Segurament ja ho saben, Tarragona Ràdio es troba en plena programació estival,
que no de vacances, una programació estival que, com vostès ja saben,
comporta la incorporació de noves seccions, el descans d'una altra
i el manteniment d'algunes.
Una de les seccions que es manté, com és habitual, també a l'estiu,
no fa vacances de moment, és aquesta secció que fem cada dimarts
en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona
per parlar sobre el món de les lleis i el funcionament de la justícia.
Avui ens acompanya en Xavier Terrés. Xavier, bon dia i bona hora.
Bon dia.
No fem vacances de moment?
De moment no.
I avui volem parlar de vacances, precisament.
Volem fer una mena de manual de supervivència en temps de vacances,
tant si marxem, si no marxem, coses que hem de tenir en compte
en aquesta època estival, Xavier.
Sí, la veritat és que el període estival i aquest tipus de vacances,
quan arriba cada any, la veritat és que és molt habitual
que ens traslladem a una segona residència,
que iniciem una sèrie de viatges, de turisme o de plaer,
i això pot comportar aquest canvi que la gent que es dedica
a anar contra el sistema, contra els drets i les obligacions
de tot ciutadà, doncs anar a profit.
Estem parlant dels lladres, estem parlant dels atracadors,
estem parlant d'aquest sector de persones que es poden aprofitar.
Després, per altra banda, també és molt habitual,
com abans hem comentat, iniciar un tipus de viatge,
un tipus de sortida o unes activitats que també comporten
una sèrie de contratacions, una sèrie d'obtenció de bitllets,
de tot el que són paquets de viatge,
que també això pot comportar, una sèrie de situacions
que si ja es desconeixen o jurídicament no es tenen constància
de com es poden reclamar en el sentit que potser no han pogut
tindre un bon final, doncs també el ciutadà es podria trobar
una mica desemparat o desubicat.
Intentarem tractar una mica totes aquestes qüestions.
Si et sembla, ens quedem de bon començament a casa nostra.
Imaginem-nos que som desafortunats que tenim una segona residència
o bé quan tornem a la segona residència,
després, força més, ens trobem que la cosa,
doncs vaja, que hi ha la tanca que no està com estava,
que ens hi han entrat, o després, un altre cas malauradament habitual,
és quan tornem a la nostra residència habitual
que ens hi trobem també algun problema.
Què hem de fer en aquest tipus de casos, Xavier?
A veure, en el primer cas, quan ens trobem aquest passatge,
aquest passatge, diguéssim, domèstic, el primer i més fonamental,
i que el recomanem més que res per seguretat,
és de no intentar entrar en aquesta casa.
Podria ser, podria ser que inclús encara estiguessin dintre,
o potser quedés a algun membre, si actuen en colla o en banda,
i el primer i fonamental és no anar-se a trobar amb aquella persona
que està cometent aquella actitud delictiva,
perquè ha comès un delicte, que és un robament,
i si trobem forçades, portes i demés, doncs amb força,
que està molt més agreujat dintre la llei.
I, clar, com podeu entendre, i el més lògic és avisar,
mitjançant els mitjans de comunicació que tinguem més a prop,
la policia o les forces de seguretat.
A partir d'aquí, una vegada venen les forces de seguretat
i trobem que no hi ha cap mena de persona a dintre.
L'important, a part del disgust,
és intentar veure quines són les destrosses, en un primer lloc,
i segon, quines han sigut les coses que s'han pogut emportar i que recordem.
En aquest aspecte, tinguem en compte que és molt important
que potser la policia, després de fer la seva actuació en aquell domicili,
en aquella vivenda, no té per què d'entrada fer ells com una mena d'actuació
o de registre respecte a la casa en què s'han presentat.
És a dir, hi ha una obligació, una mica de part, per part dels afectats,
dels propietaris, de, bé, presentar-se en aquell moment davant de la central de la policia,
si una comissaria, si un quartier de la Guàrdia Civil o bé una comissaria dels Mossos d'Esquadra,
amb el, diguéssim, amb el desig de denunciar les coses que han estat danyades
o que han estat, bé, sostretes en certa mida del que era la seva vivenda.
Per què? Perquè moltes vegades ens trobem que molts clients,
quan s'han trobat en una situació com aquesta, ens diuen
sí, va vindre la policia, ens van ajudar a entrar i tal,
però després han marxat, inclús ens hem trobat que ells l'únic que tenen
és com una mena de diligència, de trasllat, on vivíem nosaltres,
però on han fet res més.
No, la intenció de reclamar sempre, sempre, part de la persona afectada,
perquè ens podríem trobar, ens podríem trobar,
crec que o millor aquella família, aquell senyor, aquella senyora,
aquella persona que li ha entrat a casa seva,
doncs no volgués en cap moment denunciar o reclamar per aquells béns
que, bé, que els li han sigut sostrets.
Això també és important, l'acudir més tard en una comissaria o un quartier,
perquè molt sovint, o cada vegada més, els immobles, les cases, perdó,
una altra vegada, estan assegurats.
I quan estan assegurats, la companyia d'assegurances,
que potser té una de les clàusules amb les que hem contractat,
que precisament cobreix, perdó, una altra vegada,
que és que estem una mica...
Encara són aquests encostipats última hora que es juguem a la passada.
Exacte, perdó, nen.
Bé, doncs ens trobem que, bé, que trobem unes clàusules
que cobreixen precisament tota aquesta incidència, no?,
tots aquests robatoris.
Però, clar, les companyies d'assegurances no només cobreixen,
sinó que també se'ls ha d'adonar tota la informació possible
i una manera ràpida o efectiva, i a més a més amb tota la fe,
tota la fe i tota la seguretat que pot comportar,
és anar a una comissaria o bé a un jutjat de guàrdia
i interposa una denúncia.
Per què hi ha gent que sabia que no ho denuncia?
A vegades podem trobar que o bé el muntant de les coses
que s'han importat, com és lògic i normal,
i podem pensar de primeres, doncs no és una qüestió transcendent
i decideixen no ficar-se en aquests tràmits no només policials,
sinó posteriorment judicials, que efectivament comporten
un temps important de la teva vida.
i segons, a vegades, perquè ens hem trobat que són persones
que potser no és que siguin conegudes,
però tenen alguna relació més que de proximitat de coneixença
i els hi fa por, els hi fa por moltes vegades,
això és molt típic en la vida delictual
i sobretot quan atents o assisteixes a una persona afectada.
El primer que et comenta és que, bueno, si són persones,
si són gent que potser hi ha del voltant,
que prefereixen no dir res perquè tenen por
que hi hagi una mena de venjança.
És molt típic, per exemple, en un altre tipus de tractament,
de delicte, perdó, com són, per exemple,
els atracaments en força, no?
Inclús la víctima ja ho sap,
perquè hi ha un grau molt d'intimidació en tot aquest aspecte
i la primera frase que li diu és que no digui res,
que no hi vagi a la policia perquè sap on viuen,
sap on està.
Això la gent se queda amb aquestes frases
i realment quan entren dintre del teu àmbit personal
i familiar com és una vivenda
o bé en la teva pròpia integritat personal,
doncs és un menoscau bastant important
que et costa sortir-te'n per molta policia,
per molta força de...
És que no deixar de ser casa teva,
és el lloc on sempre t'hi has sentit més a gust o més segur.
Doncs això fa un gran què dintre les persones
i moltes vegades ho deixen estar.
El que passa és que hi ha aquestes altres situacions,
com són les companyies d'assegurances,
com són les persones que potser han de seguir a investigar,
que et fa que que bé que la denúncia sigui el primer pas.
Aquesta més o menys seria la qüestió.
Altres recomanacions no serem els advocats,
sinó que cada campanya d'estiu són les forces de seguretat
i els diferents departaments que hi recomanen.
Quan anem a deixar la nostra casa o domicili habitual
durant uns mesos o durant uns dies
sense cap mena de vivència per ningú,
són sobretot tindre tancats ben les portes, finestres i demés.
És vigilar, per exemple, la correspondència en les bústies
que no es vagi acumulant, perquè això és un índex
que potser aquella vivenda no està ocupada.
És tampoc ser molt expressiu o molt comunicatiu
amb altres persones, ja sigui del carrer,
inclús veïns, si m'apuren,
dient on estarem i sobretot quants dies estarem fora.
Hem de ser també precavits, per exemple,
a l'hora de deixar missatges en els contestadors dels telèfons
o diferents mecanismes de comunicació que tinguem.
Allò, o sigui, en el missatge de casa,
hola, estem de vacances durant tres setmanes,
estarem bé en el cli, en la mesura del possible habitat.
Exactament, sempre missatges.
Bé, hi ha inclús, per quan no és període estival,
també es recomanen que fins i tot els missatges
aquests famosos que en aquests moments no estem a casa,
que s'acabin ja d'una vegada.
Hem de dir sempre o hem de deixar sempre establert
missatges d'aquestos neutres,
com, per exemple, en aquests moments no et podem atendre
o alguna cosa per l'estil.
Bé, una sèrie de precaucions que cada any segurament que sentirem
i que realment a vegades funcionen.
Ja sé que tenim una ona de robatoris bastant importants
en la nostra província,
però bé, si prenem aquestes precaucions ho tindrem endavant.
Aquest seria el primer capítol.
Si et sembla, marxem cap a l'estranger,
agafem l'aire...
És l'efecte aire acondicionat?
Sí, ho sento molt,
però és que portem uns dies tremendos, perdó.
Perdonadíssim.
Si et sembla, marxem ara cap a l'estranger
i a l'estranger, si iniciem un viatge,
tenim la sort de poder gaudir de les nostres vacances
més enllà de les nostres fronteres,
doncs ens podem trobar amb diferents problemes,
amb diferents qüestions que, com a mínim,
val la pena tenir en compte.
Primer, si contractem un viatge,
es contracten ja molts intermediaris.
Entre el mig hi ha el viatge, hi ha els transports,
hi ha l'hotel...
Són moltes coses que potser surten malament,
a veure què fem,
i també pot ser que pedim algun tipus de problema,
algun robatori, un atracament a l'estranger, no?
En aquests casos, què hem de fer?
Perquè, clar, la gent es troba fora del seu àmbit natural
i és molt fàcil que estigui desorientada.
Sí.
A veure, en tot moment,
quan contractem un paquet de viatges
a través dels mitjans de transports que hi siguin,
el que tenim primer és mirar-nos d'una manera concreta,
si tenim un moment, ja sé que és difícil,
i, sobretot, els llenguatges que utilitzem són bastant tancats,
però sí que hauríem de mirar una sèrie de dades molt importants,
sobretot els agents intermediaris,
quins són, quins són, al final,
finalment les empreses que ens transportaran,
o ens portaran en aquell viatge on estarem,
i també, doncs, bueno,
els llocs on estarem allotjats,
qui dependran i on estaran,
i també qui respon, no?
Això en tot moment són una sèrie de dades
que tota mena de contractació d'aquesta mena te les han de donar,
i han de tindre una referència per nosaltres,
en el cas que no estiguem d'acord,
no únicament perquè hagin patit un greu,
ja sigui un delicte, ja sigui un accident,
sinó perquè potser no podem estar d'acord
amb el servei que ens han donat,
doncs tindre una identificació plena
de qui són aquesta gent.
Això és important, per què?
Perquè normalment totes aquestes activitats,
i més si comporten un risc,
per exemple, un viatge,
dintre d'un tren, d'un avió, d'un autobús,
d'un vehicle concertat,
com es considera que és una activitat de risc,
en el nostre país, en la resta d'Europa,
en tot el món,
i això comporta sempre que hi ha afegits
o adherits a una sèrie d'assegurances,
per dir-ho d'alguna manera.
En aquest cas, quan tu compres un bitllot d'avió,
quan compres un bitllot de tren,
va afegit sempre, en el mateix moment que el compres,
dintre d'aquell preu del bitllet que has pagat,
un segur obligatori de viatgers.
Per què? Per qualsevol incidència que et pugui passar.
Ja sigui un accident,
desgraciat, no?,
que no volem en cap moment que succeeixi
d'aquell vehicle en el que viatges,
com si tu mateix, dintre d'aquell vagó,
dintre d'aquell avió,
sortint d'aquell cotxe...
Bé, en tot moment el més important,
si ens trobem en una situació com aquesta,
i comencem per aquest tipus,
és sobretot molt important
guardar el bitllet.
Guardar el bitllet que hem comprat,
o bé la còpia que tenim,
o bé si s'ha pagat amb una targeta de crèdit
aquell rebut,
com s'ha pagat aquest bitllet,
o aquest passatge,
i en tot moment guardar-lo fins al final,
perquè sí que és veritat
que tota companyia d'assegurances,
inclús la pròpia empresa de transports,
o si ha succeït dintre d'un hotel,
o d'un casal d'apartaments,
per dir-ho,
tindran els seus propis fulls de reclamació,
però és important sempre guardar
aquell contracte, aquell bitllet.
És la garantia que tu ho has utilitzat.
Exactament, això serà molt important.
Posteriorment a tota aquesta situació,
s'obrirà un expedient
per part d'aquella companyia d'assegurances,
i segurament també per aquella empresa de transports
que ens està portant en aquell viatge,
i si les coses funcionen bé,
dintre del que és el marc
del àmbit del dret internacional privat,
que és qui regeix totes aquestes qüestions,
ens tindran que fer una oferta
per la indemnització
per el greu que hem patit,
també tindran que posar-se en marxa
una sèrie d'assistències
de caràcter mèdic,
per exemple, on estem,
inclús de repatriació,
que són una sèrie de mínims,
una sèrie de mínims
que totes les assegurances
estan ofertant
i que a la ciutadania
i en el reste de països,
sobretot dintre del nostre àmbit occidental,
es demanen.
Això implicarà
que,
ja sigui el lloc on estiguis,
bé,
sempre per la teva nacionalitat
o per part del país on vinguis,
hi hagi un interlocutor
amb aquelles altres persones
que són estrangeres,
amb aquelles assistències mèdiques
que són estrangeres,
amb aquella companyia de seguros
que tan a tant s'incidia que és estranger,
sempre hi haurà un intermediari
aquí en el nostre país,
que en el nostre país
doncs està centralitzat,
sobretot si són casos d'accidents
de vehicles
per una oficina
que depèn del Ministeri de Justícia
i bé,
doncs aquí
doncs sempre hi haurà un contacte
a l'hora de poder
doncs reclamar i reescavalar-se,
no?
A part d'aquestes situacions,
tenim també
les situacions habituals
doncs dels retards,
que dèiem en un principi,
dels serveis d'eficiència
a l'hora de prestar els viatges
o bé a l'hora d'oferir
les diferents habitacions.
Aquell prospecte meravellós
que a l'hora de la veritat
es converteix en un prospecte
no tan meravellós.
Efectivament.
Això en tot moment també
tenim uns canals directes
i molts propis
per poder reclamar,
són molt determinants,
tota persona
per el fet d'obrir un negoci
i oferir els seus serveis
doncs ha de tindre també
un apartat de reclamació,
els haurem d'omplir,
haurem de demanar
sobretot un sellell,
un sellell que ens digui
la data
en el moment
que han sigut fetes
aquestes reclamacions.
Tindrem d'obtindre
una còpia,
és a dir,
normalment són uns formularis
o són unes queixes
que ha de quedar-se
una còpia
d'establiment
i una còpia d'altres.
Això és molt important
i a partir d'aquí
directament davant
la companyia
que té els seus
propis mecanismes
d'acceptació
o de denegació
de reclamacions
ens tindran
que donar una resposta
i si efectivament
no ens ha donat
una resposta
tindrem que acudir
en aquest cas
jo recomano
tindrem que acudir
amb un professional
del dret,
en aquest cas un advocat,
farem una mica
de corporativisme
i a partir d'aquí
segurament
que portarà
les gestions
ja siguin extrajudicials
o bé
si no hi ha altra
cap
situació
o solució
directament
judicials
reclamant
o bé
una indemnització
o bé
la tornada
d'X diners
o bé
aquella qüestió
que no es va complir
i que es demana
encara que es compleixi.
Bé,
ens hem trobat
en situacions
que tampoc és molt habitual
perquè les companyies
de transports,
les cadenes
hoteleres
el que fan
és intentar
amenguar aquesta situació
però de vegades
la persona
el que vol
és una satisfacció
plena
per un viatge
o per una situació
d'activitat
fora.
Ha pagat per una cosa
i a la realitat
se'n troba amb una altra
i té el seu dret
de poder respectar
les condicions pactades.
Per d'això
hi ha també uns gabinets
que tothom coneixerà
que són uns gabinets
de consum
i de turisme
que fan com
una mena de tasca
no només d'informació
sinó a vegades
de mediació.
són cada vegada més
més nombrosos
depenen de diferents
administracions
no únicament
i exclusivament
de la pròpia
que té la competència
en turisme
sinó
les pròpies administracions
locals
ja tenen moltes vegades
aquests gabinets
i després també
hi ha un altre
de caràcter privats
que tothom haurem sentit
com són Ocus
i demés
que també fan una tasca
també sobretot
si afecten
a col·lectius
importants
també
fan la seva
tasca
de representació
i bé
s'informen bastant
el ciutadà
en aquest aspecte.
Una última qüestió
Xavier
si per exemple
ens trobem
amb un problema
al carrer
ens han robat
la cartera
nosaltres
tot i trobar-nos
en un país estranger
també tenim
el mateix dret
com tothom
per poder acudir
a la policia
d'aquest país
i poder iniciar
la denúncia
o què hem de fer
en aquest cas
Xavier?
Si és un país
que entenem
que té
els mínims
els mínims
principis
de dret fonamental
i és un estat
de dret
no hi haurà
cap problema
és el mateix
principi
les forces de seguretat
d'entrada
han de rebre
aquella denúncia
aquella notícia
estem obligats
a que ens atendin
tenim el dret
a ser atesos
encara que estiguem
en un altre país
encara que no siguem
nacionals d'aquell país
a tu t'han comès
dintre d'aquell país
un delicte
i no tens per què
suportar-ho
i aquell país
que t'està donant
la seva hospitalitat
ha de fer
tot el possible
perquè primer
se't reintegri
en la totalitat
aquelles coses
que potser
se't han pres
i sobretot
t'ha d'anar
una resposta
això és
del caràcter
únic i exclusivament
internacional
públic
no és una qüestió
que queda
en l'àmbit privat
de les persones
sinó és
precisament
per estar dintre
de les relacions
entre estats globals
hi ha aquest principi
d'assistència
a la persona
que ha sigut
ultrajada
en els seus direts
i sobretot
atracada
o bé
en aquest aspecte
treta
del lloc on era
o sigui
sempre
hi haurà
aquesta activitat
serà el procediment
semblant
potser
concretament
i la manera
d'organitzar-ho
no és exactament
la del nostre país
però
sempre
tu figuraràs
com a part afectada
i és el que passa
amb els estrangers
que venen
al nostre país
per molt de ser estrangers
doncs
sempre se'ls atendrà
se'ls intentarà
donar una resposta
i si és necessari
doncs
formaran part
d'un procediment
si al final
ja hem arribat
a un procediment judicial
formaran part
d'aquell procediment judicial
com a perjudicats
i moltes vegades
inclús
seran cridats
posteriorment
quan ja han tornat
a casa seva
o al cap d'es mesos
i moltes vegades
inclús
apareixen
perquè encara
no han sigut
rescalabalats
dels seus estris
de les lesions
que van patir
o de
com estem ara
acostumats
a sentir
de països
ja d'una altra
orma
diguéssim
en l'àmbit
llatinoamericà
o bé asiàtic
o segrestats
en certa mida
doncs bé
de totes aquestes
rescalabalaments
hauran de respondre
no solament
l'administració
de justícia
d'aquell país
sinó també
com no
l'estructura policial
de les forces de seguretat
doncs avui hem volgut
dedicar uns minuts
a comentar
totes aquestes qüestions
i algunes ja les hem comentat
en anys anteriors
però vaja
val la pena
recordar-les
i tenir-les
sempre en compte
especialment
en aquestes dates
en què
és força habitual
que la gent marxi
de la seva residència habitual
ja sigui per passar uns dies
en un altre habitatge
en una altra
segona residència
o bé
perquè marxi
a l'estranger
i a gaudir
de les vacances
els que les tinguin
Xavier Terres
moltes gràcies
ens rebeu la setmana vinent
a vosaltres
com sempre
gràcies