3 minuts, un quart de 12 del migdia.
En Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Ja se'ns ha recuperat.
Aquí s'ha d'anunciar per aquesta calor.
No podem posar cap denúncia per la calor que estem patint?
No ho sé pas, però tindríem que buscar una solució,
perquè realment...
Déu-n'hi-do, eh?
No és el cas del Víctor,
només tots els convidats que arriben a la ràdio,
que venen del carrer d'una distància prudencial,
arribeu realment fatal.
Nosaltres, com que estem aquí en un microclima,
dius, calla, no te n'adones realment de la calor que fa el carrer en aquests moments, no?
Molta calor, molta humitat.
És el que toca, però, francament, tens ganes que refresqui una miqueta.
Doncs ja arribarà, però això nosaltres no tenim cap solució.
A vegades el món de les lleis i la justícia tampoc,
però a vegades sí, afortunadament.
I és el que fem cada setmana, aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Hi ha diferents novetats que ja anirem parlant,
i hem parlat també amb responsables de l'administració de justícia,
com aquesta oficina d'informació,
que a l'usuari ja en parlarem també en propers capítols,
perquè el tema que ens ocupa avui
és un tema d'aquells intemporals, importants,
i que moltes vegades també utilitzem de manera molt alegre,
que és la negligència professional, en plural, en el sentit més ampli.
Quan dic que em prem de manera alegre,
et denunciaré per negligència.
També no és tan senzill, no és tan fàcil,
i no es pot denunciar qualsevol part negligència, no, Víctor?
No.
Realment és un terme que utilitzem des del punt de vista vulgar,
és a dir, des del punt de vista del nostre lèxic habitual,
però des del punt de vista tècnic també sempre,
perquè quan un professional desenvolupant la seva feina habitual
no la desenvolupa com hauria, perquè ens entenguem,
amb uns paràmetres que normalment els jutges se n'encarreguen
de verificar i d'interpretar,
doncs s'hi pot incorre amb una responsabilitat per part d'aquella persona,
el que vulgarment es diu negligència professional.
És a dir, ni més ni menys no desenvolupar la teva feina
dintre d'uns paràmetres normals
i, òbviament, produir per la persona que estàs servint en aquell moment
o la persona que t'ha contractat,
o manté amb tu la relació X,
doncs incorres en un resultat que pugui ser perjudicial.
Causant un perjudici.
No és la mateixa negligència que error o equivocació, no?
Home, francament,
moltes negligències venen per un error.
Jo ara voldria, per exemple,
no vull donar idees, però...
Una cosa és el terme jurídic i una altra cosa
el terme ètic, no?
Que un pugui ser negligent perquè passa de tot
utilitzant un llenguatge vulgar
o perquè realment, aviam,
no som infal·libles, a vegades ens podem equivocar.
Una altra cosa és que t'equivoquis per decidir
perquè no has fet les coses com cal
i no hagis posat interès.
De totes maneres,
jo ara volia posar un exemple perquè es vegi
en la nostra professió, ja dic, no tinc que donar idees,
potser els companys que ens escoltin em diran
que estic mancat de corporativisme,
però per què no dir
una possible negligència professional
d'un advocat o d'un procurador dels tribunals
que més o menys desenvolupem tasques diferents
però dintre del mateix àmbit.
Per exemple, si se'ns encarrega un assumpte,
se'ns dona una resolució que es pot recórrer
si se'ns passen els terminis per recórrer...
Això és una negligència.
Podem incorre, ho dic en condicional,
amb una negligència professional
perquè se'ns encarrega un assumpte
i se'ns ha oblidat interposar el recurs
o se'ns ha passat el termini.
Sempre dic que als advocats hem de tenir
una agenda específica per als terminis.
Bé, siguin contestar una demanda,
bé, siguin interposar un recurs.
És un cas típic de negligència professional.
Per què?
Perquè es considera o em considera
que no s'ha actuat amb la diligència deguda.
Hi ha una mancança de diligència professional
per part d'en aquest cas advocat o procurador
que se li ha oblidat.
És a dir, prové d'un error.
No hi ha voluntarietat.
Però jo hauria d'haver-hi...
o tindries que haver vetllat
perquè això no succeís.
Per què?
Perquè forma part de l'encàrrec professional que ens fan.
Ja, ja, ja.
Home, se suposa que si no ho has fet
és perquè no has volgut o perquè no te'ls han recordat.
I és diferent, no?
Sobretot per la segona qüestió.
Home, és diferent perquè si no has volgut
és difícil de preguntar.
M'apranteixes una qüestió que diria...
No, clar, és el que t'anava a dir,
que hi ha la cosa tècnica, jurídica
i una altra cosa, la part més ètica, no?
Que dius, home, la barrera...
Aquí ve la feina del jutge.
És el jutge qui ha de determinar realment
quina és la motivació que fa
que ja s'hagi causat aquest perjudici.
A vegades es pot confondre
la negligència professional en altres àmbits de les lleis.
No sé, hem parlat més d'una vegada
de tot el tema que té a veure amb els immobles,
amb l'habitatge, amb la construcció.
A vegades podem confondre o incorre
en acusar alguna cosa de negligència professional
en un camp que contempla un altre aspecte de la llei, no?
Allò que va parlar més d'una vegada
d'una mala construcció d'un edifici, tot això.
També es podria incloure dins de la negligència professional?
O entraria en un altre...
A veure, home, podria interpretar-se
o podria verificar-se que l'actuació d'algun professional
o d'algú amb el qual se li ha encarregat,
en aquest cas una obra, una construcció,
perquè la negligència pot produir-se
bé quan hi ha un arrendament de serveis
o un arrendament d'obra.
És a dir, els advocats ens encarreguen un assumpte
i nosaltres hem de vetllar perquè s'intenti
produir el millor resultat,
però no garantim un resultat X concret,
a diferència de l'arrendament d'obra
que sí que garantitza el resultat final.
o garanteixes el resultat final.
Aleshores, en una construcció, com tu dius,
pot ser que algun professional tampoc
intervingui amb la negligència deguda.
És a dir, aquí la clau és verificar,
normalment si és per error
o per omissió,
o per, com se diu en castellà,
despiste,
o per no actuar realment
com hauries de fer-ho,
produint un perjudici
a la persona que t'ha encarregat
aquella tasca.
Tal com tu deies abans,
si voluntàriament
no s'actua d'una manera determinada,
aleshores potser hi ha alguna cosa més
que negligència.
Que negligència, no?
Ja hi ha aquesta voluntarietat.
S'ha de demostrar.
Si hi ha intencionalitat,
ja podríem incorre'n un delicte més greu
i que es podria tipificar d'una altra manera.
A veure, un matís,
i si em permets,
quan parlem de negligència
no parlem necessàriament de delicte.
No parlem de responsabilitat penal.
Pot comportar responsabilitat penal.
Estem sempre amb el que hem parlat
algunes vegades en aquest espai,
que la frontera entre l'àmbit civil
i l'àmbit penal,
és a dir,
quan aquella acció comporta
una indemnització
o un rescabalament del perjudici,
simplement responsabilitat civil,
o, a part d'aquest rescabalament,
comporta una sanció
o un càstig,
aleshores ja passem
a la via penal.
Quan es té d'optar
per una o per l'altra?
Quan parlem de negligència professional,
a veure,
moltes vegades es comença
per la via penal.
Per exemple,
quan actues
contra un cas de negligència metge.
Molta gent va per la via penal.
Però a vegades s'arxiva
perquè es considera que sí,
que pot ser que hi hagi hagut un perjudici,
però que no hi ha hagut
una voluntarietat
o una actitud
que encara que no sigui voluntària
o intencional,
no sigui ben bé penal.
Només es tingui que rescabalar el dany
i indemnitzar amb aquella persona
pel resultat que se l'hagi produït.
Entrem en un món
i en una espiral
de proves
i de diferents conceptes.
Per exemple,
n'hi ha un de molt clar,
que és
demostrar
la relació causa-efecte
entre una actuació
i aquell efecte.
perquè moltes vegades
acusem
amb una persona
per no desenvolupar bé
la seva feina
i és molt difícil
demostrar
que arrel
d'aquella actitud concreta
s'ha produït
aquell resultat concret
o la mancança
d'aquell resultat concret.
És a dir,
que tota aquesta sèrie
de conceptes jurídics
i és difícil d'entendre
potser intensificar
massa la meva explicació
perquè
hem d'anar a la casuística
i hem d'anar a la valoració
d'una sèrie de criteris
que quan us expliques
intentes el client
i intentes fer-te entenidor
però que tenen
un alt grau
de tecnicisme.
Doncs entrem
en aquest terreny pràctic.
Esmentaves els advocats
i els procuradors
com a professionals
que poden incorre
en una negligència.
Diguem-ne que
quan parlem de negligència
professional
per la raó que sigui
immediatament visualitzem
la negligència mèdica
que probablement
és la que està
així més en boca de tots
també a través
de les pel·lícules
no ens enganyem
que en aquest sentit
sempre ens han mostrat
aquest aspecte.
Quins altres sectors
professionals
per la pràctica
quotidiana
són susceptibles
que se'ls obri
un procés
per negligència?
Jo et diria
que podrien ser-ho tots.
Però a la pràctica?
A veure,
a la pràctica
hi ha molts casos.
A veure,
si un nen
en suspèn el curs
i veiem que és molt estudiós
no denunciem
el mestre
per negligència.
M'entens?
Que hi ha professions
i sectors professionals
que potser són
més vulnerables
a patir aquest tipus
de figura
de denúncia.
Parlant en general,
una mala reparació
d'un vehicle
o d'un electrodomèstic.
Un taller de reparació?
Un taller de reparació
pot...
A veure,
són casos
una miqueta
a l'atzar,
més que...
No tinc davant
una estadística,
però és difícil.
perquè...
Un tema de restauració,
un càtering,
per exemple?
També.
També podria incorre
en una negligència.
També podria incorre.
Per un tema
d'intoxicació alimentària,
per exemple?
Moltes vegades,
moltes vegades,
o tot sovint,
ja és un tema...
Un tractament de bellesa,
poso per cas,
no ho sé.
Un tractament de cirurgia estètica,
potser ja entrem dintre
del camp de la medicina.
A veure,
hi ha infinits casos
i situacions.
A vegades,
aquests temes
es barregen
quan parlem
de tasques
o de feines
vinculades,
per exemple,
amb el consum,
amb consumir menjars
o consumir...
Bé,
productes.
Serveis.
Serveis,
o comprar un producte determinat
que no surti bé.
A vegades,
ja es barregen conceptes
que són diferents,
però alhora poden estar
lligats
entre els dos,
que és el concepte
de responsabilitat
pels productes defectuosos,
hi ha una llei...
Això hi ha una llei específica.
Específica.
I la negligència professional.
Fa poc estudiàvem un cas X,
per exemple,
i hi havia una sèrie de sentències
que tractaven aquests dos temes
que són diferents
perquè una cosa
és la mala praxis
d'un professional,
la mala...
o l'actitud incorrecta
des d'aquest punt de vista
de negligència
per part d'un professional X
i l'altra cosa
és que un producte
sigui defectuós.
Però, clar,
la paradoxa és que
un producte resulti defectuós
es pot veure
amb una mala praxis,
doncs,
per no vetllar
que la fruita
que tu
estàs tenint
amb unes càmeres frigorífiques
estigui
de manera adequada
o que en una pastisseria,
com va haver-hi
un cas
bastant conegut,
alguns casos bastant coneguts
fa un temps,
es trenqui la cadena
fred-caló
o que un producte
com els micròfons
que tenim aquí davant
no funcionin adequadament.
Clar,
sempre hi ha algú
o pot haver-hi algú
darrere,
pot haver-hi una fallada
mecànica
o una fallada
deguda
amb aquell producte
concret,
però a vegades
pot tenir un vincle
amb aquella negligència
professional.
Però pensem
que el concepte
de negligència professional
té infinites
aplicacions,
tantes,
doncs,
utilitzaria una frase
també popular
com
oficis
i al món.
Posem un cas
pràctic,
si vols
més concret,
però més que res
pel procediment
que se segueix
quan una persona
decideix
que probablement
hi ha hagut
una negligència
en l'adquisició
d'un servei,
en un tractament
del tipus que sigui.
I trazem tot
l'itinerari
que es fa
un procés
d'aquest tipus?
que et sembla?
Sí,
a veure,
hi ha diverses vies.
Hi ha diverses vies,
també depenent
una miqueta
de l'àmbit
o del sector,
però la gent,
a part d'acudir
a advocats
i a la justícia
ordinària
posant un plet
bé civil
o bé penal,
depèn,
és com he dit abans,
la frontera,
seran els jutges
els que decidiran
en última instància
si aquell afer
és tipificable
com un delicte
o falta
o
només comporta
una possible
indemnització
o res
que també pot passar.
Però, aleshores,
segons quines
circumstàncies
vinculades
amb el que et deia
abans
dels productes
defectuosos
o d'una mala reparació
també es pot acudir
a un tribunal arbitral
o un arbitratge
amb el qual
en dues parts
es someten voluntàriament.
Quina és la via adequada?
Jo crec
qualsevol
ho pot fer
pel seu compte
anar a l'OCU
a la Generalitat
a qualsevol
institució
que es dediqui
amb aquestes qüestions
que recomano
anar amb un advocat
i exposar el tema.
Miri, escolti,
m'han reparat malament
perdó la rentadora
o el vehicle
o he anat amb un advocat
perquè no,
a vegades
ens hi hem trobat
i no m'ha presentat
el recurs
d'interdetermini.
Ho he anat amb aquest metge
i el resultat
de l'operació
no era el que jo volia.
Encara que aquest tema
de negligència mèdica
té un suc
específic,
no?
També,
aleshores,
l'advocat
ens guiarà
i ens dirà,
doncs miri,
requerim primer,
com qualsevol assumpte,
cadascú escoll la via que vol,
però potser abans
sempre és bo
intentar
doncs
tractar el tema.
Parlar,
senzillament.
Parlar,
si no directe o físicament,
doncs enviar un requeriment,
escolti,
considero que vostè
ha reparat malament el vehicle.
Si us plau,
posi-se en contacte amb mi
a fi i efecte
de reparar
o d'arreglar,
millor dit,
l'assumpte.
Volia resaltar una cosa.
Normalment,
la majoria,
per no dir tots,
o quasi tots els oficis
tenen o haurien de tenir
una assegurança
de responsabilitat civil.
En el cas dels advocats,
nosaltres tenim una assegurança
per si ens oblidem
o se'ns passa
el termini
d'una presentació
d'un recurs.
Si realment
aquella persona
demostra,
pot demostrar
que se li ha causat
un prejudici
degut a una mala actitud
d'un professional,
doncs pot reclamar
una quantitat X
d'indemnització.
Són les assegurances
que tenim
de responsabilitat civil
derivada
de negligència professional
les que acostumen
a cobrir
aquestes
indemnitzacions.
El mateix pot passar
o passa
amb un taller
o amb un metge
o amb un X.
Normalment,
per no dir sempre,
amb un procediment judicial
per negligència
professional,
compareix
o es persona
com a part
que participa
en aquell procediment,
la companyia
d'assegurances
X
que té
la cobertura
asseguradora
al col·legi de metges,
per exemple,
o als metges.
Sempre trobarem
darrere
o com a part
d'una companyia
d'assegurances
que defen el tema
com si fos
el propi implicat
normalment.
És aquesta la situació.
I insisteixo,
aleshores,
la pràctica
és el que comento,
s'intenta
intentar
o s'intenta
tractar
el tema
d'una manera
consensuada,
una solució amistosa
i si no,
s'opta per la via
que consideris convenient,
sigui penal,
sigui civil,
sigui arbitral.
I a partir d'aquí
el procediment
es desenvolupa
en base
normalment,
normalment,
si es pot,
tal com diu la llei,
es té que quantificar
el dany.
És a dir,
escolta,
jo em sento perjudicat
i reclamo
60.000 euros.
Sempre es té
que reclamar
quantitats,
és el meu parer
i crec que el general
per part de tots
els companys
de professió,
quantitats assenyades
o ajustades
al perjudici.
Quin perjudici?
Doncs,
si és un cotxe
mal reparat,
el perjudici
que s'emindemnitzi
o se'n pagui
el cost
del dany,
de la reparació en si.
Si jo necessito
el cotxe
per treballar
doncs...
El perjudici
que em crea
de no tenir-lo
reparat.
Molt bé,
poden entrar-hi
molts paràmetres,
però crec que
convenien sempre
ajustar al màxim
el que es reclama
o justificar-ho,
perquè demanar
10 milions
de pessetes
és molt fàcil.
I m'imagino,
Víctor,
que fer números
abans
a veure si s'haurà
a compte
iniciar aquest procés
judicial o no,
tot i que tinguem raó
i tot i que
se'ns hagi causat
un perjudici
perquè a lo millor
surt més car el procés
que allò
que ens puguin
indemnitzar després.
I a més a més
hi ha una idea
molt clara.
S'ha de preguntar,
s'ha d'acudir
al professional,
etcètera,
però tinguem clar
que quan un va
a un advocat,
i ara utilitzaré
frases que
que he tractat abans
en aquest espai,
quan un va a un advocat
encarregar-li
un tema
amb un advocat
s'entabla
una relació
de rendament
de serveis,
no d'obra,
no de resultat.
L'advocat
intenta...
No garanteix
un resultat positiu
cap al client,
sinó mira
com aniríem,
no?
I estem avui
immersos
en un món
en el qual
tothom
defensa
d'una manera
absolutament legítima
les seves pretensions
o les seves postures,
però costa
demostrar les coses
perquè primer
els jutges
o magistrats
amb millor
o pitjor criteri,
però no donen
per donar,
és a dir,
donen el que
correspongui
o el que pugui
correspondre
d'una manera
bastant ajustada.
I després
les parts
que es defensen,
en aquest cas
els professionals,
advocats,
metges,
tallers,
etcètera,
les que hem parlat
avui,
les companyies
que estan al darrere,
es defensen
d'una manera
utilitzant també
una frase castellana
con un accidente,
és a dir,
amb les seves armes
i intenten,
lògicament
que es faci justícia,
però a vegades
consideren,
i insisteixo legítimament
encara que nosaltres
no hi estem d'acord,
que això
no ho he causat
i jo
li he arreglat malament
el cotxe
o està el cotxe
mal arreglat
perquè hi havia
una peça defectuosa
i no és culpa meva,
és culpa del fabricant.
És a dir,
m'he inventat
un cas així a l'atzar
per veure
que és més complicat.
Sí,
i més enllà
del que és
l'àmbit de la justícia
hi ha una tendència
generalitzada
sempre a passar
la culpa als altres,
per tant,
no estem en uns moments
precisament
en què les persones
assumeixin
les seves responsabilitats
d'una forma directa
i això
després es deixa a veure
en aquest tipus
de procediments.
Víctor Roca,
gràcies per acompanyar-nos.
Ens retrobem
la propera setmana,
si no hi ha novetat
esperem que refresqui
una miqueta
i que no sigui
com un calvari
i arribi fins a la ràdio.
Esperem.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.