Comença el temps de la tertúlia.
Aquest matí de dijous comentarem l'actualitat del dia i de la setmana.
Avui, com dèiem, amb quatre persones vinculades a la política,
vinculades a quatre partits polítics a l'Ajuntament de Tarragona.
Avui ens acompanyen tres regidors i un exregidor.
Els regidors són Sergi de los Rios, d'Esquerra Republicana.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
Francesc Rigoma, del Partit Popular, primer tinent d'alcalde.
Bon dia, Quico.
També Agustí Mallol, de Convergència i Unió,
tinent d'alcalde de Medi Ambient.
Bon dia, Agustí.
Hola, bon dia.
I l'exregidor és Pere Valls, exregidor del Partit dels Socialistes.
Pere, també bon dia.
I ben ara.
Quatre regidors, quatre polítics, quatre persones vinculades a la política.
Avui per parlar, i en fi, és la tònica de tota la setmana,
de la gran notícia i de les conseqüències de la gran notícia
del passat cap de setmana, l'ascens del nàstic a primera divisió,
amb totes les repercussions que, en fi, que això pot generar
en diferents àmbits socials i de la vida ciutadana de Tarragona.
De totes maneres, ja abans de parlar de repercussions,
perquè avui, per exemple, en els informatius parlem de les repercussions
i de l'impacte que pot tenir en el sector de l'hostaleria i de la restauració.
En fi, com veuen tota la...
Com han viscut aquests dies intensos de tarragonisme i de nastiquisme
al voltant de l'ascens de primera?
Tenint en compte que, a més, la majoria, o pràcticament tots,
van al futbol i segueixen el nàstic.
Sergi, com va la ressaca?
És allò, encara, crec que estem en un moment d'acabar d'assumir, no?
Això que jo, personalment, creia que mai la vida viuria aquest moment
que estem vivint ara, realment.
Hi ha gent que diu que sí, no?
Jo, des de principi, temporada, veia que pujaria.
Bé, jo no ho veia, no ho veia ni de bon tros
i dubtava molt de viure un moment com aquest.
I la veritat és que, a mesura que vas veient les conseqüències
que va tenint tot això, fins i tot encara t'has d'anar passigant
per veure que realment és real, no?
Que això tira endavant.
Quan estàs parlant, doncs, del pressupost
que haurà de tenir l'equip l'any vinent.
Quan la setmana passava, s'anunciava, doncs,
que probablement ens enfontarem amb el Panathinaikos a la pretemporada, no?
Dius, mare de Déu, n'estic Panathinaikos, no?
Són coses d'aquelles que t'està trencant esquins.
Són estrany.
I bé, i després, doncs, ara el gran tema, no?
Que és tot això quina repercussió tindrà, doncs,
per la gent que vivim aquí a la ciutat de Tarragona, no?
És evident, doncs, que per el sector de la restauració i hostaler,
doncs, això és una repercussió directa.
Però jo crec que aquí el gran repte que tenim és que,
a part d'aquest sector, que és obvi,
que són els primers beneficiats d'això,
tingui altres repercussions,
com pot ser amb un increment del nombre de visites a la ciutat,
turisme, que automàticament comerç també se'n beneficia,
i tot el sector comercial amb la seva amplitud.
Per tant, que tot això ens reporti una millora de les condicions de vida
i, per tant, doncs, del benestar.
I com veig que l'Agustí Mallol m'està fent senyals,
que també té moltes ganes de parlar,
fins aquí la primera intervenció.
Poden intervenir com vulguin, eh?
Això no és un plenari.
Els hi recordo que...
Però el miti en aquest noi.
La llum vermella està encesa.
Eh, però això vol dir que estaves molt d'acord amb la llum vermella.
La llum vermella està encesa.
Sí, sí, això vol dir que poden parlar...
Tots els micros funcionen igual, eh?
A veure, jo seré breu.
D'entrada he de fer referència a una tertúlia
que es va produir aquí, ahir o abans d'ahir,
en la que un dels tertulians, no recordo qui era,
tampoc és el de menys, no?
Molt capficat amb les responsabilitats
que li pertoquen ara al Nàstic,
de cara a jugar un paper digne a primera divisió,
va dir, s'ha acabat, ja s'ha acabat l'alegria,
hem de concentrar-nos.
No, no s'ha acabat l'alegria.
Deia que ja s'havien acabat les celebracions.
Sisplau, que no s'acabi l'alegria
i que continuï aquesta febre tan sana, tan maca,
tan bonica que respira Tarragona,
que és una febre, que és una il·lusió col·lectiva,
que és positiva perquè fa goig veure
el nivell d'eterionització que hi ha.
És una febre que ha afectat absolutament a tothom,
grans, petits, joves, famílies, nens,
gent de tot color, de tot tipus de pensament.
I això, veure que estem units per aquesta il·lusió,
que evidentment es converteix en un repte
com ha estat l'ascens del Nàstic a primera,
és interessantíssim.
Conseqüències? Moltes, no?
D'entrada algú de l'Ajuntament, tampoc dir el nom,
em va dir que em reduiria el pressupost de turisme,
perquè diu, ara ja amb el Nàstic a primera...
Ja no cal, no?
La promoció ve per si sola, no?
Llavors ens va dir, no, home, tot el contrari,
tot el contrari, el que hem de fer és saber aprofitar
aquesta sinèrgia i que realment el fet de disposar
d'un protagonisme mediàtic tan important
com representa un equip de futbol a primera divisió,
el poder aprofitar tot el món que es belluga
al voltant del futbol, a nivell de seguidors,
a nivell de gent que es desplaça amb els equips,
a nivell de presència de la ciutat que recolza l'equip,
jo crec que és importantíssim, no?
És un pas esportiu,
però és un pas referencial per a la ciutat,
i una ciutat que vol aspirar a ser reconeguda
no pot renunciar en cap aspecte,
i lògicament l'esportiu mancava, no?
I ara ja tenim un equip a la màxima categoria espanyola
i per tant estarem en condicions de compartir
aquesta glòria, aquest protagonisme
que dona el jugar en aquesta categoria.
En conseqüència, des de la perspectiva de patronat de turisme,
que ara puc, com a responsable que soc,
el que hem de fer és preveure
i analitzar bé aquest fenomen
i intentar això, intentar adoptar totes aquelles accions
que vagin en la línia d'aprofitar
fora aquesta sinèrgia,
perquè afortunadament Tarragona, a part del futbol,
té moltes altres coses que es poden ser descobertes
des de la presència del Nàstic a primera divisió.
Per tant, és un nou canal
que hem de tenir ben definit
i que hem de saber aprofitar.
És una oportunitat.
Ara parlarem més d'això,
perquè els hotelers estan, en fi, contentíssims.
Ja preveuen que més en temporada baixa,
perquè recordem que tindrem cada 15 dies futbol,
visitants, que vindran a l'hivern...
Trencament d'estacionalitat, que és un dels objectius.
A veure, Agustí.
Bé, jo estic d'acord amb els dos companys,
evidentment amb la seva intervenció,
però jo crec que hi ha alguna cosa més, no?
La força, diríem, de Tarragona
que ha tingut a través del Nàstic, no?
No només el que és la ciutat,
el que és la nostra capital,
sinó tots els pobles de l'entorn, no?
Arreus a la nit hi havia més de 150 persones d'arreus
a la plaça del Prima, banderes del Nàstic,
Torre d'Embarra, Altafulla.
En aquest moment hi ha més de 24 penyes.
Vam començar amb 14 penyes.
Ara s'està constituint una penya a Cambrils,
a la Secuita.
Ara ens han dit a Torre d'Embarra.
Estem treballant per una altra penya a Reus, precisament.
Vull dir que nosaltres l'objectiu, una miqueta,
diríem, els que estem envoltant i col·laborant i treballant,
parlo de la Federació de Penyes,
intentarem passar, quan comenci la primera divisió,
més de 40 penyes, no de més a Tarragona i Barris.
Però aquesta col·laborant...
Ara, l'Agustí, permeti-me una broma,
ja no el presentarem com a residu de Medi Ambient,
sinó com a president honorífic de la Federació de Penyes.
No, no, per mi és una satisfacció.
Però bé...
No, no, per això ho he dit, per això, sí, sí.
No, evidentment aquest dissabte es fa la nit de les penyes
i més de 500 persones hem tingut que tancar
perquè no hi ha cap més gent.
I ha sigut una previsió que no ens esperàvem.
Farem un reconeixement
al Joan Maria i a l'entrenador,
vull dir, els dos pilars
i el rest de la directiva,
farem altres coses,
però jo crec que quan vas a Bona Vista,
vas a Camp Clà i veus camisetes d'enlàstic,
ahir estava jo al César August,
nens amb 4-5 anyets amb la camiseta d'enlàstic,
hem de ser, vinguem, ministrar,
diríem, aquesta alegria
o aquest sentiment que hi ha a la nostra ciutat.
Com l'hem d'administrar?
I hem de ser coherents.
Jo estic convençut
que fent les coses bé es podem mantindre,
tenim opcions de mantindre.
Però hem de preparar la ciutat per tot,
per mantindre's
i per el que pugui passar.
I no deixar que aquest sentiment
o aquesta col·lectivitat
de força
o d'il·lusió
a la ciutat
i amb el gnàstic
no quedi, diríem,
marmada
el mes de novembre
o el mes de gener.
Baixéssim una miqueta
el que és el pistó,
com diuen els serrallancs.
Però aquí m'agradaria recordar
i sincerament me sap molt de greu
no haver estat a la plaça de la Font
amb persones,
per exemple,
a la Mexicar,
el cel sigui,
Fermí Morera,
aquell periodista que va morir jove,
gent que van morir joves
i la seva il·lusió
era veure el gnàstic
a primera divisió.
Va estar uns anys
quan va fer el centenari
a la Mexicar
o el Fermí Morera
que ens va deixar
fa uns anys
gent jove
que la seva il·lusió
era veure el gnàstic a primera divisió.
També hauríem de fer alguna cosa
i l'altre dia
amb la Federació de Penyes
tenim una reunió
amb el bisbe,
amb l'amic Pujol,
d'aquell dia
que creiem
amb el Joan Maria Andreu,
amb la Junta,
de fer
una missa
a la Catedral de Tarragona
per tots els difunts
del gnàstic
perquè jo crec
que també es mereixen
un petit recordatori
i un petit homenatge.
Jo crec
que han de tocar
totes les vessants
i aquesta és una vessant
sincerament
molt,
molt d'allò.
I jo
el primer que vaig fer
quan vaig veure
l'amic
Pere Valls
que es va m'abraçar
li vaig dir
i el pare?
Perquè el seu pare
va ser, diríem,
el meu tutor.
Jo estava
a la secció de l'atisme,
el seu pare era
el responsable
i vam estar molts anys
i el pare del Valls
era com un pare
per naltos
que érem joves
i ens acompanyava
a tot arreu.
El primer que li vaig preguntar
era pel pare
com ho havia vist
i potser el seu pare
hauria pogut estar a l'àstic
i no va poder
bastant des de casa.
Vull dir,
aquestes anècdotes
ho neixen
famílies,
ho neixen persones.
Han estat uns dies
de moltes emocions
i de molts records personals.
A veure, Pere,
tot el tema
de les...
Parlem de futur,
parlem de repercussions.
Com hem de gestionar
tot això
que et senys ve al damunt?
Jo em penso,
amb el fil
que deia el Francesc Ricomà,
que és que,
d'entrada,
tot això que estem dient
ho hem vist
per la televisió,
pels papers
ho hem llegit,
però encara no ho veiem.
És a dir,
fins que no tinguem
el calendari fet,
allò que el mes que ve
faran el bombo
que ells fan al sorteig
i diuen
tal dia ve el Barça,
tal dia anem al camp d'aquests,
l'altre dia ve el Madrid.
Quan veiem tot això,
llavors ens ho podem
començar a creure,
ho dic una mica
perquè tot això
sembla que sí,
però encara és molt nou
tot això.
Però jo m'agradaria,
a veure,
la repercussió
que té això
tampoc no es troba
el primer any
ni el segon.
Això és com una llavor
que amb el tema
es va fent.
Això que deia
dels diners
del Patronat de Turisme
és veritat
que el Ginàstic
ens en farà molta
de propaganda
de Tarragona,
potser jo diria
que és el que ens en farà més,
no l'únic,
però és el que ens en farà més.
I clar,
ho ha de fer bé
perquè si no
em farà riure.
Llavors vull dir,
a veure,
també és molt cruel
tot això,
no?
Però,
mireu,
ara és un exemple
una mica molt extrem
i molt,
potser no és exacte,
no?
Però,
per exemple,
a l'Ajuntament de Barcelona,
a l'exterior,
poca propaganda legal,
ja té el Barça.
Clar,
va,
va,
aquest va per a l'estranger,
no?
Vull dir,
és aquest el model,
aquest és l'exemple,
no?
És a dir,
o l'Ajuntament de Madrid
o l'Ajuntament de València,
vull dir,
aquest tipus d'Ajuntaments
que tenen equips
de futbol,
no d'altres esports,
vull dir,
jo,
sap bé ho diure així de clar,
és el futbol això,
els altres esports
no arriben aquí,
amb aquests nivells,
pel que sigui.
és a dir,
si això ho fem ben fet,
ens pot ajudar molt,
és a dir,
enganxat amb el nàstic,
jo crec que hem d'enganxar-ho tot.
Enganxar la ciutat.
Sí,
i tot el que ens interessa
que surti
de publicitat,
per entendre's,
eh?
Però el fill d'això
que comenta el Pere Valls,
perquè és un tema de debat
aquesta setmana de les tertúlies
i amb declaracions
que ha fet el president
Andreu i altres,
el tema de la samarreta,
del nom,
de mantenir el nom
com sigui,
de la samarreta,
això seria bàsic,
encara que hi hagués també
una firma,
perquè ja sabem
que hi ha empreses potents
interessades en patrocinar.
Vostès com ho veurien?
Jo crec que això és veritat,
però per mi és més important
agafar un diari,
el que sigui,
cada dia,
que parli de Tarragona
i parlar del futbol de Tarragona.
Això ja ho hem vist aquests mesos.
Diaris d'informació general
que han dedicat mitja pàgina
o pàgines senceres
a parlar del futbol
que es fa a Tarragona.
I això és parlar de Tarragona.
Sí, però jo et pregunto
per la samarreta.
10 segons.
Seria important,
seria bàsic.
Més diaris de l'Estat
parlen més del nàstic
que diaris
i a vegades parlen del nostre país.
L'esport,
durant els últims mesos,
donava dos ressenyes
que no s'esperaven
i el Mundo
i l'As,
el Marca,
que són diaris.
Llavors,
això ho veu sempre.
I a vegades dius
on t'ha estat a Tarragona?
Formem part del país de Catalunya
o no ho som catalans nosaltres?
Però veurem diaris.
Si eren al dinyo
se canvia a l'arracada.
Pàgines sencera.
Si el Eto'o
s'ha comprat unes botes roses.
Pàgines.
i el gimnàstic allí
barallant-se
no arribarà.
Però ho hem de dir
que tampoc ens han tractat
no ens han tractat
com ens mereixia.
A veure,
però anem per pares
perquè això ens portarà
a la polèmica també de TV3.
El tema de la samarreta
del nom,
de la imatge.
Jo crec que el nom
de la ciutat
des que el moment
en què estàs en primera
a nivell de premsa esportiva
el tens garantit.
Altra cosa és la proporció
que aquí hi és un debat a part.
El tens garantit
perquè el futbol
arrossega prèvies,
arrossega partit
i arrossega postpartit.
Això vol dir que pràcticament
al llarg de la setmana
tens el nom.
Però això no és
ni molt menys
incompatible
en relació
amb el que deia el Pere
amb que el gimnàstic
segueixi portant
el nom de la ciutat.
Perquè jo crec que
el gimnàstic i la ciutat
han format
una simbiosi perfecta.
I l'han format perfecta
perquè han anat units
en moments delicats.
I aquí és on es veuen
també les inquietuds.
El gimnàstic i la ciutat
han anat de la mà,
han superat fases
molt complicades
i la ciutat i el nàstic
han aconseguit arribar
allà on tots somiaven
que era la primera divisió.
En conseqüència,
crec que la ciutat
ha de ser present
en el gimnàstic
i la millor manera
que sigui present
és que segueixi portant
el nom a la samarreta.
Òbviament que el gimnàstic
s'haurà d'espavilar
i ens haurem d'espavilar tots.
A fi,
afecta d'obtenir recursos
i de poder tenir un pressupost
que si s'avisca
no és vital
perquè segon
el pressupost del nàstic
era el 17è
però sí que està clar
que poder tenir una garantia
i un reforç econòmic
sembla que garanteixi
més possibilitats d'èxit
en la competició.
I llavors serà qüestió
de trobar la forma
de compatibilitzar.
Però d'alguna forma
jo crec que els ciutadans
de Tarragona
estan molt identificats
amb les lletres,
amb l'anagrama,
amb les zones
i que d'alguna manera
o altra aquest símbol
en el que tots ens hi trobem
hauria de seguir
pertanyent a Tarragona.
D'altra banda,
i acabo,
també el futbol
a nivell d'atractiu turístic
és com tot,
s'ha de fer marca
i de moment
estem a la plataforma
per poder fer marca
però òbviament
hem d'aconseguir
que aquesta llavor
vagi germinant
i que el nom del nàstic
s'associïa directament
amb una ciutat esportiva,
amb una ciutat
que té un club,
amb una ciutat
que es volca darrere del club
i amb una ciutat
que és referent
i per això necessitem
òbviament
més temporades.
A mi el que m'agradaria
és quan viatges
i vas por ahí
i veus nanos
a Àfrica,
Amèrica,
amb samarretes
del Barça,
del Madrid,
algun dia en veig
també del Màstic.
Això ja es demana molt,
potser.
No, no, d'acord,
però és la diferència
de la marca
a no tenir marca.
I això és un procés
que hem de ser conscients
que és molt dificultós,
que és molt lent,
però s'ha de començar
i ara jo crec
que ens hem posat
en la polpolis position
per almenys
començar-hi a caminar.
A veure, Sergi.
Jo crec que
la promoció
de la ciutat de Tarragona
a través del Nàstic
és independent
de si l'equip
portarà o no
portarà el logotip
a la samarreta.
Crec que
en aquests moments
quan es parla Nàstic
automàticament
això ja està associat
a Tarragona.
A més sona bé, no?
Sona simpàtic
fora de Catalunya
el nom de Nàstic.
Jo, per tant,
crec que està garantit
independentment
de si es porta
el logotip
de Tarragona
amb les ones
a la samarreta.
El que jo crec
que en aquests moments
aprofitant
que el projecte Nàstic
és un projecte atractiu
crec que
hauríem d'aprofitar
perquè també
molt de capital privat
que fins a aquest moment
poder
no ha estat
tot el que hagués
hagut d'estar
al costat del club
i no me refereixo
a aquelles empreses
o aquelles entitats privades
que realment
han ajudat
amb el Nàstic a segona.
Ara és l'hora.
i jo entenc
que tots els ajuts
publics...
Fas referència
a empreses del polígon petroquímic
bàsicament o no?
A totes.
Ho dic perquè Raúl Font
com a tinent
d'alcalde esport
es va queixar
i va lamentar dimarts
en aquest programa
que aquí faltava potser més...
A veure, aquest és el cas
més clar,
més evident,
perquè allò,
com aquell que diu,
la implicació que tenen
amb el territori
aquestes empreses,
coi,
ara no m'agradaria aventurar
però jo crec que un percentatge
altíssim dels ciutadans
i ciutadanes de Tarragona
treballen
a l'empresa química
de manera directa
i indirecta
deu ser un percentatge
enorme.
I vivien tots d'això.
Exacte.
No, no,
això, perdona,
això és els que hi treballen
però després
tot el que penja
doncs...
Per tant...
200 empreses...
Però estaríem d'acord
en què s'hauria d'implicar més?
Ho dir perquè...
No, no, jo on anava és
que
si bé el Nàstic
ha rebut un ajut públic
a través de l'Ajuntament
en moments difícils
que és com s'havia de fer
allò
fins i tot
doncs en el moment
que es va fer
la compra de l'estadi
que en aquell moment
era del Nàstic
i va passar a ser municipal
allò que va ser
el moment clau
és a dir
el Nàstic en aquells moments
estava a l'UBI
però a l'UBI
en un estat
límit.
L'alternatòria.
Exacte.
Per tant,
si bé és bo això
també ara
hem d'aprofitar
el moment
que el projecte
Nàstic
i parlo de projecte
tot en global
és
des del punt de vista
d'inversió privada
és atractiu
a què entri
a què entri
tota aquesta inversió privada.
I que es retirin
una mica l'Ajuntament
o els diners públics.
A veure
quan més privat entri
no caldrà tant
a l'ajut públic
i aquí crec que és
on hem d'intentar
la implicació
de la iniciativa privada.
Agustí.
Jo si em permets
un segon
bueno 10 segons
ahir jo estava recollint
un premi
i 30 seran també.
No, i un premi
que el conseller
de Medi Ambient
el company
i amic Baltasar
donava
va donar
més de 70-80 premis
ajuntaments
empreses
entitats
i escoles
que havien
durant l'any
fet els deures
bé en temes
mediambientals.
Nosaltres ens van donar
un premi
honorífic a Tarragona
pel projecte
de la caserna
de la Guàrdia Urbana
perquè és un projecte
sosteniblement parlant
ecològic
que ens donaven
i a l'acabar
vull dir
hi havia gent de Barcelona
i tot Catalunya
i a l'acabar
el Baltasar
quan vaig pujar dalt
em va dir
dir-li a l'alcalde
es felicito
per estar al Nàstic
a primera
i li faia
home
amb el discurs
digue-ho
perquè així
ens aplaudeixi
va ser una broma
quan va a refugir
no
l'estratègia
mallol
i això ho dic
públicament
i em va fer il·lusió
que diu
tres coses
va parlar de la sostenibilitat
va parlar del futur
del país
i vull felicitar
que aquí hi ha
el company
senyor Mallol
perquè l'estic
ha pujat a primera
i l'auditori
de la Caixa
ho dic sincerament
igual que jo
soc una mica
anticapital
i una mica
antivarcelonista
és la mèdula
ja ho sabem
una mica
és la mèdula
va aplaudir
amb el nàstic
a l'estic
a l'estic
el mallol
els va aproximar
és la referència
que segurament
hem d'aprofitar
a part de pujar a primera
que el nom
sona bé
jo crec
el Quico
que està a Madrid
ho pot constatar
el Sergi
que està al Parlament
jo vaig estar
al plenari
de les resolucions
del debat
de l'estat de la nació
el dimarts
a la tarda
i va ser un clam
de felicitacions
també va aplaudir
el congrés
veia que se'ls il·luminava
la cara
amb el nàstic
i els dissonava
musicalment
bonic
compte
tinc un company
que és director
d'un equip
que pot també
arribar a pujar
i
ja estava
el bigoti
em va donar
la Nora Bona
jo molt
cavallerós
li vaig dir
que també
li desitjava
el millor
però sí que és cert
que el nàstic
genera
simpatia
perquè
una ciutat
petita
una ciutat
entranyable
una ciutat
amb personalitat
un equip de futbol
que puja a primera
un històric
que pot acreditar
una trajectòria esportiva
important
com a club de futbol
i en altres
branques
i això sempre
és ben vist
llavors
escolta
amb aquest món
res sobre
i tenir aquesta
predisposició
d'apropament
per part de gent
que no és de Tarragona
doncs jo crec
que és
un element
positiu
i sobre
el de l'indústria química
que des abans
que hi ha vingut
amb algunes tertúlies
de fa mesos
això ho anava dient
jo també
això ho ha dit
molta gent
ara que arriba
el moment
d'estar primera
però el problema
de l'indústria química
10 segons
és el segon
si no ho farà
ara ho hem de fer
com que depenen tots
per exemple
la majoria
10 xèmiques
a l'Unió en Carvall
depèn una mica
a Estats Units
rep solda a Madrid
vull dir
aquí ha de ser
l'associació empresarial química
que es té que assentar
i per percentatge
que has dit
l'EQT
cada empresa
ha de donar
aquests milions
de pessetes
pel gimnàstic
perquè individualment
ja van donant
jo et puc dir
que a empreses
una ha donat 6 milions
l'altra 5
si anem a mirar
el que ha donat
l'indústria química
l'altre dia
em van dir des del club
que arribaven
sobre els 50 milions
de pessetes
això
entre tots
uns, els altres
potser és una qüestió
que no es nota
o que el ciutadà
no ho percep
jo crec que aquí
el que té que ser
l'associació empresarial química
donar la sensació
o agafar el president
del gimnàstic
donant un taló
de més milions
dels 50
més per amunt
i d'escolta
l'associació empresarial química
perquè els ciutadans
percebem
aquesta implicació
de l'indústria química
no només a nivell laboral
o econòmic
sinó també a nivell
a veure
Pere
amb això que deia
el francès Ricomà
que som simpàtics
que quedem bé
és que hi ha una cosa
per bé i per mal
i ho dic
i no sé si és
bo o dolent
però jo em penso
que s'ha de dir
és que no som de Barcelona
ho dic
ara comencem a bé
ara ens comencem a sentir
avui hi ha un front
ens comencem a sentir còmodes
un moment
jo no sé
jo no sé
jo no sé
si això és bo o dolent
perquè els que ens
a veure
a veure
els que
amb aquells
a veure
amb aquells que
no no
deixeu-me'n
jo no parlin tots
jo l'hora
perquè això
si ho deixo aquí
és incomplert a la frase
vull dir que així de clar
i això pot tindre repercussions
és a dir
el fet de no ser de Barcelona
pels que no són d'aquí
és a dir
per aquests amics de Madrid
que ens feliciten
o de fora
no sé si
es pensen
que som menys catalans
perquè no som de Barcelona
vaig per aquí
eh
vaig per aquí
jo crec que això no és veritat
en tot cas
no
però ho dic
ho dic perquè
jo m'he trobat
amb
no amb el futbol
sinó amb l'al·latisme
a la Federació Espanyola
i és molt més fàcil
entendre'n
perquè ells ho volen
directament
que si passo per Barcelona
ho dic així
ho deixo aquí al damunt
i no vull dir
que els de Barcelona
es tractin sempre bé
ho deixo aquí al damunt
perquè les coses
és això el que estic dient
és això el que estic dient
però
jo crec que és una identificació
amb els dèbils
i a nivell
igual que en el seu moment
el Numanse de Sòria
com a ciutat molt petita
va veure molt bé
i a nivell de futbol
el Barça
és el gegant
i llavors que a l'entorn del Barça
neixi
o hi hagi un altre equip
que estigui allà
doncs genera
aquesta empatia
i no sé si això
que he dit
se m'entén bé
perquè tampoc vull fer
aquí una mena de patriotisme
d'aquest petit
perquè no és així
però això també és un fet
que pesa
és un element
que hi ha aquí al mig
en quant a les empreses químiques
home
a veure
oi que portem Tarragona aquí
o portem aquí
a la samarreta
el que volem visualitzar
o sigui
on es visualitzaria més això
és que portéssim el nom
d'algú d'aquests aquí
llavors estaríem tranquils
mentre això no passi
no es veu
per molt que ho expliquin
per molt que no sé què
és això el que estem dient
és a dir
el gimnàstic
hauria d'anar associat
a Tarragona
i amb alguns senyors d'aquests
o a tots
no ho sé
perquè clar
ahir vam llegir
que hi ha dues empreses
de fora de Tarragona
interessades
és igual
potser n'hi ha més
a mi em sembla bé
que els de fora
s'interessin
per allò de Tarragona
però a mi m'agradaria
que els d'aquí també juguessin
després el gimnàstic
farà el que li convindrà
perquè evidentment
ha de mirar
qui pagui més
o qui pagui més
o potser la durada
del contracte
jo què sé
hi ha més coses
jo amb això també
volia comentar
això que dèiem ara
de les felicitacions
és un fet comprobable
que aquests dies
tots nosaltres
i estic convençut
que moltes de les persones
que ens estan sentint
han rebut trucades
allò de família
de fora de Tarragona
de companys
o de gent
que has anat coneixent
això que li passava ara
a Francesc Ricomà
al Congrés de Diputats
jo al Parlament
encara no
perquè aquests dies
a l'avent
i a la campanya
al referèndum
no n'hi ha sessions
al Parlament de Catalunya
però ja van enviar
els SMS a la tarda
estaven arribant
de companys
a molts partits polítics
diferents
per tant jo crec
que això
això ha estat una
bé
ha estat una reacció
d'aquelles
de simpatia
cap al nàstic
amb el tema
Barcelona
o Madrid
o no sé
jo estava més cap aquí
que l'efecte
que va tenir
el Numància
en la seva època
doncs que tothom
queda simpàtic
doncs perquè
bé
era dèbil
i tal
una mica
pot passar el mateix
però també
i ara amb el que diré
l'Agustí se m'enfadarà
que també és de l'Espanyol
hi ha molta gent de Catalunya
que diu
jo prefereixo el nàstic
com a segon equip
són gent del Barça
són gent del Barça
de fora de Tarragona
prefereixo el nàstic
com a segon equip
de Catalunya
que no pas a l'Espanyol
i això també
t'ho van repetir molt
aleshores també
es produeix això
de recanvi
del segon equip
del país
ja ho he dit
que t'enfadre
jo dic el que diuen
a veure
l'equip de l'Espanyol
el van formar
catalans
autèntic catalans
i ara ja comencem
en un debat
i el Barcelona
el va formar
aquí
el va formar
el Barcelona
ara som el tercer
el nàstic
és el tercer equip
del país
de Catalunya
i ara
el proper objectiu
és desbancar
l'Espanyol
del segon
deixem recuperar
una cosa
que dèiem al principi
sobre l'impacte
en el sector
de l'hostaleria
la restauració
del turisme
perquè ahir
fent la informació
que hem anat comentant
els informatius
de Tarragona Ràdio
recordàvem
que la majoria
de rivals del nàstic
a més són de ciutats
és a dir
tindrem aquí
19 partits
la majoria dels 19
són de ciutats
relativament pròximes
amb la qual cosa
això m'imagino
Francesc
des del punt de vista
del patronat de turisme
estem parlant de ciutats
com Saragossa
Pamplona
el País Basc
València
Madrid
Barcelona
que són ja d'un mercat
que turísticament
és el que més interessa
a Tarragona
i òbviament
quan promociones
quelcom
el que has de fer
és primer donar
a conèixer
el mercat
que tens més proper
per la facilitat
que suposa
poca distància
a l'hora de desplaçar-se
a més tenint en compte
que a Tarragona
a nivell de ciutadans
d'habitants
d'aquest mercat
estem parlant
de molts milions
amb la qual cosa
jo crec que ha de ser
una prioritat
i així ho estem fent
des del patronat
a més va per la línia
del que comentàvem abans
d'aconseguir trencar
l'estacionalitat
de Tarragona
perquè Tarragona
és molt més que sol i platja
i el nostre segell
insígnia
es pot ser visitant
a l'època de l'any
i després reforça
aquell aspecte
fonamental
per trencar
l'estacionalitat
que és definir
una ciutat
com a ciutat
de turisme
familiar
de turisme
urbà
de turisme
de cap de setmana
i el futbol
és cap de setmana
en conseqüència
jo crec que
combagant
amb el que ha dit
el Sergi
que la promoció
de la ciutat
és una cosa
i que el Nàstic
estigui primer
ajuda
però és una dinàmica
diferent
jo crec que
hem de ser capaços
de valorar
de posar en valor
i de saber
aprofitar
aquesta oportunitat
que reforci
la promoció
de la ciutat
en la línia
del que Tarragona
es mereix
que és que tinguin
flux de visitants
permanent
al llarg de tot l'any
potenciar
els caps de setmana
a més a més
proseguint amb això
molts
de la gent
de Pamplona
de Saragossa
de Madrid
de tota aquesta zona
de Lleida també
però en aquest cas
tenen apartaments
de Solou
i potser a Tarragona
hi venen poc
o no han vingut mai
o gaire mai
perquè van a la platja
és a dir
aquests
encara ho tindran més fàcil
perquè ja saben on van
el que passa
és que
tenien només l'excusa
de l'estiu
ara hi haurà
la possibilitat
que alguns
doncs
diuen
sí sí
ja sabem entès
això
ja hi anem
també ho tindrem fàcil
i per altra banda
jo em penso que
també hem d'obrir
és a dir
hem de donar a conèixer
i això és normal
doncs la ciutat
més avall
perquè més avall
potser no ve en tant
però bueno
aquí hem d'apretar tots
i tu sabies que
el club gimnàstic
i la ciutat
és l'únic club d'Espanya
i l'única ciutat
tu vas a Barcelona
vas a l'Espanyol
vas a Saragossa
i només criden el nom del club
i que és l'únic club
de l'estat espanyol
que va lligat
la ciutat
amb el club
que voti Tarragona
que voti el Nasti
i en canvi
no no no no
hi ha un sentiment
de Nasti
banderes de Tarragona
n'hi ha en un món
al camp
ves a Barcelona
ves a l'Espanyol
ves al Madrid
quantes banderes
hi ha de la ciutat
cap o ningú
o sigui
que això també és algo
sociològicament estudiar
no?
no ens queda temps
en la tertúria
però estava pensant
en el tema dels visitants
que clar
el que seria prioritari
i des d'això
l'Ajuntament també haurà d'ajudar
a ampliar les grades
encara que sigui de manera provisional
i cap i cap al camp
més gent podrem portar
mentre tinguem el nou estadi
és prioritari no?
s'han d'ampliar les grades
això és urgent
i sobretot
allò que sempre deia
donar el tom
3 mesos
pel perímetre de l'estadi
a finals d'agost
s'ha de fer
dos mesos
tenim dos mesos
finals d'agost
és el primer partit
ho dir perquè podem tenir
una capacitat limitada del camp
i per tant que la gent de fora
no pugui venir
no podem admetre
la potencial demanda
i això seria una
això seria una llàstima
sí
de 4.000 persones més
la previsió de fer
unes grades supletòries
estaríem parlant
de 16.000 localitats
això vol dir
que el camp nou
amb 16.000
quedarà petit
que és la capacitat
més o menys prevista
pel camp nou
sí però jo crec que quedarà petita
en fi
això ens portaria
a un altre debat
no podem deixar
aixafar terra
perquè escolteu
mirem
els camps de primera divisió
a excepció dels grans
acabem
els aforaments que tenen
senyors continuen la tertúlia
poden continuar la tertúlia
fora d'antena
estarem encantats
Agustí Ballol
Pere Valls
Francesc Ricomà
Sergi de los Rios
gràcies a tots quatre
per haver compartit
aquests minuts
amb els ullens de Terraona Ràdio
i fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia
gràcies