Fins demà!
És una pel·lícula més revista i pel·lícula que molts espectadors no han pogut veure perquè no han trobat entrades.
Ja ho sé, no sé si em va costar fins i tot a mi poder accedir a una sessió, però bueno, de totes maneres...
I mira que unànimament tota la crítica se la va carregar, jo crec que amb una mica de mala bava, també és cert.
I jo no l'he vista, perquè pots carregar-te una pel·lícula però no tan desastre, tan desastre, no ho deu ser, o sí?
No, a veure, jo...
Tu m'has dit que era avorrida, sobretot.
Jo penso que és avorrida respecte a el que un se pot esperar directament de la pel·lícula.
Que li sobra una mica.
Sí, i a veure...
I li falta una altra.
Bueno, falta química entre els actors protagonistes, cadascú sembla anar per un costat, és veritat,
o sigui, això sí que puc coincidir amb el 100% dels crítics.
Però, a veure, no crec... A veure, el dels crítics sempre dic que és una qüestió gairebé matemàtica,
és una pel·lícula que funciona en taquilla, o que ja té darrere seu un merxandeix empoderós,
el crític per se sempre anirà a la contra.
És quasi...
Hi ha una decisió unànime.
El que passa que, clar, aquells...
Hi havia dos fredors, no només mediàtics, que era la novel·la i la pel·lícula.
O sigui, un best-seller, doncs, molt criticat i molt...
Doncs, diguem-ne, que s'ha comprat moltíssim.
I que les coses com són...
que, per molt que s'ha parlat de la manca de qualitat literària,
doncs, bueno, la gent l'ha comprat perquè l'ha entretingut.
I el que he de dir, respecte a la novel·la i a la pel·lícula,
és que l'adaptació és més que correcta,
el que passa que, evidentment, és una pel·lícula.
No és, per exemple, el cap era el nombre de la rosa,
que es magnifica la pel·lícula.
En el sentit que es va quedar amb el millor.
Aquí era ben difícil.
Home, hi ha el nombre de la rosa, la crítica i el públic, un animament.
Hi ha pel·lícules que sí que coincideixen.
Pel·lícules, diguem-ne, conegudes,
de tot, no d'aquelles estranyotes.
I era una pel·lícula, diguem-ne, de casa,
era una pel·lícula europea.
Que hi ha aquesta, clar, és que els americans,
quan fan coses d'aquestes, tens raó, eh?
És això, eh?
Quan fan pel·lícules creuades i coses d'aquestes,
perquè mira la de les cruzades,
un desastre de pel·lícula.
Quan comencen a tocar segons que temes,
fan peplums, eh?
Fan com aquelles grans produccions antigues, no?
Sí, el que els surt molt bé
són els X-Men, aquestes coses,
quan se posen a treballar.
Que ja la tens aquí, ja te l'estrenen avui,
ja les ganes que tenies, la tercera part ja, no?
I precisament avui serà, probablement serà
el millor que puc fer aquesta tarda,
anar-me a veure aquesta pel·lícula.
No l'has vista, aquesta?
No, no, no, la decisió final no l'he vista,
perquè a més, doncs bueno...
No vas poder anar a la tercera.
No vaig poder anar, però m'estic aguantant gaire bé
per anar allà amb el públic i copsar una mica l'opinió,
perquè normalment aquestes pel·lícules disfrutes molt més
quan vas amb el públic, perquè els crítics
directament surten cabrejats.
Una altra vegada, no sigues, menys.
No els agrada mai.
No els agrada.
Llavors jo em prefereixo el públic entusiasta
perquè veus la gent, inclús veus algun personatge
disfressat de l'Obed, no?
Que a més és el protagonista indiscutible
d'aquesta tercera part.
A banda de que hi ha, doncs bueno,
molts rumors que aquesta és l'última
de la saga dels X-Men.
A veure, probablement, probablement,
perquè costa molt mantindre tot un elenco actoral
tan ben, diguem-ne,
directament ben parit.
O sigui, és una pel·lícula que el casstic ha funcionat molt bé,
que jo penso que respon precisament
a les expectatives dels amants de la sèrie,
que el Bryan Singer, mentre ha dirigit,
ho ha fet amb molt de valor
i amb moltes ganes de deixar la gent contenta,
una mica com el Sam Raimi,
com va fer el Spiderman.
O sigui, diguem-ne que es van trobar
els directors adequats
per uns personatges
que són ben coneguts de tothom,
els amants del còmic, sobretot.
I que és la pel·lícula, doncs, bueno,
que tanca en certa manera aquesta saga
perquè aquí del que es tracta
és que als mutants
se'ls ofegués la possibilitat
de deixar de ser mutants.
Ah.
Llavors, clar, a partir d'aquí
hi ha tota una batalla,
evidentment una guerra
entre les dues bandes, no?
Clar, perquè com que hi ha mutants bons i dolents.
Sí.
I a banda es resoldran enigmes
que van quedar oberts
a la pel·lícula anterior,
la segona part,
i que precisament en aquesta
tindran, doncs,
veurem el naixement de l'Àngel,
que és un personatge
que curiosament formava part
de l'elenca, diguem-ne,
de la Patrulla X
dels còmics dels anys 70,
que, bueno,
per circumstàncies
el fan néixer ara,
però diguem-ne
que és la Patrulla X original, no?
I han fet una mena,
doncs, bueno,
de salt qualitatiu
en la direcció,
ja no és el director
el Brian Singer,
però diuen que fins i tot
ja ha anat bé,
ja ha donat una mica d'oxigen
a aquesta tercera part
que m'han comentat
que és molt més activa
i hi ha molta més acció
que la primera i la segona.
Ja veurem el que passa.
Digue'm superficial,
però ara que parlaves
de segones parts,
tu saps alguna cosa
de la segona part
de Els Increïbles?
Doncs no.
He sentit,
però no m'acabo de creure.
A veure,
ho van deixar
descaradament obert
per una segona part
i és que l'hi tinc ganes.
Jo m'agradaria molt.
El que passa és que,
Clar,
Els Increïbles,
Pixel és molt particular,
o sigui,
Pixel va fer la segona part
de la història,
però no entren
en aquesta dinàmica
normalment
de fer segones parts.
Però les segones parts
se'ls surten bé
perquè es veu
que també
fan treball molt bé.
I té una història fantàstica
la segona part també.
El que passa és que
Pixar, per exemple,
ara tenim l'estrena aviat
de Cars,
que diuen que és una meravella,
és una pel·lícula preciosa
i Pixar té una voluntat
clarament
d'evolucionar
i per intentar,
jo m'ho ha aconseguit
sota el meu parer,
aixecar molt alt
el gestor
de les pel·lícules d'animació.
Els increïbles
d'Esquerat
que ho van deixar tot
preparadet
per tornar.
Sí,
confiant en què arribi
i jo estaré
evidentment encantat
de veure-la.
Una pel·lícula
que no té res a veure
amb la ficció
i en la seva categoria,
en la seva especialitat,
és una pel·lícula
que cal tenir en compte
molt en compte
que a mi no aguantant
no m'ho es va estrenar
a Berlín.
Exactament.
Aquí tothom ho va posar bé,
crítica i públic,
ara ja veurem què passa aquí.
A veure,
el Michael Winterbottom.
Sabem que anem a veure
i a més sabem
com treballar aquest director
i el tipus de cinema que fa.
I és un cinema alternatiu
amb moltes ganes de fer mal.
Alternatiu
però amb molts espectadors,
no és marginal
ni és desconegut.
No, no,
en absolut.
I a més,
Winterbottom és per mi
un dels millors directors
des del punt de vista
de comptar històries necessàries.
No és amable.
En absolut.
No vol facilitar les coses
a l'espectador,
al contrari.
Al contrari.
És una persona
que treballa en un cinema creatiu
des de la base.
O sigui,
ja les històries són diferents.
I aquesta història,
a veure,
tristement es relata
a un fet verídic.
O sigui,
el que va ser
unes circumstàncies
molt desagradables
d'un grup d'amics
que precisament anàvem...
Un casament.
Exactament,
un casament
i es van trobar
de cop i volta
per la seva ètnia
agafats
i fets presoners
per els americans
i t'has lladat
aguantant-ho.
I a partir d'aquí
pots imaginar
el que va ser
un suplici
sense cap tipus de raó.
Una pel·lícula
necessària.
Curiosament,
s'estrena el mateix dia
que Jors Bus,
ara escoltàvem les notícies,
diu que en tot cas
de la invasió
de l'Iraq,
que l'únic error
que ha comès
és el tema
de la presó
de David.
Ja ho veurem.
O està vinculada
amb l'actualitat.
Pel·lícula,
indubtablement,
recomanable
des dels arrels.
O sigui,
jo aquesta pel·lícula
no tinc cap necessitat
d'anar a veure-la
per recomanar-la
perquè conec
perfectament
com treballa aquest director
i jo estic convençut
que per la fama
que li precedeix
és una pel·lícula
necessària
i interessant.
D'aquesta setmana
la pel·li que et fa por
és la de Rosario Tijeras.
Sí, d'entrada
perquè tinc la impressió
que és una mica
de còpia
de la novel·la
de Pere Reverte,
La reina del sur.
Sí,
perquè l'argument
és pràcticament el mateix.
A veure,
hi ha alguna cosa aquí.
O sigui,
això no és casualitat
perquè ens entenem.
O sigui,
el Rosario Tijeras
n'hi ha uns precedents
que evidentment
estalviar-se
des d'autor
del Pere Reverte.
Comptant una història similar
no hi ha cap perill.
Vull dir,
suposo que el Pere Reverte
si hagués vist
que és un plagi descarat
hagués anat directament
cap als autors
que són,
bueno,
és d'Aluna Sugal
de la Flora Martínez
i l'autor de la pel·lícula
jo penso que el que ha fet
ha sigut estalviar-se directament
el que és l'argument
per contar-nos
la mateixa història
de vengança.
O sigui,
precisament
treballant aquí
con el narcoterrorisme,
Colòmbia,
treballant una història
que gairebé
és la sinopsis
del que podria ser
la novel·la
de Pere Reverte.
Una pel·lícula
que potser és interessant
jo de totes maneres
sense cap mena de prejudici
anirà a veure-la
però vaja
tinc la impressió
que estem davant
d'un aprofitament
d'un argument.
També estrenen
una pel·lícula
Viva Cuba.
Viva Cuba
és una pel·lícula
per la família.
És una història
precisament
que parla
de la situació de Cuba
però vista
des del punt de vista
d'uns nens
que estan a punt
de ser abandonats
per la seva mare
per les circumstàncies
i és una pel·lícula
curiosament familiar
però que parla també
de realitats properes
llavors estem davant
jo aquesta setmana
estic veient
que estem davant
d'una setmana
que en contra
de la gran pel·lícula
de la ficció
que és el X-Men
amb temes
que poden preocupar-nos
i que poden ser interessants.
Fins i tot
s'estrenen
El tiempo de los valientes
una pel·lícula
amb Damianne Stifron
que tracta
precisament
del tema
de les malalties mentals
de la Alzheimer
però des d'un punt de vista
ben curiós.
Una persona
que és condemnada
a fer treballs socials
i que es veu obligada
a acompanyar
a un personatge
a un inspector
que pateix
aquests problemes
de personals
depressions
etc.
Llavors pel·lícules
que jo penso
que componen
una cartera
Amb molts temes socials
Sí, és atípica
és una setmana atípica
perquè jo ara mateix
a l'excepció
de Rosario Tijeras
però és una qüestió
diguem-ne
molt personal
i molt subjectiva
que és el probable
plagi
ja ho veurem
doncs jo penso
que és una setmana
interessant
de productes
que els honra
una miqueta
el contingut
I del que ja teníem
a la cartellera
què em sembla?
Jo d'entrada
diré que la setmana
passada era
Setmana del Código Da Vinci
que ho va
o sigui
pràcticament
i jo si tingués
que recomanar
Continua estant
i en un munt
de sales
Bueno, és que no
ha perdut
diguem-ne tirada
o sigui
el Hard Candy
Segueix
que ell està
a punt
d'abandonar
la carterera
el Caos
i de les pel·lícules
que penso que
vam parlar de totes
perquè un Franco
14 pesetes
que encara continua
i això és una bona notícia
doncs tenim una carterera
directament comercial
però amb molts productes
d'interès
Doncs escolta
l'has dibuixat prou bé
en gaudirem del cinema
del cap de setmana
David Serra
moltíssimes gràcies
i bon cinema
Adéu-siau