Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Font demà!
altres llibres d'interès. A més, el primer any
també va sorgir aquesta col·laboració
amb el Museu Nacional Arqueològic,
la qual cosa us va fer
una mirada a la literatura
més clàssica, més patrimonial.
Enguany, quina és la línia que ens seteu?
Bé, ens vam plantejar
que, precisament, que sense
oblidar els autors locals,
ens semblava que era una bona
qüestió anar alternant.
Faríem un mes
un clàssic
i
el mes següent seria
un autor contemporani o del segle
XX,
un autor viu o un autor
que sigui del segle XX
i després un autor local.
Així, una mica,
per recollir propostes
que hi van haver, com a autor clàssic
hem agafat a Poe,
farem la lectura
dijous vinent dels Contes Fantàstics
i com a autor contemporani
S'endormarà la dona justa,
que aquest serà
el llibre que es comentarà
els dijous.
I el tercer, d'aquí, doncs,
quan ja hàgim llegit
aquests dos llibres,
el tercer, doncs, serà,
encara no hem concretat,
possiblement seran
Temps Estranys,
o El Camí dels Morts,
de Javier Morós,
que és aquest escriptor
de res, no?
La qual cosa, doncs,
almenys aquest trimestre
ja haurem,
vaja,
complert aquesta
expectativa, no?
Hi ha altres llibres
en cartera,
però encara no en...
Ja en parlarem, eh?
Ja en parlarem, no?
Clar, a més,
el fet d'afegir sempre
aquesta qüestió
d'un autor local
proper geogràficament
i també proper en el temps
és que dóna l'oportunitat
que el mateix autor
pugui prendre part
d'alguna de les xerrades, no?
No, no,
que aquesta també
és d'una de les coses
que ens fa l'efecte
que la gent que ve al club
ho valora, no?
El contacte, doncs,
precisament amb el creador,
amb l'escriptor,
amb la persona, doncs,
de què ha llegit,
ha suat,
ha treballat el llibre, no?
Omatria Poe
és interessant.
Segurament molts lectors
des de la seva adolescència
o joventut
no han tornat a obrir
un llibre de Poe
i és un autor
que sempre està disponible
per revisitar-lo, no?
I per tornar-se a entusiasmar
i quedar-se fascinat
per aquesta capacitat
d'atracció
que tenia Poe.
Sí, sí, evidentment,
vull dir,
a més a més,
té l'avantatge
d'alguna manera
que és veritat,
vull dir,
és un llibre
pel que he sentit
molta gent
ha llegit de jove.
Suposo que també
són contes curts,
vull dir,
són contes,
per tant,
d'alguna manera
fàcils,
que és senzill
de quedar-s'hi enxampat
i, vaja,
vull dir,
sí, sí,
és un,
realment,
és un autor
que no,
clàssic,
que no caduca,
no caduca,
no?
I inclús,
doncs,
la gent que som
una mica més gran,
doncs,
recordem el,
també,
va haver-hi una sèrie
televisiva
del,
del,
del Narciso
Iván Nézze-Ralor,
que em sembla
dedicada en blanc
i negre,
dedicada,
doncs,
a explicar,
doncs,
comptes,
comptes que,
vaja,
que revisarem
aquest dia,
no?
L'altre és
la Dona Justa,
que és un autèntic
best-sell
en el sentit
que és un llibre
molt popular,
molt venut,
molt llegit,
molt del moment.
Sí,
sí,
vull dir,
és,
és Andor Maray,
és un autor
de què,
doncs,
aquí n'havíem tingut,
és,
n'havien tingut poc,
havia arribat poc,
la recepció,
doncs,
diguéssim,
ha estat,
doncs,
a partir,
doncs,
dels anys 90
o aquests últims,
aquests últims anys
i,
vaja,
vull dir,
hi ha altres llibres,
aquesta,
em sembla que,
l'última trobada,
que em sembla que és el primer llibre
que,
que l'associació de,
el gremi de llibreters de Barcelona
li va donar un premi,
em sembla que això és de l'any 1998,
quan aquest senyor,
quan aquest senyor,
doncs,
va morir,
bueno,
es va suicidar
a l'any 90,
vull dir,
no és una novetat editorial,
però sí que és un llibre
que se'n parla molt ara,
sí,
la dona justa.
A veure què tal,
eh?
Sí.
A veure què li sembla.
És un llibre,
realment,
és una trilogia,
hi ha tres veus,
vull dir,
en primera persona,
vull dir,
que és un llibre,
doncs,
difícil,
a veure difícil.
És de fàcil lectura,
però la interpretació potser,
no?
Sí,
sí,
vull dir,
en Sandor Marai
hem trobat,
doncs,
ressonàncies,
doncs,
de Freud,
ressonàncies,
doncs,
de Thomas Mann,
vull dir,
d'aquests grans,
d'aquests grans escriptors,
i vaja,
vull dir que té,
té molt del seu,
molt de suc.
Sí,
però la lectura en si no és complicada,
vull dir,
el llenguatge que utilitza,
l'estructura narrativa,
és preguntadora,
però després hi ha la interpretació.
Sí,
sí,
no,
dóna camp a molta interpretació,
vull dir,
el protagonista d'això,
doncs,
el canvi de la fi sempre,
què li passa a aquest senyor,
què li passava,
no?
Jo penso,
però no obstant,
que s'ha de veure bastant
en el context,
en el qual està,
els tres personatges tan incardinats,
no?
És un temps de l'entreguerres,
la primera i la segona guerra mundial,
i era un temps en el qual,
doncs,
tota una societat,
doncs,
va entrar en decadència,
que era la,
doncs,
i sobretot els perdedors,
vull dir,
està situat a Budapest,
vull dir,
és a dir,
per tant,
amb una potència central,
que està,
doncs,
era un procés,
doncs,
d'així,
d'esfundament de tota,
una societat,
i els tres protagonistes,
és a dir,
amb les tres històries d'aquestes,
hi ha el rerefons aquest del,
del,
vaja,
de la desfeta,
i al final,
quan em sembla que els escenaris,
doncs,
són precisament l'entrada
de les tropes russes
a Budapest,
doncs,
això ja és el culment,
diguéssim,
de la,
de la desaparició
de tot un món.
I el que probablement
sigui interessant,
innovador i fascinant
és que els mateixos fets,
a través de mirades diferents,
d'una perspectiva
sempre molt més àmplia,
no?
Sí,
però d'alguna manera
penso que s'hauria de llegir
en aquest context
de decadents,
d'esfundament
de tot un món,
que és difícil de veure
amb aquestes històries,
però penso que
per entendre-les
s'ha de situar aquí,
no?
Seran interessants
aquestes sessions
del Club de Lectura
amb aquesta novel·la,
perquè aquesta complexitat
farà que les xerrades
segur que siguin
molt i molt riques
i atractives.
L'Estem ha vingut carregat,
físicament carregat,
perquè ha portat
un llibre que és
una novetat editorial
dins del que són
autors propers a casa nostra.
De fet,
aquest llibre
es va presentar
al Port de Tarragona,
probablement fa
abans de festes
de Nadal.
Jo recordo
que vam tenir l'oportunitat
de conversar
a través del telèfon
perquè un dels seus autors
viu a Lleuda,
a Lleida,
en Castellbí,
i és un llibre
magnífic
que no l'havien vist encara,
ara sí perquè l'ha portat
l'Estevà
i més que recomanable.
Si vols fer tu mateix
els honors,
perquè val la pena
que el comentem una mica.
El llibre aquest
és
La guerra secreta
del Mediterrani,
de subtitul
Submarins alemanys
i vaixells aliats
a la costa de Tarragona
1914-1918
i els autors
són en Josep Maria Castellbí
i en Josep Guarro.
En Castellbí
és un membre
de l'equip
de recerca
de l'equip
que fa
el programa
de televisió espanyola
El Filo de l'Impossible
que es dediquen
a fer
es proposen
reptes
de qualsevol mena.
Em sembla que avui
s'han dit per la ràdio
que precisament
s'anirien cap a l'Antàrtida
a fer uns reportatges.
I un dels treballs
que vam fer
va ser
resseguir
quina havia estat
l'activitat
dels submarins alemanys
a la costa de Tarragona.
Vull dir,
hi va haver
a la Primera Guerra Mundial
un bloqueig marítim
de les potències
de França
i per part
dels britànics
també
del Mar del Nord
perquè no hi entressin
els vaixells
a Alemanya
i aquí
hi va també
al Mediterrani
també hi va haver
activitat
submarina.
Val a dir
que
aquest llibre
se centra
més aviat
des de
o dóna notícia
més aviat
des de
la mar
de Barcelona
fins
més o menys
fins a
Eivissa.
han recollit
notícies
d'aquest àmbit
però
s'han donat
compte
que
molta
d'aquesta
activitat
estava
situada
davant de Tarragona
davant de l'Omella
de Mar
tortosa
una mica
més
per avall
i
resultat
aquest
edifici
aquest llibre.
Val a dir
que
el dia 5
i el 12
de febrer
propers
per televisió
del programa
El filo de l'impossible
faran el reportatge
que correspon
en aquest llibre
que ara tenim aquí.
És un llibre
amb una recerca important
moltíssimes fotografies
que il·lustren
tot el que es va explicar
en tots aquests
moviments
marítims
i que també recull
en certa manera
la memòria
de pescadors
de gent
que viu a la costa
i que recorden
que els han explicat.
Sí
vull dir
aquesta memòria
i després
algun fet
que era
prou conegut
que quan els pescadors
llançaven la xarxa
en segons quins llocs
ja sabien
que se'ls estriparia
perquè
a baix
hi havia
un vaixell
que estava esfonzat
i que
cada vegada
que passaven per allà
els desfeia
la xarxa.
Però a més a més
fa l'efecte
que això
ho comentàvem
abans
d'això
també hi ha
una importantíssima
feina
de recerca
arxivística
i no només
en arxius públics
sinó també
en arxius
d'empreses
d'asseguradores
de navilieres
que doncs
van poder
donar notícia
de les
vaja
d'aquests
fets.
Un treball important
la guerra secreta
del Mediterrani
i és a la biblioteca
si abans de veure
aquest reportatge
a la televisió
volen fer-hi una ullada
doncs allà està
la biblioteca pública
ha acabat
acabat com aquell
que diu
d'arribar-hi
el llibre
no Esteve?
Sí, sí
vaja
quines fotografies
ara que estàs obrint
fotografies
ben maques
amb uns vaixells
uns marcants
una cosa
les persones que li agraden
el mar i la història
realment s'ho passaran molt bé
fullejant i llegint
aquest llibre
per cert
molta activitat
per aquest trimestre
per aquests dies
aquí a la biblioteca
hablando del tema
dels clubs de lectura
ho dic per si vols
que comentem
algun aspecte
de l'agenda
de les activitats
que teniu
Bé, doncs
això és
ha sortit
relativament
fa poc
el segon
el segon número
de l'agenda
que vam començar
a fer
a la tardor
del 2005
i vaja
aquí
ja continua
siguin una llista
llarguíssima
d'activitats
en les quals
vaja
destaquen
els tallers
d'informàtica
destaquen
els clubs de lectura
que ara
n'acabem
de parlar
també les visites
guiades
a la biblioteca
i inclús
jo què sé
pel mes que ve
ja
hi ha previstes
les activitats
que corresponen
també al calendari
festiu
de la ciutat
el carnaval
tindrà
també una taula
es faran
activitats
al voltant
també
del carnaval
doncs ja anirem
parlant
a totes manes
si digues
inclús
la setmana
Mosser
que és una guia
i recull
de música
del compositor
i ara
aprofitant
que és el 250
aniversari
del seu naixement
doncs vaja
també tindrem
un raconet
en tot cas
també era per recordar
que justament
aquest segon
número
d'aquesta
fulla informativa
de la biblioteca
també el trobaran
a la biblioteca
pública
de Tarragona
Esteban Massalles
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i fins la propera ocasió
adéu-siau
bon dia