Música
Sintonia de Tradicions, Sintonia de Cultura Popular,
aquest espai que fem cada setmana,
de la mà d'en Jordi Bertran, aquí ja podem saludar.
Jordi, bon dia, bona hora.
Parlem avui de Castells, ja ho hem comentat abans,
però que la gent no s'espanti,
no tornarem a repassar la Diada Castellera Sant Fèlix,
no farem les previsions de les Diades Castelleres de Sant Eticla,
ni tampoc parlarem del concurs,
tot i que hi ha moltes coses a parlar,
sinó que tirarem el temps,
ficarem la vista enrere i molt enrere, Jordi.
Sí, una mica retrobant,
podríem dir gairebé els orígens dels castells,
i precisament també reivindicant una mica
el que aquests dies feien les colles locals,
és a dir, reivindicant una mica el paper de Tarragona
en el món castellero.
De fet, intentarem recórrer la festa major
de fa 150, fa 175 anys, a la nostra ciutat,
seguint una mica l'itinerari que feien els castellers aleshores,
i il·lustrant una mica amb algun repertori musical,
o amb alguna pinzenyada musical,
perquè a vegades tots tenim la sensació
que els castells tenen una pauta molt fixa
dins de la festa major,
per exemple, dins de Santa Eticla,
però això no és tan cert com a priori sembla.
Avui en dia es fan unes coses,
però anys enrere se'n feien unes altres.
Primer que tot el que hem de comentar
és que a mitjans del segle XIX
castells de Tarragona n'hi havia,
però no les feien colles de Tarragona,
tot i que és matisable, insistim,
o sigui, no hi havia colles formades com a Tarragona,
colles tarragonines, colles locals, no n'hi havia,
els castells venien de la mà de les agrupacions de Valls,
de la colla vella i de la colla nova,
de Xiquet de Valls,
tot i que aquestes colles comptaven,
òbviament, amb l'ajut dels castellers tarragonins.
Sí, bé, de fet,
això és una mica que ens porta a parlar
de la especialització que es va viure a la ciutat de Valls,
que hem de situar-nos en una ciutat molt diferent a l'actual,
una ciutat que a primeries del segle XIX
està entre el tercer i quart lloc a nivell de població de Catalunya,
fins i tot superant en alguns casos la ciutat de Tarragona,
la qual cosa fa que en aquesta ciutat
es donin els condicionants necessaris
perquè es pugui produir una evolució tècnica i numèrica del fet casteller.
De fet, a Tarragona, a Santa Maria dels Monjos,
al Vendrell, al Catllà, a Vilafranca,
sabem que entre finals del segle XVIII,
1770, 1780, 1790,
i doncs bona part del XIX,
hi ha valls de Valencians,
que són la manera d'anomenar les colles castelleres
quan fan castells de sis, set pisos inicialment,
o inferiors.
En aquesta situació,
entra la rivalitat castellera,
ja se comencen a lluitar per pujar de nivell,
i és precisament a Vilafranca,
on potser amb aquest esperit
que encara es manté avui en dia,
la setmana passada ho vèiem,
es procedeix a convidar d'una manera molt sistemàtica
els xiquets de valls.
Això agafa molta empenta,
l'administració de Vilafranca hi té molt de pes,
i sembla que és on s'ha estudiat més
aquesta funció de convidar les colles de valls.
Això, posteriorment,
s'estendrà també en altres poblacions,
el cas de la ciutat de Tarragona.
Tarragona també manté
les seves colles de valls de Valencians inicialment,
però hi ha un moment que és situable
cap a mitjans del segle XIX,
en què realment es procedeix a aquest fenomen
de convidar ja els xiquets de valls,
que efectivament són encara ajudats
per els pagesos i els pescadors.
D'això en tenim bones proves,
perquè hi ha una descripció magnífica
del Josep Pini Soler,
amb la seva novel·la La família els Garrigues,
una novel·la molt tarragonina
que sempre s'ha de recomanar,
que a més té moltes edicions d'aquestes
senzilletes i baratetes,
i que té un magnífic capítol
de la Festa Major de Tarragona,
i allà encara es percep
aquesta fase de transició
entre una cosa i l'altra,
entre el fet de tenir colles locals
i convidar-les.
Aquesta novel·la,
tot i que està publicada
sobre el terréter,
més que per les acaballes del segle,
ens explica
la Festa Major dels anys 1859-1862.
Això ho hem pogut certificar
resseguint molts dels detalls
que s'hi expliquen en la novel·la,
i especialment en la Festa Major,
que és una mena de capítol al mig.
També el que queda clar,
el que hem de tenir tots ben present,
és que els xiquets de valls
arriben aquí i desembarquen
durant pràcticament tres dies
a fer actuacions castelleres.
No és com ara,
per exemple,
que una colla arriba amb els autocars,
arriba deu minuts abans de l'actuació,
fa els cassets,
amb una mica sort es queda a dinar per aquí,
amb algun restaurant a la vora
o amb algun entrepà,
i a quarts de quatre marxen.
No, abans no era així.
No era així.
Ens hem de situar a la vigília,
el dia 22,
i més o menys el dia 22
se podien sentir
com els castellers
anaven pels carrers
tocant aquesta tonada,
que és una barreja
entre el Tanc de Castells
i el Pilar al balcó.
Escolta'm-la.
i el Pilar al balcó.
i el Pilar al balcó.
i el Pilar al balcó.
i el Pilar al balcó.
i el Pilar al balcó.
Això és el que venien a dir
amb aquesta peça.
precisament,
amb aquesta peça,
el que es veu també
és que els castells
no són només fixes
en una plaça,
sinó que,
com se sent a la tonada,
ja el Pilar comença a caminar.
Nosaltres aquesta tonada
la sentim avui en dia
pràcticament només el dia 24
quan pujen i baixen
les escales de la catedral
i segueixen pel carrer Major.
Doncs no,
el dia 22
era un dels dies
en què durant molta estona,
sobretot,
es diu que aproximadament
sobre les 12 al migdia,
però sempre això és variable,
perquè a les 12
és la sortida oficial,
encara es manté,
per exemple,
a Vilafranca
o es manté a Sitges
i això tenia
una durada
bastant indeterminada.
Sembla que fins a la tarda
i fins al que podríem dir
la cerca Vila de Vigília,
els castells,
igual que la resta de Valls,
funcionaven
per la seva banda
i anaven
en una sèrie de locals,
de societats,
d'autoritats,
saludant,
fent aquest Pilar al balcó.
A partir d'aquí,
què més feien els xiquets de Valls?
Bé, els xiquets de Valls
el dia 22
feien una llarga estada
a la ciutat,
la visitaven
i entre les coses
que també s'ha de tenir en compte
ja per ubicar-nos
és on feien estada
els xiquets de Valls,
perquè lògicament
aquesta gent
menjava i dormia
en algun lloc.
En Guanya,
la dia de Castellera
del dia 17,
setembre,
el primer diumenge
de Santa Tegla,
s'ha recuperat una mica
la idea dels sesmosars
de Forquia i Ganivet,
una mica
agafant
la filosofia
també
que van mantenir
durant molta part
del segle XIX
aquestes collars
de xiquets de Valls
que
doncs
feien estada
en els hostals,
en les tavernes
i a vegades
en llocs
doncs
no tan acomodats
de la ciutat,
no?
Hi ha un famós espai
que és la taverna
de Cal Trip
que estava
ubicada
en el carrer,
bueno,
en els quatre cantons,
el carrer de Labat
pròpiament
i era un dels espais
que la veu popular,
les investigacions
del Jordi Monanet
i Clanchet
i diferents testimonis
doncs que han anat
arribant al llarg
de la història
demostren i avalen
que aquesta taverna
va tenir un pes
molt important
en la vertebració
de la vida social
dels castellers,
no?
Aquí també
hi havia,
ja es detecten
dues afinitats,
no?
Per una banda
el que seria
els membres
de la
dels antics,
diguéssim,
o de l'antiga
Vall de Valencians
de la Colla Vella
de Tarragona
podríem dir
que ajudaria
a la Colla Vella
dels Xiques de Valls
realment estem parlant
d'una vinculació
doncs
que fins i tot
a vegades
encara s'ha mantingut
més fins aquí,
no?
Perquè
encara hi ha afinitats
d'aquestes
que es poden testimoniar
entre la Vella de Valls
i si és
bé,
realment
en aquella època
no eren les colles
doncs
vella o nova
sinó que realment
estem parlant
dels pagesos
i dels pescadors
en aquell moment
però sembla una mica
que aquesta afinitat
fins i tot
demostrada pels colors
de les camises
a vegades
doncs existia
que estaven distribuïts
i que fins i tot
hi havia una ubicació
dins del nucli antic
de la ciutat
és a dir, sembla que
el que seria
la banda més propera
a l'ermita del portal
del carro
ubicaria més
tota la zona
de pescadors
i mariners
que encara que la gent
en sobti
doncs
no estava en el Serrallo
el Serrallo és un barri
avui en dia centenari
lògicament
però que quan se comença
a gestar tot el fet casteller
no existeix
és a dir, els pescadors
viuen
doncs
en la zona
antiga de la ciutat
amb el que avui en dia
amb la part alta
i sembla que viuen
doncs més aviat
pujant a la dreta
més aviat
en aquella zona
i a l'altra banda
on jo us deia
que estava a la taverna
del Cal Trip
sembla que estaria més
la zona
d'ubicació
dels pagesos
tot això
té moltes matisacions
perquè
per exemple
el gremi de teixidors
d'allí
que és un gremi important
que porta els diables
té la seu
durant molts anys
a l'església de Sant Miquel
que està a la banda esquerra
és a dir
que tampoc era una
no és matemàtic
no era bilateral això
hi havia més històries
però el que està clar
és que hi ha unes afinitats
locals
que sobretot
s'acaben testimoniant
també
per la presència
de castellers
doncs
com el famós Espiridió
que participa
en aquell
mític
4 de 9
net
4 de 9
sense forn
de l'any 1881
de la colla
Vella
que el mateix dia
la colla
no va fer
el 3 de 9
sense forn
reno
i
doncs
en aquest cas
sempre hi ha la polèmica
bueno
acceptada
des del moment
que el Guillem
el Bartolí
i el
i el Pinyes
i el Pinyes
sempre
el Francesc Pinyes
sempre han acceptat
doncs
ja després de molts anys
de discussió
el fet
que en la mateixa crònica
consta
en els dos castells
doncs
hi ha una part
de realitat
posem en situació
els ullens
o sigui
sempre parlant
de festes
de Santa Tecla
de l'any 1881
està comprovat
de forma
fe feent
que el dia
de la Mercè
el 24 de setembre
la vella
de Xiquets
de Valls
va aconseguir
aquell mític
4 de 9
net
un casell
vaja
d'una altra galàxia
però sembla
que el dia anterior
el dia
de Santa Tecla
la colla nova
de Xiquets
de Valls
havia aconseguit
un 3 de 9
a Límpios
més o menys
ve dir això
la crònica
el dubte
estava en què
volia dir
si això
a Límpios
si volia dir
net completament
sense folre
alguns diuen
que només hi ha
abans 6 persones
en aquell folre
així com
el 4 de 9
net
del dia
de la Mercè
està confirmadíssim
el del dia anterior
està més
posat en dubte
ha explicat això
sobretot
perquè el poder
sempre
l'ha tingut
històricament
els que han mantingut
la tradicionalitat
durant 200 anys
que van ser
la vella de Valls
efectivament
mèrit
que no els ha de treure
ningú
però el cert
és que
la colla nova
té moltes més interrupcions
i lògicament
té una pèrdua
de memòria
i de cultura
important
d'on trobem
en aquest debat
perquè
sempre reivindiquem
el fet
que a Tarragona
es van veure
castells molt importants
en aquella època
i això és important
bé
més enllà
d'aquestes
bromes
i no bromes
de les colles
de Valls
que a Valls
no es veuen
de la mateixa manera
el que sí que és cert
és que hi havia
aquesta vinculació
el Pini Soler
per exemple
ho diu
cada any
els pagesos
fan venir
una colla
de Valls
més com
els castellers
no foren
prou nombrosos
per apujar
les trevents
torres
que són
d'obligació
els mateixos
que paguen
ajuden
i si el castell
cau
els pescadors
se'n riuen
és a dir
vol dir que
evidentment
hi ha aquesta
doble dualitat
si és ferm
se marreta a terra
i a fer-ne un
de més alt
que cau o no cau
tenint amb dos resultats
idèntiques
conseqüències
riotes
mofes
brevates
entre pescadors
i pagesos
bé
és una mica
aquesta
vinculació
entre el que serien
les dues
colles locals
o les dues
antigues colles locals
i els xiquets de Valls
dos apunts
a tenir en compte
d'una banda
antigament en el segle XIX
el castell
no es considerava solit
sinó es descarregava
per tant
el que ara entenem
carregar un castell
com a tal
no existia
coronar un castell
no es considerava fet
i també
sembla que
antigament
les colles
que participaven
en una actuació
els alçaven
de manera simultània
això no està
comprovat
al 100%
però sembla
hi ha indicis
que era així
les fotografies
com a mínim
demostren que
o totes
o algunes
de les construccions
s'alçaven
de forma simultània
per tant
més enllà
de la claríssima
rivalitat
que hi havia
la col·laboració
entre colles
tal com la coneixem
avui en dia
abans no es produïa
no
entre les colles locals
diguéssim
segur que no
i entre les dues
que venien
tampoc
bé
en tot cas
el que sí que
és cert
és que
en aquest cas
hem de parlar
com a mínim
fins al 1860
que
tots els castells
es fan a la plaça
de les Cols
tots els del dia 23
i els del dia 24
i després
progressivament
els del dia 23
baixen a la plaça
de la Font
i els del dia 24
es queden
doncs
a la plaça
de les Cols
el motiu
és pel tema
del Pilar
de la Mercè
sí
el dia 23
diguéssim
l'Ajuntament
que és qui
en definitiva
acaba finançant
en part
les actuacions
en part
perquè com veieu
els
els
pagèsos
us diu
doncs
cada any
els pagèsos
fan venir
una colla
a la trien
i a més a més
després
em parla
que
a més
els mateixos
que paguen
ajuden
és a dir
que evidentment
hi ha una participació
important
de les entitats
en aquest cas
cosa que també
d'una manera o altra
si més no
amb la selecció
de les colles
avui en dia
encara
o torna a passar
aquí a Tarragona
vull dir
crec que això
també
està inspirat
una mica
en aquesta filosofia
el dia 24
efectivament
es queda
aquest Pilar
caminant
que
tampoc és exactament
com avui en dia
imaginem
és a dir
el Pilar
caminant
d'aleshores
doncs
era un Pilar
que pujava
a les escales
anava
fins a la porta
de la catedral
girava allà
i tornava
a baixar
cap a baix
realment
sembla que
antigament
segur que el Pilar
no era de 4
sinó que era
un Pilar
molt més alt
per tant
el recorregut
era bastant més curt
en principi
l'objectiu
era pujar
anar a la catedral
baixa
i arribar
a l'antic ajuntament
que és on estava
l'ajuntament
realment
això és una juguesca
que es va
diguéssim
millorant
i canviant
el pas dels anys
i sobretot
el que acaba
sent determinant
crec que és el pas
de l'ajuntament
d'un espai a l'altre
això segur
que acaba
esperonant
a canviar la filosofia
del tema
bé
en tot cas
això era el dia
es va mantenir
el dia 24
el dia 23
els castellers
participaven
també
en uns horaris
molt diferents
de bon matí
ja acompanyaven
el toc
de matinades
que anirem
escoltant
una miqueta
de fons
en el sentit
de dir que
avui en dia
les matinades
ningú ens imaginem
que hi hagi castells
això
era impensable
fa
150
fa 75 anys
i els castells
s'agegaven
a l'alba
i començaven
a provar
ja qui diu
a assajar
realment
els castells
que es veurien
als migdies
sí sí
perquè
ara les colles
tenen una estructura
d'assajos
molt definida
però abans
no es té constància
que hi hagués
assajos
tal com els coneixem
cada divendres
a la nit
es troba la gent
abans
no
s'assejava
en moltes ocasions
a la mateixa localitat
on s'havien contractat
i la Franca Tarragona
s'aprofitava
aquests moments
per assajar les construccions
tot plegat
vegin
força diferent
a com ho entenem
avui en dia
clar
en aquests moments
abans d'anar a plaça
doncs les matinades
eren
evidentment
un espai
doncs important
tot i així
evidentment
s'ha de reivindicar
el fet
que les matinades
també tenien
i tenen
l'objectiu
de despertar
la gent
no únicament
l'assaig
que potser
seria l'objectiu
més funcional
el que sí que ens fixem
en aquest moment
les colles van acompanyades
de les gralles
si fixeu
hem parlat amb el Pilar
caminant
parlem de les matinades
el Pilar al balcó
sempre estan acompanyades
gralles
de fora
o d'aquí
això en s'ha de fer
alguna cosa
nosaltres
pel que deduïm
en cada lloc
es feia el que es podia
el que sí que és cert
és que hi ha una certa
vinculació
de diferents colles
de gralles
a cada plaça
i que
amb el pas dels anys
hem anat comprovant
documents
en què es veu
que clarament
els gralles
no van vestits
com les
com els mateixos
colles castelleres
això
fins i tot
quan se comencen
a aparèixer
camises
el gralles
sempre manté
una peculiaritat
diferent
d'estètica
fins i tot
amb la qual cosa
fa pensar
que d'entrada
integrats
integrats
al 100%
no ho van estar mai
el que també
s'ha de verificar
i això
malauradament
la informació
no és tan bona
com
com
com voldríem
és a dir
clar
quan en una festa
com Tarragona
venien grups de fora
el que també
estava clar
és que no hi havia
prous graiers
en pròpia plaça
això
històricament
des del segle XIV-XV
s'en té constància
que es lloguen de fora
igual que Vilafranca
igual que altres llocs
per la qual cosa
fa pensar
que probablement
les colles
dels xiquets de valls
venien amb les seves
pròpies graelles
que segurament
eren els de valls
és bastant probable
perquè aquí
no es donava
a l'abast
i més tenint en compte
que és que no era només
acompanyar el castell
era acompanyar la colla
permanentment
durant la ciutat
per tota la ciutat
durant tota la festa
i això
són moltíssimes hores
i és exigència plena
bé
bé en tot cas
al migdia
hi hauria la cosa
més estàndard
a la tarda
a la tarda
a diferència d'ara
després de dinar
els castellers
tornaven a sortir
a recórrer tota la ciutat
amb una activitat
que se'n deia
el llevat
llevant
o llevat
de taula
que és una manifestació
que es té
perfectament documentada
en el sentit
que les colles
recorrien
novament
tota la ciutat
la descripció
més magistral
és la de
Valls
que es conserva
la ciutat de Valls
esplèndida
en què es veu
molt clarament
aquesta funcionalitat
això durava
des de després de dinar
fins a l'hora
de la processó
o de l'anar de processó
en què
els castellers
ja s'incorporaven
en aquest
seguixi
de la tarda
del dia 23
aquí
el
toc
de processó
és el que
en principi
acompanyaria
que és
un toc
que s'assembla
bastant a matinades
un toc
que de Valls
és conegut
perquè encara
el poden sentir
més o menys
versionat
en l'actualitat
el que
també
sent de constància
és
depèn de la població
doncs
les colles
feien una cosa
o una altra
jo curiosament
amb la descripció
del Pinissoler
rellegint-la
l'altre dia
les colles
no surten
en la processó
és molt curiós
no surten
en aquesta descripció
però
evidentment
no s'ha de
no s'ha d'entendre
el conjunt
de les coses
que estem explicant
en el programa
no estan basades
només en el document
del Pinissoler
s'assumen
moltes coses
i per tant
en altres moments
sabem que sortien
perfectament
que evidentment
executaven
una sèrie
de funcions
molt específiques
algunes mantingudes
històricament
com són els vanos
a l'entrada
del braç
de Santa Tecla
que és una de les
poques poblacions
en què els vanos
s'han perpetuat
des de sempre
és a dir
quan fins i tot
anaves a altres
festes majors
importants
les colles de Castells
no feien els vanos
feien els pilars
i aquí en canvi
es van mantenir
aquesta estructura
tan semblant
a la creu
de la Moxiganga
que realment
ens testimonia
que és molt antic
el sistema
de col·locació
i el que es fan
en les entrades
del braç
de Santa Tecla
en tot cas
en altres descripcions
tenim
que les colles
van amb el pilar
caminant
és a dir
el dia 23
com també
es pot veure
encara per part
d'alguna colla
avui en l'actualitat
les colles
assajaven
el pilar
del dia després
i realment
quan avui en dia
algú comenta
les colles
van com a molt
allà amb mogollor
i només fan els pilars
de tant en tant
doncs una part de raó
tenen
el públic
que a vegades fa
aquestes observacions
perquè
els nostres avantpassats
quan venia
a la colla Castells
veníem
al pilar
caminant
i això
és una de les característiques
que aquesta sí
que s'ha perdut
no aquí
sinó a tot arreu
és un tret
molt descrit
també
per diferents
escriptors
del camp de Tarragona
i en alguns casos
curiosament
també
la ubicació
de les colles
és totalment diferent
a l'actual
és a dir
les colles
obren
amb el pilar
caminant
o sigui
obren fins i tot
el seguici processional
que
sabem la dinàmica
que tenen
no és d'estranyar
a mi
el primer dia
que vaig llegir
no em va estranyar gens
perquè realment
tots veieu
que quan se fa un pilar
doncs es necessita
un espai
per recórrer
i per tant
això succeeix
és una cosa
que canvia
absolutament
com ha funcionat
també avui en dia
estaven molt més cansats
que el que estan
avui en dia
segurament les colles
però en canvi
feien més
més coses
la processó
més elements
i el dia següent
era
exactament el mateix
que hem explicat
per el dia 23
però
traslladat
durant tot el matí
a la zona
del port
tota la festa
es traslladava
a la zona portuària
o sigui
a l'eixample
de baix
de la Rambla
i lògicament
no hi havia professor
perquè no
és un dia
marcat religiosament
però l'última diada
seria
molt semblant
amb
substituint
l'exhibició
castellera
al passar a la font
i amb aquest pilar
que hem ampliat
que hem explicat
i que hem descrit
fins i tot
hem escoltat
doncs
així era
més o menys
com venien
les colles
bellenques
amb l'ajut
amb la col·laboració
dels castellers
tarragonins
aquí a Santa Tecla
al segle XIX
vaja
una tradició
que s'ha mantingut
i vaja
s'ha recuperat
ara per Santa Tecla
des de l'any passat
tornen a venir
colles de fora
tornen a venir
en aquest cas
la vella de Baix
de moment
per les festes
de Santa Tecla
a més van anunciar
casseig grossos
en principi
o sigui que
amb una mica
de sort
veurem
veurem grans
construccions
per part
de la vella Baix
Jordi Bertran
moltes gràcies
aquest espai
aquesta columna
de cultura
i tradicions
farà un petit
parèntesi
perquè a partir
de dimarts
vinent
Tarragona Ràdio
que és a casa
començarà
una programació
especial
el nostre
tour d'eforç
particular
per poder
explicar-los
amb tots els detalls
les festes
de Santa Tecla
per a la cultura
de cultura popular
extra
això mateix
també
en qualsevol cas
en Jordi Bertran
ens acompanyarà
ben segur
al llarg
d'aquests dies
en Jordi
moltes gràcies
vinga
a ràdio
a ràdio
a ràdio
a ràdio
a ràdio
a ràdio
a ràdio
a ràdio
a ràdio
a ràdio