Fins demà!
Jo crec que el programa que has dissenyat avui
és un disseny exclusiu
en el sentit que mai havies fet un programa
tan variadet com el que ens has esperat.
Diferents notícies, temes relacionats amb l'àmbit
de la cultura popular.
Saps què passa?
Molt curiósos tots ells.
La setmana passada vaig detectar que
allò que no passa mai,
teníem un munt de mitjans estatals
que es dedicaven a treure pàgines senceres
entre dijous i divendres
sobre notícies relacionades amb cultura popular.
Per què no fem ells dels titulars?
Allò que feu vosaltres a cada informatiu.
Jo crec que fins i tot periòdicament
sense posar una periodicitat ja concreta
ho hauríem de fer de tant en tant.
Trobo que és una bona pensada.
Tu tens un problema amb el Carnaval.
No te l'acabes, eh?
No, no, no.
No assumeixes que ja estàs en plena quaresma
i continues en tot estat en parlar del Carnaval.
Avui fem...
No, passa que la primera notícia va de Carnaval
i l'últim tema va de Setmana Santa.
Però mira, perquè ja m'has dit això,
ara sentirem una mica per anar-se'n ambientant, no?
Jo, bueno, que avui ja començarem a tocar temes de Setmana Santa.
Ja, escoltem una peça de Setmana Santa.
Sancera no cal, però.
Sancera no cal, però.
No tinc cap regaleta a mà,
sinó obriria els telèfons...
Bé, els telèfons estan sempre oberts en aquesta casa.
Que algú ens digués
amb quina Setmana Santa identifiquen aquesta tonal...
Ho fem?
No sé si regalaria alguna cosa.
El disc no, perquè és meu, eh?
Aquests malpensats.
És que tenim les intencions.
Va, fem una mica de concurs així improvisat.
Nosaltres anem fent la nostra, d'acord?
Si algú sap d'on pot ser.
Si algú sap a quina Setmana Santa pertany aquesta tonada,
que ens truqui i ens ho digui.
Jo crec que algú sabrà estar a la banda.
Premi, la satisfacció de ser una persona
dins de l'àmbit de la cultura popular preparada,
eh?, i amb una cultura popular àmplia.
Vostès saben a quina Setmana Santa pertany aquesta tonada?
Si no ho saben, ho direm al final de l'espai.
Però de moment deixem el telèfon obert.
Què us hi regales?
No ho sé, alguna cosa trobaré.
Alguna cosa.
O les gràcies, ja veurem, eh?
Ja veurem si hi ha regal o sorpresa.
No ho han sentit.
Que tiri un altre tema.
Tu què vols dir?
Que si no regalo res no ens trucaran?
Home, segurament no.
Doncs mira, jo et diré una cosa.
Sense regal, els nostres oients truquen també.
Sí?
Vinga, només cal que ho sàpiguen.
Que vols treu una altra peça de fons?
Que vagi deixant-ho de fons.
Sí, Lluís, en tot cas vés posant allò de tan fluixeta, eh?
Perquè si no escandalitza una mica, em perdó i no podem parlar.
La banda sonora del programa d'avui forma part d'una Setmana Santa important, nostrada.
Important, important, eh?
Nostrada, què vol dir?
Nostrada no, és important.
Si saben de quina Setmana Santa és, ens truquen i ja ens ho diuen.
Premi, ja ho veurem, eh?
Ja ho veurem.
Ja, telèfon 977-2447-67, el de sempre.
I ara nosaltres, a la nostra, ja ha trucat algú.
Bé, com pots veure, estava preparat el tema de Setmana Santa.
Tot molt guionat, tot molt guionat, sí.
No, ja estava, ja he pensat això, no?
I, bé, tu deies que comencem per alguna cosa de Carnaval i tal.
No, realment, el tema de punt de partir dels titulars era perquè el president de Venezuela
resulta que també participa en això dels concursos de Carnaval i tot això.
És que li agrada molt sortir a les teles.
I té un programa propi.
Hi ha patrocions, si no m'estranya.
Té un programa propi a la tele, tipus,
quan habla el senyor presidente i la gent truca i ell parla i explica i diu coses.
Doncs, clar, com el seu propi país no podia participar,
perquè, clar, jo que podia haver una mica d'opinions discrepants,
doncs s'ha dedicat a patrocinar una de les escoles de samba més importants de Rio, de Janeiro.
I resulta que s'ha aportat el primer premi, no?
Resulta que va muntar una macrocarrossa, no?
que acompanyava aquesta escola de samba amb una macroestructura, en aquest cas, d'un bolívar, no?
Com reivindicant una mica totes les llibertats que ell va predicant sempre amb els seus discursos, no?
I, doncs, fixeu-vos que amb aquest bolívar de 13 metres, no?
Acompanyat per aquesta escola de samba, que és Unidos de Vila i Sabell,
una de les més històriques de Rio, doncs va aprofitar i va guanyar aquest premi.
S'ha de dir que aquesta escola normalment vivia amb la misèria
i que, gràcies, i tot i així tenia una gran imaginació
i acostumava a vegades a guanyar fins i tot...
Però, escolta, Jordi, no direm noms, eh?
Perquè ningú s'enfadi, però tot té la pell molt fina.
Però tu, imagina't qualsevol president de qualsevol país europeu,
inclòs-vos aquí, muntessin una carrossa de Carnaval?
Doncs mira, te'n faràs un...
Però, a banda que no està aquí en la notícia,
però el Zapatero ha estat el tema d'una de les... dels artamens.
Una cosa és que hagi estat el tema
i una altra cosa que ell muntés la carrossa o hagi patrocinat.
Bueno, bueno, en aquest cas, mira, patrocinen els dels veïns.
Això sí que és creure en la cultura puntual.
Sí, sí, sí, i tenir-ho present, no?
Hi ha altres festes que no van tan bé de reivindicació
i de mecenatge, suposo que sí, de reivindicació, no?
Perquè, per exemple, aquests dies a les falles de València
hi ha tot un debat sobre la llibertat d'expressió, no?
Resulta que hi havia tota una sèrie de ninots
que s'havien posat fent una mica de...
doncs, conya sobre el món de l'islam, no?
I amb tot el tema de les vinyetes, de les caricatures...
i al final hi ha hagut una autocensura per part dels mateixos...
Falleros.
Falleros.
No han fet falles que facin referència al món de l'islam en principi.
Com a mínim, es veu que s'han reduït moltíssim, no?
La qual cosa ens porta a reflexionar, doncs, realment,
sobre si no hi ha una certa pressió real sobre aquests artistes, no?
Que arriben fins a aquest punt d'autocensura, no?
En aquesta festa tan multitudinària i tan massiva, no?
S'ha de dir que, pel que es veu,
les falles de València s'estructuren en diferents seccions.
És com una mica les lligues de futbol, no?
I hi ha, doncs, la secció especial, la secció primera,
doncs la segona, hi ha diverses, no?
En funció de l'antiguitat i dels diners que hi gasta cada comissió,
doncs, participen en aquest concurs de falles, no?
I es veu que l'autocensura ha anat, doncs, ampliant-se
en les diferents seccions i lligues, no?
Diguéssim, d'aquesta edició del 2006, no?
Cosa que, Déu-n'hi-do.
La Rita Barberà, que ella va molt ben posada per les falles,
sembla que...
S'escaqueja una mica.
Intenta dir que, malgrat que tothom, doncs,
pot fer el que vulgui, s'ha d'intentar conjugar
la llibertat i la responsabilitat, diuen l'elaboració dels nines falleros, no?
No ho sé, són temes que la gent opina i es pronuncia molt alegrament,
jo trobo que és molt difícil trobar el punt just, no?
El que no sé és si també hauran desaparegut
tots els capellans i monges que sortien en aquestes falles.
No ho sé, perquè és curiós, no, això?
És un clàssic, eh?
Els capellans, les monges, els carnavals i a les falles
sempre han estat elements que s'han sotmès molt a la sàtira, no?
Doncs no ho sé, sembla que això té mala pinta, eh?
Vull dir que no sé si hi haurà una equivalència en tots.
Posem una mica de refrescar.
A veure, a quina Santana Santa pertània aquest so?
És molt difícil avui, eh?
Però, Jordi, és difícil relativament.
Pots dir a l'atzar?
Santana Santa és d'aquelles importants, importants,
potents, amb tradició, històriques i de molta anomenada
a nivell internacional.
N'hi ha unes quantes, però no tantes, eh?
Jo crec que els oients més agosarats es poden arriscar.
Que no sé si hi haurà premi, no ho sé, és igual.
A veure si algú ho sap, eh?
Pregunta difícil, eh? Has fet avui.
Sí?
Sí, sí.
Bé, bé, nosaltres continuem a la nostra, rebaixem una mica,
després, en tot cas, Lluís, doncs ja ens portarem a pujar a aquesta tonada.
El que acabarem justificant és la realització del programa monogràfic
sobre aquesta Setmana Santa, eh?
Sí, perquè la propera setmana serà?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Ara, avui per fer una mica de boca, no?
Molt bé.
Un altre tema relacionat amb la cultura popular
que s'ha posat de moda aquesta setmana
ha estat això que van sortint enquestes, no?
Cada dia van sortint enquestes sobre coses, no?
Doncs una de les enquestes més curioses ha sigut
sobre la identitat dels catalans
i hi ha una sèrie d'elements que formen part
de la cultura popular catalana
que, curiosament, doncs han estat encastats
o van ser encastats entre el 25 de maig del 98
i el 15 de juliol del 98.
Això és bonic, és com les enquestes i els tests
i coses d'aquestes, fa gràcia.
Sí, sí, sí.
Jo estic molt sorprès
perquè realment el plat de cuina
o aspecte gastronòmic més representatiu de Catalunya,
tu quin diries que és?
Un moment, això ho diuen des de fora o nosaltres mateixos?
No, ho fem els catalans.
És a dir, nosaltres mateixos.
Nosaltres mateixos.
Aquesta encarregada pel govern del país l'any 98.
Jo no és que...
Tu què diries que és el més típic?
El més típic és el pa amb tomàquet.
El pa amb tomàquet, doncs no, t'has equivocat.
19,2% dels catalans consideren...
La calçotada, l'escudella...
L'escudella...
Ni apareix, l'escudella, 23%.
És el que considera el màxim...
El pa amb tomàquet, el 19.
19,2%.
I quin és el paradigma gastronòmic dels catalans?
El paradigma? L'escudella.
L'escudella.
L'escudella.
23%, 22,4% mongetes amb botifarra, amb fasols amb botifarra.
Ho volia dir, eh?
Volia dir mongetes amb botifarra.
I m'he decantat pel pa perquè és més humil i més bo i tot.
No sé si el resultat...
Clar, suposo que aquesta enquesta se la devia mirar a algun actual governant del país
perquè l'altre dia en el Parlament algú es dedicava a regalar llangonisses, no?
Sí, un responsable polític es dedicava a regalar llangonisses, que no és parlamentari,
a les parlamentàries de l'hemicicle, no?
Una cosa curiosa, no sé si va veure i va dir,
doncs mira, clar, com abans era l'escudella, ara m'apunto a la segona i va regalant això com a paradigma de la cultura.
I en altres coses...
Primer l'escudella.
Escudella.
Segon la...
Mongetes amb botifarra, fasols amb botifarra.
I tercer el pa amb tomàquet.
Pa amb tomàquet, quart, canelons, molta distància, 3,7.
Una mica pillat, eh?
L'arròs, 3,2 cap a baix, canc d'olla, 3%, faves, 2,9 i escalivada, 2,9.
És a dir, decididament guanya...
Sí, jo crec que sí, que sí, que aquesta per associació d'imatges...
Però la calçotada, fixa't que no fa català, no fa.
No fa català.
Deu de fer tarragoní o camp tarragoní, però no fa català.
Sí, explica a tots els de Barcelona i Girona que venen els caps de setmana cap aquí,
o els restaurants dels voltants de Girona i de Barcelona que ofereixen calçotades.
S'hauria d'actualitzar aquesta enquesta, eh?
Doncs sí, hi ha més coses a banda de la cosa gastronòmica,
de símbols, icones del poble català?
No, bueno, hi ha coses d'aquestes.
Em podria dir quina és la seva nació?
L'any 98, el 42,4% pensaven que era Espanya, el 38,4% Catalunya.
I un 15,8% les dues.
Més preguntes hi ha? No.
Bueno, les altres ja són menors, et diria.
De menor identitat.
Però bueno, com veus, els tòpics funcionen.
No, però els tòpics, un element que des de fora segurament també algú podria dir,
diguem, mitja dotzena, una dotzena d'elements que es relacioni amb el poble català.
L'escolònia de Montserrat segur que sortiria.
Doncs mira, ja estem també en crisi.
Estem en crisi.
Perquè resulta que ara l'escolònia de Montserrat estudia crear un nou cor d'alumnes femenines
que s'assumiria al tradicional grup actual de nens.
Perquè noies no n'hi ha hagut mai.
No n'hi ha hagut mai, no?
Aquesta capella...
Ja ni l'escolònia serà en lliure de les dones, eh?
Aquesta capella és de les més antigues d'Europa.
Va néixer al segle XIII.
I el virulai no va néixer al segle XIII, però l'escolònia sí.
I segurament amb l'escolònia de Lluc, del Montserrat de Lluc de Mallorca,
és de les més importants i les que han tingut els seus camps d'una manera més tradicionalitzada, podríem dir.
I ara per què s'incorporen les escolanetes?
Bé, doncs jo suposo que és que no deu haver prou quòrum, no?
Però realment l'any passat, no ara, l'any passat ja van començar aquesta línia de captar més alumnes per al monestir.
Si us en recordeu, l'any passat ja es va posar fi a l'internat, aquest que feien tant dur...
Sí, perquè els nois entraven molt petitets i ja sí que feien allà els seus estudis.
Vull dir que era un sacrifici personal important per ells i les seves famílies també, no?
Sí, sí. Home, aquí fixem-se que el que s'està dient no és ben bé barrejar les veus de moment, eh?
És una escolònia femenina el que volen muntar?
Sí, jo crec que sí, perquè si no el que es produiria és un canvi amb els colors de l'escolònia.
I realment jo crec que n'hi haurà dos.
És a dir, una cosa serà l'escolònia tradicional amb aquesta veu i amb aquest so tan característic
i una altra, i molt diferent, sembla que serà aquest cor femení que encara tardaran una mica, no?
El que sí que també és cert és que sembla que hi ha unes dades que diuen
que el 80% de les formacions corals del país estan integrades per dones i no per homes,
la qual cosa no deixa de sobtar, no?
De totes maneres, sempre m'ha semblat que les dones són com a molt més participatives
no en aquesta activitat, en el conjunt d'activitats, crec que els homes, eh?
Tinc una sensació així com a bastant... Evidentment hi ha algunes coses que no,
però, bueno, algú podria dir, doncs, home, als anys 80 la revolució del fet castellà
se'ns dubteva basada per la incorporació de la dona.
Clar, perquè ara ho veiem molt natural, però algú oblida probablement que no és tan recent
que la dona estigui en el món casteller, per exemple.
No, no, és un cas... Encara hi ha algun velle diables, per exemple,
l'arbost del Penedès, que no surten dones.
Però per normativa, per imperatiu o legal, què diríem?
Per tradició local.
Ja, ja, ja, bé.
Cada un no l'olea, no?
L'olea com vulgui.
Però això és cert, estem parlant de l'any 2005.
Saps que ja estava pensant en posar-te a deure, Jordi?
Per què?
Fem un programet un dia de l'Escolània de Montserrat.
Bueno, sí, portem el viro l'any.
Veig que els oients aixequen la mà i diuen que sí, que seria molt interessant.
El Lluís no sé si té a punt de recordar...
No, el virolai no el té.
No, el virolai no.
No, el virolai serà el dia que fem aquest programa de l'Escolània de Montserrat.
Avui és l'abans del programa de la setmana vinent.
Algú sap de què parlarem de la setmana vinent?
Doncs d'un tema que està estretament relacionat amb aquesta tonada.
A veure.
No truquen, eh?
977-24-47-67.
No són valents, no són atrevits.
Que no passa res si ens equivoquem, eh?
No passa absolutament res.
Es podrà fer una pregunta difícil avui.
Molt difícil.
No crec jo que sigui tan difícil.
I tant.
Sí?
Bé.
Què més tenim?
Bé, doncs mira, ara anem a donar una pista.
Espera, espera, pare i màquina.
Penso que hi ha una trucada.
Podria ser?
No.
Ui, s'ho ha repensat.
Ai, ai, ai.
Perquè ja mig ho ha insinuat i ha dit no, no, millor no.
Doncs vinga.
Anem a parlar d'una cosa que se celebrarà del 28 d'abril al 7 de maig.
És a dir, després de Setmana Santa.
Espera que baixi ara.
Se celebrarà a Barcelona, al Recinte del Fòrum,
i que és la fèria d'abril de Catalunya.
El Recinte del Fòrum és la primera vegada que es fa allà o és la segona?
No, és la segona.
Ara passa que hi augmenten l'extensió, 17.000 metres quadrats,
i fan tota una sèrie de millores, no?
Teòricament, això més que res, ja sabeu que els últims anys,
amb això de la fèria d'abril de Catalunya,
hi ha una sèrie de confrontaments importants,
sobretot entre el grup de la FECAC,
la FECAC, que és la Federació d'Entitats Culturales Andaluses de Catalunya,
FECAC, i els altres andalusos,
que és aquest grup que lidera el Lluís Cabrera, el Bien Bemoya,
que són andalusos nascuts, diguéssim, alguns d'ells a Catalunya,
d'altres nascuts fora, però que en tot cas fa molts anys que viuen a Catalunya.
I que són andalusos i se senten andalusos aquí, però tenen una altra mirada, no?
Sí, per exemple, defensen el concepte de Catalunya com a nació, no?
Aquests altres andalusos.
En tot cas, això va enervorar un problema important, no?
Perquè es van destapar uns números, doncs, de difícil justificació
en les subvencions públiques que es donaven a aquesta FECAC.
I aquests números, doncs, per exemple,
aportaven com a factures o comprovants cajes de fino, no?
Doncs, home, entre les coses que hi apareixien, no?
Tot això va motivar, doncs, un conflicte important que encara dura
i que ara, doncs, el senyor García Prieto,
que és el president d'aquesta FECAC, Francisco García Prieto,
doncs, reba viva, jo diria,
perquè ens destapa aquí amb una frase d'aquestes impressionants
que traduiré, que diu
a Catalunya no hi ha cap manifestació més nombrosa i popular
i tenim els mateixos drets que altres entitats a rebre subvencions.
Clar, a veure, si hem de mesurar la cultura popular d'aquest país,
la seva importància en funció de les manifestacions
més nombroses i populars i l'Handa,
aquest programa, a la setmana que ve, ja ens el podem carregar
perquè aquí hem tocat temes molt poc coneguts
i molt poc massius, per entendre's.
És a dir, és el tema de pes, no?
Aquí és el que el que compta és que hi hagi mogollón,
si no, no és cultura popular.
I, per tant, s'acau amb aquesta ingenuïtat
i amb aquesta greu errada
de considerar que quanta més gent hi ha més,
en un acte més important és aquesta cultura popular.
Però això és un concepte que ja està una mica desfassat.
Doncs això és el que tenim, que estan defensant ara com a...
Jo mal m'equivoqui...
Però ja hem de deixar de fer moltes coses
si només valoréssim per la quantitat de persones
que prenen part d'una activitat, no?
Espero equivocar-me, espero equivocar-me,
però crec que tindrem oportunitat de parlar en aquest programa
de la declaració de la Fèria d'Abril de Catalunya
com una festa d'interès nacional per part d'algú en aquest país.
S'ha fet la petició, dius?
No, no, no sé tant, no sé tant,
però crec que tindrem polèmica
en la qual segurament el Manuel Delgado,
antropòleg ben conegut de Barcelona,
de la Universitat de Barcelona,
suposo que ens electarà no amb un titular,
sinó amb uns quants titulars sobre aquest tema
perquè realment hi ha tomati.
En tot cas, jo els recomano
que si volen anar a passejar a la Fèria d'Abril,
entre altres coses...
Quan és?
Per l'abril, ja ho sé.
Aquesta la fan aquí del 28 d'abril al 7 de maig.
jo els recomano que se'n vagin a una capital andalusa,
que segurament és molt interessant,
i si van a Barcelona podran veure actuacions tan importants
com Camila Falete i Antonio Orozco
per passar el rato a baixar.
Mira, acaba de trucar una oient,
es diu Concepció, també ha dit el cognom i tot,
que no volia intervenir en antena,
però ell apunta que es tracta de la Setmana Santa de Valladolid.
Doncs no.
No, oh, quina pena.
No és la de Valladolid.
Veu, ha perdut l'apartament a Torrevieja
que havíem reservat per vostès.
És broma, Concepció, gràcies per trucar-nos, eh?
No és la del Valladolid,
però és que, clar, podríem dir Valladolid
com podríem dir altres manifestacions de Setmana Santa
que són importants,
des del punt de vista religiós,
però, òbviament, també social, antropològic, etcètera, etcètera.
977-24-4767,
o, en tot cas, ja ho diem,
que tampoc no cal.
Això últim ha sigut una pista, eh?
Clar, clar, clar.
Això de la feria d'abril, on se fa?
A Sevilla, a Sevilla,
Setmana Santa sevillana.
Això és Sevilla,
això és una de les bandes més característiques
de la Setmana Santa de Sevilla,
que és la banda del sol.
La banda del sol.
La banda del sol,
i no dic per la banda,
però sí les tonades aquestes
molt característiques
són de la Setmana Santa sevillana, no?
Veurem, segurament,
a veure intentarem si podem fer també
algun especial cap a la zona castellana,
perquè, efectivament,
la intervenció de la Concepció
ha destacat una de les Setmanes Santes
més importants que hi ha.
I, en tot cas,
amb una altra línia
absolutament diferent a la sevillana,
que és exuberància,
combinada amb recolliment.
La de Valladolid, sobretot,
és una Setmana Santa
recollida, austera, seriosa.
És a dir,
una mica aquell contrast
entre Castella i Andalusia, no?
Tot i que Andalusia,
internament, també,
té els seus contrastos, no?
Nosaltres, la setmana que ve,
caminarem, no sé si hi ha un programa
o amb diversos,
per una de les manifestacions
més importants de l'Estat,
que fa molts anys, ja, crec,
en aquest programa,
si no m'equivoco,
el primer any,
vam fer una connexió
des de la universitat.
Jo tampoc.
És veritat.
Sí, senyor,
que estaves tu a Sevilla,
a més a més,
en plena Setmana Santa,
és ben cert, sí.
Amb una confereria important
que la gent pot veure
sempre que vegi aquesta pel·lícula,
bueno,
l'Espai pot veure
la pel·lícula de Carmen,
no?
Que ens explica la mita de Carmen,
perquè realment ens parla
de les cigarreres
de la fàbrica de tabacs
de l'actual Universitat de Sevilla.
Efectivament.
Els oients que són fidels
a aquest programa
s'hauran adonat
que en determinats moments
de l'any
que marca aquest cicle
de festiu
que està estretament relacionat
també amb la tradició religiosa,
etcètera, etcètera,
el Jordi Bertant
ens ha fet propostes
molt diferents
d'altres maneres
d'entendre,
de celebrar el Nadal.
Més recentment
hem conegut
diferents maneres
d'entendre
i de manifestar el Carnaval
a nivell internacional.
Ara obrim
una sèrie
de Setmana Santa
i començarem
per la Setmana Santa
sevillana.
Tu l'has viscut
de prop, no?
Sí, sí.
Jo no,
jo el que he vist
com molts oients
a través de la televisió
o de reportatges,
però jo no la conec
directament,
ens agradarà molt
conèixer-la.
L'avantatge
de la sevillana
és que es pot viure
sense...
Ho dic perquè
algunes vegades
amb cercles així locals
ho comentem, no?
És a dir,
una mica la màxima
manifestació de Tarragones
el divendres sant.
jo sempre dic
que la Setmana Santa
de Sevilla
es pot conèixer
des del diumenge
de Rams
quan s'ouvre
a l'església de Salvador,
on surten
alguns dels passos
més importants,
i acabar
estant aquí
el divendres
al migdia.
És a dir,
si algú va a Sevilla
sobretot no vagin
només a la madrugada
perquè entendran
només una part
de la festa.
Jo crec que et demanarem
a banda d'aquelles
explicacions relacionades
amb la cultura popular
una mica de guia,
de com visitar
per primer cop
la Setmana Santa.
Tens un altre
col·laborador
d'aquest programa
que parlarà
d'aquí pocs minuts
que també ha estat
agafat infraganti
a Sevilla
per la Setmana Santa.
Perquè te'l vas trobar.
Efectivament.
Ara li comentarem
la jugada.
Gràcies Jordi,
adeu-siau.
Gràcies Jordi,