Com cada dilluns, a aquesta hora aproximadament dediquem uns minuts del matí de Tarragona Ràdio
a parlar de l'activitat que desenvolupa la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui ens acompanya Núria Gondolbeu. Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quan ve la Núria ja sabem que, entre altres coses,
i amb seguretat parlem del tema audiovisual i, sobretot, de cinema i de cinema.
Comencem a parlar avui de les noves incorporacions que heu fet al fons clàssics i contemporanis.
Sí, exacte, una miqueta de tot.
Començant pel cinema català, hem introduït dues pel·lícules noves,
que són Inconscients, de Joaquim Moristrell.
Aquesta és una pel·lícula, bé, aquest director potser no és massa, massa conegut,
però si diem títols com, per exemple, Los Abajo Firmantes o Boca a Boca,
diferents pel·lícules de les quals està guionista.
I, bé, presentem una de les seves darreres pel·lícules,
que data del 2004, és relativament recent,
interpretada per Leonard Walting i Luis Tossar,
o sigui, dos actors així de pes.
I bé ens explica la història, doncs, d'una...
de la filla d'un prestigiós neurocirurgià
que veu com el seu marit, en sec, doncs, desapareix.
I a partir d'aquí, doncs, es crea tota una trama
en la qual, doncs, ajudada pel seu cunyat,
que n'està, doncs, segretament enamorat d'ella,
doncs, bé, i comencen les investigacions
i bé, és una trama entretinguda
i una pel·lícula així d'aventures, de suspens,
que pot ser interessant.
Detall ben diferent és també l'adquisició
que heu fet de la pel·lícula Tapes,
que està ara tan en boca de tothom, no?
Exacte, que ha estat, doncs, seleccionada
com, bé, el José Corbacho i el Juan Cruz
com a millors directors novells.
Doncs sí, doncs, és una pel·lícula força interessant.
Segons les crítiques, bé, no és una joia cinematogràfica
en el sentit, doncs, del llenguatge cinematogràfic i tal,
sinó que la seva força és en els personatges
i en les històries que ens explica, no?
Són les històries de cinc personatges
que viuen, doncs, en un barri obrer,
doncs, d'una gran ciutat,
que Corbacho, doncs, coneix bé.
I llavors, doncs, ens explica la situació
d'aquests cinc personatges, no?
La situació de soledat, la manca de comunicació,
l'esperança, doncs, d'uns joves
que, doncs, confien en un futur,
doncs, en un treball més esperançador.
O sigui, que crec que com a espectadors,
doncs, ens arriba força, oi?
És una història entranyable.
Entrem ja en els clàssics, que...
Clar, aquest, anar adquirint clàssics,
és un continu, perquè, lògicament,
s'ha d'anar nodrint al fons de la biblioteca.
De fet, els usuaris de la biblioteca
sovint el que busquen són aquestes pel·lícules,
que no troben als videoclubs, no?
Exacte. Si nosaltres, encara que a vegades
no ho sembli, fem tota una tasca
de selecció i de recerca
de títols interessants i que formen part...
Que ens falta, ens falta.
Exacte. Que formen part, doncs,
de la història del cinema, no?
I costa, a fi, molt,
molt trobar determinats títols.
Però bé, ara, doncs, amb el DVD,
doncs, aconseguim, doncs,
trobar més coses que abans, no?
I un dels títols que us proposem
és el ladrón de bicicletes,
que és, doncs, com tu deies, un clàssic
des de l'any 48, de l'italià Vittorio de Sica,
i és una pel·lícula puntera, doncs,
o bé, que avança tal, que diguem,
el que s'ha conegut com el neorealisme italian al cinema, no?
Que és un cinema marcat molt
per la ruptura amb tot el que hi havia,
potser fins llavors,
un cinema documental
que ens mostra, doncs, les imatges,
doncs, amb una realitat, doncs,
la més crua, no?
Que, doncs, poguéssim trobar.
I, bé, en aquesta pel·lícula
el seu guionista, que és
Cesare Sabatini,
va ser un dels impulsors d'aquest neorealisme italià
i la seva premissa d'aquest cinema
era veure i saber, no?
És a dir, mostrar als espectadors
la realitat tal com era, no?
I, bé, d'aquesta manera
es va convertir el cinema
en un mitjà d'expressió individual i col·lectiu.
Llavors, el ladrón de bicicletes
ens explica la història, doncs,
d'un pare, que viu en una zona suburbial de Roma
i que es guanya la vida
repartint, bé, enganxant cartells, no?
Per la ciutat
i el seu mitjà de transport
és la bicicleta.
Llavors, ens arriba un punt
en què li roben la bicicleta
i, evidentment, ja podeu suposar
que és una hecatombe, no?
Tant per...
Veu, emparir la sostenibilitat...
Ai, la sostenibilitat...
Ai, la sostenibilitat...
El poder sostenir la seva família
el no tenir al mitjà
i bé, ja és tot un...
A partir d'aquí, doncs, es desenvolupa la història.
Home, això que diràm ara
és un tòpic, d'acord, però és ben cert.
Els amants del cinema,
més joves, imprescindiblement,
han de veure aquestes pel·lícules.
I una bona manera és...
Perquè a la biblioteca pública
hi ha un fons de pel·lícules clàssiques,
no antigues, sinó clàssiques,
que és el que dèiem, imprescindibles,
s'han de veure, com a mínim una vegada.
Exacte.
I la veritat és que no costa, eh?
Tot el contrari.
Exacte.
Què més tenim, noia?
Bé, i ja per acabar així amb les novetats...
Bé, no, de novetats n'hi ha moltes, oi?
Però una de les que us presento avui
és una pel·lícula del 2003
que es titula Propòsito de Schmidt,
que segurament potser n'heu sentit a parlar.
És dirigida per Alexander Payne
i bé, protagonitzada
per l'internacional Jack Nicholson, no?
Llavors, bé, és una altra història
ben diferent d'aquestes,
en la qual, doncs, es tracta amb cert humor,
però bé, no deixa de ser un drama, en el fons,
aquesta pel·lícula.
Ens explica la història del Warren Schmidt
que es troba en un moment de la seva vida molt delicat, no?
En el qual, doncs, es jubila
després d'haver treballat tota la seva vida
en una agència de assegurances
i bé, es troba, doncs, una mica perdut, no?
A part d'això, doncs, la seva dona ha mort repentinament
amb la qual cosa, doncs, les dues seguretats
que havia tingut fins al moment,
la feina i, doncs, una mica la família,
doncs, trontollen, no?
I és la història d'aquest personatge
de com s'enfronta en aquesta nova situació.
Una mirada diferent, també,
en aquest cas, a la societat contemporània.
Déu-n'hi-do, eh?
Noves adquisicions a un fons de cinema
que és important ja a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Una entitat que no podia desmarcar-se
del que, sans dubte, estarà present
al llarg de tot aquest any, en 2006, l'any Mozart.
Exacte.
Doncs, sí, el dia 27 de gener,
justament va fer, doncs, 250 anys
de l'aniversari, doncs, del naixement
d'aquest genial compositor austríac
i, bé, doncs, a la guia hem elaborat...
Ai, a la biblioteca, perdó.
Hem elaborat una guia
que repassa, doncs, d'una manera breu,
fa un petit recorregut per la seva vida,
destacant aquells anys
en els quals, doncs, van ser més importants
tant a nivell personal
com a nivell, doncs, de músic i de compositor, no?
Les diferents influències que van a rebent
i, doncs, les obres més destacades, doncs,
que el van fer, doncs, sobressortir, diguem-ne,
ja en aquell moment de la dinàmica.
Com s'estructura aquesta guia Grans Trets, Núria?
Doncs, sí, doncs, com us deia,
hi ha aquest vero recorregut per la seva vida
i la seva obra,
destacant, doncs, potser les obres més destacades
i això.
Després hi ha un petit apartat
en la qual, doncs, es destaquen
les biografies del compositor
i hi ha, doncs, des de les més noves, no?
De, per exemple, Wolfgang Wildesheimer,
no sé si ho pronunciaré bé,
fins a d'altres, doncs, més clàssiques, no?
Evidentment, la bibliografia és extensa
i hi ha, doncs, molta cosa publicada.
Després també hi ha un apartat
de Mozart per als més petits,
és a dir, sobretot per pares o mestres
que vulguin, doncs, també treballar
la figura de Mozart, doncs, s'han adquirit
una sèrie de materials
que també trobareu recollits
en aquesta guia.
En quant a les biografies,
hi ha alguna que sigui així
més novedosa o més singular?
Bé, aquesta que comentava,
del Wolfgang Hildesheimer,
és de l'editorial Destino del 2005
i està força bé, vull dir,
és il·lustrada,
jo crec que recull força bé.
Després n'hi ha una altra
també molt interessant,
que aquesta és més antiga,
que es titula Autorretrat de Mozart
a través de la seva correspondència,
que és de Pere Albert Valcells,
i també és molt interessant,
perquè ens mostra,
ens acosta la figura de Mozart
a través de la seva correspondència, no?
Realment escrivia, doncs,
la comunicació que tenia
amb la seva família,
amb la seva esposa,
amb els seus, doncs,
amics o col·legues,
doncs, del món de la música
i és molt interessant
perquè Mozart no només excel·leix, doncs,
per la seva capacitat, doncs,
de composar i tal,
sinó que com a persona
també era molt interessant, no?
Tenia, doncs,
aquest temperament apassionat
i a vegades fins i tot contradictori,
però que val la pena acostar-s'hi.
Déu-n'hi-do.
Més aspectes de la guia?
Sí, llavors continuem amb res,
una selecció de tres adreces
que podem trobar a internet,
amb més, doncs,
informació, també,
per suposat,
el que és la pàgina oficial
d'aquest any commemoratiu de Mozart,
està en anglès,
però bé, també és molt interessant,
i hi ha, per acabar,
una selecció de la discografia
que hi ha a la biblioteca.
Llavors, la teniu classificada, doncs,
per tipus de peces musicals
i llavors, doncs,
també hem intentat incrementar el fons
i no deixant res
del que és bàsic, bàsic
per escoltar de Mozart.
La guia la teniu en paper,
però també es pot consultar
a través de la pàgina web
de la biblioteca, no?
Exacte, sí, sí.
A l'apartat d'actualitat,
no sé si exactament
ja està disponible,
però en breu,
si no, hi serà,
i a la biblioteca,
doncs, evidentment,
també us en podem dur un exemplar.
Déu-n'hi-do,
és una guia molt útil
perquè, a banda de les persones
que per curiositat,
per pur plaer,
vulguin agostar-s'hi,
molt útil,
sobretot per estudiants
que algun que ha treballat a l'escola
caurà sobre l'any Mozart.
L'hauran de fer, sí, sí.
Doncs és una bona referència
per trobar informació
fidedigna
i en condicions de Mozart.
Acabem ja, Núria,
amb l'agenda d'activitats
que hi ha per aquesta setmana
a la biblioteca.
Doncs sí,
doncs, recordar-vos
que ve en el Club de Lector d'Adults,
es trobaran aquest dimarts
i aquest dijous,
i em sembla que ja
ho havíem comentat aquí
a la biblioteca.
Segueixen treballant
els contes fantàstics
d'Edgar Alampoe
i la dona justa
de Sandor Maray.
Aquests són els dos llibres
que treballaran.
I després,
pels més petits,
el proper dijous, dia 16,
també hi haurà contes
amb l'Anabel Lambea,
la sala infantil,
i aniran d'animals,
seran contes d'animals.
Serà el dijous, dius?
El dijous proper, sí.
A partir de les 6, potser?
Sí, cap a les 6.
Molt bé, doncs,
Núria, com sempre ha estat un plaer
i com sempre,
tot i que és una informació
que està a l'abast de tothom,
ens agrada recordar
el tema del préstec
del material audiovisual
perquè és diferent
els llibres,
recordar els oients,
en tot cas,
que només es poden tenir
una setmana,
les pel·lícules.
Exacte, sí.
No es poden prorrogar,
diguem-ne,
i amb el carnet
podeu treure 3 vídeos o DVDs
i 3 CDs o CD-ROMs de música.
Durant una setmana.
Informació més que útil
la que ens atensen
des de la Biblioteca Pública
de Tarragona
cada setmana aquí
al matí de Tarragona Ràdio.
Núria,
no el veu moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.