Fins demà!
Avui la mirada la compartim amb un periodista tarragoní que feia temps que no sovintejava els estudis de Tarragona Ràdio per raons estrictament professionals,
perquè d'un temps cap aquí el tenim treballant fora de Tarragona. Es tracta del periodista tarragoní Javier Balló. Javier, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. El tenim treballant fora d'aquí perquè en l'actualitat és el director de Canal Blau de Televisió, una televisió local que abasta tota la zona d'Andalgarraz, no, Javier?
Correcte, correcte.
És així, doneu cobertura a tot el que és...
Tot el garraf i ara amb la TTT també donarem cobertura, si això de la TTT acaba arribant d'una vegada, també al Baix i a l'Alpenadès.
Llavors li preguntava al Javier, dic, escolta, per exemple, Vilanova també té les seves coses, els seus vicis, les seves virtuts, com a totes les ciutats mitjanes, com ara Tarragona, exactament igual, no?
Sí.
A vegades ens pensem que Tarragona és especial per allò bo i dolent.
No, no, no, també té coses bones i coses dolentes Vilanova. I a més, a més, la societat vilanovina, tot i que és una població més petita que Tarragona, té pràcticament la meitat.
Que Déu-n'hi-do com ha crescut.
Sí, sí, està creixent a un ritme increïble, no? Perquè hi ha tot un procés de febre constructora i hi ha molta gent de Barcelona que està buscant indrets d'aquests propers, amb bones comunicacions per tal de sortir de Barcelona.
I d'això se n'està aprofitant moltes poblacions del que diuen cinturon de Barcelona, però també d'aquesta segona corona, de la qual forma part el garraf i està creixent de forma bàrbara, no?
Cada any s'assumen uns 5.000 habitants i aquest ritme, si no frenen, pot ser que arribin a un número molt important, no?
En aquests moments, però, deia, és la meitat, és la meitat aproximadament d'estem a 65.000 habitants, o que és Vilanova, eh?
Després ja hi ha la suma d'altres poblacions del garraf, com és Sitges, etcètera, i que et fan arribar a una població ja com és la Tarragona, no?
De 120.000, 130.000 habitants. Però jo he trobat moltes similituds, moltes similituds a nivell de societat.
És una societat, per exemple, un exemple que es veu molt clar és com fan les festes, eh?
Vilanova fan les festes.
Són molts festeros, eh, allà.
Però Vilanova, tret del carnaval, que és molt més sonat que el d'aquí, té una festa molt similar, molt similar.
Amb tot un ritual també molt marcat, no?
A la nostra, no?
I les festes, encara que pugui ser per algú, pot considerar que és un fet anecdòtic, no ho és.
Digue'm quina festa tens i et diré com ets una miqueta, no?
I en aquest sentit, doncs, he trobat moltes similituds, sí, sí.
D'això que dius de la festa també es diu, digue'm quins polítics et governa.
Sí.
Jo et diré com és la teva societat.
Jo diria que si aquesta màxima la féssim extensible a la situació actual de tot Catalunya,
si vingués algun extraterrestre de fora diria, no sé exactament com és aquesta societat catalana.
diversa, d'entrada, molt diversa.
Molt diversa.
Cosa que és positiu.
Des del punt de vista social, des del punt de vista polític i d'articular un govern que sigui operatiu, ja ho veurem, no?
Però des d'aquest punt de vista social és bo que sigui diversa.
És una societat diversa i, a més a més, jo crec que cada cop serà més democràtica.
perquè si el que fem amb posar el vot a l'urna és obligant a posar-se d'acord els partits polítics,
segurament, segurament que farem una societat més democràtica.
Jo entenc que els partits vulguin estabilitat, ara ho diuen així, parlen d'estabilitat,
en realitat el que volen és el màxim poder possible per tal d'aplicar els seus programes,
a més a més és lògic això, però tal com estan les coses al nostre país,
sembla ser que això serà durant bastant de temps força complicat, no?
I jo sempre soc un dels que he pensat que quan obligues a pactar la gent,
segurament que fas una miqueta l'invent més democràtic, no?
Jo recordo que dies abans de les eleccions, òbviament, hi havia tertúlies a tot arreu
i també ens escoltàvem les emissores de Besnacional
i determinats tertulians o tertulianos falagaven a Catalunya en un sentit,
en el sentit d'aquesta pluralitat de partits polítics,
el fet que després d'unes eleccions s'estiguessin parlant de coalicions o de pactes,
no dues formacions polítiques o tres, sinó fins a quatre o cinc formacions polítiques,
clar, això en altres zones de l'estat espanyol és impensable,
ja falagaven aquest aspecte, no?
Que a vegades aquí diem, clar, és que som tants que després veuràs tu a l'hora de formar govern,
això també és una qualitat, segurament.
Jo crec que si es fa bé, perquè tampoc no podem caure en allò que diuen l'estil italiano,
la italiana, que a vegades aquestes coses ho han fet molt malament,
però si es fa bé, jo crec que és bo pel que estava dient abans,
és a dir, jo crec que d'alguna manera aprofunditzem molt més la democràcia
i a més a més també fem els governs més diversos.
Si un govern tingués suficient suport parlamentari, un partit vull dir,
si tingués suficient suport parlamentari, segurament que aplicaria només el seu programa
i el seu programa, per molt divers que vulgui ser, mai serà tan divers
com si han de pactar dos o tres programes per tal de formar un govern.
Dic dos o tres perquè és el que en aquests moments s'està plantejant aquí, no?
I l'abstenció? Com la valores tu?
Perquè, clar, això de l'abstenció és com els resultats de les eleccions,
cadascú diu la seva.
Sí, però tots van per una mateixa línia, és cert, quan la gent s'absté
i ara hem tingut un avís, però jo crec que l'avís més important va ser l'anterior,
que va ser l'estatut, que l'abstenció encara va ser, i perdoneu l'expressió,
molt més bèstia, jo dic bèstia perquè són d'aquesta manera.
Jo crec que sí, que hi ha un distanciament, com diuen la gran majoria,
i aquest distanciament, d'altres maneres, jo soc dels que crec que no tan sols
tenen la responsabilitat dels polítics, jo crec que també aquest distanciament
tenim part de responsabilitat els mitjans de comunicació,
que els polítics, és possible que han donat peu,
però moltes vegades els mitjans de comunicació s'han recolzat excessivament
amb la part més circense del que és la política,
i això ha fet un ambient com el que hem viscut en aquests tres últims anys,
el tripartit, el tripartit de comerç errors, no dic jo que no,
però sí que és cert que de vegades aquests errors s'han magnificat
per interessos polítics, però a vegades també interessos mediàtics,
d'una forma tan bàrbara que el que s'ha aconseguit és que han distanciat
encara molt més el que és la gent de la pròpia política.
Per tant, jo quan es fa el discurs fàcil de dir
és que no vaig a votar perquè aquests polítics,
em tots són iguals, etcètera, etcètera, etcètera,
jo també crec que hauríem de fer algunes reflexions
als que es dediquen a això d'explicar les coses.
Si t'hi fixis en un dels comentaris generalitzats de molts ciutadans,
és que només es dediquen a tirar-se els trastos, a parlar,
però no expliquen programa, no expliquen contingut de programa.
És el que tu deies,
probablement els mitjans o bona part dels mitjans
s'han dedicat més a recollir el titular,
l'escena aquella més impactant al circ, com bé deies,
i no pas el contingut, que n'hi ha.
Sí, però tots sabem que si dediquem espais només
a donar a conèixer els continguts,
les audiències també serien les que serien.
Per això dic que a vegades tots es movem
amb una línia tan d'hipocresia,
i estic parlant dels ciutadans, dels mitjans,
i en aquest cas també dels polítics,
que fa que disfassem excessivament les coses.
Allò del llenguatge políticament correcte?
Correcte.
Que se n'abusa un llenguatge?
I ara això que deies tu a l'extensió,
però toca dir això, no?
La culpa és dels polítics,
perquè resulta que els polítics estan d'esquenes
només s'interessen pels seus interessos
i que estan d'esquenes de la ciutat i tal.
Segurament que a part de raó ho tenen,
però jo crec que hi ha altres elements,
i aquests elements no són només culpa dels polítics,
sinó que ja dic que aquí introduiria jo
altres apartats de la societat.
La societat en ella mateixa,
però els polítics aquí ja es topa per tothom.
Els polítics ja sabem el que fan,
el que deixen de fer.
Els mitjans, poc o molt,
també sabem el que fem i deixem de fer.
Tu i jo sabem una miqueta, sí.
I el ciutadà a nivell particular,
vull dir que tampoc no...
Si un es vol desinhibir, té absoluta llibertat.
No estem com altres països.
L'altre dia llegia a Ecuador, per exemple,
que és obligatori i per llei has d'anar a votar.
És obligatori votar, vull dir, no tens opció.
Has de votar i punt, no?
Com altres països aquí no és obligatori,
òbviament, cadascú exerceix la seva llibertat,
però clar, és el que tu dius quan dius
és que fan el que volen bé.
I tu, què fas?
També es vol fer aquesta pregunta.
Perquè aquesta desinhibició que tenim els ciutadans
de les nostres responsabilitats,
vull dir, no sé fins a quin punt, eh?
No és bona, però aquí hi ha hagut un altre element
en aquestes eleccions que també s'ha de considerar,
que són aquests 60.000 vots que diuen que són en blanc.
Veus, aquí sí que hi ha un vot crític i...
Aquí sí.
Sí.
En l'abstenció no, però aquí sí.
Aquí sí.
I aquests 60.000 s'han d'analitzar bé.
S'han d'analitzar bé.
Suposo que hi ha gent que pensa això.
És a dir, no vull deixar de votar perquè crec que amb el sistema,
però no crec que amb els polítics que en aquests dies ens estan oferint
o amb els productes que aquests polítics ens estan venent.
I a partir d'aquí sí que algú hauria de reflexionar.
De la mateixa manera que hauria de reflexionar a nivell de partit
anècdotes, jo crec que és una anècdota,
però no deixe de ser una realitat
que aparegui un partit ara també des del res,
perquè la veritat és que aconseguir representació parlamentària
quan no tens aquesta en l'anterior legislatura és molt complicat
perquè mediàticament tens molts problemes.
Tot i que aquests han tingut altres ajuts mediàtics i a més a més molt interessats.
i per tant també és un fet per tal d'analitzar-ho.
Dius anecdòtic, però hi ha gent que està molt espantada.
Vull dir, quan realment una formació política es presenta
i hi ha una sèrie de ciutadans que volen votar-la
perquè allò que proposa i estan d'acord,
aviam forma part del joc democràtic.
No crec que haguem de parlar de res més que això, no?
Sí, però jo crec que aquesta aparició d'aquesta força política
i a més a més, de fet, aquí Tarraona
és dels llocs que ha tingut un major suport,
però tots coneixem, tots coneixem el nostre entorn,
que la nostra societat hi ha tot un seguit de part d'aquesta societat
que està com a molt crítica en segons quins temes
i suposo que són aquestes gent les que han votat aquesta força política.
Però jo crec que això és anecdòtic,
i jo crec que això té, si no es fa molt malament les coses,
té el futur que té.
Clar, sempre es diu que les eleccions generals són una cosa,
les europees són unes altres,
les autonòmiques unes altres i les municipals,
però no hem de perdre de vista que la memòria és la memòria
i és sovint inevitable entre la ciutadania
observar el comportament de determinats personatges polítics.
Clar, ara estem en un moment molt delicat,
primer, perquè aviam, qui i com governarà Catalunya
i segona part, com fem els pactes, com conversem,
quin tarant anar, quin posat tenim.
Amb allò de donar exemple, que se'ns diu als fills,
que als fills no se'ls educa en paraules, sinó amb exemple,
i això a vegades dius, home, doncs que vagin amb compte.
Dóna la sensació aquest matí, allò que vens cap a la ràdio
escoltant les notícies,
doncs si no vols rebre'm avui,
doncs malament, perquè jo avui m'he de reunir amb l'altre
i jo fins dilluns no puc esperar.
Vull dir que, dius, ui, no es tracta de dir
ja tinc els vots, ja tinc els meus representants a la cambra,
ara ja tot va l'ample.
M'imagino que hauríem de moderar una miqueta les formes
i demostrar-nos que es pot fer d'una manera impecable
més enllà dels desitjos de cadascú i els interessos.
De totes maneres, el que veurem aquests dies
és escenificacions d'estratègies establertes.
Ahir, si la gent mira els mitjans de comunicació
o els va, si els llegeix avui, o els va escoltar
i va veure que tots els mitjans,
ai, tots els partits, en aquest cas,
els que tenen possibilitats de decidir pactes,
van fer les seves reunions d'executives
i ja es van posicionar.
El que ha transcendit és, d'alguna manera,
els posicionaments que es poden explicar.
El que no ha transcendit, tot i que es pot adivinar,
són les estratègies que, d'alguna manera, van establir.
Per exemple, no és cap casualitat
que Convergència digui que vol parlar primer amb el PSC
i després amb Esquerra.
No és casualitat que el PSC digui que vol parlar primer amb Esquerra
i després amb Iniciativa o el que pertoqui, etc.
A partir d'aquí seran escenificacions diverses i diverses
i que, bueno, ens portarà cap a, suposo, que un acord.
Jo crec que, a diferència de fa tres anys, molt més ràpid.
Molt més ràpid.
Curiosament, hi ha qui es decanta per un tipus de pacte,
hi ha qui es decanta per un altre.
Però potser estem en aquell punt que dius, home,
tenint en compte que també sempre hi ha pressions més enllà de Catalunya,
dius, al final no sé com quedarà la cosa, no?
No és tan clar, ni tan evident, com el primer dia, fruit de l'eufòria,
anàvem a reeditar tripartits o anàvem a governar no sé què, dius...
Home, no, bé ben ningú sap el que passarà
perquè encara no s'han produït aquestes reunions
i tot i que va haver contactes perquè els va haver,
van existir en plena campanya o abans de la campanya,
és cert que aquells contactes es van fer sense saber
quin seria el resultat de l'1 de novembre
i per tant aquells contactes els hem d'agafar una miqueta entre pinces, no?
Home, si fóssim una casa d'apostes avui,
pel que s'ha escoltat a les tertúlies d'aquest matí,
pel que es llegeix als editorials i als articles d'opinió,
sembla ser que el tripartit seria el que en aquests moments
tindria menys valorització, no?
En el sentit que, clar, és el més possible
i per tant l'aposta sempre seria més baixa, no?
Sembla que el tripartit està traient algun cap en aquesta cursa
el que seria la sociovergència
i el que també es desprèn pel que es llegeix avui
i pel que s'ha escoltat avui
és que el que sí que està molt complicat
seria aquell tercer pacte possible o hipotètic
nacionalista entre Convergència i Unió
i Esquerra Republicana, no?
Però bé, això avui és així
i demà no, perquè és cap de setmana
i a vegades els cap de setmana també
es relativitza tot una miqueta més,
però potser dilluns és una altra cosa.
De totes maneres sembla mentida
la capacitat de transformació que tenim les persones
si fa un any algú ens hagués dit aquest terme
de sociovergència
haguéssim dit
ala, quines barbaritats que estàs dient
per l'amor de Déu
i ara doncs es planteja com una possibilitat
a certa...
Barbaritats a nivell nacional
però...
No, no, que ho haguéssim dit, eh?
Fa un any, en un escenari diferent
es planteja aquest cas
en ple moment més problemàtic del tripartit
i bé, tothom s'hagués posat les mans al cap
i ara, vull dir, es contempla
com una possibilitat més de govern?
Repeteixo, a nivell nacional
però nosaltres tenim experiències, eh?
De sociovergència
Sí, de fet, sí
Molt properes, no?
Sociovergència va ser als anys 90
l'acord que van fer socialistes i convergents
amb Nadal com a alcalde
Aquí a l'Ajuntament de Tarragona
Exacte
Hi ha carteres importants als socialistes
Hi ha carteres importants com a urbanisme
que el tenia en Burgessé
que ara està al port
I després, a veure, sociovergència també
salven les diferències
és el que hi ha a la Diputació
des de fa molts anys
Sí
Salven les diferències
perquè aquí hi ha un partit
que governa que és Convergència
però sí que hi ha un pacte
no escrit però
o gairebé escrit
amb el partit dels socialistes de Catalunya
Per tant, a veure
de vegades aquestes coses
les veiem molt complicades
i quan comencem a mirar una mica al voltant
no és tan complicat
és simplement ganes de posar-se d'acord
Jo crec que la sociovergència
pot ser també possible
a nivell nacional
però ara per ara
crec que hi ha altres opcions
que tenen moltes més possibilitats
Aviam, es tracta del futur
del nostre país
però no deixa de tenir també
aquest punt atractiu
de joc polític
amb tot el respecte del món
que també ho té
aquesta cosa de la política
més enllà
que sabem que el que surti d'aquí
definirà la vida quotidiana
dels ciutadans
això no ho hem d'oblidar
quan se'ns proposen a votar
que al final
millor o pitjor
decidiran la nostra vida
sí
decidiran les llistes d'espera dels ambulatoris
decidiran l'escola dels nostres fills
el preu dels llibres de text
o para l'autobús
per exemple
això tot es decideix
quan anem a votar
la parada on la posen
per això dic
que d'alguna manera
el tema de l'extensió
jo sempre
a veure
jo soc de les persones
que va votar
però a més a més
ho he defensat
ho he defensat
sempre per això
que estàs parlant tu
l'extensió
jo la crec
desenivir-se d'aquesta
d'aquesta mena
és no conèixer perfectament
com funciona
com funciona el món
jo tinc una amiga
i em permetrà que ho digui
perquè a més
ha estat tertuliana
d'aquesta casa
que més d'una vegada
quan arribaven
períodes d'eleccions
Nani Rodríguez
ja la coneixes
i ella sempre deia
incitava la ciutadania
a votar
i ella explicava
i segur que no s'enfada
perquè jo ara ho digui
que a casa seva
té dos fills
que ja estan en edat de votar
els deia
si no voteu
avui no dineu
en plan anècdota
i en plan divertit
com hem de dir
allò de crear
aquella consciència
de dir home
és quasi una obligació moral
ella ho plantejava
des d'aquesta
perspectiva
home jo he intentat també
fer pedagogia a casa
en aquest sentit
i ara ja no m'acompanya
a votar a ma filla
perquè ja té l'edat de dir
i me quedo a casa
vés a votar i torna
però quan era petita
sí que la vaig fer
sempre acompanyar
quan anava a votar
perquè penso
li feia gràcia
tirar la papereta
sí, sí, sí
però crec que també
és un exercici
que és bo
que és sa
precisament
per la importància
que jo
li dono
a aquest exercici
i pel que després
implica
en la teva vida
com tu estaves dient
pactar
arribar a acords
és el destí
de qualsevol persona
en aquesta societat
pactar
a la feina
pactar
amb els fills
arribar a acords
amb la família
i amb els veïns
és el nostre destí
sobretot amb els veïns
t'asseguro
que a vegades
és més complicat
no, jo, no
però a vegades
sí que sents cada cosa
no, no, no
a veure si m'estan
escoltar els veïns
és pensar que
valíssimes persones
els veïns d'Algèbia
que m'ho ha dit
abans d'entrar aquí
a l'estudi
no, és cert
és cert
tinc pocs veïns
i se venim perfecte
però sí que sé
que a vegades
el concept
pot ser molt més complicat
per experiències
que tinc d'amistats
amb una societat
de veïns
que no pas
per exemple
en un parlament
Home, i en un club de futbol
ja n'hi ha dit
perquè mira el Josep Maria Andreu
finalment acabarà
doncs la temporada
com a president
perquè no hi ha hagut consens
en el si de la Junta
Bé, semblava que també
això era bastant
bastant
complicat
i suposo que aquí
es barregen
moltes coses
i diverses
que fa que en aquests moments
no sigui possible
potser també
no s'han fet els deures
potser també
els esdeveniments
que d'alguna manera
s'han precipitat molt
jo crec que en guany
el Nàstic ha viscut
ha tingut altres prioritats
segurament que les ha tingut
quin estrès això del Nàstic
ara el Real Madrid
ara anem a la semifinal
ara anem aquí
allà
terrible
jo crec que tot això
l'arribada de la primera
era preparar un equip
potser ha tret
restat temps
a preparar
un consens necessari
per tal de substituir
una persona
que clar
si no es prepara
és insubstituible
doncs així s'ha quedat
la cosa
ja veurem
ja veurem
ara tenen un any
pel que he vist
pel que jo he detectat
tenen un any
per preparar això
pot seguir el Nàstic
malgrat que estàs treballant fora?
segueixo el Nàstic
i vaig cada diumenge
i continues anant
cada diumenge
vas patir molt
el dia de Real Madrid
no jo amb el Nàstic
en guany no pateixo
jo patia l'any passat
tu gaudeixes del Nàstic
ara?
jo vull dir
que això era un regal
i que a partir d'aquí
s'havíem de prendre
de la manera
que s'havíem de prendre
aquell que es pensava
que això continuaria
i que seguiríem guanyant
i que a més a més
doncs
posaríem
contra les cordes
d'aquests equips històrics
home
està bé
clar
somiar
és gratis
però
jo crec que això
s'ha de prendre
d'una altra manera
s'ha de prendre
com jo crec que ho prenc
és a dir
sense sofrir
i anar a gaudir
simplement
que et venen equips
amb gent
que sap jugar
molt bé
al futbol
i que si a més a més
guanya
ja
impressionant
feta grossa
però
però s'ha de prendre
així
ja no fumes
Javier?
no fumo gens
ja no fumes
doncs
la Esperanza Aguirre
saps què ha fet?
què ha fet?
ha desafiat
la llei
del tabac
i ha fet
un decret
amb el qual
es permetrà
fumar
els bars
i cafeteries
dels llocs de treball
i en determinats
restaurants
i hotels
en les celebracions
tipus comunió
casaments
vull dir
como soy de campo
aquí me zampo
que deia la dita
suposo que això ho fa ella
i em sembla que també ho fan altres
altres comunitats autònomes
governades
o presidides
pel Partit Popular
aquí estem barrejant
jo no hi entenc de lleis
però
aquesta
imagino
si és una llei aprovada
pel Parlament
la sensació que ha de ser
una llei superior
no ho sé
vaja
és un decret
que
no sé quina
no el que passa
que es pot recórrer
no es pot recórrer
no ho sé
en alguns temes
faculta les comunitats autònomes
i en aquest sentit
pel que hi hagués
les comunitats autònomes
governades
pel Partit Popular
han trobat aquí
una escletxa més
per tal
d'intentar desgastar
en aquells temes
que ells creuen
que poden ser
més populars
està clar
que el tema del tabac
però aquestes alçades
jo no sé en Madrid
aquí està com a molt assumit
el tema del tabac
ja
sí
però és cert
que hi ha un descontent
hi ha un descontent
amb aquella gent
que fuma
o aquella gent fins i tot
que no li molesta
hi ha més llocs
on es pot fumar
de bars
que no pas que no es pugui
sí, però per exemple
estan més que es pot fumar
estan buscant aquests exemples
ja molt retorçats
és a dir
amb una boda
es pot fumar
o no es pot fumar
és certament
si això entra dins
del terreny privat
també
però es fa en un espai públic
no, no
aquí entenem
que és complicat
jo crec que l'hem de veure
amb aquesta
el que passa
que són d'aquelles coses
que dius
és una visió política
i no de voler
satisfer
els fumadors
en una celebració
d'una festa
que això estaríem tots d'acord
que un senyor
es pugui fumar
el seu puro
perquè la seva filla
s'ha casat
o perquè ha batejat
a la criatura
jo he deixat de fumar
i jo sóc dels que no em molesta
jo tinc companys
que han deixat de fumar
i s'han tornat
un taliban
impressionant
amb això del fum
ni del tabac
però jo sóc dels que no em molesta
ah, també és cert
que des que
la llei s'està aplicant
la meva roba
fa un altre olor
fiamar
és un altre
i parlen dos ex fumadors
vull dir que
problemen coneixement de causa
una de les coses
que jo he retrobat
deixant de fumar
és l'ofacte
jo abans tenia l'ofacte
atrofiat
sempre ho estic explicant això
perquè
ara sento l'olor de les coses
abans
veritablement
de fet no se sentia
ni la nostra pròpia
olor a tabac
només a tabac
dones senyora Esperanza Aguirre es veu
que això diu
calla
que si volen fumar
en les celebracions
que fumin
i ara
això que els diré
no m'ho tinguen en compte
jo tinc davant meu
la fotografia
de dos senyors
que estan
no despullats
però sí que
ensenyen bona part
del seu cos
són dos senyors
que semblen
autèntics models
i resulta que són bombers
de la Generalitat
i és que
calla
que posarem una mica
d'alegria
al cap de setmana
hem vist una notícia
que vull destacar
al punt
el diari
El País
també ho he vist publicat
els bombers de la Generalitat
que fan un calendari
això hauries de parlar
més tu que jo
no
no necessàriament
veus
ja que hi hem
els tòpics
no necessàriament
es tracta
que un grup de bombers
de la Generalitat
estan molt bé
estan fantàsticament bé
ja he dit
que no em malinterpretin
és una visió
absolutament estètica
ha dit
un calendari eròtic
per recaptar diners
per anar
a una competició
esportiva
nosaltres n'hem parlat
alguna vegada
d'aquest campionat
dels Jocs Olímpics
de policies i bombers
que participen Mossos
i Mosses d'Esquadra
sobretot i bombers
de Tarragona
que de tant en tant
hi van
i fan bons papers
doncs bé
es veu que no tenen diners
per arribar-hi
i han dit
doncs escolta
han d'aconseguir
3.500 euros
cadascú
per anar
a aquest campionat
i han dit
mira
ens fem unes fotografies
el fotògraf
ho ha fet molt bé
perquè sultant molt bé
no es veu res
però s'insinua tot
com aquell que diu
i bé
doncs mira
que ja estan
no sé
tradicionalment
aquella imatge
de l'Espanya Canyí
eren els tallers mecànics
amb les senyoretes
amb biquini
no sé on es penjaran
aquests calendaris
de bombers
els tallers
i els camions
i els camions
ara què?
on posarem?
a veure
també hi ha
ara hi ha més
les cases
no jo crec que
també hi ha més
persones del sexe femení
que també treballen
en els tallers
i amb els camions
mira
tindran alternatives
en els tallers poquets
a Tarragona
sí que hi ha un taller
que aquí ho portes
una dona
una mecànica
hi ha més aquí
al centre de la ciutat
de Tarragona
però no n'hi ha gaires
encara
a veure
jo no ho trobo malament
el que potser
jo no ho trobo malament
jo potser
el que trobo malament
és el motiu
jo també
que no tinguin
uns dinerons
per anar
a aquestes competicions
ah no
tampoc
jo trobo que fer això
per aconseguir diners
per això
ho trobo justet
sincerament
tu per què creus
que ho hauríem de fer?
jo crec que hauria d'estar
molt més bé
fer-ho per una bona causa
per una ONG
alguna cosa d'aquesta
sí
xapó
ja està jo
el comprar
no sé si no el posaria
però
no tens camió
tu no tens camió
no pots col·locar
no tinc camió
jo crec que per una bona causa
s'entendria molt més
pel fet que ells
vagin a competir
en uns jocs esportius
a veure que qualsevol
pot fer amb el seu cos
el que vulgui
per tal d'aconseguir
els diners
per temes particulars
però trobo que seria
hauria estat
molt més acceptable
si ho haguéssim fet
per una altra causa
el fet que tinguin diners
o no per participar
en això
a veure aquí ja entrarem
no sé
no sé si l'administració
els hi ha de pagar
la seva competició
ja veurem aquí
jo tindria els meus dubtes
no són bombers d'aquí
vull dir que si els arriba
al calendari buscant
són dels Parcs de Granollers
de Prat de Llobregat
de Lloret de Mar
de Santa Maria
de Palau Tordera
i Calonja
acabant de llegir la notícia
aquest interrogant
que jo li plantejava
al Javier
d'on posaran aquí
diu que
espera
es vendrà
per arreu
el calendari eròtic
es podrà trobar
en breu
en moltes llibreries
i papereries
arreu del territori català
pel modi preu
de 10 euros
però per fer-ho
més accessible
a les dones
que seran
les seves principals
consumidores
també es distribuirà
per perruqueries
i centres d'estètica
clar
veus
veus
cadascú que faci el que vulgui
però votin
però votin
sobretot
molt bé
Javier
ens permetem
de preguntar-te
per nosaltres
no per res
sinó perquè avui
tanquem la setmana
de la comunicació
hem estat molt pendents
de la comunicació local
avui
es farà
el lliurament
de premis
de treballs
de periodistes
d'aquí
de la demarcació
de Tarragona
d'altres
que han presentat
també els seus treballs
de mitjans
d'abast nacional
i tenint en compte
la teva trajectòria
i el teu treball actual
cal continuar apostant
pels mitjans locals
i amb molta força
sí
clar
el que passa
que si dius
el contrari
m'explicaràs
que malament
quedaria
però ho diem
amb fe
i amb
jo
soc dels que sempre
he cregut
com tu
suposo que
algunes vegades
has tingut
alguna oportunitat
per tal
de fer altres coses
i jo sempre he apostat
per la proximitat
també és cert
egoistament
que és on m'he trobat
més bé
i quan dic proximitat
no vol dir
la teva ciutat
perquè per exemple
jo ara
és la teva comunitat
perquè tens més a prop
estic fent proximitat
en una ciutat
on fa dos anys
per exemple
jo no havia
passat dos o tres vegades
només
per tant
jo crec que
hi he apostat sempre
la proximitat
perquè m'he trobat bé
i perquè crec
que és absolutament necessari
en un món
més globalitzat
i per tant
en uns mitjans
més globals
cada cop més
jo
les temptacions
a eliminar
allò pròxim
són tan fàcils
i exemples
en trobaríem
de propers
molts
aleshores
crec que
aquells que
hem cregut
en la proximitat
hem de seguir apostant
i jo crec
que hem de seguir apostant
també
de forma egoista
com deia abans
perquè
jo me sento còmode
però perquè
també
també
dir-ho
vull dir
la proximitat
no és perquè
nosaltres ens acabi
de fer-ho
sinó perquè
jo crec
que tenim mercat
i això
per exemple
aquí a Tarragona
ho està demostrant
des de fa
bastants anys
Tarragona Ràdio
on estic
i en altres indrets
segurament
que ho poden
demostrar
altres mitjans
si la proximitat
es fa bé
si la proximitat
es fa
amb un nivell
professional
òptim
aquesta proximitat
té absolutament
mercat
per què?
perquè
d'alguna manera
les persones
sempre
ens ha quedat saber
abans del que fa
el senyor Zapatero
el que fa la veïna
diguem-ho així
de forma
molt simple
i per tant
la proximitat
sempre
tindrà
un paper important
aquesta aposta
seriosa
i professional
per la proximitat
el que passa
que no t'ha deixat
només en l'àmbit
de la gestió
com a director
sinó que et permets
la teva llicència
de fer treball periodístic
com a mínim
un cop a la setmana
dins del Canal Blau de TV
sí
continuo fent
entrevistes
com ja feia
amb el Canal de Tarragona
ara fa
tres anys
i això també
em permet
fer una miqueta
de periodista
i també
estar una mica
pròxim
que parlem de proximitat
a l'actualitat
en aquest cas
del Garraf
i del
Penedès
perquè si no
la gestió
al final
els que tenim
formació
o de formació
periodística
que a vegades
és una cosa
i a vegades
és l'altra
la gestió
ens ofega tant
els números
ens ofeguen tant
que
necessitem
necessitem
aquesta via
d'escapament
Javier Balló
actual director
de Canal Blau
de Televisió
periodista
de Tarragoni
gràcies per acceptar
la nostra invitació
avui arribaràs
més tard a la feina
dius que és culpa nostra
d'acord?
és l'avantatge
que tenim els que fem gestió
cada vegada
es poden permetre
aquestes llicències
moltíssimes gràcies
fins la propera
fins sempre
adeu-siau
es
es
he
he
he
he
he
he
he
he
he
he
he
he
he
he