Quatre minuts seran un quart de dotze del migdia.
Obrim el temps que dediquem habitualment a parlar de temes relacionats
amb l'àmbit de les lleis i la justícia,
aquest espai que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui ens acompanya Javier Terres. Bon dia, Javier, benvingut.
Bon dia, gràcies.
Estem encantats perquè l'hem tingut convalescent
per un tema de salut del qual ja es troba pràcticament recuperat.
Sí, en període de rehabilitació, una lesió amb el genoll, però bé.
Ho dic pel Club de Fans de Javier Terres,
perquè els nostres advocats col·laboradors, Víctor Roca i Javier Terres,
sabem que tenen Club de Fans i deien
què és del Javier Terres, que ja no el volen i tant que el volem.
El que passa és que estava convalescent.
Exactament, exactament.
Bromes a banda, se'n recorden que la passada setmana
parlàvem del torn d'ofici, vam conèixer de prop
el que era la justícia gratuïta, el torn d'ofici.
Amb el nostre convidat, els nostres convidats vam comentar
i una de les qüestions que els vam plantejar era
què impulsava un advocat justament a formar part d'aquest torn d'ofici,
perquè no és obligatori en l'actualitat.
Aleshores, en aquell moment, parlàvem de vocació d'una banda
o de com exercir la professió d'advocat.
En fi, es barrejaven moltes coses.
Precisament per això, i avui coincidint amb un tema d'actualitat,
volem parlar de la professió d'advocat i de la professió de procurador,
però no fent filosofia, que això sempre es pot fer
i qualsevol escenari és vàlid,
sinó parlant objectivament de la llei d'accés a la professió,
perquè fa escasament tres setmanes que va sortir,
que ja es va aprovar.
No sé exactament què és el que calia reformar.
Arrel de demanda de qui es va reformar aquesta llei?
O es va fer de nou? Això ens ho explicarà el Javier?
Sí, ha sigut aprovada per les Corts, pel Congrés dels Diputats,
prèvia fase pel Senat, com tothom coneix,
i bé, doncs, és una llei que ja és plenament vigent.
El que passa és que una de les darreres clàusules d'aquesta llei
és que no s'aplicarà fins que passin cinc anys.
És la primera sorpresa, encara que nosaltres ja,
els que seguíem la redacció d'aquest projecte de llei,
doncs coneixíem que s'ha anat aprovada d'aquesta manera,
i és única i exclusivament per salvaguardar
que les persones que en aquests moments estan cursant la carrera d'aret,
i, clar, doncs, aquesta notícia que pot canviar molt
el que serà, doncs, la seva sortida professional,
el seu accés al món de l'advocacia,
doncs, podria quedar, en certa manera, molt diferent
a quan ells es van matricular per primera vegada a la Facultat de Darrer.
Llavors, doncs, s'ha procurat aquesta vacati olegis,
que diem tècnicament, no?, aquestes vacances legislatives,
i fins a dintre de cinc anys, doncs,
per les persones que no es matriculin a la Universitat de Darrer,
de Darrer, a la Facultat de Darrer,
de cinc anys cap endarrere,
doncs, no els serà aplicable
tot el que aquesta llei d'accés a la professió de l'advocat
i al procurador estableix.
Per tant, aquells que han acabat ara la carrera...
Aquestos no, aquests no estan aplicats.
...es regiran per la llei anterior.
Exactament, exactament, i per la situació anterior,
i per tots els requisits que actualment,
doncs, avui en dia s'estan demanant
per poder exercir com a advocat.
A l'origen de tot això, preguntaves, a veure...
Sí, clar, perquè dius, ara, ja entrarem una mica...
Grans trets, eh?, tampoc no ho farem ara aquí,
però les diferències substancials que hi ha
entre la llei que encara s'aplica
i la que s'aplicarà en les noves promocions.
Exactament.
Bé, això sorgeix una mica, com sempre,
doncs, en aquest període,
que no sabem mai quan acabarà,
en el que en el nostre país
es troba d'educació el que és la normativa europea.
Com sabeu, totes les polítiques d'educació,
ja siguin, doncs, escolars, de batxillerat, universitàries,
s'intenta, des de l'organisme, dient de la Unió Europea,
que tinguin un criteri comú.
Què succeix?
Els estudis de dret, per la gent que els ha cursat
o per la gent que, bueno, que tenia familiars o amics
que havien cursat aquestes disciplines,
doncs, eren molt amplis en el nostre país.
I sempre, doncs, bé,
la matrícula era important,
la sortida d'advocats era també desproporcionada,
i la veritat és que tenim que dir que Espanya
doncs és un dels països amb més nombre de llicenciats en dret
i també amb un gran nombre d'advocats,
que no és el mateix, eh?
Aquí, des d'aquest programa, sempre hem mantingut
o hem reafirmat la diferència entre el que és un llicenciat en dret
i un advocat, que no és el mateix.
Hi ha molts llicenciats en dret que no fan d'advocats.
Ah, exactament.
Precisament per aquesta mena d'amplitud
que la llei pregonava, provocava i establia.
Bé, efectivament, doncs, diguéssim, el temor,
el temor amb l'evolució de la societat
que més tenia el món jurídic
era que, precisament, un advocat
a l'hora d'acabar la carrera de dret
amb el seu títol, doncs, ja podia obrir un despatx
i bé, doncs, sense cap mena d'experiència de cap tipus,
perquè la carrera no s'exigia
o no es cursava cap mena d'àrea pràctica
del que era la professió d'advocat,
doncs, podia portar, podia, doncs,
defensar o acusar qualsevol mena de cas,
cas importants.
Tinguem en compte que un advocat està al front
de problemes livians,
però també alguns d'una transcendència,
bueno, important, no?,
com, per exemple, és la prohibició
de tindre una llibertat, no?,
o de deambular,
o el que són prenes de pressó, doncs,
dures i contundents.
No, situacions que determinen la vida d'una persona, clar.
Això comportava que vèiem
que la pràctica forense, no?,
la pràctica professional,
doncs, se'ns descontrolava una miqueta.
Què succeeix?
Els òrgans que tenien que vetllar,
per això, són els col·legis d'advocats
i són els que tenien, doncs,
aquest esglai, no?,
més profundament
dintre d'una àrea, doncs,
de preocupació ingerida.
I per això, doncs,
des de fa molt de temps,
i aprofitant que la comunitat europea,
doncs, deia que això no podia continuar així,
perquè en l'àmbit europeu,
dintre les facultats,
ja es feien diferents camins, no?,
ja es feien diferents camins
de la persona que es volia dedicar a ser advocat,
de la persona que es volia dedicar a ser fiscal,
de la persona que volia, al final,
opositar per ser jutja,
i llavors, clar,
aquesta situació europea no es donava Espanya.
Espanya, amb el títol de llicenciat,
podies fer el que volguessis
dintre del que és l'àmbit jurídic.
Això creava un perill,
o una inseguretat, per dir-ho una manera.
Bé, ha sigut molt complicat,
perquè, clar,
el que és l'entitat que governa
els advocats en el nostre país,
que és el Consell General de l'Abogàcia Espanyola,
s'ha trobat amb una altra entitat,
amb tota la bona fe del món,
no ara el criticaré,
ni parlaré de quins eren els seus objectius o motius,
com és la universitat,
donat que en l'àmbit europeu
sí que és veritat que tenia aquesta titularitat,
ha volgut també ser competent
a l'hora de regular aquests professionals
que posteriorment portaran la defensa
o acusació dels ciutadans,
dels ciutadans d'aquesta ciutat,
dels ciutadans de Catalunya
o de la resta de l'Estat.
Bé, aquí hi ha hagut una barella
que ha durat bastant de temps.
Hi ha hagut un enfrontament claríssim.
Bastant directe,
i llavors s'ha donat lloc a aquesta llei.
Aquesta llei que ara és vigent i que...
Fa contenta les dues parts aquesta llei?
O no fa contenta cap?
A veure, ja...
A vegades passa quan es vol conciliar...
Sí, perdó.
A veure, jo tinc una opinió particular,
però també, doncs, potser el que tinc que donar
és l'opinió institucional, no?
L'opinió institucional és que per fi
s'han aconseguit uns mínims
i l'opinió particular és que s'han acabat
amb una mena de taules.
Ara bé, jo soc membre d'una institució en concret
i formo part del seu govern,
que és el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
i també formo part del Consell General d'Oragocia,
perquè soc membre d'aquest Consell a Madrid,
i he de dir que crec que la universitat ha aconseguit molt.
Crec que la universitat ha aconseguit moltíssim.
El problema aquí, sobretot,
és que la universitat, i té amb una lògica,
o sigui, té una lògica bastant aplastant també,
se'n permet,
és que, clar, ella forma, educa en unes disciplines,
en unes disciplines jurídiques,
i també perquè no ha de tindre un apartat
que obliga els alumnes a també formar-los en la pràctica.
Entenc que si després hi ha una llibertat
laboral de professionals dins del món del dret,
és a dir, un advocat format i titulat aquí a Catalunya
que pugui exercir en qualsevol país de la Unió Europea,
la universitat fins a cert punt ha de garantir
que l'equivalència dels estudis sigui la mateixa
de les altres universitats europees.
I ara anem un altre cop a Bolònia.
Exactament.
Un dels principis de les criteris ha sigut els criteris de Bolònia,
que, bueno,
entren intrínsecament dintre del que és la formació universitària,
del que és el postgrau,
del que són els màsters,
que precisament vol una mica dirigir tota aquesta pràctica.
A veure,
la qüestió ha quedat en taules per què?
Perquè, efectivament,
doncs qui tenia que vetllar o tenia que dir
que una persona era advocat o no,
va quedar clar que eren els col·legis advocats.
No podia ser una entitat universitària,
perquè realment qui controla
que un advocat atengui bé amb un ciutadat
tarragoní, amb una defensa...
La pràctica jurídica.
Exactament.
Doncs amb això sí que ho hem aconseguit,
però en tot moment s'ha volgut participar
en aquest control d'una manera mixta.
És a dir,
sí que aquest control i sí que la titulació,
sí que l'apte, diguéssim,
en certa mida,
per poder exercir com a advocat serà dels col·legis,
però la formació d'aquestos advocats
sí que estarà molt representada
per molts professors,
per molts catedràtics
o membre personal de la universitat.
També hi haurà membres dels col·legis d'advocats,
de les seves escoles de pràctica jurídica,
que formaran part d'aquesta formació
com a advocat de l'alumne,
però sempre amb una mena d'equitat,
per dir-ho d'alguna manera.
Bé, la por fonamental d'establir
aquesta mena d'equitat en fil per randa
és única i exclusivament perquè
els col·legis d'advocats
front a la capacitat molt nombrosa
i determinada
i que no fa falta explicar de les universitats
a l'hora d'organitzar cursos,
màsters, postgraus
i qualsevol mena de seminari
de qualsevol disciplina,
doncs és molt important
front a quasi ben bé
l'organització artesanal
que els col·legis d'advocats
tenen que portar a terme
del que són disciplines de pràctica.
Per tant, el col·legi d'advocats
perd protagonisme
davant del que és la formació
dels futurs advocats.
Sí, sí.
El que passa és que amb aquesta llei
hem aconseguit
doncs arribar a pactes i acords
i potser són unes garanties
que en un principi
teníem por,
teníem por que no s'arribessin a aconseguir
però sí que estan establertes
i bé, el que sí que puc dir
és que nosaltres
sempre les portarem a terme,
les alegarem i les sol·licitarem.
Ara bé, per a un alumne
que està pensant...
I que suposa per l'alumne.
Exactament.
L'alumne suposa
que quan acabi la carrera de dret
si vol ser advocat
doncs encara li quedarà
un tram per fer.
Però em penso
que amb la cosa de Bolònia
que dèiem
això passarà a totes les carreres.
Sí, diguéssim que sí.
El problema és que...
S'escurça el que és la carrera
en si
però després s'ha d'afegir
tota una sèrie de titulacions
per poder exercir.
I d'aquí la Bacati Olegis
que dèiem abans.
Si un senyor
que va a la universitat
per exemple a Rovira i Virgili
i es matricula de la carrera de dret
en aquell moment
li tindran que dir
escolti'm
si vostè per definitiva
per motiu
vol ser advocat
tinc en compte
que tindrà que cursar
dos anys més
d'una pràctica professional
que la podrà fer
a la nostra universitat
o la podrà fer
en el col·legi d'advocats
que tindrà també un cost
que tindrà també un cost
amb tot el que implica
i que netament
si vostè no té aquest títol
doncs no podrà exercir-s'hi
mai com a advocat.
Cosa molt diferent
a el que tots els altres advocats
hem fet.
que amb el títol ja
podíem obrir
un gran despatx
un petit despatx
o fer consultes al carrer
si és necessari
però podíem exercir
com a advocat.
Ara ja no.
Això s'ha acabat.
Javi, potser et pregunto
una cosa
que no té res a veure
però per això estàs tu
per resoldre els dubtes
que tenim els que no sabem.
Té alguna cosa a veure
amb la passantia
tot això?
Esperta aquella cosa
de la passantia
clàssica
d'aprendre treballant
amb un advocat
més experimentat.
Això ja sé que sona
molt antic
però es feia
fins fa poc
o es fa, no ho sé
per això t'ho pregunto.
Doncs mira
és una incidència directa
a la desaparició
de la passantia
per exemple.
Que tenia les seves coses
bones i dolentes
també.
Sí, sí.
Bé, la passantia
sobretot el dolent que tenia
que es cobrava ben poc
quan es cobrava.
Ben poc
i que no estava considerada
efectes de drets laborals
o de seguretat social
això sobretot.
ha sortit una llei paral·lela
que és la llei
especial laboral
de l'advocacia
que està una mica
intentant protegir això.
Però bé,
la passantia tenia això
i que clar,
no et podies aferrar
ni podies al·legar
cap situació
d'injustícia laboral.
Ara bé,
és la forma
i la manera
en què realment
jo penso
que s'aprèn
a fer d'advocat
i que realment
acabes amb uns
drets
i amb unes garanties
per portar qualsevol mena
de casa
a qualsevol ciutadà.
En aquesta situació
diguéssim
que s'intenta
reconduir tot
a aquesta mena
d'àrea pràctica
que es demana
en una sèrie
d'hores importants
que s'han de cursar
en una escola
de pràctica jurídica
ja sigui
una escola
organitzada
per les universitats
que abans
no podien organitzar
escoles de pràctica
o bé
unes escoles de pràctica
com sempre s'havia fet
per part del col·legi
d'advocats.
Bé,
sí,
a veure quin sistema
s'utilitza
a veure quina canalització
les que fins ara
hem vist
no són exactament
passanties
tal i qual
nosaltres les teníem entès.
Eren pràctiques
que es feien
o bé
dintre de l'escola
amb unes hores
en algun despatx
però no
amb aquella continuïtat
amb aquella relació
doncs
amb una llarga distància
que podia comportar
una passantia.
Però de fet
hi ha estudis
ara penso
per exemple
d'enginyeria
en els quals
això també es contempla
en enginyeria superior.
Unes pràctiques
que es fan ja
dins del que és
l'àmbit
de la inserció laboral
en unes condicions laborals
bé que ja sabem
quines són
però que en definitiva
venen a ser pràctiques.
Exactament.
Si podem agafar un model
ho dic perquè
ha sigut
el model
més discutit
en tota aquesta tramitació
parlamentària
aquesta llei
són els MIR
per exemple
els metges
els metges
metges interraciós.
És l'única carrera
que no patirà
aquests canvis
tan contundents
de la Convergència
a Bolònia.
Exactament
però és una pràctica
tal qual
són les persones
aquests metges
que tenen
que estar
inscrits
inserits
dintre d'una
organització
hospitalària
o clínica
i llavors
segueixen pràctiques
i estudis
des del primer moment.
Vindria a ser un MIR
Exactament
el que passa és que el MIR
ho hem de dir
està remunerat
tens una sèrie
de garanties laborals
és d'una duresa extrema
i segurament
que hi ha molts companys
metges que diuen
que tampoc és la panacea
s'ha volgut fer el mateix
però no amb les mateixes garanties
i aquesta mena d'assumpció
que tot surti
de l'escola de pràctica jurídica
doncs bé
fins a cert punt
jo penso que s'acaba
amb la passantia tradicional
i entrem en un híbrid
en un híbrid
que de moment
no tinc elements de judici
per valorar.
Ja veurem quan es comença a aplicar
tot això
afecta directament també
a l'exercici
de la professió de procurador
estem parlant d'advocats
però parlem d'advocats
i procuradors
de moment
l'escola de pràctica jurídica
del col·legi d'advocats
continua fent la seva
perquè en principi
aquesta llei
com explicaves
no és d'inmediata aplicació
i en fi
és el que dius
fins que no estigui en marxa
doncs tampoc
des del punt de vista professional
no es pot fer una valoració
Nosaltres la veritat
és que
una de les obligacions
que ara els col·legis
se'ls imposaran
és tindre un conveni
amb la universitat
que ells creguin convenient
jo tinc que dir
aquí públicament
i des d'aquests micròfons
que el col·legi d'advocats
de Tarragona
té un conveni
ja des de fa temps
abans de
posar-se en vigor
totes aquestes noves doctrines
i la que serà
la nova llei
amb la universitat
Rovira i Virgili
hi ha una comunicació
i un contacte
i precisament tenim
uns òrgans mixes
de direcció
del que és
doncs aquestes disciplines
i estem molt contents
i bé
en aquest aspecte
doncs sempre
la comunicació
ha sigut fluïda
des d'aquest punt
per exemple
amb el que era
doncs el màxim dirigent
de la facultat de jurídic
al seu de Gals
que és el Santi Castellà
que bueno
sempre ha sigut
un home col·laborador
en aquest aspecte
i entenedor
de la situació
i que des d'aquí
doncs li vull agrair
sempre el tracte
que ha tingut amb nosaltres
a veure com evoluciona
el que passa
és que altres realitats
i altres situacions
doncs potser se'ns escapen
perquè no tenim
aquesta properia
que potser tenim
aquí a Tarragona
la llei és una
i és igual per tothom
després també depèn
molt de les persones
que estan al capdavant
de les entitats
i les institucions
que es puguin arribar
a acords
que puguin satisfer
a tothom
i sobretot
el ciutadà
que al final
és qui farà servir
els serveis d'advocats
que ens preocupa
que el ciutadà tarragoní
que la situació
de les nostres comarques
doncs trobi
un personal
correcte
ben format
amb un grau
d'experiència important
i que tot això
el col·legi d'advocats
de Tarragona
li pugui ofertar
amb totes les garanties
Xavier Terres
moltíssimes gràcies
benvingut
i fins al proper programa
a vosaltres
adeu-siau