3 minuts i mig, serà un quart de dotze del migdia.
Com cada setmana, saludem Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Molt bon dia.
Aquest és un espai, recordem-ho, que fem en col·laboració
amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Un espai que, habitualment, també compartim amb Xavier Terres,
que avui no és entre nosaltres per una causa,
no no dir per causes majors, però per una causa,
per una causa, només una, i molt major,
el més major que pugui ser del món,
a causa d'una personeta molt petiteta,
que té un parell de dies, com aquell que diu,
i que es diu Ignasi.
El Javi Terres i la seva companya, la Ima,
han estat pares d'una criatura.
Per tant, el Javi, imaginem que està canviant bolquers,
juntament amb la Ima, i és molt més important
que estar a la ràdio o al jutjat, no, Víctor?
Efectivament, està fent una de les coses més importants
amb les que es pot trobar ningú,
i des d'aquí li envio una abraçada,
tant a ell com a la Ima,
un petonet a l'Ignasi.
A l'Ignasi, o Nacho, ells ja diran aviam com li volen dir.
El regalet de Reis.
I des d'aquí esperem que en programes successius
pugui descansar millor, perquè imaginem que aquests dies
ho estan passant els dies que es descansen poc,
que es comença a tirar endavant...
Són dies difícils.
Que es comença a tirar endavant d'aquest carro
que és tenir una nova criatura,
però que és una qüestió absolutament gratificant
i que et canvia la vida.
I tant que sí.
Doncs una abraçada fortíssima i sincera de veritat
per part d'aquesta casa de Tarragona Ràdio,
tant a la Ima, al Javi, a l'Ignasi, naturalment,
i a tota la família,
perquè normalment aquest tipus de coses
són un esdeveniment familiar.
Una abraçada molt sincera de veritat,
en Javi, i enhorabona.
Tenia moltes ganes de dir-ho,
perquè les persones que col·laboren en aquest programa
al final es crea un vincle que et dona alegria
i no hi ha cosa millor que et puguin parlar
del naixement d'una criatura tan desitjada.
I més quan són notícies d'aquest caire,
que són sempre una alegria, no?
Sí, perquè quan parlem de temes relacionats
amb el món de la justícia,
les alegries són poques.
Tret que la sentència que dicti un jutge
en el nostre cas en sigui favorable.
I tot i així,
després del que suposa passar un procés judicial,
en fi, que millor que no ens hi trobem,
però si ens hi trobem,
val la pena estar-ne informats, no?
Encara que una de les primeres...
Bueno, no una de les primeres...
encara que la condició de...
o un naixement també comporta
una sèrie de repercussions jurídiques i legals, no?
També, també.
Com és la inscripció, el registre,
els drets que adquireix el neonat, etcètera.
Per això el javi ja ho sap, eh?
I la ima, que per això són de la professió
i ja saben què han de fer, eh?
Imaginem que sí,
però també treuríem suc
des de la perspectiva del nostre programa.
Doncs escolta, ens ho apuntem,
perquè, per exemple,
què passaria si una criatura no registrés
allà on s'ha de registrar, eh?
Ja en parlarem.
Ho deixem per un altre dia.
Un tema que ens apuntem.
Quan estigui aquí el javi,
que aquests dies s'ha posat molt al dia.
Estarà al dia i tindrà molta experiència
sobre aquesta qüestió.
Avui parlem d'una qüestió molt quotidiana,
d'aquelles que pensem que els pot interessar.
Tant de bo que no es trobin, eh?
Insisteixo.
Què passa si caiem al carrer,
a la via pública?
Què passa quan tenim un accident
en aquest anar per la ciutat?
Algú és responsable?
Tenim en dreta per sebre alguna indemnització?
Podem denunciar a algú,
a algun particular,
a alguna institució, a alguna empresa?
Aquest és el tema que tractem avui.
són processos que generalment es resolen
en el contenciós administratiu, no, Víctor?
Efectivament.
A més, és un tema delicat
perquè són temes molt mediàtics.
Qualsevol caiguda al carrer,
o moltes de les caigudes al carrer,
perquè n'hi ha moltíssimes,
però algunes d'elles es mediatitzen,
surten al diari com a notícia.
Ho es mediatitzen a l'escala,
perquè és allò de dir,
la meva veïna va caure i la van pagar.
Fes-fes la denúncia,
que mira ella que li...
I aquella persona fa la denúncia
i resulta que no només no percep la indemnització,
sinó que a més es gasta allò
que no té en un procés judicial.
Perquè, clar, ja sabem que allò del veí
no necessàriament ha de ser el nostre cas.
Són temes de molt safreig,
com dius tu, de molt radiopàtio,
utilitzant una expressió molt comuna darrerament.
De tota manera,
a veure, és un tema delicat
perquè, com has dit tu abans,
qui es pot denunciar,
en aquest cas,
es pot denunciar o demanar
a l'administració pública, bàsicament.
Poden haver-hi altres persones,
entitats a les quals puguis dirigir aquella reclamació.
Casos concrets que després intentarem analitzar
de manera breu.
Però, bàsicament,
el fet d'anar al contenciós administratiu,
ja hem dit en aquest programa
que sempre comporta
una qüestió absolutament inherent
o indispensable,
que és dirigir-te contra una administració pública.
De totes maneres,
això de les caigudes...
Bé, hem dit caiguda al carrer,
poden ser problemàtiques.
A la via pública, en general.
Sí, sí.
Poden ser...
Es poden produir situacions d'altra caire,
com que et cau i caigui algú...
Alguna cosa al cap.
Alguna cosa al cap, etcètera.
Però la caiguda al carrer és,
potser, no ho sé,
si féssim una estadística,
les estadístiques són difícils de fer,
però si juntéssim tots els procediments que hi ha...
És més fàcil caure al carrer
que no que et caigui una torreta d'un balcó,
que passa també,
però no és tan habitual com caure al carrer.
Perdona, Víctor,
jo imagino que són diferents circumstàncies
les que determinen
si hi ha procés, no hi ha procés,
si hi ha dret a indemnització o no.
Quan parlem de via pública,
parlem del que és el carrer,
pròpiament dit,
però també parlem d'una botiga,
parlem d'un centre comercial cobert,
o això caldria veure-ho, no?
S'hauria de matitzar,
perquè el carrer,
com ho has dit,
la via pública,
comporta una qüestió de titularitat,
titularitat pública,
titularitat de l'administració pública.
La paraula públic sempre porta,
insisteixo,
si forméssim una espècie d'expressió pública,
igual administració,
igual contencisos administratius.
Quan la caiguda o el problema
es produeixi en algun espai
o recinte de titularitat privada,
aquí pot canviar la qüestió,
perquè la responsabilitat ja no és,
pot no ser,
o no acostuma a ser,
parlarem amb aquests termes molt d'advocat,
de l'administració,
sinó de la institució o l'entitat
de la qual sigui,
en primer lloc,
titularitat o propietat aquell recinte,
i després,
òbviament,
amb les seves companyies d'assegurances,
vull dir el respecte
que les administracions públiques
acostumen a tenir
les seves companyies d'assegurances.
Després en parlarem.
Però pot canviar la qüestió.
Jo potser en el programa d'avui,
i això hi té bastant de suc,
em centraria a parlar
de les caigudes a la via pública,
que ara, en tot cas,
sí,
bueno,
parlem carrer perquè és freqüent.
Sí, el carrer, la via pública.
La via pública,
un altre dia hi entraríem
en altres consideracions d'accidents
que es poden produeixar.
Ara penso,
bé, us anem a parlar amb això,
pensava jo,
una escala d'aquestes mecàniques,
d'un gran centre comercial,
que caiguis,
que t'aturis,
que t'enganxis una peça de roba,
no ho sé,
mil coses,
són temes a tractar.
Però avui, com dèiem,
per no dispassar-nos
i al final no dir res,
millor centrar-nos
en aquest escenari
que és la via pública,
les caigudes.
Per on vols que comencem?
Mira,
en primer lloc,
òbviament tothom,
abans al principi del programa,
deies,
qui té dret?
Tothom té dret.
El que passa és que,
bueno,
recomanarem el que fem
tot sovint en aquest programa,
si es dirigeixen
amb un professional,
aquest professional
els assessorarà
com es té que fer,
si realment
és un cas
que es pugui portar als tribunals.
qualsevol persona
que tingui,
bueno,
qualsevol persona
que ho consideri convenient,
ho direm amb aquests termes,
té dret
a acudir,
doncs,
reclamar
per un perjudici
que cregui
que se li ha pogut causar.
El que passa és que,
bueno,
és molt,
o relativament fàcil
o freqüent
caure a la via pública.
Que,
si caus perquè sí,
perquè has vedat,
perquè has ensopegat,
perquè t'ha trencat la sabata.
Clar,
jo no sé què pots reclamar aquí
si la cera està en condicions,
tot està bé,
has caigut mala sort,
no?
No té més.
Sí,
exactament.
Mira,
en principi,
què es pot reclamar?
Es poden reclamar dues coses,
bàsicament.
Bé,
diverses coses,
però bàsicament,
jo ho definiria en dos.
Danys,
i entenc per danys,
per exemple,
que se't trenqui una peça de roba
o que se't trenqui,
doncs,
potser va ser amb les bosses de la compra,
que se't trenqui la compra que portes
o se't trenquin unes ulleres
o se't trenqui el rellotge.
Danys materials.
Materials,
correcte.
que provoca la caiguda.
Exactament.
i les lesions que et puguis causar.
Des d'aquest punt de vista,
les lesions comencen a mesurar-se
amb tant en quant,
tu quan caus en una via pública,
home,
si no t'has fet gaire mal,
doncs,
doncs,
a vegades no vas ni al metge.
Si es vol reclamar o es té intenció de reclamar,
es recomanaria,
des d'un principi,
que anessin,
o que ho diguin,
doncs,
a urgències o al metge,
a fi efecte,
que com a mínim hi ha d'entrada,
com a requisit,
no diré indispensable,
però quasi indispensable,
que a l'hora de reclamar
hi hagi un document,
en aquest cas un certificat metge,
un informe metge,
que acrediti que aquella persona,
doncs,
si és caigut avui,
dia 10 de gener,
no vagis al metge
el 30 de gener,
eh?
Al mateix dia.
Ves-hi el 10.
I el 10 ja et posaran,
normalment,
al part de metge,
aquest CDB o aquest 10
la seva lesió
a una caiguda a la via pública.
Ja t'ho reflexen a l'informe, eh?
Però escolta una cosa, Víctor,
marquem una miqueta l'escenari.
En quines circumstàncies jo em plante...
Aniré al metge si m'he fet mal,
independentment de que vulgui reclamar.
Però en quin escenari
o en quines circumstàncies
jo puc intuir
que allò,
hi ha algú responsable
que allò hagi caigut?
M'explico.
Un determinat paviment
que està en bon estat,
però per les seves característiques
si plou rellisca molt?
Mira...
Un forat?
Unes obres?
Clar.
Mira,
arrel d'això,
la casuística és amplíssima.
I ens hem de remetre a la casuística,
no hi ha una norma fixa, no?
Mira,
per comentar-te
o per intentar
ajustar una miqueta la casuística,
començarem una miqueta
exposant el procediment, eh?
El procediment que s'ha de seguir,
en el cas, per exemple,
que es caigui en una via pública,
doncs,
competència de l'Ajuntament,
imaginem,
l'Ajuntament de Tarragona,
el primer que faci és reclamar
davant de l'Ajuntament
i instar,
presentar un escrit,
i a fi d'afecte
que s'obri
un expedient
de responsabilitat patrimonial,
eh?
Que té un tràmit...
Però ha d'estar en mal estat
aquell terra que jo he caigut,
o no?
Bé,
jo et parlo del procediment
en breument
i després parlarem de la casuística.
Un cop
es resol
aquell procediment,
té una sèrie de tràmits
que ara no entrarem
a concretar
perquè n'hi ha alguns
de molt precisos
i molt tècnics.
L'Ajuntament diu
si sí o si no
es considera
responsable
d'aquella
indemnització
que es reclama.
Aleshores,
un cop
s'ha passat
aquesta instància,
si es cobra d'acord,
si no,
té la via
de la jurisdicció
dels jutjats
contenciosos administratius.
Normalment,
ara,
actualment,
si és l'equip de Tarragona,
són competències
els de Tarragona
i ni l'Otempora
en temps enrere
eren competència
el Tribunal Superior de Justícia
o els jutjats contenciosos
de Barcelona.
Però bé,
actualment
es va normalment
al contenciós administratiu
d'aquí
amb advocat,
procurador,
etcètera.
I el jutge,
el magistrat,
en aquest cas
contenciós administratiu,
et diu
sí senyor,
té vostè dret a cobrar
o no senyor,
no té dret a cobrar.
Quins són els criteris
que s'alucanàvem?
A veure,
insisteixo,
la casuística
és molt àmplia.
Normalment,
per exemple,
a Tarragona
ja hi ha uns criteris
més o menys establers
dels magistrats
d'aquí a Tarragona
que són de domini públic.
Fa no massa temps
va sortir fins i tot
un article
al diari
amb unes declaracions
del magistrat
de contenciós administratiu
d'aquí a Tarragona
exposant quin era
més o menys
el seu criteri.
Sempre és bo saber-ho
perquè realment
tothom
que caigui al carrer
està legitimat
a demanar
una responsabilitat.
Però clar,
insisteixo,
aquí hi ha una espècie
de,
diguéssim,
de conflicte
de qüestions.
Per una banda,
és materialment impossible
que les aceres,
per exemple,
de Tarragona
estiguin perfectes.
Òbviament,
el que sí que es té
que procurar
per part de l'administració
és que estiguin
el millor possible.
Però la perfecció
no n'hi ha.
És a dir,
és materialment impossible.
Jo crec que no hi ha
ciutat al món
que estigui perfecta.
Sempre pots caure...
Sí, el que passa en algunes
menys perfectes
que d'altres.
Efectivament.
I carres que estan
millor que d'altres.
Molt bé,
però jo parlo,
estic parlant,
intentant parlar
objectivament dels criteris.
Insisteixo,
no és una visió personal
sinó una visió
el màxim objectiu possible.
De tota manera,
òbviament,
insisteixo,
per una banda,
és impossible,
o clar,
és impossible a la perfecció,
però per altra banda
l'administració
i de qui ve
o prové
la gènesi
d'aquesta responsabilitat
amb la qual pot incorre
està obligada
a mantenir
en unes condicions
relativament raonables.
És això el que es té,
que valorar en primer lloc.
Si aquell forat,
si aquella
luseta llosa
de la cera
no està posada,
si
aquella irregularitat
del ferm...
Un carrer en obres
però que no es tanca,
que es pot transitar,
que s'habiliten
unes fustes,
unes tanques
i allà caus,
allò està claríssim,
perquè potser
no s'hauria d'habilitar
que la gent
pogués passar per allà,
no sé.
O si està mal senyalitzat,
o si no hi ha posada
una valla,
o si no hi ha una llum
d'aquestes de gàlibos
reglamentàries...
Un forat de terra
que no està tapat convenientment,
una claveguera
que la tapa tontolla,
serien moltes circumstàncies diferents.
Efectivament.
I això sabem
que són situacions
que es produeixen,
és que és impossible.
Ara s'han fet
recentment
obres al carrer gasòmetre.
Que Déu-n'hi-do,
per allà
era fer esports d'aventura.
Després,
ara comencen,
avui llegia,
el diari
comencen ja
les de la Via Augusta
i la Junta del Port
també anuncia
que es fan
les obres de la façana.
És que és una cosa
que sempre
s'estan fent obres,
és normal,
i és un dels factors
que contribueixen
a que hi hagi
encaigudes
i situacions
d'aquest tipus.
Llavors,
normalment,
els tribunals,
contenció administrativa,
parlo del tribunal
perquè és el que,
a la llarga,
si l'Ajuntament
no està conforme
en reconèixer
la seva responsabilitat,
és el que decideix
si és responsable o no.
Sí, però,
potser no cal
arribar als tribunals.
Si tu fas la reclamació,
l'Ajuntament,
en aquest cas,
diu d'acord,
sí, sí,
la companyia d'assegurances
de l'Ajuntament,
però paga.
Però diguem
que l'Ajuntament
diu que si vostè
té la raó,
li hem causat
un perjudici,
l'indemnitzem
i ja està.
Aquí no cal
ni anar al jutjat.
Tot perfecte.
El cas és que l'Ajuntament
en digui que no,
que no es fa responsable
quan inicies el procés.
Efectivament.
Hi ha una normativa
que parla
de la responsabilitat
patrimonial
de l'administració,
llavors es requereix
una sèrie
de requisits,
una relació
causa-efecte,
una existència
d'una irregularitat
o defecte
que produeixi
que l'aiguda.
I els testimonis són necessaris?
Aquesta ja és una qüestió
de prova,
efectivament.
Els testimonis
a vegades són molt importants.
Parlaves
de l'informe mèdic,
no sé si hi ha
acompanyat de testimonis.
L'informe mèdic
és una prova
per determinar
o per fixar
que realment
aquella persona
ha sofert una lesió
presumiblement
o més que presumiblement
derivada
d'aquesta caiguda.
Si cal intervindre
el forense,
tot allò
que forma part
o no cal?
El tema del metge forense,
doncs,
a veure,
normalment,
l'expedient municipal
no hi intervé.
No dic si hi ha
procés judicial.
De totes maneres,
ara que parles
d'indemnitzacions,
ara que parles
d'indemnitzacions,
a veure,
es produeix
una situació.
Hi ha una llei,
la llei de contracte
d'assegurances,
els seus anexes,
que estableixen
unes tables
de les quals
hem parlat aquí
per valorar
les lesions
amb accidents,
bàsicament amb accidents
de circulació
i altres.
Però aquest,
el famós
baremo
que utilitzem
els professionals
i si els professionals
que m'escolten
sabran de seguida
de què parlo,
és el baremo
amb el qual
es diu
que per cada lesió
pugui haver
una puntuació
i una valoració.
Lesió o fins i tot
la mort,
dies de baixa,
etcètera,
les famoses seqüeles,
tot això es cobra.
Aquests baremos
s'apliquen normalment
en l'àmbit civil penal
per accidents de circulació.
Moltes vegades
s'extrapolen,
és a dir,
s'adapten
a altres situacions
com per exemple
pot ser
les caigudes
a la via pública.
Actualment,
actualment
tinc que dir
que
a la jurisdicció
contenciós administrativa
a Tarragona
i majoritàriament
en base
també
a una sentència
o a una jurisprudència
existent,
no s'acostumen
a aplicar
aquests baremos.
Aleshores,
d'on extraus
la indemnització?
Doncs tu has de ser capaç
de valorar,
a veure,
els danys materials
són més fàcils
de valorar,
però de valorar
quina repercussió
o quina indemnització
pertoca.
En base a què?
Doncs a una sèrie
de criteris.
Si aquella persona
que ha caigut
treballa o no treballa
amb l'edat que pugui tenir.
Si és autònom,
si no és autònom.
El temps que hagi estat de baixa,
és a dir,
el prejudici real
que t'ha causat.
Això,
a veure...
Seqüeles que pugui haver
quedat d'aquella lesió,
també s'haurien de valorar,
no?
Tot això en base
a informes metges,
siguin o no siguin forenses,
perquè moltes vegades
és en base
a informes metges particulars.
Doncs miri,
escolti,
jo he tingut
una trencada de costella
i aquesta lesió val tant.
I el jutge,
segons el seu criteri,
té la facultat
de realment valorar
i no sotmetre's
obligatòria
o perceptivament
aquest baremu
que existeix
per als accidents
de circulació.
Són quantitats
molt més elevades
que les d'accidents
de circulació
o ronda
al mateix nivell?
Home,
poden ser-ho
o poden no ser-ho.
Clar,
és el que dius,
és el criteri del jutge.
En els accidents de trànsit
sí que està
com a més acutat
el tema de les indemnitzacions
que no pas en aquests casos.
Les companyies d'assegurances
ja el tenien en aquest baremu
com a guia.
Però insisteixo,
no és un baremu vinculant
i la jurisprudència actual
no vincula
o no fa
d'obligatòria
aplicabilitat
a aquest baremu
fins i tot
amb accidents
de circulació
es produeix a vegades
que la indemnització
ha de ser una altra
segons consideració
del jutge.
Per això estan els jutges
per valorar.
Això en quant a la indemnització.
Jo el que et volia preguntar
perquè potser
algú pensa
això té molta incidència
hi ha moltes persones
que pateixen
aquests accidents
i reclamen.
Per la teva experiència
abans d'iniciar el programa
em comentaves
que són casos habituals.
No que caiguin
les persones al carrer
que cau
o que hi hagi de caure
sinó que
hi hagi una reclamació
i que en molts casos
la resolució
és favorable
a la persona
del denunciant.
El que sí que tinc
que dir
i em remeto
insisteixo
No volem animar
ningú a que faci res.
No, en absolut.
Precisament
intento ser objectiu
en la mesura
del possible
i aquesta objectivitat
és precisament
a veure
l'interès
de qualsevol advocat
és que en vinguin
moltes de caigudes
però crec
que és assenyat
amb aquella persona
exposar-li
ja no
la teva opinió
o el dret
que pugui tenir
per se
és a dir
per essència
sinó
la situació
actual
perquè
home
hi ha vegades
escolta
és difícil
encertar
perquè
potser
doncs
dius
sí, sí
escolti
la seva situació
crec que és òptima
per poder reclamar
i extraure una indemnització
i després no l'extraus
i potser
hi ha sentències
insisteixo
és un món
amb el qual
i té que ser així
els magistrats
i els jutges
home
tenen que seguir una línia
però tenen la facultat
de valorar
a veure
per exemple
actualment
es valora
situacions
com
doncs
que
la caiguda
s'hagi produït
per un lloc
en el cas d'un peató
de trànsit
pels peatons
si una persona
travessa
però no té
que travessar
aquest criteri
es té per restringir
la responsabilitat patrimonial
i no era una tanca
que barra el pas
doncs clar
efectivament
estem aquí davant
de l'avinguda de Roma
i ara mateix
estic veient
que no hi ha passos
de sebre
aquí darrere meu
però hi ha molta gent
que passa
per aquí
i cau
doncs
aquest és un criteri
normalment utilitzat
pels magistrats
restrictiu
per un general
que es pot
utilitzar
com a restrictiu
per
a l'hora
d'imposar
o aplicar
aquestes
indemnitzacions
per responsabilitat
patrimonial
abans em comentaves
que també
el jutge
pot valorar
que aquella persona
no posava prou
atenció
a anar pel carrer
és a dir
que anava mirant
les mosseranyes
que diu aquell
és un criteri molt subjectiu
però vaja
també existeix
sí
a veure
i això
ja no és estrictament
aquest criteri
però es té que
insisteixo
un assunto es té que valorar
estem parlant aquí
a vegades
és frívol
parlar d'aspectes
individualitzant-los
crec que es té
que aprendre
a valorar
tot l'assumpto
però es poden
donar situacions
tals com que
no és el mateix
anar a plena llum
del dia
i que sigui
un socavon
a terra
doncs
no diré
degudament senyalitzat
perquè allò
aleshores sí que
col·loquialment parlant
ho tenim claríssim
però
un socavon a terra
que estigui
doncs
que es pugui veure
i es pugui evitar
que
de nit
en un lloc
més complicat
de visió
i que realment
doncs
posis el peu
amb aquell forat
torsis el peu
i caigui-se a terra
no és el mateix
però per molt que es vegi
ha d'estar senyalitzat
per passar un invident
per allà
per exemple
és que clar
efectivament
o no invident
una persona que
estem parlant
ja ens remetem
a casuística
jo
a veure
quan he parlat
de criteris objectius
parlo de criteris generals
que es tenen en consideració
a l'hora de valorar
aquestes situacions
i que comporten
moltes vegades
que la resolució judicial
encara que
amb el particular
i el seu advocat
li pugui semblar
molt clar i evident
que es té que cobrar
una indemnització
doncs el jutge
pot utilitzar criteris restrictius
amb els quals
òbviament
i els jutges ho entenen perfectament
es pot discrevar
per això estan els recursos
i les teories
i les tesis
un jutge
un jutge
en un moment determinat
pot actuar
de manera més restrictiva
i un jutge
en un moment determinat
menys
això també ho dic
perquè
la llei està escrita
allò que diem
al meu veí
li van indemnitzar
i a mi no
efectivament
és molt comú dir
escolti
al costat
no hi ha dos casos
bessons
des del moment
que poden ser
fins i tot jutges diferents
situacions diferents
moments diferents
circumstàncies personals diferents
el que deies de l'invident
doncs
potser un
és més curt de vista
que l'altre
és a dir
hi ha moltes qüestions
fins i tot
poden haver
dues sentències
quasi bessones
amb resultats diferents
en molts àmbits
no només a l'hora
de castigar
és a dir
imposar
amb l'administració
l'obligatorietat
d'indemnitzar
sinó de valorar
les indemnitzacions
pot ser que
amb quasi idèntiques
característiques
una persona
cobri mil
i l'altra
en cobri cent
per què?
criteri judicial
insisteixo
i escolta una cosa
Víctor
partint una miqueta
del teu coneixement
de la teva experiència
pots concretar
alguns casos
on s'hagi tirat
en debat
una reclamació
i s'hagi resolt
satisfactòriament
sense assenyalar
ningú
parlo intentant
no
sí
particularment
ara no recordo
exactament el cas
fa poc
per il·lustrar una miqueta
tot això que estem parlant
el diari
una sentència
contra l'Ajuntament
m'assembla de Reus
últimament
no recordo exactament el cas
però per exemple
el fet de
travessar
per un pas de cebre
i que aquell pas de cebre
hi hagi
entre línia i línia
hi hagi unes escletxes
que es podien haver asfaltat
d'una manera
i després repintar
que òbviament
costin de veure
és a dir
bàsicament
pot
o
si és molt més
tendent
a resoldre
per part dels llutges
si aquell
aquella irregularitat
aquell defecte
és difícil
de percebre a simple vista
i això et provoca
la caiguda
era aquesta
la qüestió
i la tesi
per exemple
aquest del pas de cebre
o a vegades
s'havia produït
la situació
de patinar
perquè la pintura
es té que aplicar
d'antideslitzant
i no ho és
o que
a veure
i fins i tot
a vegades
es pot defensar
la tesi
s'ha pogut donar
que
escolta'm
però fixa't
hi ha molts paviments
que rellisquen
a les ciutats
no només a Tarragona
i quan plou
realment
has d'anar
amb molta prudència
jo no sé si
aquests casos
serien
es pot donar
i s'ha donat
que una patinada
a la cera
s'hagi absoluït
a l'administració
doncs perquè
es té que vetllar
amb especial cuidado
també depèn
de les característiques
si aquell dia
ha plogut
o no ha plogut
si
doncs no ho sé
jo recordo
ara
em ve la memòria
una sentència
de
crec que es va
condemnar
l'administració
que després
de Setmana Santa
ara
a Tarragona
crec que
la cera
de les
torxes
de Setmana Santa
ja no
ara actualment
no són de cera
per evitar
precisament això
però la sentència
aquesta parlava
no recordo
en quina localitat
després d'una professió
de Setmana Santa
doncs es va condensar
la cera
i una persona
va relliscar
clar
és molt difícil
també retirar
la cera
rapidíssimament
perquè la professora
potser ha acabat
a les 3 del dematí
o a les 2 de la matinada
i a les 8 del dematí
següent
tropez
o rellisca
amb la cera
aleshores
clar
es va condemnar
l'administració
que devia haver vetllat
i que allò es va relliscar
doncs per una causa
etcètera
etcètera
doncs ara les atges
amb una bombeta
piles
però això no vol dir
que aquí també es condeni
va ser el criteri
aleshores
a veure
es poden produir
moltes situacions
però insisteixo
el que a vegades
és
no diré imprevisible
però de difícil
valoració
és que
dos assumptes
insisteixo
gairebé idèntics
doncs
en un cas
s'indemnitzi
per unes quantitats
i en un altre cas
per unes altres quantitats
o ben bé
doncs no s'indemnitzi
amb aquella persona
de tota manera
de tota manera
jo invitaria la gent
el que tingui qualsevol dubte
torno a fer una mica
d'apologia
a que consulti
els professionals
i que aquests professionals
doncs
l'assessorament
l'assessorament
del que es pot fer
i de com
o què necessita
per poder tirar endavant
aquesta reclamació
que realment
home
si es fa alguna cosa
és perquè fructifiqui
però també
que sigui la gent conscient
que tot pot costar
sí que ho pot fer
un pel seu compte
anar a l'Ajuntament
i l'expedient
de responsabilitat patrimonial
i tal
però si vas amb un professional
hi ha vegades
que es té que mesurar
si val la pena
jugar-te uns diners
de la teva butxaca
diners, temps
ja sabem que
és complicat
tot plegat
i hi ha vegades
que ve algú
i diu
escolta
miri
doncs
no ho sé
tinc un petit esguinç
al turmell
què em puc treure
doncs miri
comptant llarg
quatre duros
potser no val la pena
lesions més greus
potser sí que val
més la pena
tractar-les amb més cura
i mirar i batllar
dirigir-te a l'Ajuntament
doncs
per intentar
dir-li
escolti
senyors de l'Ajuntament
això
realment
aquesta caiguda
es deu
amb això
intentin pagar
i em consta
que algunes vegades
l'Ajuntament
transigeix
i negocia
i es indemnitzen
algunes vegades
i al contrari
si la lesió
és greu
no es quedin
a casa tranquil·lament
i reclamin
perquè també
tenen els seus drets
tot és posar-lo
al seu lloc
i calibrar-ho
en la seva justa mesura
Víctor Roca
gràcies
per acompanyar-nos
Molt bé
Adéu-siau
Vinga
Adéu-siau