Com cada dimecres, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ens curem en salut.
Saludem ja el director gerent de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
doctor Joan Maria Atzarà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui ens acompanya la Sandra. Bon dia, Sandra.
Hola, bon dia.
No és la primera vegada que és entre nosaltres.
Si fan una miqueta de memòria recordaran
que fa uns quants mesos ja ens va acompanyar.
La Sandra és infermera del Sapey d'Urgències, fonamentalment.
I avui l'hem convidat, doctor, perquè vam pensar
que hi ha un tema molt d'aquest estiu
que està entre la salut i l'estètica,
que és el tema dels pírcings i els tatuatges.
Que tothom és lliure de fer-se el que vulgui,
però el que sí val la pena és que si decidim
fer-nos un pírcing o un tatuatge,
que ho fem amb totes les mesures higièniques
i sanitàries possibles, no?
Sí, o sigui, de fet, tenen connotacions molt diferents
i un punt de trobada.
Les connotacions, evident, diferents és que
un és un material, un material metàl·lic
de diferents qualitats i de diferents,
diguem-ne, des d'or, fins i tot altres tipus
d'aquest material pot ser molt diferent,
a una cosa que et poses punxes i la treus
i que té els riscos que ara comentarem,
d'un altre que és un tatuatge que és que també punxes
per infiltrar dins de la pell una substància química,
que aquesta substància química és la que tanyeix la pell,
fent aquests dibuixos que fan amb el tema dels tatuatges,
i que la diferència és tremenda
perquè allò que has tanyit la pell, allò no marxa, mai.
Però diuen que amb l'àssers i coses, sempre queda alguna cosa, no?
No, no, no, l'àsser l'únic que pots fer és destruir,
és com si fessis una cremada,
o que el que pots fer és,
bueno, clar, si agafes el bisturí i ho treus,
doncs no hi serà, però et quedes sense pell.
Vull dir que no hi ha tractament d'avui
per anul·lar aquella pigmentació que s'ha fet,
que és introduir aquell tint,
tipus tint que és el que fa el tatuatge.
On està el punt del conflicte?
El punt del conflicte des del punt de vista sanitari
està en primera instància, en primera instància,
que hi ha una punxada,
per tant, fas una ferida en el moment de punxar,
i com totes les ferides en el moment de punxar,
el material primer carrer, el material en què punxes,
doncs ha de ser estèril i ha de tindre les màximes garanties.
Per què?
Perquè, com hem anat repetint en aquest programa moltíssimes vegades,
el que es fa, el risc de les punxades,
d'una ferida en sang en un material que punxa,
és la transmissió de les malalties víriques,
que es transmeten amb material contaminat.
I dins de les malalties víriques,
la més greu i més important i més coneguda és el SIDA,
però també hi ha tot el grup de les hepatitis,
sobretot l'hepatitis C,
que també es transmet per via parenteral,
que en diem nosaltres, per via de la punxada.
no és absolutament...
no és fàcil, eh?
No vagi pensant tothom que vas pel carrer i et punxes
i et pots agafar un SIDA.
De fet, la immensa majoria del...
el risc més important és quan s'inocula a algú.
Per tant, allò que punxa, i a més a més,
en el cas dels tatuatges, a més a més,
fa l'efecte d'espray a través del tu,
de la punxadeta,
aquest aigua, aquest líquid que passa corrent a través d'això,
arrastra molt fàcilment aquest virus que està allí
i això és la via de contagi número 1.
Per això els drocadictes,
que és molt habitual, és una via de contagi,
és per quan s'intercanvien les xeringues.
Però no tant per la punxada,
per això un accident a la platja o el que sigui,
d'una punxada,
té molt poc risc, perquè ens entenguem.
Ara, quan el que fas és això,
que és que punxes,
i a més a més,
per aquella cosa que has punxat,
aquella ferida que has fet,
corre un líquid que arrastra com l'aigua
i se n'emporta tot el que hi ha al seu voltant
i hi ha el material contaminat,
doncs aquí sí que tenim una possibilitat de contagi.
Per tant,
tots aquells que hagin de fer
o al final optin per fer una d'aquestes mesures,
sigui punxar-se per posar-se un piercing,
o sigui per fer un tatuatge,
l'importantíssim és que sigui un lloc acreditat,
que tingui les mesures higièniques reconegudes,
perquè aquell material no s'estalviaran 10 cèntims,
amb material que el tindran estèril,
és clar, la temptació d'un lloc d'aquestos...
I més si marxem de vacances a algun lloc,
així que no tenim la seguretat que reuneixi les condicions.
Evident,
evident, o sigui,
a l'hora de llavors anar a triar un poix,
on t'ho han de fer,
ha de ser un lloc acreditat.
I si difícil ho tens,
trobar-lo aquí,
a casa teva,
aquí a Tarragona,
que és un lloc que pots amb facilitat preguntar
si aquest local
no es puc estar segur,
puc estar tranquil o no.
Imagina't de viatge
que evidentment jo crec que llavors
estàs fent una cosa prèctica d'un gran risc.
Entenem que en principi els locals estan autoritzats,
que reben inspeccions,
tot aquest tipus de coses,
en principi?
En principi haurien de tindre acreditació.
Si es realitzen o no inspeccions...
Això ja no ho sabem.
Les inspeccions,
o sigui,
la immensa majoria dels centres sanitaris,
el que passa és que hi ha una normativa
que és d'autorització administrativa
que està a cavall entre l'Ajuntament,
que és el que dóna la licència,
com una licència d'obres igual,
a tindre uns requeriments.
I després el Departament de Salut
té l'acreditació administrativa
d'un equipament sanitari.
Quan és,
com la majoria d'aquestos llocs,
que són a cavall...
En botigues.
En botigues.
I són,
o bé,
fins i tot,
coses d'aquestes que fan estètica
o que fan perruqueria i no sé què més,
al final,
l'única licència que sol haver-hi allí
és una licència de comerç,
consum i turisme
i que regula més o menys
les normes que han de tindre,
però, evidentment,
el que no hi ha és un inspector de salut
que es passeja pels centres
a mirar aquestes coses.
Entenem que,
com en tots els oficis,
hi ha professionals responsables
i que fan les coses com cal.
Entenem que altres no,
per tant no es pot generalitzar,
però, en principi,
caldria una normativa més clara
des del seu punt de vista
com a metge,
com a infermera,
caldria una normativa més clara
en aquest sentit,
creu?
Jo el que em sembla...
Tant de prevenció.
Sí,
jo crec que la normativa,
o sigui,
una certa normativa perquè...
Més específica.
Sí,
i a controlar
qui ho pot fer
i qui no ho pot fer,
quina preparació,
quina capacitació
des del punt de vista
del coneixement,
des del punt de vista
de l'ofici,
té la persona
que realitza
aquestes pràctiques
perquè,
amb el coneixement
del seu ofici,
ja sap
els riscos que hi ha
fent d'una determinada manera
i no d'una altra,
perquè, al final,
la que és atrevida
és la ignorància,
no?
La persona
que ja té
una formació
i sap
que si no
si recicla
el material,
si no
llença
quan ha punxat
i agafa un altre
que sigui nou
i estèril
i el que ja ha fet servir
la de llançar
la brossa
i la brossa
amb un contenidor especial
d'agulles
perquè això
es pugui retirar
tota aquesta mínima
de formació
si no
la té
acreditada
i autoritzada
doncs
acaba passant això
que la gent
no per mala fe
sinó per ignorància
fan pràctiques
de risc
que poden
donar problemes
a les persones
i després
un altre element
clau
amb això
que és
aquesta persona
que té
aquesta preparació
després també
té una certa
diria jo
ha de tindre
una certa
responsabilitat
ètica professional
i quan hi va
segons qui
a vegades
infants
o persones
que no són
que no tenen
no tenen
l'edat suficient
com per decidir
no tenen majoria d'edat
o que tenen
haurien
i han
si hi ha una certa
ètica professional
de negar-se
fins i tot
a fer tot el que se'ls demana
jo
no porto cap tatuatge
per tant
el que passa
que sí que he vist
en aquests establiments
que hi ha uns papers
en el cas
que sigui menor
demanen
l'autorització paterna
per fer-ho
és clar
és un més normal
pot ser que
qualsevol
nen o nena
noia o noia arribi
i clar
sense conèixer
els riscos
i tot el que
això s'hi posa
jo crec que
o sigui
aquest és un element
clau
de poder
tenir coneixement
una mica de coneixement
per saber
si la persona
que et ve
doncs tu
per la teva ètica
professional
doncs allò
que et demana
ho pots fer
tranquil·lament
o no
tant des del punt
de vista de l'edat
com del punt
de vista
del que et demana
i en tot cas
poder-li explicar
i que l'altre
entengui
perquè aquest és
l'altre component
de tindre un cert nivell
i una certa edat
per part de la persona
que vol alguna cosa
que l'altre
t'entengui
quan li estàs dient
escolta
a lo millor
un tatuatge
enmig de la columna
home
jo t'explico
que tens el problema
que si algun dia
t'han de fer
una epidural
o t'han de fer
una injecció
per dormir-te
de cames per avall
per exemple
amb una cessària
per poder-te anestesiar
sense dormir-te
doncs home
aquí no és un bon lloc
posa-te'l al clatell
o posa-te'l al braç
però aquí no és un bon lloc
perquè estàs
afegint
un risc innecessari
en una zona del cos
que avui
és important
que estigui neta
i que estigui despejada
per poder fer
per exemple
aquest tipus d'anestèsia
llavors això
l'altre ho ha d'entendre
i perquè l'altre ho entengui
i aquest diàleg
sigui lògic
entre els professionals
l'està argumentar
amb coneixement
clar
el professional
ha de ser professional
i ha de saber
què pot aconsellar
i què no
i el que arriba
t'ha de poder entendre
per tant
tot això
sí que caldria
en la nostra manera de veure
unes certes limitacions
amb què són
tècniques
i pràctiques
que el nostre intent
tenen un cert risc
i que s'haurien de reglamentar
una mica
Sandra
a banda d'aquestes qüestions
partim de la base
que estem treballant
amb agulles
en condicions
higièniques
que són d'un sol ús
etcètera
i a banda d'aquesta qüestió
que acaba d'apuntar
el doctor Atzerada
i imaginem
que hem de posar
una epidural
o fer alguna prova
a la columna
hi ha alguna part
del cos
que sigui
doncs una mica
dubtosa
de posar-hi un tatuatge
o en principi
qualsevol part
és com l'altra
en principi
hi ha parts més sensibles
que òbviament
faran més mal
i d'altres
que no en faran tanta
però és una qüestió
de dolor
les parts que estan més exposades
al sol
tota ferida
si li toca
el sol
té una cicatrizació
que et pot ser més difícil
i pot ser també
jo que si te'n poses
un per exemple
al braç
ara a l'estiu
molt maco
anem tots molt despullats
igual que els pírcings
però no deixa de ser
una ferida
li dona el sol
les cicatrius
no queden iguals
i el resultat
tampoc
no et pot agradar
massa
per tant
millor fer-s'ho
a l'hivern
igual que els pírcings
suem més
millor fer els pírcings
a l'hivern
que a l'estiu
sí, perquè suem més
hi ha més risc d'infecció
perquè es masseren més
les ferides
doncs fixa't que la majoria
de persones
ho fan quan arriba
el bon temps
per lluir
perquè és quan volem lluir
però si volem
això és com l'operació
en biquini
si no la fem
dos mesos abans
o un mig any abans
no farem res
i a l'octubre
estem estupendament
ja hem perdut
el pes que volíem
ja està
doncs si vols lluir
un pírcing perfecte
posa-te'l al gener
que l'estiu
el tindràs ja
senyida
perquè ens agrada
marcar més
i anar tots molt guapos
més risc de suar
i de masserar
els pírcings
per exemple
si està en el malic
damunt anem a la planja
sorra
l'aigua
més risc d'infecció
la piscina
tres quartes
de la misma
el sol
per cicatrizació
de les ferides
sempre quan hem tingut
algú que s'ha fet
una ferida
sempre li diem
que se la protegeixi
del sol
perquè si no
pigmenten diferent
i queda més marca
llavors clar
si pensem
intentem fer
tirar una mica enrere
i fer una mica
mentalació
i si no
si hem pensat
fer-ne un
esperem-nos l'any que ve
però ara no és l'hivern
que l'any que ve
el lluirem bé
si el fet
de tenir cura
de la nostra salut
no n'hi ha prou motiu
afegir a ser aquest altre
des del punt de vista estètic
un cop cicatritzi
aquell pírcing
no lluirà
perquè la pell
ens haurà quedat
més aviat lletjota
si no ens motiva
el tema de la salut
que és fonamental
que ens motivi
l'estètic
com a mínim
ens hauríem de dir
aquestes coses
que potser li queda pitjor
perquè llavors
queda lleig
i fes-ho al febrer
i no pas a l'agost
Déu-n'hi-do
o alguna vegada
ho hem comentat
però no està
de més fer memòria
en determinades zones
que a vegades
equivocadament
pensem que són
més susceptibles
de patir problemes
o infeccions
que no pas altres
quines són les zones
diguem-ne
de menys risc
o problemes
a l'hora de fer pírcings
jo crec que
menys risc
sí que n'hi ha
en certes zones
per exemple
les orelles
en principi
no donen
massa problemes
però és que
totes les zones
tenen el seu risc
el d'infecció
el d'infecció
totes
les orelles
fins i tot
o el de
fer una cicatriu
que n'hi dèiem
naltros
un queloide
una cicatriu
lletja
que es cicatritza
més
del que hauria de ser
i queda
com aquelles bandes
lletges i rugoses
això ho pot fer
en qualsevol lloc
després
clar
hi ha zones
per exemple
la boca
és molt susceptible
d'infecció
fa molta inflamació
una vegada
ja el tenim
purat
la boca
pot ser
la llengua
el llavi superior
el llavi inferior
el mantol
el frenillo
el frenillo
el frenillo
el frenillo
i què fa el piercing
allà
si ni es veu
és una barreta
ja
no ho sé
no sé si han d'aixecar-se
el llavi
perquè es vegi
però es fa
la barbeta
també aquí
entre el llavi inferior
i la barbeta
totes aquestes zones
tenen
la llengua
no sé si ho havia dit
sí
la llengua també
però és que clar
hem de pensar
que és una bola metàl·lica
dintre la boca
encara que estigui
com comentaves
el llavi
tan inferior
com superior
tenen
el seu anclatge
per la part de dintre
encara que sigui
una boleta
per dintre
porten
perquè ens entenguem
com les de l'orella
porten la seva rosca
com les de l'orella
travessen
diguem-ne
tot el que és la superfície
tant el del nas
per exemple
travessa la superfície
o s'enganxa
com va la cosa
els de la boca
porten per dintre
la seva rosca
com una racada
de l'orella
no és una rosca igual
però són més planes
però tens el teu tros
metàl·lic
dintre la boca
igualment
amb el problema
que pot causar
lesions a les dents
pot causar lesions
fer llagues
a la mucosa
està clar també
i també pot donar
problemes
de genives
i els del nas
normalment
el que és
és a través
la punxa
igual que una racada
el que passa
que per dins
en vez de portar rosca
que seria molt incòmode
de posar
es doblega
el que és
l'arracada
fent un ganxo
i així
evita que es pugui treure
però bueno
no deixa de perforar
tota l'aleta
o el tabic
l'entremig
la cella
és el mateix cas
que l'aleta del nas
així entre
no la cella
és una
és una barra
llavors
porta no una bola final
o un quadrat
o una punxa
el que sigui
una de les parts
és fixa
llavors s'atreveix
i l'altra
s'enrosca
i queden
les dues boletes
amb la barra
que si ho moguessis
veuries la barra
però clar
una boleta
és la que tanca
hi ha materials
més adients
que d'altres
hi ha materials
que tenen més risc
d'infecció
que d'altres
més que res
és que hi ha
cada vegada
més al·lèrgies
el material
si és estèril
en principi
no dic l'arracada
el guarniment
que t'hi posis
l'or
per exemple
diu
no és que a mort
no hi ha tant
de perill d'infecció
que no passa amb la plata
o amb el
no sé
Òbviament
com menys noble
agafis el material
si t'adona
algun tipus
d'al·lèrgia
aquella zona
ja està més tocada
per l'al·lèrgia
Òbviament
pot donar
encara infecció
perquè si ja
s'atirrita
per l'al·lèrgia
és més fàcil
que se t'infecti
el melic?
el melic
solen donar
bastants problemes
per la sua
sobretot
si es fan
en aquestes èpoques
com estem ara
roba ajustada
i amb la calor
que està fent
les ferides
es maceren
queden tubetes
si és un caldo
això junta
amb la sua
és el caldo ideal
perquè se sobreinfecta
la constitució
de la persona
m'explico
una persona
que sigui
més grassoneta
o més prima
incideix també
després
a l'hora
que hi hagi
més massa muscular
menys
més greix
al ventre
per exemple
en el cas
del melic
també
el teixit
va molt subcutani
en principi
no punxa
massa
una massa
grasa
el que sí que pot
donar problemes
si és una persona
excessivament grasa
i té
òbviament
té plecs
aquella suor
encara es farà
més evident
encara ho macerarà
més
però potser
té menys problemes
de cicatrizació
que l'altra
si seguim
el recorregut
geogràfic
per aquest mapa
del cos
a banda dels genitals
que també hi ha
qui practica
els pírcins
i que trobo
que és com
molt dur parlar-ne
en el sentit
que
si ja quan deies
una mica d'agrima
hi ha altres zones
del cos
on també
ara
hi hagi persones
que es facin pírcins
mugrons
els mugrons
clar
Déu-n'hi-do
també
també
deu fer un mal
també fa cosa
parlar-ne
allò que dius
ui
i una infecció
els pits
una inflamació
dels pits
les mames
parlo ja també
més amb les dones
que tenim
una mastitis
si alguna
alguna mare
ens escolta
i ho ha petit
ja sap
el que és
i fa un mal
terrible
i una cosa
és que mira
per mala sort
esperit
i per l'alletament
no t'ha anat bé
i l'agafes
però és mala sort
però per una cosa
que et vulguis provocar
tu
clar
i si dus un pírcim
lògicament
a l'hora de lletar
el teu fill
si és que tens un fill
te l'has de treure
és obvi
no?
doncs sí
i pensar-t'ho bé
si tens intència
de tenir un fill
i lletar-lo
no ho sé
ho pregunto
eh?
sí
sí
sí
el més lògic
és que te l'hagi
de treure
jo crec que
ara parlo
sense coneixement
de gran coneixement
no s'ha posat mai un pírcim
però tinc la sensació
que aquestes persones
que fan
que els col·loquen
un pírcim
en sónes de risc
jo crec que
seria el cas
dels morons
o seria el cas
dels òrgans sexuals
allò no pot durar gaire
vull dir que
allò és una mena de
jo què sé
és com una frivolitat
capritxosa
de fer
doncs una cosa diferent
de fer-se notar
de fer-se veure
i que no és com
una arrecada
de l'orella
que la millor
sí que la tindrà
durant anys
o temps
o que no es pot aguantar
molt de temps
o sigui
no té sentit
no té lògica
ni té estètica
ni té cap mena
de gràcia
i els riscos
són importants
de tota mena
i a més
pensem que
el metall
que és una de les coses
que deiem abans
quan has de parlar
amb algú
li has d'explicar
el què
però el metall
és molt sensible
els canvis tèrmics
quan fa fred
el ferro
agafa molt ràpidament
la temperatura
i quan fa calor
agafa molt ràpidament
la temperatura
i la temperatura
és molt diferent
de la del cos
perquè no és així
la nostra pell
perquè la nostra pell
té carregada d'aigua
i l'aigua
és un equilibrador
de la temperatura
té una gran inèrcia
li costa molt
canviar de temperatura
gràcies a això
tenim la refrigeració
amb l'aigua
però no és el cas
del metall
per tant
la distèrmia
que tu t'ho notes
encara que només sigui
pel canvi
de temperatura
permanent
d'un estri
d'aquest estil
en aquestes zones
és sempre
és constant
no la pots estalviar mai
ni t'hi acostumaràs mai
perquè allò
agafarà una temperatura
i el teu cos
en tindrà una altra
llavors
jo crec que tot això
són unes frivolitats
que jo penso
penso que sincerament
estaria dins
en aquesta ètica
que estava jo parlant abans
que una cosa
és l'estètica
i que a cadascú
li agrada el que li agrada
també amb la roba
i si no fa mal
doncs que cadascú
faci el que vulgui
però que
diem-ne la frontera
entre el risc
i l'estètica
doncs és una cosa
que el professional
l'hauria de tallar
no hi ha dubte
que hi ha moltes persones
que porten piscins
el nas
el malic
que no han tingut cap problema
que els hi va molt bé
que els hi han posat bons professionals
però hi ha d'altres
que sí que sempre van arrossegant
petits problemes
i fins que al final
s'ho treuen
a urgències
veieu més d'un cas
d'algun jove
alguna jove
que diu
escolta que és que això
em supora
no hi ha manera
us arriben alguna vegada
o a consulta
amb problemes d'aquest tipus
en principi
almenys personalment
n'he vist algun
al malic
i a la boca
sí que he vist
més problemes
problemes
el que passa
és que són zones
on fa un desgarro
perquè t'enganxes
amb alguna cosa
i és que es desgarri
en aquestes
i després
amb els temes
els tatuatges
no és un tema
immediat
moltes vegades
però
perquè aquestes són
uns problemes immediats
però jo sí que he viscut
i he vist
gent
gran
d'una mitjan edat
que en l'època
sobretot
en molts casos
de quan se feia
l'Emili
i que havien estat
en algunes
determinades
zones
on això era
molt frequent
a la legió
per exemple
i que després
se n'han penedit
tota la vida
d'haver-se tatuat
tots els braços
i anar sempre
amb màniga llarga
de vergonya
per poder
que no es vegi
el tatuatge
que porten
i pensem
que aquestes coses
que són per tota la vida
el que avui et sembla
que
la vida
donen moltes voltes
el que et fas
amb 16 anys
després els 36
evident
i després els 36
en tindrà 50
i després els 50
tindrà 55
i a l'avió
no t'agradarà allò
que el que t'agrada ara
per tant
tot una sèrie
de qüestions
a mig i llarg termini
sobretot
a part dels tatuatges
que jo crec que
algú
ha de fer reflexionar
molt i molt
a les persones
que volen fer
de què com
i en quin lloc
en el supòsit
que un estigui
molt convençut
perquè la vida
és molt llarga
sempre quedarà
allò de l'A-N
que és inofensiu
o bé aquells tatuatges
que ens posaven
que l'aigua
dels teus
les calcomanies
dels crios
que a més eren
amb color
i eren fantàstiques
tu treies amb colònia
com fan algunes
zones del món
que pinten
que són pintats
durant bastant de temps
però quan ja no t'interessa
t'ho treus
i llestos
doncs moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Sandra
l'any vinent
o quan convingui
tornarem a cridar-te
perquè ens facis memòria
de la conveniència
i com hem de fer
aquestes operacions
d'estètica
podríem dir
que és posar-se
un tatuatge
o un piercing doctor
Joan Maria Etzerà
gràcies
fins la propera setmana
adeu-siau
Gràcies