.
Com cada dimecres, al matí de Tarragona Ràdio,
ens curem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Aquest adjectiu social avui el subratllaria pel tema que tractem.
Saludem primer que tot el seu director gerent, doctor Joan Mariat Zanà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. I avui saludem la Josefina Casany.
Josefina, bon dia.
Molt bon dia.
Ella és la directora de la Llar d'Infants de la Rebassada,
que acaba d'entrar en funcionament pràcticament
i que gestiona la mateixa xarxa.
És una oportunitat, la nova cingladura d'un centre com aquest,
per donar un cop d'ull i parlar del sentit que tenen realment les llars d'infants.
No són exclusivament un lloc on cuiden dels nostres fills
quan hem d'anar a treballar.
Probablement no.
amb seguretat, un enllar d'infants és moltes coses més, no, Joan Maria?
Sí, una mica això és el motiu de la...
I perdoneu, que avui estic una mica afònic.
Els metges també, eh?
També, també veig que...
Una mica era el motiu de la conversa d'avui, no?
Nosaltres vam engegar aquest projecte, ja teníem en cartera des de fer diversos anys,
per una motivació que era la que tothom en parla i que cada cop se'n parla més,
que és la famosa conciliació de la vida laboral i professional,
o sigui, la vida familiar i professional.
Per tant, que es pugui convullar, que una persona pugui seguir tenint una intervenció activa
en el món del treball, a pesar que això no sigui obstacle per tenir fills
i per educar-los i perquè puguin créixer.
Evidentment, aquesta és una realitat necessària i com això, doncs, no hem de defugir d'això.
Vist això, que és una realitat necessària, la nostra organització,
fins i tot pels nostres propis col·lectius, doncs, volíem introduir aquest element
per facilitar-lo i facilitar-lo dins de casa.
Aquesta seria la foto que creiem que cal donar-hi un valor en positiu,
a de més, no?
Quin és aquest valor en positiu a de més?
Que és que, a diferència de la famosa frase o nom històric de guarderia,
que sembla que és un lloc per guardar crios, no?
Com un tancat per vents.
Nosaltres entenem que, diem-ne, això té un valor afegit,
que és que allí li fan coses, que ara en parlarem,
que allí hi ha professionals que estan especialitzats en,
no només en donar les atencions d'aquests infants,
sinó de vetllar i vigilar de tota una sèrie de coses importants,
com són el desenvolupament normal del criu,
i detectar problemes que aquest nano o nen o nena
no estigui desenvolupant les coses correctament,
com és tot el tema alimentari,
de la introducció dels temes dels hàbits alimentaris,
com són els temes de la sociabilització.
Hi ha tot un conjunt d'elements importants pel desenvolupament,
creiem nosaltres,
importants pel correcte desenvolupament de l'infant,
de la sociabilització d'aquest infant,
de la seva maduresa,
que fan que això sigui un valor positiu,
o sigui, dit d'una altra manera,
si vostè no en té necessitat,
no en té,
perquè ja té l'àvia a casa,
o vostè no treballa,
i té dos minyones que li cuiden la casa 24 hores,
li aconsella o no li aconsellem
anar a un allar d'infants al seu infant?
La nostra resposta en positiu és sí.
Per aquest infant,
a pesar que això és un tema de debat,
però donem la nostra postura.
Això és un tema de debat,
i per això el traiem avui aquí,
que per la nostra postura és que sí,
que és bo,
i ens agradaria amb la directora
i tots plegats passar llista d'unes quantes coses,
que fan que sigui important que els nanos
puguin tindre aquest contacte i socialització
amb altres crius
i estiguin al càrrec unes hores al dia
d'uns professionals que vellin per ells.
Home, d'entrada,
aquesta resposta positiva,
l'important o interessant que pot ser
que una criatura tingui aquest contacte amb els altres,
podem partir de la base,
Josefina, de dir quina edat,
perquè clar, algú pot dir,
home, a partir de l'anyet ja està bé,
però una cosa és el que on vulgui fer
i una altra les necessitats personals i laborals
que tingui un home o una dona,
que té una criatura.
Hi ha qui ha de portar el seu fill a la guarderia
potser una mica abans del que fora desitjable,
que no passa absolutament res,
però si diguéssim l'edat ideal,
partint d'aquesta premissa que apuntava el doctor Atsena,
quina és l'edat ideal per anar per primer cop?
L'edat ideal possiblement seria a partir de l'any,
però nosaltres,
per les circumstàncies que avui dia
la dona cada dia s'incorpora abans a treballar,
agafem nens des de quatre mesos,
que és el temps que les mares tenen el permís,
fins als que compleixen tres anys
o durant aquest curs compliran els tres anys
i al setembre s'incorporaran a les escoles
a començar el preescolar, que diem.
Heu començat pràcticament aquests dies
el funcionament de l'allar d'infants,
breument perquè nosaltres també ens hem fet en ressò
en els diferents informatius.
Situem una miqueta els oients?
És un allar d'infants que està situada
a la zona de la vall de la Rebassada?
Quantes places? Quants nens ni reines teniu?
En aquests moments tenim matriculats 50 nens,
ens sobren, bueno, tenim vacants,
quatre places per nivell.
Degut a la gran demanda que vam tenir
en el moment de la preinscripció d'infants,
de nadons, és a dir, de lactants,
que diem nosaltres, de quatre mesos,
de quatre, cinc, sis i vuit mesos i deu mesos,
hem hagut de modificar l'estructura inicial
i tenim dues aules de lactants,
dues aules d'un any
i una aula de nens que mida dos o tres anys.
I deu haver-hi de tot, menys silenci.
Evidentment.
Des del dilluns que hem començat en ells
tenim més o menys plors,
però això ha de passar,
és el procés que ells han de passar,
tots, pares, famílies, educadores,
ens hem d'adaptar tots.
No sé què fa que uns nens plorin més que d'altres,
que alguns no plorin i estiguin encantats de la vida,
va al caràcter de cada criatura, suposo, no?
Va al caràcter,
va com el pare o la mare acompanya aquest infant,
la seguretat d'aquest pare o aquesta mare que deixa el nen,
jo ho comprenc,
és molt difícil deixar el teu fill en mans d'unes persones
que en un principi són desconegudes,
en un espai que és desconegut per ells,
que comencem a més a més de nou,
una llarga que no té cap història darrere.
El boc a orella, aquell llau m'has portat,
jo la meva nena allà i em va anar molt bé,
aquella cosa que tots fem.
Aquí no teniu aquesta cosa.
Comencem de nou en nou i això és difícil,
però a poc a poc, suposo que a poc a poc,
són uns 15 dies, 3 setmanes difícils,
però a poc a poc anirem guanyant-se la gent,
i els nens, sobretot.
Parlaves d'aquesta seguretat dels pares i les mares,
sobretot les mares, els pares,
que no se'ls posin els ulls vermellets
quan deixen la criatura a l'escola,
perquè si aquella criatura veu que la mama fa putxeros,
el nen o la nena immediatament començarà a plorar.
Quantes mames no hem plorat a la sortida de la guarderia?
Totes.
Totes, plorant com desesperades.
I escolta, que les deixeu amb bones mans
i aquí aprendran, i s'ho passaran bé, a més a més.
Sí, evidentment, s'ho passaran bé,
aprendran moltes coses,
i després quan marxen,
jo penso que, jo no t'ho diuen personalment,
però en el fons t'ho agraeixen,
agraeixen que aquell nen ha pres uns hàbits a la taula,
ha pres uns coneixements mínims
de comportar-se,
sapigui estar assentadet una estona pintant,
simplement.
Agraeixen que he après a fer uns determinats moviments
que s'ha desenvolupat físicament,
que potser també ha passat uns moments difícils,
sí, però compensa més
quan surt tirar tres anyets,
dirà, mira, aquest nano meu menja de tot,
o menys ho intentem,
intentem que tingui uns hàbits d'higiene,
intentem que sàpiga compartir una joguina,
per exemple, és molt difícil,
a casa ho tenen tot,
i si tenen germans,
potser sí que comparteixen,
però costa molt compartir amb d'altres que no conec de res.
Els mestres i les mestres,
quan els nens comencen P3,
detecten de seguida
si aquell nen o nena han passat primer
per una llar d'infants o no,
això és el que diuen.
Sí, sí, sí que és bé.
Això també és un altre debat,
com hi ha el doctor Atzerà,
jo intueixo que aquests hàbits,
aquesta dieta equilibrada,
aquesta manera de socialitzar-se,
de marcar-se uns horaris i una disciplina ben entesa,
això en principi s'ha d'ensenyar a casa, no?
A casa i l'escola.
I l'escola ho reforça,
però en principi se suposa que a casa...
Saps per què t'ho explico?
Perquè, clar,
per poder tirar endavant la vostra feina
i tenint aquest nombre de nens,
hi ha uns horaris pels àpats,
que són convenients,
que estan estudiats perfectament,
de quan un nadó cada quantes hores ha de menjar,
quan un nen d'un any,
doncs, cada quantes hores ha de menjar,
i què és el que ha de menjar,
per exemple, si això no li agrada,
doncs s'hi ha d'esforçar i aprendre que li agradi.
Són diferents...
Controlar els esfínters a una determinada edat.
Són coses, clar,
que si tots ho deixen a vosaltres,
no sé com us ho feu per poder combinar horaris.
Si hi ha un nen que menja quan té gana
i l'altre sí que porta l'horari,
heu de posar una mica d'ordre, no?,
en el dia a dia.
Sí, que hem de posar ordre
i hem de demanar la col·laboració de les famílies.
És molt important.
En aquesta edat és bàsic el treball de casa
i el treball de l'escola,
però que vagi conjunt.
Tema de la dieta.
Per exemple, nens o nenes
que sí que des de casa seva
ja els van introduint els sòlids,
determinats aliments,
altres que no perquè no els agrada
i el pare i la mare,
per no fer-li plorar,
doncs vinga, continuem amb les farinetes.
I arriben a la llar d'infants
i escoltes,
i planten allà un puré de verdures.
Què feu davant d'aquest panorama?
Molta paciència,
introduir a poc a poc,
però es van menjant tot.
Ells tasten de tot.
El que intentem és que tastin,
almenys al començament,
i després, poc progressivament,
aniran menjant de tot.
Els nens,
la pedagogia ja ho explica,
en tenen d'una jerarquia ben entesa,
i si vosaltres els dieu,
doncs això, tal, i qual,
molt bé,
però també ho heu de dir als pares
i heu d'explicar el que feu.
Aquí potser és on rau més la dificultat
quan heu de parlar amb nosaltres?
Sí, probablement és on és el moment més difícil,
de fer-te els teus, els pares,
que el pare sigui una miqueta,
no sé quina paraula utilitzar,
sigui confident amb l'educadora,
amb la tutora del seu fill,
sàpiga explicar-li en un moment determinat,
mira, avui ha provat això,
em sembla que funciona,
ah, doncs a casa no s'ho menja,
doncs mira, aquí sí,
anem provant,
quan mengi més aquí,
prova tu també a casa,
fes-ho així,
donar-li a vegades consells als pares,
i sobretot als pares primers,
aquell pare que té el seu primer fill
i no sap per on va,
a vegades també ha d'aprendre
a ser una mica confident amb la tutora.
S'ha d'anar creant també
aquesta relació de confiança,
de mica en mica, no?,
amb els nens,
però també amb les famílies,
lògicament,
d'un dia per l'altre no pot ser,
us heu de conèixer tots plegats, esclar.
No, jo introduiria que hi ha un tema
que és molt difícil de resoldre,
que és aquest hiperprotecció, no?,
o sigui, sobretot estem parlant
en la majoria dels casos de gent
que, pares treballadors,
pare i mare, en molts casos,
doncs hi ha un cert sentiment
de culpabilitat
de tindre,
de no tenir aquesta dedicació
a aquelles hores,
i llavors això,
per un moment que veu,
doncs no aniràs a renyar-lo,
si és que quan arribes ja és tard,
i l'altre,
llavors tota aquesta disciplina
el nano ho capta de seguida,
i el que fa és fer el procés contrari,
i dir,
ara ve quan m'ho donaran tot,
doncs ara sóc,
em faig valdre,
i aquesta estona...
Quan arriba a casa és l'anarquia.
Exactament.
Quan arriba a casa és l'anarquia,
i un dictador,
un dictador sobre aquell petit espai de temps
que coincideix amb els pares,
i llavors a l'altre li és molt complicat
no cedir en tot,
perquè té aquest sentiment de culpabilitat.
que tots aquests enredos,
diem-ne la...
i a més els diferents nivells socials,
no?
Intentar el que et criu,
que té a casa,
doncs tota una sèrie de condicions,
i que se li consenteix més,
o menys,
passi per un filtre d'unes hores
on està en igualtat de condicions amb altres,
diguem,
en independència de qual sigui el seu nivell econòmic,
sigui en l'estatus social de la família,
això jo crec que és molt positiu,
molt positiu pel criu, no?
Aquesta sociabilització,
en independència de si els texans són de...
més marca o menys marca,
que això al final ho noten a casa,
de si no vols això,
aquí tens aquest altre iogurt,
si no en tens 25 més,
d'aquell altre,
que només n'hi ha una nevera i te l'has de prendre,
a dir que tots són iguals,
és un element clau
amb la maduresa i la sociabilització d'aquests nanos.
No hi ha dubte que no els estimem més
per donar-los més coses,
això està més clar que l'aigua,
l'estimació cap als fills
no es medeixen d'aquesta forma material.
Parlava el doctor Atzerà de socialització,
més enllà de l'aspecte més material
i físic,
fisiològic,
fins i tot de la criatura.
Aquest aspecte de la socialització també té el seu què.
El compartir,
aquelles edats que tenen que només
peguen i mosseguen
i se'ls ha de reconduir.
Aquestes conductes que són naturals,
d'altra banda,
són naturals,
però justament per això s'ha de reeducar
que va la mare al pare
que el meu nen l'ha mossegat
i el meu nen l'han pegat
i quan li dius
escolti que el seu nen pega,
el meu nen no pega.
Jo és que clar,
reproduïm històries de la vida quotidiana
per les que tots que han tingut fills han passat.
Aquestes situacions són,
jo imagino,
Josefina,
més difícils de resoldre
que no el dia a dia amb els crios.
Sí,
són situacions més difícils,
evidentment.
Has de tenir molta mà esquerra,
no?,
perquè tothom té la seva sensibilitat,
lògicament.
Has de procurar que no passin,
en primera,
però hi ha moments
en què ells s'amaguen
en el racó que menja
per ser l'aigua.
Això és inevitable,
no?
Evidentment,
i el que passa
també és fer comprendre
aquell pare
que són molts nens,
a vegades,
en aquests moments no,
tenim uns grupets
bastant macos,
però clar,
a vegades et trobes
que tens 20 nens de dos anys
i que sempre hi ha
el que és més tremendo
que un altre.
i a vegades paga
pobret el més sensible
i la mare a sobre
i el meu fill,
doncs mira,
ho sento,
avui ha sigut ell,
demà potser probablement
serà el teu.
Costa molt
que ells en trenguin
que puguem tindre
algun petit descuit.
Però som humans també.
Tot i que els pares
estan molt a sobre,
la guardaria tenint en compte
a la llar d'infància
que feu moltes activitats
relacionades amb la psicomotricitat,
en despertar els seus sentits,
pot ser un bon observatori
per detectar
algun problema
que pugui tenir
algun nen,
ja sigui de salut,
d'atenció,
perquè com que passeu
moltes hores de llenguatge,
això vosaltres
esteu molt a la guai,
no?
És la nostra feina.
És la nostra feina.
No, no,
ho dic perquè això
que no és un lloc
on deixem els nens
i ja està,
els donen de menjar
i els netegen.
Hi ha una feina...
Hi ha una feina
darrere,
una feina que controles
una miqueta
el nivell maduratiu
de cada nen.
Sí que has de respectar,
cada nen té la seva evolució
i el seu procés maduratiu,
però també has de comprovar
que si ha arribat
un determinat moment
i aquest nen
no et puja bé
unes escales
a l'hora
de l'aula
de psicomotricitat,
o no et parla,
o no participa,
doncs són petites coses
que tu vas veient
al dia a dia
i dius
aquest nen
avui no ha pujat bé,
no li donaré importància,
però si vas veient
que progressivament
aquest nen
no arriba al nivell
maduratiu
que tu esperes
que tingui
per la seva edat,
evidentment,
doncs això
se consulta amb els pares,
nosaltres tindrem la sort
que comptarem
amb...
tenim un bon respaldo
per dir-ho d'alguna manera
amb la gent de la xarxa.
El teniu al metge a casa.
Exacte,
nosaltres tenim al metge a baix
que diem nosaltres.
Sí, sí.
Hi ha algunes d'aquestes actituds
que són
que es poden donar
per...
vinculat amb allò
de l'hiperprotecció
i a vegades
l'hipercomoditat, eh?
Sí.
Perquè algun dels pares
o en funció
de qui és el que és
el cuidador
i aquest cuidador
a la millor
fins i tot per por
no li deixis fer això,
no li deixis fer això,
aquell nano acaba no fent res
perquè està
amb una...
tancat...
No pugis que cauràs.
Sí,
o tancat amb una...
com se diu,
com se diu,
amb un tancat a casa
jugant a tenir-ho
no li deixen fer res
perquè per la por del pare
o de la novell
o simplement
perquè té por
o perquè té molta comoditat
amb que els crios
estiguin allí
perquè així
emprenyen menys
i no poden dedicar-se
a fer altres coses
de les feines de casa
i el criou
està aparcat
amb un raconet,
pobra grano,
que al principi
doncs té una mica
de guerrillero
però al final
s'ha acostumat
a estar allí
sentadet
i fent quatre rocades.
Per tant,
l'estimulació,
quin és el ritme
i la velocitat
i quin és el nivell
de risc
d'aquesta estimulació
també és molt difícil
que tots els pares
per simplement
haver tingut un criou
el coneguin,
no?
Llavors,
això és un element
que es posa sobre la taula
en moment en què entra
en comunitat
amb els altres
perquè si aquell ho fa
jo també.
i si aquell puja a escala
és perquè no hi vaig jo
pujar a l'escala
i a casa no el deixarien
perquè ves pel nen
perquè no caigui.
Llavors,
tant des de l'aspecte
de la comoditat
com que aquest cuidador informal
que pot ser el pare
o pot no ser el pare
i molt més a vegades
quan són contractats,
no?
Que sigui algú
que el contractes a casa
perquè cuidi el criou
que el que vol és que dormi.
Escolta,
quan més hores passi dormint
millor
perquè menys feina per mi
i jo el que no vull
és que tingui cap accident
perquè hi ha pobres
quan el que em poden treure
em poden despedir
o em pot passar alguna cosa
o em poden simplement renyar.
Si resulta que corrent pel pis
s'ha donat un cop en una taula
que al pare li passaria igual.
Però quan és un canguro,
per dir l'expressió popular,
que està cuidant el criou
té més por
perquè diu
ostres,
a veure si diran
que jo no me'n preocupo.
Consequència,
com menys coses fàcilment,
millor.
perquè així
menys diferent.
Millor per la resta del món,
per l'enfatal.
Exactament.
Això
també ho dic
en defensa
del que dèiem abans
en positiu.
Segur que les alternatives
que algú cuidi el criou
quan no pot ser
és necessari.
Però entre això
i la sociabilització,
la sociabilització.
Home,
això hi ha un moment estel·lar
de totes les criatures
que és quan tenen
el seu primer amic o amiga,
el meu amic o la meva amiga,
de l'ànima inseparable.
És un dels moments estel·lars
de la llar d'infants,
no, Josefina?
I tant, i tant.
Que no hauràs vist
que t'haurà caudut la baba, no?
Hasta parelletes.
També, també,
que surten molt espavilats
i espavilades.
La meva experiència
m'haig trobat en un cas
una parelleta.
Eren inseparables
un nen i una nena
inseparables.
Llavors ja van trobar
l'amor de la seva vida.
I ell era la mare
i ell era el pare.
És un joc de simulació.
És un joc simbòlic
que ells,
a partir de l'any i mig,
dos,
comencen a fer-ho ja
molt clarament
a les cuinetes,
a canviar les nines
i veus,
elles que fan
de mestreceres
i fan, evidentment,
i són molt manaires
les nenes a aquella edat,
no?
En general,
més que els nens, potser.
Imiten molt a la mare
o qui hi ha a casa,
qui fa la cuina,
aleshores elles fan
el que veuen a casa.
De fet,
es diu el joc simbòlic,
no?
I hem de respectar
la seva iniciativa,
també,
la creativitat.
Nosaltres intentarem
que experimentin,
ens agrada,
seguir una línia
una miqueta experimental,
que experimentin
en diversos materials.
La primera vegada
que toquen un fang,
una plastilina,
una pintura,
tot això
els hi donen,
és un món de sensacions
i ells entra,
tot els entra pels sentits.
En altres,
des de la música,
que entra per l'orella,
fins al tacte,
que és el que ells
en aquest moment
utilitzen més.
tant són...
I en aquesta línia
de sociabilització
us manteniu molt
en contacte
amb l'entorn,
en el sentit,
arriba a Carnaval,
fem la disfressa,
arriba a Santa Tegla,
els hi mostrem
els elements
del bestiari,
en aquest sentit,
també hi ha
des de la llar d'infància,
treballant no només
a l'escola,
no?
Les tradicions,
la castanyada,
tot aquest tipus
de festes.
Comentàveu
que teníeu el metge
a casa
i clar,
el primer any
de guarderia
ja se sap
que ho agafen tot.
Tot.
Paguen la novetada
i ho agafen tot,
però s'immunitzen
i el segon ja
va a la cosa rodada.
Aquí hem d'anar
molt de compte,
no?
Sí,
sí i no.
De compte
no de no portar-lo
si és tan mal
el se'm refereixo.
Ah, sí, sí.
Aquest és un element
que comentem.
Vinga,
les gotetes
i cap al...
No.
És una situació
que a vegades
s'enganyen els pares
i no es donen compte
que qui surt perdent,
en aquests moments
és el seu propi fill.
Perquè si ell malalt
va a treballar
sap que no rendeix
i que està malament,
doncs una criatura petita
encara més.
Sí, sí, no.
O sigui,
hi ha...
Una,
segurament és cert,
segurament, eh?
Dic segurament
perquè
és molt difícil
de fer
la regla
del...
un contra...
un contraanàlisi,
un doble control
de que
els crios
amb comunitat,
doncs lògicament
tot el que són
els virus respiratoris,
que és el més freqüent,
els catarrocomun,
no?
El constipat
de vies altes,
doncs és un procés víric,
no és bacterià
i és un virus banal
i que es passa
d'un a l'altre
i es passa amb l'ambient.
I per tant,
això és més fàcil
que en tingui més...
més...
quan surten de casa
o estan en comoditat,
en comunitat,
que no passi
no estàs en contacte
amb ningú
perquè ningú te'l passa.
Òbvi.
Això es veu dolent,
hi ha moltes versions,
però en principi,
en general,
l'estimulació del sistema immunitari,
que quan comença a debutar,
que és quan l'any,
l'any i mig
i tota aquesta època,
no necessàriament és dolent
i fins i tot hi ha estudis
que parlen,
en fet,
de crios que han anat
en llarg d'infants
i que no hi han anat,
que l'asma infantil,
tots els processos al·lèrgics
vinculats
a aquests quadros respiratoris,
motivats moltes vegades
per quadros de sobreinfecció,
petita sobreinfecció viral,
tenen menys incidència
en l'edat no adulta,
estic parlant d'edat de juvenil,
als que han estat
en llarg d'infants
que als que no.
Per tant,
tot aquest desplegament
del sistema immunitari
que passa per tindre
el contacte amb el virus aquell
i tu tindres les teves defenses
i a partir d'aquí
aquell virus no el tindràs
i la gent diu
és que des del primer dia
que van entrar a la guarderia
fins a l'últim dia
no s'ha tret el moc del d'allau.
Però no és que tingui el mateix virus,
és que els virus van corrent
i n'hi ha molts
i són diferents
i aquell ha desaparegut
i n'hi ha entre un altre
i hi entra l'efecte pim-pom.
I això és cert,
però també és cert
que a la millor
també el tindria
perquè li ha passat al pare
quan ha vingut
perquè a la feina li han passat
i també és cert
que això
és un motor
que activa
tot el sistema de defenses
de l'organisme
necessari
per quan vinguin
molts dels altres elements
infecciosos que hi ha
que no són tan benignes
i que també li portaran a casa
el virus de la grip
i aquest virus
ja és molt més agressiu
que l'altre
i aquest despertar
a tot el sistema immunitari
fa que la màquina
de les defenses nostres
de l'organisme
també estigui preparada
per treballar
per aquestes banalitats
i d'altres que no ho són.
Hi ha un altre tema
que és clàssic
ja que parlem allò
de contagis
a les escoles
i també a les jars d'infants
en un moment determinat
als polls
i aquella noteta
que enviem a casa
perquè tothom faci la revisió
que no té més
però sembla que
quan arriba aquella noteta
tothom es posa les mans al cap
i mai millor dit
i no passa res
és una cosa
que ha passat tota la vida
no?
Sí, ha passat tota la vida
i a sobre
quan et diuen
de vergonya social
quan consultes
sí, sí, sí
molta gent es pensa
que és perquè està brut
jo recordo la primera vegada
en el cas dels meus fills
i el farmacèutic
em va dir
no
al contrari
al contrari
com més nets porten els cabells
més els enganxen
i vaig dir
doncs és un concepte
que tothom tenim
té polls
té el cabell brut
no
probablement
a veure
i s'encomanen
de la manera més tonta
jugant
i qualsevol
qualsevol nen
pot tindre'n
això t'ho dic
perquè ja pràcticament
per acabar
et volia comentar
Josefina
d'aquests dies
de molt de contacte
amb els pares
i les mares
quins són els temes
o les preguntes
més habituals?
Quant de personal tenim?
Quanta estona
estan amb els nens?
Per què tan poca estona
els primers dies?
A veure
nosaltres som vuit persones
tenim una tutora per aula
i dos tutores de reforç
i jo com a directora
també dono reforç
el que passa
que aquests matins
només estem una hora
dues hores
venem a allargar
progressivament
i el telèfon
no para de sonar
gent que vol informació
perquè doncs
encara queden places buides
doncs bueno
tenim el que podem
jo ajudo el que puc
però la resta
doncs cada tutora
està amb el seu nen
són preguntes
que els pares
angoixen
quantes persones tens
en el moment de dinar
quan serem
quin tipus de dinar
donarem
si és un càtering
si és una cuina pròpia
és que el meu nen
té una intolerància
té una al·lèrgia
doncs no et preocupis
perquè nosaltres
doncs la cuina
ho podem demanar
és que el meu nen
ho vol molt triturat
cada mare
doncs
coneix una mica
cada nen
i cada família
i ells coneixes
però cada pare
el seu nen
és exclusiu
evidentment
és únic
i irrepetible
treu-li aquesta por
ja que era per acabar
no hi ha un altre
element en positiu
que volia fer referència
nosaltres
des del sistema sanitari
tenim l'organització
pediàtrica
que coneixeu bé
no
en la qual
apurà amb el nen sa
i algunes de les coses
que jo he explicat
dius
home
això ja ho fa
apurar amb el nen sa
sí
però jo no tinc cap pistola
per forçar tots els pares
que hi vagin
o sigui
no hi ha un mecanisme
d'obligatorietat
policial
que agafi
a totes les persones
que han tingut un fill
i que faci el rigor
que posin les vacunes
i que hi vagi
i que estigui
l'única sistema
universal
que ha funcionat bé
per poder
atendre
des de l'expectativa
de la salut
de la sanitat
pública
el control
del sistema vacunal
ha sigut les escoles
gràcies a l'escolarització
i a més a més
la facilitat
de fer-ho
i actualitzar
els llibrets de salut
gràcies a que
vam introduir
en nivell
de les
o sigui
dius
el que sí que és obligatori
és que a partir d'un altre
els crios són al col·legi
tant si vas allà
en tens 50
i els tens tots
si aconsegueixes
diem-ne
quietos
tots parats
aconsegueixes
que tots els crios
de 12 anys
en aquell moment
els hi poses
accés
a un tractament
o a una vacuna
o alguna intervenció
que per altra banda
quan surten
d'aquesta caixa
ja és impossible
perquè la dispersió
és la que és
i
cada casa
no estem tots
amb el mateix nivell
cultural
com perquè
els pares
entenguin
la necessitat
que el programa
del nen
és important
per totes aquestes coses
que estem dient
de les vacunes
el seguiment
la dieta
etcètera
del pediatre
de capçalera
de l'enfermera pediàtrica
de fer-los i tot això
quan entrem
en la llar
quan rebaixes
aquesta edat
d'escolarització
i incorpores
al llar
d'infants
podem fer extensiu
a tota l'edat
pràcticament
des del lactant
o des del primer any
aquesta fiscalitat
que realment
les mesures
que es recomenen
i que estan obligades
de vacunació
i de seguiment
sanitari
i pediàtric
del CRIU
es facin de veritat
perquè l'escola
s'exigeix
quan entren
a llar
d'infants
i us portin
la cartida
vacunal
si no
ja queda reflectit
allí
i hem de pensar
que hi ha
com dic
la nostra societat
és plural
i dins
d'aquesta pluralitat
hi ha nivells
socials
i nivells
de coneixement
i de formació
i de mentalització
molt diversos
i això
jo crec
que ajudarà molt
que realment
en aquests col·lectius
que s'escapaven
de la fiscalitat
i del programa
El Nen Sà
doncs quasi
ja
igual que els 3 anys
els 4 o els 6
quan van a l'escola
per obligació
vas allà
ho has de presentar
i per tant
la universalització
de tots els crius
dins del seguiment
de salut
del salut de l'infant
de fer
quan parlàvem
de socialitzar el nen
a través de l'espai
de la llar d'infants
no només estem parlant
que es relacionen
amb altres nens
sinó de totes aquestes coses
i moltes més
jo diria que
n'hi ha hagut aquí
damunt la taula
prou arguments
per continuar mantenint
aquesta resposta afirmativa
de si és important
i interessant
que el nostre fill o fill
a partir de l'anyet
doncs s'incorpori
a una llar d'infants
els arguments
són prou clars
i aquesta era una mica
la idea
però és un debat
que no haurem resolt
perquè hi ha
un sentiment
aquest sentiment
que és legítim
i normal
de defensa
de protecció
i de por
a tot
i sobretot
doncs clar
quan és una cosa
tan prouada
com és un infant
però
bueno
el destete
dit així
d'alguna manera
el destete
de l'alletament
que hi ha un altre alletament
que és aquest
també s'ha d'adonar
i nosaltres entenem
que això és molt important
i que es faci
i que es faci bé
progressivament
i no de cop i volta
d'aquí 15 anys
doctor Joan Mariatgera
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
Josefina Casany
en directora
de la llar d'infants
de la Rebassada
gràcies
per acompanyar-nos avui
i moltíssima sort
en aquest nou camí
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
gràcies