És el temps al matí de Tarragona Ràdio de retrobar-nos,
de fer una passejada per la biblioteca pública.
En aquest cas no és una passejada directa per l'espai de la biblioteca,
ja la vam fer fa un parell de setmanes.
En aquesta passejada més vam entrar a la zona
que es dedica més a la publicació local i comarcal.
Allà ens vam trobar l'Esteva Massalles
i com passa sovint ens ha tornat la visita
i estem encantats, Esteva, bon dia.
Hola, bona tarda.
Avui heu vingut a la ràdio com és habitual
i com feu cada any i estem encantats que sigui així.
I avui parlem dels clubs de lectura.
La Cristina Barber i l'Esteva són les persones
que d'alguna manera articulen, vehiculen
i coordinen els clubs de lectura de la biblioteca.
En aquest cas, el grup amb el qual tu estàs treballant,
treballant entre cometes, eh?
O sí, treballes molt, però pels lectors és un plaer.
Quan dic entre cometes no estic menys tenint la feina,
sinó que sembla que digues
el club de lectura i treballar fa com a lleig, no?
Dius, no, sí, treballo, lògicament,
i molt per preparar-ho bé.
Miren si treballen que no només trien llibres
i esteixen a les sessions, sinó que a més
busquen convidats que puguin parlar directament de l'obra
i de tot el context històric que envolta.
I en aquest cas, ara ens ho explicarà l'Esteva,
està molt ben triat i tot molt ben encertat,
perquè a banda de la lectura individual que fa cadascun dels integrants del club,
des de la biblioteca es programen diferents sessions amb diferents protagonistes.
Crec que ho he arreglat així una mica, no, Esteve?
Jo crec que sí, que això del treballant entre cometes ho he arreglat.
No, ara seriosament parlant,
Andreu Carranza, un escriptor ben conegut de les nostres comarques,
és un dels escriptors que heu triat per tancar l'any del club de lectura, no?
Sí, doncs, i també ho hem fet aprofitant la lectura que hem proposat
és L'hivern del tigre, que és una biografia novel·lada d'en Ramon Cabrera,
vaja, el capdill carlí de la primera guerra carlina,
i aprofitant d'aquest enguany, doncs, és precisament el que se celebra
als 200 anys del seu naixement, no?
Aleshores, doncs, vam pensar que en aquesta que seria bo,
d'afegir-nos en aquestes commemoracions
i, doncs, proposar la lectura de l'hivern del tigre, no?
No sempre és possible, però en aquest cas per la proximitat
i també, diguem-ne, per la manera de ser del propi autor,
tindreu l'oportunitat que us acompanya en una de les sessions, no?
Sí, sí, vull dir, l'Andreu Carranza vindrà el dia 19
a dos quarts de set de la tarda a la Biblioteca Pública
i, doncs, bé, parlarem sobre el seu llibre, no?
Prèviament hi haurà hagut dues sessions, doncs, de comentari,
és a dir, dels que som els integrants del club
i el dia 15, el divendres, hi haurà hagut una conferència
d'en Josep Sánchez Cervelló, que parlarà, doncs, sobre el carlisme.
Recordem que en Josep Sánchez Cervelló,
conegut professor d'història i autor de diferents llibres,
referent-se a determinades etapes de la història d'Espanya,
sobretot a la guerra, a la batalla de l'Ibre, a la postguerra, al Maquis,
és la persona que va comisariar una exposició que la Fundació Caixa Tarragona
ens va oferir sobre el carlisme.
I si no recordo malament, ho diré amb molta prudència,
quan va venir a parlar-nos d'aquesta exposició,
explicava que havien aconseguit fins i tot mostrar algun estri personal,
no sé si era la navalla de Faità o la pipa d'en Cabrera,
vull dir que, Déu-n'hi-do, és un gran coneixedor d'aquest període històric,
una mica controvertit i una mica desconegut, perquè és molt embolicat, no?
Sí, però el segle XIX espanyol és, francament, vull dir...
Per això hi ha pocs historiadors que l'aborden, és molt complexa, m'imagino.
Vull dir, hi ha guerra civil contínua, vull dir, els lliparals, carlins,
vull dir, d'un costat de l'altre, la gloriosa, la primera república,
la restauració, etcètera, vull dir que és tot un...
Però, per l'altra banda, és molt lamentable, no?
Perquè després d'aquelles tempestes, o d'aquelles pluges,
han vingut després, doncs, les tempestes, no?
Vull dir, però, no obstant, doncs, esclar, és...
Hi ha un debat historiogràfic important sobre el que han representat els carlins, no?
Sobretot, el que se centra és a interpretar
per què van tenir aquest suport, doncs, de classes populars
i per què, doncs, persones així com a Cabrera,
doncs, van ser capaços d'arrossegar, doncs,
a alguns sectors de la població que, en principi, semblava
que no haguessin, no tinguessin interessos objectius en això, no?
I molta confusió, perquè hi havia carlins de tall molt nacionalista...
Sí, n'hi havia d'altres que no, vull dir, no...
D'altres que no, un origen burgès, però també classes populars que se n'afegien...
Sí, després, bueno, el carlisme, doncs...
És complicat, és complexa.
És complex, no?
Bé, també, doncs, hi ha el component eclesiàstic,
vull dir que això tampoc no s'ha d'oblidar,
vull dir que l'Església hi va jugar, doncs,
un paper important a favor, doncs, del carlisme.
Els mateixos carlins en un moment determinat, doncs, van anar...
inclús va haver una expedició de carlins
que van anar a defensar el papa a Roma, no?
Em sembla que és...
Bé, ja cap al 1870, o, doncs...
Sí, sí.
Una mica, doncs, ha defensat...
Una mica molt complicada, eh?
Molt complicada, i tant que sí.
I amb aquest context històric
i amb un coneixement, doncs, d'un personatge
que forma part, doncs, de la mitologia,
podríem dir, heroica...
Sí, sí, sí, sobretot a les Terres de l'Ebre,
doncs, és una mica el que...
L'Andro Carranza fa una novel·la d'aventures, fonamentalment.
Sí, una novel·la, doncs, d'aventures, no?
Vull dir, amb un rerefons, doncs,
amb un rerefons, doncs, cert,
vull dir, és cert que les tropes, doncs,
governamentals, doncs,
van matar a la seva mare,
que van matar també a la seva germana,
que hi va haver, doncs,
que va ser una guerra molt sangonosa,
amb molt de mort,
moltes barbaritats,
que, doncs, bueno,
que el d'alguna manera Morella,
pràcticament, es va...
es va constituir com una espècie de capital
d'un petit estat
que va durar, doncs, un parell d'anys
i tot això en què hi havia, doncs, els...
Els Carlins, vull dir, és...
A més a més, la novel·la aquesta, doncs,
per altra banda, doncs, també,
si heu llegit una mica, doncs,
o coneixeu Andreu Carrança,
també hi ha, doncs,
hi ha algunes concessions, diguéssim,
doncs, a una certa màgia,
amb una certa, doncs,
hi surten, doncs, drogues,
hi surten els esbolaris,
partites com a bruixes,
vull dir, que, doncs,
que també, doncs, hi ha concessions,
no només és una novel·la històrica,
sinó que també té una part
d'així, doncs, de màgica.
Que es planteja com un entreteniment.
Sí, sí, sí, com un entreteniment, sí, sí.
Andreu Carrança, més, té aquesta capacitat, no?,
de crear aquestes imatges,
aquesta cosa aventurera de la muntanya,
del bandoler, del general,
si mirem obres anteriors seves.
Sí, sí.
Et fa reviure molt, no?,
posar-te...
L'enju, per exemple.
El llibre de les set xiveques.
Aquí sembla que estiguis llegint una...
una narració d'aquelles èpiques, no?,
de fa 30 anys, en el bon sentit de la paraula, no?,
d'aquells d'aventures i d'herois i de tot plegat,
sí que té aquesta capacitat.
Sí, o aquest, el llibre de les set xiveques,
vull dir que qui ho vulgui llegir,
allí pot veure, doncs,
el rerefons de la lluita antinuclear,
a la ribera de l'Ebre, no?,
vull dir que és bastant clar, no?
Heu fet alguna sessió amb els lectors?
No, no, no.
Encara no.
Per tant, encara no saps el parer dels lectors.
No, no, el parer no el sé.
Vull dir, demà i el dijous.
Però l'experiència...
Sí que us diu que acullen molt bé
els llibres d'autors propers a la geografia, no?
Sí, sí, sí, propers a la geografia, sí, sí.
A més a més, aquest, doncs,
algun comentari sí que perceps
en les persones que te'l venen a demanar, no?
Quan els hi dones, o quan el tornen, o quan d'això.
Més aviat, doncs, sí, he semblat que...
Que s'agrada.
Sí, sí, que agradava.
Algú ha dit que, home, els carlins,
però sí, sí, aquests eren uns reaccionaris d'així de...
Però això t'ho entès que us passa sovint al Club de Lectura,
que a partir d'una obra literària
sobre endevats, sobre temes històrics, socials...
Home, és que és això, vull dir,
la literatura no té per què ser un pamflet,
però doncs bé, però és que, indubtablement...
Hi ha endevats potents, m'han dit a mi, al Club de Lectura...
És una manera...
Clar, és una manera de parlar de la realitat, també,
de la literatura, i la realitat, doncs, bueno,
és política, és...
Hi ha ideologies, etcètera, i això surt, evidentment.
Aquestes sessions prometen ser...
Intenses, com a mínim.
Sí, sí.
Val a dir que són sessions adreçades, lògicament,
als integrants dels clubs de lectors,
però sempre que l'espai ho permeti,
tant a la intervenció de Josep Sánchez Cervalló,
del mateix Andreu Carranza,
està oberta a la biblioteca, qui vulgui participar.
Sí, està oberta a qui vulgui...
El que sí demanaríem,
perquè, doncs, les places són una mica limitades,
doncs, que la persona, doncs,
que avisi abans de venir tant a la sessió
amb Andreu Carranza, que és el dia 19,
com la conferència Sánchez Cervalló, que és el dia 15,
més aviat per poder condicionar i tenir previst
quan serem i tenir previst, doncs, l'espai.
Senzillament per això.
Si et sembla, podríem fer algun apunt, no?,
per aproximar-nos a Andreu Carranza.
Aquells que no participen del Club de Lectors
i ara, doncs, amb això que hem dit,
no sé si ha estat prou de dir...
Calla, que m'interessa llegir aquest llibre
o acostar-me a aquest autor, podria ser.
Sí, bé, Andreu Carranza...
És conegut.
És conegut.
Va néixer a Escó l'any 57,
és periodista,
ha col·laborat, doncs,
a l'antic nou diari,
a la veu de l'Ebre,
a un punt diari,
penso que ha fet
algunes col·laboracions així,
més o menys sistemàtiques,
no?
Aleshores, doncs,
és una persona, doncs,
que molt inquieta,
ha treballat, doncs,
de moltes coses,
ha fet de Cambrer,
ha fet de Videll,
ha fet, doncs,
de moltíssimes...
molts oficis,
i, doncs,
la primera narració que va fer,
que va tenir el Premi Recull,
és del 1991,
que es deia
La tinta de la immortalitat,
ha fet, també,
doncs,
reculls de poesia,
i, doncs,
d'altres llibres,
doncs,
que han estat
reculls de poesia,
com, per exemple,
un dedicat
que ell titula
a mon pare,
ell és el fill,
doncs,
de l'alcalde
d'Escó,
que, doncs,
que es va distingir
per la seva lluita
contra les centrals nuclears,
un tema que,
com he dit abans,
queda reflectit
en un llibre
que és les set jiveques,
per exemple,
i, després,
doncs,
hi ha el que ha sigut,
doncs,
el que ha sigut,
el que ha sigut,
el premi més important,
el Premi Planeta,
a l'hivern del Tigre,
l'any 2004,
perdó,
és finalista
del Premi Ramon Llull,
i publicat per Planeta
l'any 2004,
i, després,
doncs,
també val a dir
que ha rebut
una distinció
de tipus comarcal,
que és la CIRC d'Or,
que dona, doncs,
el Consell Comarcal
de la Ribera d'Ebre.
Parlem d'un dels autors consolidats,
no amb aquella referència
que sempre ve en local,
sinó en el panorama
de la literatura catalana
en general,
i en particular,
doncs,
aquesta proximitat
fa que tinguem
una mirada més familiar
cap a ell,
no?
Sí, sí,
és una mirada més cap a ell.
Em sembla que,
a més a més,
també ha viscut,
va viure un cert temps
aquí a Tarragona,
i, doncs,
bueno,
és possible que algú el recordi.
Amb aquest llibre
tanqueu el Club de Lectura
l'any,
i ara ja segur que esteu
preparant l'any vinent.
Sí, sí,
l'any vinent,
doncs, bé,
ja vam parlar
que hi havia...
Pel primer trimestre?
El mes de gener
hi havia, doncs,
la col·laboració
amb el Museu Nacional Arqueològic,
que és amb el llibre
Iredelfos i Morir,
possiblement després
hi hauria
algun llibre
d'Estefan Zweig,
no sé si seria
Fuixer o Maria Antonieta,
i també, doncs,
possiblement,
doncs,
amb en Josep Anton Baixeres
també li dedicaríem
una sessió,
i també, bueno,
també, doncs,
és també,
abans que parlàvem
de la realitat,
doncs,
és una realitat
que l'església del mar
i la catedral del mar,
doncs,
són un metzeller.
Un milió d'exemplars, no?
Avui llegíem el diari.
Doncs, sí, sí,
l'haurem de...
També el portarem,
doncs,
en el club.
Això seria
el primer trimestre.
Tant lectors, tant lectors
que són els lectors del club,
vols dir que no se l'han llegit, ja?
És possible,
però bé,
però no n'hem parlat.
Doncs, escolta,
espero que no us vagin
el milió de lectors
que han llegit aquest llibre
amb l'espai que hi ha
a la biblioteca.
En fi,
que els clubs de lectura
de la biblioteca pública
és obvi que tenen
una salut de ferro,
moltes ganes de continuar
i dos convidats
d'excepció,
vostès hi poden anar
el dia 15
i el dia 19.
Truquin, prèviament,
o passin per allà.
Escolta,
m'interessa venir
perquè es pugui fer
una previsió
de l'espai.
Esteban Massalles,
moltíssimes gràcies,
com sempre.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
I fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu.