Sintonia de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres.
Avui tenim ja els contartulis a punt.
Avui tenim dos regidors de l'Ajuntament.
Lluís Valar, portaveu del grup municipal d'iniciativa per Catalunya Versa de la Plataforma.
Lluís, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat s'ha assegut Jordi Sendra, l'altre regidor avui a la Tartúlia.
Regidor responsable de l'àrea de Territori i Urbanisme, de Convergència i Unió.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I a l'altra banda de la taula s'ha situat el no regidor, advocat, Javier Soler Poblet.
Javier, també bon dia.
Molt bon dia. I a l'oposició.
A l'oposició de qui?
A l'oposició de què?
Jo et compto a l'Ajuntament.
Molt bé.
S'han de baixar impostos.
Farem amb ells tres, amb aquests tres convidats farem la tertúlia.
Comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui notícia destacada a la premsa local i en els informatius de Tarragona Ràdio
és el relleu a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat.
Ahir ja comentàvem en el temps de la tertúlia que un dels protagonistes del dia
era Francesc Terrats, que havia estat cessat pel nou Consell de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.
i avui podem dir que el protagonista del dia és el nou director general de Patrimoni,
Josep Maria Carreter, un home de Vilaseca, un home d'aquestes comarques,
que per cert ja havia substituït a Francesc Terrats com a director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Així que dels dos noms, de Carreter com a nou director general de Patrimoni i de Terrats,
de la feina que ha fet en aquesta direcció general,
podem parlar en els propers minuts, en la primera part de la tertúlia.
A veure, com ho valoren el canvi? Lluís.
És un canvi lògic, ha canviat el conseller,
per tant és lògic que hi hagi un relleu en l'equip que l'envolta.
Em sembla que és positiu que s'hagi anomenat Carreter,
és un bon coneixedor de Tarragona, del seu patrimoni,
i jo crec que pot ser un relleu molt positiu per al patrimoni de Tarragona.
Jordi.
Jo en el senyor Carreter, em sap greu, no el conec.
ara, abans d'entrar, el Lluís, precisament n'hem parlat,
i li he preguntat qui és aquest Carreter.
Em diu, sí, aquest hi havia estat director del Museu Arqueològic,
i va succeir en el Terrats quan va marxar de la direcció,
i ara el succès és quan marxa de la direcció general.
Val darrere, per dir-ho d'alguna manera.
És l'etern successor.
Jo no el conec, jo no el conec.
En qualsevol cas, a veure.
És Vilassacà, la qual cosa celebro,
és una persona propera a la ciutat,
que passa que també ho eren enterrats,
i els darrers temps d'enterrats,
doncs jo no diria que la gent està massa favorable per la ciutat
des del punt de vista patrimonial,
però jo, evidentment,
voto confiança tots els dies que facin falta
per aquest senyor,
i que tingui molta sort,
i que a veure si aconseguim
que la tabaclera vagi al Museu Arqueològic,
per exemple.
Doncs ara, d'això podem parlar en la tertulia.
Xavier, el canvi, el relleu, què et sembla?
Jo estic amb el que diu el Lluís,
que té tota la roda.
El canvi de conseller
normalment suposa el canvi,
com a mínim, dels directors generals, etcètera, etcètera.
Això és normal i correcte.
La persona a succeir,
que és el senyor que va tenir...
Home, jo tampoc el conec,
però jo crec que l'avalen
una sèrie de fets.
Primer, que és de les nostres teves,
és un Vilassacà.
En segon lloc,
ha sigut ja director del Museu d'aquí a Tarragona.
Entenc que és un home
que respecte a el que fa la nostra ciutat,
és un home que està enterat,
que sap com funciona,
coneix les seves mancances,
coneix la seva problemàtica,
què és el que necessita,
o potser fins i tot
alguna cosa que li sobrés.
Per tant, és coneixedor del tema.
Llavors, alguna cosa que s'hagués fet equivocadament
i es tingués que modificar,
no és coneixedor del tema,
i entenc que és un bon canvi
i un bon encert per la ciutat.
I sempre que ens benefici,
sempre és bo.
En qualsevol cas,
de les valoracions de la feina feta per terrats,
quines en fan?
Perquè, per exemple,
l'atinent d'alcalde de Patrimoni
de l'Ajuntament, Maria Mercè Martorell,
ha dit que ha estat bastant difícil i dur,
sobretot l'últim any,
amb les relacions amb la Generalitat,
amb el fins ara director general,
i sobretot ha recordat la polèmica aquesta
que l'Ajuntament no tingui vot polític,
per dir-ho d'alguna manera,
presència en la Comissió Territorial
de Patrimoni de la Generalitat,
cosa que abans sí que passava.
Vostès com valoren la gestió
de Francesc Terrats en aquests últims mesos?
Començant, per la darrera cosa,
jo el que crec és que tenir veu
en la comissió aquesta
depenia de l'Associació Catalana de Municipis,
que ha estat la que no ha considerat convenient,
no va anar un representant
de l'Ajuntament de Tarragona.
Dit això,
sí que crec que la gestió de Terrats
en l'últim període ha estat poc curosa
en la importància del patrimoni
que té la nostra ciutat.
El fet que hi hagués un altre
esbellarissament de la muralla,
previsible,
perquè està en mal estat
i que això ens agafés a tots
bastant de sorpresa,
és símptoma
que el patrimoni de Tarragona
havia estat insuficientment valorat,
no sé si per Terrats,
però en general
per l'estructura de cultura.
I jo crec que és una de les coses
que espero que es corregeixin.
Tenim pendent encara
l'obertura del passeig de Ronda
i altres coses
que tinc esperança
que es tirin endavant.
Sí,
bàsicament
la decisió
de deixar fora
l'Ajuntament de Tarragona
d'aquesta comissió provincial
del patrimoni cultural,
però jo entenc
que no és un tema
senzill
d'Associació Catalana de Municipis
o de Federació Catalana de Municipis,
perquè al cap de fi
no estem parlant del Ruorell
ni estem parlant
de la Seu d'Urgell,
estem parlant d'una ciutat
que és patrimoni de la humanitat
i crec que es mereixia
per dret propi
formar part d'aquesta comissió
que ha de vetllar
per aquest patrimoni
de la humanitat.
Jo crec que això ha sigut
un error
per part de la Conselleria de Cultura.
Jo no sé si això
és una ordre
del senyor Terrats
o venia de més amunt,
però en qualsevol cas
crec que va ser un error.
I insisteixo,
a veure,
jo en el nou director general,
jo no el conec
i li desitjo molta més sort
i li desitjo més èxits
que els que ha tingut
fins ara el senyor Terrats.
Javier.
A veure,
jo crec que la desentesa
entre el director,
el que llavors era director
del museu,
i la tinent d'alcalde de Cultura,
no ha sigut...
De patrimoni.
De patrimoni, perdó.
Confonia amb l'Albert Ballver.
Jo crec que no ha sigut
d'ara mateix.
Doncs no és que s'assemblin físicament.
Continuïm.
No li...
Jo crec que la desentesa
amb l'atinent d'alcalde
de patrimoni
no és d'ara.
Algú havia passat
ja anteriorment.
Però la falta d'entesa
entre Francesc Terrats
i l'Ajuntament en general
o l'equip de govern en general
fa anys que duren.
És evident que hi ha discrepàncies,
per exemple,
sobre l'ampliació del museu,
on fem l'ampliació del museu.
i que no és una qüestió d'ara.
Segurament s'ha accentuat
en aquest últim any.
En el debat de la...
Era el que deia al començament.
En el debat de la tabacalera,
de la destinació
que se li ha de donar
a la tabacalera,
els senyors de la Direcció General
de Patrimoni Cultural
es van tancar
en banda de la possibilitat
que el Museu Arqueològic
nés en un espai
que recuperarem aviat,
que és la tabacalera.
Aquesta també ha sigut
una de les discussions
agres amb la Direcció General.
Jo espero...
Per això et deia
que insisteixo
que tant de bo
es pugui reconduir
un diàleg amb la Direcció General
no,
amb el nou director general
en aquests temes
que entenc que són
d'importància de capdalt, no?
Deies ja bé.
Però la Xavier,
que estaves parlant tu,
més a més.
No, no, no.
Només això.
La tertúlia poden intervenir
quan vulgui.
Jo crec que això no ve d'ara.
Jo crec que passar,
començar a dir,
bueno, i això i tal,
jo crec que si s'obre
un nou marc,
s'obre unes noves perspectives,
hi ha una nova persona,
jo crec que el que hem de fer
és mirar amb optimisme,
amb optimisme,
que suposo que aquest senyor
que coneix tot això,
com hem dit abans,
que és coneixedor
de lo que és
el patrimoni de Tarragona,
jo crec que aquest senyor
doncs estarà pendent
que les coses s'han bé
i que farà
el millor que s'hagi de fer
per la ciutat.
Que sí que la tabacalera
ha de ser
l'ampliació
del Museu Nacional.
Bueno, doncs,
si se li explica,
si se li diu,
si ell és receptor,
també,
que clar,
això és el do-te,
jo et vull explicar,
però tu també tens que tindre
la capacitat d'assimilar
el menys interessat
i escoltar-me a mi.
Vull dir,
si hi ha aquesta entesa,
aquest diàleg,
jo crec que no hi ha d'haver cap problema.
Parlant del museu,
on el posaria amb vostès,
l'ampliació?
I això segurament
és més enllà
que una valoració política,
fins i tot pot ser
una opinió molt personal.
Sí, a veure, jo...
Som partidaris
de la tabacalera
o d'ampliar-ho just allà
on és ara,
a la plaça del Rei?
Jo tinc una opinió personal
molt definida al respecte.
A mi em sembla
que la tabacalera
és un lloc
molt emblemàtic
de Tarragona
i que reuneix
diverses virtuts
des de la zona enjardinada
com el ser representant
d'una determinada manera
de fer arquitectura febril
i el fet d'estar
a sobre d'un jaciment
arqueològic
important i conegut.
Per tant,
reuneix moltes condicions
per posar-hi
un equipament
d'aquest tipus.
Dit això,
el que sí que se'ls hauria
de preguntar
és als meus companys
de l'equip de govern,
perquè, clar,
si no som capaços
d'invertir diners
per fer un centre
de creació
cultural
i artística
o tenim problemes
per ubicar
l'Escola Oficial
d'Idiomes
i pretenem ubicar-la
retallant els metros
que dediquem
als centres
d'ensenyament públic,
doncs difícilment
crec que hi hagi capacitat
per ubicar
l'ampliació
del Museu Nacional
Arqueològic.
No t'equivoquis,
Lluís,
no t'equivoquis.
L'Ajuntament
no ha retallat els metros,
l'Ajuntament ha donat
els metros
que l'ensenyament necessita
i ara no vindrà a ser
que és l'Ajuntament
el que no vol fer,
és a dir,
el que impossibilita
que s'hagi de construir
o no un IES
o una escola oficial d'idiomes.
El debat de l'escola oficial d'idiomes
el coneixes és llarg
i no és tan fàcil
com per discutir-lo en mig minut.
Però l'Ajuntament
és el titular
dels espais públics
que té
i per tant
els ha d'administrar
i els ha d'administrar bé.
I com que són escassos
els ha d'administrar
amb garanties
que no es donen
en excés
ni tampoc en defecte.
Jo crec que tant
per una cosa
com per l'altra
es donen els metros necessaris
i a partir d'aquí
no sé de què discutíem
però em sembla
que ens n'hem anat
per les bandes.
No, no,
és que parlarem
com que parlarem
de l'escola d'idiomes
perquè és una altra
de les notícies de la setmana
però abans
d'anar-nos
amb un altre tema
el tema de tabacalera i museu
el Jordi Sendra
seria partidari
d'ampliar el museu
a la tabacalera?
Museu arqueològic
a la tabacalera, efectivament.
Sense discussió.
Sense discussió
perquè precisament
una de les coses
que deia Lluís
perquè allà hi ha uns jaciments
que s'han de potenciar
des del punt de vista
de visita turística
i per tant
és una bona manera
de fer-ho també.
Xavier, i a tu
personalment
què et sembla?
Jo no ho tinc molt clar
a la tabacalera
perquè jo no soc partidari
en aquests temes
de la dispersió.
Llavors tindries
que començar
per la plaça de l'Alell.
Perdona, Xavier,
aquí hi ha dues postures
una que seria aquesta
de dir que això
dispersaria
el que seria el circuit
però d'altres diuen
que justament això
fomentaria
una nova ruta turística
per la part baixa
de la ciutat.
És a dir,
que tindríem
la ruta de la part alta
i la ruta de la part baixa.
Bé, si la part baixa
consisteix
en el teatre romà
doncs mala...
Però el teatre
el recuperarem, no?
El fòrum també.
A veure,
el teatre com està
que fa angúnia.
Allò és...
Home,
allò és unes escombraries,
no és res més.
També s'hi ha d'invertir
i s'hi ha d'haver de treballar.
Jo el que sí que crec
és que aquestes coses
com més properes estiguin
sobretot el visitant
és que llavors
el farem anar allà
perquè vegi
que tenim feroles
i tenim arbres
en aquestes avengudes
o tenim això
o tenim l'altre
i jo no ho acabo
de veure clar.
Vull dir,
no em sembla malament
que estigués allí,
vull dir,
no em sembla malament
perquè és un lloc
que es té que protegir
perquè hi ha unes ruïnes
de paleocristianes,
el cementiri aquell,
etcètera, etcètera.
Vull dir,
això sens dubte
que s'ha de guardar
i a més s'ha d'ensenyar
i tal.
Ara,
que sigui el lloc ideal
per posar el museu,
jo crec que el museu,
com més a prop estigui
de l'altre museu,
facilitarà més
el trasbassament
de començar
per un lloc,
acabar per l'altre
i jo crec que allò
que allí n'hi ha
per poder-ho fer
sense necessitat
d'anar a tindre
algun desplaçament
tan llarg.
I al mateix temps,
una ruta
de la romànica
a Tarragona
es pot fer ara,
no és necessari
que hi hagi el museu
allà baix a la tabacalera,
què passa?
Que la gent no va
allà al carrer Soler,
no hi va,
perquè no està igual
que el museu.
Home,
jo entrenc que això
no és lògic.
Lluís,
què anaves a dir?
Sí,
és una opinió
més professional
que no pas política
i jo crec que
quan parlem de Tarracó
ens centrem excessivament
en la part monumental
del que va ser
la colònia romana
i la colònia romana
era molt més que això.
Hi havia una gent
que hi vivia,
hi havia una zona d'hàbitat
i que és aquesta
que no expliquem
quan ensenyem
i que és la gran
desconeguda
per al gran públic
i jo crec que s'ha de fer
una oferta equilibrada.
I dit això,
més enllà de pronunciar-nos,
ja he dit que jo parlava
des d'un punt de vista
molt personal
quan parlo de la tabacalera.
Jo el que sí que crec
és que abans de pronunciar-nos
a priori sobre l'assumpte
hem de tenir
un projecte museogràfic
que ens defineixi
quins espais tenim a disposició
i com els utilitzem
a l'hora de mostrar
tota la riquesa arqueològica
que hem anat acumulant
en aquesta ciutat.
Doncs ja que...
Digues, digues, jo.
No, no, no,
només un fet anecdòtic,
si vols.
Ahir vaig tenir
en el meu despatx
de l'Ajuntament
i vam estar donant
un tomb a la ciutat
a una dotzena de japonesos
que m'havien demanat visita
perquè volien parlar
de l'urbanisme
de l'època de Tarraco
i de l'urbanisme actual
i coses d'aquestes
i aleshores,
acompanyant de l'arquitecte
Roger Luis Jiménez,
doncs els vam fer mitja xerrada.
I vam anar a donar
un tomb,
doncs vam anar a veure
la maqueta
que hi ha
del Paso al Pallol,
vam anar a veure
l'amfiteatre,
vam anar a veure
la capaçera del circ.
La quantitat
de gent,
la quantitat de turistes
passejant per la zona
de la part alta,
a veure,
bàsicament molta joventut
i molta gent gran,
la quantitat immensa
de gent
que estava visitant
el nostre patrimoni.
És a dir,
anem bé,
jo crec que anem bé
en aquest tema.
Jo sempre dic
que segurament
es poden fer
moltes més coses
però que
jo vaig quedar
absolutament sorprès
de la quantitat de gent
que ahir estava mirant,
estava fent el recorregut
per la zona patrimonial
de la ciutat.
Acompanya més el temps,
el clima,
en fi,
primavera,
viatges a fi de curs,
la gent gran
que fa molts viatges turístics
perquè ho poden fer.
En fi,
ja que estàvem parlant
de la fàbrica de tabacs
i el Lluís Valarraban
ja ha introduït
de manera
tangencial
un altre tema.
Sibilina.
Hi ha una altra fàbrica,
la de licors,
la de la xartrés,
que en fi,
no cal dir
que els oients,
els habituals
del matí de Tarragona Ràdio
de les Tertúlies
saben que parlem
i parlem des de fa setmanes,
des de fa mesos,
des de fa anys,
amb el tema
de l'escola oficial d'idiomes.
Sembla
tot a punta
de cantar-se
que finalment
la Generalitat
i el Departament d'Ensenyament
allà ubicarà
l'escola
d'idiomes
perquè continua
sense acceptar
els terrenys
de Joan XXIII
i hi ha
aquesta protesta
també
dels col·lectius
artistes,
la plataforma
Pro Chartres
que diuen
que
en fi,
que allà
hauria d'anar
aquest centre
d'art contemporani.
Com que això també
a vegades
són més valoracions
persones que polítiques,
però en fi,
el tema
damunt de la taula
està així,
sembla que tot
apunta
que l'escola
d'idiomes
anirà
a la Chartres.
Estarien ja d'acord
definitivament
que aquesta és
la millor ubicació?
Com ho veuen?
A veure,
la Generalitat
és propietària
d'un edifici
i necessita
un espai
per ubicar-hi
l'escola oficial
d'idiomes.
Unint,
la necessitat
amb la propietat
és una solució
a l'abast.
A mi em sembla
que no és allò
que idoni
per ubicar-hi
una escola oficial
d'idiomes
perquè jo considero
que l'edifici
aquell
té unes característiques
pròpies
com perquè se li respecti
l'estructura
de nau
industrial,
de l'època
del vapor
que té
i les posteriors
reutilitzacions
com a destileria
de licors
amb virtuts
miraculoses
probablement.
No ho sé.
Bé,
dit això,
jo crec que difícilment
podrem discutir
d'això
amb la Generalitat
si seguim fent
ofertes
tan,
tan escarrencides.
Crec que el problema
no està ja
sigui cap o no cap
sinó
en la escassa
predisposició
a crear espais
de serveis
a la ciutat
que té
l'equip de govern.
Baixar
de 8.000 metres
a 7.000 metres
allò que s'ofereix
a la Generalitat
per ubicar-hi
una escola pública
em sembla
una mala pràctica política.
No és bo
estar retallant
metres que dediquem
a l'ensenyament públic
que hauria de ser
de qualitat
i haurien de ser
els primers interessats
en que tingui
unes instal·lacions
sedients.
Vull recordar
que si al mínim
són 8.000 metres
l'Ajuntament de Cambrils
ha fet una sessió
de 10.000
a Vilafortuny,
és a dir,
que superen
2.000 metres
quadrats més
allò que li demana
la Generalitat.
El centre
de creació artística
que jo crec
que hauria de ser
hereu
d'allò que va fer
la Generalitat
de Catalunya
gràcies sobretot
al pintor Ignasi Mallol
creant a Tarragona
l'Escola d'Arts
i oficis de Catalunya
que després
en la desaparició
de la Generalitat
va quedar reduïda
a l'àmbit
de la Diputació.
Però hauríem de recuperar allò
i hauríem d'estar
reivindicant
a la ciutat de Tarragona
un centre
de creació artística
de bas nacional
en projecció internacional.
Però per això
s'haurien de posar
mitjans
i diners,
cosa que almenys
la segona
en els pressupostos
d'enguany
no hi serà.
Ja ho veurem
si els de l'any que ve
es farà res
en aquest sentit.
Sí, a veure,
evidentment puc estar d'acord
amb certes coses
però amb d'altres no.
En relació
a la necessitat
i a propietat.
Un altre exemple
molt clar
del que deies tu, Lluís,
és l'edifici
del Banc d'Espanya.
L'Estat té un edifici,
té una necessitat
i decideix instal·lar-hi
unes dependències
administratives.
Evidentment
està en el seu dret
i és legítim
que ho faci,
però em sembla
que és un error
dotar d'oficines
en un edifici
tant emblemàtic
com el de Banc d'Espanya.
A la X3
entenc que passa el mateix
com deies tu.
És un edifici
que jo crec
que per la seva història
ha de ser destinat
a altres usos
i com que no s'arriba
a una solució
amb el debat
de l'Escola Oficial d'Idiomes
doncs la Generalitat
decideix posar-hi
despatxos
per donar classes d'idiomes
a la X3.
Em sembla que és un error
i aleshores
ratlla.
A partir d'aquí
torno a dir el mateix.
L'Ajuntament
té un solar
de 22.000 metres quadrats
que el dona
íntegrament
si fa falta
i allà hi cap.
L'Escola Oficial d'Idiomes
a llarg d'infants
el FEIP
i jo el que no vull
és que ara
amb el debat
de l'Escola Oficial d'Idiomes
se'ns estigui acusant
que la Generalitat
no podrà fer el FEIP
perquè l'Ajuntament
li ha retallat mil metres.
Això és que seria
una mentida
una mentida
interessada.
Escolta,
és que si no el farem
serà perquè l'Ajuntament
no ens ha retallat els metres.
El protocol
bàsic
de la Generalitat
del Departament d'Educació
en relació
a la construcció
de col·legis
d'ensenyament infantil
i primari
és 7.000 metres
d'entrada
més 900 i pico
complementaris
que es poden
avançar després.
Nosaltres els hem donat
7.000 metres
per la construcció del FEIP.
ningú podrà dir
que el FEIP
no es construeix
o que s'endarrereix
perquè l'Ajuntament
no cedeix.
L'Ajuntament
ha cedit 7.000 metres
que de moment
n'hi ha...
Primer 8.000
i després van baixar 7.000.
No, d'acord, d'acord,
vam començar amb 8.000
però nosaltres
continuarem pensant
que els espais
d'equipament
municipals
són escassos,
són reduïts
i per tant
els hem d'administrar bé.
No podem estar donant
un espai
en un altre lloc
que tranquil·lament
perdem un espai
dedicat
a equipaments educatius
si mai se'n van d'aquest lloc.
És equipament educatiu
per equipament educatiu
i a més a més
el paguen.
I a més a més
el paguen.
Escolta'm,
de totes maneres
que consti
a l'Escola Oficial d'Idiomes
i a la Direcció d'Educació
se'ls va oferir
precisament
la Vall de la Rebessada
se'ls va oferir
un solar
a la Vall de la Rebessada
van dir que no.
Se'ls va oferir
un solar
a la zona del PACS
a Tarragona 2
van dir que no.
Quan no deia
que no
la Generalitat
deia que no
la Direcció
de l'Escola Oficial d'Idiomes
al final
tampoc podem estar
donant massa estoms
en aquest tema.
Si realment és tan important
que hi hagi
una Escola Oficial d'Idiomes
doncs escolta'm
que s'accepti
l'espai que dona l'Ajuntament
que entenc
que és suficient
absolutament suficient
i que es tiri endavant
i jo entenc
que fa falta
tant l'escola
com l'Escola Oficial d'Idiomes
que es tiri endavant
que no posin pegues
que si
no és un espai suficient
que fan falta
més metres
etc.
Ja bé.
A veure
jo crec que
s'han parlat
de dos temes
un
s'ha parlat
de l'Ege 3
i també ha sortit
el tema
del Banc d'Espanya
que si vol
bé aquest tema
si aquests ho volen fer així
si aquests ho volen fer així
a veure
en primer lloc
hi ha una cosa
que em crida l'atenció
que és la següent
que va sortir
crec que recordar
el diari
precisament
el que pensava
l'alumnat
de l'Escola d'Idiomes
no es vol moure
de la Rambla
i no es vol moure
de la Rambla
jo sé que hi van haver
converses
amb la propietat
d'ell
d'on hi ha
actualment
l'Escola
i que s'havia
quasi quasi
arribat
amb un acord
per unes ampliacions
etcètera
etcètera
jo ho deixo
constància
que l'alumnat
que és molt important
l'alumnat
és molt important
l'alumnat
la seva
el que més els agradaria
és seguir entestant
millorant
que hi van haver
unes converses
amb la propietat
que semblava
que allò
ja s'havia acabat
perquè
ja estava solucionat
el tema
llavors
ara anem
en concret
a la Xertres
i al Banc d'Espanya
per mi
a la Xertres
no hi té
que anar
l'escola
d'idiomes
crec que no
hi té
que anar
l'escola
d'idiomes
la Xertres
pot ser
per 50
primer
el primer
que es té
que fer
amb la Xertres
és netejar-ho
això d'entrada
el primer
que es té
que fer
perquè tens
el veïnat
que escolta
el moment
que veu
suposo
que veuen
amb algú
de l'Ajuntament
les jungles
se'ls hi posen
com la buixa
de Blancanieves
es veu
que és una desgràcia
que està molt malament
bé
el primer
que hem de fer
és això
segon
jo crec
que la Xertres
té una història
dintre de la ciutat
que
home
només tenim
que veure
com s'estan pagant
les ampolles
del Xertres
fet a Tarragona
només cal veure
el consum
de Xertres
i el consum
de Xertres
és el licor
de Tarragona
és gairebé
un símbol
una imatge
de la ciutat
no les venc
el que jo volia dir
era que
la Xertres
es pot utilitzar
per exemple
ja que teníem
la Xertres
entre el que hi ha
si no recordo malament
és a Terrassa
que hi ha coses
de la Xertres
d'aquí
porteu cap aquí
fer una espècie
de museu
del que havia sigut
la Xertres
a partir d'aquí
tot l'espai
que vingui després
es pot utilitzar
per el que diu el Lluís
es pot utilitzar
per altres coses
culturals
culturals
completament culturals
i tens
història de la ciutat
que museísticament
es pot palpar
i es pot veure
que a més
la Xertres
l'edifici
i certes instal·lacions
per veure com es feia
el Jertres
com es destil·lava
etc.
i la resta
per coses
culturals
tranquil·lament
i el Banc d'Espanya
a veure
jo no estic d'acord
en que el Banc d'Espanya
hi vagin
a més
jo
crec que de tots tres
l'únic que és ciutadà
de peu
soc jo
home
tots són ciutadans
fins i tot
el moderador
de la tertúlia
exacte
tu jo
tu i jo
els altres
els altres
tenen una representació
municipal
però vull dir
de peu
tu no
perquè tu tens
unes responsabilitats
davant de la ciutat
que jo no les tinc
això d'entrada
per tant jo sí que soc de peu
tu com a mínim et sergent
tu les tens com a ciutadà
jo soc el que va a les files
tu com a mínim ets ja sergent
o tinent o capital
el que vulguis
tu igual
tu també estàs dintre
del govern de la ciutat
el govern no
l'oposició
però escolta
està dintre de l'Ajuntament
i l'Ajuntament
s'entén
que és el que es decideix
i és el que mana a la ciutat
això és el que jo tinc entès
per l'Ajuntament
per tant
jo estic en contra
que el Banc d'Espanya
hi vegin les oficines
de l'Estat
jo crec que el Banc d'Espanya
és un monument històric
tremendo per la ciutat
el necessita la ciutat
el té que utilitzar la ciutat
però ben utilitzat
ben utilitzat
el que no es pot començar
a cops de mal
i desfer tot el que hi ha
jo crec que la finalitat
no sé quina
algú deia que si
el teatre municipal
o la biblioteca
o la biblioteca
la biblioteca
ho trobo més adient
que un teatre
de totes maneres
ara que començem al Tarragona
sí
però escolta
perdona
el Tarragona i el Metropol
no són dos teatres
allò són dos sales parroquials
tu has vist el projecte
del nou tet de Tarragona
que ja m'han introduit un altre tema
ja veig
jo no
com a conclusió
recordes el que era abans
i el que és ara
jo crec que el Tarragona
necessita un teatre
amb un afodament
un moment
abans de parlar-me del teatre
no
estava pensant
amb la conclusió
ens tocaran les 10
ens tocaran les 10
i no ho haurem parlat
però és que clar
pensava que si
les administracions
s'equivoquen amb el Banc d'Espanya
i s'equivoquen amb la Xartres
refemèndum
no ho sé
però potser que
aprofitant
potser que ens ho fem mirar
perquè si aquí
la majoria de contartulis
coincideixen
en la majoria de coses
és a dir
que ens podem equivocar
amb el Banc d'Espanya
i amb la Xartres
no ho sé
anem amb compte
una nota
respecte al que es diu
de l'opinió dels alumnes
de l'escola oficial d'idiomes
quan opinen els alumnes
se'ls hauria de preguntar
si saben
que aquell edifici
incompleix absolutament
la llei
d'accessibilitat
per a persones discapacitades
per tant
és un element
que s'hauria de valorar
i molt
l'escola oficial d'idiomes
i
per altra part
incompleix
qualsevol norma de seguretat
perquè
en els pisos
que està situat
el volum de persones
que hi estan
pujant i baixant
és molt complicat
dit això
jo puc coincidir
amb la Xartres
respecte a l'ús
que se li dona
perquè jo també crec
que aquesta ciutat
s'ha de fer
arqueologia industrial
i s'ha de posar
en valor
edificis
d'una determinada època històrica
i m'insisteixo sempre a recordar
que l'edifici aquell
és d'abans
de la Xartres
i que primer va ser
un vapor
una fàbrica tèxtil
que va
que va cabrar
i és el que li dona
doncs la forma que té
i tot això
s'ha d'explicar
i dit això
aquests edificis
de tipus industrial
quan es recuperen
efectivament
se'ls ha de donar
un ús
perquè el manteniment
és molt car
i si no li donem
un ús
adient
a la seva tipologia
doncs es degrada
per tant
jo també opino
que l'ús hauria de ser
el cultural
però per això
no n'hi ha prou
en dir
sinó que des de les responsabilitats
de govern
s'ha de fer
Jordi?
no no
que jo suposo
que quan els alumnes
de l'escola oficial
parlant dels alumnes
l'únic que he fet
ha sigut
una constatació
jo sé que es va dir això
però és que la conclusió
és que tothom voldria
fer coses a la Rambla
jo crec que la pregunta
o la resposta
anava en relació
marxar de la Rambla
o no
jo crec que
com que estan molt cèntrics
els està bé
està on estan
altra cosa
és que les instal·lacions
estiguessin en condicions
o no ho estiguessin
però entenc que la pregunta
anava per aquí
això que volia explicar abans
que em deies
dels veïns
de la Xerterès
tu saps que la Xerterès
dona el carrer Semenov
doncs
jo he anat ja diverses vegades
i resulta que
hi ha una tanca
que primer era de mig metro
i hi ha gent que ens la treu
ens la trenca
ens la foreda
però no seran els veïns
perdona?
no seran els veïns
no, no els veïns
gent que va dormir allà
que va dormir allà
que hi va fer coses
doncs
coses
no en santes
en general
no en santes
molt bé
la tenien de mig metro
l'havíem posat d'un metro
ara l'hem posat de metro i mig
i ara la posarem de dos metros
perquè no
no, no
perquè escolta
és un espai
la tanca de melilla
és un espai
que es veu
que
hi va
determinada gent
a fer determinades activitats
i estem mirant
doncs
de tancar
bàsicament
per tranquil·litat
dels veïns
aquells del carrer Semenov
que són els que veuen
cada dia
que és el que passa allà
no, no
per això
dic
és que això
s'ha d'evitar
i això s'evita
amb la utilització
amb la neteja
allò sembla un marrobat
i això és trist
ja s'acaba la tertulia
deixi'm un minut
ja que està el Jordi Sendra
que es tinent d'alcalde d'Urbanisme
això de la via Augusta
tots drets
no
ho deia pel tema de la via Augusta
estava pensant
quan tallaran
podem ja avisar
els ciutadans
a quan tallaran
aquella època
que hauran de tallar
tota la via Augusta
pel tema del pont
el pont
com que s'ha de fer nou
arribarà el moment
que haurem de tallar
la via Augusta
en els dos sentits
el que passa
que estàvem a l'espera
del permís de Renfe
per poder atacar
el túnel
que passa per sota
de la via del tren
i que dona la platja Rebassada
perquè quan ja ho tinguem fet
quan tinguem fet
aquest accés
a la Rebassada
poder desviar el trànsit
el moment que es desviï
el trànsit cap a la Rebassada
podem tallar del tot la via Augusta
encara no ho podem anunciar
no, no, no
absolut
el Xavier
que potser utilitza
la via Augusta
o no
has tingut problemes
no, no gaire
això sí
o has sigut llest
i te n'has anat
per les
pies alternatius
no, no, no
jo he entrat per ser
com sempre
m'han anat cap a la vall
de la Rebassada
i surto a la via Augusta
amb tota tranquil·litat
i francament
home
si hi ha algun moment
que tens que fer cua
sobretot
quan ja tires per avall
com si anessis cap al camp
del nàstic
i hi ha un stop
hi ha gent que baix
hi ha gent que puja
de la platja
a la Rebassada
i allí pot haver
una mica de cua
però jo francament
no m'he trobat allò
de dir
només de més cua
el dia del nàstic
acabem
Jordi Sendra
també és lògic
perquè hi va molta gent
Jordi Sendra
Lluís Valar
Xavier Soler Poblet
gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
fric