Són dos quarts de deu del matí i un minut.
Seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
com que de divendres a aquesta hora el temps de la tertúlia.
Avui estem al 50%, esperem que les nostres tertulianes arribin a completar la tertúlia dels divendres.
Aquí sí, ja podem saludar Sílvia Ferrer. Bon dia, Sílvia, benvinguda.
Hola, bon dia.
La Sílvia no sovinteja gaire la tertúlia pel tema de la feina que desenvolupen.
No permet gaires llicències de temps, però de tant en tant, quan té l'oportunitat, ens agrada convidar-la.
La Sílvia és infermera de professió.
I avui ens acompanya també Núria Gómez. Bon dia, Núria.
Hola, bon dia. Gràcies.
Periodista, escriptora. Esperem que arribi també a la tertúlia Ana Pardo, Lourdes, Guibernau.
Imaginem que si encara no han arribat tenen raons més que poderoses,
perquè constatem que totes les nostres tertulianes són molt i molt puntuals.
Podem ja començar obrint foc a la tertúlia.
Avui un dels temes del dia que assenyalen tots els mitjans de comunicació.
i tenint en compte de la particularitat o no que pot tenir aquesta tertulia,
té a veure amb una estadística, no d'aquelles que passen així,
que fa qualsevol entitat, sinó a l'Institut Nacional d'Estadística.
Una enquesta que revela així en grans trets que els homes cobren de mitjana
un 40% més que les dones a Espanya.
I no només en determinats sectors i en determinats nivells de qualificació professional i acadèmica,
sinó que fins i tot també si mirem els càrrecs,
ja sigui fins i tot de l'empresa privada,
tot i que hi ha poques dones directives,
però si mirem dones que tenen una titulació superior,
enginyeres, catedràtiques, etcètera,
també hi ha un pagament del salari inferior al que tenen els homes.
Les dades als mitjans de comunicació avui les reprodueixen amb molt de detall,
però vaja, en principi diguem que el titular és aquest.
Els homes cobren de mitjana un 40% més que les dones a Espanya.
I abans, abans d'iniciar la tertulia, saludem l'Urdes Givernau.
Bon dia, l'Urdes.
Hola, bon dia.
Benvinguda, l'Urdes. Estàs així amb una miqueta...
Vaja, Déu-n'hi-do, eh?
Parlàvem del tema aquest dels salaris,
jo m'imagino que ja estàs al cas també, no?,
que els homes cobren de mitjana un 40% més,
no s'ha descobert tampoc cap cosa...
No he llegit el diari, però, vamos, no és una notícia.
No calia l'entrevista de l'Inés.
És una realidad.
Perdona, per mi és una notícia, a més, molt com a feridora, no?,
perquè l'any passat, per aquestes dates,
al voltant del dia 8 de març, el dia de la dona treballadora,
sempre traiem a relluir dates i la inferioritat de la dona
i el que ens cal encara per assolir aquesta igualtat
en el món laboral i en el món dels drets, no?
L'any passat parlàvem d'un 28%
que les dones cobraven menys que els homes.
i aquest any estem dient, estem parlant,
i diuen els mitjans de comunicació, d'un 40%.
En termes generals, després, per sectors, hi ha diferències.
Exactament.
I el sorprenent és que el sector on hi ha més equiparació de salaris
és en el PO.
La dona PO i l'home PO, només hi ha un desfase d'un 4%.
A mi també m'ha cridat molt l'atenció això,
que la categoria professional més inferior és on hi ha més igualtat.
En canvi, a les dones professionals amb carrera superior,
per citar allò de l'enquesta, el percentatge és altíssim.
Llavors, a mi el que ens sorprèn
és que amb totes les estadístiques de les universitats,
les dones en aquest moment estem assolint
el lloc a la universitat on estem accedint a les aules
un 51% més dones com es.
En canvi, després, quan hi ha la borsa de treball,
les dones s'incorporen al món laboral,
elles cobren un 40% menys.
Aviam, on estem?
Si la pregunta és dir, una de dos,
o qui fa les estadístiques?
Homes.
Llavors, vols dir que ens afavoreix poc les estadístiques?
Jo, d'entrada, me l'he de creure, no?
Perquè les estadístiques crec que una miqueta de marge
ens les hauríem de creure.
Llavors, on està el problema real?
El món empresarial continua sent dels homes,
per tant, les dones no tenen tant d'accés,
o les dones ens hem conformat
amb això que també denunciàvem anys enrere,
de la paritat social,
que hi hagi tantes dones com homes,
posem aquestes quotes,
i ara resulta que en una empresa,
si hi ha prou homes,
ja no criden a les dones,
a més en posen una de florero,
què està passant?
On està el rerefons de tot això?
Jo, innocentment, el que em pregunto
és on està el dret laboral
que permet que un contracte
contempla un salari inferior.
És el que jo no entenc
i em costa molt d'entendre.
No dic de creure,
perquè el sol que dèiem ens ho hem de creure,
però costa d'entendre.
Jo, de fet,
tampoc sé arribar a on està el...
O sigui,
qui pren la decisió
de les diferències salarials,
de quan específicament
els convenis laborals,
que avui en dia tenim a la mà,
per sort,
no fan diferències en aquest sentit.
Per tant,
una persona,
sigui home o dona,
amb una empresa regida
per un conveni laboral,
estem parlant d'equitat salarial.
Per tant,
clar,
aquestes puntes tan significatives,
la veritat és que a mi em costa
trobar a on està.
Tu dius convenis laborals,
hi ha una legislació
que empara els drets
dels treballadors i treballadores,
hi ha uns sindicats
que vetllen en tota la negociació
dels convenis.
Per tant,
dius,
després això a la pràctica,
què fa que una dona
cobri menys que un home?
En aquest marc legal,
no ho entenc?
Sí que hi ha un tema
i és que
moltes vegades
el que es fa
és que
amb una dona
el que se li dona
és un lloc de responsabilitat
inferior
al que ella podria desenvolupar
pel seu càrrec,
per la seva preparació.
Llavors,
en aquest moment,
sí que podríem dir,
per exemple,
en el món del periodisme
que hi ha redactors de primera,
redactors de segona,
redactors A,
redactors B.
B, les dones cobren menys,
A, els homes cobren més
i en canvi fan la mateixa feina.
Això passa en alguns sectors,
no en tots,
en alguns.
Llavors,
ja no es tracta
que un contracte
estigui mal fet.
El contracte està ben fet
per tota la magistratura
de treball
i de nom com a bo.
Deixa'm, Núria,
saludar l'Anna.
Perdó, l'Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Ara saludem a les tardones.
No,
que consti,
que consti que he dit públicament
que si la Lourdes i l'Anna
encara no estaven a la tertúlia,
tenien raons poderoses
perquè sou persones
complidores i puntuals.
Ho he dit per antena,
tinc molts testimonis.
jo afegeixo que sou unes tardones
i ja està.
Jo no, jo no.
A veure,
jo en puc tenir molts de defectes,
però intento ser sempre superpuntual
perquè precisament
soc jo
que em poso molt nerviosa
si arribo tard.
És a dir,
jo pateixo molt.
Quan arribo tard
trobo molt malament
una manca d'educació
i de jugar amb el temps
de la gent que t'espera.
Sou educades,
ho constato des d'aquí.
Ho sento molt,
però m'han sortit coses
de feina última hora
i ha hagut de venir corrents.
La Lourdes es pren la vida
amb més calma.
No, no, no.
Jo normalment soc tardona
i això és...
Escolta,
ja ho veia les tardones.
Ara em fas quedar malament a mi.
Hi ha una excepció.
Els divendres que vinc a la ràdio
normalment arribo sempre
a un quart d'hora abans,
però avui sortint de casa
m'he trobat amb un embús
que m'ha estat un quart d'hora parada.
Vull dir que avui ha sigut culpa...
A la ràdio vens puntual
perquè saps que som molt avariciosos
amb el temps.
Exactament.
Perquè el temps ens limita moltíssim.
Jo no sé si és tornar a parlar
per anéssim cop del mateix, Anna.
Jo et poso al dia
que estem parlant
d'aquesta inferioritat salarial.
Hem dedicat els primers minuts
de la tertúlia.
Jo no crec que puguem afegir
res que no s'hagi dit anteriorment,
però vaja, un comentari, eh?
Et brindem l'oportunitat de fer-ho.
Jo crec que és veritat
i que es dona pràcticament
en tots els camps.
Com més poder econòmic tinguin,
encara es nota més.
Però fins i tot n'hi ha una cosa
que és que se noten llocs
on no s'hauria de notar,
com és l'administració pública.
Perquè se suposa que a l'administració pública
no hi ha problemes de contractes.
El 52,7% dels funcionaris són dones.
Sí.
Ara vés a mirar
qui té càrrecs de responsabilitat
de cap de serveis cap amunt.
És el que deia.
El 2%.
El 2%.
N'hi ha departaments...
Deixeu-me fer un...
I després ja callaré.
Hi ha departaments,
com per exemple Benestar i Família,
que són llocs
on estan íntimament lligats
amb els serveis socials,
que pots trobar
un índice de càrrecs de responsabilitat
una mica més gran.
Però en quant en vagis a Economia i Finances,
a Justícia,
a Treball,
vas mirant els càrrecs de responsabilitat
i tot són noms i cognoms.
És a dir,
les dones continuem,
per desgràcia,
sent majoritàries
majoritàries
en els camps
que estan menys reconeguts professionalment,
menys pagats,
i sobretot
tenim aquest component afegit
de la formació
que s'ha escollit
moltes vegades.
Exactament.
Que ara, gràcies a Déu,
ja està canviant.
Que ara ja comença a haver-hi
moltíssimes dones
en carreres tècniques...
Jo no dic que això sigui bo o dolent.
Dic senzillament
que a vegades
una titulació determinada
te comportava
un lloc determinat.
i a la contra,
ves mirant
fins i tot
en educació
que és dels llocs
on més igualitaris
estan els temes,
quants directors d'institut hi ha
i quantes directores d'institut hi ha.
Això a qualsevol empresa,
des de mitjans de comunicació,
escoles...
La Sílvia
és infermera,
ella té un coneixement
molt proper
d'aquestes feines,
d'aquestes professions
que tenen a veure
amb la cura,
amb les persones.
Unes feines que socialment
com passa amb els mestres
i les mestres
no està prou reconeguda.
o és la sensació que jo tinc?
Que sou necessaris,
molt necessaris,
però no està prou reconeguda.
La majoria sou dones.
La prova està
amb la nostra professió
que últimament
enfermeria
que no havia sigut mai
una carrera
on ja que és
un alt nivell
d'atur,
vull dir que
sempre ha sigut
una carrera
que ha tingut molta sortida.
Els professionals
que surten ara
se'n van a l'estranger
perquè hi ha
moltes millores salarials.
Bé,
cobren molt més
que aquí
amb condicions
socials
d'oferir-los pis
i
vull dir
amb molt bones condicions
i marxen cap a l'estranger
desgraciadament
perquè
aquí no està
prou reconegut.
Però clar,
són uns professionals
que han format aquí
que són bons professionals
i marxen fora
que han acabat
els seus estudis.
Abans passàvem
als investigadors
que deien
tots els serveis
se'n van d'Espanya,
se'n van a Estats Units
i ara passa ja
en carreres
més de serveis
perquè és molt preocupant.
El que és curiós
és el trasbàs
de titulats
que hi ha.
Perdó,
a veure,
ara resulta
que els metges
de Cuba
se'n van
a Sud-amèrica.
Els de Sud-amèrica
venen a Portugal.
Els nostres
se'n van
a Suècia,
em penso que és.
Llavors arriba un moment
que dius,
a veure,
potser que paguessin bé
i correctament
a tots els professionals
i que d'alguna manera
que vulgui
es pugui quedar
a casa seva.
entenent sempre
que viatjar,
traspassar coneixement
i conèixer
unes altres realitats
és enriquidor.
Sempre que sigui
per millorar.
Que no sigui una obligació
sinó una opció personal.
Exactament,
per millorar
i per prendre
més coneixements.
El que no pot ser
és que per guanyar-te la vida
hagis de marxar
amb una titulació superior
a casa teva
amb el cos
que tot això
ha tingut
per la societat
que estem pagant
tots amb els nostres impostos
els pèls públics.
I cos familiar, eh?
I cos familiar, eh?
Jo volia fer un apunt,
simplement una reflexió.
Com que és desafònic
avui, avui no em puc fer valer.
Resulta que
els llocs
d'alta direcció
de les empreses
o llocs
d'una certa responsabilitat
si hi ha
entre un home
i una dona
a l'hora de donar
el lloc de treball
ja no parlo del salari
perquè evidentment
queda reflexat
a la notícia
d'avui
però a l'hora
de donar-li la feina
a un home
o a una dona
pesa molt més
el donar-li
a un home
que a una dona.
A totes les feines?
O hi ha determinades feines?
En moltes feines
sobretot
en feines
que són d'alta direcció
com poden ser directors generals
càrrecs directius
d'empres
En el cas d'infermeria?
No
No
Amb una dona
Amb una dona
Perquè són feines
de caràcter assistencial
de caràcter donats
als demés
i jo no sé si és que
les dones estem més donades
als demés
sigui per les circumstàncies
familiars
personals
que sigui
Des de la prehistòria
Jo crec que és així
és històric
és històric
la meva mare és infermera
i no hi ha
el cap
on treballa
jo crec que
infermeros
és a dir
ATS
homes
no n'hi ha cap
Però fins i tot
Silvia segur que observeu
a l'hospital
que els pacients
sempre
si ve un infermer
miren amb una certa recansa
i prefereixen
en principi
sense conèixer
ningú una infermera
per aquesta cosa cultural
que tots arrosseguem
O comença a canviar?
No
Jo crec que es manté
sempre la figura
de la cuidadora
que com me'n referia abans
hem heredat
des de sempre
vull dir
la dona sempre
ha tingut cura
dels avis
quan estaven a casa
la mare era
la cuidadora
per tant
jo crec que aquest paper
ha feminitzat
la nostra professió
i penso que
avui encara
l'usuari
identifica molt
el paper cuidador
a la dona
Acabem aquí
afegint altres temes
Jo crec que està canviant
una mica
i tant de bo canviï
jo crec que sí
que està canviant
jo cada vegada
que sento estadístiques
i que llegeixo
el nombre de matrículas
que és una de les coses
que normalment
surt reflectit
de la premsa
de les carreres tècniques
normalment tinc
molta sensació
d'alegria
cada vegada
que veig
les dones
incorporades
a les carreres
que històricament
estaven associades
al gènere masculí
Deixa'm dir una cosa
si parlem de carreres
universitàries
jo soc una gran
defensora
dels cicles formatius
que a més faciliten
un lloc de treball
bastant més immediat
als joves
hi ha moltes noies
que també opten
per cicles formatius
tècnics
sí
jo estava dient
ara
de les últimes
crec que són uns estudis
que s'han de defensar molt
i s'han de donar molt
a conèixer
els cicles formatius
no, no, no
hi estic totalment d'acord
a més a més
és el que més
sortida professional
entén en aquests moments
per descomptat
i és veritat
que aquí
també
en les tècniques
estan les dones
m'ha referit
a la universitat
perquè és l'últim
que elegi
però tens raó
a més a més
l'educació
és un tema
que m'interessa molt
com que sé que us encanten
les estadístiques
hi ha una altra
molt recent
fem aquest comentari
després ja
allò a l'hora del recreo
parlem del que vulgueu
és un estudi
del centre
d'investigacions sociològiques
que diu
que un 60%
dels pares
d'espanyols
diuen que
aproven
una clatellada
a temps
per evitar
problemes
més grans
parlem
allò
que en castell
ja diuen
el cachete
nosaltres
la clatellada
en un clatellot
que ja és d'una dimensió
com a més elevada
una clatellada
un bolet
que diria
en fi
hi ha molts sinònims
no sé
que en penseu
també
diuen que veuen
els seus fills
com a nens
particularment tristos
sense il·lusions
i que es mostra
una mica
com a falta
d'afectes
és a dir
és una enquesta
és un estudi
que diu
el CIS reflexa
una infantesa
amb falta
de carinyo
i atenció
i també
hiper consumista
potser no fan falta
aquests estudis
per adonar-nos
només mirant
el nostre entorn
el que sorprèn
és que
s'expressi
explícitament
que el 60%
dels pares
pensen això
que una clatellada
a temps
és bo
per l'educació
d'un nen
jo estic d'acord
amb la clatellada
una clatellada
però sense passar-se
perquè a la que et passis
o es passin els pares
hi ha uns jutjats
que fantàsticament
obren procediments penals
per maltractes
a menors
i ho dic perquè
ja conec un senyor
que els seus fills
va ser una mica
correctiu
o una mica estricte
respecte d'aquest tema
i l'àvia dels nens
el va denunciar
i va acabar jutjat
vols dir que la clatellada
arriba quan tu has acabat
els seus recursos?
per això és el que jo
a vegades
no estic massa d'acord
a veure jo crec
jo no crec
primer hi ha lugar
però si la cosa
a veure hi ha nens i nens
jo és que no ho sé
jo no crec que la clatellada
sigui
sigui
punible
per dir d'alguna manera
és a dir
a tothom en un moment determinat
però és això
que vaig a dir ara
a tothom en un moment determinat
jo crec que a vegades
la clatellada ve
quan tu has perdut
els seus treps
i llavors això és el que
no perquè estigui justificat
jo crec que el que manca
és una formació
dels pares
i ara jo aquí sí que em poso molt seria
crec que els pares
han de saber educar els fills
des que neixen
i has de saber
dir que no
i dir que no
amb rotunditat
i a no caure en xantatges morals
o pobret
des de que neixen
des de que neixen
no quan tenen 14 anys
que aleshores ja no hi ha remei
des del bressol
i normalment
normalment
jo diria
que llavors
no cal arribar a la clatellada
i que si tu ets una persona formada
que consti que no la critico
en un moment determinat
soc incapaç
ara
jo preferiria
no haver-la d'utilitzar mai
i preferiria per descomptat
sàpigui que dius
estàs castigat
perquè has fet
això
i això
i estàs castigat
o no te compro
porqueries d'aquestes
de menjar
perquè no te les compro
cada vegada
que surts del col·le
i no passa res
i aquests reis
no t'aportaran ni això
perquè què regal és molt car
i perquè s'ha de
jo crec
a mi això
crec en l'educació
des del bressol
i crec que llavors
no cal arribar a la clatellada
jo comparteixo
això de l'educació
des del bressol
jo penso que l'únic
que està autoritzat
a educar un fill
és el pare i la mare
és la família nuclear
que després
a l'escola
han de reforçar
aquesta educació
que tu ja has donat
perquè al fi del cap
quan jo vulgui
que siguin els meus fills
ho he de triar jo
no ho he de triar a l'escola
tot i que amb l'escola
he de tenir un reforçament
ara bé
jo sí que estic d'acord
amb la clatellada de temps
és a dir
si jo veig un nen de dos anys
que està a punt de posar
els dits a l'endoll
no puc reflexionar res
senzillament
li pico els dits
jo em refereixo
a aquest tipus de clatellada
no aquella de la mala
no la penedera
una bufetada
no
hi ha coses i coses
jo penso
penso
per la meva experiència
he educat a cinc fills
i és que
les coses
s'han de fer al moment
no pots dir
ja et castigo
perquè abans d'ahir
vas fer no sé què
no
és acció-reacció
fan una cosa
com que jo sé
com els vull educar
sé on vull arribar
els objectius que tinc
de com siguin aquests fills
a la llarga
doncs l'educació
és continuada
a cada moment
això vol dir
estar molt a sobre d'ells
és una mica supernani
sí
no clar
és que aquí
hi ha d'educar els fills
sinó els pares
Sílvia
jo penso que
desgraciadament
en el tema de l'educació
no hi ha
no hi ha normes
no hi ha
no hi ha
coses que valguin
o no valguin
perquè jo particularment
i parlo des de la meva experiència
l'educació d'un fill
crec que és
el més complicat
que et pots tirar la cara
perquè
clar
hi ha tants factors
i tantes coses
que influeixen
a l'hora
que el crio
puja
a part de la motxilleta
que porta quan neix
que és
tot el seu caràcter
i després
tot el que se li va incorporant
com li va la vida
com
amb les circumstàncies
que s'ha d'afrontar
amb les companyies
llavors clar
jo penso que
és que
en cada moment
aplicar el sentit comú
crec que és el més vàlid
i des de l'estimació
si em permets
quan faci així
per suposadíssim
i aplicar el sentit comú
i intentar
que
que la cosa
no se te desmarxi
però
no sé
creixer molt
o sigui
estar molt pendent
i creixer al costat
no
no deixar allò
que el pal
s'etorci
sinó que
que puguis
que puguis
estar atent
a qualsevol
cosa que vegis
perquè clar
desgraciadament
no tenim
no tenim pautes
jo
no sé
no te val res
que estigui escrit
perquè
perquè
bueno
perquè
tots els condicionants
que l'envolten
el faran anar
cap a un lloc
o cap a un altre
i simplement
jo crec que és qüestió
d'estar atent
i utilitzar el sentit comú
que és molt fàcil dir-ho
però que
és molt complicat
perquè cada fill
és un món
i cada família
voler educar
igual
jo ho dic
perquè
tantos som tres germans
i evidentment
els meus pares
ens han tractat
igual
però amb diferències
a cada un
perquè cada un és diferent
i a lo millor a mi
dient-me
escolta que això no ho has de fer
i raonant
jo reaccionava
o un germà meu reaccionava
i a l'altre
li havien de donar
un cop a les mans
perquè no hi havia forma
que deixés anar
el que estava trencant
per exemple
i estàveu en el mateix nucli familiar
i era la mateixa
i ens portem dos anys i mig
vull dir que
més o menys
tenim tots unes edats
molt similars
i suposo que ella
que diu que té cinc fills
perfectament
sap cada un
fins on pot arribar
i fins on tira de la corda
i hi ha crius
que es tiren molt de la corda
i n'hi ha que els has de lligar de prop
perquè si no
t'aprenen el pèl
jo el que crec
estic d'acord
en tot el que s'ha dit
però jo el que crec
és que sobretot
a vegades els pares
és que jo
responsabilitzo plenament
de l'educació dels fills
els pares
estic totalment d'acord
en que l'escola
té una part important
però sempre és a posteriori
perquè tu
durant els tres primers anys de vida
has anat creant una persona
i jo crec que als pares
ens falta el model
no dic que hagin de fer clones
però sí que tu has de voler
és que vols una persona
respectuosa
justa
generosa
tu has de saber què vols
i cap aquí
pots tenir camins diferents
un fill que és més rebel
doncs potser necessitarà
doncs una sèrie de mesures
i una altra persona
que sigui
doncs molt acòmoda
dicte
doncs potser necessitarà
una mica d'empenta teva
clar que no pots actuar igual
però el que has de tenir
molt clar és el model
i jo crec que a vegades
quan som pares
perdem el model
i perdem el criteri
i l'afectivitat
ens deixa secs
davant de coses
que a un altre nen
encara que fos el nostre nebot
o el fill d'uns amics
no ho consentiríem
i amb el nostre
li passem
per un carinyo malentès
això que deies tu
que diuen que els nens
tenen poc afecte
se'ls hi mostra poc afecte
se'ls hi mostra poc afecte
doncs no ho sé
no és que estigui massa d'acord
amb aquesta enquesta
ara els nens
tenen una sobre atenció
dels pares
però a veure
no no no
afecte no
afecte és
un petó
una abraçada
un jugar
un compartir
no és comprar
comprar i comprar
comprar
comprar
per descomptat
que no és afecte
és comprar
i sobreprotegir
però no és afecte
comprar
cantitat de vegades
és senzillament
rendir-te
és a dir
comprar
normalment és
rendició
perquè te deixen
pau
perquè no sé quant
perquè no sé què més
o perquè el nen del costat
en té
per això dic
que els pares
han de tenir criteri
però jo crec
que realment
potser n'hi ha
afecte
molt
però un efect
mal entès
i mal canalitzat
jo crec que passa
poques ganes
de renunciar
a determinades coses
no?
a seguir mantenint
la teva vida
i no renunciar
al teu temps
perquè clar
la canalla
el que precisa
és temps
fonamentalment
però és que
jo no crec
tampoc
que la gent
sobretot
amb les mares
se renuncia
al temps
és que passa
que està mal empleat
pares i mares corrents
amb els crios
d'una activitat
amb una altra
tota la tarda
com a bojos
potser no cal anar
a tantes activitats
potser cal una
només
que li agradi molt
al nen
i que després
a tu te permeti
fins i tot
compartir una mica
ja ho veurem
l'Anna ha dit
una cosa
la Sílvia
també
que ella deia
home
neixen
amb un component genètic
que és òbvi
amb un caràcter
amb una línia
mínimament marcada
de la seva personalitat
però la vida
els hi va afegint
tota aquesta memòria
que va configurant
la seva personalitat
futura
i davant d'això
doncs sí que tens
un paper a fer
però Déu-n'hi-do
les coses que influeixen
i l'Anna ha dit
una altra cosa
el tema del patró
si el patró
el tens clar
probablement
pots anar
modelant
totes aquestes influències
que vinguin de fora
si el patró
no és clar
és quan estàs
realment perdut
o que parla dels objectius
on vols arribar
amb els teus fills
les prioritats
el patró de comportament
com en tot
és a dir
en la professió
has de saber
a què vols arribar
i què vols fer
fins i tot
en la parella
has de saber
amb quin tipus de persona
vols viure
i amb els fills
has de saber
quin tipus de persona
vol que siguin
que mai ho aconseguiràs
del tot
perquè ell és com ell
i té una càrrega genètica
però jo crec
que en l'educació
i crec que pots influir
en positiu
i que els pares
podríem influir molt
en positiu
a vegades és una mica
anar contracorrent
perquè on que no hi ha
escoles dedicades
únic i exclusivament
a saber formar pares
com quan una parella jove
té una criatura
com se n'en sortirà
però una mica
està deixat a l'atzar
perquè no hi ha una escola
de formació
per això
no hi ha una assignatura
ni a l'escola
ni a la universitat
tu hi creus en això
que seria interessant
jo penso
que seria interessant
que algú
a vegades
tantes normes
no, no, no
jo no parlo de normes
l'escola o lleis
són coses que no sé
no, no, no
és que m'hi he explicat
molt malament
perquè no parlo d'això
jo el que dic
és que de la mateixa manera
que aprenem
com respectar
el medi ambient
que és el que perjudica
la capa de l'usó
per exemple
també podríem
que ens expliqués
algú
què perjudica la formació
d'un nadó
si és millor
tenir-lo coll o no
després cada pare
fa-se
però no ho sabem
això
vols dir que no ho sabem
això se sap per instint
però no se sap
per unes lleis
per unes lleis escrites
dels tècnics
amb la formació humana
tots sabem que se dedica no
diem que sí
perquè
per altres circumstàncies
per això que diu l'Anna
dic que no
tots sabem que se dedica no
que després ho posem en pràctica
tots ho sabem no
perquè hi ha nens
que van a l'escola
amb una quantitat
de diners impressionants
amb unes edats
que no hi han d'anar
tot aquest mòbing
alumne en concret
per part dels seus companys
això és una cosa
que no hauria de passar
i en canvi
hi ha pares que
d'alguna manera
saben que tenen un fill
mig delinqüent a casa
i això consenteixen
són pares que no es miren els fills
però un nen que arriba
a ser mig delinqüent
és que el bressol
ja ha tingut
no ha tingut un model
clar de conducta
amb els pares
és que els responsables
de l'educació
dels nostres fills
són els pares
jo estic totalment d'acord
per això deia jo
que a més ens ho podrien
ensenyar una mica
com ser
jo no sé si es pot ensenyar
però sí que t'hauria de dir
que no
s'ha de dir que no
has de saber exactament
fins i tot on te fan
les activitats extraescolars
has de saber
mirar bé
quines plaies colleixes
i tot això
ha d'anar en conjunt
a la persona
que tu vols crear
tu ja estàs parlant
de pares responsables
jo estic parlant
de pares més genèricament
i has de tenir temps
i salaris descents
i una sèrie de coses
jo crec que l'únic que has de fer
és voler
som una societat
molt heterogènia
hi ha determinades persones
que potser
el que diu la Núria
fins a cert punt
hi ha determinades
determinats col·lectius
determinades capes de la societat
que tenen aquesta possibilitat
hi ha d'altres
que per circumstàncies
socials i personals
i fins i tot econòmiques
potser no
no hi paren compte
jo ara quan parla
del síndrome de l'emperador
i ara et callo
síndrome de l'emperador
sí
els petits tiranos
els petits tiranos
que organitzen tota la casa
i això
a terra
però dius
a veure quin tipus
de pares tenen
i fins i tot determinen la dieta
és un altre dels apunts
que sortia d'aquest estudi
determinen la dieta
de les famílies
que baixen a la ingesta
de verdures
de peix
de fruita
perquè al nen no li agrada
i cap membre de la família
menja d'això
perquè no se deixi el plat
llavors ja no en posem
al·lucinant
tu tens un de molt petit
eh l'Urdés
sí no no
però menja de tot
a mi no m'ha partit
d'avui farà
però menja pèsols
perquè així
s'acostumi
i el dia que n'hagi de fer
fem menjar
per tots igual
jo hi ha coses
que el que m'han ensenyat a mi
jo vull el patró
o el model
que m'han educat a mi
o que han educat al meu marit
que és molt similar
de tot això dius
és que el de munt
vull tenir dret
a triar l'escola
a la que vulgui anar
el meu fill
perquè realment
la meva forma de pensar
i d'educar el meu fill
vull que sigui
consonant a l'escola
que el també l'eduqui
però és que desgraciadament
ens trobem en la situació
que no pots triar
l'escola del teu fill
perquè si vius
en un barri determinat
i l'escola que a tu t'agrada
per l'educació que donen
està en un altre barri
que no és la zona
que te toca la teva zona
resulta que al teu fill
no hi poc anar
i ha d'anar a una escola
que potser a tu no t'agrada
el tipus d'educació
en aquests casos
què fas?
això és molt penós
jo penso que és el pitjor
perquè és que ho havia de dir
és el pitjor que li podien donar
els fills
però heu encetat un tema
quan falten dos minuts
per les deu
que he parlat
una setmana
us deixo fer un apunt
sobre el tema
a veure jo al final
vaig decidir una cosa
que en principi
jo estic totalment
a favor de l'escola pública
amb la meva manera
de ser
de pensar
i jo al final
vaig escollir
una escola concertada
en contra dels meus principis
però vaig considerar
que era la millor
i vaig escollir
perquè jo considerava
la millor
el problema és el mateix
si publica o concertada
és el mateix problema
la concertada
pot ser escollir
perquè jo vaig poder escollir
perquè jo visc en una zona
ara ja no es pot escollir
i l'he portat a un col·legi
del que estic superorgullós
d'aquestes ensenyances
ara ja no es pot escollir res
conec una parella
que s'ha traslladat
ficticament
jo em penso en un padron
en un lloc
i ha agafat un pis
ha agafat un pis
ha agafat un pis
li costarà un dineral
però és que per l'educació
els seus fills volen
el que ells creuen el millor
que igual s'equivoquen
però per ells és el millor
i no
que seran de gastar diners
posant-se en el padró
amb l'adreça dels savis
per poder portar el nen allà
això és un clàssic
però jo estic parlant
d'un cas extrem
canviar de domicili
real, eh
físicament
llogar un pis
per poder dir
que es viu allà
perquè està a prop de l'escola
que ells volen anar
queda un minut
i és una enllaç
vosaltres proposaríeu
que poguessis triar l'escola
que volguessis
evidentment que sí
evidentment que sí
sense cap reserva
és la llibertat d'educació dels fills
doncs deixa'm escollir
quina educació
sense cap reserva
ara, si després no hi caben
s'ha de posar com en les colònies
potser una cosa tan injusta
com el sorteig
però que t'obliguin per barri
i som conscients
que per determinades circumstàncies
hi haurien escoles
que estarien buides
evidentment
llavors
llavors canviarien el model
llavors
llavors canviarien el model
d'educatiu
exactament
i els docents
també s'implicarien més
i la direcció
s'implicaria més
però com que ara
deixem-ho dir
que jo estic totalment a favor
de l'escola pública
però com que ara
treballis bé o malament
els clients t'arriben igual
doncs segons quines escoles
no totes ni molt menys
una minoria
es poden permetre
luxe de dormir-se
i potser
si els pares
escollissin l'escola
no s'haurien de dormir
aquest tema
com que ara estem
amb tot el plaquet
de l'educació
i tot plegat
de la sisena hora
segur que la propera tertulia
el podrem continuar
perfecte
perquè dona per molt això
moltíssimes gràcies
per compartir aquest temps
amb nosaltres
l'Urdes, Guibernau, Ana Pardo, Núria Gómez, Sílvia Ferrera
ha estat un plaer
fins la propera
gràcies
són les 10 les notícies
després continua el matí
amb Jordi Sorinyac
Does gut
l'Urdes, Guibernau,icafins Anybody
Biscolta, yes towind
is a free
is a free
careful
or