.
Aquesta és la sintonia habitual de la tertúlia
del matí de Tarragona Ràdio.
És temps per comentar
algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui ens acompanya Manel López Pasca,
president de la Casa d'Andalusia Tarragona.
Manel, bon dia.
Al seu costat ja Carles Gossalvez,
periodista company del diari de Tarragona.
Carles, bon dia.
També ens acompanya l'historiador i professor de la Universitat
Josep Maria Sabatebos.
Josep Maria, bon dia.
I també ens acompanya
el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
regidor de Convergència i Unió de l'Ajuntament, Jordi Sendra.
Jordi, també bon dia.
Hola, bon dia.
El Jordi Sendra substitueix a última hora Agustí Maiol,
que l'havíem anunciat fa poc més de mitja hora.
L'Agustí Maiol ha tingut un problema personal,
em sembla relacionat amb l'amor d'un familiar
o d'alguna persona coneguda.
El Jordi Sendra l'ha substituït.
El Jordi Sendra havia de venir demà a la tertúlia,
així que mirarem d'intercanviar els papers
i que demà l'Agustí Maiol vingui a la tertúlia
tal com estava previst avui.
En fi, comentem algunes...
Perdó, perdó, director, hi ha decepció,
perquè tothom esperava l'Agustí Maiol.
El Carles Guassabes fa cara de decepcionat
perquè li agrada...
I el Manolo també.
I el Manolo López Pasca també.
I el Josep Maria també.
Prefereixen l'Agustí.
Jo disfruto en tot.
Endavant.
Jo ho passo un gran amb tots els polítics.
Molt bé, doncs, parlarem avui una mica de política,
sobretot en clau de previsió,
perquè s'ha creat una certa expectativa,
o potser s'ha perdut,
no sé si s'ha perdut d'expectació o no,
ara el Carles com a periodista també ens ho dirà,
davant de la conferència
que ha de pronunciar aquest vespre
l'alcalde de Tarragona.
És una conferència habitual que fa cada any,
convidat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya,
fa una conferència de repàs a l'estat de la ciutat,
però aquest any semblava que per les circumstàncies
que envoltaven la data
i, en fi, la situació política a l'Ajuntament,
hi havia una expectació que no sé si s'ha diluït
després de l'anunci la setmana passada
de la seva continuïtat com a alcalde de Tarragona.
Tenint en compte que, en fi, la incògnita ja està resolta,
ell continuarà com a alcalde fins al 2007,
doncs potser a la conferència ja ha perdut una mica d'interès,
o no, Carles?
El propi alcalde la setmana passada,
aprofitant una roda de premsa,
ens va dir que no esperéssim grans coses,
especialment li dirigia a l'oposició,
diu que l'oposició no pensi que diré grans coses,
parlaré de 4, 5, 6 punts i res més,
és a dir que s'ho prenia amb molta tranquil·litat,
de parlar del discurs que, en aquest cas,
ha de fer com a alcalde de la feina feta,
parlarà sobre l'incivisme o el civisme,
la normativa de civisme,
va anunciar sobre les escoles d'infants, etcètera,
però coneixent l'alcalde,
m'imagino que de sobte el guió pot canviar,
és a dir, dirà o no dirà,
farà alguna referència a la situació que s'ha generat
arrel de la polèmica dins de Convergència i Unió,
home, és probable, no?
Però en un principi,
m'imagino que serà una conferència molt tranquil·la.
Jo, si em permets.
A veure, jo crec que ja va ser hora
que definitivament es tanqui aquest debat.
Jo crec que se n'ha parlat massa,
jo crec que s'ha fet,
també s'ha fet,
almenys per part dels que han propiciat aquest debat,
demanar disculpes
per l'espectacle de Butxornos donat a la ciutadania.
Jo crec que d'aquest tema no n'hem de parlar més,
el dia a dia continua,
jo crec que a la ciutadania de Tarragona
no li interessa en aquest moment
si Vallès, si Arejo, si de Bat,
si Nadal, si 2007, si 2006.
Jo crec que a la ciutadania de Tarragona
li interessa,
doncs,
escolti, li interessa, per exemple,
que amb 15 anys de govern
s'han fet més metres de Rambla Nova
que amb 150
i que d'aquí 15 dies
inaugurarem el darrer tram de la Rambla Nova
que arribarà fins a baix al riu
i que serà la coluna vertebral
d'aquesta nova centralitat de Tarragona.
Això li interessa al ciutadà?
O que comencen les obres de la Via Augusta?
O tantes i tantes altres coses?
Estic convençut que el que menys li interessa
és si Vallès o si Arejo
i per tant jo demano
que no se'n parli més d'aquest tema
perquè entenc que no té sentit.
Josep Maria,
Jo m'ha fet molta gràcia,
m'ha fet gràcia un parell de coses, eh?
La primera que el Carles
quan ha parlat de l'oposició
ha fet un gest
que si els audients
ens haguessin pogut veure
ha assenyalat
el president de la casa d'Andalucía
perquè a mi...
Ex-regidor socialista.
No, perquè aquí s'ha dit
que era el president
de la casa d'Andalucía
i ex-regidor, si volen.
Ell no ha renegat mai
de la seva condició.
No ha renegat mai
de la seva condició
de militant socialista
i d'ex-regidor socialista.
Ara ets un tarragoní més
que s'ha après a parlar català
i deus parlar sevillanes també.
Bueno, però...
Parlo català i ballo sevillanes.
No parlin tots a l'hora.
No confonguis una cosa amb l'altra
que a vegades
ens queixem
que uns interpreten mal
o que diuen mal
i no seguim nosaltres
el que diguem malament.
Ja saps que ho he dit en segones.
Ho he dit en segones
per les declaracions
d'aquell senyor
que va dir que parlar català
era com ballar sevillanes a Andalucía.
Jo ho sé, ja.
Jo mateix,
que el Manolo ideològicament
sí està a l'oposició.
O no, Manolo,
que ideològicament
estàs a l'oposició.
Evidentment, clar que sí.
I avui a la tertúlia
també farà d'oposició, no?
Que és el que li toca.
No, no, no.
Aquí donaré l'opinió
a la persona de Manolo López.
Està clar.
Aquí és un ciutadà,
un tarragoní més,
un tarragoní més d'adopció,
vull dir, un tarragoní més
i això és molt important.
La segona cosa
que també m'ha sobtat
és el títol de l'amic cendre, no?
L'amic cendre,
això que ho diu l'Agustí també.
Ja se m'enganxa
en aquestes formes
de parlar polítiques.
Tinent d'alcalde d'urbanisme.
Segons el que ha dit el Carles
que parlarà l'alcalde
de civisme i tot això,
et veig com a tinent d'alcalde
d'urbanisme i urbanitat.
Perquè amb l'urbanisme
i tal com ha estat a Tarragona
d'incivisme,
jo em sembla que una conselleria
o regidoria d'urbanitat
avui seria necessària.
I després,
anant a la conferència de l'alcalde,
la conferència de l'alcalde
està programada
com un repàs
del que s'ha fet l'any.
Jo recordo,
l'edèria d'historiador
sorgà dos per tres,
aquell temps
en què el cronista oficial
de la ciutat,
Juanito,
Joan,
Salvat i Bové,
feia cada any per Sant Magí
la crònica de l'any
amb tota aquella sèrie
de funcions
que hi havia hagut
i recordava
tots els tarragonins
que havien mort a l'any
i l'acabava
i repassava
tota la ciutat
en tot l'any.
Llavors,
em sembla molt bé
que l'alcalde faci això,
una mena
de l'estado de la nación.
I fa anys que ho fa més, eh?
Sí,
ja està bé
que ho faci.
Però la gent,
més que mirar enrere,
el que vol la gent,
la gent de Tarragona,
no estan mirant enrere.
això de mirar enrere
i deixar-nos els historiadors
que ho fem,
que és la nostra feina.
Però no hi ha hagut mai
cap conferència de l'alcalde
per parlar d'això,
que no hagi parlat
no sols del passat i del present,
sinó del futur també, eh?
Cada conferència ho ha fet.
És això,
el futur, eh?
Vull dir,
passat i...
El present dura poquíssim,
el passat,
vull dir,
oblidem-lo, eh?
Cal tenir-lo present
per no ensopegar
amb la mateixa pedra
en la que ensopeguem
manta vegades, no?
I pensar en el futur.
I el futur de Tarragona
és molt important.
que ha de ser molt important.
Ara parlarem.
A veure, Manolo.
Jo sobre la conferència de l'alcalde...
Bueno, conferència
i situació política en general.
Iniciació política.
O sigui,
la conferència de l'alcalde
no sé què dirà
perquè sempre ens sorprèn
una cosa cada any.
En fi,
són coses del senyor Nadal, no?
Ara,
en quant al tema
de l'associació
de l'Ajuntament,
diu el Jordi
que no es parli més.
Escolta,
els que han setat el debat
heu sigut
Convergència i Unió.
Escolta,
precisament per això...
No, no,
però perdona,
perdona,
jo t'he respectat
quan es parla,
deixa'm parlar la meva.
O sigui,
vosaltres heu encetat el debat
i sou els que s'heu barallat
i sou els que...
que jo crec
que és un tema
que s'ha tancat en fals.
S'ha tancat en fals
perquè,
o sigui,
les últimes declaracions
que he llegit al diari
perquè,
d'una altra forma,
no,
del senyor Ballver
eren que ell continuava
amb la seva opció
de ser alcalde.
És a dir,
el que han encetat el debat
no és Convergència i Unió,
és Ballver i Nadal
i Arejo pel mig.
Bueno,
és igual
i Arejo pel mig.
Vull dir,
són personalismes.
Perdona,
Nadal,
Nadal i ara...
El debat ha de ser polític
i no personal.
Nadal,
Nadal,
i Ballver
són dos membres
de Convergència
un i l'altre d'Unió.
O sigui,
què?
I jo parlo
en la gent de Convergència
i en la gent d'Unió.
El programa polític
de la ciutat...
Perquè tinc amics
i ells són els que han...
O sigui,
els que han encetat aquest problema.
Jo,
per mi,
el problema està tancat en fals
perquè no està tancat
realment
com s'havia tancat el problema.
O sigui,
el tancament real
hauria sigut
que el senyor Nadal
haguera marxat cap a casa,
haguera continuat
la persona
que l'ha de s'assumir
com a candidat
a l'alcaldia de Tarragona
i això és un procés normal
com passa
a la majoria
de ciutats d'Espanya.
Aquí no ha passat.
Per què?
Los personalismes,
los personalismes,
potser sí.
Però no podeu ser experts.
Si no dic que no.
No podeu ser experts
en decidir
el que han de fer els altres espais.
Jo m'esguarda
que jo digui
què ha de fer el senyor Nadal.
Jo l'únic que dic,
l'únic que acabo de dir,
l'únic que acabo de dir
és que una cosa
que hem setat vosaltres,
que l'hem setat vosaltres,
no dic que s'acabi
així tan radical
perquè no s'ha acabat tan radical
ni s'ha acabat tan radical.
La oposició ja ha tingut
la sort infinita
de poder-hi socar
molt de pa en aquest tema.
Ja n'heu socat prou,
s'ha acabat el tema.
Ja veurem com s'acabarà.
Ja veurem com s'acabarà.
Per part de Convergència i Unió
és un tema que està acabat.
Però si us lo recordo
tindré d'aguantar-vos.
El que no podeu fer ara
és intentar mantenir-lo
ineternum
perquè hi podeu socar més tard.
No parlin tots alhora
que els oients no entenen res.
Un moment, un moment.
A veure, Carles.
Jo no sé qui l'ha obert,
qui l'ha tancat,
si està tancat
o si continua obert,
però el que està clar
és que afecta
el conjunt de la ciutadà.
Evidentment.
Quan més en parlis,
més afectaràs, evident.
I a qui ens està governant.
Doncs ja està tancat el tema,
que ens pot governar amb el futur.
Precisament.
Per tant, això sí que afecta
a la ciutadania, clar que sí.
Escolta, Carles,
què va dir el senyor Ejo?
Què va dir el senyor Nadal
en aquesta hora?
Ens va dir, escolta-hi,
ja està bé,
la ciutadania està per damunt
dels interessos personals
i de partit.
Per tant,
donem aquest tema per tancat,
l'associació del senyor Nadal
no es produirà
i per tant,
aquest tema està tancat.
Si hi ha algú
que hi tingui interès polític
en socar-hi més pa,
doncs jo no sé si és legítim o no,
potser sí que ho és,
però, insisteixo,
per part nostra
no ens hi trobarà
i per tant,
per part nostra
s'ha acabat el debat.
Insisteixo.
I a més a més,
insisteixo en el que deia Carles,
insisteixo en el que deia el començament.
Jo crec que a la gent no li interessa,
a la gent li interessa
el que deia l'amic Sabater,
el tema de l'incivisme.
Això a la gent també li interessa.
Això li interessa.
Això li interessa
que estigui de l'alcalde
i que no vulgui estar,
perquè el senyor Nadal
amb aquest nom
no vol estar d'alcalde.
Escolta,
jo conec
amb un alcalde
que va a marxar a Roma
i que avui el tenim
de president de la Generalitat.
Si vols fer de la cosa
ja sembla a tots.
Un moment, senyor.
Si vols fer de la cosa
ja sembla a tots.
No parlin dels dos a l'hora.
Jo conec un alcalde de Barcelona
que va a marxar a Roma
i va a deixar a la ciutat penjada.
Per què penjada?
Va a deixar un alcalde, eh?
Va, va.
Va a deixar un alcalde.
Va a deixar el señor Colós, eh?
A veure, un moment.
Josep Maria.
Si vols,
parlem d'aquesta mateixa persona
que ha intentat
un canvi de govern
a la Generalitat
i no li va deixar el seu partit.
Dixeu-me barallar
amb el Carles a mi
perquè és el que tinc així
en diagonal.
Contradictòria i en diagonal.
Dixeu-me.
Això és un tèmic
que interessa a la gent.
Jordi, estàs baratjant
els xurros
que les menines.
A veure, un moment.
Josep Maria.
Les xurres.
Les xurres.
Els xurros.
Els xurros amb xocolata.
Ara aniríem d'un xurros, no?
Mireu,
hi ha una dita
que fa referència
a allò
que del que no has dit
no te n'arrepentiràs mai.
I aleshores,
a la fi,
i ara per això
em vull barallar
amb el Carles
i amb tu,
senyor conductor del programa,
la culpa la teniu
els periodistes.
Que necessiteu notícies
i aleshores
estireu la llengua
de qui sigui
perquè us digui coses.
I de vegades
els polítics
xerren massa
quan no han de xerrar.
Potser els polítics
busquen els periodistes, no?
Sí, també.
També perquè
el que no es diu
o el que no surt
per la tele
sembla que no ho passi.
I el polític
que va fent fentya.
el polític
que va fent fentya
normal
i no surt per la tele
ni parla
per les tertúlies,
aquest
no fa res.
Sembla que no existeix.
Bueno,
hi ha alguns polítics
que parlen
per les ràdios
i millor que no parlessin.
La tertúlia
perquè em conviden,
no pas tan bé.
No, Jordi,
perquè hi ha alguns polítics
que parlen
per les ràdios
i les televisions
i millor que no parlessin,
perquè en la quantitat
de...
Per això t'ho dic.
Per això t'ho dic.
Vull dir que
si aquells
no anessin estirant
la llengua dels públics...
Ja saps que és una relació
d'amor o odi,
la premsa amb els polítics.
Ens estimem molt
però de tant en tant
ens ho diem també molt.
És així o no és així, Carles?
És així o tot a la vida així?
Escolta, no.
Que en el cas
del senyor Nadal
i del senyor Vallver,
que són dues persones
amb una marcadíssima personalitat,
no és així, eh?
O sigui, no cal que la premsa
vagi a buscar-los.
Ells també...
Xerren més
del que haurien de xerrar.
Diuen el que diuen.
Que a vegades
el que diuen
té una repercussió
o una altra,
òbviament, no?
I en aquest cas...
He començut que ara diran poc
perquè ara ja no diran res.
En el cas, tu, Carles,
consideres, Carles,
que la crisi està tancada,
com diu el Jordi Sendra,
o no?
Està com quan va començar.
Està igual.
Jo crec que ara
és com els osos, no?
Perdoneu la comparació,
no?
Ara arriba l'hivern,
descansaran una mica.
Per què dic això?
Perquè quan es torni a parlar
de la confecció de les llistes
tornarà a sortir el tema?
Perquè, a més,
no és la primera vegada
que surt.
ja a les anteriors eleccions,
quan s'estaven fent les llistes,
també la mateixa persona
va provocar la mateixa situació,
el que passa és que
les circumstàncies eren diferents.
Jo sé que hem sigut molt imprudents
traient el tema en els diaris
o qui l'ha tret,
que assumeixi la seva part
de responsabilitat,
qui l'ha tret,
traient el tema en els diaris.
Jo entenc que...
Jo crec que és molt certa
la màxima aquella
que els dracsburgs
es renten a casa.
I val per nosaltres
i val pels altres, també.
Per tots.
Val per tothom.
jo crec que va ser una imprudència.
Jo crec que això ha generat
un debat innecessari,
que a la ciutadania,
insisteixo,
l'interessava molt poc.
I jo crec que
quan dic que el tema està tancat,
vull dir
que tot el que s'hagi de fer,
que hi haurà un procés intern
d'anomenament de candidats,
es farà de manera interna.
I entenc,
vista l'experiència,
que tothom n'ha après,
bàsicament,
doncs,
els que van encetar el debat,
que s'han après
i que aquí s'ha acabat
el treu dels diaris
el que també ha allà
a les pajes,
que es diuen,
que diuen allà a la meseta,
no?
Manolo,
a tu et va sorprendre
la decisió de l'alcalde?
No.
Sincerament,
no.
No perquè
coneixem el senyor Nadal,
ell havia anomenat
ja un successor,
amb el seu dia,
només sortir d'alcalde
més o més i mig,
va dir que
que seria el senyor Eregio
el seu successor,
però coneixent també
l'Albert Ballbé,
que és una personalitat,
cadascú pot pensar
en ell el que vulgui,
però té la seva personalitat,
sabria que entraria
en aquesta guerra
i que la decisió final
seria aquesta,
perquè és
posar un drap
d'aigua freda
en una ferida calenta.
I a tu, Carles,
la sortida de la crisi?
Tenir en compte
que els periodistes
són molt aficionats
a fer travesses, no?
No, aviam,
el dia anterior,
el dia anterior,
de produir-se la notícia,
estaven parlant
uns quants companys
del diari
i a mi em miraven
una mica raro
perquè deia,
no, Nadal
continuarà fins al final.
Sona un mòbil.
Per què?
Perquè, doncs,
fent un petit anàlisi
dels...
tornant a la personalitat
dels personatges
que entraven
dins d'aquesta obra teatral,
per entendre'ns,
doncs,
el més lògic
era que anava
a continuar
sense el final.
I a tu, Josep Maria?
Sainete.
Això és tot un Sainete?
O és un Sainete?
Això és un Sainete.
Això no té categoria
ni de drama
ni de comèdia
i potser acabarem tragèdia.
Però vaja,
de moment és un Sainete.
Aleshores,
penseu una cosa.
La convivència
sempre és difícil.
Aquesta I
que hi ha entre la C i la U,
aquesta I és punyetera.
I, a més a més,
no estava aneïda.
Vull dir,
l'única convivència
que estava aneïda
és la matrimonial
pel sacrament.
I encara que no s'ho penseu,
el sacrament
infundeix
una gràcia
santificant
que fa
que les pobres dones
o els pobres marits,
amb tots els respectes
per uns i per els altres,
s'aguantin
la tira d'anys
i cada vegada menys.
Perquè cada vegada
hi ha més divorcis,
també.
Tot i estar
santificat
el matrimoni.
Aleshores,
convergència i unió
no són un matrimoni.
I avui dia
la paraula matrimoni
es fa servir
per moltes coses.
Però no són un matrimoni.
i és normal
que hi hagi
aquestes picabaralles.
I han estat sempre.
I han estat sempre
per què?
Perquè hi ha els interessos,
aquí hi ha els interessos personals,
que ningú
és capaç
de renunciar
al seu interès personal,
ni tan sols,
fins i tot,
de vegades,
els mateixos partits.
Per què?
Perquè
quan es parla d'oposició,
es parla d'oposició,
però moltes vegades
no es parla
d'una oposició constructiva.
Hi ha moltes oposicions
que són absolutament destructives.
Només és allò de dir
què has dit tu
que et seus aquí?
Doncs has dit que sí,
doncs jo que em seca
aquí a l'altra banda
he de dir que no
per nassos.
I això,
en aquesta taula,
jo ho he experimentat
més d'una vegada,
no amb mi,
sinó amb aquests polítics
que de vegades
me fan gràcia,
que venen aquí
i veus que automàticament
quan un diu una cosa,
l'altre ha de replicar
tot el contrari.
Carall,
s'ha de rebonar.
S'ha de rebonar
o si no,
doncs mira,
passeu per la bicaria.
Jordi.
A veure,
jo insisteixo,
senyor director,
busquem,
no hi ha cap més tema
que interessa la ciutadania avui?
Aquest ha estat un tema
de debat i de tortura
durant setmanes
i ho han conversat
els protagonistes.
Jordi,
ara no ens vulguis canviar
el tema que estem parlant.
Convergència i Unió
serà el que vulguin ser
els seus mil·lars.
Avui una de les notícies
de la Jornada,
segons el meu griteri,
és la conferència de l'alcalde
i aquesta conferència
arriba en un moment polític.
Parlem del que ha de parlar
a l'alcalde
i l'alcalde ha de parlar,
insisteixo,
tal com comentava
Josep Maria Sabater,
parlarà,
suposo que repassarà
l'any viscut
i suposo que parlarà
del que tenim avui
i del futur
fins a l'any 2007.
Crec que parlarà d'això
i insisteixo
i crec que parlarà
només d'això.
Doncs ja que està amb això,
al fil d'això,
com creus, Carles,
tu com a periodista
que portes temps
allò seguint la política municipal,
què pot ser aquesta recta final
del mandat,
del que queda
des d'ara fins al 2007,
fins a la primavera del 2007.
Hi haurà, creus,
canvis
en la manera de fer
de l'equip de govern
encapçalat per
Joan Miquel Nadal?
Lo dudo.
M'he quedat
en blanc pràcticament
perquè m'has fet una...
Perquè el fill del que diu el Jordi
que parlarà avui segurament
Joan Miquel Nadal
parlarà del futur
si creus que hi haurà
una política diferent,
hi haurà una manera
de fer diferent
en aquests 14
o 15 mesos
que queden de mandat.
Jo crec que en tot cas
serà una política matitzada
però dubto
que canvien coses,
moltes coses,
pot canviar alguna cosa
però molt matitzada
en tot cas.
Ni que Joan,
ara i jo tingui,
per exemple,
un paper preponderant
en l'equip de govern.
Que no el tenia
i ara o el començava a tenir
o això semblava
que es volia donar
a entendre la ciutadania.
No es va dir
que ara jo era
el substitut natural
de Nadal.
Per tant,
no és qui va
a moltes rodes.
És que, Carles,
de fet ja el té el paper.
Ara, si és allò
com a Generalitat
a posar conseller en cap
o conseller primer...
Els pressupostos
de l'Ajuntament
són...
És un dels temes...
És un dels temes
més importants.
I fins ara
qui ha defensat
els pressupostos,
qui ha treballat
amb els pressupostos,
qui ha treballat
una miqueta
des de l'ombra
l'equip municipal
fent feina
de veritat
és la Regió.
Altra cosa
és la...
No sé...
Els demà ens treballem, eh?
La IP.
Però un...
Els altres
li van a demanar diners.
L'altra cosa
és la feina
de cara a la galeria
que per això
està de president
de la Diputació
que també li dona,
diríem,
un aparador
a on exposar-se, no?
Però, de vegades,
es pensa
que el fet
de traspassar
el poder
això que volia fer
el Nadal
és, d'alguna manera,
per crear aquesta imatge
que es necessita.
I el trist
és que la imatge
que ha portat
l'Areix
jo fins ara
a l'equip de govern
és una imatge
duríssima,
forta,
de treball
com la de tots
els altres
perquè totes
són respectables,
no?
Però aquesta
és una de les més importants.
De totes maneres,
jo crec que la conferència
avui de l'alcalde
avui ja començarà
un altre vegades
els problemes.
Avui,
quan l'alcalde
anunci
els nous poders
del senyor
Herégio,
serà un continuar
de nomisme.
Ja sap, Manolo,
però el primer pas
que anunciarà això
l'alcalde?
No, Manolo,
quines informacions té?
No, jo no tinc cap informació.
No li estireu la llengua,
no li estireu la llengua
perquè hi tornarem
a ser.
A veure,
responem-ho.
Responem-ho
el que deia el director,
jo crec.
Però això serà
el que...
Deixa'm, Manolo,
no,
a veure,
Manolo,
acaba.
Deixa'm,
no saps com fer-ho
per tornar a introduir-ho.
No, jo no vull introduir res.
Jo el que vull
que em deixis parlar.
Jo l'únic que dic
és que
importants.
Molt bé.
I ja li van contestar
a d'unió
que no estan d'acord.
Això ja s'ha dit.
Ja ho discutirem nosaltres.
Això ja s'ha dit.
I segurament
que l'alcalde
l'ho dirà avui, això.
Vull entendre
que l'ho dirà avui.
Que potser,
aviam,
com la vida
dona moltes voltes
i sempre saps
com comences les coses
per on mai
saps com acabes,
doncs mira,
potser resulta
que tot aquest follon
que s'ha muntat,
potser
qui surt més beneficiat
és el propi Joan Arejo.
És possible.
Ja ho veurem, no?
Joan Arejo és un home
de pedra picada
i que
tot això ja ho dic.
Tot això ja ho dic.
Jo,
perdona,
ara em tocava a mi.
Perquè al final
hi ha un compromís
amb una ciutadania
que dura quatre anys
i per tant
quina és l'obligació?
La pregunta
que feia el Ricard Lóz
com creus
que passarà
durant aquest any i mig
ens queden
molts compromisos electorals
que s'han de complir
i per tant
aquesta és la nostra feina.
La feina del govern
la posició
continuarà sent la mateixa,
entenc.
Digues Carles.
La feina és claríssima,
està molt delimitada.
Fé una oposició responsable.
Jo avui ho publico
amb un article d'opinió
a la secció d'Espòs.
No, jo no la feia
i la responció.
Avui no hi ha
ni ordre ni concert
en aquesta tertulia.
Avui ho publico
jo amb un article d'opinió
a la secció
d'Espòs del Diari
que penso
que
a l'alcalde Nadal
li ve un problema
important
de cara al mes de juny.
Per què?
Perquè el Nàstic
pujarà a primera divisió
i no tindrem el cap nou
d'una de les infraestructures
que per cert
aprofitant
que estàs aquí
que fa molt de temps
que no es parla.
com el cuento de la letxera.
No, no, no.
És que ho dic molt en sèrio.
És que ho dic molt en sèrio.
És que ho dic molt en sèrio.
Crea expectatives
però després crea frustració.
No, no, que ho dic molt en sèrio.
No, no, no.
La frustració
és la que tenim ara
quan sortim.
El problema quin seria, Carles,
de pujar primero
de no tenir el camp a punt,
vols dir?
Un camp nou.
No, no, home,
de no tenir el camp, lògicament.
Escolta, això...
Carles, Carles, torna demà
que t'empararà l'Agustí
que en sap molt del nas.
Parlem de la casa d'Andalusia.
Tu, el camp de mar,
el monument a Blas Infante
està molt brut, eh?
No sé en qui li deu tocar l'Agustí.
No, doncs això li toca
a la brigada municipal.
Nosaltres lo netegem
perquè sempre està brut
quan fem l'ofrèndia a Forral.
Clar, però una vegada a l'any
no n'hi ha prou.
Però no som nosaltres
en un monument que està a la ciutat
no som nosaltres
el que tenim de netejar.
És la brigada municipal.
Senyors, contartulis,
en el paper...
Senyors, contartulis,
en el paper de moderador
que teòricament tinc en les tertúlies,
volia introduir una qüestió
per coses que han sortit
al llarg de la tertúlia.
El tema dels pressupostos
que s'han de debatre
els propers dies
en el que està treballant
el tinent d'alcalde d'Hisenda,
Joan Areggio.
Ell mateix,
fa uns dies
en una entrevista
en aquesta casa,
en fi,
uns apunts breus,
va dir que sobretot
s'incrementarien les partides
de neteja
i de jardineria.
En el sentit
que una mica
la filosofia
que volia donar
aquests pressupostos
del 2006
estaven a millorar
tot el que serien
els aspectes
de la vida quotidiana
i la lluita
també contra
l'incivisme
i com que són aspectes
que han sortit
de manera dispersa
al llarg de la tertúlia
els volia preguntar
si justament considerem
que aquesta és una
de les prioritats
que ha de tenir la ciutat.
Millorant el tema
d'això,
de jardineria,
de cura
dels espais públics
de la vida quotidiana,
el mobiliari urbà,
de la neteja...
Josep Maria,
estaries d'acord amb això?
Ho dir perquè són temes
que han sortit al llarg de...
Completament d'acord
perquè a més a més,
escultura dedicada
al doctor Ferran
té el cap del criu
trencat,
no hi ha cap
a la criatura
que porta aquí.
I aquest que l'ha de netejar
també a la casa d'Andalusia?
No, no, no,
jo em deia per què?
Perquè a la casa d'Andalusia
no n'hi ha prou
que només una vegada l'any
vagi a fer l'homenatge
al monument de Blas Infante,
sinó fixeu-s'hi
quan passeu per allà
i netejeu
i netejeu més sovint.
Bé, posant de prioritats
neteja, jardineria o no?
És una cosa pública.
A veure, senyors contertulis.
És evident.
Calma.
Però és evident,
és que jo vull incidir
en el tercer punt,
en el punt de l'incivisme,
perquè d'alguna manera
és el provocador
de lo primer
i de lo segon.
És a dir,
podem esmerçar
molts recursos
en neteja,
podem esmerçar
molts recursos
en jardineria,
però,
a veure,
hi ha una cosa
i perdoneu-me l'expressió,
la merda no cau del cel.
No.
La porqueria als carrers,
poca es crea
per generació espontània.
Urbanitat.
Però no dit gens.
però una cosa neta
es manté neta.
Perdona.
Una cosa bruta
s'embruta més.
Sí, sí,
la merda crida la merda.
Exacte.
Una cosa bruta,
mira, fixa't.
Però les bosses de la brossa
les posen els ciutadans.
Sí.
Les bosses de la brossa
les posen els ciutadans.
Però...
I els mobles
i els matalassos
els posen els ciutadans.
No apareixen perquè sí.
I l'incivisme
del senyor
o de la senyora
que porta el gosset
a fer caca al carrer
i no la recull,
això ho fan els ciutadans.
I la parella
que per celebrar
que han guanyat
un premi cultural
que manda
d'allò,
saps com deia aquell d'allò?
Sí.
Que per celebrar
que han aconseguit
un premi cultural
van i ho celebren
cremant contenidors,
té pebrots.
Jo estic d'acord
Aleshores insistent.
Podem invertir
molts diners
en jardineria.
Però escolta'm,
jo crec que aquí falla
alguna cosa
i no tan sols falla
l'escola,
sinó que falla
en gran manera
a casa.
Perquè els pares
són els primers
que ens estem rendint
en les nostres obligacions.
Que pensem
que les escoles
ho han de fer tot
i les escoles
no estan per donar-ho tot.
Hi ha uns valors
que només els podem donar
nosaltres.
I el valor del civisme
i el respecte
al que és públic
i al que paguem entre tots
no és un valor
que el donen a l'escola.
L'hem de donar
nosaltres els pares.
Escolta una cosa,
estan d'acord
en que hi ha un incivisme?
D'acord,
o sigui,
completament.
Avui en dia,
potser per celebrar
un primer de tarif
foten a cremar
contenidors.
Ara,
parlem globalment
de la ciutat.
La ciutat està
bruta.
Hem de ser realistes.
Hi ha zones de la ciutat,
Ramon i Cajal,
que jo hi vaig cada dia
que treballo a Ramon i Cajal,
escolta,
està bruta.
Te'n vas per la Rambla,
el tros de Rambla,
i està bruta.
I això,
a part de que s'ha de mentir,
a part de que la gent
ha de ser més civils,
o sigui,
tindre més civisme,
s'ha de netejar.
I hi ha dies
que no se neteja,
molts dies que no se neteja.
No sé si no toca,
no sé si...
Però hi ha molts dies...
Hi ha molts plànings,
insisteixo,
o sigui,
que les coses...
O sigui,
jo estic d'acord
amb ella
en què
una cosa neta
se manté més bé
que en una cosa bruta.
Llavors,
doncs,
intentar mantindre,
intentar
conscienciar tots aquests
cívics,
fent campanyes
o fent coses
perquè no passi això.
I madures
amb la normativa
que va ser un any de voltant.
I sí que a mi madura,
madura,
com a les campanyes
no n'hi ha prou.
Comencem pel principi.
Hi havia una campanya
de neteja...
Home,
estem a punt d'acabar,
Josep Maria.
Una campanya
de neteja
que vam fer
per la televisió
autonòmica catalana
que hi havia un senyor
que li deia
al Capitan Siam
que els petits canvis
són poderosos.
Bé,
mira,
tu has dit
les escoles.
Les escoles,
els instituts,
les universitats.
Els tres nivells
d'ensenyament.
Aquí davant
d'un institut
que hi ha
aquí,
aquest tros de Rambla
president Companys,
hi ha un institut,
em sembla que es diu...
El conte de Rius.
El conte de Rius
és aquest,
el conte de Vidal i Barraquer.
No,
el Vidal i Barraquer,
perdó.
Vidal i Barraquer.
La vorera,
les rajoles de la vorera
estan decorades
amb tots els xiclets
que tu vulguis.
Bé,
Agustí,
si m'escoltes
i si no
que li traspassi
el conductor...
Demà li direm,
si pot venir.
El pseudo conductor
del programa d'avui.
Sorprens-me,
haver-hi quedat a fer l'Agustí.
Agustí,
donar una rascleta,
50 rascletes
i 50 guants
d'aquests de goma
baratets que hi ha,
amb una aula
d'un institut
o d'una escola petita.
I dir,
avui farem
un treball d'urbanitat
i consistirà
en que una part
de vorera
de la Rambla
o d'on sigui,
aquests nens
rascaran,
rascaran com a treball
manual,
rascaran el d'allò
i veuran
l'efecte que té
un xiclet llençat
al mig del carrer.
Aquest nen
que res rasca
i que ha estat un ratet,
després els hi doneu
un tros de coca
i xocolata,
si vols,
per fer la festa gran.
Però comencem
amb campanyes així
amb la canalla.
I el canalla
i no tant canalla,
perquè aquests
galifardeus
de l'institut
ja són grandets.
Veureu com
aquella vorera
ja no estarà
tan bruta
al cap d'un temps.
El que no aprens
fins als 10 anys
en la infantesa
no aprens
als 18 anys.
Carles,
no has dit res
d'aquest tema.
No,
jo penso,
aviam,
que si es vol
aturar
determinades actituds
s'ha de ser valent
per part dels polítics
i si s'ha de sancionar
s'ha de sancionar.
Però no val una campanya
de sancions
que acabi amb 5 multes.
Senyors,
acabem.
Josep Maria Sabatevos,
Jordi Sendra,
Carles Gossalves,
Manel López Pasca,
Fins la propera tertúlia.
Bon dia.
Bon dia.