Dos quarts d'una del migdia, en vuit minuts, quan buscàvem rituals i tot aquest tipus de coses que fa molta gent per cap d'any,
hem trobat una pàgina en la que es fan unes rutes al Machu Picchu, imaginin-se,
per fer allà uns rituals i unes coses estranyes, caríssim, clar, ja s'ho poden imaginar,
i aquests l'hem recollit a... Pep Calvet, bon dia.
Hola, bon dia.
No estaria malament, no?
I més, totes aquelles són a la ruta dels incas i els maïs, seria preciós.
Alguna vegada us han demanat alguna cosa així a Neil Travel, que ara al cap d'any és que alguna cosa,
no dic tant com això, però alguna cosa singular, d'alguna cosa que dius, escolta, voldríem fer per cap d'any, no sé.
Sí, inclús, mira, volíem cap d'any anar amb una cabana allà penjats a la muntanya sols i, bueno...
Que bé, no?
Que bé, que bé.
És una qüestió de buscar-ho, sí, sí.
I la trobes?
Sí, sí, perquè avui dia hi ha tantes, i tu mateix, com dius, internet,
entres a internet, et poses en contacte de seguida, i la gent està desitjant, doncs,
llogar-les, que hi vagis, i gent paral·lelament en antros que organitza, però és que de tot.
Ara encara seríem a temps que ens organitzéssiu alguna cosa?
Sí, el que passa és que potser el lloc on voldríem anar...
No seria el Machu Picchu, eh?
No, el Machu Picchu...
A veure, també, no?
D'aquí 15 dies, sí, però ara tal com estan els avions i tot.
Molt bé, ara anava a dir, tal com estan els viatges, i està massa liat tot.
A més, esteu molt liats amb els parcs infantils de Nadal, que Neil Travel està present a diferents d'aquí del Camp de Tarragona, no?
Sí, perquè com cada any ja en portem uns quants, doncs bé, dintre del part de Nadal de Tarragona, doncs, poden, els nens poden gaudir del rocòdrom, de poder fer l'oportunitat de fer escalada, no?
Emolar els grans escaladors.
Això agrada molt, eh?
Sobretot una tirolina, que aquest any hem fet una tirolina d'uns 25 metres.
Molt bé.
Acompanyat d'algun pont tibetà o pont de Mico, allò per fer una miqueta més d'interessant, no? Que deixin l'adrenalina els nens.
I bé, o sigui, estem tant amb aquest, el parc de Nadal d'aquí de Tarragona, que aquest any està molt bé.
Sí, doncs l'estem visitant cada dia, no ens ho acabem, eh?
No, no, està molt bé.
Llavors estem dintre del de Salou, també ja fa uns anys que hi som.
Allí també, doncs, més o menys tenim igual.
Hem afegit, potser, allí, una mica de ràpel, perquè la gent, com hi ha l'escalada i baixar per on te'ls fem baixar, ja estan...
És un contingent de nens que estan molt més allí, no?
Llavors ho fan 20 vegades i cada vegada s'hi has d'anar innovant coses, no?
I allí, doncs, hem afegit el ràpel, no?
Els ensenyem a fer ràpel, dintre de les possibilitats que donen al pavelló.
I bé, hi ha el cuver, igualment.
També sou al cuver?
Sí, sí.
O sigui, de fet, és que una cosa que complementa tot, no?
Perquè, clar, els nens sí que els tallers i tot això està molt bé.
Sí, però activitats de moviment...
Els onflables també estan molt bé, no?
Però necessiten alguna cosa més que pensin...
Que pensin i que es cansin.
Sí, sí.
Perquè dormin planets, no?
Això com a pares està clar.
És necessari.
Sí, sí.
Doncs, bueno, animar a la gent que hi vagi i allí hi som.
Molt bé.
Tenim una mica d'agenda estretament relacionada amb el cap d'any.
Hem parlat aquest matí de la cursa de Sant Silvestre,
una tradició que plega milers d'atletes pràcticament a Tarragona.
Molt bé.
És que, a més, sent a Tarragona, com és la tercera vegada,
doncs, com ja s'ha comentat, doncs, cada vegada va més.
A més, a marxes forçades, eh?
Perquè vam començar, o sigui, ni el travel també hi som present, no?
Sí.
També estem part dintre de la col·laboració amb l'organització.
Doncs, primer any, 500 persones.
El segon, doncs, també anàvem limitant i aquest any, doncs, passem de mil.
Hem anat creixent, a mesura que ha anat creixent, també,
l'afició per anar a córrer a la ciutat, ho hem destacat moltes vegades,
l'augment a la participació, fins i tot a la mitjà,
a marató, a les curses populars, cada cop n'hi ha més.
És que jo crec que, i tot això fa,
el Roser amb el patronat fa una tasca molt important,
perquè va promocionant.
És que a Tarragona és això, ens faltava gent que dediqués...
Algú que en donés, i en aquest cas el patronat municipal d'esports d'unidor, eh?
Molt bé.
Llavors, doncs, bueno, ja tindrem una Sant Silvestre ja sempre, cada any.
Tenim, a través de Nantros, també, la tria Ló Popular per Santa Tecla.
Sí, sí.
O sigui, anem fent cosetes que ja sap la gent que se pot fer una agenda,
saben que cada any...
Hem creat circuit, eh?
Molt bé, sí, sí.
Pràcticament hem creat un circuit d'activitats així esportives,
a l'abast de tothom, a més a més.
Molt bé, a més a més,
es complementa amb el bany de Sant Silvestre, també.
Això et volia...
Tu no, tu no l'has fet mai.
Sí, la vaig fer ja fa molts anyets.
A tu no t'agrada l'aigua?
No m'agrada anar gaire, però bueno.
I la vas fer fa uns quants anys?
Sí.
Abans del canvi climàtic.
Sí.
L'aigua de Vesta Vesta Vesta Vesta.
No, de totes maneres, o sigui, l'aigua està...
Jo no l'he fet mai, ja fa molt de respecte aquesta aigua freda.
No és l'aigua freda, és el sortir.
Estem una miqueta...
Tenim aquest tabú de que l'aigua està gelada.
No.
L'aigua pot estar a un paig de graus menys que l'estiu,
per dir-ho d'alguna manera.
El que passa és que quan surts...
Que no la faci enguany.
Mira que et dic, Pep.
Tenim estor a fer-la també.
Si tinc temps, ja saps que...
Va, ja t'ha balat sempre.
Les persones que volien participar-hi al bany de Sant Silvestre
s'han d'inscriure prèviament i tot això, o no cal?
A veure,
millor escriure's perquè si no després
si hi ha una miqueta de vermut, una mica d'això,
doncs clar, se'n fa molta gent, no?
Però bueno, o sigui, cal anar al llit,
si el banyes a la una, una, un i poc,
no sé si és en aquest cas a la una i quart.
Home, que piqui el sol una miqueta, clar.
Sí, clar.
Però vull dir, a veure,
si surts després una bona tovallola i...
I vinga.
I vinga, i afronta el nou any allò amb salut.
Està, clar.
I si després segueixes i empalles amb la cursa a la tarda,
doncs ja tenim completament...
Perfecte, no et menges ni el raïm,
perquè a les 11 estàs dormint ja com una soca.
Però bueno, ja vas traient tot el turro que fins ara s'ha menjat, no?
Doncs no, no em sembla malament el pla, eh?
No em sembla malament.
Tenim més coses d'agenda?
Bé, no, com a gent...
Així, hi ha moltes, eh?
Però vaja.
Com ja se n'ha parlat molt,
a més està tan atapaït el cap de setmana
i potser la gent millor després de menjar tots els turrons per baixar-ho tot, no?
Doncs que deixem que la gent gaudeixi de sortir cap d'any i de totes les rebel·les que hi ha.
I Déu-n'hi-do el Pep, eh?
Se'n recorden vostès quan va ser famosa la novel·la de Javier Cerca,
Soldados de Salamina, ens va fer una ruta per la zona.
Quan no sé què va passar també amb els Templers ens va fer una ruta.
No es poden imaginar la ruta que ens ha preparat per avui.
Què és notícia aquests dies?
L'AVE, no?
Doncs ha preparat una ruta amb BTT pels voltants de l'AVE.
Molt bé.
Aquest home sempre ens sintonia amb l'actualitat.
Està clar, a més sempre hi ha una motivació,
perquè hi ha molts que sí que ja sortim amb bici habitualment,
però hi ha uns altres que els has d'anar estirant.
I on t'anirem?
Doncs tu tranquil i agafes el perro.
De fet, per on passa l'AVE era una zona on s'hi anava molt amb bicicleta.
Sí, molt.
El que passa és que han anat tallant tots els camins
i una de les maneres és també que la gent que fa molt de temps que no hi ha passat
que torni a trobar els camins.
Sí, que es compri un mapa nou, eh?
Perquè no trobaràs res del que jo diuen.
Sí, perquè tot allò han anat fent el progrés d'això, no?
Sí, no, no.
Nosaltres ara no farem aquí cap discurs,
però, per exemple, els corredors ecològics,
tot aquest tipus de coses, jo no ho sé, perquè no hi entenc, eh?
No ho sé.
O sigui, un sí que l'han deixat,
que és des de la carretera que va de Pallaresos a la Secuita,
cap al Catllà, o sigui, han deixat que, bueno,
perquè no s'hi queda més remei, perquè...
És una zona que hi ha un munt d'esquirols,
hi ha un munt de fauna autòctona per allà encara, eh?
Llavors han deixat un camí,
que amb el temps també l'asfaltaran, paral·lelament a l'AVE,
però, bueno, de moment el fem servir i ens acosta a tot arreu, no?
A trobar tots els camins i els GRs que hi ha per allà penjats, no?
És un altre punt de referència, també.
Molt bé, i escolta, uns 25 quilòmetres, no?
Sí.
Tinc apuntat per aquí.
Molt bé.
Llavors, la sortida, pels que som d'aquí de Tarragona,
la faríem riu amunt,
o bé per un costat o bé per l'altre del riu,
perquè com encara estan moltes obres,
al costat de la part de ciutat, per dir-ho d'alguna manera,
a la part de la carretera antiga de Constantí,
doncs també hi ha la pista, que va molt bé,
fins a l'alçada a trobar el GR que ve de Centcelles,
cap a Sant Salvador.
Atravessem aquest cas ja paral·lelament a la carretera de Valls,
a la 240,
i després de Sant Salvador,
de l'última rotonda de Sant Salvador,
sempre estic parlant pel llit del riu, no?,
pel costat.
Llavors, a l'alçada...
És a dir, no camins que poguessin anar
per la carretera de Sant Escreu,
sinó per la 240.
Molt bé, per la 240.
Per entendre, situar-nos en carretera.
Molt bé, per la 240.
Llavors, la travessem a nivell d'on està Centro Retro,
després de Sant Salvador,
la baixada aquella bastant pronunciada.
Entrem per allí,
el camí aquest ens porta cap a Perefort,
però no cal entrar a Perefort,
si volem i estem cansats.
Sí, llavors, de seguida tenim...
A comprar coca.
Molt bé.
Els que no, doncs, bueno,
travessem un conreu que hi ha
per darrere del camp de futbol de Perefort
i anem a parar
a una sèrie de curbes
que van a la carretera de Perefort a Pallaresos.
La travessem també
per una sèrie de les curbes aquestes
i ja es posem darrere del bosc mateix de l'AVE.
Una vegada baixem,
o sigui, agafem tot el camí
i procurem agafar els senderons
que van cap a la baixada
i trobarem un pont
que per damunt passa l'AVE,
doncs, travessem per allí el pont
i directament ja podem passar
cap a totes les instal·lacions de l'AVE,
que val la pena dir que és preciosa.
Visitar-les, no?
Sí, sí, s'ha de visitar.
A la cantonada hi ha una cafeteria,
podem prendre un suc per agafar forces.
Sí, perquè hem fet unes quantes metres, eh?
Sí, sí.
Aleshores, després d'allí ja,
directament per la cantonada,
hi ha com una miqueta de carretera encimentada
que ens porta cap a l'antic Mas de l'Arauet,
que ja empalmem el que era el GR
i on agafem ja el camí
que va sortir als 5 estrelles.
I des d'allà la carretera.
Molt bé, i des d'allà la carretera
o bé tornem, passem per dins els 5 estrelles
a sortir cap a Mas Enric.
De Mas Enric, doncs, carretera,
o sigui, camins avall,
que aquests hi ha la gent.
De moment encara ens han tocat massa.
Sí, són rutes familiars, ja.
Sí, són rutes que podem anar a sortir
cap allà, cap a Sant Pere i Sant Pau
i Tarragona.
Són uns 25 quilòmetres,
en BTT diuen que farà molt bo aquests dies.
Sí, per això m'ha fet gràcia.
la cursa i el bany de Sant Silvestre
amb aquesta ruta a vostès mateixos, eh?
Sí, sí, o sigui, cal dir, doncs, això.
Inclús aquí farem una miqueta
de construcció, de treball de camp.
O sigui, invitem a tothom
que trobi que tots els camins
estan més tallats de lo normal,
que, bueno, que aquí els posin en contacte.
Estaria molt bé que ens truquessin al programa
la setmana que ve.
Perfecte.
O altres hi fan la ruta.
I podíem fer, si no, una queixa,
un apunt a que respectin una miqueta
els que ens agraden a la muntanya
i que quedin els camins com estaven.
I compartir informació.
Perfecte.
Que és molt interessant.
Sí, perquè entre el que parlàvem de l'Àveca,
clar, ho he tallat tot,
el progrés que en parlàvem,
però després també molts s'han aprofitat
a fer seu el que no és, no?
O sigui, hi ha una sèrie,
i des d'aquí sí que ho puc denunciar.
Aquelles cadenes que es posen i que no...
Que no tenen per què.
Que no es pot restringir el pas en determinacions.
Camins reals que, bueno,
de tota la vida i la llei empara que se pot passar.
I si posen la cadena,
em sembla molt bé,
però no hi posin candau.
O sigui, nosaltres som conscients
passar i tornar a posar la cadena.
Exacte.
O sigui, com se fa al Pirineu.
Al Pirineu hi ha un munt de camins
que pel bestiar estan tancats, no?
Però per on t'has de deixar passar.
Aixeques el que és la cadena
i la tornes a posar.
De tant en tant ens agrada tocar aquest tema.
Per cert, que tenim pendent una conversa
amb el Rafael López.
Ja el convidarem
després de tot aquest enrenou de festes.
Que ara, a meitat de gener,
per parlar d'aquesta qüestió,
recordar tot el tema dels camins de ferradura,
dels camins reials, de les cadenes,
dels GRs i de tot.
Sí, perquè em consta que ara m'ho diuen, no?
Molts que se troben...
Ostres, Pep, és que hem anat per allí,
que sempre anava...
I hi ha gent molt prudent que diu
calla, jo no passo, no passo.
I té tot el dret a passar, segurament.
Però clar, val la pena saber-ho
i tenir la certesa,
perquè no sigui que passis,
algú et cridi l'atenció
i es crida una situació incòmoda,
que no és desitjable per ningú.
Des d'aquí els invitem
a que posin la seva pedra ajudant.
Doncs sí, compartir informació en definitiva.
Per cert, la passada setmana
va haver-hi plenari municipal.
El matí de Tarragona Ràdio, com saben,
no va comptar amb els espais habituals
i teníem una qüestió pendent amb el Pep.
L'Eternal Runin, a Igualada, se'n recorden?
Feia alguna altra edició que el Pep no hi anava?
perquè, a més, era un ajuntament
amb altres veïns de Tarragona
habituals en aquesta cursa.
L'última edició, la va córrer,
ha fet un paper bo,
perquè de 2.000 i escaig participants
has quedat a la meitat, més o menys.
Combinat amb que hi ha tanta gent que arribes...
No hi quedeu, no hi quedeu.
No, perquè tots els obstacles que et vas trobant
no és el mateix anar primer o anar dels 20 primers
que els vas passant bé,
que després ja trobes un embús
que has de passar per damunt dels altres.
Vau anar a un grupet d'aquí de Tarragona, no?
Sí, sí.
Molts van anar disfressats.
Recordo que no dels nostres,
però hi havia disfressos com el típic Papa Noel, no?
Ah, clar.
Però després anava a veure un que era un ramat de vaques,
tots vestits de...
Tots de vaques i un de pastó.
Molt còmic i molt bé.
La gent, per anar a passar, s'ho ve, no?
És una cursa divertidíssima.
Sí, o sigui, cal dir que, bé, són uns 12 quilòmetres...
És el que t'anava a dir.
A 12 quilòmetres, la sortida,
surten unes 2.000 persones, com deies.
Molt bé.
I que és el que et vas trobant.
Sí, llavors, primer el que et vas trobant
és tots els que han portat disfresses
i després es vas trobant mig...
Així, per terra, no?
Se'ls van traient.
Molt bé.
Però perquè vegin més o menys com és...
No és molt competitiva.
No és molt competitiva.
Sempre hi ha els típics que volen guanyar...
Però que ets de tot arreu.
Però, bueno, aquests ja van davant i s'espavilen.
Però, a més, vas a passar-ho bé.
O sigui, cada un...
A veure qui la diu més gran
i qui la fa més gran.
Llavors, doncs, perquè tinc una idea
de com és aquesta cursa,
doncs una miqueta tipus pista americana
que veiem a les pel·lícules,
però no serioses,
allò que els fan passar-hi por narices,
no.
Nosaltres passem perquè ens dona la gana
i ens agrada.
I si no, no passa.
Molt bé.
Llavors, doncs, bueno...
Però, perdona, Pep, té penalitzacions,
per exemple, si has de passar
per aquesta mena de canonades gegants.
Si no passes i passes pel costat,
tens penalitzacions.
Perfecte.
O sigui, el que no passa,
o sigui, no te...
no te trobes a la llista,
volent dir,
a veure quin temps he fet,
ja no, perquè...
La penalització és que quedes eliminat.
Molt bé, perfecte.
Tu pots seguir igual,
pots tindre dret a tot el que et donen,
Però no tens diploma.
Però, clar, després no...
No, perquè, a veure...
No, si és normal.
És per tothom, és popular,
però val la pena, doncs, no fer cap trampa, no?
Per tant, passeu per les supermegacanonades,
per dins?
Per dins,
moltes plenes d'aigua,
que quan passen 2.000 persones,
allò hi ha aigua, fang,
que quedes clavat allà,
com els dibuixos animats,
que no pots ni tirar ni endavant ni enrere.
Bueno, imagineu-vos el...
No ho sé, el francolí,
quan baixa no ple, allò, mig,
enfangat,
doncs, passar per dins,
que, bueno,
i a zero graus que estava,
només vam agafar el dia...
Pitjor amb calor, eh?
Potser sí, potser sí.
Ni que sigui per la pituitària,
pitjor amb calor.
Doncs, t'anaves trobant tota sèrie d'obstacles,
no?, des de passar per les rodes,
allò saltant de pneumàtics,
des de pujar unes paques de palla enfilat
i, bueno, caies com podies
i, si no, segur que caies
perquè els altres es pitjaven.
No, pista Maria, pista catalana.
Pista, sí, sí.
Llavors, entremitja,
te posaven una miqueta allò per fer,
en vez d'aigua normal,
com fem a les curses, no?
Allí hasta te posaven vi, nous, ametlles,
o sigui...
Ah, sí.
O sigui, tot ja portava la cursa, no?
Sí, de menjar, dius?
Sí, sí, sí, allò per...
No una mica d'aigua, que és com a molt esportiu.
Aigua també la tenies,
però te posaven allò que...
I vi tot.
Sí, sí, hi havia gent que, bueno...
No m'estranyà que tingui tant d'exit d'aquesta cursa.
Sí, però, ja et dic,
i després te passaven pels rius,
bueno, torrents que hi ha per allà,
al costat d'Igualada,
que, bueno, menys aigua neta,
hi havia de tot, també, no?
Per banda molt freda.
Molt freda, i me va recordar un...
Hi havia un tram que me va recordar molt
una d'aquestes pel·lícules de l'Estalone,
per allà dins amb les rates, igual.
Oh, què dius, ara?
Sí, sí, el que passa és que,
com jo anava del munt, ja...
Però les rates no crec que les posés l'organització,
devien estar allà d'origen, eh?
Ja hi eren, però molt bé.
I bé, se van glaçar els peus,
hi havia gent...
Després passaves tot ple de fang,
que ningú et coneixia,
només del fang que tenies,
però, bueno, per això estaven els nostres amics bombers,
que allà manguera va, manguera bé,
te posaven ja...
Els bombers eren els encarregats
de netejar-vos una mica, no?
Sí, sí, quan arribàvem ja...
Oh, quin fred,
perquè va fer fred aquell cap de setmana Igualada.
Sí, sí, molt, eh?
Però, bueno, potser és això,
que ja tots ens ajudàvem,
s'apretàvem tots, no?
Llavors, quan ja arribàvem allà a Igualada,
doncs llavors ja és una miqueta de cara al públic
i als familiars, no?,
per veure la gent,
a veure què érem capaços de fer, no?
Les fotos, les fotos...
posar-hi el mateix salts
dins de contenedors d'aquests de tipus grinyo,
plens de fang, aigua...
Bueno...
Hi ha de tot, ja.
Hi ha de tot, de tot.
Però molt bé.
És poc sèria, és poc sèria,
però justament d'això
es tracta de fer una prova poc sèria,
oberta a tothom,
i que cada cop té més sèriors.
Sí, a més, aquest any han fet una nova prova,
que és que primer fa la gent
que s'apuntem, els amateurs,
per dir-ho d'una manera,
i després els júniors, que són els crius, no?
Fan més o menys igual,
però de veritat que si nosaltres teníem reparos per l'aigua...
Ells cap ni una.
Ells cap ni una, de cap i tot, dins el fang.
Però quines edats estem parlant, d'edats júniors?
No, hi havia els crius,
hi havia de posar de vuit anys fins a dotze, catorze anys,
o sigui...
Tota la maïna,
tots els fills que encara s'estàvem dutxant
i ells hi estaven encara dins tot el fang.
És una activitat per tota la família,
pels que van a participar
i pels que van a mirar, també, lògicament.
Després, paral·lelament, una miqueta de festa,
perquè, bueno, el Michael Erenchun,
doncs, amb el seu grup, estava allí.
Ah, també vau tenir música en directe?
Molt bé.
El Melchior Mauri va córrer, també,
o sigui que...
Per tot, després,
botifarra,
pat tomàquet, això per tothom,
i en dalt.
Déu-n'hi-do,
enyoraves aquesta cursa, eh?
Sí, perquè fa molts anys que vam comentar
que seria estrapolable posar-la aquí, no?
Jo crec que alguna cosa haurem de pensar.
Ja, se'ns ocorrirà.
No sé si seria tant eternal runin
entre eternal runin i humor amarillo,
o alguna cosa faria...
Sí, potser sí, més cap humor amarillo,
per no dins d'allò que copiem, no?
Però ja li posaríem allò alguna cosa.
Bé, s'accepten voluntaris, eh?
Que volien fer aportacions i idees.
És passar-ho bé, eh?
Perquè d'això es tracta.
Pep Calvet, Daniel Travel,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Avui, a més a més,
que tens aquesta dispersió de parts infantils
d'anar al pal tot el territori,
t'agraïm moltíssim que ens hagis acompanyat
i així també ens dones l'oportunitat
de desitjar-te molt sincerament un bon any
i agrair-te a la teva col·laboració.
Igual, i a tothom que ens està escoltant endavant.
Fins l'any que ve.
Fins l'any que ve, tot ben dit.
Adéu, Pep, bon dia.
Adéu, adéu.