Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que es produeixen en aquest tipus d'actes delictius,
sobretot a l'interior de les cases, últimament.
Si més no, hi ha moltes notícies
que parlen d'aquest tipus d'accions delictives.
I no deixa de ser una notícia d'actualitat,
perquè constantment es produeixen robatoris i furs,
diria que diàriament, si es fes una estadística.
I tant.
Una cosa, tant en cases com en pisos,
tant a la nostra ciutat com a qualsevol contrada.
Últimament hi ha hagut una notícia
un tant, bueno, es va vendre com una notícia
un tant curiosa, la setmana passada,
si no recordo malament, l'anterior,
perquè hi va haver un cas a Girona,
concretament, en quant a arrobament
amb força i violència i intimidació,
és a dir, una sèrie de lladres van entrar
en una casa habitada en aquell moment,
però habitada, curiosament,
per un jugador de bàsquet,
Roberto Dueñas,
jugava al Barcelona, al Barça, l'any passat,
en quant juga al Girona,
i la notícia curiosa és que van entrar dintre de casa
d'aquest personatge.
La notícia era que Roberto Dueñas,
perquè, de fet, notícia que hi hagués un robatori
no ho era gaire, no?
Sí, però és que Roberto Dueñas m'ha deix dos metres vint
i va tenir el robatori
i es explicava aquesta notícia com a curiosa
i, òbviament, malaurada
i, bueno, per aquest senyor,
doncs, també devia suposar un bon ensurt, no?
Però, clar, es produeix la paradoxa
que, esclar, entren a casa d'un personatge
que m'ha deix dos metres vint
amb una envergadura incalculable,
quasi, no?, com se diu,
un senyor que imposa, de més,
i, bueno, es veu que el van reduir
i van, després, doncs, com es diu en castellà,
Campares o Sánchez
i, doncs, aquest senyor no havia posat l'alarma.
Una de les coses, més que des del punt de vista d'advocat,
però ja com a prevenció,
és que qui tingui alarma,
l'alarma intimida bastant
en el presumpte o en l'hipotètic lladre,
perquè si té dos pisos que escollir,
normalment escollirà el que no té l'alarma
per no perdre tant temps verificant
si aquesta alarma està connectada o no.
Que si els interessa l'alarma entraran igual,
però que si tenen aquesta és disuasori,
com a mínim és disuasori.
Afecte disuasori.
Bé, una vegada explicada aquesta anècdota,
que és una més dintre d'aquesta constància
de robaments i furts dia a dia,
una miqueta la diferència entre furt i robament.
La diferència és que,
des d'un punt de vista col·loquial,
no deixa de ser robar amb una persona
o amb una vivenda.
Vendre una cosa que no és teva.
Correcte, sostreure una cosa amb ànim de lucre, etc.
Bé, però robar.
Quina diferència hi ha quant a la nomenclatura?
Un furt és quan s'executa, entre cometes,
sense força, sense violència, sense intimidació.
El que se'n diu, sense força a les coses,
ni sense violència ni intimidació.
Seria allò tan cinematogràfic
del lladre de guà blanc?
Sí, estàs a la platja i tens el bolso...
I algú t'ho pren sense que tu te n'adonis.
És un furt.
El furt és quan no hi ha...
doncs no es força cap pany,
no es trenca cap finestra,
ni es...
No es causa mal a les persones.
Causa mal o s'intimida,
es treu la navalla.
Una navalla ja seria un robament,
un robo.
Diferències.
Primera diferència...
Bé, a part d'aquesta,
per definició,
diferència legal.
Un furt pot ser una falta o un delicte.
És una falta si el valor del furtat,
de l'hortado,
no excedeix dels 400 euros.
Per tant, està en funció del valor de l'objecte.
Seria una falta de furt.
Una falta, ja hem dit sempre,
que és un delicte menys penalitzat,
per una acció més lleu,
i en aquest cas,
el paràmetre de valoració
per diferenciar entre delicte i falta
és la quantia de l'ús ostret.
Si no excedeix,
si no passa de 400 euros,
falta de furt.
Si passa de 400 euros,
el valor del furtat,
delicte de furt.
Quines conseqüències té una falta en un furt?
Bé, normalment és la imposició...
Bé, actualment a l'arresto domiciliari
o de fin de setmana,
com existia abans,
bé, ara actualment és localització permanent,
però normalment les faltes,
en l'actualitat s'acostumen a...
Bé, tens que...
o bé tornes la cosa
o indemnitzes,
o et condemnen a indemnitzar
a la persona a la qual has sostret
amb la quantitat equivalent...
És el mínim que pots fer,
tornar allò que has pres, no?
Molt bé.
I s'imposa una sanció,
normalment en forma de multa econòmica,
que és una falta.
La diferència amb el delicte
és que el delicte ja comporta penes de presó
i ja és una gravetat superior, no?
Qui valora
si són més o menys de 400 euros?
Doncs en un primer lloc
es té a veure
què s'ha substret,
què s'ha substret,
què li falta amb l'amo al propietari
i a partir d'aquí
normalment el propietari
fa una primera valoració,
normalment també el jutjat,
el pèrit judicial,
doncs ve veient directament
l'objecte
o ve se li exposa
quin objecte ha sigut substret,
el valora.
Si es fa una valoració,
insisteixo,
superior a 400 euros,
serà un delicte.
Si és inferior a 400 euros,
una falta.
Parlem sempre de furt,
d'urto.
Si parlem de furt
i en aquest furt
hi ha una falta,
hi ha l'objecte de robatori,
és de menys de 400 euros
però no passa al carrer,
sinó, per exemple,
jo em deixo la porta de casa oberta,
entra algú,
furta un objecte
de menys de 400 euros,
ha entrat a casa meva
però no ha forçat cap pany,
a mi no m'ha ocasionat
cap mal físic,
continua sent una falta
ni que entri a l'interior
d'un domicili
o d'un automòbil
que tingui les portes allò obertes.
A veure,
hi ha casos molt discutibles,
per exemple,
el tema de l'automòbil
que potser és un tema més freqüent
perquè també es pot entrar a casa
però és raríssim.
Sí, però la porta oberta
no la deixes
però sí que et pots despistar
i deixar el cotxe obert.
Exactament,
això és molt més freqüent.
S'acostuma moltes vegades
a considerar un furt
si no es força
no trenca res.
oberta allò
he vist que està obert
el pitorro del seguro
i ha entrat
el vehicle
i no s'ha trencat res
o estava la porta oberta
o aquell senyor
havia baixat
a fer benzina
i estava la ventanilla
baixada molt bé
o la finestreta baixada.
A veure,
moltes vegades
també es pot discutir.
hi havia un cas
molt típic
quan estudiàvem la carrera
aleshores es discutia
ara potser té més tendència
a que es consideri
que hi ha violència
en certa manera depèn.
Era portar el bolso
i que t'estirin el bolso.
Tu pots anar pel carrer
moltes senyores
que porten bolso
o un senyor
que porta la típica mariconera
amb els diners
o efectes personals
i et passa el gui
i te la treu
sense que te n'adonis.
Clar,
què passa?
El tirón.
Clar,
perquè aquí sí que hi ha
com una violència.
Bé,
però molta gent diu
ai,
al cap de...
Diferent és allò del carterista,
que no te n'adones.
O el carterista.
L'estirada.
O el carterista.
Clar,
aleshores,
què és?
Un furt o un robament
amb violència i intimidació?
Això es posa una miqueta
a paret del jutge
amb totes les proves.
És el jutge
qui determina
si és un furt
o un robatònic?
I moltes vegades
es pot considerar furt
perquè, clar,
si no te n'adones
allò tu han sostret
sense cap tipus de violència.
Insisteixo,
el cas típic
d'una persona
que va
o que et posen
mà,
jo sempre recomano
i això sí que
també és una altra mesura
ja no diré
dissuasòria,
sinó preventiva
100%,
que és que
es tanquin els bolsos
i per desgràcia
les bosses
que es porten
pel carrer
doncs que es procurin
portar...
Home,
no es té que anar tothom
allò encongit,
però moltes vegades,
sobretot en llocs
amb molta concorrència
que qualsevol
te pot passar
i posar la mà dintre,
doncs,
aquesta tranquil·litat
amb la que anem,
doncs,
ja hauríem d'anar
amb una miqueta de compte,
eh?
Jo ho recomano
perquè...
Sacrificar una mica
la moda i el disseny
o hi vols
ser amb cremallera,
per exemple,
o un bon atacament.
Tancades
per impedir
o per menys
dificultar una miqueta
l'actuació
d'aquests carteristes
que passen
i moltes vegades
se'ls pot imposar
una falta d'afurt
si et treuen
una cosa senzilla o simple
i, esclar,
doncs,
tampoc tenen un càstig
massa, massa, massa alt,
no?
Diguéssim.
El robatori ja és un altre tema.
Ja la cosa és...
perquè aquí ja entra
en tota una sèrie de factors.
Abans parlaves
d'afegits com força,
violència,
intimidació
i aquí no parlem
només de la pèrdua de vències
sinó a vegades
es juga la seguretat
de les persones.
I té una sèrie d'implicacions
que pels ciutadans
són una miqueta estranyes,
no?
Alguna vegada
ho hem comentat aquí
entrant a casa teva
què he de fer,
com he de reaccionar
per després,
a banda de ser víctima
d'un acte delictiu
que no tingui jo problemes
perquè he pres la iniciativa.
En fi,
parlem-ne una mica
si et sembla, Víctor.
Mira,
reprenent una miqueta
el que vaig llegir
o vaig escoltar
sobre aquest cas concret
de l'altre dia
del Robert Duanyà,
sembla ser que aquest senyor,
per el que van dir,
no va plantejar
cap tipus d'oposició
perquè, òbviament,
una persona
de la seva envergadura,
home,
no conec exactament
amb precisió
com o amb quins subjectes
anaven armats
i esquinaven
els presumptes cacos,
no?
però es veu
que aquest senyor
no va plantejar
gaire oposició,
el van lligar,
el van reduir.
Postura intel·ligent.
Correcte.
És que,
anem a veure,
la primera reacció
és dir...
Si no t'hi jugues
la vida directament
que reacciones
de forma ràpida
és millor això,
no?
Mai sabem
amb qui ens topem
i pot ser
el lladre,
direm una miqueta
de poca monta,
lladre que,
bueno,
és un senyor
que va una miqueta
així per necessitat
i desesperat
i que té poca experiència
i que...
Poc professional,
si ens permetem
l'expressió.
Molt bé.
És que hi ha gent
que és quasi professional.
És lleig,
però clar,
clar,
clar.
Però que,
bueno,
possiblement,
doncs,
sigui incapaç
de fer-te res,
però no ho sabem.
En canvi,
l'altre,
doncs,
com alguns casos
que sentim,
doncs,
que acaben
amb resultat
fins i tot
de mort
persones organitzades
que coneixen
l'ofici,
sense escrúpols,
és a dir,
si et han de pagar
un tret,
te'l peguen.
Aleshores,
em sap greu dir això,
però potser
la mesura més assenyada
és en aquell moment
reaccionar
amb certa passivitat,
perquè no soluciones res
actuant amb violència,
perquè en Crespes
em dirà la gent,
escolta,
no em tinc que defensar,
home,
tothom ha de defensar
el seu.
La manera de defensar
la teva vida
és aquesta passivitat,
probablement.
El que ens ha de defensar
són els béns,
que al cap i a la fi
són materials.
Com diu,
amb molta ironia,
i ara se'm tiraran
al damunt
les companyies d'assegurances,
un company
nostre de professió,
doncs,
la vida està per damunt
de les companyies d'assegurances,
que són les que cobreixen
els casos d'arrubament.
Això no vull dir
que sempre pagui la companyia,
però...
Per tant,
hem de tenir cura
de la nostra vida
i de la nostra seguretat.
Encara que perdem objectes
nostres,
personals o valuosos,
el més valuós
és la vida.
I no saps com pot
el lladre reaccionar.
Més enllà
que si jo reacciono
amb violència,
doncs,
el típic cas
també es va veure
fa poc a la premsa
d'un senyor
que va matar,
crec,
la persona
que havia entrat
a casa seva.
Va reaccionar
contra el lladre
i aquesta persona,
doncs...
No, no,
pot tenir
un càstic també.
Pot tenir problemes legals.
Clar,
perquè dintre del món del dret
hi ha una regla,
un principi,
que és la proporcionalitat
del dany,
que és,
clar,
pot considerar-se
valorant.
Victor,
jo si entra un lladre
a casa meva
i no actua
de forma intel·ligent
com deien,
planto cara
i tenim una baralla física
i resultes
aquella persona
resultar ferida
i jo no,
jo puc tenir
problemes legals?
Podries tenir-los.
Depèn de com es desenvolupi
aquella baralla.
És a dir,
normalment
és el que et anava a comentar.
Actuaran
o s'aplicaran
atenuant
soximents
de legítima defensa,
de proporcionalitat
de l'any,
d'allò
que se'n diu
por insuperable,
miedo insuperable,
tu et trobes en una situació,
es té a veure,
no?
Però,
escolta'm,
segons com,
si tu has pogut reduir el lladre
i agafes una escopeta
i li pegues un tret a sang freda,
aleshores,
sí que pot
considerar-se pels jutges
una acció
desmesurada.
Sí,
perquè ja l'havia reduït,
el que has de fer
és trucar a la policia.
Clar,
llavors es tracta
d'una qüestió
analitzada
dintre d'un procediment judicial
amb el qual,
paradoxalment,
es valorarà
el robament,
però possiblement
un altre
presumpte
delicte
a conseqüència
de l'altre
o vinculat
amb l'altre,
que és
un resultat
d'homicidi
o un resultat
de
lesions.
Feia un breu parèntesi,
si hi ha homicidi,
amb el lladre
no se'l jutja
perquè la mort
exigeix la responsabilitat
penal.
Però fixa't que jo no et vull
complicar la vida,
però alguna vegada
heu explicat aquí
que qualsevol ciutadà
en determinades circumstàncies
pel carrer
pot retenir algú.
Sí,
clar.
Això no treu una miqueta
en contrasentit,
perquè clar,
per retenir algú
òbviament has d'actuar,
no pots estar passiu.
Sí,
sí.
És diferent
fer-ho al carrer
que fer-ho en un domicili,
en el teu domicili,
perquè clar,
és aquesta mateixa opció,
no?
No,
a veure,
si tu redueixes
amb una persona
i s'ha de demostrar,
òbviament,
encara que sembli
molt evident d'entrada,
no?
Però si està a casa teva
i és un desconegut,
no l'has convidat a entrar.
Això és el que canvia.
Això és el que canvia.
Òbviament,
no l'has convidat a entrar,
per suposat.
Quan dic demostra,
potser em referia més
al tema del carrer.
Però,
però que realment
s'ha retingut
amb una persona
esperant que vinguin
les forces i cossos
de seguretat,
evidentment,
és una actuació
totalment lícita.
fins i tot
si realment
sapiguéssim
que el resultat
és aquest
molt més recomanable
que la passivitat,
no?
Però, esclar,
nosaltres no sabem
què passarà.
I per reduir...
És irrevisible.
Correcte.
I per reduir
amb un lladre,
doncs no sabem,
no?
Les conseqüències penals
d'un robatori
canvien?
Si hi ha força,
si hi ha intimidació,
allò tan pel·lículero
de la nocturnitat,
tot plegat,
canvien les conseqüències penals?
Home...
Aquests factors tenen a veure
a l'hora de jutjar una persona
o a emetre una sentència,
és clar.
A veure,
qualsevol factor
pot agreujar
o atenuar
o eximir,
fins i tot,
però la pena la condena.
És a dir,
el mateix objecte,
el mateix valor
d'allò robat,
té unes conseqüències penals
iguals?
No.
En funció de com es fa
aquell robatori?
No, a veure,
tornem a dir-ho de sempre.
Hi haurà una similitud,
hi haurà una quasi-analogia,
però la casuística
provoca que dos robaments
no siguin absolutament idèntics.
Home,
poden ser molt similars,
però no siguin absolutament idèntics,
perquè hi ha moltes circumstàncies.
Circunstàncies
que envoltin
el que és el robament en si,
de dia,
de nit,
casa habitada,
casa deshabitada,
si forzo una porta,
si no la forzo,
si estava obert,
si estava tancat,
si causo uns danys
o causo uns altres,
o si actuo
contra persones
o no hi ha ningú.
Fins i tot
altres
que puguin atenuar
si aquella persona
estava sota els efectes,
per exemple,
de l'alcohol
o de les drogues,
això pot atenuar
la pena imposar.
Això no vol dir
que no tingui càstig,
però en moltes ocasions
qualsevol circumstància
pot ser agreujant
o pot ser atenuant.
Clar,
cada cas és un món.
Jo us puc dir
que us digiríeu
milers i milions
de sentències,
algunes d'elles
quasi idèntiques.
Tasca dels advocats
és a l'hora
de valorar uns fets
dels jutges,
òbviament,
de fiscalia,
trobar sentències
molt semblants,
però esclar,
la identitat
és una qüestió
materialment impossible.
De totes maneres,
el que és cert,
Iolanda,
és que a vegades
amb el mateix objecte
i unes circumstàncies
semblants
dependrà
fins i tot
de factors.
A veure,
hi ha una cosa
que ens oblidem
i hem parlat
moltes vegades aquí,
si aquella persona
és menor o major d'edat.
Si és menor
de 18 anys,
se li aplicarà
a la jurisdicció
de menors.
Si és major
de 18 anys,
se li aplicarà
o se sometrà
a la jurisdicció
de majors d'edat,
a la ordinària,
diguéssim.
Si en aquest robatori
es causen lesions
físiques
a la víctima,
es jutja també
com a robatori
o hi ha un delicte afegit?
Hi ha un delicte afegit.
Hi ha un delicte afegit.
Serien dos delictes diferents.
Robatori amb intimidació,
violència i intimidació
i lesions,
per les quals
també es pot reclamar.
El que passa
és que normalment
aquests lladres
són gent
insolvent
i
doncs
li imposaran
una sanció
però la indemnització
que et toca per sebre
doncs potser
no la cobraràs.
El que és
l'objecte robat,
l'objecte robat
si no el recuperes,
hi ha les companyies
d'assegurances existents.
A més,
curiosament,
moltes vegades
si la companyia
no vol pagar-te
a vegades
es produeixen litigis
per interpretar
si es té o no
que es té
que indemnitzar
perquè ella,
insisteixo,
objecte.
Si dintre de la cobertura
de l'assegurança
s'introdueixen
possibles lesions
causades a la víctima,
llavors,
aleshores,
també cobraria
hipotèticament
aquella víctima
de la companyia
d'assegurances.
El que està clar,
i això és un tòpic,
és que
amb el lladre,
el presunt de lladre,
se li imposarà
un càstig
pels delictes
que hagi comès.
Fins i tot
a vegades
es poden produir
delictes de danys,
doncs comencen
a trencar-ho tot.
I,
de totes maneres,
si confiem
que el lladre
restitueixi
o repari
econòmicament
aquest dany,
fins i tot
a vegades
danys morals,
és molt difícil
donar-les
les seves situacions
d'insolvència.
Pensem
que moltes vegades
el pitjor
de tot
no és que
t'hagin robat
un televisor,
fins i tot
no és que
t'hagin causat
físicament
un blau
o un...
no sé,
que t'hagin trencat
el braç,
és igual,
sinó
les seqüeles
de tipus
moral
que deixa
aquesta
pertorbació
de la intimitat
a casa teva.
La inseguretat
amb la que vius
després,
no?
A veure,
jo he de dir
que
clients
o persones
a les quals
conec
que han entrat
a casa seva
a robar,
els hi ha quedat
una sensació
de violació
de la seva intimitat.
I vulnerabilitat,
perquè saben
que en qualsevol
que no estan segurs,
no?
Hi ha hagut una persona
estranya
que ha entrat
a casa teva
i això,
insisteixo,
produeix un efecte,
potser els experts
en psicologia
podríem parlar
més d'aquests efectes
més que jo,
però realment
crea una sensació
a veure,
òbviament
no la vull comparar
amb una violació física
però en molts casos
una sensació
doncs
d'afectació
i de xoc
amb molta gent
que,
escolta,
han entrat a casa meva
i en segons
quina circumstància
s'entri,
típic cas
que han entrat a la nit
estàs dormint
i saps que han estat
per la teva habitació,
a vegades encara
s'agrem.
Les teves coses
han trepitjat
el teu terra,
desconeguts
que no saps ben bé,
no?
És potser
el pitjor efecte
de tot això
i potser
el que és més difícil
de solventar,
ja no diria econòmicament,
sinó de superar,
sempre
animo a la gent
que ho superi
com qualsevol cosa
a la vida
però potser
a vegades
és l'efecte
més greu
de tota aquesta situació.
El robatori
i el furt
en les diferències,
les similituds
és la qüestió
que hem tractat avui
des d'aquest espai
que fem en col·laboració
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
en companyia de Víctor Roca.
Gràcies, Víctor.
A vosaltres.
Ens retrobem la propera setmana.