integrants
dels clubs
hi ha alguna plaça lliure
hi ha espai
perquè s'hi pugui
incorporar algú
o està bastant
tenim espai
perquè com que ens hem desdoblat
doncs
tenim espai
som unes 15 persones
a cada grup
molt bé
i els clubs de lectura
s'hi poden incorporar
en qualsevol moment de l'any
és a dir
si han començat una lectura
doncs esperen
fins la següent
i no hi ha cap problema
és a dir
que no cal que comencin a l'octubre
i a l'any del juny
hi ha la persona
que li agradaria
que el club
fos més inamovible
perquè esclar
es parla més a gust
més tanquim
un grupet
que ja et coneixes
però es tracta també
de no deixar ningú fora
fins i tot
mira
l'Isabel Clara Simó
em va xocar
perquè una de les lectores
que tenim
de les noves
va dir que
se'n va anar
quan se'n va acabar la sessió
se'n va anar directe amb ella
i li va dir
que era la primera vegada
que llegia una novel·la
sencera en català
una persona
castellà no parlant
a qui li vam agrair
l'esforç
perquè també és una manera
de dir
si hi ha diferents nivells
en un club
doncs aquesta persona
no es va fent enrere
i va voler llegir la novel·la
i li va fer saber així
a l'autora
Algú se parla de lectura
en aquest cas
la lectura en solitari
però després compartida
en companyia
a través d'aquests grups
del club de lectura
de la biblioteca
publicada a adults
perquè recordin
que els veterans
de la biblioteca
són els infantils
i els juvenils
que en tot cas
ja en parlaríem
en un proper programa
si et sembla
no Cristina?
No sé si he portat
el calendari
d'activitats
per recordar-ho
Ràpidament nosaltres
a l'agenda
ja ens ocuparem
de donar-ho a conèixer
ja s'ho recordarem
la setmana vinent
Molt rebé
Cristina Barber
com sempre
un plaer
fins al proper programa
Adéu-siau
Adéu-siau