.
Dos minuts i mig i serà un quart d'una del migdia.
Seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Avui és un dia de tornada a la normalitat.
També l'horari d'aquest programa s'ha normalitzat.
Els acompanyem, com sempre, des de les set fins a dos quarts de dues.
Hi ha un espai que també han fet vacances,
però hi ha un altre dels espais del matí de Tarragona Ràdio
que no ha volgut fer vacances, que no ha fet cap parèntesi.
I tenim aquí les quatre dones a quatre bandes al peu del canó
que continuen des del matí de Tarragona Ràdio.
Us saludem ja Carme Pedrol. Bon dia, Carme.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Rosa Gairal, bon dia.
Hola, hola.
Laura Roman, bon dia.
Bon dia.
I saludem el convidat d'avui, que és el senyor Josep Anton Burgessé,
president de l'autoritat portuària.
Senyor Burgessé, bon dia.
Bon dia.
Gràcies, i ja m'entendrà per què li dic, per haver vingut,
i que no sigui res.
No sé per què.
Bé, ho sabré al final, doncs, perquè m'adones gràcies.
Jo li agraeixo de tu que hagi vingut, perquè ja m'ho dirà després.
Quan acabi abans de l'auna, ja ens ho dirà,
si realment m'ha de donar les gràcies,
o bé ja m'esborra de la seva agenda directament.
El veig amb molt bona companyia.
Ha estat molt dura la vacances, eh, Jolanda?
No és per res.
Comences el 2006.
La fama, la fama les precedeix a vostè, senyores.
Home.
Bueno.
No serà tant.
No serà tant, no, no.
Avui em correspon començar a mi amb una reflexió i una pregunta
que fem habitualment els nostres convidats.
A nosaltres ens han dit que vostè porta ja uns quants anys en el món de la política,
que en 25 anys, més o menys, pot haver-hi alguna incorrecció.
Va decidir endinsar-se en aquest món, va accedir a l'Ajuntament,
va estar molts, molts anys a l'Ajuntament.
Bueno, en fi, des de, si no m'equivoco, les primeres eleccions municipals.
De les 79, en 1979.
I ara presidient de l'autoritat portuària,
una trajectòria que dona molt que pregunta.
En tot cas, la primera de les preguntes fa referència a com,
o per què un noi de 25 anys decideix iniciar aquesta trajectòria política,
presentar-se a unes eleccions i accedir a el que és l'Ajuntament de la seva ciutat.
Bé, en aquella època jo estava a la Unió General de Treballadors
i jo vaig entrar a l'Ajuntament per la via sindical,
el que es deia en aquell moment, no?
O sigui, era en tota llista.
Les llistes municipals en aquell moment, igual que ara,
venien marcades una mica per quotes, no?
La quota...
No hi havia la quota de les dones encara tan forta,
o sigui, però sí que...
Per quotes, no?
O sigui, la quota del sindicalista, doncs,
també a l'UGT, que era un sindicat germà en aquell moment,
doncs, jo estava militar, era un quadro dirigent de l'UGT a Tarragona,
i aleshores per aquesta via van incorporar-me com a quota de la...
A més, el que passa en les llistes.
Jo vaig incorporar-me a la llista, en l'esborrany de la llista número 13,
i per aquestes coses de les quotes vaig acabar siguent el 3 o el 4,
o sigui, per aquests moviments de córrer per amunt i per avall,
sense allò fer massa coses.
Jo sempre he dit que va ser una sort, o sigui, va ser una sort,
perquè va ser a l'atzar, o sigui.
Perquè jo anava al 13 i no hauria sortit,
o sigui, i per un problema de córrer a les llistes i un per amunt, un per avall,
que el de l'UGT hauria d'estar més amunt i tal,
vaig aparèixer, no recordo el 3 o el 4,
i a partir d'aquest moment comença la meva carrera en la política,
per entendre.
Quan dic la carrera, no la carrera, vull dir la carrera en la cursa,
per entendre la cursa.
I sí que és veritat, vaig estar a l'Ajuntament,
bé, l'Ajuntament només queda d'aquella època,
l'alcalde actual,
el Joan Miquel Nadal,
i bé, ningú més,
només quedàvem ell i jo.
Quan me van fer la proposta per ser president del port,
doncs jo vaig considerar que la meva etapa municipal ja era molt llarga,
molt dilatada,
i a més passa una cosa en la vida municipal,
que a tot arreu,
m'imagino que passa.
Quan un porta molts anys,
i suposo que el Joan Miquel també,
l'alcalde de la ciutat,
també li deu passar el mateix,
quan un porta molts anys t'acabes creient que és una mica insubstituïble,
i et passa allò que és molt típic de dir,
escolta'm,
qualsevol ciutadà ve i et diu,
o et proposa una idea,
i tu una mica acabes dient,
bé, aquest què m'ha de dir a mi?
O sigui, amb els anys que jo porto,
no sap ben bé d'acabar,
o està equivocat,
o no té prou informació,
i això és un bloqueig intel·lectual que és dolent,
i això és com a conseqüència del temps.
Jo és veritat que no puc donar massa lliçons,
perquè ja he estat molts anys,
per tant,
però sí que arriba un moment que fas aquesta reflexió de dir,
escolta'm jo,
quasi que és millor que ho deixi córrer.
I, per una altra banda,
home,
la proposta que tenia de ser president del port,
doncs no era per mi una tonteria,
era un tema molt serió i molt agradable,
perquè jo soc portuari de tota la vida,
i per tant,
poder dirigir el port de la meva ciutat,
doncs,
hi ha dues coses que no m'hi podria imaginar mai,
i que m'hagués agradat ser unes alcalde de la ciutat,
que no ho vaig ser mai.
Senyor Burgessé,
si va parlant,
si ja farà totes les preguntes.
La teníem preparada.
Ni hagués agradat ser.
Vol dir que no he de parlar tant,
és que jo no coneixo la dinàmica del programa.
No, no, no.
Ja està bé.
Ja està bé.
Vostè va començar de sindicalista.
Treballava al port, diu.
Jo treballava al port.
Jo vaig entrar al port l'any 69.
O sigui, som el més antic.
I no estava afiliat al cap partit polític, o sigui?
No, jo estava després al PSC Congrés.
O sigui, jo vaig ser dels que vam estar a Tarragona fundant el PSC Congrés.
Això deu ser el 77, o per a l'any, m'imagino que devia ser, no?
I vam ser d'un grup de gent que vam crear l'UGT aquí.
Perquè això de l'UGT, històricament, era molt catalana,
però després, durant la repressió del franquisme,
l'UGT aquí va ser molt...
Es va afabrir molt, no?
O sigui, era molt més allò del País Basc i tal.
I aquí es va un grup de gent de Madrid i un grup de gent del País Basc
i ens van encarregar que l'UGT de Catalunya tindés endavant
i l'UGT de Catalunya, doncs, a Tarragona vam crear el sindicat.
No, és que jo el que li he volgut preguntar abans...
L'he fet cura, ara no us queixareu, eh?
Jo tinc una certa tendència a allargar les meves xerrades.
No, però jo volia preguntar, però més o menys ja s'ho ha contestat,
el que va significar per vostè la presidència del Port de Tarragona
havent treballat al Port de Tarragona.
Carme, m'ho pots tractar de tu perquè sempre em tractes de tu
i ara que em tractes de vostè...
Crear el distanciament periodístic necessari.
És que no sembla que sigui ella.
És molt professional.
És que és l'únic que tinc de professió.
És un mal tracte.
Bé, això és veritat.
Bé, doncs, què va significar per tu la presidència del Port
quan et semblava que potser la política ja quedava una miqueta enrere, no?
Bé, la presidència del Port és un càrrec que és mig polític i mig no polític.
M'explicaré, per exemple, jo no estic en la polèmica diària
o en la política diària.
Per què?
Perquè hi ha una part important de gestió, no?
I al final, un, quan estava president del Port, la resposta és, per mi,
va ser un repte molt important.
Jo sempre tens el dubte si seràs capaç de fer-ho o no, no?
Però tenia l'avantatge que, com porto molts anys al Port, coneixia el sector.
Sempre he dit que coneixia menys del que a mi em semblava, no?
I torno al tema de la gestió.
El Port és un punt de gestió molt important.
O sigui, al final, la ideologia i el partidisme té poc a veure amb el comerç,
amb el tràfic internacional, la exportació i l'exportació.
Òbviament, jo em dedico a la política, no?
I, per tant, si no estigués en la política,
possiblement no estaria president del Port.
Però, en el Port, la política partidista, en el bon sentit de la paraula,
és poc, no?
Això sí, el nomenament és un nomenament polític.
Però, bé, jo, per mi, ha sigut un repte d'una segonta.
Vaig entrar d'aprenent en el Port
i avui tinc la responsabilitat de ser el seu president.
Bé, això són...
No és com els bancs, allò que els presidents del banc van entrar de botons,
no, no, això no és el mateix, eh?
Però, home, t'afagots, no?
Perquè he viscut com ha anat creixent el nostre Port.
El Port creix al voltant de la ciutat, amb la ciutat.
I, per tant, he tingut la sort de veure com ha crescut la ciutat
en els últims 25 anys i ara tinc la possibilitat
no de veure com està el Port,
sinó de pensar una mica com serà el Port d'aquí 25 anys, no?
Que jo crec que és l'important.
El Port, tal com el tenim ara, s'està acabant, s'està acabant.
És a dir, hem de pensar més en el Port del futur, no?
Perquè vosaltres al Serrallo, que ja ho veieu més,
està tot ja molt amunturat, molt amuntugat, no?
I, per tant, hem de créixer i hem de créixer més cap al fora,
més lluny dels nuclis urbans, no?
Aquest és el repte més important.
Sobretot deixar les grans línies
perquè el dia de demà, doncs, el Port pugui continuar creixent.
perquè si creix el Port, creixerà l'economia
de les nostres comarques i al revés.
Però el creixement del Port ha d'anar cap al mar, suposo,
a partir d'ara.
Només pot anar cap al mar.
I això com ho lliguem amb la façana marítima?
No, per sort no entrem, no xoquem.
No xoquem.
Però, a veure, el Port només pot créixer cap al mar
perquè per un costat tenim les platges de Tarragona
i per l'altre costat tenim la platja de la Pineda i Salou, no?
Per tant, nosaltres aquí ja no podem créixer.
Hem de créixer cap a fora, cap al mar.
Això sobre la façana marítima de Tarragona
no tindrà repercussions.
Pensant que quan parlem de la façana marítima
parlem del tren, del carrer del mar i tal.
El que sí que tindrà repercussions és sobre el litoral.
El litoral serà diferent.
I des del punt de vista ecològic?
Bueno, aquí anava jo.
L'important d'aquestes obres fortuàries
són els impactes ambientals.
Aquesta obra s'haurà de dissenyar.
A veure, no parlem d'obra encara.
Aquest projecte haurà de justificar
i demostrar que no és lesiu per al litoral,
no al litoral de Tarragona només,
sinó per a tot el litoral.
Si compleix ambientalment no es poden tirar endavant.
si ambientalment els dany són irreversibles
no podrà tirar endavant.
La qual cosa tindríem un problema.
Perquè si el port no pot créixer a l'exterior
per motius ambientals,
caldrà corregir aquests temes ambientals
perquè si no la ciutat de Tarragona tindria un problema.
Que hauríem de créixer en un altre lloc.
I per aquí no es coneix cap lloc
en què es pugui fer un nou port.
Per tant, jo crec que haurem de demostrar
que s'haurà de demostrar
en els estudis corresponents
que aquest nou port no serà lesiu per al litoral
perquè si ho fos i les mesures fossin irreversibles
i si no es poguessin millorar
o no es poguessin aplicar mesures correctores
tindríem un greu problema de creixement.
Les vies que passen per dins el port i el pas nivell,
això què ho arreglarà la façana?
Jo l'altre dia, el dia de race,
dijous a la nit,
vaig poder, ho veig molt sovint,
però van venir els race a l'escala real
i just al cap quan van acabar de venir,
doncs al cap de mitja hora por ahí,
la gent començava a passar els carros,
el pas nivell,
pim, pim, pim, pim, pim, la barrera,
baixa la barrera,
una gentada de por a un costat de la via,
amb el perill,
ràpidament vam trucar als guardamolls,
estaven allí,
però els vam trucar per si de cas,
perquè el problema no és que passi la gent,
el problema és que un crió descuidat se li escapi a algú.
Clar, feia esgarrifar,
feia esgarrifar veure la quantia de gent que passava,
o sigui, hi havia mils de persones que intentaven passar,
i feia esgarrifar.
Això s'ha de resoldre,
no podem tenir...
Aquests dies per la televisió
en algun telenotícies
han sortit algunes de les ciutats
que encara tenen pas a nivell al mig de la ciutat.
No sé si l'heu vist o no.
Clar, això no pot ser.
I això és al mig de la ciutat,
encara que ho tinguem a la punta,
això és al mig de la ciutat.
I contra més ciutat sigui el Port i el Moï de Llevant,
doncs ara amb la Marina Tàrrec,
o contra més ciutat sigui això,
que és més ciutat,
doncs cada vegada més tenim aquí
un pas a nivell al mig de la ciutat.
A nosaltres no ens correspon decidir
com es farà la façana marítima,
com serà el subterrani.
Nosaltres sempre l'hem dit a l'alcalde de la ciutat
i als jurors polítics municipals
que estem disposats a col·laborar
amb el que ens demanin.
Però primer s'han de posar d'acord ells.
O sigui, ells són els que han de decidir
com ha de ser la façana marítima.
El Port simplement ha de garantir
que el ferrocarril continuï funcionant,
però que nosaltres...
molta gent m'ha preguntat
i vostè està d'acord amb aquesta proposta
que fa l'alcalde i l'Ajuntament
sobre la façana marítima.
Hem dit que nosaltres,
jo particularment puc tenir la meva opinió,
però la presidència del Port
no té opinió al respecte,
perquè no estan elegits per això.
Els que estan elegits
per dissenyar la façana marítima
són els regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
i el Port està a la seva disposició.
I a vostè com a ciutada de Tarragona
li agrada el projecte?
El del soterrament, sí.
El de les vivendes,
jo crec que alguna cosa s'ha de fer
lligada...
A veure, jo veig més la rehabilitació
des del carrer Reial fins al mar,
que no fer simplement una barrera
allà davant d'edificis nous
i deixar darrere el carrer del mar i tal.
Si es fa tota la vegada,
a veure, si tenim una idea de conjunt,
és que la gent ha de passar
pel carrer Reial,
sobretot pel carrer Reial,
i veurà en quines condicions
tenim algunes vivendes allí
i com viu la gent allí.
Aleshores, el que no podem
és enganyar-nos i posar darrere,
si posar una pantalla
i posar darrere,
deixar darrere el que hi ha.
Per tant, jo diria que
a mi les vivendes davant,
les que siguin,
les que decideixin,
no em van malament,
però que ha de ser un projecte conjunt,
o sigui, que la millora
de la part baixa de la ciutat
no sigui només
uns edificis molt macos
a la façana davant del mar
i deixem la misèria
dos carrers més enrere.
I dic la misèria,
el carrer del mar,
no, però al carrer Reial
hi ha misèria.
I a més hi ha edificis nous
que...
Al carrer Reial no.
Està al costat
de l'edificis vell.
Al carrer Reial no.
Al carrer Reial volia dir.
No, no, no.
Jo volia...
Bueno,
volia perquè
tinc curiositat
amb el tema
de l'impacte ambiental,
perquè
amb una expansió
com sembla
que ha de produir-se
el port, no?
Amb aquest port
de quinta generació,
a mi se'm fa
bastant difícil
d'imaginar...
Jo potser m'he perdut
alguna generació,
no ho sé,
però estem per la quinta
cinquena, no?
Sí, bueno,
això de la generació
ens deixem-ho...
Sembla difícil imaginar
que no hi hagi
un impacte ambiental.
I imagino
que no només
per la construcció
que s'ha de fer
dins, cap al mar,
sinó també
perquè això implicarà
un major volum
d'entrades i sortides
de barcos
i això potser
podria implicar
una major contaminació.
Llavors,
la pregunta una mica és
s'està col·laborant
amb entitats
ecologistes,
amb entitats
que treballen,
però...
A veure,
un aclariment
és dir,
algun impacte
ambiental
haurà segur,
sinó que
això es produeix
un impacte ambiental.
La construcció,
a veure,
el litoral,
natural és com és,
és el litoral.
Tot el que vas creant
són barreres,
són barreres,
algunes positives
i altres negatives.
Per exemple,
posaré un exemple
a la platja del Miracle,
que hagin construït
el port esportiu
ha significat
perquè la platja del Miracle
tingui més platja
que abans,
si se'n recordeu,
però què ha passat?
Que la sorra s'ha desplaçat,
s'ha desplaçat
de la punta del Miracle,
s'ha desplaçat
cap al port esportiu.
Però gràcies al port esportiu
hi ha platja,
cosa que
el més segur
no quedaria a platja.
Els efectes
sobre el medi
hi haurà.
Per exemple,
en aquest moment
allargar l'espigó del port,
el que s'està allargant
800 metres,
té uns efectes negatius
sobre la platja de la Pineda.
Ja se sap,
i a la platja de la Pineda
hem hagut de posar sorra,
perquè si no,
la sorra ja no arriba.
Així que es va allargant
el braç del port,
la sorra no arriba
a la platja
i hem de portar-la.
El problema és que
aleshores hem de fer el possible
perquè no marxi.
I aquest és un tema,
però vull dir que
els efectes
sobre el litoral
sempre hi haurà.
La decisió és que
si els efectes negatius
són
després,
se poden recuperar.
O sigui,
a veure,
si es poden,
a veure,
una modificació
sobre el litoral
segur que hi haurà.
Cal veure
quins són aquests efectes negatius
i si es poden resoldre.
En aquest sentit,
nosaltres,
la segon pregunta era
si tenim algun,
nosaltres tenim algun conveni
signat a Mediterrània,
és un conveni
per tres anys,
crec,
i sempre que els hem necessitat
o ens han ajudat,
inclús alguna vegada,
ens han presentat
inclús alguna denúncia
d'alguna cosa
que no tant nosaltres,
sinó altres,
havíem fet malament
dintre del port.
les denúncies
no són dolentes a vegades,
o sigui,
perquè anaven dirigides
contra una altra,
encara que nosaltres
som els responsables.
Però tot això
va més enllà,
o sigui,
això requereix,
per exemple,
fer un estudi
amb una maqueta.
Què és el que s'està fent ara?
No,
el que haurem de fer
per veure si aquest gran port
que cal construir fora
caldrà reproduir-lo
a escala reduïda
en una maqueta
en el laboratori
que la Carme recordarà
com vam fer allò
del riu Francorí,
que després no ha servit per res,
però no l'estudi,
però bueno,
el riu anava directament
dintre del port,
aquí el que cal és
fer una maqueta
i fer tot un sistema
de simulació
de què passa,
es fa el port,
una maqueta reduïda,
es fa el port
i se creen les corrents,
es creen els litorals,
les corrents del litoral,
per veure quins són
els efectes negatius
que hi ha
i quines són
les mesures correctores.
I en última instància
qui ha de decidir
el projecte definitiu?
Doncs el projecte definitiu
al final
l'acabarà decidint
el port
però
tenen que tenir audiència,
l'Ajuntament de Vilaseca,
l'Ajuntament de Tarragona,
Medi Ambient de la Generalitat,
Medi Ambient de...
Aquests projectes
són tan importants
que surten,
a veure,
o surten en el vistiplau
de tots
o si no,
no surten.
Nosaltres el que farem
és fer el projecte
i presentar-lo
a totes aquestes administracions.
Totes aquestes administracions
són les que faran
l'estudi,
els informes i tal.
Jo no estic convençut
que al final
sigui real
aquest projecte.
Serà com l'Estatut, no?
No, per això sí que és real.
No,
perquè estem parlant
com la façada marítima.
Com la façada marítima, segurament.
Nosaltres tenim la idea,
sabem que necessitem
un nou port.
O sigui,
el necessitarem d'aquí 25 anys,
Tarragona necessitarà
un nou port.
El que estem ara
és intentant saber
si això és possible o no.
per tant,
s'està pensant
en 25 anys.
Ah, sí, sí, sí.
No, aquest port
no estarà fet
abans de 25 anys.
Però, perdoneu,
avui s'estan fent obres
al port de Tarragona
que es van aprovar
el 1989.
O sigui,
les obres
que estem veixugutant
avui al port de Tarragona
es van dissenyar
al 89.
Quants anys faig d'això?
Vira.
És que hem de quedar
ferides, no?
Començar a estudiar
ara una obra
que estarà feta
d'aquí 25 anys
no és res
en matèria portuària.
I com passen aquestes coses
no hi ha vegades
que aquests projectes
queden obsolets?
Perquè passen coses noves,
noves tecnologies, etc.
No, el que canvia
són els mètodes de construcció.
Per exemple,
a Tarragona
l'hem...
I els preus del projecte,
suposo, també.
Ah, no, els preus,
sí, els preus.
Però sobretot
la metodologia.
Abans, per fer un allargament
com el que estem fent ara
al DIC del port,
calia desmuntar
muntanyes senceres
de pedra.
O sigui,
tota la muntanya
del Lloritos
és una muntanya
que ha anat buidant-se
per fer port, no?
Aquelles roques tan grans
que es llancen
dintre del mar i tal.
Ara avui ja no es fan els ports,
o sigui,
avui es fan en caixons.
Prefabricats, vol dir.
Prefabricats de formigó.
Dormigó.
O sigui, hi ha una màquina aquí,
un caixoner,
que es fan uns caixons immensos,
penseu,
un caixó de 60 metres de llarg
per 40 d'alçada.
O sigui,
un caixó de formigó
que flota,
es fa un buit per dintre,
no?
Es flota,
el posen on ha d'anar,
l'enfonsen
i s'omple de terra
després de formigó i tal.
Vull dir que el que ha canviat molt
és la tècnica.
O sigui,
abans,
donem-se a compte
que hem deixat de destrossar muntanyes,
el transport
des de les canteres
fins al port
hem viscut fa uns anys,
hem de dir camions per tot arreu
i camions i camions i camions.
Sí que és veritat
que hi ha camions de pedra.
Sí, sí,
però han estat durant anys
passant camions de pedra.
Tot això al final és formigó.
camions de formigó,
per entendre's,
formigó i ferro.
Per tant,
les mètodes constructius
sí que han canviat moltíssim.
Imagineu-vos abans
llançar pedra,
aquests gens sols
que es veuen de pedra.
Però ara no,
ara és un queixó
rectangular,
clavat a l'aigua i ja està.
La Marina Tarracó,
que és necessària per Tarragona,
té futur?
No té futur?
Tu l'haguessis fet?
L'haguessis fet?
Jo el que no...
A veure,
jo...
m'he semblat que l'hem comentat
alguna vegada,
jo quan me van fer president
vaig dir,
escolta,
això a l'estiu estarà ple de barcos.
M'he semblat que l'hem comentat
alguna vegada.
Jo m'he preguntat,
escolta,
això de la Marina Tarracó
a l'estiu quedarà molt bonic
al port,
perquè estarà ple de barcos
de luxe i tal.
I em van dir,
no, no,
que estàs equivocat,
que aquí a l'estiu
no hi haurà barcos.
Dic,
a veure,
doncs expliquem el projecte
perquè no l'hi he entès.
Aquest és un projecte
que és
perquè els barcos
a l'hivern estiguin aquí.
Clar,
l'estiu estan a l'Evissa.
Perquè dormin,
clar.
No,
estan així,
amb la gent,
amb la gent,
amb la gent...
Però ara que tenim casino,
o vinga,
potser és que anem d'aquí,
eh?
Per això que dèiem,
això de la vida rosa,
no?
Sí,
tot aquests són els que sortiran
i aleshores vindran aquí,
però la tècnica és que
aquests que tenen aquests barcos
a l'estiu donen un ton per all,
no?
Se'n van a l'Evissa,
a Marbella...
A l'estançar de la feina,
i aleshores són barcos grans
que tenen tripulació
i després a l'hivern
venen a atracar aquí
al Port de Tarragona,
venen aquí
i les tripulacions
han d'anar a viure
en aquelles residències
aquella i tal.
Bé,
no està malament,
això donarà jocs de feina,
creerà un cert ambient,
si ara fem la remodelació
del Serrallo
més al moll de costa,
al moll de llevant i tal,
això quedarà bonic
per la ciutat.
Li donarà glamour al port,
vol dir.
Com és?
A veure,
el glamour,
si traiem la via del tren
ens donarà el glamour,
però si no,
continuarem tenint
el mateix problema.
I l'aigua de sota el pan.
Sí,
continuem tenint
un petit problema.
Però sí que és veritat
que això donarà feina
i donarà un cert,
no sé si glamour,
però una certa imatge
sí que donarà.
Com és que l'hem tirat?
Jo el que no tinc tan clar
que hagués deixat construir
l'alçada que han fet.
Jo, per exemple,
penseu que el pont
a aquest mòbil
que es va fer
es va fer amb un disseny
molt maco
i molt suau.
L'anterior president
ho va fer,
bueno,
sota el seu mandat.
I va quedar molt maco
el disseny i tal.
Molt integrat.
Sí, molt integrat.
I ara hem col·locat
un edifici davant,
jo crec que massa alt.
Jo li vaig dir als promotors
que jo no li s'hagués donat
tanta alçada
als edificis,
però és igual,
està aquí.
L'únic que hem tingut
que fer algunes correcions
sobre la marxa
perquè se'ns ha quedat
com una mica,
jo crec,
la meva opinió personal,
molt enxobat.
Massa difícil.
Potser perquè van manar
més els promotors
que el propi port.
Bé,
els promotors
tenen molta força
a tot arreu.
a tot arreu.
Ho dic perquè
en el cas del pont,
o sigui,
es va treballar
molt conjuntament
amb tothom,
no?
I llavors tothom
deia la seva
i...
Jo crec que els promotors
la meva sensació
era més.
I en canvi
aquests promotors
s'han saltat.
Jo li he dit
a la gent
que hi ha el pont
a més i tal,
aquests van presentar
un projecte
i se li va dir
que sí,
que jo crec que era...
però hauria calgut
allò apretar-los més.
De dir,
escolta,
mira,
aquí l'alçada
no és tanta,
no és tres plantes,
aquí és dos.
alçades, eh?
Sí,
jo crec que el pont
hauria hagut de posar
més exigències,
però a això
no vull fer crítiques
perquè no...
Per entendre,
o sigui,
el que deia abans,
nosaltres fem gestió
del pont,
no?
I per tant,
segur que els que van prendre
aquesta decisió
la van prendre
amb la millor intenció,
però no sempre
la millor intenció
és la millor solució,
no?
Igual que suposo
que alguna de les decisions
que prengui jo,
doncs a lo millor
la fem amb molt bona voluntat,
però no sempre serà
la millor solució,
o sigui,
tothom intentem fer les coses
el millor possible.
A mi aquesta d'Arsa
a l'interior
m'ha quedat molt
enxugada d'edificis,
o sigui,
jo crec que
tenia que ser tot
una mica més baixet,
o sigui,
i hauria quedat
igual de bonic,
o sigui,
al revés,
jo crec que
quedaria més bonic
una mica
els edificis més baixos
que no tan alts,
però bé,
el que és important
és acabar-lo.
Li toca la rosa,
li toca la rosa.
No me deixeu dir res,
oi,
escolta,
escolta,
veu que m'he de posar ordre,
veu que m'he de posar ordre,
és impossible, eh?
No,
ara és una tonteria
la que vull preguntar.
Com és que es va deixar
tirar a terra
a l'edifici del Nàutic?
Ui,
això fa molt de temps,
però això
jo recordo...
No es podria haver respectat,
perquè trobo que
pels tarragonins
era com emblemàtic.
És un edifici...
I havien ballat molt allí, eh?
Sí,
no,
ja m'ho imagino.
Jo no he anat a ballar,
però he vist...
i casaments,
però he vist alguns ballos,
no?
Primer,
allà van passar
moltes coses,
o sigui,
primer,
el club nàutic,
els clubs nàutics
van deixar estar de moda,
o sigui,
els clubs nàutics
en el seu moment
eren un signe...
Els socis,
era propietat dels socis
i era un signe
d'estàtua social,
no?
A Tarragona,
això,
a poc a poc
es van apagant,
apagant,
apagant,
i quedaven quatre
o cinc persones,
bé,
era molt poca gent.
Per què?
Perquè això té a veure
amb la capacitat econòmica
de la gent,
de si tenien grans barcos
o no grans barcos,
i al final
ens vam quedar
amb un club nàutic
que tenia poca gent
i barcos,
tampoc no massa,
o sigui,
i després va passar
el següent,
els pocs barcos
que hi havia,
doncs,
allí dintre
estaven molt enxovats
i per sortir
cada vegada
la queixa
aleshores
va començar a ser
que si el port
creixia més,
no?,
que això també
li passa als pescadors,
si el port
creix molt
per sortir cap al mar,
a mar obert,
resulta que estan
un quart d'hora,
si era per esbarjo,
doncs podrien esperar,
més difícil
ho tenen els pescadors
que a més
és el gasoil
que paguen,
però,
bueno,
i entre una cosa
i l'altra
l'edifici es va quedant
vell
i al final
es va decidir
fer un port esportiu
més gran,
o sigui,
la idea era
fer un port esportiu
més gran
i la veritat
és que s'ha fet
un port esportiu
més gran,
o sigui,
que allò va quedant
de surts,
jo crec que
Tarragona va,
els socis del nàutic
van desaparicent,
desaparicent
i van abandonant
i allò va quedar,
després va anar a un restaurant,
després etcètera,
etcètera,
per això van a...
A veure,
senyora,
canvia de tema?
Jo ho he canviat de tema,
jo ho he canviat de tema.
Jo també ho he canviat de tema.
Jo també.
Home,
és que jo vull dir
només una cosa sola.
Carme,
sempre estàs igual,
vinga va,
però breu, eh?
Breu, breu.
Jo,
el papà i el Vivi,
vull dir que no...
Els senyors del nàutic
van poder aconseguir
que allà se'ls fes el nàutic,
quan des del Serrallo
s'havia demanat
moltes vegades
allà obrir una bucana
perquè les barques
poguessin sortir per allí.
Perquè jo he dit sempre,
abans que es fes el pont,
jo sempre havia dit
que si el port creixia,
Tarragona creixia,
i que jo estava molt contenta
de què es fes,
però doncs que evidentment
que es volia una solució
pels camions,
la solució va arribar.
També fa molts anys
que es demana una solució
perquè el pescador
no hagi de sortir,
o sigui,
no li hagi de trigar tant sortir.
Jo me n'alegro
que el port vagi creixent,
evidentment,
i a més a més,
com a persona del Serrallo,
és que al pescador
cada vegada
li costa més
haver de sortir del port.
I el que no pot ser
és que trigui 20 minuts
o 25 minuts
des de la marre
fins a la bucana
de la sortida.
I ara sí que ja
no hi ha solució
perquè entre la Marina Tàrraco
i els senyors del nàutic
i dels barcos
i tot això,
vull dir,
ara el que és la gent
del Serrallo
ha quedat enxuvada
allà dintre.
A veure,
veig que una pregunta,
ja ho sé,
que em direu,
és una reflexió.
És un discurset.
És una reflexió
sindicalista.
Ha dit sindicalista.
Serrallo, bon amor.
Deixa'm que et faci
que continuï
amb la reflexió.
en aquell moment
que nosaltres dèiem...
I per això he dit
que el papa i el viví
perquè a mi m'és igual
que ho faci.
No, no,
si està bé,
si està malament,
està malament.
A mi m'és igual.
I en aquell moment
jo ho vaig trobar molt malament
i ho vaig expressar
que ho havia de dir
i ara hi torno.
I no et van fer ni cas,
veig.
No, no, ni cas.
A veure,
a veure,
la ciutat de Tarragona
en l'any 85
Cantallops ja va dir
que l'única,
el que va fer el pla general,
que l'única sortida
era enviar el riu
cap a fora,
directament a la...
Ningú hi creia.
O sigui,
no hi creia ningú.
I quan dic ningú,
ni el ministeri,
ningú,
tothom deia
això d'obrir una bucana,
això és una animalada.
Ni Barcelona
l'obrirà mai.
Doncs aleshores
es va fer el trasllat
del port esportiu
i aquí es va posar
un tap a la botella
que podria obrir...
I ens ha passat una altra cosa,
a més,
és curiós,
que tots aquests
que no hi creien
han acabat obrint una bucana.
O sigui,
Barcelona
ha obert una bucana
que li permet
desvia els tràfics
de passagers
que entren
per la bucana
i els barcos
de càrrega
de mercaderia general
surten per fora.
I per tant,
nosaltres,
és veritat,
aquí la decisió
d'agafar el port esportiu
i posar-lo on està
era com posar
un tap a la botella.
I és veritat,
és igual,
com deies tu,
qui ho fa.
Però sí que és veritat
que amb el port esportiu,
que només està fet
a la primera fase,
perquè el disseny
d'aquest port esportiu
és allargar una mica més,
encara.
El que passa,
que per sort,
encara no ho necessitem.
i per sort,
perquè no cal
més el port esportiu.
Però sí,
sí,
és veritat.
Aquella obra
va amb possibilitat
que s'ho pogués
obrir la bucana
cap a fora.
I ara amb la Marina
ja està acabant.
Senyor Borgeser,
a part de president
de l'autoritat portuària,
vostè fa molts anys
i ho ha dit abans,
diguem que és
un tarragoní actiu.
Des d'aquells 25 anys
fins ara,
Tarragona,
com ha canviat?
Bueno,
si fos en castellà,
i fos mal advocat,
diria jo,
no la conec
ni la mare que la parió.
Per exemple,
vostè sortia de nit,
suposo,
alguna nit devia sortir,
jo no anava llavors.
Deixa'm que et digui,
el que va canviar la ciutat
i el que hem canviat
nosaltres.
o sigui,
el que hem canviat
vosaltres.
Vostè era molt de sortir,
això que era
a l'hora de jove,
no?
Jo era,
jo era mi jove.
A més jove,
dic,
era molt de sortir.
Però nosaltres teníem
la mania de Salou,
Salou,
les discoteques
eren del Salou,
jo no anava,
recordo el flashback,
recordo a la caix,
a la caix,
després anàvem també,
però no sé compte
que la vida era més dura,
anàvem entrant
a Torra d'Embarra,
sense pagar.
Pagava bitllet o no?
Bueno,
no ho recordo,
però suposo que alguna vegada sí,
alguna vegada...
A l'home play,
sí.
Però imagineu,
s'anà en tren,
o sigui,
a la gent jove li diem ara
que agafi el tren
per anar a Torra d'Embarra
i ens insultaran,
no?
O sigui que nosaltres anàvem
en tren fins a Torra d'Embarra
i alguna vegada fins a Reus,
o sigui,
és que no teníem cotxe.
Ara la gent jove,
el primer que fa
quan té un salari
d'aquests
baixet,
molt baixet,
com viuen amb els pares,
jo ho veig,
a veure,
no em passa a la meva filla,
però ho veig amb els meus amics,
no?
Quan un xaval jove
o una xavala jove
té feina,
el primer que fa és
continuar vivint
amb els seus pares,
comprar un cotxe,
pagar la lletra del cotxe
cada mes,
no?
I el resta
per mantenir-se a ell,
o sigui,
perquè a casa ja el mantenen.
Clar,
això era inaudit
en aquell moment,
no?
O sigui,
i per tant,
tots han canviat molt,
la ciutat ha canviat molt,
era una ciutat
que tenia molt poca vida,
o sigui,
criticada territorialment,
o sigui,
estava sense fer,
o sigui,
encara hi havia
llocs de la ciutat
que no tenien carrers asfaltats,
o sigui,
que la ciutat,
això,
la rosa,
que també és una lluitadora,
anava a dir vella,
no una antiga lluitadora.
Vella,
vella,
ja ho ponella de guapa.
A veure,
coneix que hi havia
llocs d'aquesta ciutat
que no era a Tarragona,
encara,
o sigui,
per tant,
ha canviat molt.
Encara sí,
permeteu-me que em digui
que aquesta ciutat
necessita
un creixement
una mica més alt,
o sigui,
ja sé que a Tarragona
es discuteix
si aquesta ciutat
ja estem bé com estem,
o necessiten créixer
una mica més,
perquè jo crec
que si creixessin
25.000 habitants més,
tindríem un altre tipus
de serveis més
que tenen
altres ciutats
i nosaltres no.
O sigui,
jo crec que ens falta
una mica més de creixement
per tenir més vida pròpia,
o sigui,
és una sensació...
Com creixem,
no?
No,
clar,
no,
no,
no,
no,
òbviament ja no parlo
del lloc,
simplement parlo
del criteri
de vida de ciutat,
no?
Em dóna la sensació
que hem de créixer
una miqueta més
i quan dic una miqueta més
situar-se en una ciutat
de 150.000 habitants,
eh?
Perquè jo crec que es nota,
o sigui,
de ciutat de 150.000 habitants
a la nostra,
crec que ens falta
alguna,
alguna mica més.
Com es fa això de créixer?
Però hi ha molts nostàlgis
que llorem,
encara allò que a Tarragona
coneixies a tothom,
no sabies qui era
de la paraula.
Però això s'ha acabat ja,
no?
Però a tot arreu s'ha acabat ja.
Escolta'm,
hem de fer una pausa,
ho dic perquè us administra
una miqueta el temps,
eh?
Que us agafa l'atac d'entusiasme.
Però la Rosa,
tu tenies una pregunta
de fer-li.
Ni cas.
De fer-li.
Un àltic.
No,
l'altra.
Sí,
un altre tenia,
sí.
A veure,
estàveu preparats?
Estàveu preparats?
A veure,
fem una pregunteta breu,
contestem breument,
fem una pausa
i després entrem en les altres
si creus que el socialisme tarragoní
està preparat per l'alcaldia
amb lideratge,
amb infraestructura,
amb tindre el suficient suport.
Bé,
jo crec que els socialistes
en aquell moment
tenen la persona
que és capaç de dirigir
i l'equip
que és capaç de dirigir
aquesta ciutat
i potser no són els únics,
també hi ha altres que els tinguin.
A mi això no vull dir
que no tinguin...
El que jo sí que crec
que ha arribat el moment
que aquesta ciutat
ha de canviar de lideratge.
No sé,
jo com a socialista diria
com hem de ser els socialistes?
I uns altres dirien
escolti,
no cal,
però jo crec que
s'ha acabat una etapa
i cal començar una altra.
Si per aquesta nova etapa
la pregunta dels socialistes
estan preparats,
jo diria
sí,
tenim un bon candidat
i tenim un bon equip.
Equip que no és solament
el que hi ha ara,
sinó que hi ha persones
que estan disposades
a col·laborar
i a fer l'esforç
que calgui
en benefici de la seva ciutat.
Insisteixo,
ho veig des d'una perspectiva
molt partidista,
si és molt,
però el que no és partidista
és el que he dit al començament.
Jo crec que
cal canviar...
A veure,
tot projecte
necessita lideratge,
o sigui,
equip i lideratge.
I jo crec que ha arribat
el moment
en què
inclús,
perquè no s'interpreta
com una crítica,
jo crec que
està el propi alcalde actual,
crec que
és conscient,
crec que,
o sigui,
crec que és conscient
que les etapes s'acaben,
no?
O sigui,
i no és per allò,
avui surten una revista
que diu allò
el Joan Miquel Adaló,
si marxa el Ballesteros,
el Burgessé,
no sé quant,
de la vida política,
jo també marxo.
No, no,
si no estic parlant,
a veure,
que visqui molts anys
en la vida política
l'alcalde,
no,
no li desitjo res dolent,
simplement dic que
els lideratges,
arriba un moment
que s'han de canviar,
o sigui,
necessiten altres persones
per liderar projectes,
però de tota manera
és una decisió...
I la vida municipal
et crida encara,
o noia?
Res a parlar.
La vida municipal
és un gussanet
que una vegada
que el tens
doncs
és difícil
oblidar-lo,
no?
El que passa
és que la vida portuària
et té un platant
el temps
i la teva activitat
que tens poc temps
de pensar,
jo per exemple,
a mi m'agrada molt
anar a l'Ajuntament
a saludar la gent
perquè he estat molts anys
allí,
però ara potser fa
5 o 6 mesos
que no hi ha anat,
5 o 6 mesos
que no hi ha anat
i això ho trobes a faltar,
no?
Ara sí.
Callo i callo.
No, dona,
no,
que ara tornaràs a parlar,
ara són a 3 quarts
d'una del migdia,
dos minuts,
fem una pausa justeta
per canviar de decorat
i ja entrem
en la recta final
de l'espai d'avui.
Aconsegueix els regals
del Futbol Club Barcelona
amb Telepizza.
Per una comanda superior
a 21 euros
podràs escollir
entre una bufanda,
una gorra
o una minipilota
oficials del Barça.
A què esperes?
Truca a Telepizza
al 977-22-1919.
Tens gana?
Truca a Telepizza
977-22-1919.
L'altre dia
vaig estar amb els de Mediamark
i ho tenien així
de petitet.
Vine a Mediamark
i ho veuràs tot
a un preu molt petit.
al centre comercial
Les Gavarres
Mediamark Tarragona.
Jo no soc tonto.
Piso Perfecto
¿Sabe usted
que Piso Perfecto
le compra su piso
al contado
adelantándole
hasta 6.000 euros?
Y además
le regala
sin sorteos
un viaje
para dos personas
a las Canarias.
Piso Perfecto
Llame ahora
a Piso Perfecto
al teléfono
902-35-70-70
y pida
información
sin compromiso.
902-35-70-70
Venda su piso
en 24 horas
y disfrute gratis
de unas merecidas vacaciones.
902-35-70-70
Ara són tres quarts d'una
del migdia
a quatre minuts
entrem en la recta final
de l'espai d'avui
a quatre bandes
avui com ha convidat
el president
de l'autoritat portuària
Josep Anton Burgessé
abans que em prenguin la paraula
jo vull fer-li una petita pregunta
molt breu
a traïció
no sabien
no he fet cap pregunta
Carme
jo sé que és difícil
la resposta
abans deia
a l'inici de la conversa
hem canviat molt
en 25 anys
el món del sindicalisme
i el món de la política
vostè que porta
tants anys en actiu
què ha perdut
i que ha guanyat
perquè alguna cosa
allò a cada vegada
un llençol
s'acompleix una miqueta
no?
el refrat
sobretot ha guanyat
que la gent
es pot dedicar
tant al sindicalisme
com a la política
amb més temps
i encara que soni malament
més professionalment
perquè el món de la política
i el món del sindicalista
el mateix que el món de l'abogat
i el món del metge
o sigui
per fer una feina bé
cal dedicar-se
i per dedicar-se
cal que un senyor
pugui viure a final de mes
per tant cal tenir
un càrrec retribuït
justament
encara que això sona malament
de dir
escolta
més que un polític
un polític
ha de guanyar-se la vida
ha de viure a final de mes
perquè es pugui dedicar a això
i un sindicalista
s'ha de poder també dedicar a això
però hem perdut alguna cosa bona
de fa 25 anys
en aquest àmbit
del sindicalisme
i la política
bueno
jo a veure
tot ha canviat tant
que també
aquesta professionalitat
de la política
del sindicalisme
per exemple
alguna cosa
dolenta
ha comportat
que és per exemple
la dependència
quan un viu del salari
i no vius
exclusivament
de la
de la ideologia
o sigui
escolta'm
es pot mantenir la ideologia
i es té que també
pugui mantenir
la teva vida
per tant
alguna cosa
hem perdut
però jo crec que
a veure
això són instruments
la política
del sindicalisme
és un instrument
i és
avui la societat
és més sòlida
el sindicalisme
el món laboral
és més sòlid
a pesar de les dificultats
sí
el món
de la política
en abstracte
és més sòlid
a pesar de les dificultats
i de les crítiques
sí
o sigui
per tant
hem evolucionat
en positiu
segur
però sempre deixes alguna cosa
pel camí
però ho deixes en la vida
o la il·lusió
l'hem deixat probablement
bé
penseu que en la política
l'any 79
hi havia
els partits
hi havia una
afiliació tremenda
la gent s'anava a afiliar
i tal
primer per la il·lusió
i després
una mica pel desconeixement
perquè la gent anava
als partits polítics
a veure què
a veure què passava
és que els partits polítics
no són res
els partits polítics
la suma
dels seus
afiliats
independentment
de cara
els partits polítics
també són
les maquinàries
electorals
que també
estan carregats
de burocràcia
però això
l'administració
també està carregada
de burocràcia
els hospitals
estan carregats
de burocràcia
la justícia
està carregada
o sigui
per tant
jo crec
que en el fons
la democràcia
té un gran
avantatge
que té
els partits polítics
per criticar
perquè si no
tingués
els partits polítics
tindria
que criticar
els metges
els abogats
els economistes
el veig optimista
molt bé
qui comença
la pregunta
home
una sorpresa
Carme
sempre em toca
fer el mateix
i sempre
fer el mateix
comentari
però la tens preparada
a cada entrevista
ell es me la dona
me la dona
me la dona
mi
mi encanta
mi encanta
espaviu
ha vist mai una pel·lícula porno?
sencera?
no sencera no
però
jo fa pic
i volgar
i cinc minuts
li fa gràcia
tot preguntar
de tot el que hi ha
en el mercat
tothom
tothom ha vist
el que hi ha
en el mercat
poc o molt
tothom ha passat
per alguna botiga
a comprar
no pel·lícula porno
però
existe
tres coses
que t'hagués agradat
que el rest
hagués importat
una cosa que he dit
abans
jo ser alcalde
de la meva ciutat
ho puc dir encara?
sí
ser alcalde
de la meva ciutat
que la meva filla
acabés els estudis
o sigui
això és molt important
i després
una cosa que
com veureu
tot és molt personal
que els meus pares
que encara tinc la sort
que visquin
visquin
fins al final
dels seus dies
de la millor manera possible
dos adjectius
pels següents personatges
adjectius
no substantius
perquè molts
ho esquiven
el Rajoy
un professional
Zapatero
un bon polític
Maragall
un personatge singular
Mas
no el conec
Ballesteros
un bon alcalde
i el Nadal
també un personatge singular
molt bé
Jo anava a fer una pregunta
però em sembla que ja
l'ha mig contestat
Jo anava a preguntar
si tornaria a l'Ajuntament
si fos com a alcalde
no
no
no
no perquè allò
que he dit abans
o sigui
tants anys
m'acabaria creient
que tot el que em diu
el que em poguéssiu
vosaltres
jo tinc més experiència
que vosaltres
tinc més coneixement
que vosaltres
què m'heu de dir
és una frustració
m'hauria agradat
que em portessin els reis
però que m'hagués
em portat els reis
ser alcalde de la ciutat
però fa
fa molts anys
no ara
no és el meu lloc
és el lloc
per això deia
que és l'alcaldia de la ciutat
i insisteixo
sense entrar en dinàmiques
polítiques
ni partidistes
és d'alta
l'han d'ocupar
altres persones
altres generacions
a més
però el senyor Ballesteros
fa molt de temps
que també està en la política
és una altra generació
jo per això dic
a mi és igual
els anys que porten
és política
i si el PFL i el Ballesteros
porten molts anys
però no dubtareu
que mira
ho posarem més fàcil
tant el senyor Eregio
com el senyor Ballesteros
són dues generacions diferents
a la del joan Miquel Nadal
o mi va
generacions
humanes
o sigui
intel·lectuals
culturals
uns porten més anys
potser porten tots dos
al mateix temps
no parlo de joves
no
això és una trampa
o sigui
això del joven
però són generacions diferents
o sigui
el Ballesteros
i el Eregio
i el Ballard
i aquesta gent
no pensen igual que jo
o sigui
perquè tenen
mecanismes mentals diferents
o sigui
perquè pertanyem
a altres generacions
sap nedar
i guardar la roba
nedar
sí
però m'ho ofego de seguida
home per gent del poc
jo sempre dic
que soc
més portuari
que navegant
o sigui
jo per exemple
un secret
no he fet mai un creuer
i no m'atreu
o sigui
perquè a mi no m'agrada estar
10 dies
en un barco tancat
o sigui
ja sé que no és tancat
que puixes i baixen
i tal
però sobretot
perquè jo soc bastant soso
i tothom me diu
que els creuers
s'ha de ballar molt
el que cal fer
és ballar molt
jugar al casino
beure molt
i tal
si no t'avorreixes
però jo per anar a avorrir-me
de la colla jove
a la colla vella
a Sant Pere i a Sant Pau
a Sant Salvador
i al Serrallo
amb tots els respectes
a la Carme
i als meus amics
de Sant Pere i Sant Pau
sempre he sigut
de la vella
de la vella
abans a la Iolanda
li he preguntat
si he deixat alguna cosa
pel camí
amb tota aquesta evolució
i el que s'he deixat
és l'americana de pana
suposo
en guarda alguna
no he tingut mai
o una caçadora
no, no, no
jo no
jo vaig entrar a l'Ajuntament
i al cap de
per això dic
que hem canviat tots molt
vaig entrar en una generació
que era el Pepe Estrada
jo
i vam entrar amb texans
amb el que veu llarg
una barba
i al cap d'un any
o per a ell ens vam dir
escolta, amb texans
no es pot anar a l'Ajuntament
tu t'adeus a la gent
que ve a veure't
i la gent que ve a veure't
ve amb jaqueta
amb corbata
i tratge
o vestit
de jaqueta
a les dones
doncs tu has d'estar
i
vull dir
el tema del vestuari
jo soc bastant clàssic
també
això que he dit abans
que soc bastant soci
des de fa molts anys
quasi sempre
em veureu un pantalon gris
o sigui
a mi és difícil
trobar-me
amb la feina
si no és un pantalon gris
però una raó molt simple
és que el pantalon gris
no tens que
no tens que elegir res
de la postura
amb una americana
amb una...
no pensava que anava al turó
que ens recomana
un pantalon gris
no, però
no, no
no
recomana algun llibre
jo soc una mica
estrafalari
per la lectura
jo estic lleixint un llibre
bueno, m'has dit
recomanar
doncs mira
jo recomanaré
sempre
un llibre
que són
los viajes
de Marco Polo
és un llibre
fantàstic
que recomano a tothom
és un llibre
que és difícil
de trobar
perquè està molt
passat de moda
que sabeu
que és un llibre
que va escriure
a ell
o era un monjo
que
mentre ell
estava
pressioner
i tal
i és un viatge
fantàstic
fantàstic
per tant
aquest que pugui
veure
lliixir
aquest llibre
que el trobi
en una llibreria
li recomano
que l'agafi
perquè
trobarà
coses fantàstiques
dos minuts
queden
a veure
de l'Ajuntament
aquí s'enduria
amb una illa
deserta
amb una boda
i amb una manifestació
a favor de l'Estatut
home
a ningú
a ningú
és un solitari
no m'ha dit
un solitari
m'ho has posat
molt difícil
jo a una illa
deserta
si és deserta
de veritat
no cal que porti a ningú
perquè aniré
estaré un dia
i marxaré
però amb una boda
vostè ha d'anar una boda
i buscar una companya
a l'Ajuntament
no no no
a les bodes
quasi que no hi vaig
amb una mani
hi ha una manifestació
a favor o en quanta
de l'Estatut
a favor
no no no
tampoc
que el meu manifestació
ni a favor
ni en compte
de l'Estatut
que facin la feina
aquests que la tenen
que fer
que no hi vagi
de creuer
no no
jo insisteixo
que tothom
me parla dels creuers
això
que tens que tenir
una vida interna
alli dintre
i anar de cuerga
de fiesta
i tal
això seria
tremendo
però sap ballar o no
sí
però no
tampoc
no sap un gran ballarí
hi havia una pel·li
que deia
els homes no sabem ballar
doncs això
queda un minutet
aprofiteu-lo
com t'has sentit entre nosaltres
no sé si la Carme
vol preguntar
no jo no
com t'has sentit entre nosaltres
ha estat còmode
sí, sí, sí
és una entrevista
molt amable
i molt cordial
i em pensava que éreu
més pedioses
però no
no
perquè la Jolanda
ha dit tot allò
quan hem començat
crea una certa expectació
no?
m'ha posat molt
en prevenció
al començament
però això forma part
de l'espectacle
no és més
a algunes de vosaltres
us coneixia
i per tant
he estat molt a gust
i a les que no
coneixia
doncs a partir d'avui
us coneixo
i he tingut molt de plaer
em conèixer
senyor Burgessé
moltes gràcies
a tu
per haver vingut
i en tot cas
la Carme Padró
la Laura Román
la Rosa Gairal
i la Laura Picó
les retrobarem
la propera setmana
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
és la una
a les notícies
petita i blanc
que ens oblige
a somiar