Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim amb tots vostès i iniciem un nou episodi d'un quart de català en companyia d'Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tots.
Benvingut.
Té una mena d'incontinència, perquè com que la setmana passada no vam fer un quart de català,
que estàvem allà a la carpa de la Fundació La Caixa,
té molta estona per recuperar, molts temes per explicar-nos,
i generós com ells, a banda de portar-nos els regals pel concurs de la qüestió,
recordem que avui també tenim damunt la taula una queta per donar acord al català,
la ràdio de la queta i el pòster de la queta, el calendari, que no és poca cosa.
I a més l'Enric, com que s'acosta la primavera dins del capítol de novetats,
i jo ho avancem, per si no tenien intenció de quedar-se,
potser això és un bon am, perquè es quedin fins al final de l'espai.
L'Enric ens porta al naixement d'un diari d'erotisme i societat en català.
Digital, eh?, però un diari d'erotisme i societat en català.
Jo he fet una primera mirada i té més de societat de crònica rosa que d'erotisme,
però ja en parlarem, eh, Enric?
Cap al final.
Cap al final.
Així es quedaran, es quedaran tota l'estona,
perquè primer és important fer un cop d'ullar altres informacions
d'actualitats relacionades amb la llengua.
Per exemple, fer referència a un estudi sobre l'ús del català
a les pàgines web municipals del País Valencià.
Sí.
Bé, això es tracta bé.
Efectivament, com que la setmana passada vam fer programa,
avui tenia damunt de la taula el triple del que he portat aquí.
Ja m'ho penso, ja.
He hagut de fer tria de veure què era més recent i tal.
Hi ha algunes coses que són recents que no les he tocat,
com el tema del cinema en català,
que estan pensant si tornar a posar quotes...
El que passa és que tu a vegades oblides el títol de l'espai,
és un quart de català, i fem un quart amb escreix.
Jo faig un quart llarg i encara tot així.
Hi ha coses interessants que potser algú espera que avui les toquem,
però no les tocarem.
Ja les tocarem una altra dia.
Ja les tocarem el pròxim dia, perquè algunes, com que ja s'han dit molt,
en canvi sempre he preferit triar cosetes
que encara que siguin no tan sonades o no tan conegudes,
precisament per això, perquè són poc conegudes,
però que també hi són d'actualitat.
Com és aquest estudi sobre l'ús del català
a les pàgines web municipals del país valencià?
Per què trio aquest tema?
Perquè m'interessa, perquè sovint tenim allò, prejudicis,
imatges allò deformades d'allò, com diem, quan pregunten...
Preconcebudes, sempre.
Preconcebudes sense base real.
Doncs bé, ara hi ha això, i per tant aquí ja no caldrà especular
si les webs dels ajuntaments valencians són o no són,
ni deixen de ser, si els ajuntaments valencians
fan anar al valencià o fan anar al català...
Hi ha dades objectives, que diria que hi ha.
Hi ha dades, i per això m'interessa,
perquè les especulacions no em serveixen,
m'interessen les dades.
Aquest estudi, primer, la forma més fàcil de localitzar això
i veure-ho sinceret, és anant a la web del WICAC,
que són els web màsterings independents de cultura catalana,
per exemple, d'aquests del WICAC,
són aquells que fan el baròmetre mensual del català,
i ara que hi ha el tema del puntcat,
l'estic seguint a veure com evoluciona.
De moment, com que de l'últim mes a l'anterior no hi ha gaire variació,
no n'explico gran cosa, del balanç mensual,
perquè com que és mensual o inmensual ja n'anirem parlant.
Però una de les coses noves del WICAC és precisament aquest estudi,
que es diu així, estudi sobre l'ús del català,
les pàgines municipals del País Valencià,
que l'han fet...
Ai, m'equivocava, perdona.
Això també parla de País Valencià,
però és una altra cosa més divertida.
És que genera moltes notícies al País Valencià.
Lluís Català, que és un professor de Sociologia de la Universitat de Alacant,
juntament amb Ferran Isabel, que és membre de WICAC,
i tècnic lingüístic d'aquesta universitat,
entre els dos han fet aquest estudi.
Tots dos són membres d'una cosa que es diu
Observatori de la Llengua de la Universitat de Alacant.
Atenció, aquest és Observatori de la Llengua de la Universitat de Alacant,
perquè després parlarem d'un altre observatori de la llengua catalana
que és, diguem, suprarregional.
Però ja en parlarem després.
Aquest estudi, aquest observatori de la Llengua de la Universitat de Alacant
han fet aquest estudi.
Bàsicament, mirant,
les dades, està fet amb dades completes
de les 542 localitats municipis que hi ha al País Valencià.
Han estudiat tots els municipis.
D'aquests municipis, pràcticament la meitat,
49,4, disposen d'una pàgina web.
Llavors, d'aquests, d'aquesta meitat, d'aquest 49,4,
han estudiat a veure quines són en català,
quines són en castellà, quines són bilingües, etcètera, etcètera.
I hi ha una sèrie de dades.
A l'estudi, que té, no me'n recordo quantes pàgines,
però en té bastantes,
unes 40 o 50, segurament,
o 30 o 40, no ho sé.
De totes maneres,
de l'estudi, que es pot veure des de la web,
no cal llegir-lo tot, si voleu,
però sí que és interessant que al final hi ha els mapes,
hi ha sis pàgines amb els mapes i les poblacions,
amb colorets, marcats,
i que només amb això ja ens feu una idea molt clara.
Jo ho tinc impresa en blanc i negre,
però surten quatre colors.
Tots els municipis,
per províncies,
hi ha les tres províncies,
Castelló, València, Alacant,
el mapa del municipi,
i marcats amb colorets,
els que no disposen de web,
els que la tenen unilingüe en castellà,
els que la tenen bilingüe en valencià,
i els que la tenen unilingüe en valencià.
Facilíssim.
Només amb aquestes sis pàgines que són.
No, però no, són quatre pàgines.
Ja ens fem una idea de quina és el penal.
Ja ens fem una idea de seguida.
Atenció, perquè hi ha una cosa que cal dir,
que potser els catalans no estem acostumats,
i és que hi ha una part físicament física del País Valencià
que es considera que ja no pertany al domini lingüístic.
És a dir, són una sèrie de municipis de la Franja
que toca més cap a Castella i cap a tot allò,
que realment ja fa dècades que han deixat de parlar-s'hi el català o el valencià,
que li diguin com vulguin dir, és igual.
Ja no són català o valencià.
La llengua, l'idrem la llengua.
Per tant, ells han fet l'estudi de tots els municipis
i s'han centrat, evidentment,
en els del domini lingüístic català.
Llavors, fet això, diu, a veure,
mirem, d'aquests 49,2% de municipis que tenen web,
un 64,6% tenen la web en català.
64.
Ok.
I un 79,4% en castellà.
Després, diu, més d'un 20% tenen web exclusivament en català.
Després, llavors, hi ha per municipis, per millors de població,
per exemple, una altra dada destacada diu,
el 90% dels ajuntaments de més de 50.000 habitants
tenen web en català.
Per exemple, València, Alacant, Alacant parcialment.
Elx, Castelló del Pana, etcètera, les grans ciutats.
Com poden tenir la web parcialment en català?
Bé, no...
No ho mirarem.
Ho mirarem.
L'estudi ho explica.
Jo ara estic donant el resultat.
L'estudi explica què vol dir això.
Jo no puc donar ara el detall, però sí que està explicat.
De totes maneres, sabem, si grosso modo,
que el que és la província d'Alacant
és el índex de català valencià no parlant.
És més baix.
És molt més baix.
És la província que hi ha més problemes
o més dèficits
en quant a ús i extensió social de la València.
És on més ha recolat.
I l'Ajuntament d'Alacant deixa-la anar.
Deixa'm-ho, em deixa-la anar.
I diu...
Sí, l'únic ajuntament de més de 50.000 habitants
que no té web en català és el de Benidorm.
Tots els grans ajuntaments del País Valencià
tenen el web en català, com a mínim.
Però el de Benidorm no.
No.
No ho sospitaves tu abans de...
No.
No, perquè jo no hi penso mai, en Benidorm,
com a municipi valencià.
Quan penses en qüestions de llengües,
en Benidorm no hi penses.
Clar.
En Alacant, sí.
Però en Benidorm no hi penses.
Coses.
Dues dades més.
En funció de províncies,
hi ha bastanta diferència.
A la província de València,
un 75,5% tenen web en català,
o valencià, és igual.
A Castelló, un 61,8%.
I a la província d'Alacant,
la més fluixa, 47,4%.
No hi venia la meitat de municipis.
I després, en funció del partit que mana,
l'Ajuntament,
el partit que té l'alcaldia,
que això també és significatiu,
hi ha una diferència vistosa,
que es veu,
entre els ajuntaments,
on l'alcaldes del PSOE,
el 77,1% tenen web en català.
Els ajuntaments dominats pel PP,
un 53,5% tenen web en català.
Uns 20 puntets de diferència.
I bé, aquí hi ha més dades, etc.
Si volen conèixer-la en profunditat,
el que deia l'Enric Wicca, cap honor,
que, per cert,
que jo t'he trobat aquí,
t'hauria agafat i l'he llegit així per sobre,
que t'estava escoltant,
ja has vist que estava atenta al que explicaves,
el cas d'aquesta senyora, Concha Gómez.
Sí.
Un breu comentari, en tot cas.
Un breu comentari.
Era l'apunt divertit que deia abans.
Una cosa curiosa,
i és que Concha Gómez
és la secretària autonòmica de Cultura
i Política Lingüística
de la Generalitat Valenciana.
Fins aquí no passa res.
No passa res.
El que passa amb aquesta senyora
és que resulta que va néixer a Barcelona
i que parla en català
com el que parlem nosaltres aquí de Barcelona.
Més semblant al que parlem tu i jo
que no passa el que parla qualsevol
de més al sud del riu Cinca
o de l'Ebre.
Doncs bé, llavors,
resulta que aquesta senyora
és aquesta responsable autonòmica,
la secretària autonòmica
de Cultura i Política Lingüística,
però si parlés en català
es notaria llavors
sempre, sempre, sempre
sistemàticament
les seves aparicions públiques
es parla només en castellà.
És a dir, no utilitza el català
per l'accent.
Clar, perquè es notaria.
I com que resulta
que aquesta senyora
per la posició que ocupa
sovint ha de defensar la tesi
del govern autonòmic valencià
que és que diuen
que el valencià
és una llengua diferent del català,
sovint aquesta senyora
es troba que va fer rodes de premsa
parlant de la necessitat
de l'ús social del valencià
però les fa en castellà.
I encara més ridiculguera
quan resulta
que aquestes rodes de premsa
les fa, per exemple,
al costat d'Alejandro Font de Mora
que és el conseller de Cultura
i aquest senyor
quan parla de coses de llengua
acostuma a fer la roda de premsa
en valencià.
Clar, que és el mínim, no?
I al costat té aquesta senyora
que és la responsable autonòmica
de Política Lingüística
però per dissimular
perquè no es vegi
perquè no es vegi el lleutor
clar, si aquesta senyora
es posa a la roda de premsa
a parlar
amb el seu accent barceloní
i tot el món...
Ah, però això és una decisió
que probablement ha pres ella
ni lateralment, no?
No, és una decisió de partit, això.
Bé, hagi estat la cosa.
No s'acomplexi conxa
i parli vostè en català
que no hi ha cap problema.
Però abans es notaria
que no són idiomes diferents.
Si ho entengués tothom
no hi ha com és possible, això.
Més informacions d'actualitat.
La meitat dels funcionaris estatals
a la província
han fet cursos de català
en l'últim quinqueni.
Sí, això ve a tall, a tomb
d'aquell, a l'últim dia
fa 15 dies havíem parlat
que el senador
és senador, no?
Miquel Bufill
havia fet unes preguntes
al Parlament
a la vera
al Govern de l'Estat
per tant deu ser diputat
doncs havia fet preguntes sobre
diu fa un parell de mesos
això ho vam treure del bloc
i l'altre dia vam parlar
que el 35% dels funcionaris
de l'Estat de Catalunya
no té coneixements de català.
Els oients ho poden recordar.
el complement d'aquest tema
és això que expliquem ara
i és que ell va fer
un parell de preguntes
al Govern de l'Estat
sobre quants funcionaris
de l'Estat hi ha a Catalunya
i quina formació en català
tenen per províncies
i per ministeris
i aquesta és la dada
que donarem ara.
En conjunt
a Catalunya hi ha
11.051 funcionaris
de l'Estat
dels quals
4.307 treballen a Hisenda
i 4.295
a treball i a fers socials.
La resta
amb altres
dependències ministerials
que ara ho explicarem una miqueta
tenim aquí la llista
i la gràfica.
I després
la xifra global
de formació en llengua catalana
d'aquest personal
dona dades
com que
d'aquests 11.000 funcionaris
el 2005
731
han assistit
a 64 cursos
de diferents nivells
d'A, B, C
de 10.700
d'11.731
van anar
l'any 2005
cursos
de nivell A
o B
però jo
atenció
el titular
deia
la meitat dels funcionaris
sancionals
a la província
han fet cursos
de català
l'últim quinqueni.
No quadra amb això
que acabes de dir.
Sí que quadra.
Ah sí, clar
l'últim quinqueni.
Aquesta dada
és només
l'últim any
la llista
les dades
que dona el govern
a la pregunta
del Miquel Bufill
li donen dades
dels últims 5 anys
llavors
li donen en conjunt
i després també
per províncies
llavors jo
per exemple
això
per una banda
el tema de funcionaris
hem dit
les dades globals
de Catalunya
són que n'hi ha 11.000
a la província de Tarragona
tenim
992 funcionaris
de l'Estat
el gruix
d'aquests
són
que n'hi ha
296
a Economia i Hizenda
455
a Treballs
i Assumptes Socials
i després
ja queden
els 87
dels Ministeris
d'Administracions Públiques
66
del Ministeri d'Interior
i la resta
ja són
xifres menors
de 9, 3, 4
d'alguns ministeris
doncs bé
de tots aquests
aquests
992
funcionaris
de l'Estat
que tenim
a la província
de Tarragona
l'any passat
el 2005
60
van estar fent cursos
de català
de diferents nivells
en total
18 cursos
en aquests últims 5 anys
però
des del 2001
fins al 2005
són
513
els que han fet
el 50%
una mica més
de la malaltia
l'últim any
l'últim any
n'hi havia 86
86
de
mil
perdó
86 cursos
s'han fet
en aquests 5 anys
i en aquests
85
en aquests
86 cursos
hi ha hagut
513 alumnes
cal dir una cosa
probablement
més d'un
d'aquests
és una persona
que ha fet
un any
el nivell B
i l'any següent
ha fet
el nivell C
i ha donat continuïtat
a l'aprenentatge
per tant
aquests 513
no necessàriament
han de 513
persones diferents
però
si més no
almenys
la meitat
de
en xifres rodones
la meitat
de
han fet cursos
de català
els últims 5 anys
deixem les xifres
massa números
i parlem
de l'Observatori
de la Llengua Catalana
atenció
que la qüestió
d'avui
per aconseguir
la ràdio
la Queta
el calendari
de la Queta
estarà relacionada
amb aquesta
notícia
que ens dona
tot seguit
l'Enric
que parla
de l'Observatori
de la Llengua Catalana
que reclama
que l'Estat
compleixi
la Carta Europea
de les Llengües Regionals
o Minoritàries
sí
què és l'Observatori
de la Llengua Catalana
el tema
diguem
l'anunciat
és això
que és l'Observatori
de la Llengua Catalana
anem al cas
això em serveix
precisament
per parlar més
àmpliament
d'això
de l'Observatori
de la Llengua
abans hem parlat
d'un Observatori
de la Llengua
de la Universitat
d'Alecant
aquest és un altre
atenció
però aquest
he dit
que era
interterritorial
aquest Observatori
de la Llengua Catalana
que es diu així
a seques
és una
organització
o és una entitat
feta
per la iniciativa
d'una sèrie
d'entitats cíviques
i culturals
que el que pertem
és que això
sigui un organisme
independent
que tingui
un ampli consens
en la societat catalana
i amb l'ambició
solvència
i rigor acadèmic
possible
per tal de fer
un seguiment
atenció
fer un seguiment
i fer una avaluació
de la llengua catalana
tant pel que fa
al seu ús social
com pel que fa
al marc legal
en què es desenvolupa
si dic les entitats
que formen part d'això
s'entendrà de seguida
totes les diràs?
és que són 10
12
i són d'aquelles
que de seguida
és ostres
i tant i tant
i tant
acció cultural
del País Valencià
obra cultural
i Òmnium Cultural
les tres equivalents
de les tres territoris
grans territoris
tenim també
l'associació
de juristes
en defensa
de la llengua pròpia
coses de juristes
també de juristes
també tenim
el Consell
dels Il·lustres
Col·legis d'Advocats
de Catalunya
després tenim
el Casal Jaume I
de Perpinyà
el Centre UNESCO
de Catalunya
el CIEMEN
el Comitè de Seguiment
de la Creació Universal
de Drets Lingüístics
que em seu a Barcelona
un col·lectiu
que es diu
Catalunya Nord
em seu a Perpinyà
la Fundació
Congrés de Cultura Catalana
l'Institut Lingua Pax
està clar
que són
efectivament
una sèrie d'entitats
que tenen
tenen prestigi social
i són fiables
doncs bé
aquests
han fet
una de les coses
que fan
és aquest seguiment
de l'aplicació
de la Carta Europea
de les llengües racionals
i minoritàries
i cada any
fan un informe
que el presenten
al Consell d'Esperts
del Consell d'Europa
ahir
presentaven a Madrid
una cosa
que es diu
un document
que es diu
cap a un estat multilingüe
que l'ha elaborat
un dels membres
de la cosa
que es diu
Santi Castellà
i bé
doncs
atenció
aquest acte
es feia conjuntament
amb els equivalents
d'aquest observatòria
de llengua
del País Basc
que es diu
Bea Tòquia
Observatòria
dels Drets Lingüístics
del País Basc
i l'equivalent
a Galícia
que és
a més a por
la normalització
lingüística
per tant
els tres organismes
conjuntament
han fet aquest estudi
han presentat aquest estudi
en què bàsicament
reclamen
el que ja havíem dit
alguna altra vegada
que és
un
que caldria duplicar
esforços
per fomentar
entre la població
que està en el parlant
i els mitjans
de comunicació
una major acceptació
i respecte
per les unitats
catalana
basca
i gallega
per una banda
una altra cosa
que es demana
des de l'Observatori
és que
per exemple
destaquen
que des de la Comissió Europea
es destaca
el valor
de cosa
admirable
del sistema educatiu
de Catalunya
basat en la inversió
lingüística
i en canvi
els models
valencià
i balear
no tenen
aquesta mateixa
valoració
des d'Europa
o per exemple
també una altra cosa
que es destaca
és que l'Estat
incompleix
alguns dels seus compromisos
amb aquesta carta
que és vigent
des del 2001
i per exemple
en l'àmbit
de la justícia
i no s'ha avisat
encara la llei orgànica
del poder judicial
que la Comissió Europea
recomanava
que es fes
una sèrie de coses
d'aquestes
tot això
ho podeu trobar
a la web
de l'Observatori
que és
observatori
de la llengua
tot junt
punt org
doncs
fem una petita pausa
i tot seguit
donem pas
a la qüestió d'avui
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis
envia un missatge
a
egarriga
arroba
cpnl
punt org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
Ara són dos quarts d'una
atents a la qüestió
d'avui tenim en joc
una ràdio
una ràdio de la Queta
només la poden aconseguir
aquí a un quart de català
a Tarragona Ràdio
perquè és una ràdio
que pel que fa al nostre territori
més immediat
no es pot aconseguir
en cap altre lloc
no?
Enric, tu això ens ho confirmes?
Ho confirmo
Ho confirmes
doncs si volen aconseguir
aquesta ràdio
alguna que altra
Queta
i a més
el macro calendari
de la Queta
han de respondre
correctament a la pregunta
que tot seguit planteja
l'Enric
a més a més
avui amb tres opcions
de resposta
la qual cosa
ho facilita
i ho fa més senzill
Sí, perquè la pregunta
reconec que en principi
és difícil
Sí, però com que hem fet
una mica la porcet ràpid
Llavors
ho compensarem
amb que les ofertes
de resposta
són òbvies
i no cal ser
gaire brillant
Pregunta
Què és
l'Observatori
de la Llengua Catalana?
L'Observatori
de la Llengua Catalana
Què és?
Opció 1
Un organisme
del Departament de Cultura
de la Generalitat
per estudiar
l'ús del català
a l'administració
Opció 2
Una agrupació
d'entitats cíviques
i culturals
que fa un seguiment
de la llengua catalana
pel que fa
al seu ús social
i com a marc legal
i el marc legal
que l'empara
I 3
Una estació
meteorològica
que fa tots
els seus informes
en català
Només una
d'aquestes
tres opcions
és la correcta
O bé
un organisme
del Departament
de Cultura
de la Generalitat
per estudiar
l'ús del català
d'administració
Aquest conjunt
d'entitats cíviques
i culturals
que segueixen
la llengua
pel que fa
al seu social
i com a marc legal
que l'empara
o bé
una estació
meteorològica
que això
s'hi fa
tots els informes
en català
Què és l'Observatori
de la Llengua Catalana?
Saben la resposta?
Doncs truquin
977-24-47-67
Hi ha una mena
de lot
de la queta
aquí damunt
la taula
magnífica
amb la ràdio
la queta
el calendari
En fi
977-24-47-67
Això sí
ens han de trucar
abans que s'acabi
un quart de català
que encara no s'ha acabat
perquè tenim
un parell
d'informacions
aquí damunt
la taula
però ara em diu
en Lluís
que tenim
una primera trucada
tant de bo
que esperem
que sigui l'última
voldrà dir
que l'han encertat
Bon dia
Bon dia
Amb qui parlem?
Amb Pilar Bonet
Què tal Pilar?
Bé
Tu mateixa
serveix-te
Quina vols?
Jo diria
que és la B
La B o la 2
B, Bé Pilar
has estat bé
perquè diu
No, no
quan comença
a dir les opcions
dic opció A
i ell diu
no, opció 1
tu has estat subtil
i ho has pescat
jo volia fer A, B, C
i ell per portar
la contrària
com sempre
1, 2, 3
La 2 o la B
Un 2, 3
respongui
una altra vez
Una altra vez
que és la 2
Exacte
És una agrupació
d'entitats
Sí, això
la segona
Jo no me'n recordo
Jo tampoc
Jo tampoc
Jo ho tinc al davant
i ho puc llegir
Això és llarguíssim
és llarguíssim
dient la 2
és perfecte
Escolta
Pilar
hi ha criatures
per casa?
Ara en aquest moment
no
No, t'ho dic
pel tema de la queta
perquè sempre ens agrada
si hi ha el canalla
i més d'una
en lloc de donar-ne una queta
només en donem més
doncs te'n donem una
si et sembla bé
Sí, Pilar?
Doncs mira, tens
la queta, la ràdio
i el calendari
que el pots venir a buscar
tot, eh?
no només el calendari
i els tres objectes
aquí a la ràdio
d'acord?
Molt bé
Gràcies Pilar
Gràcies
Adéu-siau
que vagi bé
Adéu-siau
Adéu-siau
Clar, jo ho he dit
no t'he dit res
però mira, sempre està allà
quan dic opció A
B
i tu 1, 2, 3
no t'has adonat, eh?
No
Doncs, enric
No sempre estic atent a tot
Escolta, novetats editorials
i informàtiques
Soft Català presenta
ABI Word 2.4
Es noten els cursos
a l'escola de idiomas
Ui, si es noten
Ui
El que no se sap
és on anirà
a l'escola de idiomas
però és un altre tema
Sí, bé, però això ja
vols dir que
no ho tenim assumit tots
No, perquè parlem d'idiomes
i de normalització i tal
doncs mira
És igual
Soft Català presenta
Anirà en el punt de normalització
lingüística
Què et sembla?
Pel català, sí
Eh? Pel català?
A vegades ens han demanat
si fèiem classes
d'altres idiomes també
o traduccions del rus
i de rus
la veritat és que no en sabem
L'ABI Word
és un programa
un processador de textos
ABI Word
amb B alta
no amb B baixa
ABI
A-B alta
I-W-O-R-D
versió 2.4
és la nova versió
l'anterior era la 2.2
Què és això?
Això és un processador de textos
Què és un processador de textos?
Doncs és aquelles coses
que hi ha als ordinadors
que serveixen per poder escriure
novel·les, cartes
sobres, etiquetes
el que vulgui
és un programa
que poden fer textos
On està la gràcia d'això?
Té unes quantes
Una
que és gratis
Dos
que és de codi lliure
per tant
sempre millorable
i
ningú s'enriqueix
ningú s'enbutxaca
guardos
perquè tu l'utilitzis
Al contrari
El benefici
de que l'utilitzi
quanta més gent l'utilitzi
és que més millores
tindrà el programa
i més probabilitats
possibilitats
de creixement
etc.
Què més?
Té un munt
de funcions
per al processament
de textos
que inclou
totes les habituals
de qualsevol persona
que estigui acostumada
al Word de Microsoft
no notarà la diferència
d'entrada
si tu veus la pantalla
d'això
i no t'hi fixes
no te n'adones
que no és el Word de Windows
sinó que és una altra cosa
perquè l'apariència
és molt similar
i el tipus de funcions
doncs també
de fet
clar és que
qualsevol programa
que s'ha dit
ja serveix per
fer textos
doncs ha de tenir
una sèrie de coses
com són
opcions de formatació
de caràcters
caixes de text
alineament de paràgrafs
regles
tabulacions
taules
control de versions
allò que és normal
en un
verificació autogràfica
això ja no és tan normal
i ara en parlaré una miqueta
ressaltament
i en general
aquelles funcions típiques
també
una cosa important
és la compatibilitat
que pot obrir
i treballar documents
no només
els que es facin
amb aquest format
sinó també
tots els que s'hagin fet
amb Microsoft Word
també els típics
de format ric de text
que aquest és un tipus
de format de text
que serveix per obrir-lo
es pot obrir
en qualsevol
programa de text
i dels de text senzill
això que dèiem
dels verificadors
la V Word
és aquell pel qual
es va fer expressament
el corrector
ortogràfic
de català
per a les primeres versions
que es van traduir
al català
que això ho fan
els de softcatalà
aprofito per dir
l'adreça
que ja sabem
un moment de vegades
3b.softcatalà.org
com que és un tema
recentíssim
d'aquesta setmana
aquesta adreça
està preferit
amb els ordinadors
ja
i de tant en tant obres
i allà van sortint
aquestes novetats
i a més
això és una novetat
d'aquest dilluns
i per tant
està a la pàgina principal
de seguida
ja pots anar als enllaços
i te'l pots baixar
en un moment
això que dèiem
dels correctors
doncs bé
aquest
té el corrector
la versió catalana
d'AbiWord
té un corrector
de català
castellà
francès
i anglès
molt completet
i molt correcte
i després
una altra de les coses
que es destaquen
ja més
del punt de vista tècnic
és
la millora
en el tema
de les extensions disponibles
que són complements
que fan que el programa
tingui més funcionalitats
i doncs bé
aquí hi ha un organitzador
personal
facilitat d'explotació
a formats
com ara el DocBook
o l'OpenDocument
i
una barra d'extensions
directament
que t'enllacen
amb Google
o amb Wikipedia
etcètera
molt bé
tot això
i
ara aquí
la notícia
la notícia
que estàvem esperant
neix
eroscatalà.com
diari d'erotisme
i societat
doncs ja ho hem dit tot
però jo
per més
que miro de lluny
si aprofundim
li veig més la cosa
a premsa rosa
i societat
que no pas a erotisme
que vols que digui
bé
jo
clar
l'enfocament
diguem
l'enfocament
si és una mica
com el de premsa rosa
però la diferència
de la premsa rosa
i això és que
aquesta està més pujada
de to
i així com la premsa rosa
desplaça l'accent
cap a
la part rosa
esmorteïnt els colors
aquí el que es fa
és al contrari
posar l'accent
justament amb aquest rosa
pujant-lo de to
tant com sigui
tant com sigui possible
però bàsicament
primer
és un
diguem l'adreça
no?
amb l'adreça
s'entendrà una cosa
www.naciódigital.com
barra
eroscatalà
tot junt
sense cap accent
què vol dir això?
sí
vol dir que aquest diari
digital
és un diari digital
pertany al grup
a un grup de comunicació
que és el grup
de comunicació
21.com
i que pertany
al grup de Nació Digital
que és un diari digital
que ja fa temps
que n'hem presentat
per aquí
coses
l'hem comentat
llavors
no està
present
no és una pàgina
pornogràfica
no
és una pàgina eròtica
i no és una pàgina
sinó que és un diari
digital
la diferència
amb altres diaris
doncs és que aquest
posa l'accent
en l'erotisme
però
bàsicament
té el mateix
que tots els webs
de diaris
té una sèrie de seccions
portada
actualitat
llegendes
clar
el tipus de seccions
són una mica diferents
llegendes de l'erotisme
anecdotari
mites d'avui
els anti-eròtics
diccionari
cites
premsa
televisió i ràdio
videoteca
cinema
llibres
còmic
música
arts
sexe
a internet
gai
lesbianes
bisexuals
locals
pornografia
pràctiques sexuals
política i societat
moltes seccions
totes aquestes seccions
que es van ampliant
i d'això
bàsicament
el que es poden llegir
en aquest número
que tens aquí
per exemple
els titulars
d'avui
titulars del dia
per exemple
el que ens fem una idea
esbronca en Andrei Kirilenko
perquè la seva dona
li permet una infidelitat
a l'any
aquest Andrei Kirilenko
és un famós
jugador
de bàsquet
és a dir
i per una cosa
que li deixen
la seva dona
les bronquen
bé
però és que això
aquesta notícia
jo l'he llegit
a tots els diaris
ha sortit
en els diaris
això
aquí directament
les se centren
en el tema
una altra
el Barça
es teneix de rosa
gràcies a Marquez
i Jaidi Maichel
que es casen
nits de porno light
a les televisions locals
un reportatge
sobre els programes
soft
suaus
d'erotisme suau
aquesta no era
la dona
de l'Alejandro Sanz
la Jaidi Maichel
em sembla que sí
un reportatge
sobre ninfomania
un altre
més en la línia
del que s'anuncia
Política i Societat
la nebó de Yankee
de Vin Laden
entra en un reality show
la nebó de Yankee
de Vin Laden
Mites d'avui
la veritat
nua d'analís
Brackensiek
és una modela australiana
un mite d'avui
Angelina Jolie
preparada per la venda
de tomàques maduros
aquí hi ha una certa insídia
sobre el tema
d'inflar-se els llavis
amb silicona
ja ja
va dir jo
la dona del temps
et trobo molt còmode
en aquest tipus
de publicacions
Enric
atenció
s'ha de saber de tot
en aquesta vida
i tant
jo quan anava a l'institut
d'això ja fa un quart de segle
tenia de professor
un senyor
que ara és conseller primer
d'aquest país
i ell ja ens deia
en aquella època
i no ho deia només ell
era una cosa típica
era una dita
que es deia
la llengua estarà normalitzada
el dia que tinguem
grups de roca en català
d'això ja fa anys
que estem normalitzats
mitjans de comunicació en català
mitjans de comunicació en català
i pornografia en català
de pornografia
fins ara teníem poca cosa
teníem el contrari
sí però li faltava una cosa
que està més en sintonia
amb aquest temps
premsa rosa en català
i aquí així ve omplir
aquest buit
una mica
aquest omple bastant
el buit d'entra
rosa i pornografia
la d'estar mig camí
una cosa eròtica
això de pornogràfica
poca cosa
no gaire
home hi ha una secció
per exemple
dedicada al festival
de cinema eròtic
de Barcelona
una senyora també
allò lleugereta de roba
que també es pot veure
no però és que la senyora
pertany a una notícia
que parla d'una web
de galeries eròtiques
i hi ha una típica enquesta
com a molts diaris digitals
però l'enquesta
d'aquesta setmana
és a quina hora
et mola més fer-ho
en fi
seguirem atentament
aquesta nova publicació
com fem amb les altres webs
que ens porta
l'Enric Garrigà
tècnic del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
Enric gràcies
fins la propera setmana
dimecres més