Com cada setmana dediquem uns minuts a parlar d'alguns aspectes relacionats amb les lleis,
l'administració de justícia en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Ens acompanya aquesta setmana Víctor Roca. Víctor, bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Avui abordem una qüestió que ja fa unes quantes setmanes
vam tractar des d'una perspectiva, diguem-ne, aïlladament amb el Codi Penal a la mà.
Avui ho contextualitzem en un tema d'estricta actualitat.
Estem parlant del tema dels robatoris i de tota aquesta alarma
que s'ha creat al voltant, sobretot dels municipis del camp de Tarragona.
Insistim, en vam parlar fa dies, però no en referència a aquesta situació
que estem vivint en aquest moment.
Variaran algunes coses respecte al que vam dir en dies anteriors,
però bé, també podem afegir alguna que altra aportació més, no et sembla, Víctor?
Sí, a més, crec que és un tema que es té que tocar perquè, com tu molt bé comentaves abans,
està generant una gran alarma social, justificatament,
perquè les darreres setmanes s'han proliferat, no només a les terres de Tarragona,
potser un dels casos més visibles va ser l'altre dia a les Borges del Camp,
però a nivell de tota Catalunya, bé, aquest dematí sentia a les notícies
que havien detingut tres individus arroses, no?
Bé, a veure...
D'aquests anomenats silenciosos.
Sí, sí, d'aquests silenciosos.
Que, en principi, no són els que sembla ser que actuen amb aquesta violència, no?
Bé, això ja és un tema de perfil criminal que pertoca d'altres, segurament, no?
A veure, es parla molt sobre el perfil criminal.
Individus o personatges amb un perfil violent n'hi ha a totes bandes,
perquè poden, independentment de la seva nacionalitat, fins i tot a vegades del seu estatus, no?
Es parla molt sovint, crec que de manera injustificada en algun cas,
en algun cas potser sigui cert, perquè és sempre dolent generalitzar, no és bo, no?
Però, clar, es parla que hi ha ciutadans de segons quins estats,
segons quines terres, que han viscut situacions a nivell de la seva contrada,
del seu país, difícils, conflictives, bèl·liques,
i que, al venir aquí, doncs, potser ja tenen una educació,
per dir-ho d'alguna manera, si es pot dir educació,
doncs, de viure o d'actuar d'una manera, a vegades, un tant beligerant, no?
De tota manera, insisteixo, no és bo generalitzar,
perquè hi haurà de tot, i crec que és dolent encasillar,
doncs, a un ciutadà de tal contrada com el que actui de manera més violenta, no?
A veure, Víctor, vosaltres que teniu detinguts quan esteu de guàrdia,
quan teniu el torn d'ofici, imagino que de cop i volta
no heu deixat de veure com les forces de seguretat actuen
contra delinqüents, diguem-ne, del país, continuant a vent-hi,
i això és una obvietat, que ningú es pensi que de cop i volta
els autòctons, per dir-ho d'alguna manera, han desaparegut
i que ara la delinqüència només està en mans de persones
que hagin vingut de fora.
Òbviament, la delinqüència local es manté,
en tot cas, el que es destaca molt aquests dies
i que preocupa la ciutadania,
justificadament, potser massa, potser massa poc, no ho sé,
és el fet que són persones amb una formació militar,
molt ben organitzades i que se saben moure, no?
Vull dir, és això el que es destaca per sobre de tot.
És aquest, a vegades, el problema.
La seva capacitat i la seva formació gairebé militar
i amb una capacitat de complir ordres del CAP,
en aquest cas de la banda, doncs, extraordinària.
I d'organitzar-se, d'organitzar...
Tot l'operatiu, tot el dispositiu, no?
Molt bé.
Fins i tot, a vegades, utilitzar o emprar tàctiques de despiste, no?
Doncs, fent una petita actuació amb una banda de Tarragona,
anem a imaginar, i realment, doncs, com diuen en castellà,
pegar el golpe a l'altra punta de la ciutat.
Però, francament, aquesta capacitat d'actuar una miqueta
com una guerra de guerrilles sota un comandament,
clar, òbviament, és el que comentàvem abans, no?
Sense generalitzar, és evident que això es pot produir.
I es produeix, doncs, ja ho sabem,
hi ha hagut o hi ha una immigració en aquest...
no només a Catalunya, sinó en tot l'estat espanyol,
actualment, doncs, gairebé desbordada,
començant per l'Escana...
No regularitzada.
No regularitzada, que provoca que aquesta avalanxa
d'immigrants comporti que molts d'ells, doncs,
no tinguin feina, i quan no es té feina ja sap el que es fa.
Doncs, es té que subsistir com es pugui,
i, doncs, alguns d'ells utilitzen, doncs, aquest funcionament.
El que passa que, clar, aquest perfil criminal
del que s'està parlant tantíssim, no sé per què,
sobretot el que ha fet ha provocat, doncs,
aquesta alarma que dèiem per les pràctiques violentes
que s'han detectat últimament.
Òbviament, els atracaments als robatoris
no és un fenomen de fa 15 dies ni un mes,
fa temps que es produeixen,
però, en tot cas, el perfil està claríssim
i sembla ser que s'identifica
amb aquestes persones procedents
de les antigues repúbliques balcàniques, etcètera, etcètera.
Entre els advocats, que esteu molt al dia
de detencions, detencions de tard d'ofici,
imagino que se'n parla molt d'aquest tema, també.
Com a ciutadans i com a advocats, no?
I tant, i de seguida perceps, com tu deies molt bé abans,
la diferència entre membres d'aquestes bandes
i el que són, a vegades, delinqüents habituals,
però individus amb grau de, diguéssim,
no diré de criminalitat, sinó d'actituds greus
de cara a la seva comissió, doncs molt més baixa, no?
De totes maneres, actualment, moltes vegades
aquestes bandes no actuen només a l'estat espanyol.
Crec que és un fenomen que també es produeix
en altres països d'Europa.
El que passa és que s'apunta molt aquests dies
que es veu que la nostra legislació és més laxa
respecte a altres països europeus,
i per això diuen, diuen, i és que, clar,
no tinc ni idea, per això t'ho pregunto,
que probablement per això aquí actuen
d'una manera més continuada.
Bé, és que es troben que Espanya, a part de la legislació,
ja no només és la legislació, sinó les possibilitats
d'aplicar aquesta legislació.
Aquí, aquí és on arribarem ara.
I, precisament, a veure, les lleis,
si per un robament amb violència i intimidació,
es poden imposar quatre anys de presó,
tres anys de presó, cinc anys de presó,
si vas acumulant i en tens dos o tres,
doncs te passaràs quatre, cinc, set, vuit anys a la presó,
no?, engarjolat.
Però el problema és l'ausència, la mancança,
carència, diguem-li com vulguem,
utilitzaríem 100.000 qualificatius,
i tots coincidirien,
de membres de cosos de seguretat.
Practica les detencions d'entrada
i posar-les a disposició judicial.
I per previndre.
Però en el cas de...
Parlem dels tribunals,
després parlem de prevenció.
En el cas de...
Parlaves d'aquesta detenció
que s'ha practicat en les últimes hores,
d'una banda de tres persones
que actuava sobretot a la zona de l'Empordà.
Aquestes persones,
hi ha proves des del moment que els han...
ara s'han de practicar totes les diligències judicials.
El fet que siguin persones que són indocumentades,
que estiguin en una situació irregular,
que no tinguin papers,
dificulta o, diguem-ne,
modifica el que és tot el procés judicial
que s'obre a partir d'ara
respecte a persones que puguin delinquir,
que siguin d'aquí,
que tinguin regularitzada la seva situació.
O és el mateix?
A veure,
en qüestions som les que participen estrangers.
A veure,
els efectes tenen que ser els mateixos
que per un ciutadà d'aquí.
L'única diferència és que,
a part d'intervindre la normativa
o l'aplicació de la normativa penal,
és a dir, de càstig d'aquelles actituds,
hi pot intervenir normatives d'estrangeria.
El reglament d'estrangeria s'aplica aquí en paral·lel a...?
La llei del reglament d'estrangeria,
és a dir, que aquí hi intervenen dues normes.
Amb un ciutadà espanyol
només s'aplicaria la normativa penal directament,
i amb un ciutadà estranger
s'aplicaria la normativa penal
vinculada amb la normativa d'estrangeria
que comporta a vegades expulsions del país.
El problema és que el funcionament, també,
dels mecanismes d'estrangeria,
a vegades dona molt que desitjar
o deixa molt que desitjar
perquè tampoc hi ha massa centres.
Hi ha el famós centre de la Berneda a Barcelona,
es veu que està absolutament col·lapsat,
hi ha vegades que és difícil de controlar
perquè realment no hi ha els suficients, crec,
mitjans, no?, en l'actualitat.
Però aquí entren en joc aquestes dues normatives.
Des de la pràctica jurídica,
Víctor, tenim entès que, bé,
companys, vosaltres, doncs,
quan esteu de guàrdia,
quan feu el torn d'ofici,
heu atès alguna altra vegada,
doncs alguna persona amb aquest perfil delictiu,
en general,
jo tinc entès que el seu comportament
s'ajusta fins i tot a la seva manera d'actuar.
És a dir, quan estan davant del jutge,
mantenen una posició molt jerarquitzada,
molt disciplinada,
i que generalment hi ha un portaveu,
quan és un grup,
que és el que contesta,
els altres es neguen a contestar.
I, a més a més,
jo no sé si tot el procediment
el fa l'advocat d'ofici,
o tenen recursos
per contractar advocats de forma privada.
Aquest és un punt important, segurament, no?
Doncs sí, doncs en moltes ocasions tenen,
bueno, tenen,
a priori tenen recursos
per contractar advocats particulars.
Hi ha bandes organitzades
que, doncs,
bé, insisteixo,
a nivell estatal o a vegades
a nivell supraestatal,
a vegades són bandes...
Sí, bandes internacionals, clar.
Bueno, mafi internacional, etcètera.
i moltes vegades gaudeixen
de recursos i possibilitats
o a vegades, francament,
no les gaudeixen amb aparència,
però en sec diuen
escolta, jo vull un advocat particular
que tinc, doncs,
de fa una sèrie de temps
i, òbviament, bueno,
en principi, doncs,
el seu advocat particular
han d'assumir la despesa que generi
i es produeix en moltes ocasions, eh?
Jo diria que...
no diria majoria,
perquè a vegades no,
però moltes vegades
o bé l'advocat d'ofici
fa la primera assistència
i després un company
et demana l'Avènia
o a vegades ja des del principi
ells ja tenen els seus advocats
o el seu cos d'advocats
que els han assistit
en altres ocasions
si han tingut que comprar-lo
o utilitzar-lo, no?
Perquè al procés judicial
que hi ha una condena,
pràcticament aquests delinqüents,
com altres, eh?,
se'ls ha d'enxampar
cometent el delicte,
com aquell qui diu,
perquè difícilment
es poden trobar proves.
Millor enxampar-los
sin fraganti,
perquè a més pensem
que els que realment
estan organitzats
no deixen pràcticament
empremtes ni restes
que puguin...
I es desfant de la mercaderia ràpidament.
Es desfant de la mercaderia ràpidament.
La banda que han detingut
aquest dematí,
o els tres membres
que han detingut aquest dematí
a Roses,
si no recordo malament,
comentava la notícia
que anaven a entregar
la mercaderia
o a portar-la
per, en principi,
vendre-la a Barcelona.
i crec que els van enxampar
fins i tot en una estació,
els han enxafat
a l'estació d'autobusos
amb la mercaderia al damunt.
Òbviament,
el millor és
que els enganxin
o que els trobin
de manera flagrant,
però, esclar,
és difícil,
perquè es produeix
el robament,
t'avisen,
sí que pot avisar
l'alarma,
si és que n'hi ha,
però,
anar-li a la policia,
acostumen a ser bastant hàbils
i és complicat o difícil,
a no ser que a l'AMU,
o al propietari de la casa,
doncs,
se'ls trobi cara a cara,
però,
en aquest cas,
com l'altre dia sentia
d'una manera,
crec que molt assenyada,
en un programa de ràdio,
crec que és bo,
home,
defensar el teu,
però,
en segons quins casos,
no plantar cara
i,
per desgràcia,
sotmetre una miqueta
el que demanin aquesta gent,
perquè,
segons qui,
no estem parlant de,
oh, mira,
m'atraquen
o estan robant a casa meva
i,
a veure,
primer és la integritat
de les persones
i després la integritat
de les coses
i,
òbviament,
crec que un
té que pensar
amb la seva família
i amb ell mateix
i,
bueno,
tampoc posar-hi una catifa,
però,
s'ha d'anar molt de compte.
Crec que poques persones
oferirien resistència,
davant d'aquestes possibilitats,
però,
en fi,
són situacions molt delicades
i en les quals
cadascú,
doncs,
pot reaccionar
com en aquell moment
li demani
el cos
o el seu enteniment.
A tall de prevenció,
què podem fer,
Víctor,
poca cosa?
Evidentment,
que hi hagi
més intervenció
de les forces de seguretat
i s'ha anunciat avui
que s'incorporaran
al llarg d'aquesta setmana
noves desenes
de guàrdies civils,
concretament,
comarca del Baix Camp,
Valls
i el que és també,
alguns d'aquests agents
aniran a la zona
de Tortosa,
reclama
que la zona
del Camp de Tarragona
també s'incrementi
el nombre d'efectius
i ja veurem què passa.
De moment,
això,
sens dubte,
després la possibilitat
que es puguin tirar endavant
els processos judicials,
que aquestes persones
puguin ser condemnades
i ingressades a presó,
cosa que no sempre passa,
no?
no sempre passa
perquè en alguns casos
se'ls absoldrà
per manca de proves,
que és el que dèiem abans
de la flagrancia
de la comissió del delicte
o en alguna altra ocasió
s'imposaran penes baixes,
depèn del que s'hagi comès,
de com hagi anat,
si és un robament,
un furc,
coses o temes
que hem tractat
en aquest programa
en altres ocasions.
De tota manera,
de tota manera,
en alguna ocasió
poden ser extradits
en els seus països
o expulsats,
depèn,
depèn de la situació.
De tota manera,
jo insistiria molt
en el tema
de la prevenció.
No vull dir
que els procediments judicials
vagin estupendament,
però intenten
sempre...
Sí, bueno,
tots sabem
com van les coses,
no?
Però el tema
de la prevenció
crec que és molt greu
i molt delicat
perquè, francament,
hi ha una mancança
de mitjans,
crec jo que diria
que quasi exagerada,
perquè aquí,
a la ciutat de Tarragona
mateix,
moltes vegades
sentim autoritats.
L'altre dia,
una vegada més,
l'alcalde de Nadal
mateix
dient que
hi ha una carència
de mitjans
que
fa colpir,
no?
Perquè,
a veure,
moltes vegades,
encara que aquestes bandes
organitzades,
insisteixo,
visquin
de manera figurada
una espècie de guerra
de guerrilles,
per on la dissuasió
no deixa de ser
sempre
o de tenir fruits.
Clar,
sobte que diguin
segons quines autoritats
que els ciutadans
tinguem
d'invertir
en seguretat privada.
Esclar,
bé,
ja és una discussió
de posar-nos
en plantejaments
que,
bueno,
realment es destinin
mitjans.
Aquest és un discurs
que la pròpia societat
està dient
que passa,
només els rics
tindran dret
a estar segurs
a casa seva.
Clar,
és un discurs
que en aquests moments
la societat no crec
que estigui
per la labor
que diu aquell,
no?
No,
però realment
es tindrien
que buscar mitjans,
insisteixo,
de dissuasió.
Jo l'altre dia
passejava,
per exemple,
per Reus,
en ple dia,
i en un carrer cèntric,
en aquell moment
hi havia molta gent,
però passejava
una parella
de Mossos d'Esquadra
i,
vulguis o no vulguis,
veure una parella
o algun membre
d'un cos de seguretat
sempre,
de moment,
amb el ciutadà,
ja d'entrada
produeix un efecte
fonamental,
que és donar
sensació de seguretat.
Això ja és quelcom,
però busques
una miqueta més que això,
que és crear
aquesta persuasió,
dissuasió
en el delinqüent.
No vol dir
que no es produeixin
delictes,
però evidentíssimament,
i ho remarco,
seria així, eh?
Un altre aspecte
del sentit comú
és que si nosaltres
sabem que en determinades zones
hi ha molt poca dotació
de les forces de seguretat,
els delinqüents
també ho sabran, no?
I saben per quines zones
han de moure.
És una informació pública
i notòria,
per tant,
ells també ho saben.
encara que, bueno,
es té que fer
amb certa discreció
per no donar pistes,
però ells són els primers
que saben
que estan al tanto
i que vigilen
per veure
en quin moment
poden donar el cop
i actuar, no?
En fi,
Víctor Roca,
ho deixem aquí.
La setmana vinent
ens retrobarem.
Potser hem de continuar
parlant
d'aquesta qüestió.
Probablement abordarem
una altra
a mesura
de veure
com es desenvolupen
els esdeveniments.
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
des d'aquest espai
que recordem,
realitzem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats
de Tarragona,
Víctor Roca.
Bon dia i gràcies.
Gràcies a tu.
Bon dia.
Gràcies.