Temps de tertúlia al matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat,
les notícies d'aquest dijous 30 de novembre,
amb els tertulians a punt.
Avui ens acompanya l'advocat Manel Roca.
Manel, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'exregidor de l'Ajuntament,
Pere Valls. Bon dia, Pere.
Hola, bon dia.
La presidenta de l'Associació de Vents al Serrallo
i comerciant, Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia.
Millor comerciant que es presidenta.
No, sí, millor botiguera que comerciant.
Perdó, doncs botiguera.
i ara mateix s'incorpora, arriba, entra,
ara explicarem com ho fa,
ara s'asseurà i podrà saludar-nos.
Carles Gossalves, company periodista del diari de Tarragona.
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
I descansa.
Descanso, sí.
Perquè vens una mica jo a córrer cuita.
En fi, amb els quatre contartulis
comentarem l'actualitat del dia.
Avui, per començar, tenim una notícia
que suposo, en fi, no sé si hauran pogut escoltar
a través de la ràdio o llegir els diaris,
aquest cas d'assetjament escolar
en les proximitats d'un centre educatiu de Tarragona.
Concretament, s'ha desvetllat que era
als afores a l'entorn de l'Institut de Camp Clar.
La víctima té 14 anys, és un adolescent de 14 anys,
i els presuntes agressors són exalumnes del centre
que tindrien entre 14 i 17 anys.
Un avís del director de la Guàrdia Urbana
va poder fer alertar sobre aquest cas.
Ens trobem davant d'un cas que tècnicament s'anomena bullying,
però és un presumpte cas d'assetjament escolar
en les proximitats, com dèiem, d'aquest centre,
que en fi, diuen tots, o com a mínim les institucions,
els experts, que és un cas aïllat,
però en fi, no sé si en podem tenir altres
i no surten a la llum pública.
Encara que no siguin experts, avui els contartulis en aquest tema,
què els sembla?
És preocupant allò que entre nens i nenes,
nois i noies tan joves es produeixen aquests casos de violència?
Pere?
Qualsevol acte violent és preocupant, això no cal.
Vaja, suposo que tothom hi està d'acord, no?
El que sembla que, doncs, els mecanismes també han servit
i han actuat amb rapidesa,
i ara, doncs, han d'esperar que tot aquest procediment continuï, no?
Però, clar, que és preocupant que passin aquestes coses.
És veritat que em penso que és el primer que es denuncia, no?
No sé si n'hi ha hagut més, perquè si no es denuncien no surten, no?
Però, vaja, jo crec que sí que s'ha de preocupar
perquè és un acte de violència d'aquests més que hi ha,
això és un acte més, no?
El que passa és que entre joves,
entre d'una escola, uns que hi han estat i uns que encara hi són,
doncs aquí, és clar,
potser aquí darrere hi ha altres coses que ara potser se sabran, no?
Manel?
A veure, jo crec que és un exponent més de la realitat social que ens toca viure.
Aleshores, té importància des del punt de vista dels protagonistes
que han intervingut en aquest malaurat succès,
però des del punt de vista que dius, això té una importància molt gran,
a veure, jo crec que passa moltes vegades,
i és qüestió que no passi més,
però és un problema d'educació, és un problema d'arrel, això.
És un problema de formació personal,
és un problema d'educació a casa, no solament a l'escola.
És la típica situació que fa que hi hagi agressions als professors,
que hi hagi agressions als mestres,
que hi hagi els pares que no admeten que els seus fills poden incorre
en qüestions o amb actuacions inadequades,
i que els defensen malgrat que es veu que mereixerien
una correcció d'algun tipus.
I el problema és una qüestió de fons,
molt difícil de solucionar,
però que esperem que a través de la dedicació dels educadors,
de les autoritats, dels pares,
i de tots els estaments que puguin intervenir a l'educació de la canalla,
es puguin anar solucionant.
Jo crec que no té més importància que la importància pròpia del fet.
Carme, o Carles, en fi, què us sembla?
No, jo penso exactament igual que Manel.
Vull dir, jo crec que és un problema d'educació.
Quan els pares a la canalla del col·legi que tenen...
Jo ja poso 10 o 12 anys, potser més petits i tot,
els deixen portar els mòbils al col·legi.
Vull dir, això ja és una falta d'autoritat dels pares
i els professors no hi poden fer res.
Quan hi ha un cas que ja fa uns quants anys
que em va explicar un professor
que hi van anar els pares perquè el mestre
potser l'havia agafat una miqueta per la solapa
perquè havia escopit amb una mestra,
hi van anar els pares i li van dir
home, l'hi he escopit a l'esquena.
Com que no l'hi he escopit a la cara, què més vol, vostè?
Jo també crec que és un problema d'educació
i d'educació des de casa.
I la veritat que jo hi veig una solució molt llunyant, eh?
I que, tal com diem, de casos jo crec que n'hi ha hagut més,
el que passa és que n'hi ha que es denuncien i n'hi ha que no.
I que també crec que hi fa molt,
a veure, tot l'entorn, la televisió, la canalla,
els jocs com més violents, millors, els videojocs...
No sé, és tota la societat que els fem una miqueta...
Una societat molt agressiva.
Molt agressiva.
Parles.
De tipus de violència hi ha de molts tipus, no?
Tu preguntaves si pensem que és un cas més o menys aïllat.
Jo crec que tot el contrari, que cada cop hi ha més casos.
i, insisteixo, de molts tipus de violència, no?
Però que queden, perdona, en l'entorn familiar, íntim, que no es denuncien?
Sí, alguns no es denuncien, altres no transcendeixen,
altres no diré res perquè encara serà pitjor, etcètera, etcètera.
Per què ho dic jo, això?
Perquè a la meva família tinc vuit persones que es dediquen al món de la docència.
i, home, en diversos estaments, a més, no?
I, realment, el món de l'educació està molt fotut i estic convençudíssim.
Ja de fa temps que va a pitjor.
I si no es posen mesures molt serioses, això es convertirà en un absolut caos.
En fi, recordo fa uns 3-4 anys, en un institut de Tarragona es va haver de posar seguretat privada.
home, quan anem a un col·legi a darrere has de posar seguretat privada és que les coses no van bé.
I penso també que el professor està molt desprotegit, molt.
Sí, perquè recordem que s'han produït agressions a professors,
a vegades també s'han denunciat en un altre àmbit agressions a metges, de pacients,
és a dir, estem segurament davant d'una societat tan agressiva
que, clar, el problema és tan de fons i tan d'arrel que, en fi, no sé quines mesures concretes, no?
Això potser és una punta de les coses que dèiem ara, no?
És a dir, no només hi ha violència aquí,
i llavors el tema de la violència a les escoles, als hospitals...
L'altre dia, o no fa gaires dies, el mateix fiscal del Tribunal Superior de Catalunya
doncs va haver de demanar que els professors i els metges,
en virtut del que són funcionaris, autoritats, no?
Llavors, necessiten més protecció perquè és veritat que això passa.
Però jo penso que això és el que deia el Manel, no?
Jo penso que això ve de casa, inclús, eh?
És a dir, la falta de respecte que a vegades molta gent té pels pares
i que els mateixos pares a vegades el que fan és, pel que sigui, jo crec que malament,
doncs donar-los la raó als fills quan no la tenen, no?
Aquí s'ha passat d'una època on anaves allò al col·legi,
el mestre anava amb una regla i et donava un cop, no?
S'ha passat d'això al tot el contrari.
I és clar, estem en un...
Això és el del pèndol, és una cosa molt senzilla d'explicar.
Potser explicant-ho així també és una mica d'amagoc, eh?
Però vull dir, és a dir, anem d'una banda a l'altra.
I a l'altra banda què hi ha?
A l'altra banda hi ha tot això, i a més a més en unes èpoques ara
on la gent és en una època molt més influenciable.
És a dir, quan hi havia el garrot no hi havia llibertat en aquest país,
i llavors moltes coses ja no hi eren.
Quan no hi ha el garrot hi ha llibertat,
i llavors hi ha més coses bones i dolentes.
I el que és difícil és triar.
És a dir, escollir què és el que em convé i el que no.
I si un és dèbil i a més a més no fan res perquè deixis de ser-ho,
és a dir, per ajudar-te a dir, no, no, tu has d'anar per aquí, tu has d'anar per allà,
llavors, evidentment, aquí hi ha un terreny abonat,
que ara estem parlant d'això, no?
Però després parlem que passen uns i trenquen un banc o una paperera,
és tot un seguit de situacions, que vas, que vas, que vas...
És que la canalla a casa són els reis.
A casa no mana ningú més, sinó el creu.
Tothom té de tot, és que és tot plegat.
Jo fa molts anys el meu cunyat, que treballa en un institut,
li deia, mira, el vostre problema en l'època de la transició
és que els professors us vau convertir en el col·lega.
I el professor sempre ha de ser el professor.
Evidentment, no el professor del règim franquista que ens donava,
amb la regla, els dits i ens picaven,
ens estiraven de les orelles i ens feien posar d'esquenes contra la paret,
cosa que molta gent pensarà que és impossible, però que existia,
perquè tots els d'aquí segurament ho hem patit.
Tots ho hem patit.
I ara em dóna la raó.
Ara em dóna la raó.
En el cas de la família pot passar alguna cosa similar.
Jo crec que el pare és el pare, la mare és la mare i els nens són els nens.
I quan es va posar de moda que el...
Home, jo més que el pare sóc el company, sóc l'amic del meu fill i tal,
això em sembla perfecte.
Però, al tanto, hi ha una cosa a la vida que es diu un principi natural,
al tanto, natural de jerarquia,
que a més no s'imposa, que ja la pròpia natura t'ho va donant,
que si trenques aquesta regla del joc, després passa moltes coses.
Que ara tenim molts crios que són petits dictadors,
i que estan amargant l'existència dels pares,
i que els pares no tenen esme de reganyar-los,
i menys en públic, clar, perquè si a més els reganyes en públic,
llavors estàs mal vist, que aquesta és un altre vessant social, no?
Estat del benestar.
A mi que m'expliquin on està l'estat del benestar.
En fi, moltes coses.
Però va tot lligat, eh?
Sí, sí, evidentment.
Perdona, hem de pagar llibres gratuïts,
però per unes sabatilles de 17.000 peles sí que les comprem.
Tota societat té un teixit, no?
Llavors, tota societat és un cos, és un cos, és un col·lectiu.
I com a tal pot ser un, diguem-ne, ens, per dir-ho d'alguna manera,
objecte que té virtuts i té defectes, no?
Llavors, la societat actual, que sempre està en evolució,
té, en aquest cas, uns defectes.
Un d'ells és aquest que avui estem tractant aquí,
altre és el típic de la droga, etcètera, etcètera.
Però és que fa 200 anys o 300 anys hi havia altres defectes,
i fa 500 anys n'hi havia uns altres,
i fa més enrere n'hi havia uns altres.
Vull dir, en cada època històrica sempre hi ha hagut unes situacions determinades.
No sé si millors o pitjors,
perquè, esclar, si a l'edat mitja et fumien amb un calabós,
amb cadenes, i et tallaven el braç, o et tallaven...
Vull dir, a veure, llavors hi havia la pesta negra,
o la pesta bubònica, o hi havia el tifus,
fins no fa gaire, doncs, no hi havia la penicil·lina,
com aquell qui diu, és a dir, la societat és evolutiva.
Llavors, què passa? Societat del benestar.
A veure, home, tu deies, no sé el que és la societat del benestar.
Sí que ho saps, crec, si m'ho permets.
A veure, la societat del benestar és allò que deia la Carme.
La canalla, tots, tenen de tot.
Això és benestar.
A veure, això és millora de la qualitat de vida.
Estem d'acord amb això?
És a dir, la millora de la qualitat de vida...
No, no, no, no, no.
Millora de la qualitat de vida vol dir
que la higiene ha millorat moltíssim,
que hi ha paper de vàter, que abans no n'hi havia,
que hi ha productes per rentar-se,
que hi ha medicació, la medicina ha evolucionat moltíssim,
l'època mitjana de la gent s'ha allargat,
tant d'homes com de dones.
Vull dir, hi ha uns mecanismes de defensa i de millora
que produeixen benestar, que són benestants.
Ara, la contrapartida,
abans n'estava parlant d'això amb un membre d'aquí,
de la ràdio,
que dèiem que moltes vegades la canalla busca...
Són focs artificials, això.
És a dir, aquest plaer que es busca amb un hipot,
amb un MP3, amb un ordinador i tal,
és un joguet que cada vegada vols més joguets,
i cada vegada vols més joguets,
i cada vegada vols més coses,
i no estan satisfets mai,
quan potser nosaltres, o alguns,
doncs jugàvem a un cèrcol,
o amb unes bitlles,
o amb una pilota de gom o de drap al carrer.
Però, Manel, jo quan veig que hi ha gent
que fa cua davant d'una botiga
durant tota una nit passant fred
perquè surt una nova videoconsola,
tu parlaves de salut,
i la higiene mental?
La higiene mental, déu-n'hi-do com estem,
la higiene mental.
Com era la higiene mental de fa 50 anys en aquest país?
Sí, però parlem d'avui, no?
El que passa és que la conclusió de tot plegat
seria que agressions com la que comentàvem
formen part, malauradament, de la realitat social.
Igual que es parla molt de la violència de gènere,
i en els últims anys, en fi,
s'ha convertit en un fenomen realment molt preocupant.
En fi, tenim molts tipus d'expressions violentes
i agressives que es demostren al col·legi,
que es pot demostrar en el si d'una família,
d'una parella, o en un camp de futbol,
o en molts altres aspectes.
No hi ha dubte.
En fi, canviem de tema, si els sembla.
Avui complim un aniversari,
avui fa sis anys a la Declaració de Patrimoni Mundial.
Ahir es presentava, i de fet es podrà veure
a partir d'aquest vespre una ampliació
i unes millores en la maqueta de Tarracó
que hi ha situada a les voltes del Pallol.
Aquesta pot ser una bona excusa per comentar,
en fi, els quatre contartulis
com a ciutadans de Tarragona.
Quina impressió tenen?
Quin balanç tenen del que s'ha fet en aquests sis anys?
En fi, tampoc tenim temps per fer un gran balanç,
però la impressió que tenen de com ha funcionat
tot el tema de la Declaració de Patrimoni Mundial.
El Carles podia començar,
que com a especialista en temes de patrimoni al diari...
una impressió ràpida.
Home, jo crec que es va dir en el seu moment,
estem començant un camí.
El camí s'està fent, és llarguíssim,
estem donant les primeres passes,
però de moment penso que les passes que s'estan donant
s'estan donant sobre una terra ferma.
És a dir, que estem avançant i molt bé.
I una mostra és la maqueta,
que amb el que va d'any l'han visitat més de 102.000 persones.
Això ja vol dir alguna cosa.
Que falta molt que fer? Evidentment.
Evidentment.
Però bé, hi ha unes bases centrales.
I el més important de la candidatura,
a part del sentiment del tarragoní
per respectar els seus monuments,
la seva història, el seu passat,
és la possibilitat d'incorporar-te
a entitats com el grup de Ciutats Patrimoni
i de la Humanitat,
que això sí que ens donaran beneficis al llarg temps.
Vinga, Carme, una impressió ràpida.
A veure, clar, si no s'ha fet en un munt d'anys
que per anar pels tarragonins,
el patrimoni ho ha sigut sempre,
doncs en aquests pocs anys
tampoc no volguem ara
que tot s'hagués pogut solucionar en aquests pocs anys, no?
Però jo penso com el Carles que s'ha fet molt,
que falta molt per fer,
perquè no hem de mirar el que falta per fer,
sinó agrair el que s'ha fet, no?
Agrair com a tarragonins el que s'ha pogut fer.
Són coses que valen moltíssims diners
i llavors, evidentment,
que és clar, que necessita un esforç per part de tothom.
Però jo torno a dir que
fa molts anys que tarragonés patrimoni
i, en canvi, des de les institucions,
des de l'O sigui, no s'havia fet gaire cosa.
Des de fa uns quants anys que s'ha fet, jo crec.
Que és això el que s'ha de mirar, eh?
Sí, sí, hi haurà temps per parlar més.
Fem una primera ronda, Pere.
Una impressió ràpida i després entrem en detalls.
Jo tinc llugues sensacions.
La que deia el Carles és certa
i jo, quan he estat a l'Ajuntament,
portava també des de l'oposició,
però portava també aquests temes
i és cert que les coses van millorant.
Això s'ha de dir així,
perquè si no seríeu...
negar les evidències,
i això no crec que fos correcte,
però, evidentment, jo crec que
també s'han perdut en aquest temps
algunes oportunitats per fer alguna cosa més.
I no ho dic perquè quedi bé,
sinó senzillament,
jo crec que des de l'Ajuntament
han fet des de la regidoria de patrimoni
esforços importants,
perquè això s'ha de dir així,
és a dir, això que deia de la maqueta,
doncs és veritat.
Jo aquest estiu vaig estar amb una visita
i va començar la maqueta,
una visita que a més a més ens la va fer
la Maria Massa Martorell,
ho dic aquí perquè vull fer-ho constar també,
i evidentment des d'allí mateix
veus molt el que després t'expliquen
amb la passejada que es fa
i amb la visita següent.
Però jo tinc una certa sensació
que a vegades la Maria Massa Martorell
s'ha trobat bastant sola,
i ho dic públicament això,
perquè jo sé que ella ha tingut ganes
de fer moltes més coses
i que pel que sigui,
que potser s'hauria d'analitzar,
doncs algunes coses no s'han fet.
És ella, és una persona que ha tirat amunt i avall
aquest tema, jo crec que d'una manera important,
i no tothom l'ha ajudat,
el que l'hauria d'ajudar.
Jo vull dir-ho així perquè és així.
Vinga, Manel.
A veure, jo amb això seré una mica exigent.
Jo sí, sóc tarragoní,
mai neix a Tarragona,
bueno, aleshores m'estimo molt la ciutat.
Crec que es procuren fer coses,
però hi ha punts...
Seré breu, eh?
Hi ha fets puntuals que no admeto,
que em costa d'entendre.
A veure, sé que no s'ha de conservar
tota pedra que es trobi,
perquè llavors convertiríem això en un...
Però sí que es té que tindre molta cura
per conservar moltes coses,
perquè hi ha una certa tendència
que quan es troba un rest important,
com aquella font d'allí del carrer,
d'allà baix...
Molt bé.
Es procura destruir,
o a vegades hi ha alguna cosa
que es procura amagar,
o el constructor que procura tirar-la a terra.
Això no tindria que succeir.
Sí, diguem-ho a mi.
Molt bé.
Llavors, la famosa basílica aquesta d'aquí,
d'aquest centre comercial,
això no ho he acabat d'apair, eh?
Perquè l'altre dia jo estava...
La de Leroski.
Jo estava...
Jo no ho he dit, això.
Jo estava...
Jo perquè si no la gent potser no ho entendrà.
Molt bé, doncs la de Leroski.
Jo estava ahir l'altre dia
aparcant a la planta baixa
i aquella foscor
amb un rètol que es veu molt malament
que deia
ruïnes arqueològiques,
això és qüestió...
Escolta'm,
allò és inadmissible.
I després hi ha un altre fet,
que també vull un fet puntual i acabo.
No es tracta solament
de posar barquetes dintre d'una maqueta
que em sembla molt bé,
sinó que es tracta
de la participació diària i quotidiana
amb la ciutat, no?
El teatre,
el famós teatre romà,
allò fa vergonya.
jo era membre
de la Junta de la Real Societat Arqueològica
quan vam lluitar i defensar
que fins i tot ens van amenaçant pelar-nos,
ens van amenaçant pelar-nos
perquè defensàvem el teatre romà.
Jo era secretari
de l'arqueològica
i hi havia un col·lectiu
que, bueno,
que allò hi va haver una guerra encesa,
la ciutat ho coneix tot això.
Com està el teatre romà actualment?
Ple de runa,
ple de brossa,
ple de...
Bastant.
El van netejar,
el van netejar,
però, a veure,
moltes vegades
jo he vist que van turistes,
permetem que acabo,
que van turistes
amb el plànol de la ciutat
buscant el teatre romà.
I arriben allí
i miren
i què veuen?
Què veuen?
Diguem-ho que veuen.
Sí, sí, no, esclar.
Un solar.
Molt bé.
Però fins ara ha sigut particular, no?
No, és que aquí hi ha hagut...
Hi ha hagut un contenciós.
Però que ha durat 30 anys.
Però almenys net.
Ara sé que el havien netejat, no?
No sé si torna a estar brut,
ara fa dies que no hi ha anat.
No tant, no tant, perquè...
Però em continuo a fer pena.
Bueno, acabo perquè...
Sí, a veure, hi ha hagut moltes coses.
Patrimoni i patrimoni.
Coses bones, però coses dolentes.
Jo volia matitzar una cosa.
Aviam, no tot ha començat fa 6 anys,
ni molt menys, eh?
No, exacte.
Aviam, recordem que la recuperació
de la capçalera dels Cires
comença a finals dels 80
amb l'alcalde de Racacens.
Ara tenim la capçalera dels Cires.
I jo crec que en aquests anys,
últims anys,
s'han comet autèntiques barbaritats,
com ha sigut deixar perdre
una trama urbana d'època romana
al centre de la ciutat,
comparable amb metres d'alçades
i fons i tal,
amb empúries,
i que ara tenim pisos
on s'haguessin pogut fer els pisos
en altres llocs,
que això teníem terreny,
però...
És la zona de Pere Martell i Tabacalera?
Pere Martell i Tabacalera,
que ja, perquè la gent no ho sàpiga,
hi ha villes,
hi ha termes,
hi ha una font monumental
de 15 metres de gran,
hi ha pedreres,
hi ha necròpolis,
hi ha carrers, etc.
Bueno, hi havia.
Alguns s'han conservat d'alguna manera.
En fi,
es va perdre una gran oportunitat
de tenir un parc arqueològic
al centre de la ciutat,
de primer ordre,
i a canvi han fet pisos
perquè, clar,
donen més rendiment
a curt termini, lògicament.
ha sigut el gran error
per mi de Tarragona,
que ha deixat escapar.
Jo estic completament d'acord
amb el que acabes de dir.
El que passa és que
la primera intervenció
hem hagut fet la curta.
A veure,
jo quan deia que no s'ha fet
tot el que es podia fer,
anava per aquí,
i també volia recordar
que per molts tarragonins,
perdona,
les pedres els hi ha fet nosa
molts anys.
i ho dic per què?
Això que tots ens ho estimem,
potser amb aquests
no els hi toca cap més remei,
però diguem-ho tot.
És a dir,
aquí hem passat de...
Però també potser ha estat
una virtut de la declaració
de patrimoni mundial,
que hi hagi més gent
que s'ho hagi cregut, no?
Sí, però...
Perquè abans potser
ningú s'ho creia.
Però a veure,
jo m'he trobat en...
O sigui,
potser perquè en aquest tema
també m'agrada
i m'hi fixo
i tombo
i, bueno,
i doncs hi estic
un mica al damunt,
des de gent
que s'han...
A veure,
ho han dit públicament
això anys enrere,
és que aquí hi havia no sé què
i la nit ho vam destrossar,
això penso que tots
aquest tipus de comentaris
n'hem sentit,
i ho han dit
amb tota la boca plena.
Sí.
Han passat d'això
a que quan es feien
les obres al carrer Ramon i Cajal,
jo un dia m'hi vaig trobar,
cantonada amb...
amb...
Prat de la Rima.
Prat de la Rima, exacte,
perdoneu.
Allí van obrir una...
Van fer un forat
per fer les conduccions,
bueno.
I jo estava esperant
per travessar el carrer
que hi havia el semàfor,
estava tot d'obres.
I hi havia un operari
amb una màquina
excavant.
I de cop,
aquell senyor
va aturar una pedra
que no podia treure-la.
I davant meu
va baixar a veure què hi havia.
Per tant,
aquí hi havia un mur.
Hem passat d'una banda a l'altra,
ja és bo això.
Però això,
alta també ha existit
durant molts anys.
Ha fet nosa, aquest tema.
Jo volia...
I encara fa nosa
per molta gent
perquè és evident
que, doncs,
el carrer
Vidal i Barraquer
i el carrer
i tota aquesta zona,
doncs,
si no s'hi haguessin fet
aquests pisos,
tot aquest negoci
no hi hauria estat.
Però, vull dir,
aquí,
els que han governat
aquesta ciutat
i aquest país,
dient,
els hi han permès,
és a dir,
no que es fes això,
perquè tothom té dret,
si té un solar edificable,
que s'hi pugui edificar.
El que passa és que
els diners per expropiar
eren molt poquets,
no?
I llavors, clar...
Si ets la figura
de la permuta
que s'utilitza molt
en aquesta ciutat.
Sí, però...
Ara, per exemple,
amb el camp d'anàstic.
Però s'ha fet ara,
abans no s'havia fet,
no?
Ja, ja.
En tot cas,
una cosa,
perquè la gent no pensi
que és una cosa nova,
això que parlàvem
de la font romana
i tot això.
La mateixa arqueològica
l'any 83,
83,
ja ho va escriure
que ja s'hauria d'anar
a una reserva arqueològica.
Parlem del 83,
ni uns ni altres
van fer res,
no?
I es va quedar mort el tema.
I des del punt de vista
de promoció i de turisme,
tenen la sensació
que ho hem aprofitat
i que s'està notant
en aquests anys
més turistes,
més visitants?
Carme,
jo diria que sí.
Jo,
acabant una miqueta
això que dèiem,
clar,
a veure,
hi ha fets puntuals
que són molt llestimosos
com els que dèiem
de la font,
perquè jo tinc uns amics
que vivien al davant
i llavors des de dalt,
des de casa seva
es veia perfectament,
perquè clar,
evidentment,
estava tot ballat,
no?
I des de dalt
es veia perfectament
la font que diu
que era de colors
i hi havia un,
ho diré en castellà,
un pavo real preciós,
tot de colors,
vull dir,
era molt maca.
Era la villa,
el perístil de la villa.
Sí, sí, sí.
El que estava tocant.
Que estava, sí.
I llavors,
a veure,
aquí hi ha casos...
Que el van treure
i està pràcticament
destrossat.
Sí.
Vull dir,
que hi ha casos
molt puntuals
que sí que és llestimos,
com dèiem
el de l'Eroski,
que també és una vergonya,
perquè a més a més
no té ni una miqueta de llum,
però que esclar,
és que aquí a Tarragona
ho diem tothom,
no?
Que posem el peu en terra
i surt un romà
amb la llança i tot.
Doncs,
no ho sé,
s'han destruït moltes coses,
però jo vull ser
més aviat positiva
i també pensar
el que s'ha fet
des de l'any 80
és el que sigui
tot el que s'ha fet
de maco.
En quant al turisme,
jo crec que sí,
almenys les dates
ho diuen, no?
O sigui,
les dades que donen
ho diuen,
que la gent
ha vingut més
des que Tarragona
és patrimoni,
ha vingut més
a visitar la ciutat
i que junt
potser amb altres coses,
com ser Port d'Aventura,
com ser per altres llocs,
que potser sí
que tenim més turisme.
Pere?
Ens falten bastantes coses.
Aquesta gent
que ve a Tarragona
venen a veure les muralles,
venen a tombar
per els monuments,
però aquí a Tarragona
si venen cinc autobusos
no els portem a dinar.
Ho he pensat mai, això?
On hi ha un lloc
que un restaurant
ve de preu
i capiguen
la gent,
això que hi ha
a Pisa
o que és llocs
que fan cinc torns de dinar, no?
Però això és una cosa
de la iniciativa privada, no?
Evidentment,
evidentment.
Deixem que hem de fer propagació
podria dir tres o quatre llocs
però no pot dir.
Si la iniciativa privada
no ho ha fet
potser no ho ha fet.
No, no, no.
Perquè no deus ser tant, doncs.
Quan no hi ha negocis
no s'hi posen la gent.
Tampoc cal que vagin tots junts.
Jo no n'ho anava a dir.
A veure, a veure, a veure.
No em malinterpreteu.
O potser no m'explico.
Jo estic dient
que és veritat
i això només cal anar
a l'Avinguda de Catalunya
i veus que hi ha sempre
autobusos allí
o vas a l'altra banda
i et dius
això és veritat
i això no ho digui.
És veritat.
Però perquè la gent
i ara aquí el negoci
el fa l'Ajuntament
amb l'entrada
si es pot dir així, no?
Perquè això sigui una cosa
que vagi calant a tothom
necessitem que aquest dia
es quedin a Tarragona.
No que vinguin un rato
i marxin.
Aquest és un pas més, no?
Necessitem que els hotels
estiguin plens
i que...
o com a mínim
que s'hi queden a dinar.
No ho sé.
Però la iniciativa privada
també hauria de
fer alguna cosa
perquè també molts esperen
que tot li arregli
l'administració
i tampoc pot ser això.
Però sí que ens falta això.
Sí que ens falta això.
Però tu Carles
això del turisme...
L'Ajuntament
no ha de posar menjadors,
que quedi clar.
Com ho veus?
Tu tens la sensació
que hem millorat prou
en el tema turístic?
Jo tinc la sensació
que la ciutat
malgrat tot
és una ciutat
bona pel turisme
si la comparem amb altres
malgrat que ens agradaria
que la senyalització
estigués més bonica
i en llocs
que no hi ha cap senyalització.
Aquí almenys la tenim
però penso que
d'aquí no gaire temps
ara que estem,
insisteixo,
al grup de ciutats
sobre patrimoni
de la humanitat
que a través de l'Estat
es fan unes promocions turístiques
a nivell mundial
bàrbares
i que a més
la gent se les pren molt en sèrio
penso que a poc a poc
és un camí
que anirà millorant.
Anirem tenint
cada cop més turistes.
Si estan moltes hores
aquí o no
home,
tenim molta competència
al costat
i francament
competir amb Salous
amb Port d'Aventura
és complicat.
L'important
és que
de les moltíssimes persones
que venen a Salou
que s'incrementa
el percentatge
de les que almenys
venen aquí
a fer l'entrepa
hi ha el cafè
i visita la ciutat.
A veure,
com que només ens queden
tres minuts
un apunt molt ràpid
per acabar la tertúlia
tema futbol
tema nàstic.
Em sembla que al Manel
no li agrada gaire el futbol
o sí?
Sí, perdó, perdó.
És que com que sé
que els altres tres
contertuli sí
que em diguin alguna cosa
del nou entrenador
i si veuen les coses
més clares
amb el Paco Flores
a la banqueta del nàstic.
Carme.
Home, pregunto-los
amb ells dos
que són...
Perdona, Manel.
Bueno, però vull dir...
A veure, el Carlos
González del Seu
i el Pere Baix.
Bueno, però una opinió
com a aficionada.
Jo una opinió
com a aficionada, sí.
Ràpid.
A veure, tal com estava
ara, la cosa
no podia funcionar.
No sé si aquest
és el millor moment
o si li havien de donar
un ultimàtim al César.
Però que...
A veure,
que les coses
estaven molt complicades
i que jo ho veia
amb un pou tan fosc
que no sabia
si sortiríem.
I ara ho veus
una mica més clar.
No ho sé,
però que sigui per bo.
Jo fora dels meus...
A veure, el futbol
és això,
el que ha passat.
té un component
psicològic important.
Aleshores,
els jugadors
són els mateixos.
Potser n'hi haurà
algun de nou
ara amb el mercat d'hivern.
Són els mateixos,
no saben tan igual
ahir com avui,
però hi ha el mecanisme
psicològic de dir
a lo millor això
de la motivació,
la possible il·lusió...
Si em canvien el jefe,
no?
Ja està.
Allò et motives més.
Deixo els companys
que acabin de parlar.
Jo durant la setmana
abans del partit
del Mallorca
deien
si perdem amb el Mallorca
ens anem a segona
seguríssim
perquè si no guanyem
al Mallorca a casa
ni al Bilbao
estan on estàvem
aquí guanyarem.
I després del partit
dic l'única opció
és canviar d'entrenador,
intentar-ho.
Per què?
Perquè fan falta
noves idees
i un revulsiu
que és el tòpic
però que és com és.
Però el futbol
està ple de tòpics.
Un altre tòpic
doncs aquest senyor
és un apagafocs,
vull dir,
està acostumat
al Paco Flores
a arribar
en situacions límit
i moltes vegades
se n'ha sortit
i espero que se'n surti
perquè avui
que l'any que ve
està primera,
vull que quedi clar.
Ho veus difícil, Carles?
Home, difícil
ho veia
abans de començar
la temporada
però penso que
fins que no
matemàticament
sigui possible
sí, per què no?
I estic convençut
que ara començarem
a reaccionar.
Carme?
A veure,
ens el verem?
Jo sí,
jo des del primer dia
tinc la seguretat
que sí.
Home,
la sort també
és que des d'altres
són molts pocs punts
els que tenim en contra,
diguéssim,
vull dir que estem
a 4 o 5 punts.
Llavors,
tampoc no és tant
la diferència,
és un partit i mig,
vull dir que no sé,
que jo tinc confiança
d'aquest dia.
Avui la Carme ha vingut
especialment optimista
o positiva
per dir-ho d'alguna manera.
Digues, digues,
10 segons.
De tota manera,
fins al partit del Llevant
no es pot dir res, eh?
Què vols dir?
Home,
aquest senyor va arribar
abans d'ahir,
diumenge juguen,
no en sensació.
Home, però,
hi ha una dita,
un altre...
El Barça el deixarà tu.
Hi ha un tòpic del futbol
que és entrenador nou,
victòria segura,
vull dir que...
Tant de bo.
Ha d'endurar això, eh?
En tot cas,
jo vaig a Via Real
i ja ens trobarem.
Molt bé.
Carles Gossalvez,
Manel Roca,
Carme Pedrol,
Pere Valls,
gràcies per compartir
tots quatre aquesta tertúlia
amb els ullens
al matí de Terraona Ràdio
i, en fi,
que vagi molt bé.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Adéu.