Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Parlem d'una previsió, no, doctor?
La propera setmana hi ha una cita destacada,
una jornada que s'ha batejat com a la salut en xarxa,
ja és prou eloquent.
Aquest títol ens pot donar alguna pista
del que es tractaran aquestes sessions?
Sí, fem una jornada que vindrà a presidir la consellera
i bé fer la presentació i la presidència,
vindrà a fer la presentació la benvinguda
i la presidència la consellera de Sanitat.
Ens ve de gust agrair-li que ho hagi volgut fer,
sobretot perquè posa una mica l'impuls que la Generalitat
i en aquest cas la consellera de Salut té també per aquests temes
del que són la xarxa informàtica necessària d'implementar
dins els sistemes de salut.
Nosaltres, per raons jo crec que d'oportunitat en el temps,
més que de ser més innovadors que uns altres,
perquè les organitzacions moltes vegades tenen impulsos
per el cost d'oportunitat del moment.
La necessitat de planificar com gestionar
un cop acabat de construir i posat en funcionament
l'Hospital del Vendrell,
que és un hospital que va començar a arrencar el mes de novembre
i ara pràcticament està ja quasi en ple funcionament,
i fer-lo compartir l'Hospital del Vendrell
amb l'Hospital de Santa Tecla a la Tarragona,
o sigui, dos equipaments hospitalaris a 40 quilòmetres de distància,
però amb la mateixa organització
i que necessàriament pensàvem que tenia que viure
treballar conjuntament i treballar junts
perquè avui és la tendència necessària
pel sosteniment de la sanitat i per la qualitat assistencial.
Tot això es va fer un disseny en el qual,
mentre se posaven els totxos que dic jo,
i en el temps que els enginyers, els arquitectes i companyia
anaven pensant que una tutxana i una altra
i quin color es pintaven les parets,
doncs un altre grup de persones anaven pensant
i estudiant i preparant i assajant i provant
com fer un dispositiu informàtic
que permetés que avui tres grans centres,
com és Llevant, com és Vendrell, com és Santa Tecla,
Ramla Vella,
tots tres formessin part d'una única unitat,
no hi ha diferència significativa, estiguis on estiguis,
d'aquests centres entre quan t'apogis en un despatx,
en un lloc o en un altre,
si no mires guaites per la finestra,
no saps en quin despatx estàs,
efectes de la informació que tenen sobre la història clínica del malalt,
i al damunt això està,
també ho tenen els sis centres de salut i els 22 dispensaris municipals.
El qual vol dir que avui hi ha una xarxa nostra
que tothom comparteix la història clínica,
la informació del pacient és accessible
des de qualsevol d'aquests punts,
vol dir urgències del Vendrell, urgències de la Tecla,
allà van, qualsevol dels centres té la història,
posteriorment vam fer
tota una recerca
d'integrar això amb la imatge
i a través de dos
cases com Escoda,
que vam aconseguir que això es pogués fer,
i avui és una realitat,
és una realitat que
aquesta jornada pretenem dues coses,
la primera és donar a conèixer les seves bondats
i que qui vulgui pugui
no venir a copiar-ho,
però sí, conèixer una experiència
i transmetre les bondats que té això
pel ciutadà i per l'usuari,
això una,
i dues,
aprendre d'altres sectors i entorns econòmics
que també tenen problemàtiques una mica semblants
i que no,
per allò de no mirar-se el maligno,
com és amb el tema d'imatge,
TV3 i les cadenes de televisió,
que el seu conflicte és com guarden,
i nantos també tenim el mateix problema
de com guardem i com passem les imatges,
com és les companyies de banca,
que també tenen problemes de confidencialitat
en la informació,
però necessiten que la gent arribi i entri
per saber els comptes i no sé què,
nantos també tenim necessàriament
que garantir la confidencialitat,
però també tenim que garantir l'accessibilitat,
per tant tenim els mateixos problemes
i a veure com ho han fet i com ho han resolt.
També hi ha temes,
per exemple,
com els de la...
els temes ecològics,
en què tots els sistemes avui
de radiologia i de líquids
que s'estan servint
pel sistema convencional
és altament contaminant,
són metalls pesants,
tots ells,
i que són realment
d'altament contaminants,
i en canvi el sistema digital
no ho és,
alternatives ecològiques
a el que és el sistema convencional,
i en el fons es tracta
d'aquests dos grans missatges.
Un,
quines són les bondats
en l'entorn sanitari
d'una història clínica única i compartida
i capacitat d'extendre-ho
com és el nostre model,
d'anar-ho extenent,
a més,
que tothom pugui tindre això
i que ho puguem compartir tots,
aquesta és la idea,
mirar que ho vegui
la màxima gent possible
per intentar que trobem punts d'acord
perquè arribi a tothom.
Una.
i dos,
mirar-se a l'entorn,
a altres organitzacions
que no són sanitàries
però que tenen programes similars
per aprendre d'elles
el que ells ja hagin resolt
per poder-lo incorporar
en el que seria el món sanitari.
Ja portem un quant temps
caminant amb aquest sistema.
Des de fora,
es té la sensació
que com més accessible
i senzill és per l'usuari,
en aquest cas pacients i metges,
més complex és el sistema, no?
En els seus budells,
podríem dir.
Sí, evidentment,
tot és complexe,
tot és complexe.
Jo diria més aviat
que l'important és que sigui
això senzill
pel ciutadà,
que no se'n doni compte ben bé,
perquè una cosa que
quan ve la nostra organització
en Ciutadà
no se'n dona compte
és que cada vegada
fa servir menys papers.
Allò,
vagi amb aquest paper
i doni aquest paper allà,
això s'està acabant.
moltes vegades,
perdona,
no em dona cap paper?
Sí,
sí,
hi ha una cultura del paper.
No em dona cap paper.
O tinc,
aquí té la radiografia
i la setmana que ve
va amb aquesta radiografia
al metge.
Això s'està acabant.
De fet,
a la nostra organització
pràcticament s'ha acabat,
no?
Això
facilita molt la vida
de les persones,
però el més important
és que,
el que no ens hem d'anar
en compte,
que és que això
augmenta la salut també,
perquè moltes vegades
com a pacient,
jo sempre em poso més
com a pacient
que com a persona
que està darrere
de l'escenari,
vas al metge
i te'n dones compte,
tens molta confiança
en una persona
amb la qual poses
la teva salut
en les seves mans
i veus que allí
té un ordinador
i tu ben bé
no saps ben bé
què està fent
amb aquell ordinador,
però el que està fent
és una cosa molt important,
és a banda d'apuntar
tot el que ell creu,
és saber tot el teu
i aquest saber tot el teu
moltes vegades
no és vital.
si no ets una persona
que tingui
al·lèrgies
o que tingui
factors de risc
però és que hi ha
moltíssima població
que som
potencials
bombes,
diguem-ne,
que tenim altres problemes,
que ens han tractat
altres metges,
que a banda
de trencar-nos
un turmell
també
són diabètics
o són fumadors,
tota aquesta informació
tenir-la,
que el metge
la tingui
moltes vegades
és vital.
Vital vol dir
que et pot salvar
la vida.
Pensem una cosa,
no hi ha estudis
profons,
però les indicacions
que hi ha
de països com
els Estats Units
projectades sobre
Catalunya
ens diuen
que cada dia
a Catalunya
moren
tres o quatre
persones
degut a que
no es tenia
prou informació
sobre elles.
No és que el metge
s'hagi equivocat,
és que no tenia
prou informació.
Aquell acte tan senzill
que moltes vegades
hem vist
amb un metge
vostè pren alguna cosa
pot ser vital
perquè si tu
no li dones
la informació
al metge
que estàs prenent
alguna cosa
important,
potser a veure
si estàs prenent
aspiriners
no passa res,
però depèn
de quins medicaments
estiguis prenent
pots portar
amb aquell metge
a no tenir prou informació.
Que el metge
tingui tota la informació
sempre és important,
però en alguns casos
és vital.
estem parlant
que cada dia
moren una persona
de tràfeg
a Catalunya
d'accident de tràfeg
300 persones l'any
i ens esgarrifem
i amb raó.
Doncs cada dia
pensem que moren
3 o 4 vegades
més persones
perquè hi ha hagut
manques d'informació.
Per tant,
tenir tota la informació
pel sistema sanitari
és vital
i quan dic vital
ho dic en majúscules,
no simplement
retòricament.
I això
no és feina
del malalt.
i vindria a dir
que tampoc
és feina
del metge
perquè la feina
del metge
és
amb la informació
que té a la mà
fer el millor
que sàpiga
la seva professió.
Per tant,
hi ha de saber
accedir
a aquesta informació
al metge.
El metge
ha de saber accedir
i ha de ser fàcil
per ell,
però darrere
hi ha d'haver
una capa
d'informació
per entendre'ns,
hi ha d'haver
un treball
d'informació
que posi
a disposició
del metge
perquè el malalt
que està allí
que ell posa
el seu cos
i la seva salut
puguin fer
la feina
que han de fer
entre metge i malalt.
Per tant,
aquesta feina
del darrere
és molt important,
és tan important
ni més ni menys
com altres feines
com és mantenir
les màquines
de ràxics
i els quiròfans
i tot això funcionant
o mantenir net
els hospitals
i tot això.
Hi ha una feina
al darrere
que no ens en donen
compte
però que cada vegada
és més important.
Per tant,
no és una qüestió
d'ordinadors,
no és una qüestió
de cables,
és una qüestió
de vida o mort.
Això ha obligat
no els metges
exclusivament
sinó a tot
el personal sanitari
a posar-se
una miqueta
al dia
amb el tema
de l'ordinador.
Sí,
això és el que jo li deia
abans
que hi ha un procés
que necessàriament
tenia que anar en paral·lel
perquè s'ha de fer
a poc a poc
i s'ha de fer
amb docència
i en pedagogia
que és
el que els professionals
doncs vagin
a poc a poc
traslladant
i guanyant
les habilitats
del maneig
de l'ordinador
en lloc
del bolígrafo
i el paper.
Això no es pot improvisar.
Ara nosaltres,
jo dic que
a casa nostra,
aquesta és una pregunta
que quan vas
per ahí
moltes vegades
explicant-ho
o, bueno,
algú ve a veure
i diu,
escolta,
però tinc una curiositat,
perquè aquest és el gran...
quant de temps
heu estat, no?,
amb que els metges
hagin deixat
del bolígrafo
i s'hagin posat
a teclejar.
Dius,
bueno,
jo crec que
a la nostra casa
sincerament
molt ràpid
i en alguns,
sobretot a la primària
que vam començar
amb dos,
tres mesos
de...
que fixàvem...
Bueno,
ja vam adquirir
una rutina,
vam començar
amb la primària,
vam començar
primer la història clínica,
no la retires
però està aquí,
després la història clínica,
no te la servim
però està en dipòsit
i al final,
com que ja arribava
un moment
en què ja no es demanava res
perquè ja tothom
ja estava acostumat
a fer anar a l'ordinador,
doncs es van retirar totes
i avui estan totes
amb un magatzem
amb una nau industrial
aquí a Constantí
que serveix
d'acúmul
de coses,
sobretot que venen de fora
i aquest és el...
el que hi ha avui.
En uns mesos
jo trenco una llança
pel...
Enfermeria també,
eh?
Enfermeria,
tot el personal assistencial
que bàsicament són metges,
infermeres i tècnics,
i els tècnics de ratllos,
els tècnics de laboratori,
tot aquest col·lectiu
avui necessàriament
s'ha d'adaptar
a treballar amb l'ordinador.
Jo crec que
aquesta cultura
que hi ha
al nostre
sistema sanitari
on realment
doncs
l'adaptabilitat
és permanent
amb els tractaments,
és una inèrcia
que serveix
també per això.
I jo sempre recordo
que quan jo estudiava
el SIDA
no existia.
El primer malalt de SIDA
el vam descobrir
quasi bé 10 anys després
que jo estava exercint
de metge,
no existia.
Evidentment
la resonància nuclear magnètica
ni parlar-ne
i el TAC
començava a veure's
i la primera ecografia
i el primer ecògraf
jo vaig anar a despatxar
a la Diputació,
discutir amb la Diputació
quan teníem
la maternitat
de la Diputació
que un ple de la Diputació
aprovés una subvenció
per comprar una ecògraf
per la maternitat.
Avui,
això ho he fet jo,
jo amb la meva vida
activa,
professional
i ja
participant
com a responsable
a Santa Tecla.
imagini's
el temps
que ha corregut
i la necessitat
que els nostres professionals
tenen habitualment
adaptar-se
a tots els recursos
tecnològics
perquè
evidentment
l'aparoscopi,
la cirurgia ambulatòria,
tot això no existia,
res,
ni parlo de
5,
10,
15 anys.
Jo voldria dir que
jo fa un any
i mig
que estic treballant
amb l'entorn sanitari
i volia dir
en aquest sentit
dues coses.
Una,
el meu descobriment
des de prop
del que percebem
els ciutadans
de la professionalitat
dels facultatius,
dels metges,
de les infermeres,
que va una mica
amb aquesta línia.
Aquesta és una
de les explicacions
perquè
és una feina
molt vocacional
però també
és una feina
que contínuament
s'estan adaptant
perquè jo he sentit
converses
de l'estil
de
ah,
però ara això
ja ho feu
amb l'aparoscopi,
és a dir,
sense obrir,
que un metge
li diu a l'altre
i per tant
se n'acaba
d'enterar
perquè fa dos mesos
que no es feia així.
Aquesta percepció
que tots tenim
com a malalts
que ens han dit
que aquella operació
que ens van fer
fa un any
es feia d'una altra manera
i que costava més
és certa,
és el dia a dia
del metge,
almenys és el que jo percebo.
Per tant,
són gent molt acostumada
al canvi.
També tenim en compte
una cosa
que és que
les noves tecnologies
la gent jove,
per entendre's,
la gent de menys
de 40 anys
ja no és un canvi cultural
i a la nostra organització
hi ha molta gent
jove,
molts metges joves
també es van acoplant.
Jo,
una de les sensacions
agradables
que també he tingut
és veure
com el metge
implícitament
te reconeix
que sí,
és més ràpid,
segurament per ell sol,
el paper
que fa rarrarrà
però és més productiu
pel conjunt
de l'organització
que aquell rarrarrà
que fa amb el paper
el faci,
prengui 10 segons més
i el faci amb l'ordinador
perquè allò
li serveix
a un altre company seu
de professió
per donar una assistència
de més qualitat.
Per tant,
certament,
costa
però ha sigut molt ràpid,
és molt ràpid,
és a dir,
en qüestió de mesos,
de pocs mesos,
la gent s'acopla
i fins i tot,
jo diria,
en favor seu
de que
amb poc suport,
jo moltes vegades
tinc la sensació
que estem enviant
els metges al front,
entre cometes,
sense explicar-los.
Arribo un metge
a la nostra organització,
se li posa l'ordinador davant
i venga,
gairebé no hi ha temps
perquè la pressió assistencial
és molt forta.
Afortunadament,
els mitjans que hi ha
amb ordinadors
són tan fàcils,
la gent està tan acostumada,
ja avui en dia,
amb un ratolí,
amb una Windows,
amb una finestra,
amb un endavant,
endarrere,
amb un navegador,
que si els hi poses
bastant fàcil,
que és el que intentem
posar-los fàcils,
doncs,
en qüestió d'hores,
una persona que no sabia
res està funcionant.
Aquesta va ser una
de les regles del nou.
Vam provar un estiu
fa dos anys,
si no recordo malament,
quan hi havia
aquestes dubtes
i aquestes qüestions,
sobretot urgències,
on aquesta dinàmica
que explica el Manel
és així encara més,
de dir,
escolteu,
què passaria
si pels punts
de reforç d'estiu
que posem de nou
cada estiu
i es tanquen,
que s'obren
i es tanquen,
són tres mesos,
on s'incorporen
molts professionals de fora
perquè són gent
que busquem
per aquest període de temps,
els nostres reforçats
amb aquest col·lectiu,
doncs poséssim
els quatre o cinc punts
el que voldrem
que sigui el full
d'urgències,
les cràtules
per atendre
ràpidament urgències
i mig programat
i mig fet
perquè puguin sortir fàcil
i a veure què fan.
Clar,
això el repte era
instal·lar allò,
arribaven persones
que evidentment
no tenien cap registre cultural
a dins de casa,
venien a treballar
i venien predisposades
a treballar
amb el que hi ha,
no?
I els hi posaves allò
i els hi explicaves
i no els hi deia res més.
la sorpresa
va ser
que en aquests llocs
de trenta i tants mil
consultes
que es fan
en aquell...
que no són tots,
només en aquests
se'n fan
al voltant de les trenta-sinc,
quaranta-mil assistències
en aquest estiu,
doncs tot es va fer
amb l'ordinador,
la gent sortia amb el paperet,
més no sé què
i aquelles persones
clic-clac, clic-clac, clic-clac,
perquè arribaven predispostes
a que, ah, com ho tinc
a fer així?
Ah, clic-clac, clic-clac, clic-clac.
Per tant,
acabant l'estiu
vas poder anar
amb els teus professionals
i vas dir,
escolti,
aviam,
seiem,
però això ha passat així,
anem a parlar-ne,
i dit això,
que va ser una prova del nou,
jo crec que el que diu el Manel
és així,
jo he d'agrair
tot el dia a dia
i en aquest és un exemple més
i ara que hi ha hagut,
s'ha acabat afortunadament
la conflictivitat laboral
amb el tema de la vaga,
que tenia un component
molt important
del que és,
no només el tema econòmic,
tenia un component
molt important
de la que és la valoració
i l'apreciació
d'aquest posar en valor
un ofici
i un d'allò com és el sanitari,
doncs a mi em ve molt de gust
que ara que ja no és,
hi ha cap dubte
que estigui fent la pilota ningú
de posar en valor
que som un equip
de persones
que realment
al posar-se al dia
forma part
dels objectius
necessaris
i primers
i això no és fàcil
quan un està parlant
amb entorns,
amb altres entorns,
no,
diem-ne funcionarials,
perquè ens entenguem.
Comentàvem en el Sant Romà
a l'inici de la conversa
la importància
que té la història mèdica
en el dia a dia
per salvar vides,
senzillament,
perquè hi ha tot el currículum
com a pacient del malalt,
sempre hi ha una primera vegada.
Des del punt de vista pràctic,
a partir d'aquí moment
de la vida del pacient,
del malalt,
d'aquella persona
que és atesa sistemàticament
a través de la xarxa,
comença a haver-hi dades.
Esmentava vostè també
aquest gran magatzem
on hi ha els historals mèdics
de les persones
que han passat per la xarxa,
diguem-ne de forma habitual,
que són residents a la zona,
etcètera, etcètera.
Una criatura neix
a Santa Tecla,
posem per cas,
fa 15 anys.
A partir de quan
està informatitzat el sistema?
Estan ja introduïdes les dades?
És una pregunta molt pràctica,
però crec que també
té el seu interès, no?
Una realitat.
Aterrici on t'aterrici,
si arriba de nou,
se li prenen les dades primeres.
Ara ja no.
El que neix ara
ja està per sempre allà.
Però aquells que van néixer
abans d'aquest canvi...
Típicament, per dir-ho d'una data,
típicament nosaltres tenim
registres informatitzats
des de mitjans dels 90,
diguem-ne.
Però amb una afegitó.
Nosaltres tenim
als nostres arxius centrals
més de 200.000 històries clíniques
en paper
i allò, en aquests moments,
amb un servei de 24 hores,
és digitalitzable.
És quasi instantàni,
a més a més que es pot arribar
a aquest estudiant.
És a dir, si es necessita puntualment
una referència d'abans de l'any 94-95,
perquè, esclar,
digitalitzar allò seria,
a part de car,
probablement inútil.
Si avui necessita,
pel que sigui,
un metge de la nostra organització,
una referència anterior
que no estigui digitalitzada,
es pot fer sota demanda
en qüestió de minuts.
Per tant,
nosaltres tenim informació
de la història clínica
de les persones.
Jo, per exemple,
et posaré l'exemple dels meus fills.
Els meus fills tenen 17 i 20 anys
i tenen gran part
de la seva vida clínica
digitalitzada
a la xarxa nostra,
però és que si es necessités
alguna cosa de quan van néixer,
doncs també,
que van passar,
jo recordo que els he portat
a urgències a Santa Tegla
des dels anys 80.
Doncs allò està en paper
i seria digitalitzable.
Per tant,
en aquest aspecte
és molt versàtil
i a partir d'ara,
doncs,
com més anem,
en aquests moments,
tots els nens
que estan naixent
a la nostra maternitat,
tota la gent
que passa per urgències,
tot allò ja queda digitalitzat
i queda excessiu.
Hi ha coses que van,
com que el procés
ha sigut molt progressiu
al llarg dels anys
i el que es va començar
fa molts anys
va ser, per exemple,
el laboratori,
les dades analítiques,
perquè això eren dades
quasi com si diguéssim
administratives,
numèriques,
i el laboratori
anava fabricant
i allò ja estava penjat
no a la referència
d'història clínica,
sinó a la referència
administrativa
d'aquella persona.
També hi havia dades
com els informes
de radiologia,
d'ecografia,
informes escrits
que feien el servei
sobretot de diagnòstic
que també estaven igual.
Tot aquest banc
de dades informàtic
ja existeix
i aquest és viu,
o sigui,
que aquest és viu
i no s'ha anat acumulant.
És a partir d'un cert moment
que sobre aquella caràtola
administrativa
que deia nom,
direcció,
adreça
i quatre coses més,
s'hi afegeix
i s'hi penja
una altra caràtola
que és
antecedents,
medicació,
tractament,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Jo volia introduir
un element
que ens sembla imputat.
Jo tinc un aquí
que li vull preguntar
que no s'acabi.
No, no digui, digui.
No, un element
que voldria dir,
de tot el que hem dit,
hi ha una altra cultura
que comporta això
que no és baladí,
no és irrellevant,
que és la de la,
diguem-ne,
aquí s'acaben els secrets.
o sigui,
a partir que això
ho posem a l'ordinador
i evidentment
hi ha la confidencialitat
i evidentment
no hi té accés
un altre professional
que no tingui
el còdic d'accés.
Però deixem fer un incís
perquè de confidencialitat
volia parlar,
tenint en compte
que és un dels punts
importants
d'aquesta jornada.
Tot s'introdueix
a l'ordinador?
Totes les dades
d'aquell malalt?
Absolutament totes.
El pacient
pot tenir,
doncs,
alguna,
en un moment determinat,
escolti,
aquesta dada
que jo li dono ara
no la posen.
Sí,
però igual que la història
de paper.
Exactament igual.
O sigui,
el problema
de la confidencialitat
és igual en paper
que en ordinador.
Exactament la mateixa.
En quant als drets
dels malalts
és això,
de dir-li al metge
el que té
però que no vol
que figuri enllà.
La història clínica
és propietat
del malalt.
Nosaltres la custodiem
i per tant,
com que la custodiem,
tenim unes obligacions
com qualsevol custodi
que custodi alguna cosa.
Donar-li seguretat
i evidentment
com que és propietat
del malalt,
el malalt té dret
a tot allò
que és propietat seu
i eventualment
retirar-ho d'allí.
L'únic que...
És que vostè deia,
ara diu,
com que està això
a la xarxa,
doncs vés a saber
què faran.
No, no, no,
jo li volia...
Sí, sí, sí.
O sigui,
evidentment,
els temes de confidencialitat
des del punt de vista
de què hi ha accés
a la història
és les barreres
i les limitacions
i les prevencions
són exactament igual
en paper
que en l'ordinador.
I evidentment,
si algun ciutadà
o un malalt
diu, escolti,
a mi que jo tinc
aquesta malaltia
o l'he tinguda,
no vull que consti
una història clínica,
el metge
no està autoritzat
a posar-ho
perquè és la seva...
és el dret del malalt.
Després,
no tothom té accés,
igual que en la bossa.
Jo crec que,
en contra del que
molta gent pensa,
fins i tot
des del punt de vista
informàtic,
està molt més fàcil
a identificar
qui té o no
qui té accés.
Perquè,
quan tothom parla d'això,
en l'ordinador,
escolti,
la bossa,
aquella bossa,
que quan surt del magatzem
i arriba a la planta,
no totes les centenars
de milers de bosses
estan lacrades,
no?
Passa per centenars,
passa per moltes mans,
per molts calaixos,
arriba,
s'emmagatzema
i retorna,
dels quals hi ha
quantitat i quantitat
de circuits
de persones
que no són assistencials
i si ho són
o que està
guardadet
en un racó
perquè puja,
baixa i entra,
és molt més difícil
garantir
que ningú
o la creixi
sobre a sobre
o que és impossible
o és impossible
garantir
que ningú hi posarà
la malla dins
a guaitar alguna cosa.
Per treure a posar
alguna cosa.
Mentre que amb la informàtica
qualsevol de persona
que primer ha d'haver tingut
el còdic d'accés
i després del còdic d'accés
queda gravar
qui ha accedit
en aquella història.
I què hi ha fet.
No està blindat
des del punt de vista
de seguretat.
I per tant sí que pot ser accessible
però
podem saber
qui ha sigut accessible
en aquella història clínica
pel seu còdic personal.
Per tant,
des de l'òptica
de la confidencialitat
o de la inviolabilitat
d'aquest document
és molt més garantit
la història informàtica
que l'altre.
Quan jo parlava
de la comparabilitat
és que
com que
una cosa feta al vendrell
quan arribi a Santa Tecla
es veurà
el professional
que hi té accés
té accés a tot.
Clar,
té accés
a tot allò
que s'ha fet
a l'altre hospital
que ha fet
un altre company.
I per tant
aquest doble control
o aquesta
complementarietat
o la consultoria
entre professionals
que a vegades
però no la trucava
per telèfon
i dir
escolta,
m'interessaria
que em miressis això
i estant a la distància
un professional
que abans
tenia que dir
envia'm el malalt
bueno,
envia'm el
que ja ho miraré
o va, cita'm el per no sé quants
avui pot ser tan fàcil
com dir
espera't un moment
i estant
a 40 quilòmetres
entra a l'ordinador
guaita
mira la radiografia
mira allò
i diu
escolta,
em sembla que
tranquil
que aquí no hi ha res.
Jo voldria afegir un exemple
com a pacient
personal
de comoditat
i d'economia
un dia
concret
no ve el cas
vaig a veure
un metge
de la nostra organització
per un tema
i em demana
que em faci
bueno,
em diu que em vagi
a fer una analítica
i em diu
espera't,
però espera
que n'has fet alguna recent
dic sí
dic fa 10 dies
ah, espera't
i va anar a l'ordinador
i es va mirar l'analítica
a mi em va estalviar
una incomoditat
i a l'organització
li va estalviar
un cos
que no és
que no era necessari
que no era necessari
temps
comoditat
diners
això nosaltres
moltes vegades
ho pregunten els periodistes
ho intentem valorar
però quan fas una aproximació
les xifres són espectaculars
jo m'ho penso
el que passa és que a vegades
són difícils de creure
però amb hores de pacient
amb hores de metge
amb comoditat
amb economia
és espectacular
ja per acabar
perquè tenim
una cita al Palau de Congressos
s'inaugura
aquest congrés extraordinari
sobre cardiopatia isquèmica
parlant de salut
i no volem perdre detall
en la inauguració
ja per acabar
abans Manel Sant Romà
comentava des de fora
diguem
d'aquell no és metge
de com evoluciona
tot el món de la medicina
el món de la informàtica
ja ni parlar-ne
un cop consolidat
això que tenim
a la xarxa
què més
què vindrà després
quin és el següent capítol
o el capítol més immediat
bé
podem fabular tot el que vulguem
i a més amb raó
però el més immediat
que vindrà
què podria ser
a veure
de cara al pacient
nosaltres
plantegem
en un futur
que ara l'any que ve
tot el tema
de telefonia mòbil
diguem-ne
de poder
de poder interactuar
amb ell
de facilitar-li
les coses
no tan sol
les visites
determinades informacions
de cara a la nostra organització
moltíssim més
extreure més informació
del que es té
en aquests moments
tenim moltíssima informació
que li podem treure
molt de suc
per exemple
un exemple
un metge
mentre està
utilitzant l'ordinador
podria
encara no és
això encara no és factible
però podria
arribar
a que el propi ordinador
li suggerís
dir
escolta
casos com aquest
a la nostra organització
n'hi han hagut
tres o quatre
mira-te'ls
perquè la medicina
avui en dia
i durant molt de temps
suposo
està basada
en l'evidència
en el coneixement
del que es té
per tant saber
per un metge saber
que aquell cas
n'hi han hagut
d'altres similars
tractats per companys
que els té al costat
seria important
tenir-ho això
i tenir-ho
diguem-ne
de forma automàtica
és una de les possibilitats
que es pot explorar
evidentment
com dic
mantenir la rebotiga
funcionant
no és fàcil
pensem que
volem que
i encara
a data d'avui
encara no és així
perquè encara tenim
alguns pobles
que ens falten
línies de comunicació
però volem que això
que tenim al Vendrell
a l'Hospital del Vendrell
que tenim allà
arribi
amb el poblet últim
que nosaltres donem servei
també hi ha tot un tema
molt important
que no depèn tant de nosaltres
depèn de la conselleria
que és això
fer-ho a nivell
de tot Catalunya
és a dir
que aquesta història clínica
que nosaltres tenim
a la nostra organització
bastant ben endreçada
sigui única
per tots els ciutadans
de Catalunya
independent d'on t'hagin estat
i si jo m'he trencat
el turmell a Figueres
doncs també que se sàpiga
quan jo em visito
a la seu d'Urgell
per tant
la feina
no l'acabem
no hi ha límits
no hi ha límits
sens dubte
hi ha aquesta jornada
la salut en xarxa
que se celebrarà
la propera setmana
de ben segur
que servirà també
per posar de manifest
tot el que s'està treballant
des d'aquí
des de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla
i lògicament també
com treballen
altres organitzacions
que resten a veure
amb la salut
tot el tema
de la informatització
en la seva organització
doctor Joan Maria Atxeram
en el Sant Romà
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies
moltes gràcies
fins la propera
gràcies
gràcies
gràcies