Ja ens acompanya Anabel Lambea, amb ella iniciem un nou episodi
dedicat a l'activitat de la biblioteca pública que no és poca.
La tradicional, ho diem sovint, o la que inicialment va generar la seva funció,
era la que està relacionada amb els llibres.
Avui parlem dels llibres, no d'altres aspectes que també ens ocupen.
Jo no sé quina línia argumental ens ha triat avui l'Anabel,
perquè sempre és una capsa de sorpreses i ens sorprèn amb llibres realment singulars i extraordinaris,
perquè de les novetats de Sant Jordi, d'aquests que ja estan, que se'n parla tant,
de les llistes, dels més venuts, hi ha diferents canals.
Ja dedicarem algun programa quan s'acosti la data.
Però en aquests espais de la biblioteca, amb l'Anabel, ens agrada molt també
fer aquests itineraris diferents, singulars,
de descobrir determinats prestatges de la biblioteca pública, no?
Sí. A veure, jo he portat alguna novetat per dir...
Home, perquè has de començar.
Perquè a més, si no, si les acumules totes pel darrer dia, no tindràs temps de parlar-ne.
A més, ja ho hem comentat altres vegades,
que per Sant Jordi ara no hi ha una gran explosió de novetats editorials,
sinó que es van repartint al llarg del temps, no?
Llavors, jo, aprofitant les meves seccions,
he portat un llibre, a part, he recuperat uns altres llibres
que parlen de la mateixa història, diguem.
És un cas molt interessant d'un banquer.
El nou llibre que ha tret es diu El banquero de los pobres,
perquè realment és el que és, no?
Ara explicarem ben bé què ha fet.
Però nosaltres ja teníem un altre que he recuperat d'ell,
que ara us diré com es titula, que ho tinc per aquí,
és un títol molt semblant, realment.
I va explicar una opció econòmica.
Mira, hacia un mundo sin pobreza, d'acord?
A veure, aquest senyor és de Bangladesh,
natal d'allà, de Bangladesh, però van estudiar...
Té una formació acadèmica sòlida.
Sí, és economista, doctor en economia.
Llavors, ell, quan va acabar, va tornar a Bangladesh,
va mirar i estudiar una mica aquella població,
i llavors va portar una iniciativa a terme,
li va posar un nom, es diu Gramming Bank,
i s'ha inventat el concepte de microcrèdits.
Que torres generalment a les dones,
perquè diu que són les millor pagadores,
les que paguen realment i compleixen.
A part, en aquest estudi va arribar a la conclusió
que la dona era molt més complidora a l'hora de pagar,
per tant, el 94% dels seus clients són dones.
Llavors, clar, és una alternativa al capitalisme molt interessant.
Realment, ell diu que recuperen el 99% dels diners que presten.
Llavors, clar, té un sistema molt curiós,
ell, realment, quan una persona vol demanar crèdits,
per exemple, no determina quin tipus de negoci...
L'únic que demana és que sigui viable.
Sí, sí, aviam, com es faria, diguem-ne,
en els bancs convencionals, però amb un esperit diferent.
Sí, el que passa que ell diu, per exemple,
que els bancs convencionals ja tenen ells uns estudis propis
que diuen on hi ha mercat, on hi haurà negoci.
Llavors, només donen crèdits a la gent que va encaminada cap a aquelles...
Els convencionals van a guanyar diners,
i aquest tipus de banc, a banda de recuperar el capital que presten,
doncs també hi ha, diguem-ne, una ètica adreçada a altres objectius, no?
Sí, sí, sí.
Llavors, a veure, el que fa, com a curiositats,
que jo llegint coses d'aquest senyor m'ha semblat molt curiós,
el que fa és que cada persona que demana un crèdit,
realment són crèdits...
Molt petits.
Molt petits, eh?
Però que aixequen l'economia d'una família i fins i tot d'una aldea, eh?
Exacte, sí, sí.
Parlem de gent, per exemple, que demana un crèdit per comprar quatre gallines,
o coses...
Però, clar, només els hi presta gent amb extrema pobresa.
O sigui, jo què?
Passen amb un dòlar molts al diari, no?
Llavors, cosa curiosa, doncs si va algú a demanar un crèdit,
el que fa és que s'ha d'integrar amb un grup de cinc persones.
O sigui, no són clients individuals.
Ho són, però estan integrats dins d'un grup.
Si un del grup de cinc persones no paga,
diguem que els altres quatre es veuen...
Com si l'avalessin.
Com si l'avalessin.
Seria la nostra imatge de l'avalador en la nostra societat capitalista.
Per tant, ells mateixos són clients,
però són analistes, són cobradors,
perquè entre ells es poden prestar...
Ara ja et pago jo, que després m'ho pagaràs.
Creen aquest compromís i aquest sentit de comunitat, no?
Sí, sí, sí.
Llavors, ja fa molt de temps que està treballant,
inclús hi ha hagut altres bancs que han estudiat el sistema,
perquè realment...
Alguns bancs d'aquests importants,
que també s'apunten a obrir una línia així
per a la seva imatge solidària, no?
Exacte, que s'han apuntat després al carro, no?
Però que realment han estudiat, a veure,
com pot ser que gent que realment,
o sigui, ja et dic,
és requisit estar en un umbral de pobresa absolut, no?
Com pot ser que en un any va recuperar
i va tenir grans beneficis aquest banc?
A més, funciona molt també en iniciatives
que es fan en règim de cooperativa,
vull dir que té aquesta sensibilitat.
Clar, aquest llibre, per què és interessant la lectura?
A banda de conèixer aquesta opció,
una via diferent al sistema capitalista actual,
doncs és donar arguments a aquells que puguin pensar
que iniciatives d'aquest economista,
aquest home és un somiatruït, és un idealista, no, no.
Llegint això, te n'adones bé,
que no és tant d'idealistes, no?
Que realment hi ha darrere una solvència important
i que es pot dur a terme.
Sí, sí, a veure,
ell va començar amb una infraestructura mínima,
o sigui, va fer una inversió, diguem, molt petita,
perquè no li calia una gran infraestructura per això,
però realment, o sigui, li ha sortit molt bé, no?
Ha fet negoci, és que al final ha fet negoci...
Ha fet negoci, però posa límit als seus beneficis.
Sí, sí, sí.
Probablement aquí rau la clau que sigui un servei.
Sí, ell, bé, es parla molt d'ell com la banca ètica, no?
Ell realment no vol treure més del que...
Perquè realment ells paguen igualment interessos, eh?
No és que els regali els diners, no.
Paguen interessos, han de complir amb uns terminis,
diguem-ne, que tenen aquests avaladors, com dèiem,
que és aquesta part de comunitat de l'Uru.
Sí, sí.
A part, té una part que en principi no ho sembla,
però té una part boníssima.
La societat en la que s'ha mogut s'ha vist molt beneficiar,
bueno, ara tenen seus a Nova York, a mig món, eh?
I, curiosament, hi ha persones que opten per treballar amb aquest tipus de bancs.
Persones, diguem-ne, igual que nosaltres tenim la nostra nòmina i les nostres coses als bancs convencionals,
a determinats països hi ha gent que comença a optar per derivar la seva tasca amb els bancs a bancs ètics d'aquestes característiques.
Doncs, una de les coses que jo he trobat molt curiosa és que m'ha sorprès i he pensat,
ostres, si és com evident, però jo així d'entrada no l'he vist, no?
Clar, aquest home, aquest tipus de banc ha ajudat moltíssim el paper de les dones,
perquè s'han convertit en un ingrés per la família, no?
Clar, estem parlant de Bangladesh, no?
D'una societat que ja sabem com està la dona, no?
Doncs, clar, en realitat, com que el crèdit l'hi donen amb ella i no amb ell perquè es refien més d'elles que no pas d'ells,
llavors, clar, has devingut una peça clau pel finançament de l'economia familiar, no?
Per tant, han baixat molt els maltractaments,
hi ha hagut... comença a haver-hi un mínim...
Un lent camí cap a una certa autonomia, no?
Tan mínima que deu fer por, però mínimament hi ha un control de la fertilitat per part de les dones,
ha pujat l'assistència dels nens a les escoles,
o sigui, molt a poc a poc, perquè clar, aquest home porta ja...
Des d'aquesta part de l'economia, la dona comença a tenir un cert paper en aquesta societat.
Per tant, molt curiós.
Recordem el títol, Anabel, perquè és un llibre d'aquells que ens atreveríem a dir que val la pena fer-li un cop d'ull i llegir-ho per veure que hi ha altres maneres d'entendre l'economia en l'actualitat.
I tant.
Ni que sigui minoritària, molt minoritària, no?
Sí, però no, ja et dic que ara ja comença a tenir llegit que té seus a diferents llocs del món, eh?
O sigui, que ell es va movent molt, tot i que la seu ens continuava a Bangladesh, no?
Doncs el llibre nou, nou, es diu El banquero de los pobres.
Ell es diu Muhammad Yunus.
Diu El banquero de los pobres, los microcréditos y la batalla contra la pobreza en el mundo.
I l'anterior, el que teníem ja a la biblioteca...
Però que està en la mateixa línia, bé, explica també el contingut.
Sí, sí, de fet, parla exactament del mateix, el que passa que, clar, aquest ja fa una revisió del que ha sigut, clar, són més anys, l'altre llibre és del 98, aquest és del 2005, han passat uns anys,
en el del 98 és més, parla més de la filosofia que hi ha al darrere d'aquest banc.
I aquest ja parla més de com ha anat l'experiència i quines... què hi ha hagut després d'això, què passa, no?
Això que us deia de, doncs, que el paper de la dona, que estan millor, que ja han baixat els maltractaments, això ho tracta més aquest llibre que no pas el llibre del 98.
Clar, i a fruit de l'experiència de tants anys, no?
Ja ha de funcionar.
És molt interessant veure aquesta barreja, no? L'altre es diu Hació un mundos sin pobreza, perquè realment ell, quan va començar,
amb tota la idea d'economista que era, la seva idea era...
Estava motivat per aquest tema.
Exacte, no? Realment lluitar per aquesta gent, de quina manera els podia ajudar amb els seus coneixements, no?
Així de lluny veig, Anabel, que has portat més llibres relacionats amb els diners.
Sí, llavors, relacionat amb aquesta banca ètica i aquesta manera diferent de...
veure l'economia mundial i el capitalisme.
Innecessària, innecessària.
Hi ha un llibre que ja tenim fa temps a la biblioteca, que és un llibre molt curiós, molt curiós, molt curiós.
Potser ja vam parlar en el seu moment, no ho sé.
És un llibre del 2002 i és La vida d'una alemanya que es diu Heidmarie Sbermer i aquesta dona es diu Mi vida sin dinero.
I aquest llibre a mi el que m'estranya és que no estigui molt gastat, perquè clar, això Mi vida sin dinero, si és un manual, hauria d'estar molt gastat.
Està ben forrat també.
I molt sol·licitat, no?
A veure, aquesta dona diu una experiència basada en el truque.
Aquesta dona va arribar un moment, una persona és psicòloga, era psicoterapeuta,
bé, als 60 anys va decidir que aquell món no li agradava, que no res funcionava ja.
Va començar, el primer que va fer va ser magisteri, va començar a donar classes i es va trobar, va xocar molt amb tot el que eren els corrents pedagògics, no?
Ja volia fer moltes coses i, en canvi, no li deixaven, no? Portar a terme allò.
Llavors es va començar a desencantar de moltes coses i, en un moment determinat, va llegir que feien una fira de truque a Canadà,
li va semblar bé la proposta, va pensar que per què no, i va muntar el mateix al seu poble.
Llavors va tenir molt bona acollida.
Al final va decidir que ho deixava tot, va regalar les seves coses, va anul·lar targetes de crèdit...
S'ha quedat sense res, res.
Sí, però res, el que es diu...
Res. Diu que no tenia assegurança mèdica.
O sigui, no paga absolutament res, no té ni un euro.
Però tindrà un habitatge a viure en algun lloc.
Llavors, com viu, no? Que aquestes regressius, vale, a veure, com vius, no?
De préstec tot el dia.
Ella canvia coses que ella sap fer, per exemple, doncs clar, ja ha treballat molts anys de psicoterapeuta, doncs dona consells,
cuida, per exemple, que algú marxa de vacances, doncs li cuida la casa aquí el temps.
I mentre hi viu allà.
Va començar una mica per aquí, no?
Ella va començar a desfer-se determinades coses, però no del tot, o sigui, no va ser d'un dia cap a l'altre, va dir...
Ho deixo tot, no?
Sinó que va ser el tema aquest de la fira del truèque, que va pensar que era molt... que estava molt bé.
I després, doncs quan va decidir no vull tenir casa, no vull tenir res, doncs uns amics marxaven fora a treballar sis mesos
i llavors li van dir, mira, ens cuides la casa, ens cuides el gos...
I a partir d'aquí, doncs allà va ella...
Exacte, i a partir d'aquí ja... Bé, és una exageració, no?, el cas d'aquesta senyora, evidentment no tothom pot viure així.
No, diga, una mica estressant ha de ser, perquè si per menjar cada dia has d'anar buscant...
Clar, ella diu que és molt feliç, que està molt plena, bueno, aquestes coses, no?
Clar, jo ho dic per curiositat, no?
No, no, com a curiositat és Mi vida sin dinero, el títol ja ho diu tot.
Sí, a veure, el sistema de truque és el que jo trobo que és més interessant, perquè, per exemple, li diuen, bé, però com canvieu les...
Perquè, clar, una cosa és que jo et digui, te vaig a passejar el gos...
Clar, i a canvi vens a sopar aquesta nit.
I un altre és que, doncs, per exemple, algú et posi un lavabo, casa, no?, o que el metge et visiti, no?
Llavors ella diu, no, no, nosaltres tenim... Les hores són iguals, o sigui, val igual, exactament igual una hora d'atenció mèdica
que una hora de passejar-te el gos, perquè cada un serveix pel que serveix.
Clar, clar.
Jo no et puc donar una visita mèdica, però, en canvi, si tinc el temps per passejar-te el gos,
i a lo millor tu no el tens, perquè no val més una hora d'una persona com a professional que la d'una altra, no?
Mira, Anabel, que veig més viabilitat el projecte aquest del Yunus, que no pas el d'aquesta senyora, francament,
que vols que et digui, ho veig una mica complicat, eh?
Home, com a vida, com la seva versió individual de vida és una mica complicat,
perquè, clar, evidentment, jo el primer que vaig pensar és molt bé,
però tu necessites gent que tingui casa.
O sigui, em sembla molt bé que et convidin, que tu canviïs les teves experiències,
però, clar, tu necessites que algú tingui una casa.
Clar, i tu fem el mateix, no sé.
No, necessites, en canvi, el sistema del truè, que hi ha alguna experiència,
i inclús per internet...
Sí, no està funcionant, sí, sí, sí.
Bueno, jo soc electricista...
Canviar serveis, canviar objectes, tot i que mantens una estructura bàsica en la teva vida,
com és l'habitatge, com a molt al mitjà de transport,
però hi ha determinats aspectes que fas intercanvis.
Sí, sí, el tema del truè, que...
En fi, què més tenim, Anabel, que ja estem pràcticament a la recta final?
Molt bé.
I com a novetats, he portat dues coses molt diferents, eh?
Novetat literària, un llibre que es diu Literati.
Va amb la línia...
Ui, és una novel·la històrica d'aquelles, no?
És així, novel·la d'intriga, podem dir.
Però molt relacionat amb un joc literari, o sigui, molt relacionat amb llibres.
Llavors, és un... uns... uns joves...
No hi va haver una novel·la que fa un parell d'anys, és que no recordo ni el títol ni l'autor,
però que feien una mica el mateix a partir de la Divina Comèdia, de Dante?
Sí.
Que feien també com un joc de pistes, de descobrir un...
No ho recordo, eh?
És que entre el Club no sé què i l'Enigma del 4...
Sí, ja han sortit així...
Hi ha un... sí, hi ha un que és... que inclús diu alguna cosa de Dante, eh?
Sí, em sona a mi...
El Club Dante.
El Club Dante, podria ser?
Sí.
Em sona, em era familiar, eh?
Una cosa així.
Doncs sí, en aquesta línia, no?
El que passa que en aquest cas no està relacionat amb un llibre en concret,
ni amb un autó en concret, sinó que és tot un joc literari.
Per tant, les pistes i el que han de descobrir...
En referència a obres literàries.
I els misteris, sí.
És curiós.
Són tot trossos d'obres literàries, però diferents, eh?
No només...
Has posat algun exemple aquí a la contraportada o no?
No, no, no, no. Simplement et diu que...
Que te'l llegeixis directament.
Sí, sí.
Clar, llavors hi ha com un misteri, a més passa amb un còlegs d'aquests de Dublín, no?
Que n'hi ha molts també, perquè suposo que l'atmosfera ja és una mica així, no?
De misteri, aquesta imatge que tenim d'Oxford i d'aquestes universitats i així anys 20, anys 40, no?
És que inclús...
Molt victoria tot, eh?
Sí, que ja es presta.
I dius que situa literati?
Literati.
Molt bé.
I l'altra?
Molt bé.
I l'altra és totalment diferent al que he portat sempre, és una paròdia absoluta de Harry Potter, però una paròdia, eh?
A més, manté el format editorial aquí a Espanya dels Harry Potters, però en petitet, eh?
Sí, sí. El que passa és que es diu Barry Trotter.
I què ho fa, això?
Això és nou, és novetat, dius, no?
Sí, bé, i això...
I què ho fa? Això és algun aprofitat, eh? Que aprofita la fam a Harry Potter, lògicament, per...
De fet, hi ha sobre diferents llibres així macrofamosos, no? Per exemple, la del Senyor dels Anells també hi ha una paròdia, eh?
Jo he portat la de Harry Potter, ara que ha sortit la...
És com allò del Brooks al cinema, no? Que se n'enreia de pel·lícules d'aquelles famoses aquí, agafa'm els llibres.
Exactament. A veure, és... No té cap pretensió que no sigui riure.
Divertiu i riure.
I punto, no?
Es diu Barry Trotter i la paròdia desvergonzada.
Hi ha diferents, eh? Tots tenen a... O sigui, igual que el Harry Potter està en parts, doncs aquest també està en parts, no?
I, per exemple, mira, perquè vegis otros libres del mateix autor, eh? És un autor que s'ha dedicat a fer paròdies.
S'ha especialitzat en el tema.
Sí, sí. Està bé.
Doncs té la trilogia del Crédit Insuficiente, doncs té el Firloyo de Oro, no sé, el Esforcio Sutil, coses així, que no...
Ara, jo el del Barry Trotter...
Barry Trotter.
Ho vaig sumar...
Però agafa una mica els mateixos personatges, el fil argumental i...
Sí, sí, sí. Doncs l'escola, l'escola...
Com li diu aquí?
Que és Hogwarts, no? Doncs aquí és Hobars.
Hobars.
L'escola Hobars.
És tot... Són tot jocs, o sigui, realment agafa... Sí, potser sí és una mica aprofitar-se de...
Bé, però escolta...
Però bé...
Qui l'agafa i llegeixi ja sap el que va llegir. Barry Trotter, eh?
Sí, sí, és un Barry Trotter.
No coneixia aquests llibres. I dius que aquest home, doncs a la que surt allò una...
Sí, té uns quants.
Una col·lecció interessant, fa la seva paròdia, mira.
Sí, sí, té uns quants.
És curiós.
És divertit.
Ja els hi deia jo que més enllà de les novetats editorials, la Nabel sempre ens sorprèn amb alguna curiositat d'aquelles que s'amaguen als prestatges.
Algunes són novetats i altres ja tenen un quant temps, però que si per atzar no les trobem,
no hi parem compte i són força atractives i interessants.
Moltíssimes gràcies, Nabel. Fins al proper programa.
Ara farem una petita pausa i parlarem d'un altre llibre, en aquest cas un llibre que es presenta demà.
Es titula Dones públiques, política i gènere a l'Espanya del segle XX.
L'autor és Montserrat Duc i amb ella en parlarem d'aquí uns moments.