Com cada dimarts, dediquem uns minuts a parlar de l'àmbit de la justícia,
de les lleis des d'aquest espai que realitzem
en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
I en aquesta ocasió saludem Javier Terrés, Víctor Roca.
Molt bon dia a tots dos.
Bon dia.
Javier Terrés ja ens acompanyava la passada setmana.
Fa setmanes que no ens acompanya Víctor Roca.
Algú podia pensar que s'havíem enfadat amb ell, però ni de bon tros.
El Víctor no era entre nosaltres perquè, bé,
tot i que entra dins del terreny personal,
ens agrada molt públicament felicitar-lo perquè ha tingut un segon fill.
Moltes gràcies.
Que s'assuma a la filla que ja tenia anteriorment.
Enhorabona, Víctor, de debò.
Moltíssimes gràcies.
I sobretot perquè tot ha anat fantàstic.
Ja fas cara de son, eh?
Ja tens la cara aquella de...
Bueno, ho portem, ho portem.
És que a les nits vol fer de tertuliar i dona una miqueta...
No, però es porta molt bé, pobre.
Ja saps que diuen allò d'aquí,
en lo suyo se parece un remerece, eh?
També surten ganes de parlar i...
També, també, també li va la marxa.
El que passa és que de moment nocturna
i hem d'intentar reconduir-lo.
El portarem a les tertulies del dematí, a veure si...
Molt rebé.
Doncs, escolta, encantats de la vida.
Doncs, de veritat, moltíssimes felicitats a tota la família, naturalment.
Gràcies.
I bé que continuïs, doncs, traient alguns minuts
per passar cada setmana per aquí, per la ràdio.
Parlem de temes relacionats amb la família,
però no tan bonics ni tan plaents com aquest que fèiem referència ara.
Parlem dels jutjats de família i tot allò que té a veure
amb els procediments de divorci.
És un tema que, periòdicament, ens agrada tractar des d'aquest espai
perquè és un dels àmbits on les persones, doncs,
pels quals van més els jutjats i consulten més amb els advocats.
La legislació no canvia tan ràpidament,
però sí que la pràctica de les noves lleis,
que afecten de les reformes,
que afecten a l'àmbit del dret matrimonial i el dret de família,
i en aquest cas, doncs, fa que de tant en tant
ens agradi posar la mirada.
Però on comencem? Procediments de divorci, us sembla?
Sí. Jo volia fer un comentari.
Tu has dit que la llei no canvia,
perquè ja vam parlar que fa un parell d'estius
es va reformar la llei del divorci,
però el que és molt important a la nostra plaça,
a Tarragona, amb la qual tenim un jutjat de família,
insistirem en aquesta qüestió,
i crec que pels professionals del dret,
indirectament o directament,
per les persones que estan involucrades
al procediment de divorci, és molt important,
que aquest jutjat de família de Tarragona,
que ara té, sembla ser, un atitular,
un atitular, doncs, que fa un temps que està aquí,
té uns criteris que tampoc sí que poden variar,
òbviament s'adapten a les circumstàncies,
però tenen uns criteris, o està seguint uns criteris,
en quant règims de visites,
en funció de l'edat,
sempre orientatius, no hi ha res escrit, però...
La llei és una, però la interpretació que pot fer el jutge
en determinats casos és personal, no?
Personal des del punt de vista que cada jutge
té una mirada sobre aquell cas que li ocupa.
Però a Tarragona, insisteixo,
tant en règim de visites com en quantia de pensions,
hi ha unes tables que, insisteixo,
no són d'aplicació perceptiva,
però serveixen per orientar molt bé,
i això fa que moltes vegades s'assoleixi un acord,
un mutu acord, un conveni regulador,
no perquè se'n s'obligui, però conèixer el criteri
i tenir un jutjat especialista o especialitzat,
crec que és des d'aquest punt de vista positiu,
insisteixo, tothom té dret i llibertat a pactar el que vulgui,
però aquesta orientació sempre ajuda el professional
i parlar amb els clients que, escolta'm,
doncs miri, o escolti, miri,
si aquest procediment continua endavant,
suposem que el criteri judicial pot anar per aquí o per allà.
I, òbviament, insisteixo,
tothom té dret a discrepar,
plantejar unes qüestions,
doncs, escolti,
jo no ofereixo més que 100 euros de pensió
o més que 500,
però se'ns està ajudant els professionals
a aplicar, que en el fons és el que es vol,
el sentit comú,
i, doncs, ja d'entrada,
no anar a lluitar a la via contenciosa,
el qual jo crec que és absolutíssimament favorable,
i a la llarga,
encara que inicialment el client
a vegades tingui aquest regust de
escolta, miri, he arribat amb un acord,
m'hi he conformat,
sembla que hagi cedit,
efectivament, sempre cedeix,
però a la llarga jo tinc que dir,
crec, i ho mantindré
mentre no em convencin del contrari,
que sempre és positiu pel client,
perquè, francament,
anar a la via contenciosa
sempre enrereix encara més
l'ambient,
i crea, moltes vegades,
doncs,
una potenciació
del que és el sentiment
i la vivència del judici en si,
que no és bo pel client.
I un procediment de divorci
no és una festa,
ni de bon tros,
té una transcendència
personal i emocional
sobre terceres persones,
que sempre ho hem dit,
que fa que val la pena
intentar aquests acords,
aquests pactes,
i aquest a cedir totes les parts,
no?
Sobretot quan hi ha fills
que no ens surtin afectats.
Efectivament,
és el valor primer
en la llei,
els jutges
i tots els membres
d'aquest aparell
d'administració de justícia
i els advocats
respecte als nostres clients,
és un dels prismes
que hem de tindre en compte,
no?
Els fills,
és la protecció dels fills
i dels menors
per damunt de qualsevol
altra cosa,
per damunt de qualsevol
altre pacte
i ens trobarem d'entrada
que un jutge o una jutgessa,
en aquest cas a Tarragona
jutgessa,
serà el primer
que voldrà conèixer l'Estat
i com aquestes persones petites
doncs queden coberts
respecte a el que són
les qüestions econòmiques,
les pensions
i tota l'altra sèrie
de relacions amb els seus pares
que han de tindre
i han de quedar regulades.
En l'actualitat
tenen possibilitat
els menors
s'han de tenir contacte
amb el jutge
o la jutgessa
i expressar la seva opinió
i fins a quin punt
pot influir
en la decisió d'un jutge?
Parlem des de la pràctica vostra
i des de la vostra experiència
perquè com dèiem
cada cas és diferent.
Sí,
durant tot el procediment...
La llei contempla
que el menor
pugui parlar amb el jutge?
A veure,
pugui parlar
però no dintre
de la vista
del que és el judici
per dir-ho d'alguna manera.
Privatament.
sinó privadament
en un acte
que es nomenen
l'exploració del menor.
Bé,
el jutge pot
conèixer
de viva veu
del menor
i sobretot
dintre del seu àmbit
i amb el seu llenguatge
la situació,
li fa una sèrie de preguntes.
Tenim en compte
que clar,
no tots els menors
podran entrevistar-se
amb un jutge
sinó aquells
que tinguin ja
una certa edat
i que puguin expressar
certes circumstàncies
o que almenys
les puguin atisbar.
El menor és un jove
de 16 anys
que perfectament
té criteri, no?
I és un menor
perquè és menor de 18, clar.
Inclús abans
nosaltres estem trobant
o 10, no?
Inclús nens i nenes
de 6 anys
que potser a vegades
ja s'estan
en certa mida
entrevistant amb el jutge.
Però també
a part d'aquestes entrevistes
personalment
amb el jutge
l'administració de justícia
té uns serveis
d'orientació
de caràcter
educativa
o psicològica
amb uns professionals
que són funcionaris
del Ministeri
de Justícia
en aquest cas
a Catalunya
del Departament de Justícia
on fan una sèrie
de dictaments.
Trobarem molts apartats
i molts departaments
d'aquesta mena.
Tinguem en compte
que una cosa
potser lligant
amb la primera pregunta
en la que es trobem
dintre dels processos matrimonials
i és que
en veritat
aquest procediment
va néixer
com un procediment
de remei.
O sigui,
en tot moment
el que es volia
és arribar
a això
que precisament
finalment
es proposa
o s'influencia
per part del jutge
i és que s'arriba
en un acord.
Per tant,
potser hi ha hagut
al cap dels anys
i donada la dificultat
personal
en el que es trobem
en una circumstància així
s'ha traslladat
o s'ha transformat
això
en una mena
de concepte contenciós
és a dir
un home
afronta la seva dona
la seva dona
afronta el seu home
però d'entrada
els principis
ideològics
els principis jurídics
de com va néixer
tota aquesta qüestió
és perquè
sigués de remei.
De fet,
la societat
s'ha fet
molt complexa
i lògicament
la llei també és complexa
en quant a la seva aplicació
perquè ha d'estar
en sintonia
amb aquesta complexitat
sobre tot el que són
perfils familiars.
Un procediment de divorci
és un procediment civil?
Sí.
Però pot esdevenir
un procediment penal?
Pot.
A veure,
el que és el procediment en si
sempre serà civil.
Les mesures
que s'adopten
en un divorci
que es poden resumir
no sé si m'ha dit
ser alguna
però
el que és la patria potestat
dels fills
la guarda i custòdia
l'ús del domicili
i propietat dels béns
que a vegades
normalment
es costumen a dir
i liquidar
el patrimoni
del matrimonial
el règim de visites
que no sé si l'he dit
una sèrie de punts
que defineixen
mesures
que se'n diu
són sempre
de caire civil.
Si es criminalitza
la situació
aleshores
centrem ja
en qüestions
i procediments
molt desagradables
que els advocats
sempre lluitem
òbviament per evitar
qualsevol persona
intenta evitar
qualsevol situació penal
però
aquestes criminalitzacions
per essència
no són bones
perquè
presumptament
pot existir
una situació greu.
També he de dir
que a vegades
són situacions
que potser
a nivell personal
com a problema
derivat
d'aquesta situació
afectiva
poden ser
potencialment fortes
però que
objectivament parlant
no haurien
de criminalitzar-se.
tinc que dir
que tant
com a un costat
de la balança
hi ha situacions
gravíssimes
recordem que
si la dada
no està equivocada
hi havia 61 dones
mortes en guany
hi ha 62
62
no no però
estem
d'abans d'ahir
ahir
vull dir
no té més
doncs
així com a un costat
de la balança
està aquesta situació
tan malauradament
desagradable
i totalment
s'ha de perseguir
indiscutiblement
a tot aquest tipus
de delinqüents
dit en majúscules
també
tinc que dir
que a l'altre costat
de la balança
hi ha situacions
i em perdonin
els oients
si algú d'ells
està immers
en alguna d'elles
però objectivament
de caràcter lleu
que amb aquesta nova llei
tenen una consideració
una tipificació
agreujada
al ser
doncs
relació familiar
en aquest cas
conyugal
o pares i fills
que també es pot donar
segons el parentiu
no?
francament
tinc que dir
que
per això estem
també els professionals
i insisteixo
demano excuses
a qui visqui
aquestes situacions
perquè per ells
seran
el pitjor dels problemes
però que hem de fer
l'esforç
moltes vegades
d'intentar
reconduir la situació
no dic ni de perdonar
ni d'oblidar
ni de passar en separat
situacions
d'insults
però que
francament
es tingui en compte
que aquesta llei
és molt dura
i que pot tenir
conseqüències
irreparables
perquè un cop
es posa en coneixement
de les autoritats
i invito tothom
que denunciï
però l'únic que estic fent
és apel·lant una miqueta
al sentit comú
i és irrefrenable
i pot
insisteixo
portar penes greus
en aquest sentit
del sentit comú
venim d'una setmana
que s'ha commemorat
el dia internacional
contra els maltractaments
s'han abocat
tot un seguit
de xifres
i dades
realment dramàtiques
estem en un punt
increïble
no ens haguéssim pensat mai
que podria arribar
a aquest punt
però com bé deies
en Víctor
quan parlem
de la violència
que s'exerceix
contra la dona
pel fet de ser-ho
la violència de gènere
en definitiva
a vegades
es poden donar
casos
de problemes
de baratlles
entre un home
i una dona
de tu a tu
per parlar
d'una manera
planera
i en aquest cas
i homes
fins i tot
que poden resultar
agredits
i no es contempla
de la mateixa vegada
òbviament
la majoria
són les dones
les que reben
els maltractaments
però algun cas
es pot donar
i aleshores
diguem-ne
que hi ha una certa dificultat
en la pràctica jurídica
tal com està la legislació
per ser just
amb aquesta persona
no?
sí
a veure
hi ha opinions
dintre de la nostra
professió
és un tema difícil
de parlar
perquè políticament
correcte
ho volem ser-ho tots
però hi ha una realitat
i sobretot vosaltres
que esteu cada dia
al jutjat
que es donen casos
algun cas puntual
d'algú que vol
treure algun avantatge
econòmic
en el procés
de divorci
i utilitzar
determinades eines
diguem-ne
poc ètiques
acusant una altra persona
de fer alguna cosa
insistim que són casos puntuals
amb noms i cognoms
segur
perquè la gran majoria
de casos
on es denuncien maltractaments
s'ha pogut comprovar
que són reals
i justament
la majoria
de dones
que moren
víctimes
de la seva exparella
són això
exparelles
normalment són casos
que es donen
després del divorci
per tant
vull dir
en aquest escenari
però no podem obviar
que hi ha excepcions
que estan fent
la guitza
i precisament
estan perjudicant
les dones
que realment
estan patint
aquesta xacra
a veure no
és així
i realment
és un debat
que n'hi ha
potser hi ha un debat
polític
hi ha un debat real
i després hi ha un debat
més dintre de l'àmbit
de la tècnica jurídica
sí perquè socialment
això com que molesta
expressar
és un tabú
és un tabú
és un tabú
llavors jurídicament
o tècnicament
sí que realment
per un sector
no només
de l'advocacia
del nostre país
sinó també
de diferents
operadors
de la justícia
fiscalia
jutges
i demés
inclús davant
del famós
observatori
de violència
que precisament
està presidit
per una jutgessa
la senyora Comas
de Barcelona
i coneguda nostra
arrel de tot el país
doncs també
s'intenta
aproximar més
el problema
a la realitat
efectivament
doncs és una llei
amb uns mecanismes
on
s'està
en certa mida
doncs
pregonant
una prevalència
d'aquesta
mena de
situació
de feblesa
i realment
en situacions
terribles
i truculentes
respecte
als maltractaments
que estan patint
les dones
així de clar
el títol de la llei
es diu
violència de gènere
ara bé
parlàvem de 62 víctimes
totes són dones
no hi ha cap home
el que passa és que també
ens trobem dintre
d'un vano
d'un vano
de situacions
on no s'arriba
en aquestes situacions
sinó que podrien entrar
dintre del que és
l'ambient quotidià
que suposo que és al que et referies
que no mai hi ha una dona
discuteixen
en igualtat de condicions
en un canvi
d'impressions
una mica més fort
etcètera
on efectivament
si apliquem
el màxim
o en la màxima profunditat
el que diu aquesta llei
doncs
aquella persona
que denuncia
que entenem que
per exemple
podria ser
una dona
perquè són els mitjans
que els hi donen
sí però l'home
també podria denunciar
si denuncien
tots dos
independentment
però no hi ha el mateix tractament
una discussió
és el que és una
d'un vano
jo sé que és un tema
complicat
i insistint en les paroles
del Víctor
no volem ofendre a ningú
volem en tot cas
comentar
una realitat
que es comenta
que es parla
en l'àmbit
de la justícia
però que no es parla
públicament
una discussió
un home
i una dona
discussió verbal
amb amenaces
l'un cap a l'altre
en igualtat de condicions
fins i tot
alguna agressió física
per part dels dos
i que tots dos
poguessin presentar
un partit de lesions
el tractament de la justícia
cap a l'home i la dona
és diferent?
és diferent en aquests moments
arrel d'aquesta famosa llei
que estem dient
de violència de gènere
no sóc el primer
que ho dirà
i a més a més
qui van pregonar
aquesta llei
que és l'actual partit
en el govern
van dir clarament
arrel del ministre
que va impulsar
aquesta normativa
que hi havia
una discriminació positiva
a favor de la dona
en aquest aspecte
com en altres països
i per altres continguts
i matèries
doncs s'havia fet
llavors penalment
això
hi ha molts advocats
que consideren
que és
una qüestió
molt delicada
perquè és molt difícil
trasgredir
aquest principi
d'igualtat
que queda haver-hi
en tot l'ordenament jurídic
però encara més
quan es tracta
d'un ordenament penal
és a dir
la justícia
és igual per tothom
dius
bueno
doncs és una protecció
més
una protecció
que va més enllà
dintre d'aquest gran
doncs
bueno
gran
eclosió
que hi ha hagut
des de fa uns anys
que és veritat
en aquest mateix programa
i ara hem parlat
d'aquesta estadística
de 62 dones
però és que
fora d'aquest àmbit
hi ha un primer estat
un primer estat
on
quan tens una maquinària
bona
com per exemple
aquesta que s'ha normalitzat
i que realment
doncs tenim avui
com és aquesta llei
pot produir
el que nosaltres
els juristes
nomenem
l'abús del dret
l'abús del dret
sempre s'havia donat
en tots els camps
en l'econòmic
en el que sigui
no no
i en altres matèries
dintre del que és
les pròpies jurisdicions
que hi ha
en el nostre país
els llotjats
de tota mena
l'abús del dret
és un concepte
molt antic
llavors en tot moment
el que produeix
és que
aplicant els mínims
d'aquella llei
podem trobar
algun tipus
d'aprofitament
propi
que no
per res
és l'esperit
del que es defensa
i això
veiem un trasllat
o una transformació
en el que
normalment
estem nosaltres
portant
en separacions
i divorcis
i és el que creiem
que no tindria
que afectar
no som ningú
només faltaria
en qüestionar
una llei
que fan
professionals
el que sí
som algú
com a societat civil
és
pensar que
probablement
no sigui prou
perquè
tenim 62 víctimes
i només estem
al mes de novembre
per tant
la llei
segur que
ha lliurat
a moltes dones
i que
ha facilitat
el camí
la sortida
d'una vida
millor
etcètera
però les víctimes
es continuen
succeint
per tant
potser
aquells
que s'hi dediquen
i que en saben més
que mires
i d'escolta
amb això no n'hi ha prou
anem un pas més enllà
problemament
i les víctimes
i insisteixo
es produeixen generalment
després del procés
de divorci
no?
Sí
de tota manera
tu ara mateix
has fet un comentari
amb el qual
m'adhereixo totalment
que és
que
qualsevol llei
qualsevol regulació
està feta
per intentar
tant prevenir
previndre
com per
intentar donar solucions
ara me'n vull anar
potser a lleis
que segons
valoracions
normalment de polítics
recordo-ho
per exemple
la Conselleratura d'Interior
a nivell de
català
doncs per exemple
lleis
vinculades al món del trànsit
que potser
estan servint
tant lleis
com campanyes
òbviament
però el que és la llei en si
s'estan donant dades
objectives
amb números
reals
amb números
insisteixo
objectius
clar
també podem
mirant-s'ho des del prisma
que si una llei evita
per exemple
la de violència
de gènere
que una dona
sigui maltractada
i els podem donar
per satisfets
el que passa
és que si
amb les dades
amb la mà
i potser no tinc
la comparativa
d'altres anys
però sembla ser
que aquesta llei
no està resultant
la solució
ideal o perfecta
perquè
jo no voldria
ara
pecar
dintre del dubte
que tinc
d'agosarat
però no sé si
s'haurà incrementat
el número
de dones
que han mort
en guany
respecte d'anys anteriors
i si no
per qui van els números
aleshores potser no és la solució
tanmateix
i me'n vaig potser
una miqueta
en una altra situació
el que voldria dir
és que
insistim
potser és un tema tabú
i és políticament incorrecte
com has dit abans
però que
dintre d'un procediment
de divorci
es produeixen
moltes situacions quotidianes
portar
a les criatures
recollir
a les criatures
que
ojalà
francament
no es produís
cap tipus
d'incidència
però que a vegades
doncs la situació d'atenció
insisteixo
ojalà no passi
i francament
penso que no hauria de ser així
però que
es poden produir
petites discussions
aixecant una miqueta
el to de veu
a vegades
amb un insult
si això
actualment
es posa en coneixement
de les autoritats
o algú
ho posa en coneixement
de les autoritats
pot derivar
en un procediment
pot derivar
en un procediment
penal
greu
és aquí on anàvem
és a dir
que aquesta llei
doncs
talla tothom
pel mateix patró
i es produeixen
aquest ventall
de qüestions
torno a dir
que és un tema
políticament incorrecte
vull recordar
paraules de
crec que era
la magistrada
que va estar aquí
a Tarragona
la Maria Sassana Uixa
fa un temps
de gana de Barcelona
actual
que va fer
unes manifestacions
i crec que
però es van malinterpretar
perquè anava una mica
en la línia aquesta
de
aviam més defensora
dels drets a les dones
que ella
no?
sí, sí
moltíssim
és una dona
molt batalladora
recordo quan estava
aquí a Tarragona
i de col·lectius
perquè sabem que els magistrats
no poden formar part
de tots els partits
o agrupacions polítiques
però ella pertany
a un grup
de magistrats
precisament en aquest aspecte
molt treballador
sí, no?
i francament
potser és la persona
o una de les persones
més adequades
per realitzar
aquestes manifestacions
però d'això
que crec
que pensa
vaig veure després articles
i comentaris
que això ho pensaven
molts professionals del dret
concretament
doncs potser no és
políticament correcte
però val la pena dir-ho
sense
òbviament
donar la sensació
que no es tingui
que aplicar aquesta llei
aquesta llei
mentre existeixin
morts
i gent maltractada
contundència
i apretar
l'accelerador
per perseguir
totalment
i incriminar
les persones
que realment
siguin responsables
d'aquest delicte
nosaltres
Jolanda
si serveix una mica
com a exemple
un grup
d'advocats
durant unes reunions
que vam fer
fa un any
aquí a Salou
i també
doncs una mica
organitzat
per el que era
l'advocacia jove
catalana
davant de responsables
de l'administració
de justícia
davant d'associacions
de magistrats
i sobretot
de fiscals
que la fiscalia
té aquí
un paper
bastant important
el que sí
que vam demanar
donat que
aquesta llei
aquesta normativa
donava
un ampli
abast
de possibilitats
de mesures
cautelars
efectivament
doncs bueno
limitar molt
la llibertat
d'aquella persona
que havia sigut
denunciada
sí que vam demanar
i expressament
perquè potser
en un inici
sí que havíem detectat
i ho sento
si la fiscalia
s'enfada
en aquest aspecte
sí que havíem
detectat
una pràctica
que nosaltres
popularment
diem
en el parcien cas
és a dir
s'aplacaven
aquestes mesures
que no són
definitives
i no són
mentre dura el judici
o mentre es fa
el que és
la instrucció
d'aquesta causa
on
l'home
en aquest cas
és denunciat
perquè
com tornem a dir
qui realment
és més majoritàriament
denunciat
és l'home
doncs la llei
a aquesta violència
domèstica
era molt
acceptiva
i sense encara
haver sigut
jutjat
doncs ja
se li barrava
molta possibilitat
a fer
clar
quan realment
tenim davant
un maltractador
en un marge
de
ja presumpció
important
doncs és molt efectiu
però quan estem parlant
d'aquestes situacions
que
per el nostre caràcter
per la
inevitable
situació
quan vas a buscar
al millor
algun crio
per algun tipus
de discussió
o diferent opinió
respecte
que el règim
i tal
potser ha tingut
un comportament
que no era el correcte
exactament
si es produeix això
aquesta cautelaritat
i aquestes mesures
doncs trobaven
que
per certs sectors
de la fiscalia
no anem a dir tots
no eren molt contemplats
i no
s'establia
una mena
d'anàlisis
d'ull clínic
que és el que demanàvem
abans d'arribar
a aquesta petició
i a aquesta sol·licitud
crec que amb el temps
estem
tots
arribant
a aquesta mena
de coneixement
concret
de què és el que tenim davant
que també
moltes vegades
als advocats
ens costa
però
és difícil
i també
el que vull dir
és que precisament
aquesta llei
de violència
de gènere
està cada dia
molt ben vista
perquè a més
és modèlica
respecte
a altres presos europeus
però també
he de dir
que per exemple
dintre del que és
el Consell General
del Poder Judicial
s'està revisant
s'està revisant
una denúncia falsa
també pot ser
un delicte
no?
sí
però
sí
el que passa
és que
costa molt
de demostrar
és difícil
perquè demostrar
que
una denúncia falsa
es té que demostrar
que l'ànim
ha sigut
denunciar falsament
perquè sigui un delicte
com qualsevol delicte
doncs mira
un altre tema
que tenim a la cartera
per tractar
en propers programes
fer una mirada
a la pràctica
l'experiència
sempre ens dona
una dimensió
diferent
del titular periodístic
de la tertúlia
o del coneixement teòric
de la llei
que puguem tenir
aquells que no hi entenem
i un borrall
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Ja Vita Res
bon dia
bon dia
Víctor Roca
gràcies i benvingut
gràcies a vosaltres
bon dia
fins al proper programa